Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

60889-60912 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Investidura de Pasqual Maragall: Propostes de Govern
Resum de la Sessió d'Investidura El fragment recull els moments finals del discurs d'investidura de Pasqual Maragall, on exposa les bases d'una nova etapa política per a Catalunya. El seu missatge se centra en la necessitat de reformar les institucions i en el valor del diàleg i el consens com a motors de governança. Eixos Principals de la Proposta Reforma institucional: Planteja la renovació de l'Estatut, el sistema de finançament i la creació d'una Agència Tributària de Catalunya pròpia per gestionar els impostos. Limitació de mandats: Maragall proposa establir una durada màxima per a la presidència de la Generalitat per a una mateixa persona. Nova governació: L'estil de govern es basa en la complexitat i la llibertat de criteri, contraposant l'escolta activa al dictat i la fortalesa crítica a la duresa uniforme. Anàlisi del Resultat Electoral Maragall destaca que el nou panorama parlamentari és fruit d'una majoria d'esquerres clara (74-61), tot i que reconeix una debilitat relativa en tots els partits que ha obligat a cercar el pacte: "La debilitat inicial ens ha fet més perspicaces. Els grups petits d'aquesta cambra s'han fet més grans. Els grans, més xics." L'anomenat "canvi escurat" simbolitza aquest gir cap a l'esquerra del país, on el diàleg i el reconeixement de l'altre esdevenen imprescindibles per a l'estabilitat democràtica.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Investidura de Pasqual Maragall: Estatut i infraestructures
Debat d'investidura del candidat Pasqual Maragall El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha presentat les línies mestres del seu programa de govern durant la sessió d'investidura al Parlament de Catalunya. El discurs s'ha centrat en la necessitat d'autogovern i en projectes territorials estratègics. Reforma de l'Estatut i Autogovern Maragall ha situat la reforma de l'Estatut d'Autonomia com el pilar central de la legislatura. Les propostes més destacades inclouen: Implicació municipal: Es convidarà els ajuntaments catalans a participar i posicionar-se sobre la reforma. Possibilitat de referèndum: El candidat ha confirmat la intenció de convocar una consulta a la ciutadania si el procés de reforma pateix dilacions excessives. Presència a Europa: Ha defensat aferrissadament que la Generalitat pugui exercir la delegació estatal davant la Unió Europea en matèries de la seva competència exclusiva, comparant la situació amb el cas alemany. "Catalunya ha de poder representar l'Estat, com passa en altres països de tall federal a Europa, en aquelles matèries que són de la seva competència exclusiva." Compromisos amb les Comarques de Tarragona L'episodi destaca una forta càrrega programàtica per al sud de Catalunya: Seguretat: Acceleració del desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona per completar-lo el 2007. Mobilitat Ferroviària: Creació d'una nova línia de viatgers Tarragona-Castelló i una xarxa mixta de mercaderies per l'interior que connecti amb els ports de Barcelona i Tarragona. Xarxa Viària: Redacció d'un nou pla d'autopistes que inclou l'eix Tarragona-Montblanc-Tàrrega.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Sessió d'investidura: El projecte de Pasqual Maragall
Introducció a una nova etapa política Pasqual Maragall exposa el seu projecte de govern durant la sessió d'investidura al Parlament de Catalunya, marcant l'inici d'una etapa d'unitat entre les tres forces d'esquerres. El candidat posa èmfasi en la necessitat de superar la manca de diàleg i el tacticisme que, segons ell, van caracteritzar l'etapa anterior de Convergència i Unió amb el suport del Partit Popular. L'Estatut com a eix vertebrador El punt central de la seva proposta és la creació d'un nou Estatut, definit com el primer dels grans acords nacionals per Catalunya. Aquest document no es planteja com un instrument de confrontació, sinó de transformació: Pretén ser una proposta constructiva per a tot l'Estat espanyol. L'objectiu final és garantir el benestar, la igualtat i el progrés de la ciutadania. Es busca una millora substancial en el finançament de la Generalitat. "Jo he dit que no vull presidir el govern de la protesta, sinó el de la proposta." Un nou concepte de patriotisme Maragall defineix un model de patriotisme civil i republicà, inspirat en els valors de les grans revolucions històriques i basat en l'ius solis (dret del terra): Inclusió: Un sentiment de pertinença basat en la dignitat dels habitants, independentment del seu origen o llengua. Vertebració: Aprofitar l'alta cohesió de la societat catalana per fer un país més sòlid. Superació de la identitat d'origen: Crítica a l'ús de la identitat com a paraigües que justifica la inacció política o la prudència excessiva.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Investidura de Pasqual Maragall al Parlament
Inici de la sessió d'investidura El Parlament de Catalunya ha iniciat la sessió per a la investidura de Pasqual Maragall com a futur president de la Generalitat. La jornada ha començat amb un discurs d'obertura del president de la cambra, Ernest Benach, qui ha lloat la trajectòria de Jordi Pujol després de 23 anys al capdavant del govern català. El reconeixement al llegat anterior Maragall ha iniciat el seu parlament a les 10:40 hores amb un gest de cortesia cap al president sortint: "Ha destacat la capacitat de Pujol per haver mantingut el dret en un període dur i difícil." La nova majoria plural El candidat socialista ha explicat que els resultats de les eleccions del 16 de novembre van demanar un govern de coalició, posant fi a l'etapa d'un partit únic. Els punts clau de la seva intervenció han estat: Govern d'entesa: La unió del PSC, ERC i ICV com una suma que reflecteix la pluralitat del país. Alternança democràtica: La voluntat de normalitzar la política catalana mitjançant el canvi de govern. Catalanisme ciutadà: Un projecte definit com a integrador i democràtic. Unitat històrica: Referència a tradicions polítiques compartides com l'Assemblea de Catalunya o el sindicalisme llibertari. Relació amb l'oposició Maragall ha anunciat la seva intenció de buscar grans acords amb l'oposició (CiU i PP) per a temes d'abast nacional, especialment per a la futura reforma de l'Estatut.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Sessió d'investidura de Pasqual Maragall al Parlament
Inici de la sessió d'investidura al Parlament Aquest matí de dilluns s'ha donat el tret de sortida a la sessió d'investidura al Parlament de Catalunya per escollir el nou president de la Generalitat, després de les eleccions celebrades el 16 de novembre. Gràcies a l'acord del pacte tripartit signat al Saló del Tinell, el candidat socialista Pasqual Maragall té garantit el suport necessari per ser investit. Cronograma del debat d'investidura El procés de votació i debat s'estructura en dues jornades clau: Dilluns matí: Discurs inicial de Pasqual Maragall, on presentarà el seu programa de govern per als pròxims quatre anys sense límit de temps. Dimarts matí: Torn d'intervencions dels líders dels grups parlamentaris, incloent-hi Artur Mas (CiU), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué (PP), Joan Saura (ICV) i Joaquim Nadal (PSC). Dimarts tarda: Rèplica del candidat i la votació definitiva, prevista no abans de les set del vespre. Un canvi històric en la política catalana La investidura de Maragall suposa un punt d'inflexió històric per a Catalunya: "Serà el 127è president de la Generalitat i el segon en època democràtica després de 23 anys i sis legislatures de govern de Jordi Pujol." Mobilització de la Plataforma en Defensa de l'Ebre A les portes del Parlament, membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre s'han concentrat per mostrar el seu suport al nou govern però també per recordar els seus compromisos. Les seves reivindicacions principals són: Derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Aturada definitiva de qualsevol projecte de transvasament de l'Ebre. Compliment dels acords signats per les forces del tripartit sobre la preservació del riu. Els activistes han rebut els diputats tarragonins amb xiulets o aplaudiments segons la seva afinitat amb la causa fluvial.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Mònica Terribas i el model informatiu de 'La nit al dia'
Entrevista a Mònica Terribas: Professió, Docència i Comunicació Públicas En aquesta conversa, la periodista Mònica Terribas reflexiona sobre el seu moment professional, el model d'informatiu que dirigeix i la situació dels mitjans públics a Catalunya. Trajectòria i Compaginació Professional L'entrevistada destaca la importància de rebre una distinció a la seva ciutat natal, Tarragona, i com la seva carrera s'ha basat en l'equilibri entre la docència universitària a la UPF i la pràctica periodística. Porta 10 anys compaginant classes al matí i televisió a la tarda. El salt a davant de la càmera va ser un procés natural des de la tasca de documentació i direcció. El Model de 'La nit al dia' Terribas explica que el programa del Canal 33 va néixer amb una voluntat clara de diferenciar-se dels formats convencionals: Fugir de les tertúlies i l'opinió pura per centrar-se en l'anàlisi de fons. Prioritzar la veu d'especialistes i protagonistes per damunt de la xerrameca buida. Cercar un to personal i dialogat, fins i tot en seccions com la cultura o la meteorologia. El Repte de l'Entrevista i la Política Respecte a la seva tasca com a entrevistadora, Terribas confessa que la seva major dificultat apareix quan els convidats no volen ser clars: "Ho passo malament quan un convidat té poques ganes d'aclarir coses al ciutadà i fan una entrevista volgudament fosca." Assenyala que el sector polític té una tendència a la foscor informativa, a diferència d'acadèmics o científics, que tenen més voluntat de servei públic però a vegades pateixen per ser entesos. Futur dels Mitjans Públics i l'Escenari Polític Davant el canvi de govern a la Generalitat (l'arribada del tripartit), la periodista defensa la professionalitat i independència dels treballadors de la CCMA: Rebutja la idea que TV3 hagi estat un mitjà polititzat o al dictat d'un partit. Advoca per una nova llei de l'audiovisual que consolidi la independència i un model no oficialista.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
15 anys de l'Orquestra i Cor dels Amics de la Catedral
Trajectòria i Orígens del Projecte Musical El projecte de l'Orquestra i el Cor dels Amics de la Catedral de Tarragona va néixer de forma modesta fa 15 anys per un encàrrec del capítol catedralici. L'objectiu inicial era millorar la qualitat de les celebracions litúrgiques, una tasca que va començar de manera individual fins a la formació d'un grup estable. Estructura i Composició Actual Actualment, la institució ha crescut significativament i s'estructura en diversos nivells: El Cor de Grans: Format per 99 cantaires. L'Orquestra: Compta amb uns 25 músics fixos, amb una presència destacada de gent jove. Seccions infantils i juvenils: L'escolania i el cor de joves completen la formació musical. Règim d'assajos: Les trobades són setmanals i rigoroses (dilluns el cor i dimecres l'orquestra). Fites i Col·laboracions Destacades L'entitat ha traspassat l'àmbit litúrgic per convertir-se en un referent cultural a Tarragona, amb actuacions de gran rellevància: Participació en els 900 anys de la Catedral i el Concili Provincial Tarraconense. Actuacions davant del Papa a Roma i al Palau Sant Jordi amb Montserrat Caballé. Concert recent al Palau de la Música Catalana per invitació de la Unió Musical. Representacions de la Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre Romà. "Ens hem proposat dos objectius: un de religiós, d'animar les celebracions, i un altre de cultural, fent una aportació a la ciutat donant a conèixer autors tarragonins." El Concert del 15è Aniversari i Reptes de Futur El proper concert extraordinari servirà per estrenar l'Himne dels 15 anys (amb lletra de Joan Magí) i fragments de l'oratori Epifania. Aquest esdeveniment també retrà homenatge a figures clau com Joan Juncà i Francesc Durant. De cara al futur, l'entitat manté l'ambició d'interpretar obres complexes de mestres com Monsantàpies i espera amb il·lusió el projecte de restauració i inauguració del nou òrgan de la Catedral.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Setmana de la Comunicació i Premis Ciutat de Tarragona
Cloenda de la Setmana de la Comunicació L'episodi se centra en la culminació de la Setmana de la Comunicació de Tarragona, un esdeveniment que arriba al seu punt àlgid amb el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'acte institucional inclou una conferència magistral i el reconeixement a trajectòries periodístiques destacades. Política, Mitjans i el Lideratge del Sud El periodista i escriptor Xavier Bru de Sala presenta la seva tesi sobre el canvi de paradigma en el lideratge de Catalunya: • Catalunya ha passat d'estar dirigida per l'eix de l'Empordà o Barcelona cap a un nou lideratge que neix al sud, concretament a Tarragona i el cinturó metropolità. • La irrupció de noves estratègies polítiques (com les d'ERC) trenca amb el guió tradicional del pujolisme. • L'energia política actual es troba en la integració de les classes mitjanes del sud amb el potencial de Barcelona. "Tarragona ja no és només notícia per protestar; el futur de Catalunya té noms geogràfics vinculats al sud." Consolidació dels Premis i Homenatges Maria Mercè Martorell, presidenta de l'EMMC, destaca l'èxit de participació en aquesta tercera edició, on s'han doblat els treballs presentats (prop de 60). • Reconeixements especials: - Lluís Mezquida: Per 40 anys de trajectòria i milers d'articles al Diari de Tarragona. - Mònica Terribas: Com a referent del periodisme actual amb el programa La nit al dia. Vessant Artística i Cultural del Sopar de Gala El tancament de la jornada inclou un sopar amb un marcat caràcter tarragoní: • Marius Massip: El pintor ha creat 150 originals amb la tècnica de l'aquarel·la representant el pati interior del Teatre Metropol per obsequiar els assistents. • Marta Mateu: La jove soprano oferirà un recital de melodies sud-americanes (Héctor Villa-Lobos i Carlos Guastavino) buscant un ambient fresc i proper. Projectes de Futur L'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació ja prepara la presentació de l'agenda i el calendari de 2004, que estarà dedicat als 150 anys de la Rambla de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Campanya de Recollida de Joguines de Creu Roja a Tarragona
La Campanya de Joguines de Creu Roja Joventut Aquesta iniciativa solidària a la demarcació de Tarragona té un doble propòsit: l'objectiu quantitatiu de garantir que cap infant es quedi sense regals la nit de Reis, i un objectiu de sensibilització social per moure la població a l'acció directa i millorar l'entorn proper. Com es pot participar? L'organització proposa tres vies principals de col·laboració: * Donació de joguines: Aportant objectes nous als punts de recollida oficials. * Aportació econòmica: Especialment útil per adquirir joguines per a franges d'edat difícils de cobrir, com la de 0 a 3 anys. * Voluntariat: Sumant-se a les tasques logístiques de la Creu Roja Joventut. Característiques de les joguines Per coherència amb els valors de l'entitat, les joguines han de complir certs requisits: 1. Noves: Tots els infants mereixen estrenar el seu regal en una nit tan especial. 2. No bèl·liques: Es fomenta la cultura de la pau i la cooperació per sobre de la competició. 3. No sexistes: Per promoure la igualtat de gènere des de la infància. Punts de recollida i logística S'han habilitat diversos espais a la ciutat de Tarragona, incloent el Centre de Formació de Creu Roja (Rambla Nova), l'antiga seu de l'hospital i l'establiment Pequelan. A més, enguany destaca la col·laboració de les farmàcies de la província a través d'AFED, i el suport d'escoles, universitats (URV) i empreses locals. "No és un èxit dir que hem arribat a 2.000 nens, sinó que és una realitat del nostre entorn sobre la qual hem de treballar." La tasca del voluntariat Els voluntaris exerceixen de "patges dels Reis", encarregant-se de triar la joguina adequada per a cada infant segons els llistats derivats de serveis socials, embolicar-les i preparar-les per al repartiment final.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
27'
Projectes urbanístics i futur de Tarragona per al 2004
Impacte del canvi de govern a la Generalitat L'entrevista comença analitzant com la formació del nou govern tripartit a Catalunya pot afectar les relacions institucionals amb l'Ajuntament de Tarragona. Preocupacions polítiques i de gestió • Es preveu un període d'impàs en la gestió urbanística fins que s'assetin els nous càrrecs. • Àngel Fernández expressa dubtes sobre la fragmentació de competències entre el PSC (Política Territorial) i ICV (Medi Ambient i Habitatge). • Es tem que els criteris de l'esquerra radical puguin frenar el creixement econòmic i sostenible de la ciutat. "Això ho pagarem ciutats com la nostra que hem tingut un creixement econòmic important durant aquests anys." Projectes de Façana Marítima i Infraestructures La Façana Marítima i el soterrament del tren • El projecte depèn d'un conveni amb el Ministeri per crear una societat pública. • El principal punt de discòrdia és la densitat d'habitatges: sense edificació, el projecte es considera econòmicament inviable. La Variant de la N-340 • L'Ajuntament defensa la variant com la solució definitiva al trànsit de 100.000 vehicles diaris. • Es preveu recuperar un quilòmetre de terreny entre la Sabinosa i la Salut en eliminar el traçat actual. • Fernández respon a les queixes dels veïns de Boscos, prioritzant l'interès general sobre les reclamacions locals. Transformació Urbana de Tarragona Via Augusta i Platja Llarga • Via Augusta: Les obres començaran a principis de 2004 incloent dues rotondes noves i un pont al Torrent de Terrescavades. • Platja Llarga: Inversió de 7 milions d'euros per a una transformació tova i sostenible amb 300.000 unitats vegetals i materials naturals. Entorn del Mercat Central • S'aposta per la semi-peatonalització de carrers com Fortuny, Reding i Cervantes. • L'objectiu és reduir la invasió visual i física del vehicle per millorar la qualitat de vida veïnal i fomentar el comerç.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Cinquè Concert de Nadal de Corals Infantils a Tarragona
Presentació de l'Esdeveniment Tradicional L'entrevista detalla la celebració del cinquè concert de Nadal de Corals Infantils organitzat per l'Associació d'Exalumnes del Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona. Maria Mercè Martorell explica que l'acte tindrà lloc avui a les 19:00 hores a la capella del col·legi. Corals Participants i Repertori El concert destaca per la seva diversitat d'orígens, ja que reuneix formacions de centres educatius i entitats musicals de la ciutat: Coral de Jesús Nazaret (Col·legi de les Carmelites). Coral els Rossinyols (que torna al certamen com a novetat després d'anys d'absència). Estudi de Música de Tarragona. Escola Cantòrum dels Amics de la Catedral (Coral Infantil i Cor Jove). Les peces interpretades seran estrictament de temàtica nadalenca, mantenint l'esperit d'una tradició que serveix de complement als concerts d'adults fets per Santa Cecília. Història i Objectius de la Iniciativa La proposta va néixer fa aproximadament deu anys sota l'empara de l'agermanament d'Alta Serrallo, tot i que l'actual format sota l'organització dels exalumnes va ser recuperat fa cinc anys. "Ens va semblar que era una activitat que valia la pena recuperar per motivar els nens a participar en les corals i cantar en públic." L'entrada a l'església del Col·legi del Sagrat Cor és lliure i gratuïta per a tota la ciutadania, consolidant l'acte com un referent de l'agenda cultural de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Acció Jove: Sindicat i assessorament per a joves
Nou servei d'assessorament juvenil L'espai d'Acció Jove de Comissions Obreres s'ha consolidat amb una persona a jornada completa per atendre les necessitats del sector juvenil. L'objectiu principal és crear un espai obert i dinàmic on els joves puguin resoldre dubtes sense necessitat d'estar afiliats. Àmbits d'actuació i serveis El servei funciona com un punt d'informació integral que cobreix diverses àrees: Assessorament laboral: Orientació sobre contractes, drets i derivació al gabinet jurídic si és necessari. Inserció i formació: Suport en la recerca de feina digne i informació sobre cursos o millora de la titulació. Informació juvenil: Temes lúdics, albergs, caps de setmana i recursos de lleure. Acompanyament: Recepció amable per trencar la barrera d'entrada al món sindical. La realitat juvenil: Precarietat i habitatge L'experiència prèvia del grup voluntari (actiu des del 1997) ha permès identificar els problemes estructurals que afecten el col·lectiu: "El perfil és molt divers, però tenim un denominador comú, que és la precarietat laboral." A més de la precarietat, l'accés a l'habitatge i la recerca de jornades estables són les preocupacions més recurrents. L'entitat pretén normalitzar la cultura sindical, sovint vista amb recel o desconeixement per part de les noves generacions, reivindicant el sindicat com una eina d'ajuda mútua i defensa de drets bàsics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Ajudes al lloguer jove a Tarragona: Requisits i subvencions
Programa de lloguer jove a Tarragona L'episodi detalla el funcionament del programa municipal de subvencions per al lloguer d'habitatges destinat a joves a Tarragona, en marxa des de l'any 2001. Aquest programa té com a objectiu principal facilitar l'emancipació juvenil i mobilitzar el mercat de lloguer. Requisits per accedir-hi Per a beneficiar-se d'aquestes ajudes, els interessats han de complir una sèrie de condicions: * Edat: Ser menor de 30 anys. * Vinculació: Estar empadronat a la ciutat durant un mínim de 3 anys o demostrar una vinculació laboral de la mateixa durada. * Economia: Tenir ingressos propis i independència econòmica; el programa no està pensat per a estudiants sense ingressos. * Habitatge: Ha de ser la primera vivenda i no pot superar els 90 metres quadrats útils. Funcionament de la subvenció El procés es divideix en dues fases possibles: 1. Prèvia al lloguer: L'ajuntament emet un informe sobre el grau de subvenció segons els ingressos. 2. Directa: Un cop el pis ja està llogat, es presenta el contracte per iniciar el cobrament. "L'ajut varia entre el 30 i el 60% del preu del lloguer segons els ingressos i el nombre de persones." Dades clau i impacte Durada: L'ajuda es concedeix per un període màxim de 5 anys. Pressupost: L'any 2004 s'hi destinen uns 540.000 euros, permetent l'entrada de fins a 100 nous habitatges. Trajectòria: Més de 500 habitatges han passat pel programa des dels seus inicis, servint de pas transitori cap a la propietat o l'habitatge de protecció oficial. Beneficis per als propietaris El programa actua com una garantia per als llogaters, ja que l'administració pública gestiona la documentació i assegura que una part del pagament està garantida mitjançant la subvenció directa al jove.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Recerca Històrica i Fonts Documentals de la Comunicació
Preservació del Patrimoni Comunicatiu Aquesta conversa detalla la publicació d'un nou llibre que recull les ponències d'un curs formatiu organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i l'Arxiu Històric de Tarragona. L'obra neix amb la voluntat de ser una guia metodològica única per a l'estudi dels mitjans de comunicació. Continguts i Àmbit d'Aplicació Tot i que el projecte neix a Tarragona, la gran majoria dels continguts són de caràcter general, sent útils per a investigadors de tot Catalunya i l'Estat espanyol. El llibre agrupa per primera vegada en un sol volum fonts sobre: * Premsa escrita * Ràdio * Cinema * Televisió Autors i Especialitats El treball ha estat coordinat per Bernat López i Toni Pérez Portavella, comptant amb la participació de diversos experts: * Sílvia Espinosa: Metodologia i història de la ràdio. * Josep Sànchez Cervelló: Fonts per a la història de la premsa. * Josep Sànchez Cerdán i José Carlos Suárez: Arxius cinematogràfics i la seva conservació. Exemples de l'Arxiu Històric de Tarragona L'Arxiu custòdia fons de gran valor simbòlic i històric, especialment de l'època de la dictadura: "Podem trobar expedients de la censura... des del repertori de cançons de Lluís Llach on el censor havia posat el segell de 'denegado'." També es conserven signatures autògrafes de figures com Franco en el llibre d'honor de Ràdio Tarragona o documents de la visita de líders de les joventuts nazis l'any 1943. El Repte de la Conservació Digital i Audiovisual L'entrevistat fa una crida a la reflexió sobre l'estat de la documentació actual. Mentre que la premsa de paper es gestiona correctament, els suports sonors i audiovisuals (cintes, CDs, Betacam) presenten grans dificultats de conservació. S'alerta que, si no s'actua ara, d'aquí a 50 anys podríem perdre gran part de la memòria informativa actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Intermón Oxfam: Comerç Just i Solidaritat a Tarragona
El Comerç Just com a alternativa de regal per Nadal L'entrevista se centra en la tasca de la botiga d'Intermón Oxfam a Tarragona, destacant el concepte de comerç just com una eina de transformació social que va més enllà de la simple caritat. En lloc de fer un donatiu puntual, es proposa un intercanvi digne a través de la compra de productes. Valors i garanties del producte Els productes oferts provenen de cooperatives de països empobrits que compleixen uns estàndards ètics estrictes: * Salaris igualitaris entre homes i dones. * Absència total d'explotació infantil. * Protecció activa del medi ambient. * Pagament d'un preu digne als productors, garantint que el client sàpiga exactament a qui ajuden les seves compres. "Si regaleu un somriure, en regalareu dos: un per a qui rep el regal i un altre per al productor." El valor del voluntariat i la qualitat La botiga de Tarragona és gestionada íntegrament per un equip de prop de 30 voluntaris, cosa que permet que els beneficis siguin un intercanvi directe amb les comunitats d'origen. Tot i ser una iniciativa solidària, s'exigeix una alta qualitat en els articles (alimentació, ceràmica, llibres, tèxtil) perquè siguin realment atractius per al públic occidental. Com participar i comprar Botiga física: Carrer Sant Francesc, número 6, Tarragona (prop de la Rambla Vella). Tipus de productes: Des de safates d'aperitius artesanals fins al llibre de cuina El mundo entero en nuestra cocina. Altres canals: Venda online a través del portal d'Intermón Oxfam i catàleg telefònic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Vicent Partal i la transformació dels mitjans digitals
La transformació del panorama mediàtic L'aparició d'internet ha forçat una reconfiguració profunda dels mitjans tradicionals, de la mateixa manera que ho van fer la ràdio i la televisió en el seu moment. Segons Vicent Partal, el canvi més radical no resideix en el format del diari, sinó en la percepció de la informació per part del públic. Els nous eixos del periodisme Informació permanent: La xarxa actua com una CNN permanent amb actualitzacions constants des de múltiples fonts. L'aparició dels "no mitjans": Partits polítics i institucions publiquen informació de primera mà sense filtres mediàtics. El nou rol del paper: Els diaris impresos hauran de centrar-se en oferir context i anàlisi, deixant l'immediatesa per a la via electrònica. "Tot el món acabarà fent una CNN per via electrònica i un Le Monde en paper." L'experiència de VilaWeb i el català a la xarxa Com a pioner d'internet, Partal reflexiona sobre els vuit anys de trajectòria de VilaWeb, destacant el model de col·laboració amb edicions locals i agències. Tot i els obstacles estructurals, com els preus de les telecomunicacions a l'estat espanyol, el projecte s'ha consolidat amb milers de lectors diaris. Pel que fa a la llengua, el català a internet es considera un cas d'èxit per la seva internacionalització. El fet que grans cercadors mundials hagin adaptat els seus serveis al català demostra que és una llengua viva, competitiva i clarament identificada pel mercat global.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
Homenatge a Lluís Mezquida: Història i Periodisme de Tarragona
Homenatge a una Trajectòria Dilatada L'episodi ret homenatge a Lluís Mezquida, una figura cabdal del periodisme a Tarragona, conegut pel seu pseudònim Petròfilo (amic de les pedres). Amb més de 7.000 articles i una dedicació de 40 anys al Diari de Tarragona, Mezquida ha estat un testimoni directe i actiu de l'evolució de la ciutat. Contribució al Patrimoni de la Humanitat Un dels pilars de la seva carrera ha estat la defensa i recuperació del patrimoni arqueològic de la ciutat. Segons Antoni Coll, director del diari, gran part del reconeixement de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat es deu a la tasca de divulgació i pressió de Mezquida: • Va participar directament en excavacions, com les de l'Amfiteatre impulsades per Mr. Bryan. • Va liderar el rescat submarí del Sarcòfag d'Hipòlit l'any 1948. • Va recuperar la famosa Nina de Marfil de la Necròpolis, que estava retinguda a Madrid. Testimoni de Guerra i Postguerra Mezquida recorda els seus set anys de servei militar, incloent-hi la seva participació a la Batalla de l'Ebre amb la Quinta del Biberó. Aquesta experiència el va portar a escriure un llibre sobre el conflicte que va vendre més de 100.000 exemplars. "He lluitat amb bona llei, he consumit el curs de la vida i conservo la fe." L'Ofici de Periodista Ahir i Avui El veterà periodista reflexiona sobre el contrast entre el periodisme d'antany, basat en el contacte humà i el recorregut diari per les institucions, i l'actual: • L'antic mètode: Visites personals a l'Ajuntament, la Diputació i el Palau de l'Arquebisbe. • Crítica al present: Denuncia la pèrdua d'objectivitat i la tendència cap al sensacionalisme o el morbo en els mitjans moderns. L'entrevista conclou destacant la seva memòria prodigiosa, que el converteix en la "memòria viva" de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Sorteig i balanç de l'intercanvi Vitoria-Gasteiz i Tarragona
Cloenda del concurs i sorteig final Després de tres setmanes de campanya a Tarragona Ràdio, s'ha celebrat el sorteig final del concurs dedicat a la ciutat de Vitoria-Gasteiz. Durant 13 dies, s'han plantejat preguntes diàries sobre la capital basca, culminant avui amb la participació dels 13 finalistes que van encertar les respostes. Participants i autoritats destacades L'esdeveniment ha comptat amb la presència de: - Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. - Anna Lasarte, gerent de l'Oficina de Congressos i Turisme de Vitoria-Gasteiz (via telefònica). - Jolanda García, col·laboradora del programa. Balanç de la campanya d'intercanvi Ambdós representants han valorat positivament la iniciativa d'agermanament turístic: - S'ha destacat l'augment de consultes a les oficines de turisme aprofitant els dies festius i el pont actual. - L'objectiu principal ha estat crear un aparador especialitzat perquè els ciutadans de Tarragona coneguin Vitoria i viceversa. - S'ha subratllat la importància de les relacions humanes i la col·laboració entre ciutats amb valors i passions similars. El premi i el guanyador El guanyador del sorteig ha estat Iván Perelló, qui ha rebut amb nerviosisme la notícia en directe. El premi consisteix en: - Una estada de cap de setmana per a dues persones en un hotel de quatre estrelles. - Visita al museu d'art contemporani Artium. - Una visita guiada especial a les obres de restauració de la Catedral Gòtica de Vitoria. "Aquestes iniciatives possibiliten no només promocionar-nos, sinó estrènyer els llaços de col·laboració entre comunitats per entendre'ns millor." Crida a la visita nadalenca Anna Lasarte ha aprofitat per convidar els oients a visitar el Parc de la Florida durant el Nadal, destacant el seu pessebre monumental amb més de 300 figures a mida real i la pista de patinatge sobre el gel, una de les més singulars de l'Estat. De cara al futur, s'ha deixat la porta oberta a noves col·laboracions i s'ha convidat l'equip de la ràdio a les festes de la Verge Blanca a l'agost.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
1h 58min
Conversa nocturna: Salutacions i reflexions
Introducció a la sessió Aquesta gravació recull una seqüència extensa de salutacions nocturnes que estableixen el to de l'episodi. La repetició constant de la fórmula formal Bona nit actua com a fil conductor durant tota la sessió. Seccions del Programa Benvinguda i interaccions personals La trobada s'inicia amb un reconeixement mutu entre els participants. Tot i la simplicitat del diàleg, s'observen matisos en la interacció: • L'ús sistemàtic de la salutació per mantenir l'atenció. • La menció de noms propis com Benac i Carles, que trenquen la monotonia i personalitzen el debat. • Una atmosfera de cordialitat mantinguda durant més de dues hores. Dinàmiques de comunicació El programa explora, de manera implícita, la comunicació fàtica, centrada en mantenir el canal obert més que en transmetre informació complexa: "Bona nit" Cloenda del diàleg L'episodi finalitza mantenint la mateixa estructura ritualitzada, consolidant un espai de reflexió pausada i repetitiva que busca la connexió directa amb l'oient en un entorn nocturn.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Història del turisme i oci a Torredembarra (1965-1996)
Memòria històrica de Torredembarra i el CIT L'entrevista a Núria Gómez, coautora amb Antonio Tous d'una obra de dos volums publicada per Editorial Arola, aprofundeix en la transformació social i turística de Torredembarra entre els anys 1965 i 1996. El llibre se centra en el Centre d'Iniciatives i Turisme (CIT), una entitat clau que va gestionar la promoció de la vila abans de l'aparició dels patronats municipals. Dinàmiques socials i el turisme d'elit Durant les dècades dels 60 i 70, la vida social a la vila estava marcada per una clara distinció entre els vilatans i l'elit d'estiuejants: El Baül de la Bolita: Una festa de disfresses elegantíssima que es feia a la platja a l'agost, on assistia la jet set de Tarragona i Barcelona. Contrast social: Existia una "barrera invisible" entre la gent del poble i els turistes d'alt poder adquisitiu, sovint anomenats pijos. Personalitats: L'època va comptar amb la presència de figures com Peret o Conxita Bautista, i l'impuls de fundadors com Manuel Creuet. Periodisme i el Premi Mañé i Flaquer Un dels pilars del CIT va ser la creació del Premi Nacional de Periodisme Joan Mañé i Flaquer. El llibre documenta exhaustivament: Tots els guanyadors i jurats de les vint convocatòries. La transició del premi de mans del CIT a l'Ajuntament. La rellevància internacional de les participacions, amb articles provinents d'universitats dels Estats Units i el Canadà. L'evolució cap al model actual "30 anys de la història del municipi que els patronats han heretat, venen donats pel Centre d'Iniciatives i Turisme." L'obra conclou analitzant com el model de gestió privada basat en quotes de socis va deixar pas als patronats de turisme i cultura, amb més recursos públics, marcant la fi d'una era de la societat civil torrenca l'any 1996.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
2003-12-04 JESÚS SESÉ
Presentació de la Delegació de Tarragona L'entrevista se centra en la constitució i presentació pública del Col·legi d'Educadors Socials de la Demarcació de Tarragona. Jesús Sassem, president de l'entitat, explica la necessitat d'autonomia respecte al col·legi general de Catalunya per donar veu a un col·lectiu que ja suma més de 300 col·legiats a la zona. La figura de l'educador social Es defineix l'educació social com una professió de gran responsabilitat i valor social, amb tres àmbits d'actuació principals segons la llei: Educació d'adults: Escoles per a majors de 25 anys. Animació sociocultural: Centres cívics, esplais i dinamització. Educació especialitzada: Atenció a col·lectius vulnerables. "Fem una feina de molta responsabilitat i de molt valor des del nostre punt de vista." Àmbits de treball i trajectòria La professió s'exerceix en diversos espais clau per a la cohesió social: Infància i joventut: Centres oberts, centres d'acollida (CRAE) i justícia juvenil. Gent gran: Residències i programes d'animació. Reinserció: Centres de toxicòmans i presons. Pel que fa a la formació, Sassem destaca que és una professió jove: la primera promoció de diplomats a Tarragona va sortir fa només dos anys. Actualment, el perfil majoritari és de professionals d'entre 30 i 40 anys. Objectius i serveis del Col·legi Els objectius prioritaris de la nova delegació inclouen: Visibilitat: Donar a conèixer la professió a la societat tarragonina. Suport: Crear un espai de referència per als professionals on expressar preocupacions. Formació continuada: Oferir actualització professional adaptada a la realitat canviant del territori. Recerca: Impulsar projectes d'investigació en nous camps de treball. L'acte oficial de presentació tindrà lloc a l'Hotel Royal Tàrraco, incloent-hi una xerrada sobre la Convergència Europea de Titulacions i un homenatge històric a l'associacionisme del sector.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Bombers solidaris: Projecte de ràdio al Sàhara
Cooperació Tecnològica al Sàhara L'episodi detalla la tasca solidària duta a terme per l'Agrupació de Bombers, una entitat cultural dins del cos, que treballa per millorar les comunicacions als campaments de refugiats sahrauís. El projecte se centra en la donació i instal·lació d'un sistema d'emissores per facilitar la gestió administrativa i la seguretat en un entorn de condicions extremes. Objectius de la Missió Completar la xarxa de comunicació: Establir un sistema estable entre els diferents campaments i barris per evitar els desplaçaments a peu. Donar una segona vida al material: Reutilitzar emissores analògiques del cos de bombers que, tot i ser tecnològicament antigues respecte als sistemes digitals actuals, són plenament funcionals i robustes. Suport logístic i humanitari: Aprofitar el viatge per portar més de 35 caixes amb roba, material escolar i altres productes de primera necessitat recollits per companys i amics. L'Experiència sobre el Terreny L'Andreu, que ja ha visitat la zona en cinc ocasions, destaca el xoc de realitats que suposa el viatge: "Una imatge val més que mil paraules; quan tornes aquí tens una altra escala de valors i veus que moltes coses de les que ens queixem no valen la pena." Els campaments, com el de Rabuni, funcionen com a petites ciutats de fins a 40.000 persones, on l'extensió geogràfica fa vital la ràdio per a la gestió d'ajuntaments i el transport d'aigua en cubes. Finançament i Col·laboració El projecte ha estat possible gràcies a diverses institucions: 1. La Direcció General per la cessió del material. 2. L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí per la coordinació logística. 3. La Universitat Rovira i Virgili (URV), que va finançar el projecte a través d'un concurs públic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Pressupostos i noves tarifes de l'EMT Tarragona per al 2004
Resum de la gestió i projectes de l'EMT per al 2004 L'entrevista amb Antoni Peco, vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona, detalla els plans estratègics i financers per al proper exercici, posant el focus en la sostenibilitat del servei i l'atenció a l'usuari. Pressupost i finançament El pressupost per al 2004 preveu una inversió total on la despesa dobla els ingressos directes, requerint una aportació municipal de gairebé 5 milions d'euros. Peco subratlla una distinció conceptual important sobre aquestes xifres: "El dèficit és el cost que té la ciutat per poder tenir un servei de transport públic, perquè és evident que per si sol no es pot mantenir." Actualització de tarifes i abonaments A partir de l'1 de gener de 2004, s'aplicaran canvis en la graella de preus: * Abonaments: Augmentaran un 3%, una xifra que se situa per sota de l'IPC previst. * Bitllet senzill: Es manté congelat en 1 euro per facilitar el canvi al conductor i evitar retards. * Tendència: S'observa un augment constant en l'ús de títols multiviatge (Bono 10 i Bono 20), ja que resulten molt més econòmics per a l'usuari habitual. Millores en el servei i la flota L'objectiu principal és garantir el dret a la mobilitat a tota la ciutat: * Noves línies: Es preveu la creació de tres línies directes a l'Hospital Joan XXIII des de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i els barris de Ponent. * Intercanviador: La zona de Joan XXIII es convertirà en un node central d'interconnexió per facilitar transbords sense passar pel centre. * Renovacions: Durant la primavera arribaran 10 nous autobusos totalment adaptats, amb la intenció d'adquirir-ne 10 més a finals d'any fins a assolir un 90% de la flota adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Ajustos en línies conflictives S'ha treballat per resoldre queixes veïnals, millorant les freqüències al migdia de la Línia 10 (Serrallo) i estudiant solucions per a la Línia 9 (La Móra), buscant un equilibri entre el temps de recorregut i el servei a nuclis petits.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
2003-12-04 ALZEHIMER
L'Alzheimer: Una Malaltia de Causes Desconegudes La malaltia de l'Alzheimer es presenta com un repte mèdic i social, ja que no existeix una causa definida ni un origen clar, tot i que es vincula a factors alimentaris o d'hàbits socials. Durant l'última dècada, la visibilitat de la malaltia ha crescut gràcies a la literatura i al cinema, com en la pel·lícula El hijo de la novia, que ajuda a entendre la realitat dels afectats. L'Impacte en l'Entorn Familiar Conviure amb un malalt d'Alzheimer suposa un xoc psicològic i emocional profund. El text destaca diversos punts crítics per a la família: Pèrdua de la identitat: El malalt deixa de ser qui era, convertint-se sovint en un desconegut per als seus propis familiars. Desgast del cuidador: Hi ha un esgotament físic i emocional que pot ser irrecuperable si la cura no es reparteix entre la família o amb suport extern. Canvis de conducta: Poden aparèixer actituds violentes, desorientació i perill de pèrdua física. Jornades de l'Associació: Suport i Activitats Amb motiu del cinquè aniversari de l'entitat, s'han organitzat unes jornades que inclouen activitats innovadores i de suport: Revista Enllaços: Publicació trimestral que simbolitza tant la connexió entre neurones com el vincle entre persones. Cura del cuidador: Tallers de Tai Chi per a la relaxació i la gestió de la pressió diària. Nutrició específica: Formació sobre com han de ser els àpats per a aquest col·lectiu. Simulacre de rescat: Una activitat conjunta amb la unitat canina de Protecció Civil per aprendre a localitzar malalts perduts. "Fins que no t'hi trobes, no ho pots experimentar; és viure amb un desconegut amb problemes." Perspectives Mèdiques i Ètiques Les jornades també aprofundeixen en la bioètica i ofereixen tres perspectives sobre la malaltia a través de taules rodones: la visió del familiar, el tractament en hospitals de dia i la realitat del malalt institucionalitzat en residències. Es destaca la importància de la memòria emocional, on la música o les tradicions (com el Cagatió) poden obrir petites finestres de reconeixement en el malalt.