Tots els episodis

62470 episodis disponibles

episodis

60625-60648 de 62470

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
14'
25 anys de democràcia a través dels cartells electorals
Memòria històrica en cartells: Una exposició única L'exposició a la sala de la Caixa de Tarragona ofereix un recorregut visual per 25 anys de democràcia, utilitzant una selecció de gairebé 300 cartells d'un fons documental que en frega els 1.000. Lluís Navarro, comissari de la mostra, explica com aquests documents serveixen de testimonis històrics de l'evolució política des del postfranquisme fins a la actualitat. L'evolució del disseny i el missatge La mostra permet observar com ha canviat la comunicació política: Els inicis: Cartells de caràcter simbòlic (com l'escut de la Generalitat) o col·lectiu, sovint fets per voluntaris entusiasmats de forma rudimentària. La transició: Dibuixos i idealitzacions que reflectien la incertesa i el risc del canvi (com el 23-F), passant de la por a l'esperança. La professionalització: L'aparició gradual de la figura del líder o el candidat local, amb una qualitat de disseny i impressió d'estàndard europeu. Peces destacades i fons documental "Som notaris de totes les eleccions que han sortit aquí a Catalunya i al Camp de Tarragona." Entre el material exposat destaca el cartell del primer referèndum de la reforma política (1976) i el mític cartell de l'11 de setembre amb les quatre barres. A més dels cartells de partits i sindicats, la mostra inclou merchandising electoral com objectes, caramels i globus. Activitats i visites Conferència especial: El 14 de gener, amb la participació de l'historiador Jaume Sobrequés i el publicista Lluís Bassat. Interactivitat: Es disposa d'un ordinador per consultar digitalment tot el fons de la Meroteca i s'ha editat un catàleg històric. Públic objectiu: Oberta fins a mitjans de febrer, s'adreça tant a qui va viure la transició com a joves i escolars que volen conèixer les arrels del sistema actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
Inici de la campanya de rebaixes d'hivern a Tarragona
Inici de les Rebaixes d'Hivern Avui dóna el tret de sortida la campanya de rebaixes d'hivern, una de les més esperades pel sector comercial. Les previsions per a aquest any són molt positives, impulsades principalment per dos factors : Excés d'estoc: A causa d'una tardor i un inici d'hivern amb temperatures atípicament suaus, els comerços tenen molts productes d'hivern per vendre. Arribada del fred: La baixada de les temperatures coincideix exactament amb l'inici del període de descomptes, fet que incentiva la compra d'equips de la persona. Perspectiva de l'Administració Josep Maria Regasens, subdirector general de Comerç de la Generalitat, destaca que els ciutadans podran gaudir de descomptes molt significatius, que en alguns punts de Tarragona poden arribar fins al 70%. Calendari i Normativa de Festius El període oficial s'estén des d'avui fins a finals de febrer. Pel que fa a l'obertura de diumenges i festius: Aquest diumenge: Els comerços estan autoritzats a obrir per facilitar les primeres compres. 23 de febrer: Un festiu addicional marcat per imperatiu legal a causa d'un conflicte de competències amb el Govern de l'Estat, tot i que la Generalitat no hi està d'acord. Recomanacions i Control L'administració recorda als consumidors la importància de verificar que els productes estiguin correctament etiquetats amb el doble preu (l'original i el rebaixat). "La nostra inspecció ha realitzat més de 400 actuacions durant la segona quinzena de desembre per evitar l'avançament de les rebaixes." Es manté una vigilància estricta sobre les pràctiques comercials per garantir que no hi hagi irregularitats abans del 7 de gener, aplicant sancions econòmiques elevades als infractors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
Homenatge als Premis de Comunicació Local a Tarragona
Reconeixement al talent comunicatiu local L'esdeveniment celebra la tasca de diversos professionals que han destacat en l'àmbit de la comunicació a Tarragona. El sopar d'homenatge serveix per posar rostre a la feina que sovint es fa des de l'anonimat o per a un públic generalista, posant èmfasi en la divulgació tecnològica, la memòria històrica i la crònica cultural. Guardonats i disciplines premiades Premi de Ràdio (Malla Ràdio): La periodista Mònica López destaca la importància de fer accessible la tecnologia al ciutadà. Defensa que el que a vegades es percep com a distant (com la informàtica) és en realitat la base de la nostra qualitat de vida actual. Premi de Televisió: Anna Massip i Glòria Boquizo han estat guardonades per un documental sobre la Setmana Santa a Tarragona. El reportatge, emès a Televisió de Catalunya, se centra en una visió propera i familiar a través de tres generacions. Premi de Pàgina Web: El lloc web "Hablemos en japonés" de Jesús Álvarez Crespo (representat pel seu germà, l'humorista gràfic Napi) ha estat reconegut per la seva singularitat en l'ensenyament de l'idioma i la cultura nipona. Premi de Premsa: El periodista Xavier Garcia ha estat premiat per un article publicat a El Punt sobre la "platja literària" de l'escriptor Sebastià Joan Arbó, en el marc del seu centenari. Reflexions sobre el periodisme i la terra Els premiats coincideixen que el guardó és un estímul per continuar la seva tasca de cronistes de la realitat. "Un periodista és un cronista del que viu i del que veu." Es destaca especialment la vitalitat de Tarragona i les Terres de l'Ebre com a focus d'activitat cultural i d'iniciatives ciutadanes potents, com ara la xarxa Tinet o la recerca literària.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
16'
Derbi CF Reus Deportiu vs Gimnàstic de Tarragona
Cara a cara dels presidents abans del gran derbi L'emissora reuneix el president del Reus Deportiu, Jesús Palau, i el del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, per analitzar les sensacions prèvies al clàssic del Baix Camp. Tots dos dirigents coincideixen que el partit del proper diumenge és la salsa del futbol i una cita que transcendeix la competició habitual. Punts clau de la prèvia Expectació i Entrades: L'expectació a Reus és màxima, amb les oficines treballant a ple rendiment. S'ha generat certa polèmica pel nombre reduït d'entrades facilitades a l'afició visitant (unes 320 en total), xifra que el Nàstic voldria ampliar per donar més color a les grades. Rivalitat i Superioritat: El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, es mostra contundent: > "Som favorits, som superiors al nostre rival i el Nàstic ha de guanyar el Reus". Jesús Palau accepta el rol d'equip humil però ambiciós: > "Serem l'equip dèbil, el petit, que intentarà menjar-se David contra Goliat". Mercat d'Hivern i Fitxatges: El derbi arriba en ple procés de reforç de les plantilles: El Reus presenta oficialment el porter Rodri i el davanter Fèlix Prieto (exjugador grana). El Nàstic ha patit les baixes dels capitans Masnou i Gordillo, però ha recuperat Antoni Pinilla i Sergio Lara. Context Històric i Pronòstics L'estadística històrica al camp del Reus afavoreix els locals amb 15 victòries davant les 8 dels tarragonins. Per al partit de diumenge, els pronòstics dels mandataris són els següents: - Jesús Palau: 1-0 favorable al Reus. - Josep Maria Andreu: 1-2 favorable al Nàstic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
25'
Ciència i vida als EUA: L'experiència d'una tarragonina a Filadèlfia
Comparativa entre Tarragona i els Estats Units L'episodi comença amb una reflexió sobre com Tarragona s'està americanitzant en certs aspectes, com ara l'ús massiu del cotxe o l'estil dels centres comercials. Malgrat aquestes similituds superficials, la Judit, una biòloga que fa nou anys que viu a Filadèlfia, destaca les profundes diferències culturals i estructurals. La fuga de cervells i el sistema científic Un dels temes centrals és la dificultat de retornar a Catalunya per als científics formats aquí: • El model de recerca als EUA es basa en el personal contractat i l'avaluació constant (tenure track), a diferència de la rigidesa del funcionariat europeu. • La inversió en recerca prové tant del sector públic com d'un fort sector privat, especialment de la indústria farmacèutica. • Es menciona la creació de l'Institut Català d'Investigacions Químiques (ICIQ) a Tarragona com un pas positiu cap a un model més flexible i competitiu. Tradicions i integració cultural La Judit explica com la seva família s'ha adaptat a la cultura americana sense perdre les arrels catalanes: • Celebren tradicions com l'Acció de Gràcies (Thanksgiving) i fan país explicant què és Catalunya als seus companys. • Critica que a casa nostra es copiïn aspectes superficials com el Halloween o el Pare Noel, mentre que es podrien imitar estructures més vàlides com els pressupostos per a investigació. "Copiem més la imatge que el fons de moltes coses... Jo preferiria copiar el pressupost per a la investigació i deixar el Pare Noel a banda." Vida quotidiana i valors socials Urbanisme i mobilitat Es discuteix la crisi de les ciutats americanes i el creixement dels suburbis, un fenomen que la convidada comença a detectar a la zona de Tarragona. Destaca que Filadèlfia és una ciutat amb història fundacional i una oferta cultural que permet viure sense dependre exclusivament del cotxe si es resideix al centre. Crítica política i moral social La conversa aborda la situació post-11 de setembre i la psicosi de seguretat que es va instal·lar al país. La Judit es mostra crítica amb el govern de George Bush i la tendència a utilitzar els "valors familiars" com a eina política: • Denuncia el puritanisme i la doble moral americana. • Considera que els valors familiars han de néixer de la societat civil i no ser tutelats pel president.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona a la ràdio
El CBT celebra un quart de segle d'història Javier Mas, president de la Fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), presenta a Tarragona Ràdio un nou espai dedicat a commemorar els 25 anys de l'entitat. Durant l'entrevista, es destaca la importància del club com el segon projecte esportiu més representatiu de la ciutat, només per darrere del Nàstic. Un programa per apropar el club a la ciutat l'objectiu principal de la Fundació i d'aquest nou cicle d'emissions és trencar la barrera amb la ciutadania i augmentar la base social del club. El programa s'estructurarà de la següent manera: Relats històrics: Cada programa començarà amb una breu cronologia a càrrec de l'historiador Enric Pujol. Tertúlies compartides: El plat fort serà la participació de 5 o 6 convidats (exjugadors, directius, socis i fins i tot àrbitres) que explicaran anècdotes personals. Evolució de l'esport: Es reflexionarà sobre el canvi cap a la professionalització i la disciplina que es requereix actualment en comparació amb els inicis. Valors i compromís Javier Mas emfatitza que els esportistes professionals han de ser un referent per a la joventut: "Són el mirall de molta gent, especialment de la gent jove, i han de traslladar aquesta certa disciplina i ordre." El programa s'emetrà els dimarts a les 20:30h, amb redifusió els dissabtes a les 13:00h, i inclourà el sorteig de llibres d'història del club i entrades per als seguidors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
17'
La Sala Trono i el teatre de butxaca a Tarragona
L'obertura de la Sala Trono L'entrevista detalla el naixement d'un nou espai cultural a la Part Alta de Tarragona: la Sala Trono. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració entre la companyia Trono Villegas i l'associació Anímet, que ha estat el motor econòmic i d'empenta necessari per materialitzar el projecte. Característiques de la sala Capacitat reduïda: L'espai està dissenyat per a només 50 espectadors, seguint el model de teatre de butxaca o sales alternatives de París. Auto-construcció: El local s'ha adequat amb materials reciclats i el treball directe dels membres de la companyia. Ubicació estratègica: Situada prop de la Catedral, busca dinamitzar una zona de la Part Alta menys transitada culturalment. Programació i filosofia "L'únic límit que posem és que sigui teatre... que no sigui avorrit." La sala vol ser un espai lliure amb una programació estable cada 15 dies (principalment els divendres). Els punts clau de la seva gestió són: Gènere: Exclusivament teatre per a adults (monòlegs, objectes, cabaret), evitant la música o el teatre infantil per no duplicar l'oferta existent. Sostenibilitat: No es concep com un negoci lucratiu; el preu de l'entrada (10€) es destina gairebé totalment a l'artista i a les despeses bàsiques de llum. Circuit alternatiu: Es nodreix d'espectacles que triomfen a Barcelona però que no arriben als grans circuits comercials. Experiència docent de l'Oriol L'entrevistat també reflexiona sobre el seu pas per la universitat impartint comunicació no verbal. Destaca el contrast entre la seva faceta de personatge públic i el rigor acadèmic, així com la satisfacció de connectar amb la gent jove i les seves inquietuds socials.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
18'
Evolució i preus de l'habitatge a Tarragona (2002-2003)
L'encariment de l'habitatge a les comarques de Tarragona L'entrevista amb Manuel Niñarola, president dels promotors de Tarragona, analitza la pujada dràstica del preu dels pisos durant l'any 2002, que s'ha situat entre un 14% i un 15% de mitjana a la província. Aquest increment es deu a diversos factors econòmics i estructurals: Escassetat de sòl: El preu del sòl és el principal motor de l'encariment. Interessos baixos: Faciliten la demanda del comprador final. Inversió externa: Capitals d'altres sectors es desvien cap a l'immobiliari per la seva rendibilitat i plusvàlua. Oferta i demanda: La forta demanda, tant de primera com de segona residència (costa), manté els preus a l'alça. Polítiques d'habitatge i la Nova Llei d'Urbanisme Niñarola destaca la importància de la nova llei d'urbanisme del Parlament de Catalunya per agilitzar la gestió municipal i augmentar la disponibilitat de sòl. "Entenem que falta gestió per part de molts ajuntaments a impulsar el desenvolupament del sòl i els plans parcials." Un punt clau és la reserva del 20% de sòl per a habitatge protegit, una mesura vital per evitar que la gent jove i les rendes més baixes quedin excloses del mercat. Expectatives per al 2003 Les previsions per a l'any 2003 no són optimistes pel que fa als preus. Tot i que es preveu un creixement de l'activitat del sector d'un 3%, s'estima que els preus continuaran pujant entre un 10% i un 13% a causa del cost de la mà d'obra i la manca de sòl barat. Situació gremial: El sector de la construcció i la CEPTA L'entrevista tanca amb el procés de reintegració de la patronal de la construcció a la CEPTA. Niñarola condiciona la tornada a una reforma estatutària que asseguri la representativitat de les sectorials (que gestionen milers de treballadors) davant les afiliacions directes individuals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Els Tres Tombs i el 650è Aniversari del Gremi
La Tradició dels Tres Tombs i la Cultura del Transport L'entrevista destaca el creixement de la festa de Sant Antoni Abat a Catalunya, una celebració que recupera la cultura del transport i el vincle històric entre el pagès i el cavall. A Tarragona, aquesta desfilada es viu com una exposició pausada on els carruatges llueixen la seva personalitat pròpia sense els riscos de velocitat de localitats com Valls. Desafiaments Logístics i Econòmics Organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud implica una gestió complexa: Intercanvi col·laboratiu: Molts participants baixen de poblacions veïnes per pur plaer d'exhibir els seus animals i carros, el que redueix costos. Pressupost elevat: Portar carruatges històrics i originals de l'altre punta de Catalunya (com Igualada) pot costar fins a 300.000 pessetes per unitat a causa del transport. Suport institucional: S'estima un pressupost necessari de mínim quatre milions de pessetes, finançat parcialment per l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i el Port. Celebració del 650è Aniversari del Gremi L'edició d'aquest any és especialment rellevant pel 650è aniversari de l'entitat. Per commemorar-ho, s'estan gestionant diversos actes: Intent de portar la Guàrdia Urbana de Gala i la seva banda de música des de Barcelona. Exposicions vinculades al patrimoni de Jujol, en col·laboració amb la Fundació La Caixa. Recuperació de la imatge de Santa Magdalena, destruïda el 1936, gràcies a aportacions particulars. "A un cavallista li agrada exhibir el seu cavall... és com un col·leccionista de fotos o d'altres obres d'art." Benemèrita de Sant Antoni Al marge de la gran desfilada de carros, es manté la tradició de la benedicció dels animals de companyia (gats, gossos, ocells i tortugues) i de les coques de Sant Antoni, una cita molt participada pels ciutadans de la part baixa de Tarragona i dels pobles veïns.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
22'
Implantació del nou contracte de neteja a Tarragona
Renovació del servei de neteja i gestió de residus L'entrevista amb Agustí Mallol, tinent d'alcalde de Medi Ambient, detalla l'estat actual del procés d'implantació del nou contracte de neteja pública a Tarragona. El regidor destaca que el projecte es troba en una fase avançada i segueix el calendari previst per millorar la qualitat de vida i la imatge de la ciutat. Punts clau de la renovació: Maquinària i Tecnologia: S'ha apostat pel 100% de vehicles amb gas natural comprimit, una fita pionera a l'estat que redueix el soroll i millora la qualitat de l'aire. Calendari d'implantació: La neteja viària ja està al 80% de la seva capacitat. La renovació total de contenidors d'escombraries (uns 1.400) finalitzarà al gener. La recollida selectiva s'iniciarà l'1 de febrer amb 1.000 nous contenidors. Es preveu que el sistema estigui completament operatiu a mitjans de març. Innovacions i serveis addicionals: Contenidors soterrats: Es preveuen sis zones inicials en llocs emblemàtics com la Plaça de la Font, el Serrallo o la Rambla. Informadors ambientals: A partir del 20 de gener, visitaran comerços i indústries per explicar els nous protocols de recollida de cartró i residus industrials. Deixalleria mòbil: Servei actiu per apropar el reciclatge de petits residus als barris i escoles. "No hi ha cap ciutat a l'estat que hagi apostat pel 100% de gas comprimit, busquem millorar el soroll i la qualitat de l'aire." Projectes de futur: La Protectora d'Animals El regidor també ha confirmat l'inici de les obres de la nova protectora d'animals al polígon de Riu Clar. Després d'anys de dificultats per trobar un emplaçament sense oposició veïnal, les noves instal·lacions tindran 5.000 m² i podrien estar enllestides entre maig i juny, segons el ritme de les obres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
13'
Gala de l'Esport a Tarragona: Premis i Reconeixement Social
L'Esport com a Eix Social a Tarragona El text destaca la profunda transformació de l'esport a la ciutat de Tarragona. El que fa un segle era una activitat per a un sector molt reduït de la població, s'ha convertit avui en l'element més socialitzador i accessible per a tothom. L'esport ja no entén de classes socials ni de poder adquisitiu; és una eina d'integració que arriba a tots els barris. Una Gala per Valorar el Voluntariat i l'Esforç L'Ajuntament de Tarragona organitza una gala (en format sopar el 28 de febrer) per reconèixer la tasca sovint invisible que hi ha darrere de la pràctica esportiva. Els punts clau d'aquest reconeixement inclouen: Voluntariat desinteressat: Persones que garanteixen el funcionament d'entitats i clubs. Figures professionals i amateurs: Des d'atletes d'elit fins a valors emergents. Justícia per a l'arbitratge: Reconeixement de la difícil figura de l'àrbitre com a peça indispensable. Categories i Distincions dels Premis Els guardons es divideixen en tres grans blocs que busquen cobrir tot l'espectre del món esportiu: Bloc Competitiu: Millors esportistes (masculí i femení), l'esportista revelació i el millor àrbitre. Bloc de Trajectòria i Valors: Inlou categories com el millor veterà, la llegenda esportiva, la dedicació professional i el reconeixement a la tasca directiva. Bloc Social i Humà: Premis especialment emotius com: Joc Net: Per combatre l'agressivitat en l'esport. Humanisme: Reconeixent figures com els utillers o col·laboradors altruistes. Esports especials: Dirigit al foment de l'esport per a persones amb discapacitat. Empresa i Esport: Per agrair el suport dels patrocinadors. "L'esport és l'element més socialitzador que hi ha en aquests moments a la ciutat." Participació Ciutadana La selecció dels guanyadors no és tancada; qualsevol ciutadà o entitat pot presentar candidatures a través de butlletes o directament a la Conselleria d'Esports. Un jurat de l'Observatori de l'Esport serà l'encarregat de dictaminar els guanyadors finals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
8'
Festa Major de Vila-seca: Tradició i Equipaments
Preparatius i ambient de la Festa Major L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, descriu l'ambient previ a la celebració amb un municipi bolcat en els darrers detalls. Les brigades municipals i les entitats treballen en l'escenografia i el muntatge de carpes i espais per garantir que tot estigui a punt per a la festa. L'Auditori Josep Carreras i el Pregó Un dels pilars d'aquesta edició és la utilització del nou Auditori Josep Carreras. Aquest espai no només acollirà l'acte solemne del pregó, sinó que també referma la seva vocació com a equipament de referència per a totes les comarques tarragonines. El pregoner: Enguany serà Joan Maria Pujals, exalcalde de la vila i actual director de l'Institut Ramon Llull, una figura clau per a la projecció de la cultura catalana. L'acte: Després del pregó, s'oferirà un concert del duo dels germans Tieles (violí i piano), destacant la qualitat acústica de la sala. "És un equipament públic que està a Vila-seca, però que està obert de bat a bat a tothom que vulgui gaudir-lo." El Cós de Sant Antoni: Tradició Hípica L'esdeveniment estrella de la programació és, sens dubte, el Cós de Sant Antoni, les tradicionals curses de cavalls que se celebren el diumenge 19 de gener al circuit de la Torre d'en Dolça. Competició: Es disputaran quatre grans curses amb cavalls de pura sang anglesos, tant de galop com de trot. L'entorn: L'alcalde destaca la bellesa de l'ambient hípic, amb els genets i cavalls en les seves millors gales dins d'un espai natural recuperat. Logística: L'Ajuntament ha previst zones d'aparcament suficients per als visitants de fora i recomana l'ús de transport col·lectiu o caminar per als residents locals. Altres activitats destacades La programació és transversal i inclou propostes per a tots els públics: 1. Gala de l'Esport: Es presenta com una sorpresa total pel que fa a continguts i convidats. 2. Balls de Festa Major: Amb les reconegudes orquestres La Meravella i Alcatraz. 3. Teixit associatiu: Una gran implicació de les entitats locals que nodreixen el programa d'actes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
6'
Presentació de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès 2003
Llançament de la Segona Edició de l'Agenda Local L'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona ha presentat l'edició de l'any 2003 de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès. Francesc Valls Calçada, gerent de l'entitat, destaca que aquesta iniciativa busca ser una guia pràctica per als ciutadans, seguint el model de referència de Tarragona Ràdio. Novetats i Continguts Principals L'agenda ha estat dissenyada per ser més funcional i còmoda de portar que la versió anterior. Entre el seu contingut hi trobem: Informació de serveis: Horaris d'autobusos urbans, trens amb perspectiva tarragonina, mercats i telèfons d'interès. Esport i cultura: Calendaris del CBT i del Nàstic, així com dates de la Setmana Santa, el Festival de Dixieland o Tàrraco Viva. Utilitats personals: Receptes de cuina estacionals (romesco, panellets) i el Calendari del Contribuent per evitar recàrrecs en els impostos. "És una guia necessària per subsistir, sobreviure i viure a Tarragona." Distribució i Disponibilitat La publicació té un preu simbòlic d'un euro i es podrà trobar a partir d'aquest cap de setmana a les llibreries del Gremi de Llibreters i als quioscos de la ciutat. S'ha realitzat una tirada limitada de 4.000 exemplars, ja que l'any passat l'acollida va ser un èxit total de vendes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Ajuts de 1.200 euros per a mares treballadores a Tarragona
Gestió i afluència de les noves ajudes a la maternitat L'Agència Tributària ha posat en marxa la nova deducció per maternitat prevista en la Llei 46/2002. El representant de la delegació de Tarragona analitza l'enorme afluència dels primers dies, que ha superat totes les expectatives inicials. Canals de sol·licitud Per evitar col·lapses a les oficines físiques de Tarragona, Reus i Tortosa, es recomanen diverses alternatives: Internet: És la via més ràpida i còmoda. Es requereix el certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o el número de referència de la carta personalitzada enviada per l'Agència. Telèfon: Mitjançant el número 901 200 345. Es recomana trucar a primera o última hora per evitar la saturació de les línies. Presencial: Tot i que es pot fer a les oficines, s'ha estès la distribució d'impresos als Registres Civils per facilitar el tràmit en el moment d'inscriure el nadó. Requisits per beneficiar-se de l'ajut Les condicions per accedir a aquesta deducció de 1.200 euros anuals per fill són directes: Tenir fills menors de tres anys. Treballar per compte d'altri o propi i estar donada d'alta a la Seguretat Social o mutualitat. La cotització mínima ha de ser equivalent a l'import de la deducció (uns 100€ mensuals). En jornades parcials, cal treballar els 30 dies del mes; en jornades completes, un mínim de 15 dies. "L'import de 1.200 euros és el sumatori de la quantitat aportada per l'empresa i la quantitat aportada per la mare treballadora." Terminis i pagaments L'ajut es pot percebre de forma anticipada mes a mes (100€/mes). Les sol·licituds presentades durant el gener es començaran a cobrar a partir de la segona quinzena de febrer mitjançant domiciliació bancària. Es recorda que no hi ha un límit temporal immediat, ja que la mesura és de caràcter indefinit mentre no canviï la normativa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
IA i salut: L'URV a la final de l'Agent Cities
Intel·ligència Artificial aplicada a la salut pública L'entrevista presenta un projecte pioner desenvolupat pel Grup de Sistemes Multiagent de la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinat per Antonio Moreno i Aida Valls. Aquest estudi ha estat seleccionat com a finalista en una competició internacional organitzada pel projecte europeu Agent Cities. Funcionalitats de la proposta L'objectiu principal és simplificar l'accés als serveis urbans mitjançant la tecnologia, especialment en l'àmbit de la salut. El sistema permetria a l'usuari: Reservar hores mèdiques de forma immediata des d'un telèfon mòbil o ordinador, evitant esperes telefòniques o desplaçaments. Consultar l'historial mèdic personal de manera segura i confidencial. Accedir a informació sobre centres mèdics, doctors i departaments específics de la ciutat. L'arquitectura del sistema: Els Agents La complexitat del treball rau en l'ús de mòduls d'intel·ligència artificial anomenats agents. Aquests operen de forma coordinada segons la següent estructura: Agrupació per tasques: Hi ha mòduls que gestionen dades generals de l'hospital, mentre d'altres s'encarreguen de departaments concrets (com pediatria) o fins i tot de l'agenda individual d'un doctor. Comunicació intel·ligent: Aquests agents es comuniquen entre ells per oferir una resposta eficient a la sol·licitud de l'usuari. "El que vol ara tothom és tenir un accés el més ràpid, el més flexible i el més barat possible a tota mena d'informació." El futur de la tecnologia mòbil Tot i que actualment el prototip s'executa en ordinadors, els investigadors destaquen que la tecnologia ja permet el seu ús en smartphones avançats. S'entreveu un futur on el metge pugui, per exemple, visualitzar un electrocardiograma o una radiografia des d'una agenda electrònica durant una visita a domicili, gràcies a l'emmagatzematge de dades a la xarxa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
Atapuerca a Nova York: Darwin i l'evolució humana
L'exposició d'Atapuerca al Museu d'Història Natural de Nova York L'expert Robert Sala explica la fita històrica que suposa l'obertura d'una exposició dedicada als jaciments d'Atapuerca a la ciutat de Nova York. Es tracta d'una mostra excepcional que recull unes 90 peces originals, sent la primera vegada que fòssils d'aquest valor surten de l'Estat espanyol per ser exhibits internacionalment. Continguts destacats de la mostra La selecció d'objectes permet recórrer prop de 400.000 anys d'evolució a través de: Restes originals d'Homo antecessor i de d'Homo heidelbergensis. L'anomenat "Excalibur", un instrument de pedra únic trobat a la Sima de los Huesos. Fòssils que demostren la capacitat de pensament simbòlic i la relació amb els morts dels antics homínids. Respecte a la importància de l'eina de pedra trobada entre restes humanes, Robert Sala apunta: "L'explicació que nosaltres proposem és que es tracta de l'abocament de morts al fons de la cima i que aquesta eina va ser abocada també amb un d'aquells morts." Perspectives científiques i futures excavacions L'exposició no només té un caràcter divulgatiu per al gran públic, sinó que és una oportunitat clau per a la comunitat científica nord-americana per accedir directament a materials que han canviat la comprensió de la prehistòria europea. D'altra banda, Sala anuncia que per a la campanya del 2003 (juny i juliol), l'equip d'arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili tornarà a excavar el nivell 6 de la Gran Dolina. L'objectiu és trobar noves restes de l'Homo antecessor, restes que tenen una antiguitat de gairebé un milió d'anys i que presenten una combinació única de trets moderns i primitius.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
4'
Visita de Jordi Pujol a la Facultat de Ciències Jurídiques
Crònica de l'arribada del president a la URV La unitat mòbil s'ha traslladat al campus del centre de l'Avinguda Catalunya per cobrir la lliçó magistral del president de la Generalitat, Jordi Pujol. L'acte, celebrat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, ha generat una gran activitat mediàtica tot i les dificultats tècniques en la transmissió. Detalls de la jornada i incidències Objectiu de la visita: El president ha acudit per impartir una classe exclusiva als alumnes de dret sobre les funcions i la configuració de la presidència de la Generalitat. Problemes tècnics: La connexió radiofònica amb la redactora Marta Montagut s'ha vist interrompuda en diverses ocasions. Segons s'ha informat, els inhibidors i les mesures de seguretat que acompanyen el president han provocat interferències en els micròfons inalàmbrics. Ambient i assistència: S'ha destacat una presència massiva de periodistes (unes 20-25 persones) que contrastava amb la poca afluència d'estudiants al hall, possiblement perquè ja eren a l'aula esperant l'inici puntual de la sessió. Cronologia de l'acte "El president ha arribat uns 5 o 10 minuts tard per qüestions protocol·làries i ha entrat directament a la facultat per començar la classe." L'emissora ha hagut de punxar música en diversos intervals a causa de la pèrdua del senyal, posposant una crònica més detallada per a la finalització de la conferència al voltant de la una del migdia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
17'
Memòria històrica: Homenatge a l’exili i les Dones del 36
Reconeixement Tardà però Necessari de la Memòria Històrica L'entrevista se centra en la importància de recuperar la memòria històrica a Catalunya, especialment pel que fa a l'homenatge a les persones exiliades. Carme Casas, membre de l'associació Les Dones del 36, reflexiona sobre com la transició espanyola va intentar ocultar el passat per por a "obrir ferides", un fet que, segons ella, només ha servit per infectar-les més. Les Dones del 36 i la visibilitat femenina L'associació va néixer per rescatar el paper fonamental de la dona durant la Guerra Civil. Casas destaca diversos punts clau: * La doble repressió que van patir les dones: per la seva ideologia republicana i pel seu gènere. * La participació activa en la rereguarda, ocupant llocs de treball en fàbriques, hospitals i escoles mentre els homes eren al front. * La fita històrica de Federica Montseny, la primera dona ministra a Europa. El drama de l'exili de 1939 Carme Casas relata en primera persona l'angoixant fugida cap a França el gener de 1939: * Un èxode de 500.000 persones que fugien per la frontera catalana. * Els bombardejos constants de l'aviació franquista contra la població civil en retirada. * El tracte degradant dels gendarmes francesos a l'arribar a la frontera, on eren despullats de les seves poques pertinences. "S'ha d'obrir la ferida per treure-li la infecció i que cicatritzi naturalment; el nostre problema a Espanya és exactament aquest." Educació i futur L'entrevistada subratlla que les noves generacions desconeixen aquesta realitat perquè moltes famílies van callar per por i vergonya. Per a Casas, parlar-ne no és un acte de revengisme, sinó una necessitat pedagògica per evitar que la història es repeteixi.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
24'
Entrevista a Albert Vallvé: balanç polític i futur de Tarragona
Balanç del mandat i precampanya electoral L'entrevista amb Albert Vallvé, portaveu de Convergència i Unió (CiU), se centra en la recta final del mandat municipal a Tarragona, a cinc mesos de les eleccions. Vallvé analitza la situació política amb els següents punts clau: • Crítica la precampanya del PSC, qualificant-la de massa llarga i centrada en el culte a la personalitat del seu candidat. • Augura un possible cansament electoral, el que ell anomena la pàjara ciclista, per a aquells que han començat massa d'hora. • Defensa que l'equip de govern treballa amb tranquil·litat i complint els compromisos fins a l'últim dia. Projectes urbanístics i infraestructures Vallvé destaca un llistat extens de realitats i projectes en marxa que, segons ell, busquen una Tarragona més pròspera i cohesionada: • Connexió amb els barris de Ponent: El desenvolupament de la zona de Joan XXIII i el tercer pont per vèncer la barrera del riu Francolí. • Recuperació d'espais: L'enderroc de la Tabacalera, la recuperació de casernes (Guàrdia Civil i Policia Nacional) per a habitatge i la transformació de l'antiga presó. • Equipaments culturals: La construcció del nou teatre a la zona de Joan XXIII, que podria dur el nom de Josep Ixart. • Estratègia de creixement: L'aposta per la façana marítima, la zona de Vidal i Barraquer i la integració del Serrallo. "Tarragona ha de guanyar una nova centralitat amb el carrer Reial, la part de la marina i la part baixa de la ciutat." Pactes i perspectives electorals Respecte al futur polític després del 25 de maig de 2003: Valoració del pacte amb el Partit Popular L'entrevistat qualifica el pacte amb el PP com a "absolutament benèfic" per a la ciutat, destacant el fair play i la bona gestió de les àrees de patrimoni i estratègia per part dels populars, malgrat les diferències ideològiques a escala estatal. Estratègia de CiU i l'oposició • Objectiu: Revalidar la confiança dels tarragonins i ampliar els 11 regidors actuals. • Crítica al PSC: Els acusa de no haver presentat cap proposta constructiva ni pressupostos alternatius durant tota la legislatura. • Pactes futurs: Es mostra totalment contrari a pactar amb els socialistes per ser la seva alternativa directa, però deixa la porta oberta a altres formacions un cop es coneguin els resultats de les urnes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
18'
Entrevista a Javier Magró sobre la política a Tarragona
Balanç del mandat i objectius de futur El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, Javier Magró, analitza la situació política a la ciutat a pocs mesos de les eleccions municipals del 25 de maig. Magró posa l'accent en la necessitat de tancar temes pendents i en la voluntat de la seva formació de ser decisiva en el proper consistori. Prioritats per a la recta final del mandat En aquests últims mesos de legislatura, el grup municipal d'ERC se centrarà en: * Control de llicències urbanístiques. * Atenció directa a les queixes i projectes de la ciutadania. * Tancament de conflictes oberts com el del restaurant Mare Nostrum i la gestió de les zones blaves. Una nova manera de fer política Magró destaca que durant aquest mandat han defensat un projecte propi basat en el sentit comú i no en el partidisme, arribant a acords puntuals tant amb el govern (CiU-PP) com amb l'oposició (PSC): "Si una idea és bona, vingui d'on vingui, és bona. Dir que no a una idea bona perquè vingui de l'equip de govern és fer-li la guitza a la mateixa ciutat." El portaveu critica la manca de diàleg de l'actual equip de govern, a qui acusa d'aplicar el "rodet" de la seva majoria absoluta sense escoltar els veïns ni els altres grups. Perspectives electorals per al 2003 ERC aspira a incrementar la seva representativitat (actualment un regidor) per assolir entre 3 i 4 regidors, un nombre que els convertiria en la clau per decidir el futur govern de la ciutat. Magró remarca que la seva candidatura estarà formada per persones amb il·lusió, combinant l'experiència del 1999 amb cares noves. Eixos del programa electoral Les principals preocupacions que ERC vol abordar inclouen: 1. Seguretat ciutadana: Reivindiquen més competències per als alcaldes en aquesta matèria. 2. Mobilitat i trànsit: Proposen aparcaments dissuasoris i una millor gestió del dret dels residents a aparcar. 3. Participació ciutadana: Insisteixen en l'aprovació d'un reglament que impliqui la gent en la presa de decisions abans d'executar projectes polèmics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
22'
Subvencions i Projectes Culturals a Tarragona
Resum de l'Entrevista sobre Gestió Cultural L'entrevista amb Joan Caballé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en la resolució de la quarta convocatòria d'ajuts a projectes culturals i les futures línies editorials del consistori. Els Projectes Culturals Seleccionats En aquesta darrera edició, s'han seleccionat 11 projectes d'un total de 19 presentats. La filosofia d'aquests ajuts no és la d'una "repartidora" de diners, sinó la de fer viables propostes que aportin valor afegit i diversitat a la ciutat. Criteris de selecció: Es prima la innovació, la qualitat i el fet que cobreixin buits geogràfics o conceptuals no existents a Tarragona. Suport integral: L'ajut no és només econòmic (uns 18-20 milions de pessetes anuals), sinó que inclou suport tècnic i la incorporació a les programacions municipals. Exemples destacats: Taller de creació literària (Gremi de Llibreters) per cobrir la manca de formació en aquest àmbit. Edició d'un CD de música tradicional amb el grup Els Bordons. Consolidació del festival audiovisual REC. Muntatges escènics infantils de grups nous i consolidats. Novetats Editorials Municipals L'Ajuntament aposta per la coedició amb editorials privades per potenciar el sector Professional. Hi ha tres línies clau per a la primavera del 2003: Col·lecció de Biografies: Llibres de caràcter divulgatiu sobre personatges històrics de la ciutat (alcaldes, intel·lectuals i artistes). La imatge i el temps: Publicació de la segona part d'aquesta història gràfica de Tarragona, des dels anys 50 fins a l'actualitat. Investigació i Festa: Continuïtat de les col·leccions Titans i Morera. "S'intenta que hi hagi pocs projectes seleccionats però amb una dotació suficient perquè es puguin dur a terme."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
14'
Pla Jove Tarragona 2010: Participació i Futur
Presentació del Pla Jove Tarragona 2010 El Pla Jove Tarragona 2010 és un projecte estratègic de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona. Aquest document és el resultat d'un any de treball intens amb l'objectiu de definir les necessitats del col·lectiu jove fins a l'any 2010. Una Metodologia Participativa El valor principal d'aquest pla radica en el seu procés d'elaboració, que s'ha allunyat de les propostes fetes exclusivament per adults: - Participació directa: S'ha comptat amb la veu de joves escollits aleatòriament per sorteig i d'entitats de la ciutat. - Joves no associats: S'ha fet especial èmfasi a arribar al 93% de la població juvenil que no forma part de cap entitat, captant així necessitats que sovint queden invisibilitzades. - Estructura sectorial: La feina s'ha dividit en sis eixos de treball, seguint el model del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Eixos i Actuacions Concretes El pla preveu prop de 140 actuacions distribuïdes en els següents àmbits: 1. Cultura i Educació: Ampliació d'horaris de centres cívics i sales d'estudi. 2. Treball: Implementació d'una borsa de treball juvenil universal. 3. Habitatge: Creació d'una borsa d'habitatge jove i potenciar el lloguer social i programes com Viure i Conviure. 4. Salut. 5. Participació. 6. Equilibri territorial i acció social. Reptes i Comunicació Un dels diagnòstics del pla és la mancança en els canals de comunicació: molts joves desconeixen serveis ja existents, com el cinema no comercial o ajuts al lloguer. L'objectiu immediat és millorar la difusió i implementar les primeres accions durant l'any 2003 per combatre l'escepticisme juvenil. "Si arribéssim a realitzar 100 de les 140 actuacions, ja seria un avenç molt important i una millora de la qualitat de vida dels joves."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Deu anys d'excavacions a Oxirrinca: un llegat entre faraons i romans
Commemoració de la Recerca a Oxirrinca L'exposició al Museu d'El Caire celebra la primera dècada d'excavacions continuades al jaciment d'Oxirrinca, una missió dirigida pel doctor Josep Padró de la Universitat de Barcelona. Aquesta ciutat, amb unes dimensions aproximadades de 3 quilòmetres de llarg, representa un repte arqueològic de gran magnitud que abasta des del període faraònic fins a l'època bizantina. Característiques de la Feina Arqueològica L'excavació a Oxirrinca es defineix com una recerca programada, fet que permet una reflexió profunda i una planificació a llarg termini, a diferència de les excavacions d'urgència. Els principals punts destacats sobre la metodologia i logística són: Equips multidisciplinaris: Participen especialistes de la UB, la URV, la Universitat de Montpeller i la Universitat d'El Caire. Finançament: Tot i dependre principalment de subvencions públiques (sovint escasses), existeix un interès creixent en la figura dels espònsors privats com a via d'inversió cultural. Vida al desert: Després d'anys de penúries, l'equip disposa ara d'una casa pròpia com a base operativa a l'Egipte mitjà. Descobriments Rellevants i Importància Científica Més enllà de l'espectacularitat mediàtica habitual a Egipte, Oxirrinca ofereix dades científiques crucials sobre els períodes tardans: Necròpolis Saïta: Remuntant-nos al segle VII a.C., representa la connexió amb el món faraònic. Catacomba d'Osiris: Un conjunt de galeries subterrànies on es realitzava un ritual anual en honor al déu dels morts. No és un lloc d'enterrament, sinó d'ofrenes. Ciutat Monumental: Un centre urbà que va florir especialment a l'època grecorromana. "A Egipte hi reconeixem els nostres avis; més enllà dels grecs i romans, podem remuntar-nos als avis faraònics per entendre la nostra pròpia civilització." Impacte Cultural i Turístic El jaciment es troba fora dels circuits turístics convencionals, però les autoritats egípcies tenen un gran interès en potenciar-lo. L'exposició temporal al Museu d'El Caire, un fet poc habitual, subratlla la rellevància internacional d'aquesta missió arqueològica catalana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
16'
Perspectives electorals de Dolors Comas (ICV-V) a Tarragona
Entrevista política amb Dolors Comas En el marc d'un cicle d'entrevistes electorals a Tarragona Ràdio, la portaveu municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds – Verds la Plataforma (ICV-V), Dolors Comas, analitza l'escenari polític local davant les eleccions del 25 de maig de 2003. L'entrevista se centra en les prioritats del grup, les mancances de l'actual govern i l'estratègia de coalicions d'esquerres. Prioritats i preocupacions ciutadanes Comas destaca tres eixos fonamentals que el seu grup defensarà en aquest tram final de mandat: Sanitat pública i de qualitat: Crítica frontal a la privatització de la gestió dels nous Centres d'Atenció Primària (CAP) de Tarragona per part de la Generalitat. Defensen un model de gestió 100% pública per assegurar l'equitat. Mobilitat i transports: Denúncia del desequilibri en les inversions. Mentre avança el Tren d'Alta Velocitat, es reclama amb urgència un tren de rodalies (Tram-Camp) que connecti eficaçment Reus, Tarragona i Valls. Medi ambient i seguretat industrial: Exigència de major transparència i millor comunicació amb la població davant incidents a la indústria química, com la recent fuga a Tiler. Estratègia electoral i canvi de govern L'objectiu de la formació és millorar els seus resultats per forçar una alternativa d'esquerres a l'Ajuntament. Comas és clara respecte a les aliances: "Aspirem a poder influir en el govern municipal a partir de participar-hi directament... la suma dels regidors socialistes, d'Iniciativa i eventualment Esquerra Republicana hauria de donar la majoria per governar." Renovació de la llista i relacions polítiques Continuïtat i canvis: Dolors Comas repetirà com a cap de llista, però confirma la renovació del número 2 després que Jordi Navarro hagi decidit no repetir per motius personals. Unitat de l'esquerra: Malgrat l'acord nacional amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), a Tarragona encara no s'ha concretat a causa de reticències locals de la formació aliada, tot i que ICV manté la mà estesa per sumar esforços.