Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

60937-60960 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Noves tarifes d'aparcament a Tarragona per al 2004
Introducció de noves tarifes i reduccions El tinent d'alcalde i president de l'empresa municipal Espimsa, Raül Font, detalla les noves estratègies tarifàries que s'aplicaran a partir del 2 de gener de 2004 als aparcaments de l'Avinguda President Companys, Avinguda Catalunya i Joan XXIII. L'objectiu principal és incentivar l'ús d'aquestes infraestructures i millorar la fluïdesa del trànsit urbà. Reduccions en la rotació i abonaments L'empresa municipal aposta per una política agressiva de preus per afavorir les estades llargues: • Preu per hora: Es manté en 1,30 •••• fins a la segona hora. A partir de la tercera hora, el preu cau dràsticament fins als 30 cèntims d'euro. • Abonaments mensuals: L'abonament de 24 hores baixa de 115 a 100 ••••, i el diurn (de 8 h a 20 h) passa de 84 a 75 ••••. • Abonament nocturn i festius: Es manté en 50 ••••, però ara inclou gratuïtat total durant els dissabtes, diumenges i festius intersetmanals. • Col·lectius i targetes horàries: S'han creat acords amb entitats com el Col·legi d'Advocats (48 ••••/mes) i targetes de prepagament de 50, 100 i 200 hores amb descomptes de fins al 50%. Estratègia de mobilitat i servei públic Font subratlla que Espimsa no té afany lucratiu, sinó que busca oferir un servei públic que elimini vehicles de la superfície per fer una ciutat més amable. "El nostre objectiu és tenir els pàrquings plens, no guanyar-hi diners. Volem treure el màxim número de cotxes que estan en superfície i amagar-los a sota terra." Maduració dels aparcaments L'entrevistat explica que un aparcament necessita uns tres anys per estabilitzar la seva ocupació i que el ciutadà modifiqui els seus hàbits. Actualment, la ciutat ha passat d'una manca crítica d'espai a una situació de normalitat on l'oferta i la demanda s'han d'autoregular. Projectes de futur a Tarragona L'Ajuntament ja estudia noves infraestructures per millorar els accessos a la ciutat: • Aparcament a la Via Augusta: Un projecte de caràcter dissuasiu per als vehicles que entren des del Baix Gaià i el Baix Penedès, respectant el patrimoni arqueològic de la zona. • Mercat Central: Previsió d'ampliar la capacitat amb 800 places noves durant la reforma integral de l'edifici. • Autofinançament: Es reitera que aquestes inversions no costen diners directes al contribuent a través d'impostos, sinó que es paguen mitjançant l'explotació del servei per part dels usuaris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Exposició: La història de les falles a Tarragona (1933-1936)
Recuperació històrica de les falles tarragonines L'entrevista a Magí Benito ens descobreix una tradició gairebé oblidada: l'existència de monuments fallers a Tarragona durant la Segona República. L'exposició al vestíbul del Teatre Metropol recull imatges inèdites d'aquests monuments efímers que van marcar la vida social de la ciutat entre els anys 1933 i 1936. Orígens i característiques La tradició va néixer de la mà de col·lectius de ferroviaris valencians destinats a Tarragona, que van engrescar la població i les autoritats locals. Els punts clau d'aquesta celebració eren: Dimensions monumentals: Es construïen falles reals de fins a 15 metres d'alçada i 10 d'amplada. Diferenciació de València: Per marcar un caràcter propi, es cremaven per Sant Joan (en lloc de per Sant Josep) i, a partir del segon any, es van anomenar oficialment pires. Ubicacions: Es plantaven en llocs emblemàtics com la Rambla (llavors anomenada 14 d'abril), la plaça dels Carros, la plaça del Fòrum o la plaça Prim. La sàtira com a eix central Les falles tarragonines seguien la tradició satírica de criticar problemes locals i actuals de l'època: "La primera falla s'atiritzava que l'estació de Tarragona era una cosa molt carranclona, molt vella... i reclamaven una nova estació." Altres temes recurrents eren els abusos de les companyies elèctriques, l'incompliment de normes urbanístiques o la manca d'un museu arqueològic a la ciutat. Èxit popular i desaparició L'impacte social va ser enorme, arribant a atreure més de 20.000 visitants de les comarques veïnes amb trens especials. Tot i que es van arribar a cremar 13 falles en total, l'esclat de la Guerra Civil va tallar en sec una tradició que, segons l'autor, podria haver perdurat en el temps.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
36'
Entrevista a César Puig: Balanç de quatre anys a Tarragona
Tancament d'una etapa a la Delegació del Govern César Puig, delegat en funcions de la Generalitat a Tarragona, repassa la seva trajectòria després de gairebé quatre anys al càrrec. Durant l'entrevista, confirma que el seu futur immediat passa per retornar a la seva professió d'advocat al gabinet jurídic de la Generalitat, passant a una segona línia política però mantenint la militància. Eixos principals de la gestió Puig destaca que la seva tasca s'ha centrat de manera obsessiva en la seguretat industrial, especialment en la gestió de la indústria química al Camp de Tarragona. Considera que s'han resolt problemes crònics i expressa la seva satisfacció per la feina feta, malgrat haver arribat al càrrec "de rebot" l'any 2000. • Pla Director Urbanístic: Un dels èxits més rellevants segons Puig és l'ordenació de la convivència entre la petroquímica i el turisme. Destaca que és un document d'equilibri que ha fixat la prioritat de l'administració sobre el territori. • Pla PLASEQTA: S'ha completat la revisió del pla per adaptar-lo a les normatives més exigents, centrant-se en la inversió real i no només en el text legislatiu. • Centre d'Emergències: La creació del nou centre a l'autovia Reus-Tarragona esdevé l'eina clau per a la coordinació en temps real. Gestió de crisis i incidents El delegat recorda moments difícils com els aiguats de l'any 2000 i els diversos accidents químics. Sobre les males olors a Tarragona, explica que el mapa d'olors elaborat amb la Universitat Rovira i Virgili està enllestit a l'espera que el nou govern el signi. "No n'hi ha prou amb tenir un gran pla ben editat i preciós; cal una gran inversió perquè, quan s'hagi d'aplicar, no sigui lletra morta." Perspectives polítiques de futur Davant el nou escenari del Govern Tripartit, Puig demana un marge de confiança tot i mostrar preocupació per l'heterogeneïtat de la coalició. Sobre Convergència i Unió, creu que haurà de fer una oposició constructiva, aprofitant l'experiència de 23 anys de govern per temes clau com la reforma de l'Estatut.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Albert Cabestany revalida el títol de Campió d'Espanya
Entrevista a Albert Cabestany: Èxit i Futur al Trial Indoor L'atleta tarragoní Albert Cabestany visita els estudis de Tarragona Ràdio després d'haver-se proclamat, per segona vegada, campió d'Espanya de Trial Indoor a Lleó. Aquest títol arriba en un moment clau de la seva carrera, marcat per la superació de dificultats federatives i la preparació per al calendari mundial. Els Punts Clau de la Victòria Consolidació del lideratge: Cabestany ha demostrat ser el pilot més regular en un campionat exigent de deu proves, imposant-se a rivals de primer nivell com Adam Raga. Superació personal: L'esportista reconeix que aquest títol té un valor especial després d'un any complicat per sancions i l'exclusió de certes competicions open. Reivindicació davant la crítica: La victòria serveix com a resposta a les revistes especialitzades que havien dubtat del seu estat de forma. "Poder guanyar-lo i demostrar que he estat en un bon nivell de forma era important, no només per demostrar a la gent sinó a mi mateix." Reptes Immediats: El Mundial Indoor Cabestany no s'atura i ja té la mirada posada en la propera cita a Sheffield (Gran Bretanya). Malgrat el desgast físic i els constants viatges, el pilot manté la seva disciplina: Continuïtat amb Beta: Finalment ha decidit seguir amb la seva marca actual per la confiança i el coneixement de la màquina, evitant canvis arriscats a meitat de temporada. Objectiu principal: Revalidar el títol mundial obtingut el 2002, gestionant la pressió prova a prova sense obsessions. Compromís amb Tarragona: Malgrat els entrenaments intensius, participarà en el Parc Infantil de Nadal i en el bany de Sant Silvestre per agrair el suport de la seva ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
El Poema de Nadal a la Catedral de Tarragona
El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra L'actriu i productora Pepa Arenós presenta la versió dramatitzada del clàssic Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, dirigida pel veterà Esteve Polls. L'espectacle tindrà lloc a la Catedral de Tarragona el proper dissabte a les 21:30 h i destaca per la seva gran envergadura artística i humana. Estructura de l'espectacle L'obra es divideix en dues parts principals que s'entrellacen per crear una atmosfera única: Primera part: Actuació de la Coral Cantiga, dirigida per Josep Prat, interpretant polifonia nadalenca tradicional. Segona part: Recital del poema a càrrec d'un repartiment d'actors i actrius de renom com Montserrat Salvador, Carme Sansa, Mercè Arànega, Jaume Comas, Pep Torrents i la mateixa Pepa Arenós. Un marc incomparable L'escenari triat no és casual. L'ús de les catedrals i esglésies (Tarragona, Girona, Lleida i el Pi a Barcelona) aporta una dimensió solemne i màgica que eleva el text de Sagarra. Segons Arenós, l'espai fa que els intèrprets es sentin "petits i ingenus", facilitant una connexió espiritual amb el públic. "Les catedrals tenen aquesta cosa màgica que es produeix... fa que tot agafi una dimensió tremenda, immensa." Reivindicació dels clàssics catalans L'actriu destaca l'esforç logístic de moure una producció amb més de 60 persones i reivindica la importància de no arraconar els autors nacionals en favor de la modernitat estrangera. L'objectiu és oferir un espectacle de qualitat que uneixi la tradició amb una posta en escena contemporània i emocionant.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Els Pastorets de Tarragona de La Golfa al Teatre Metropol
Una versió renovada i tarragonina del clàssic En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Montse Beneíto i Jordi Gómez de la companyia La Golfa presenten la seva singular proposta dels Pastorets de Tarragona. Aquesta versió, que es representa al Teatre Metropol, destaca per la seva aposta per la modernitat i el lligam amb la ciutat, allunyant-se del format més tradicional per evitar l'estancament artístic. Característiques principals de l'obra Adaptació local: El text és una adaptació de Pep Bargalló basada en l'obra de Folch i Torres, però totalment "tarragonitzada". L'acció se situa a la Tarragona de l'any 1900 i inclou gags sobre la política i l'actualitat local. Música en directe: Tot i ser una obra parlada, compta amb la música en directe del grup Traut de Tarí, que acompanya cançons d'arrel tradicional. Modernització estètica: S'ha buscat atreure un públic més jove amb una escenografia moderna i uns dimonis amb estètica manga o psicodèlica, fugint dels estereotips que ja no fan por als nens actuals. Producció i representacions L'espectacle mou unes 60 persones, incloent actors, tècnics i col·laboracions de col·lectius locals com la Colla Jove de Tarragona o grups de bastoners i coristes. La companyia dedica entre 3 i 4 mesos d'assaig per a només dues úniques funcions, demostrant un alt nivell de compromís: "O innovàvem o ho hauríem de deixar de fer, perquè ja no ens omplia." Dates de les funcions: 1. Sant Esteve (26 de desembre) a les 18:30h. 2. Diumenge 28 de desembre a les 18:30h.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Balanç de Lluís Badia al Port de Tarragona
Entrevista de Comiat a Lluís Badia L'encara president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, fa un balanç exhaustiu dels seus set anys i mig al capdavant de la institució, just abans del seu relleu previst per al gener de 2004 a causa del canvi de govern a la Generalitat de Catalunya. Un Balanç Marcat pel Consens Badia destaca que la seva gestió s'ha basat en la unanimitat i el diàleg permanent amb tots els actors socials i polítics: * S'han celebrat 81 Consells d'Administració i s'han aprovat més de 4.500 acords, gairebé tots per unanimitat. * La implementació del Pla Estratègic i el Pla Director ha permès consolidar el port com una referència mediterrània. * Ressalta la internacionalització com un de les fites més rellevants del seu mandat. Diversificació i Infrastructures El port ha deixat de dependre exclusivament dels sectors químic i agroalimentari gràcies a una forta aposta per la diversificació: * Exportació de vehicles: Amb un creixement que supera els 220.000 vehicles anuals. * Productes siderúrgics: Consolidats com una nova línia de negoci d'èxit. * Oci i Ciutat: Millores significatives al barri del Serrallo, la construcció de la Marina de Tàrraco i el projecte de la nova façana marítima. "L'experiència al port ha sigut molt important perquè hi ha hagut una implicació de la societat que ha fet aquesta aposta repetida." Reivindicacions i Futur Personal Tot i l'èxit en la gestió directa, Badia expressa certa frustració per les mancances en infraestructures públiques externes, com el tercer carril de l'autopista o les millores a la N-240 i N-340. Pel que fa al seu futur, Badia retornarà a l'advocacia privada, tot i que es manté a disposició de Convergència i Unió per a possibles candidatures polítiques, com les eleccions generals de març.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
75 anys de l'Associació de Pessebristes de Tarragona
Celebració de tres quarts de segle de tradició L'Associació de Pessebristes de Tarragona commemora el seu 75è aniversari, una fita que demostra la pervivència d'aquesta tradició a través de més de quatre generacions. Amb motiu d'aquesta efemèride, l'entitat ha estrenat una nova seu al carrer Girona, un espai a peu de carrer que permet, per primera vegada, realitzar grans exposicions obertes al públic general. L'Exposició de Diorames i Pessebres L'exposició actual és el fruit de mesos de treball intens i destaca per la seva qualitat artística: - S'exhibeixen nou diorames que recorren escenes bíbliques, des de l'anunciació fins al taller de Natzaret. - Inclou un pessebre popular de grans dimensions, fet amb suro i molsa, ideal per als més petits. - Es mostren col·leccions de figures cedides, com les de la Casa Canals i obres de l'escultor Daniel José. - Destaca l'ús de la perspectiva en els diorames, aconseguint crear sensació de profunditat en espais d'un metre. Tècniques i relleu generacional El procés de construcció ha evolucionat de les clàssiques plaques d'escaiola cap a materials més lleugers com el poliestirè (porexpan), que facilita el modelatge amb cúter i gúbies. L'objectiu principal de l'associació és el pessebrisme didàctic: "No tan sols volem fer pessebres, sinó divulgar-los i encomanar aquesta il·lusió a la gent jove perquè la tradició perduri." Futur i activitats constants L'associació no s'atura després de les festes nadalenques. Ja tenen previst inaugurar una nova exposició per Setmana Santa amb diorames que representaran els misteris de la Passió. Actualment, el concurs de pessebres ja supera els 50 participants, indicant un repunt en l'interès per aquesta tradició pròpiament catalana davant de modes forànies.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Quico el Célio i 'Lo Misteri de Nadal' a Tarragona
Entrevista amb Jordi Fuster sobre 'Lo Misteri de Nadal' El grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries presenta a la Sala del Magatzem de Tarragona el seu espectacle ja tradicional Lo Misteri de Nadal. Durant l’entrevista, Jordi Fuster explica l’essència d’aquesta proposta que barreja música, humor i reflexió. Els personatges i les seves visions del Nadal L'espectacle s’estructura com una conferència on quatre personatges ofereixen perspectives contraposades sobre la festa: Quico el Célio: Ofereix una visió cosmogònica i universal, més enllà del fet religiós. El Noi: Representa la visió més pesebrista i tradicional, tocant de peus a terra. El Mut de Ferreries: Aporta la vessant purament musical de la celebració. Jaume Matamores: Enfoca el Nadal des de la solidaritat i l'esperit de l'aldea global. Trajectòria i futur del grup L'espectacle té les seves arrels en els inicis del grup fa onze anys, tot i que el format actual de conferència es va consolidar fa uns cinc anys. > "És un espectacle que ens fa molta il·lusió fer perquè només es pot veure durant aquests dies de Nadal." De cara al 2004, Jordi Fuster ha avançat que el grup està preparant un nou treball discogràfic: El títol serà No es pot viure. Tindrà una temàtica centrada en la realitat actual i el present. Es preveu que el disc i el nou espectacle s'estrenin durant l'estiu. L'actuació a Tarragona tindrà lloc aquest diumenge en dues sessions (20:00 h i 23:00 h), dins d'una gira que també recorre Tortosa, Ulldecona, Salou i Benicarló.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Sorteig de la panera de Nadal a Tarragona Ràdio
Sorteig de la Panera de Nadal del Mercat Central Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'Associació de Venedors del Mercat Central, organitza un sorteig especial durant el matí de la Loteria de Nadal. Els oients han de trucar i explicar què farien si fossin rics per a participar. Detalls de la Panera La panera es descriu com un obsequi "de les d'abans", farcida amb productes de qualitat procedents de les parades del mercat: * Productes estrella: Un pernil serrano de bodega de 7,5 kg, formatge d'ovella, llonganissa seca i xoriço casolà. * Dolços: Diverses barres de torró (Xixona, Alacant, xocolata), neules, marqueses i bombons. * Begudes i conserves: Ampolles de vi blanc, vi negre (Castell del Remei), cava brut, conserva de pinya i préssec. Participació dels Oients Diversos oients han compartit els seus somnis en cas de guanyar la loteria: * Encarna: Destinaria els diners a les seves filles, a viatjar i a ajudar en la remodelació del propi Mercat Central. * Aida (7 anys): Vol donar menjar als pobres i completar la seva col·lecció de nines Bratz. * Montserrat: Prioritza "tapar forats" i fer un viatge pel centre d'Europa. * Juana: Té la il·lusió de viatjar a Nova York i Venècia. Altres Premis al Mercat Rafael Martínez, gerent de l'associació, recorda que al mercat també es reparteixen butlletes de rasca-rasca per cada compra, amb premis directes de lots de Nadal i el sorteig final d'un cotxe el proper 5 de gener. "No és una cistella de disseny, és una cistella contundent, amb el seu pernilet que sempre fa goig." Actualitat del Sorteig de Loteria Durant la connexió s'ha anunciat l'aparició d'un quart premi, el número 18.963, premiat amb 200.000 euros per sèrie.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Entrega de la Gran Panera de Nadal al Mercat Central
Entrega del Premi de l'Associació de Venedors Aquest segment de Tarragona Ràdio narra l'emotiu moment en què la guanyadora del sorteig, la Mònica Sabater, rep la seva gran panera de Nadal al Mercat Central. Tot i les dificultats per arribar puntual a causa de les obligacions familiars amb els seus dos fills, la celebració ha estat un èxit. Detalls del Premi i Col·laboració La panera és un regal de l'Associació de Venedors del Mercat Central en col·laboració amb l'emissora municipal. Entre els productes destacats hi ha: * Un pernil de més de set quilos. * Diversos lots de productes que fan que la cistella pesi uns 15 quilos en total. Serveis i Campanyes del Mercat El gerent del mercat, Rafael Martínez, ha intervingut per explicar les facilitats que ofereixen als clients durant les festes: * Servei a domicili: S'han ofert a portar la pesada panera a casa de la guanyadora amb la furgoneta del mercat. * Horaris especials: Per Nadal el mercat amplia horaris, obrint demà i passat demà matí i tarda (sense tancar al migdia). * Campanya promocional: Encara queden centenars de lots de "rasca i guanya" per repartir i el sorteig final d'un cotxe el proper 31 de desembre. "No m'ho esperava tan grossa", ha confessat la Mònica en veure la magnitud del premi.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2h 1min
Especial Loteria de Nadal a Tarragona Ràdio
Seguiment de la Loteria de Nadal i l'Ambient a Tarragona L'episodi se centra en la cobertura en directe del sorteig de la rifa de Nadal, combinant connexions a peu de carrer amb les darreres actualitzacions dels premis des de Madrid. Connexions Territorials i Opinió Ciutadana La unitat mòbil recorre la Rambla Nova de Tarragona per copsar l'ambient entre els veïns: • Es recullen testimonis de jubilats sobre els seus hàbits de joc i la tradicional rivalitat Reus-Tarragona pel que fa a la sort. • Entrevistes a joves que realitzen treballs escolars durant les festes, compartint els seus somnis si guanyessin el premi. • Reflexió sobre la percepció de la sort a la ciutat, amb comentaris sobre la manca de grans premis històrics. Actualització de Premis L'equip d'informatius, liderat per Ricard Laoz, detalla l'aparició de diversos números premiats: • Cinquès premis: Destaca el número 30.412, molt repartit per l'estat. • Segon premi: El número 24.635, valorat en 960.000 euros per sèrie, que ha passat de llarg de la demarcació de Tarragona. "Sembla que Tarragona és desgraciada, no ens ha tocat mai la grossa, sempre toca més a Reus." Programació Especial i Música El programa anuncia un concert exclusiu en col·laboració amb l'Estudi de Música de Tarragona i el sorteig d'una panera del Mercat Central entre els oients que participin explicant què farien si fossin rics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
34'
Loteria de Nadal i Concert amb l'Estudi de Música
Celebració de Nadal a Tarragona Ràdio Aquest episodi especial combina el seguiment en directe del Sorteig de la Loteria de Nadal amb un festival musical organitzat per l'Estudi de Música de Tarragona. Al llarg del programa, s'intercalen l'anunci dels premis amb actuacions en viu d'alumnes i col·laboradors del centre. Actualitat del Sorteig de la Loteria • Es confirmen diversos cinquens premis, incloent el 02150. • S'anuncia l'aparició de la Grossa (42.473) precisament mentre sonava una cançó sobre la sort. • Desafortunadament, cap dels premis grans cau a les comarques tarragonines. Actuacions Musicals en Directe El programa ofereix una gran varietat d'estils i intèrprets: • José Juan González i Neus Baquer: Presenten una peça original i contemporània titulada La suerte puede explotar. • Anna Bufill i Elena Larrea: Interpreten nadales tradicionals com Eixa nit és nit i una peça austríaca. • Montse Plana: Canta el clàssic El noi de la mare, vinculat a la seva participació en Els Pastorets de la ciutat. • Laia i Taís: Ofereixen versions de El desembre congelat i Santa nit amb acompanyament de teclats. • Grup Xerima: Interpreten la mítica Happy Xmas (War Is Over) de John Lennon. Agenda Cultural de Nadal "L'important no són els regals, sinó els amics." Els joves artistes expliquen els seus projectes per a les festes, destacant un espectacle infantil al Teatre del Magatzem (27 de desembre i 3-4 de gener) que narra el viatge d'una nena per descobrir el veritable sentit del Nadal. L'episodi conclou amb una cantada col·lectiva del Fum, fum, fum.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Fira d'Artesania de la Rambla Nova a Tarragona
Crònica de la Fira d'Artesania de Tarragona L'episodi ens trasllada a la Rambla Nova, davant de l'antic Banc d'Espanya, on s'ha instal·lat la tradicional Fira d'Artesania. Amb un total de 25 expositors i uns 900 metres quadrats de recorregut, el reportatge destaca l'esperit nadalenc i la varietat de productes fets a mà. Productes i artesans destacats El recorregut inclou entrevistes directes amb paradistes que defineixen l'essència del mercat: Fangetti Ceràmica: Ofereixen peces de gres i ceràmica de Reus i Tarragona. Expliquen l'elaboració artesanal, que requereix fins a dues cuites, pintura i esmaltat. Associació d'Artesans de Tarragona: La tresorera, Neus Montaner, destaca que la fira ofereix productes de decoració singulars (llums de cuir, titelles de Birmania o caixes de l'Iran) que no es troben a comerços tradicionals. Artesania amb Tagua: Una novetat destacada és el marfil vegetal procedent de l'Equador, una llavor que, en ser treballada, té l'aspecte del marfil animal sense perjudicar cap ésser viu. L'experiència del visitant La fira és un espai ideal per a regals de l'amic invisible o detalls de Nadal. Els compradors entrevistats valoren positivament: La varietat concentrada en un sol espai. L'horari continuat de 10:00 h a 22:00 h, que facilita les compres. La proximitat i el tracte personalitzat dels venedors. "Al fang la gent no li dona massa valor, però és una feinada perquè s'han de fer dues cuites, pintar, esmaltar... depèn de la peça, hi ha molta feina a fer."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Preparatius del Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum
Crònica dels preparatius nadalencs L'emissió ens trasllada a l'aula de primer de primària del Col·legi Mare Nostrum, on els alumnes es preparen per al seu esperat festival de Nadal. L'ambient és de màxima excitació, amb els nens i nenes disfressats i maquillats per a la representació. Personatges i representació Els Dimonis: La majoria de la classe va vestida de dimoni amb banyes vermelles i maquillatges originals que recorden papallones. Lluquet i Rovelló: Els personatges clau dels Pastorets que tenen la missió de vèncer els dimonis. El ritual: Els nens expliquen amb entusiasme com, quan els pastorets pronuncien la paraula clau, els dimonis han d'actuar: "El Lluquet diu Jesús i llavors els dimonis cauen a terra." Organització i música La Victòria Marimon, professora de música, detalla la feinada que hi ha darrere de l'esdeveniment: Assajos: Porten un mes sencer preparant les cançons, des de P3 fins a 6è. Repertori: Una selecció variada que inclou Nadales tradicionals i modernes en català, castellà i anglès. Sorpresa final: El festival clourà amb un poema de Miquel Martí i Pol. Escenari: La celebració es fa a l'exterior, aprofitant l'entorn natural de l'escola que simula una estampa de Betlem. Detalls i tradicions El resum destaca la participació activa dels alumnes, que fins i tot han recollit herbes al bosc per elaborar un gran pessebre a l'aula. També es posa èmfasi en la modernitat de les disfresses, amb nens que porten banyes de peluix o fins i tot banyes tecnològiques amb llums LED.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Nadal i Padrins de Lectura al Col·legi Mare Nostrum
Nadal a les aules de segona primària Tarragona Ràdio visita el Col·legi Mare Nostrum per conèixer com viuen els alumnes de segona primària els dies previs a les vacances de Nadal. L'ambient a l'escola és d'emoció i preparació per a l'arribada dels Reis d’Orient i el tradicional Tió. La iniciativa Padrins de Lectura Un dels punts més destacats de la jornada és la participació en el projecte Padrins de Lectura. Aquesta activitat fomenta la convivència i l'aprenentatge compartit: Alumnes de l'ESO apadrinen els nens i nenes de primària per introduir-los en el món de la lectura. Enguany, els infants han inclòs a la seva carta dels Reis la petició d'un llibre adequat per llegir conjuntament amb els seus padrins. Els nens mostren preferència per gèneres com les aventures. Cartes als Reis i Rodolins Creatius Els nens i nenes han compartit els seus desitjos i la seva creativitat amb els micròfons de la ràdio: Regals estrella: Des de bicicletes de muntanya i material de snowboard fins a jocs per a la PlayStation i la Xbox. Creativitat literària: Els alumnes han recitat rodolins inventats per ells mateixos sobre el pessebre, els regals i el personatge del Tió. "Hem escrit una carta als reis i hem demanat un llibre per llegir amb els padrins de lectura." L'espai tanca amb un desig de bones festes per a tota la comunitat educativa, destacant la gran col·laboració del centre amb l'emissora.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Salutació repetitiva de bona nit
Anàlisi de la salutació Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monotemàtica d'una salutació nocturna. El contingut es basa exclusivament en l'expressió de cortesia habitual per acomiadar el dia. Punts clau de la interacció Consistència absoluta: No hi ha variacions en el missatge transmès al llarg del temps. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps. Absència de diàleg: Es tracta d'una concatenació de salutacions sense un intercanvi d'informació complex. Naturalesa del text El text es pot categoritzar com una prova de comunicació o un bucle de cortesia elemental. "Bona nit" Aquesta és l'única frase que estructura tota la transcripció, posant l'èmfasi en la repetició com a recurs principal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum
Crònica del Festival de Nadal L'emissió radiofònica connecta en directe amb el Col·legi Mare Nostrum per retransmetre les actuacions nadalenques dels alumnes. L'esdeveniment destaca per la seva vibe familiar i la gran participació dels nens, des dels més petits de P3 fins als més grans de 6è primària. Actuacions Destacades Alumnes de P4: Han interpretat l'obra Les Joguines Molt Cansades, on cada infant portava una joguina i entregaven una carta conjunta al carter reial. Alumnes de 3r: Han cantat una versió de la coneguda nadala anglesa Greensleeves (traduïda al castellà), mostrant una gran disciplina i entusiasme a l'escenari. Alumnes de 6è: Han estat els encarregats de tancar la part musical amb la tradicional peça catalana El Cant dels Ocells. Moments i Vivències La retransmissió capta anècdotes tendres, com els nens de P3 (els 100 angelets) que saluden les famílies o la presència massiva de càmeres de vídeo entre el públic. La reportera subratlla l'evolució dels alumnes, des del joc dels més petits fins a la certa vergonya o "pudor" dels més grans a l'hora de disfressar-se. Cloenda Institucional Com a punt final, la sotsdirectora del centre, Mercè Rota, ha realitzat una lectura poètica: "És bo de seure a casa en la penombra amb un llibre a les mans no començat..." Aquesta lectura ha servit d'homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, traspassat poc abans d'aquell festival, per transmetre un missatge de pau i tendresa per a les festes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum de Tarragona
Retransmissió en directe des del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona, on se celebra el tradicional Festival de Nadal amb la participació de tots els cursos, des d'educació infantil fins a primària. Desenvolupament de l'acte L'esdeveniment ha començat amb la benvinguda de la sotsdirectora del centre, la Mercè Rota, qui ha destacat el clima d'afecte i il·lusió de la comunitat educativa. Les actuacions s'han anat succeint en un gran escenari situat al pati de l'escola: Alumnes de P5: Han interpretat la nadala Sant Josep i la Mare de Déu, acompanyada d'una escenificació amb pastorets i angelets. Alumnes de 5è: Han cantat Oït, un son d'alta esfera, una adaptació d'una nadala anglesa. Alumnes de P3: Han protagonitzat un dels moments més emotius vestits d'angelets amb túniques brillants, interpretant la peça 100 angelets amb el suport dels alumnes de 6è. Alumnes de 2n de Primària: Han realitzat una petita representació teatral del fragment Anem a Betlem, que incloïa diàlegs i una coreografia al voltant d'un foc simulat. Ambient i participació L'esplanada del col·legi s'ha omplert de familiars, pares i avis que seguien les actuacions amb càmeres de vídeo i fotografies. S'ha destacat la tasca dels mestres en la coordinació dels més petits i la diversitat de tradicions musicals escollides per a les peces. "Ens sentim satisfets de compartir novament aquests moments amb vosaltres i de poder crear junts el clima d'afecte i de proximitat que ens caracteritza." Altres continguts Durant les pauses de la retransmissió, s'ha anunciat la programació especial de Tarragona Ràdio per al proper 22 de desembre amb motiu de la Loteria de Nadal, que inclourà sortejos, unitats mòbils i música en directe.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Campanya Grans Sortejos i Futur del Mercat Central
El Mercat Central es prepara per al Nadal El text recull una entrevista a l'Albert, representant de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, on es destaca l'activitat frenètica i la gran preparació dels productes artesanals per a les festes. S'observa un canvi en el comportament del consumidor, que esdevé més previsor: Els clients compren productes com peix, marisc o carn amb setmanes d'antelació. El producte fresc es reserva per als darrers dos o tres dies. El taulell de peix fresc continua sent l'atracció principal del mercat. Sortejos i Campanyes de Promoció Es detalla la campanya de Nadal, que aquest any busca premiar la fidelitat sense exigir una compra mínima: El cotxe: És el premi estrella exposat a l'Eix Central. Mil lots de productes: S'han editat 130.000 butlletes del tipus "rasca i guanya" per repartir premis de forma massiva. Criteri del venedor: No hi ha un import mínim estipulat; la distribució de butlletes queda a criteri del paradista per beneficiar a tothom. Reivindicació del Nou Mercat L'associació aprofita la campanya per fer valdre el projecte del Nou Mercat Central. S'està a l'espera de la confirmació oficial de la signatura del conveni per part de l'Ajuntament i Espimsa. "Un cop tinguem el projecte, podrem començar una altra lluita pel que ens convé a nosaltres, al client i als voltants del mercat." Col·laboració amb Tarragona Ràdio Com a mostra d'agraïment pel suport mediàtic, el Mercat col·labora en un sorteig especial per al dia de la Loteria de Nadal: Els oients han de trucar i explicar què farien si fossin rics. Es sorteja una panera gegant farcida de productes de primera qualitat. És condició indispensable recollir el premi en persona al mercat a la 1 del migdia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Pa negre: Memòria, postguerra i la funció de la literatura
La postguerra i la iconografia de la misèria L'escriptor Emili Teixidor reflexiona sobre l'època en què se situa la seva novel·la Pa negre, un període marcat per la postguerra immediata i la supervivència. L'autor descriu una realitat de racionament on el pa negre, la llet blava i les truites de pols formaven part del dia a dia. Destaca com aquesta memòria, tot i semblar llunyana, és extremadament propera i encara batega en aquells que la van viure. El canvi social i la pèrdua del món rural Teixidor analitza la transformació radical de Catalunya en poques dècades: El pas d'una Catalunya rural i industrial (les colònies tèxtils del Ter i el Llobregat) a una economia basada en els serveis i el turisme. La reconversió d'antigues fàbriques en hotels, restaurants o centres culturals. La pèrdua d'un paisatge humà que s'ha extingit amb la fi de les grans indústries tradicionals. La literatura com a testimoni i memòria Sobre la necessitat d'escriure sobre el passat, l'autor sosté que la literatura ha de prioritzar la qualitat de la llengua per sobre de la seva funció documental, tot i que reconeix el seu paper com a preservadora de la memòria col·lectiva. "Si no hi hagués llibres, no sabríem ni qui som. Els llibres són la memòria de la humanitat." Teixidor argumenta que encara no ha passat prou temps per explicar-ho tot i que, igual que a l'Alemanya de postguerra, moltes històries triguen dècades a sortir a la llum perquè la societat necessita un temps de silenci abans d'afrontar el trauma. La mirada infantil i la col·laboració del lector La tria d'un infant com a protagonista (l'Andreu) respon a la voluntat de mostrar un viatge iniciàtic cap al món dels adults. L'autor defensa la intel·ligència dels nens i com la novel·la busca un diàleg amb el lector, convidant-lo a completar la història amb els seus propis records o "peles de patata". Veritats incòmodes i el paper de la dona L'entrevista conclou amb una reflexió crítica sobre la història oficial: El col·laboracionisme: Teixidor afirma de manera provocadora que, d'una manera o una altra, tothom va ser franquista (ja fos actiu o passiu) per supervivència. El treball femení: Reivindica que les dones han treballat sempre, especialment en el món rural i a les fàbriques, sovint en condicions pitjors que els homes i amb salaris inferiors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Noves activitats i temàtiques al Parc Infantil de Tarragona
El retorn al Moll de Costa i l'ambientació temàtica Aquest any, el Parc Infantil torna a ubicar-se al Moll de Costa, un espai ampli i de fàcil accés que permet una decoració interior renovada. Per trencar la fredor de l'espai, s'ha instal·lat un entoldat blanc i s'han utilitzat estructures baixes de fusta per millorar la visibilitat general. Tematització local i cultural Per primera vegada, el parc s'ha decidit tematitzar basant-se en dos eixos principals del 2004: * El centenari de Salvador Dalí: Introduint elements de l'artista català especialment en els espectacles. * El 150è aniversari de la Rambla Nova: Es reprodueixen elements emblemàtics com el Balcó del Mediterrani i els fanals del segle XIX. "Volem provocar el debat a l'escola sobre fets històrics de la ciutat, com la creació de la Rambla." Un espai d'educació permanent L'organització destaca que el parc no és només un espai d'oci, sinó un centre de formació en valors. Els continguts s'estructuren de forma transversal: Educació i creativitat: Tallers d'ecologia, solidaritat, literatura i noves tecnologies. Cultura popular: Coneixement de les tradicions locals i la història de Tarragona. Entreteniment de qualitat: Increment de l'oferta amb 44 espectacles i 23 tallers, a més d'atraccions d'èxit com els simuladors i els videojocs. Detalls de servei i preus Dates: Del 22 de desembre al 1 de gener (tancat el dia 1 al matí). Horaris: Generalment de 10:30h a 14:00h i de 16:30h a 20:30h. Preus: Es manté l'entrada a 2 euros per sessió i s'estrena un abonament de 15 euros per a tots els dies.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: l'alternança a Catalunya
Anàlisi del canvi polític a la Generalitat L'alcalde de Tarragona i diputat de Convergència i Unió (CiU), Joan Miquel Nadal, valora la investidura de Pasqual Maragall com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Nadal considera que l'alternança política és un fet positiu i engrescador dins de la normalitat democràtica a Europa. Relacions institucionals i autonomia municipal Nadal subratlla que la seva prioritat absoluta és la defensa dels interessos de Tarragona, independentment del color polític del govern a Barcelona. Destaca conceptes clau: • Autonomia municipal: Considera que la voluntat d'un ajuntament ha de ser intocable i expressa la seva confiança que el nou govern tripartit no frenarà els projectes locals. • Continuïtat de projectes: No preveu que el canvi polític aturi de forma sistemàtica el creixement urbanístic de la ciutat. El pes de Tarragona en el nou govern L'alcalde analitza la presència de figures del sud de Catalunya en llocs de rellevància, especialment la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap. "Qui mana a Catalunya en aquests moments és Esquerra Republicana i el conseller en cap és el senyor Carod-Rovira." Segons Nadal, el càrrec de conseller en cap és més executiu que el de president del Parlament, fet que pot beneficiar el desenvolupament de projectes com la façana marítima, l'arribada d'El Corte Inglés o la promoció de l'Expo 2015. Futur polític personal i local Nadal referma les seves decisions sobre la seva trajectòria política: • Confirma que aquesta és la seva última legislatura com a alcalde de Tarragona. • Reitera que el seu successor designat és Joan Aregio, tot i que aquest haurà d'obtenir el vistiplau del partit. • Sobre les eleccions generals de març, manifesta la seva voluntat personal de no presentar-se, tot i que es posa a disposició del partit si se li exigeix. Problemàtica a l'aeroport de Reus L'entrevista conclou amb una breu valoració sobre l'anunci de la companyia Hapag-Lloyd d'abandonar l'aeroport de Reus. L'alcalde atribueix aquesta decisió a una qüestió de competència i enveja respecte a l'èxit de Ryanair, i anuncia una propera reunió del Consorci del Camp de Tarragona per abordar el tema el dia 23.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Projectes i obres en l'ensenyament a Tarragona
Millores als centres educatius de Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duc, detalla les actuacions prioritàries per als centres de la ciutat, destacant l'inici de les obres al CEIP Sant Pere i Sant Pau. Aquestes obres, que duraran fins a l'abril, permetran traslladar els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per habilitar una nova llar d'infants a l'edifici annex. Expansió de les Llars d'Infants Municipals El balanç de les noves llars d'infants obertes al novembre (El Miracle, El Serrallo i Sant Salvador) és molt positiu. Punts clau a destacar: Disponibilitat de places: Encara queden vacants lliures, especialment a Sant Salvador, a les quals les famílies poden accedir directament. Noves obertures: Per al curs vinent es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants a Sant Pere i Sant Pau i a la zona de Llevant (La Rabassada). Atenció a les famílies: L'Ajuntament enviarà una carta informativa per recordar la naturalesa municipal del servei i atendre necessitats de conciliació horària. Planificació de nous centres de primària L'Ajuntament ja ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya la construcció de tres noves escoles en zones de creixement, cedint terrenys municipals a: Joan XXIII La Floresta La Rabassada (Llevant) També s'ha confirmat la continuïtat de l'Escola Oficial d'Idiomes al seu emplaçament actual de la Rambla, amb una futura ampliació de les instal·lacions. Cultura i Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) L'Escola Municipal de Música acostarà la formació als barris per evitar desplaçaments i obrirà una aula de música tradicional. A més, al gener es publicarà la primera fase del Projecte Educatiu de Ciutat, que recull ponències d'experts per millorar la coordinació entre les regidories d'Esports, Joventut i Ensenyament. "Pel curs vinent hem d'oferir la llar d'infants de Sant Pere i Sant Pau; és un compromís que ja he acceptat."