Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

60913-60936 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Vilma Núñez: vida i lluita pels drets humans a Nicaragua
Trajectòria de Vilma Núñez en la defensa dels Drets Humans En aquesta conversa, Vilma Núñez, vicepresidenta de la Federació Internacional per als Drets Humans (FIDH), relata la seva extensa trajectòria vital i política marcada per la lluita contra la injustícia a Nicaragua. Orígens i motivació personal La seva vocació neix de la infància, en veure la persecució política que patia el seu pare sota la dictadura de Somoza. Aquesta experiència la va portar a estudiar Dret a la Universitat de León amb un objectiu clar: Combatre la injustícia des del marc jurídic. Involucrar-se en el moviment antisomocista des de 1958. Defensar legalment els presos polítics i els membres del Front Sandinista. Una carrera de fites històriques Núñez destaca per haver trencat barreres de gènere en un entorn extremadament conservador i patriarcal: Va ser una de les primeres dones a participar activament en la política universitària. Es va convertir en la primera dona magistrada de la Cort Suprema de Justícia de Nicaragua, un càrrec que històricament la Constitució reservava exclusivament als homes. Va patir empresonament per la seva ideologia, sent reconeguda com a presa de consciència. Compromís post-revolucionari Després de la pèrdua del poder del govern revolucionari el 1990, Vilma Núñez va decidir no retornar a l'advocacia privada. En lloc d'això, va fundar un organisme no governamental per defensar els drets humans de manera independent, centrant-se en: "Fer una revolució on hi hagi justícia per a tothom, on hi hagi una societat més justa i més humana." Protegir les transformacions socials (salut i educació gratuïtes). Luitar contra l'exclusió històrica de les dones i els més desposseïts. Mantenir la independència respecte a les estructures governamentals per garantir una defensa real de les víctimes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Simulacre d'emergència química al Port de Tarragona
Exercici de gestió de crisis al Moll de Costa Aquest matí, el Port de Tarragona ha estat l'escenari d'un simulacre d'emergència nuclear, química i bacteriològica. L'exercici, realitzat al refugi número 1 del Moll de Costa, ha simulat un accident en un antic dipòsit d'armes de la Primera Guerra Mundial amb l'emissió de gas serín, un agent neurotòxic altament perillós. Objectius i participants L'activitat ha comptat amb la participació d'una vintena d'alumnes del màster d'atenció prehospitalària urgent i d'infermeria. Els punts clau de l'entrenament han estat: Prevenció de la transferència de contaminació: El capità de l'exèrcit, Alberto Zique, ha destacat que la prioritat absoluta és netejar els afectats abans d'entrar a la cadena sanitària per evitar contaminar les ambulàncies i hospitals. Estabilització i diagnòstic: Els estudiants han hagut de diagnosticar i tractar deu ferits simulats en una situació de caos controlat. Fidelitat a la realitat: S'ha buscat el màxim realisme, amb símptomes simulats com picor d'ulls i dificultats respiratòries. La importància de la pràctica La directora de l'escola d'infermeria ha subratllat la necessitat d'aquests exercicis per sobre de la teoria: "Si la gent no es pot entrenar mitjançant simulacions, difícilment en una situació real es podrà donar una resposta correcta." L'exercici ha causat curiositat entre els vianants a causa del desplegament de tendes de campanya i lliteres, tot i que s'ha recordat en tot moment que es tractava d'una simulació de seguretat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Mònica Terribas i el Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona
Reconeixement a la trajectòria mediàtica La periodista Mònica Terribas, directora i presentadora de La nit al dia del Canal 33, ha estat guardonada amb una distinció en els Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. Durant l'entrevista, Terribas destaca que aquest premi té un valor personal especial degut al vincle de la directora del programa, Rosa Marqueta, amb les terres tarragonines. L'èxit de 'La nit al dia' El programa, amb només un any i mig d'antiguitat, ha aconseguit consolidar-se com un referent informatiu: Funció complementària: No pretén substituir els telenotícies tradicionals, sinó oferir una alternativa per aprofundir en els fets. Format d'entrevista: Es prioritza el gènere de l'entrevista informativa i acadèmica per damunt de la immediatesa telegràfica. Selecció estricta: Es realitza un triatge rigorós dels temes per oferir contingut de qualitat. Actualitat política i compromís professional Terribas reflexiona sobre la seva experiència recent entrevistant els candidats a la Generalitat, destacant la llibertat i la frescor del format. Respecte al panorama polític actual: "Espero i desitjo que la talla, la suma de les talles polítiques que hi ha dins d'aquest govern es mostri en fets." Finalment, la periodista referma el seu compromís professional, explicant que tot i viatjar a Tarragona per recollir el premi, tornarà immediatament a Barcelona per presentar el programa d'aquesta nit, que comptarà amb la presència de Joan Saura.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
18'
Nova web i digitalització al Museu d'Història de Tarragona
Renovació Digital de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Maite Martorell, responsable del Departament d'Informàtica del Museu d'Història de la ciutat de Tarragona, detalla les importants millores tecnològiques implementades recentment per apropar el patrimoni a la ciutadania. La Nova Pàgina Web Interactiva El portal museutgn.org s'ha renovat completament per oferir una experiència més pràctica i accessible. Les principals característiques són: Itineraris Històrics: Un plànol interactiu que permet filtrar monuments per quatre èpoques: romana, medieval, moderna i contemporània. Informació Pràctica: Detalls sobre més de 60 monuments, incloent-hi horaris, preus (pels que depenen del museu), descripcions històriques i més de 180 imatges noves. Servei al Visitant: Possibilitat d'imprimir plànols i rutes personalitzades amb punts d'informació i aparcaments. Multilingüisme: El contingut està disponible en català, castellà i anglès. Crida a la Col·laboració Ciutadana Una de les grans novetats és la voluntat d'interacció amb els tarragonins. Actualment, el museu prepara un CD-ROM pel 150è aniversari de la Rambla i demana la col·laboració de la gent: "Demanem sobretot fons gràfic... aquella fotografia d'aquell any que va nevar o d'aquell any que va ensorrar allò, aquesta fotografia una mica més anecdòtica i més familiar." El futur: Unificació de Bases de Dades Martorell explica l'ambiciós projecte d'unificar les tres grans àrees documentals del museu en un sol cercador: Biblioteca i Hemeroteca: Més d'11.000 llibres i 10.000 registres de premsa. Arxiu d'Imatges: Prop de 10.000 fotografies (amb 6.000 ja escanejades). Béns Culturals: Des d'armament fins a objectes institucionals. Aquest sistema ja disposa d'uns 20.000 registres consultables a la Casa Castellarnau i es preveu que en un any i mig tota la informació estigui integrada i disponible a Internet.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Recuperació d'imatges úniques del cardenal Vidal i Barraquer
Imatges històriques recuperades a Tarragona L'Aula d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de José Carlos Suárez, ha localitzat unes imatges cinematogràfiques excepcionals del cardenal Vidal i Barraquer que daten de l'any 1929. Detalls de la troballa Les imatges s'han trobat dins d'un dipòsit de la família Alboui, que consta de 180 bobines de format 9,5 mil·límetres. L'escena concreta recull: * L'acte central del 25è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus. * Es tracta de les úniques imatges fílmiques que es conserven actualment del cardenal. * La gravació és de caràcter amateur (no professional), la qual cosa presenta certs reptes de llum i conservació. El valor del patrimoni cinematogràfic José Carlos Suárez subratlla la importància de recuperar aquest material per evitar la seva pèrdua definitiva: "És el nostre patrimoni cinematogràfic, històric i cultural; és una satisfacció recuperar coses que es donaven per perdudes." Reptes i finançament de la Unitat La unitat s'enfronta a serioses dificultats econòmiques per continuar la seva tasca: * El Ministeri ha denegat ajudes recents al·legant que el tema és "excessivament localista". * El procés de restauració i digitalització (telecinat) té un cost elevat que la unitat no pot assumir sola. * Fan una crida a la ciutadania perquè dipositin pel·lícules familiars antigues que puguin estar guardades en golfes, garantint-ne la conservació professional a la Filmoteca. Propers passos L'investigador ha anunciat que en un mes es farà públic un nou gran descobriment relacionat amb la història de Tarragona i la seva província.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
41'
Línia Directa amb l'Alcalde: Urbanisme, Mobilitat i Ciutat
Infraestructures i Mobilitat a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, detalla els acords amb el Ministeri de Foment per al nou traçat de la variant de la N-340. Aquest projecte pretén eliminar el viaducte actual i crear una circumval·lació en forma d'arc que alliberi la Via Augusta del trànsit pesant. • El projecte inclou radis de connexió amb el nucli urbà, millorant l'accés des de la zona de Llevant. • Es preveu que les obres de la Via Augusta s'enllesteixin durant l'any 2004. Projectes de Transformació Urbana • Reforma del Mercat Central: L'alcalde confirma que el conveni amb Mercasa es signarà abans de mitjans de desembre. El projecte mantindrà l'estructura monumental, ampliarà el pàrquing de la Plaça Corsini i inclourà una gran superfície comercial al soterrani. • Remodelació de la Rambla: Es marca un calendari per completar la Rambla President Companys fins al riu, amb l'objectiu de finalitzar-la abans del 2007. • El Corte Inglés: Nadal assegura que els tràmits municipals estan enllestits i que la construcció depèn ara del timing de l'empresa privada i de les llicències de la Generalitat. Participació Ciutadana i Queixes Directes Durant el programa, diversos veïns plantegen problemes quotidians que l'alcalde es compromet a revisar: • Enllumenat i Neteja: S'han rebut queixes per falte de llum als carrers S'Anauguri i Sant Pere i Sant Pau, així com brutícia al Teatre Romà. • Senyalització: Un instructor d'autoescola denuncia el mal estat de la pintura viària a zones com el Polígon Francolí i Tabacalera. • Seguretat Viària: L'anul·lació de la rotonda de Marquès de Montoliu es justifica per la pressió veïnal, tot i que l'alcalde defensa l'eficiència de les rotondes davant dels semàfors. "L'any 2004 el projecte de la Via Augusta quedarà explicat i el gruix de l'obra estarà acabat." Cultura i Esports Es discuteix la possibilitat de portar una residència d'esportistes a la ciutat i el debat sobre els castells de nou. L'alcalde proposa convidar la colla guanyadora del concurs de castells a actuar a Tarragona en anys sense concurs, possiblement per Sant Jordi, per no saturar les festes de Sant Magí i Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
La Miloca i La Cometa: Nova narrativa des de Tarragona
L'aposta narrativa d'Arola Editors Després de quatre anys d'experiència editorial, neix La Miloca, una col·lecció dedicada exclusivament al gènere de la narrativa. L'objectiu és donar continuïtat i forma a la ficció dins de l'editorial, apostant inicialment per autors de proximitat però amb voluntat d'abastar tot l'àmbit dels Països Catalans. Autors i obres destacades La col·lecció s'ha estrenat amb noms rellevants del panorama tarragoní: * Jordi Tiñena: Considerat un "primer espasa" de les lletres locals. * Àngel-Octavi Brunet: Amb una escriptura fresca i cinematogràfica. * Xavier Aguilar: Amb una novel·la històrica sobre la Tàrraco romana. Simbolisme i identitat El nom de la col·lecció, La Miloca, fa referència a la paraula tarragonina per designar un estel o cometa de jugar. "La narrativa és fer volar idees i plasmar històries, i el mot 'miloca' reunia perfectament aquesta característica de joc i llibertat." Expansió: La col·lecció La Cometa Paral·lelament, s'ha creat la col·lecció germana La Cometa per encabir textos d'interès escrits en castellà. Entre els seus títols destaquen obres de Toni Rombau, Ramon Arola i la pròxima publicació de Gustavo Hernández. Reptes i qualitat editorial L'editorial es defineix com a independent i reconeix les dificultats de competir des de fora de Barcelona (el centre dels lobbies editorials). Per compensar-ho, centren els seus esforços en: 1. Mantenir un llistó de qualitat molt alt en els textos. 2. Cuidar el disseny i l'edició, optant per formats atractius i tapes dures. 3. Mantenir un ritme de publicació sostenible de dos títols per any (Sant Jordi i Nadal).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Balanç de la Tardor Literària i presentació de La Miloca
Balanç de la Tardor Literària a Tarragona La coordinadora del certamen, Rosa Comas, fa un balanç molt positiu de l'edició d'enguany, destacant que el fet d'allargar les activitats durant tot el mes de novembre ha afavorit una major assistència de públic. Entre els actes més reeixits s'inclouen: Els recitals de poesia (especialment els dedicats a Miquel Martí i Pol i Maria-Mercè Marçal). La Ruta Literària, que es va haver de repetir per l'alta demanda. L'activitat Lletres a taula, que combina gastronomia i literatura. La gran implicació d'entitats locals i editorials. Malgrat l'èxit, l'organització reconeix que la polèmica al voltant del Premi Pin i Soler i la participació de Jaume Cabré ha eclipsat mediàticament altres premis rellevants com el Vidal Alcover. Nova col·lecció de narrativa: La Miloca L'editor Alfred Arola presenta oficialment la col·lecció La Miloca, una aposta de l'editorial tarragonina Arola per la narrativa de qualitat. Característiques de la col·lecció: Nom i origen: El terme Miloca és una paraula molt tarragonina que significa "estel" o "cometa", simbolitzant el fet de fer volar les idees. Autors destacats: Ja compta amb obres de Jordi Tiñena, Àngel-Octavi Brunet i l'òpera prima de Xavier Aguilar, ambientada a la Tàrraco romana. Projecte germà: Existeix la col·lecció La Cometa per a obres publicades en castellà. Periodicitat: L'estratègia preveu publicar dos títols l'any (per Sant Jordi i Nadal) per mantenir un ritme sostenible i curat. "S'aconsegueix que Tarragona respiri literatura o respiri cultura durant tot un mes." L'acte final de la tardor inclou una xerrada de Jaume Cabré sobre la relació entre música i poesia, seguida de l'espectacle El camí del rierol al Teatre Metropol.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Normalització lingüística en el món econòmic: Premis a De Copin i Repsol
Reconeixement a la normalització del català a l'empresa L'entrevista analitza la importància de la llengua catalana en el sector socioeconòmic a través de l'experiència de dues empreses guardonades pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Es destaca que, tot i els avenços en l'administració i l'ensenyament, el món empresarial encara té reptes pendents. De Copin: Una trajectòria de 25 anys en català L'empresa de pintures De Copin, representada pel senyor Mestres, ha rebut el Premi a la Trajectòria. Els punts clau de la seva experiència són: - Ús exclusiu del català en tota la documentació interna i externa des de la transició (1978-79). - Constatació que l'ús de la llengua no ha perjudicat mai els negocis, sinó que ha estat un valor afegit. - Dificultats en l'etiquetatge: Denuncien que els fabricants posen excuses per no etiquetar en català, malgrat que sí que ho fan en moltes altres llengües de la Unió Europea. Repsol IPF: Iniciativa en una multinacional Josep Bertran explica per què Repsol ha rebut el Premi a la Iniciativa: - Han aprofitat un canvi d'identitat corporativa per catalanitzar tota la retolació del complex industrial de Tarragona. - Reconeixen que en una multinacional amb seu a Madrid la documentació global és complexa, però a nivell local és totalment normal usar el català en notes de premsa i visites. "El català, a poca voluntat que hi vulguis posar, s'entén perfectament." Reptes de futur Santi Pallàs, en representació institucional, remarca que aquests premis no tenen dotació econòmica perquè els fons s'han d'invertir en campanyes i ensenyament. L'objectiu final és que algun dia aquests guardons no siguin necessaris perquè l'ús de la llengua sigui absolutament total en tots els àmbits.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Càritas Tarragona: La tasca de la Casa dels Transeünts
Atenció integral a les persones sense sostre a Tarragona En el marc d'una setmana de sensibilització, el programa visita la Casa dels Transeünts de Tarragona per conèixer de prop la realitat de les persones que hi viuen i la tasca que realitza Càritas. El centre acull unes 681 persones a l'any i destaca un canvi de perfil amb un increment notable de dones en situació de vulnerabilitat. Projectes i estructura de l'acollida La casa disposa de 24 places distribuïdes en tres programes principals adaptats a les necessitats de cada usuari: Projecte de pas: Estades de tres dies amb servei d'àpats, dutxa i tràmits d'urgència. Projecte de mitja estada: De sis mesos de durada, destinat a persones grans que necessiten un recurs definitiu com una residència. Projecte Hèrcules: Programa de reinserció sociolaboral d'un a dos anys que treballa hàbits, addiccions i formació laboral. Reivindicacions i suport institucional Durant l'entrevista es posa de manifest la complexitat de la reinserció, que requereix una motivació personal pel canvi i un acompanyament psicològic constant. També es subratlla el paper del servei de rober Filigrana per normalitzar la vida dels usuaris. "Com et vols recuperar i inserir-te a la societat si et manca el sostre? L'habitació és el mínim que reclamem." Victòria Forns, responsable d'Acció Social, alerta sobre la dificultat econòmica de l'entitat, que depèn en un 50% de l'Ajuntament de Tarragona i la resta de donacions i petites subvencions de la Generalitat. Es fa una crida a les institucions per augmentar els recursos, ja que el centre dóna servei a tota la demarcació. Actes de la setmana de sensibilització Es convida a la ciutadania a participar en les activitats programades: * Xocolatada popular: Dissabte a les 11h davant de la casa amb els nois del projecte Hèrcules. * Portes obertes: Diumenge de 10h a 13h per conèixer les instal·lacions.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
La Casa del Transeünt de Tarragona: Portes Obertes
Crònica de la Casa del Transeünt a Tarragona Amb motiu de la setmana de sensibilització de Càritas sobre el sensellarisme, el magazin del matí de Tarragona Ràdio realitza una connexió especial per conèixer el funcionament de la Casa del Transeünt, un recurs clau per a persones sense sostre situat a la Part Alta de la ciutat. Testimonis i convivència L'espai destaca pel seu ambient de col·laboració i suport mutu, tal com s'evidencia en les entrevistes realitzades: Aid Briti: Un usuari procedent del Marroc que, després de patir problemes de salut i perdre la feina, s'ha instal·lat temporalment al centre. Actualment, col·labora com a ajudant de cuina per combatre la depressió i mantenir-se actiu mentre cerca una nova oportunitat laboral. Margot (La cuinera): Gestora dels menús del centre, que prepara diàriament àpats per a unes 30 persones. Destaca la importància de les donacions i la planificació d'una dieta "normal" i de qualitat. Antònia (Servei de neteja): Amb 14 anys d'antiguitat, és la treballadora més veterana. Defineix la seva relació amb els usuaris com a excel·lent i basada en el respecte mutu. Funcionament del centre "Són ajudes puntuals, d'estonetes curtes... es demana una col·laboració perquè se sentin part de la casa, però mai per treure un lloc de feina." El centre funciona gràcies a un equip mixt de professionals i usuaris que s'organitzen mitjançant rotacions per mantenir les instal·lacions en bon estat i proveir de serveis bàsics d'alimentació i allotjament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Tinet Biblioteca: Creació i Difusió Digital a Tarragona
La Nova Era de la Difusió Cultural a Tarragona La Tinet Biblioteca neix com un espai digital obert per recollir i difondre el gran volum d'obra intel·lectual i creativa de la demarcació de Tarragona. Aquesta iniciativa de l'OASI pretén donar sortida a tot aquell coneixement que, sovint, es queda guardat als ordinadors personals per la dificultat d'accedir als canals editorials tradicionals. Característiques de la Plataforma Sentit ampli de l'obra: Malgrat que inclou literatura clàssica (poesia, novel·la, contes), també hi ha espai per a treballs científics, articles d'economia, tesis doctorals i assajos de tota mena. Democratització de l'edició: L'autor només ha de convertir el seu document a format PDF i pujar-lo directament al web. Sense costos: Elimina les barreres econòmiques de l'edició en paper, permetent un accés lliure i global. Organització i Filtratge La biblioteca s'estructura de manera similar a una física, utilitzant la Classificació Decimal Universal (CDU), tot i que també permet cerques per: 1. Nom de l'autor 2. Títol de l'obra 3. Àmbit temàtic (història, química, economia, etc.) "L'únic que observem és que no atenti contra la moral... per la resta, no jutgem si l'obra és bona o dolenta... l'objectiu és mostrar-la al món." Una Oportunitat per al Talent Local L'espai és també un aparador per als editors tradicionals, que poden trobar-hi nous valors per publicar en paper. Un exemple destacat esmentat és el recull sobre palíndroms del desaparegut senyor Ginier, expert mundial en la matèria. Amb només una setmana de vida, el projecte ja ha assolit les 40 obres, demostrant la gran vitalitat creativa del territori.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Entrevista a Feliu Formosa sobre 'El Camí del Riarol'
Presentació de l'obra al Teatre Metropol El director escènic Feliu Formosa presenta l'espectacle El Camí del Riarol, una proposta que neix de la voluntat de donar un tractament escènic al cicle de cançons (Lieder) de Franz Schubert basades en els poemes de Wilhelm Müller. L'obra s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona en el marc dels actes dels premis literaris de la ciutat. L'argument i l'estructura escènica L'espectacle narra la història d'un moliner que segueix el curs d'un rierol buscant una molinera que mai arriba a trobar, culminant en un final tràgic on el protagonista mor a les aigües del riu. Els aspectes clau de la producció són: Interpretació musical: L'obra compta amb un tenor i un baríton tarragonins. La figura del lligam: Una ballarina de Barcelona actua com a personatge femení mut que representa tant el rierol com la molinera, aportant coherència i unitat a l'acció. L'idioma: Tot i que les cançons es canten en alemany, l'acció física ajuda l'espectador a seguir la línia argumental. "Jo diria que és un concert escenificat amb accions afegides que pretén, sobretot, emocionar el públic." Elements visuals i posada en escena La posada en escena defuig el realisme literal i aposta per l'estilització: Escenografia: Inclou una roda de molí feta d'acordió de paper i un plafó que evoca el fons pedregós del rierol. El piano: No és només un acompanyament, sinó un element escènic primordial on el pianista també participa de l'actitud teatral. La llum: Actua com un personatge més, creant espais i zones d'intimitat segons el dinamisme de cada cançó. Vestuari: Sobri i neutre per als cantants, amb tons que evoquen l'aigua (grisos i negres) per a la ballarina. L'objectiu final és que el muntatge s'integri en circuits musicals i arribi a més poblacions catalanes després de la seva estrena a Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Descartada la candidatura de Vandellós per al projecte ITER
Reacció a la pèrdua del projecte ITER a Vandellós El vicerector de Política Científica de la Universitat Rovira i Virgili, el Senyor Correig, expressa la seva decepció davant la decisió dels ministres de la Unió Europea de no ubicar el reactor experimental de fusió nuclear a Vandellós. Tot i que la candidatura era tècnicament excel·lent, el pes polític i la tradició nuclear de França han estat determinants per a la tria de l'emplaçament francès. Impacte per a la universitat i el territori La no elecció de Vandellós suposa deixar de guanyar oportunitats estratègiques clau: Projecció internacional: La universitat hauria entrat en la "divisió d'honor" de la ciència mundial. Formació especialitzada: No es podran implementar els postgraus i doctorats específics vinculats directament al reactor. Desenvolupament econòmic: Es perd l'atracció d'empreses innovadores i la creació d'uns 3.000 llocs de treball especialitzats. Què és el projecte ITER? "ITER consisteix a demostrar tecnològicament que obtenir energia de la fusió és possible de forma continuada." Es tracta del projecte científic més gran del món després de l'estació espacial. L'objectiu no és encara la rendibilitat econòmica, sinó la viabilitat tecnològica de la fusió atòmica com a font d'energia inesgotable. Futur de la inversió en ciència Davant la promesa del govern espanyol d'invertir fins a 900 milions d'euros si el projecte venia a Catalunya, el vicerector suggereix que aquests fons es mantinguin per a altres àmbits de la recerca i la tecnologia per aprofitar l'impuls generat per la candidatura.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Nou mètode per a la recuperació d'hidrocarburs en abocaments
Desenvolupament d'una patent contra la contaminació per hidrocarburs Un grup de quatre estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat un mètode innovador per tractar residus d'hidrocarburs. El projecte va néixer com un treball de final de carrera motivat pel desastre ecològic del vaixell Prestige. En què consisteix la innovació? El mètode es basa en un procés físico-químic que utilitza operacions unitàries clàssiques de l'enginyeria, com la destil·lació i la sedimentació. La clau de l'èxit resideix en: La seqüència específica: L'ordre en què es disposen les operacions permet resultats òptims. Doble benefici: Aconsegueix minimitzar l'impacte ambiental i, alhora, recuperar l'hidrocarbur per a la seva comercialització i valorització econòmica. Separació eficaç: El procés separa els hidrocarburs dels àrids, deixant el terreny net. Origen i suport acadèmic Els investigadors, que van començar de zero fa tot just un any, van comptar amb la tutorització de l'expert Vicenç Claramonte Sebastián, professional de la indústria petroquímica. A més, l'equip subratlla la importància de la seva formació en treball en equip i rols de lideratge apresos durant la carrera. Aplicacions pràctiques i futur industrial Tot i que el focus inicial va ser el cas del Prestige, el camp d'aplicació és molt ampli: "Vam fer el disseny de la planta per tal que pogués regenerar qualsevol tipus de terreny contaminat per hidrocarburs." Les aplicacions inclouen: * Regeneració de terrenys en extraccions petrolíferes. * Desmantellament de gasolineres. * Neteja de zones afectades per fuites en el transport de combustibles. Actualment, els joves ja estan en negociacions amb empreses del sector per a la possible explotació industrial de la patent, superant els prejudicis inicials per la seva joventut gràcies al rigor tècnic demostrat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Protecció del Patrimoni Mundial i el cas de Tarragona
Gestió del Patrimoni Mundial El senyor Lafuente, representant de la Direcció General de Belles Arts, explica el paper del Ministeri de Cultura en la protecció del patrimoni. Tot i que la gestió directa depèn sovint de les comunitats autònomes i els ajuntaments, el Ministeri actua com l'interlocutor oficial davant la UNESCO. El valor del segell UNESCO La declaració de Patrimoni de la Humanitat s'entén com un segell de qualitat superior a qualsevol itinerari turístic convencional. Els aspectes clau mencionats són: Reconeixement global: Atrau un turisme que busca garanties d'excel·lència. Compromís de conservació: Més que ajuts econòmics (destinats principalment a països en via de desenvolupament), el títol implica l'obligació internacional de preservar el bé. Responsabilitat política: Exigeix una planificació a curt, mitjà i llarg termini per part de les administracions locals. L'evolució de Tarragona Lafuente destaca que Tarragona ha progressat adequadament des de la seva declaració l'any 2000. Fa especial èmfasi en el que anomena "treballs de fontaneria": "Són aquelles tasques poc lluïdes, com expropiacions o enderrocs per recuperar estructures com el circ romà, però que són totalment necessàries per al sosteniment del patrimoni." Restriccions en el futur Espanya és el país amb més declaracions del món (38 en aquell moment), fet que dificulta obtenir nous reconeixements a causa dels nous criteris de la UNESCO (coneguts com la decisió de Cairns), que prioritzen països amb poca representació a la llista.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Debat sobre els 25 anys de la Constitució Espanyola
Reflexions sobre la Reforma i el Consens Constitucional Aquesta conversa analitza la trajectòria de la Constitució Espanyola de 1978 en el seu 25è aniversari, posant l'èmfasi en la necessitat d'adaptació als nous temps. Els interlocutors debaten sobre la tensió entre la necessitat de reformes i el clima de crispació política actual. Punts clau del debat Necessitat de reforma: Es planteja que una constitució ha de ser un organisme viu que s'adapti a l'evolució de la societat. S'esmenta que la por als canvis pot convertir el text en "lletra morta". Context europeu: Es destaca la necessitat d'adaptar el marc jurídic a la realitat de la Unió Europea, un procés que ja va tenir una petita reforma però que podria requerir més profunditat. El paper del consens: Es reivindica l'esperit de 1978 com la primera vegada que s'aconsegueix una constitució fruit del pacte i no de la imposició d'un bàndol sobre un altre. Pluralisme i acadèmia: Es defensa la mirada dels experts (juristes, historiadors i politòlegs) per damunt del soroll mediàtic, valorant la pluralitat ideològica com un actiu positiu. Reptes Pendents "Les constitucions es fan per als pobles, no els pobles per a les constitucions." Els temes més sensibles que s'han d'abordar inclouen: 1. L'encaix de les nacionalitats històriques dins de l'Estat. 2. La successió de la Corona i l'adaptació a la modernitat. 3. El repartiment de competències amb Europa. En definitiva, es demana un retorn al diàleg civilitzat i a la reflexió assossegada, allunyant-se de la desqualificació sistemàtica per motius ideològics o nacionals que impera en els mitjans de comunicació i la classe política.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Presentació de la FITA 2003: Saló de la Formació i el Treball
El Saló de la Formació i el Treball a Tarragona En aquesta edició de l'espai d'empresaris a Tarragona Ràdio, s'entrevista Ingrid Caral, directora de Formació i Desenvolupament de la CEPTA (Confederació Empresarial de la província de Tarragona), per parlar de la FITA 2003. Aquest certamen arriba a la seva tercera edició com un aparador essencial per connectar el món formatiu amb el laboral al territori. Detalls de l'esdeveniment Dates: El certamen tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de març. Ubicació: Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Horaris: La inauguració serà dijous a les 16:00 h i el saló romandrà obert fins dissabte al migdia. Accés: L'entrada és lliure i gratuïta per a tothom. Objectius i públic objectiu L'objectiu principal és posar en contacte directe les persones que busquen feina o volen millorar la seva qualificació amb les empreses i centres formatius. El saló s'adreça a: Estudiants universitaris i de secundària que busquen la seva primera oportunitat laboral. Treballadors en actiu que volen millorar el seu perfil professional. Persones en atur i emprenedors que busquen assessorament per iniciar projectes. Activitats destacades i jornades tècniques El saló no només disposa d'estands, sinó que ofereix un programa de jornades tècniques per analitzar la transició al món laboral: Conferència sobre treball en equip i lideratge a càrrec de Pitchi Alonso (FC Barcelona). Tallers sobre com afrontar una entrevista de treball i gestió de recursos humans. Desfilada de moda organitzada per centres de disseny i estètica locals. "Es tracta de posar en contacte aquella persona que busca una feina amb el món del treball i amb empreses en concret." Participació empresarial Aquesta edició compta amb 44 entitats i empreses repartides en 61 estands, incloent-hi des de grans corporacions en procés de selecció fins a empreses de treball temporal i institucions educatives com la universitat i centres de formació professional.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Tercer aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial
Balanç i Futur del Patrimoni a Tarragona Entrevista realitzada a la senyora Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde responsable de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, en motiu del tercer aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Balanç dels tres anys de gestió La responsable destaca que el balanç és molt positiu, tot i que adverteix que els fruits reals d'una declaració d'aquest tipus requereixen almenys 10 anys per ser plenament visibles a causa de la complexitat dels projectes. Finançament extern: S'ha aconseguit el suport de fons FEDER, de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment (1% cultural). Fites clau: Restauració i obertura de l'Amfiteatre (segona fase en marxa). Millores en l'accessibilitat i seguretat de l'Aqüeducte del Pont del Diable. Recuperació d'espais al Circ (Trinquet Vell i Baixada Peixateria). Inici de noves excavacions al Fòrum de la Colònia. "Això no era el final de res, sinó el començament de tot." Activitats del cap de setmana commemoratiu Per celebrar l'efemèride, s'han organitzat diverses activitats pedagògiques i culturals per a tota la ciutadania: Jornada de portes obertes: El dissabte i diumenge l'entrada a tots els recintes del Museu d'Història serà gratuïta. Visites guiades: Grups cada hora a la Muralla, l'Amfiteatre, el Pretori, el Circ i el Fòrum de la Colònia. Noves museïtzacions: Inauguració de l'espai expositiu al cos de guàrdia de la Muralla amb panells explicatius de les seves fases (romana, medieval i moderna). Publicacions: Presentació del nou llibre Tarragona Patrimoni Mundial i distribució d'un cartell commemoratiu amb una fotografia nocturna de l'Amfiteatre. Millores tecnològiques i d'accessibilitat Es preveu la instal·lació de nova senyalística inclusiva (amb Braille) i la modernització del centre de documentació del museu per fer-lo accessible via internet.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Festa de Cap d'Any 2004 amb 242 Sessions al Cornucopia
Presentació de la proposta musical per al Cap d'Any El col·lectiu 242 Sessions, format pel Dani, el David, la Cristina i el Benja, organitza una celebració especial per acomiadar el 2003 i donar la benvinguda al 2004 a la sala Cornucopia de Tarragona (Platja Llarga). Aquesta proposta neix com una alternativa a les festes convencionals de tecno o house, apostant per una selecció musical més singular i eclèctica. Estil musical i referències La sessió es basarà en sons que van tenir el seu auge als anys 80 i que s'han actualitzat fins avui. Entre els estils i grups destacats trobem: Electro Dark i EBM (Electronic Body Music). Clàssics dels 80 i 90: New Order, Front 242 (que dona nom al col·lectiu), Sisters of Mercy i Depeche Mode. Grups actuals: Project Pitchfork i VNV Nation. Un ambient que ells mateixos defineixen com a dark o sinistre, tot i que obert a tothom. Detalls de l'esdeveniment L'organització ha preparat una nit completa amb diversos incentius per als assistents: Preu i serveis: L'entrada costa 45 euros i inclou barra lliure de primeres marques, cotilló i la participació en sortejos. Sorteig destacat: Una estada de dues nits amb esmorzar i accés al balneari a l'Hotel Roc Blanc d'Andorra. Horari: La festa començarà a la una de la matinada i s'allargarà fins que el cos aguanti, amb la possibilitat de veure la primera sortida de sol del 2004 davant del mar. Metodologia de treball del col·lectiu El Dani i el Benja, els disc jockeys del grup, expliquen que les seves sessions són totalment improvisades. No porten una llista tancada, sinó que punxen una cançó cadascú de manera alterna, reaccionant en directe al que fa l'altre i a la resposta del públic. Això fa que la sessió sigui molt més dinàmica i amena tant per a ells com per als ballarins.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Festa de Cap d'Any 2004 al Pavelló de la Salle
Detalls de la Celebració de Cap d'Any a Tarragona L'entrevista amb Iñaki Floria, un dels organitzadors de la festa al Pavelló de la Salle (SAIE), detalla els preparatius per a la benvinguda de l'any 2004. Aquesta iniciativa personal, que ja arriba a la seva tercera edició, s'ha consolidat com una alternativa cèntrica per a la celebració de la nit de Cap d'Any a la ciutat. Característiques de l'Esdeveniment Públic objectiu: Està orientada principalment a un públic jove, d'entre 20 i 25 anys, amb una capacitat d'unes 1.500 persones. Proposta musical: L'estil principal serà la música comercial, incloent èxits de programes com Operación Triunfo i estils com el house comercial, evitant explícitament l'estil màquina. Serveis inclosos: La festa comptarà amb cotilló, coca de bon matí i servei de transport d'autobusos d'anada i tornada des de Tarragona i Valls. Logística i Entrades La festa començarà a les 00:30h i es preveu que finalitzi al voltant de les 06:30h, coincidint amb el darrer servei d'autobús. "És una alternativa a el que és el de sempre... una miqueta d'ambient jove perquè la gent ho passi bé." Pel que fa a les entrades, el preu de taquilla se situa entre els 50 i 60 euros, amb distincions de preu segons el gènere per incentivar l'assistència femenina. La venda anticipada s'ha realitzat a la cervesseria Gambrinus i directament al pavelló.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
La Primera: Festa de Cap d'Any al Pavelló del Nàstic
Detalls de la Festa de Cap d'Any a Tarragona L'entrevista presenta una nova proposta per a la nit de cap d'any a Tarragona, anomenada "La Primera", que s'ubicarà al Pavelló del Nàstic. Carles Saez, un dels organitzadors vinculat al local Deja Ví, explica que l'objectiu és oferir una celebració de qualitat i servei personalitzat, allunyant-se del concepte de "macrofesta" convencional. Serveis i Avantatges de l'Entrada L'esdeveniment aposta per una experiència completa per als assistents, incloent-hi: * Barra lliure amb begudes de primeres marques. * Accés a pàrquing i servei de guardarropia gratuït. * Esmorzar i un detall sorpresa que substituirà el tradicional cotilló. * Sortejos exclusius d'estades a la neu i material de snowboard. Música i Ambientació La proposta musical serà variada per atraure un públic d'entre 18 i 35 anys. El cartell compta amb: * Quim Espinosa, reconegut discjòquei de Los 40 Principales. * DJs convidats addicionals. * Un equip de so i imatge d'alta gamma per garantir la millor qualitat tècnica. Logística i Entrades La festa començarà a les 00:30 h (després de les campanades) i s'allargarà fins a les 6:00 o 7:00 del matí. "No volem tractar la gent com a borregos; volem oferir un servei personalitzat i de qualitat." Pel que fa a les entrades, el preu general és de 55 euros, tot i que es poden adquirir per 50 euros al bar musical Deja Ví com a promoció especial.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Balanç de seguretat viària 2003 i dispositiu Cap d'Any
Balanç de la Sinistralitat a Tarragona l'any 2003 Entrevista realitzada a Joan Bergadà, sergent cap d'atestats de l'àrea regional de trànsit de Tarragona, per analitzar les dades de l'any i el dispositiu de seguretat per a la nit de Cap d'Any. Tot i un lleuger augment del 7% en el nombre total d'accidents, les dades mostren una reducció de la gravetat: Les víctimes mortals han baixat un 7% (de 112 l'any 2002 a 104 el 2003). Els ferits lleus han disminuït un 13%. Com a dada negativa, els ferits greus han augmentat un 11%. Les vies més conflictives Gairebé el 50% dels accidents mortals es concentren en dues vies principals: 1. Nacional 340: Considerada una via que ha quedat obsoleta per l'alta intensitat de trànsit. 2. Autopista 7: On es reclama la necessitat urgent d'un tercer carril. Altres punts d'atenció inclouen la C-14 (tram Salou-Montblanc), l'autovia Reus-Salou (C-31B) i la C-12 a les Terres de l'Ebre. Factors determinants i prevenció L'expert assenyala que el 80% dels accidents s'atribueixen al factor humà, destacant especialment: * L'excés de velocitat i la manca d'atenció (ús del mòbil, cansament). * El consum d'alcohol, present en un 13% dels accidents generals i prop d'un 40% dels mortals segons dades de toxicologia. * Un fet sorprenent és la presència de vianants caminant per l'autopista o persones atropellades mentre assistien el seu vehicle avariat. "La velocitat, a més a més de ser una causa de l'accident, és un agreujant del resultat final." Dispositiu especial per Cap d'Any Davant la nit de Cap d'Any, els Mossos d'Esquadra han duplicat les dotacions, passant de les 25-30 patrulles habituals a 57 dotacions el dia 31 i 52 el dia 1. L'objectiu principal serà la realització de controls d'alcoholèmia i la vigilància de conduccions temeràries amb vehicles logotipats i camuflats.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
El tradicional bany de Sant Silvestre a Tarragona
Comiat de l'any a les aigües de la platja del Miracle L'episodi detalla la celebració de la dinovena edició del bany de Sant Silvestre a Tarragona, una tradició que té lloc cada 31 de desembre. Organitzat per la Penya Bany Dominical Joan Serón, aquest esdeveniment ha passat de ser una trobada íntima d'amics a un acte multitudinari que aplega a més de 200 participants. Orígens i evolució de la tradició Inicis: La pràctica va començar al gimnàs de Joan Serón, on els alumnes feien una petita cursa i un bany posterior a les set del matí. Consolidació: Amb els anys, la activitat es va passar als diumenges i finalment es va fixar com el ritual per acomiadar l'any. Participants: Des de joves de 16 anys com el Gregori, fins a veterans que freguen els 80 anys. Desenvolupament de la jornada La jornada del 31 de desembre segueix un ritual establert per preparar el cos per al contrast tèrmic: Concentració (12:00h): Els participants es reuneixen a la platja a tocar del port esportiu per fer un escalfament previ (córrer o caminar). El Bany (13:00h): Un coet marca l'entrada col·lectiva a l'aigua. Celebració final: L'acte conclou amb una trobada de germanor on es reparteixen neules i cava per a tots els assistents, banyistes o no. Un caràcter internacional i saludable L'esdeveniment destaca per la seva obertura a tothom, incloent-hi persones de fora de Tarragona. Un cas curiós és el de l'Oke Goldberg, un suec de Göteborg habitual de la penya, qui destaca que el clima de Tarragona és gairebé tropical comparat amb els 9 graus sota zero del seu país. "És una manera extraordinària de deixar els mals esperits a la platja i acomiadar l'any de forma saludable." L'objectiu principal no és competitiu, sinó gaudir d'una experiència festiva, esportiva i social que reforça els vincles comunitaris.