Tots els episodis

62459 episodis disponibles

episodis

61729-61752 de 62459

Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
21'
69 anys de ràdio a Tarragona: El llibre de Cinta Bellmunt
Presentació del llibre 'Darrera el micro' L'episodi se centra en la presentació del llibre Darrera el micro, obra de Cinta Bellmunt publicada per Arola Editors. Aquesta publicació recull gairebé 70 anys d'història de la ràdio a Tarragona a través dels seus protagonistes. La presentació, celebrada al Café Barra Poetes, va comptar amb la participació de Carles Francino, qui va reflexionar sobre el passat, present i futur del mitjà. Reflexions sobre la professió periodística Durant l'acte, Francino va destacar diversos punts crítics sobre el panorama actual de la informació: Credibilitat sota mínims: La professió periodística pateix una manca de consideració social i d'autocrítica. El valor de la ràdio local: Ofereix una proximitat física i emocional que cap altre mitjà pot igualar, tot i que dificulta mantenir la distància periodística. Futur del mitjà: El futur dependrà de tenir periodistes compromesos amb l'honestedat i empresaris honestos que no se sotmetin als poders polítics. Records i evolució de la ràdio a Tarragona i Reus En la tertúlia posterior amb Pitu Terrassa, Francesc Domènech i Ferran Gerard, es contrasten les èpoques: Anys 80: Època de competència "brutal però divertida", sense rodes de premsa conjuntes i amb programacions locals que arribaven a les 12 o 24 hores diàries. Pessimisme vs. Realisme: Es discuteix la desinversió en la ràdio privada i la reducció dràstica d'hores de contingut local. Millores tècniques: Malgrat l'enyorança per la frescor del passat, es reconeix que els mitjans tècnics i les condicions laborals dures (com dormir a la redacció) han evolucionat. "La ràdio local serà el que nosaltres vulguem, sempre que tinguem periodistes compromesos i honestedat."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
20'
La ràdio a Tarragona: del franquisme a la Transició
La ràdio com a testimoni del canvi històric Aquest episodi realitza un viatge a través de la memòria de la ràdio a Tarragona, centrant-se en el període crític que va des del final del franquisme fins a la consolidació de la Transició espanyola. L'emissió comença amb l'àudio històric de l'enterrament de Francisco Franco el 1975, servint com a punt d'inflexió per analitzar com el mitjà radiofònic va passar de la censura a la llibertat d'informació. Els inicis i la censura Els convidats, tres periodistes veterans, recorden les limitacions de l'època de la dictadura: Informatius prohibits: Tot el contingut informatiu s'havia de segellar prèviament per les autoritats de Turisme. Els únics butlletins oficials eren els de Ràdio Nacional d'Espanya (el conegut com a "Diari Hablado"). Creativitat forçada: Davant la impossibilitat d'oferir informació lliure, la ràdio es centrava en el ràdio teatre, la poesia i l'entreteniment, on es desenvolupava una gran tasca creativa. Bretxes de llibertat: Les primeres crítiques al poder es van filtrar a través de la informació municipal, els moviments veïnals o la secció d'esports. El boom de la informació local Amb l'arribada de la democràcia (1977-1979), es produeix una explosió de la informació local. Els periodistes destaquen: La professionalització de la ràdio i el naixement d'informatius que podien durar fins a una hora i mitja. La diferència entre les emissores públiques (encara lligades a l'estructura del Movimiento) i les privades, com les de Reus, que van ser més àgils a l'hora d'implementar els canvis. La importància de la comarcalitat, estenent la cobertura informativa a les Terres de l'Ebre i altres zones del Camp de Tarragona. Evolució tècnica i relació amb el poder Els interlocutors reflexionen sobre el contrast entre el passat i el present: "Abans hi havia molta més il·lusió; ara la ràdio és molt més perfeccionista però també més encursetada." Precarietat tècnica: Recorden l'ús de cabines telefòniques, gravadores de cinta i la inexistència del telèfon mòbil. Romanticisme polític: Descriuen una relació inicial molt propera i cordial amb els polítics de la primera legislatura democràtica, una proximitat que es va perdre quan el periodisme va començar a exercir una funció crítica més dura.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
22'
Història i veus de la ràdio a Tarragona (1930-1960)
Memòria històrica de la ràdio local En motiu de la presentació del llibre Darrere el Micro de Cinta Bellmunt, Tarragona Ràdio reuneix quatre figures emblemàtiques de l'emissora que van viure el mitjà entre els anys 30 i 60. L'espai serveix per retre homenatge a la trajectòria de Josep Maria Terrassa, conegut pel personatge de Maginet Pelacanyes, i per analitzar com ha evolucionat la comunicació radiofònica a la ciutat. Els protagonistes de l'època daurada Joan Juncosa Penedès: Guionista i mà dreta de Josep Maria Terrassa des de 1939. Se'l descriu com el "cervell" darrere dels grans èxits. Manel Pastor: Incorporat l'any 1950, va destacar per la seva polivalència, la gestió publicitària i els programes esportius i de varietats. Griselda Llopar: Representa la veu femenina per excel·lència, incorporada el 1956 i reconeguda per la seva dicció i connexió emocional amb l'audiència. Antoni Penedès: Conegut per programes com Tarragona Romàntica i per la creació d'una xarxa de corresponsals als 180 pobles de la província. Fites i anècdotes destacades El fenomen Maginet: El guió es preparava diàriament amb humor i ironia, sovint sota el fum d'un pur i amb música de fons per inspirar-se. L’esport i el Nàstic: La ràdio dels anys 40 i 50 era profundament "forofa", centrant-se en l'ascens del Nàstic a primera divisió i el bàsquet local. El català a les ones: Malgrat les restriccions de l'època, es van fer les primeres passes cap als informatius en català amb el Ràdio Enllaç Provincial, superant les dificultats d'aprenentatge del moment. "Aquella ràdio jugava amb l'avantatge que no existia la televisió. Ràdio Tarragona era Tarragona." Reflexió sobre la ràdio actual Els veterans coincideixen que la ràdio moderna ha perdut part de la seva ànima i connexió emocional amb l'oient en favor de la immediatesa i la política. Tot i que valoren el dinamisme actual i el caràcter més periodístic de les noves veus, lamenten la pèrdua de la qualitat en la veu i el ritme pausat del passat.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
27'
Línia Directa amb l'Alcalde: Obres, Habitatge i Civisme
Infraestructures i Obres Urbanes L'alcalde detalla l'estat de les obres a l'avinguda Vidal i Barraquer i la zona de Pere Martell, explicant que s'està treballant en la creació d'una rotonda darrere la Casa del Mar per millorar la seguretat víria. A causa de troballes de ruïnes romanes i el trasllat de la fàbrica de la Sofrera, els terminis s'han vist alterats. • Es preveu una configuració de carrils que permeti descongestionar el trànsit cap a la Tabacalera. • S'està procedint a l'enderroc de les instal·lacions interiors de l'antiga fàbrica de la Sofrera (Pallarés), que ja ha traslladat la seva activitat a Constantí. Civisme i Vigilància de Propietaris d'Animals Davant les queixes per la brutícia en zones verdes i pinars, especialment a Sant Pere i Sant Pau, l'Ajuntament anuncia una mesura innovadora: "Anirem amb un servei que serà una persona que, vestida de paisà, es dedicarà a la vigilància dels propietaris d'animals poc respectuosos." L'objectiu no és vigilar l'animal, sinó sancionar la conducta de les persones que no recullen els excrements, garantint així la convivència ciutadana. Suport a l'Habitatge per a Joves Es discuteix la problemàtica de l'emancipació juvenil. L'alcalde informa sobre els ajuts al lloguer gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge: • L'Ajuntament paga un percentatge elevat del lloguer durant cinc anys. • És requisit que el pis no pertanyi a familiars directes i que hi visquin almenys dues persones. • Es planteja fer campanyes adreçades als pares per informar-los d'aquest recurs. Cultura i Projectes de Futur • Centre d'Art Contemporani: Es confirma que la Xarxa 3 (antic magatzem de tabac) acollirà part del fons d'art de la Generalitat, integrant-se en un pla de promoció de les arts visuals. • Casino de Tarragona: El projecte continua el seu tràmit administratiu normal, enfocat principalment a potenciar el sector del turisme professional i d'oci.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
19'
Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal
Resum de l'entrevista a l'Alcalde Joan Miquel Nadal En aquesta edició de la Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Joan Miquel Nadal respon directament a les inquietuds dels ciutadans sobre el manteniment urbà i l'actualitat esportiva. Gestió d'obres i neteja municipal Neteja a la Vall de l'Arrabassada: Una veïna es queixa de la manca de neteja al carrer Joan Fuster. L'alcalde nega que no s'hi netegi, tot i que admet que les obres en curs i el moviment de camions generen més brutícia de l'habitual. Anuncia que a partir de l'1 de novembre entrarà en vigor una nova contracta amb maquinària i contenidors nous. Obres al Passeig Rafael de Casanovas: Davant la queixa per la mala qualitat de les rajoles, Nadal aclareix que l'error prové d'una empresa externa i no dels enginyers municipals. L'Ajuntament es mostra disgustat amb l'empresa encarregada i garanteix que les reparacions es faran sota garantia. Manteniment a Torreforta i casc antic: Es demana la rebaixa de voreres a la urbanització Los Naranjos per a la mobilitat reduïda. S'informa del mal estat de les voreres al carrer de les Coques; l'alcalde reconeix que la solució definitiva podria ser la peatonalització. Es confirma el canvi de totes les marquesines d'autobús de la ciutat abans de finals del 2002. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona L'alcalde es mostra molt crític amb la situació del Nàstic: "Hi ha hagut una enorme injustícia amb el Gimnàstic... la baixada de Segona A a Segona B ha sigut injusta." Crítica arbitral: Es comenta la polèmica per les declaracions de l'àrbitre Clos Gómez sobre la seva celebració a la ciutat. Estratègia del club: Nadal demana a la directiva "administrar la indignació" i evitar que els conflictes judicials trenquin el ritme de competició de l'equip.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
11'
Seguretat i dotació policial a Tarragona
Anàlisi de la Seguretat i Gestió Policial a Tarragona L'entrevista amb el comissari en cap de la Policia Nacional a Tarragona aborda la situació delictiva actual, marcada per un punt d'inflexió positiu des del mes de juny gràcies a diversos factors de reforç i coordinació. Factors Clau del Canvi Reforç de personal: L'arribada de 20 funcionaris procedents de Lleida ha estat vital per frenar l'increment de delictes. Coordinació institucional: Millora constant en el treball conjunt amb la Guàrdia Urbana i el reconeixement al propi esforç de la comissaria. Col·laboració ciutadana: Increment notable de les denúncies, especialment per via telefònica. Delinqüència i Estrangeria El comissari aclareix la relació entre l'augment de detinguts estrangers i la realitat demogràfica de la zona: 1. S'ha passat d'un 10-12% de detinguts estrangers fa tres anys a prop del 50% actualment. 2. Atribueix aquest fet a l'atractiu turístic de la província, que també atrau bandes organitzades. 3. > "No hem de cometre l'error d'estendre la conducta de qui comet delictes a tot el col·lectiu estranger." Facilitats per a la Denúncia Es destaca la toma de consciència ciutadana i la confiança en el sistema: * Prop del 30% de les denúncies s'exerceixen per telèfon, una xifra que s'ha doblat en l'últim any. * El sistema d'Internet, tot i ser operatiu, es manté estancat al voltant de les 250 denúncies anuals. Reptes i Futur de la Plantilla Tot i la satisfacció pel treball realitzat, es reconeix que la presència preventiva al carrer ha estat feble per falta d'efectius. S'espera que els excedents policials del desplegament dels Mossos d'Esquadra en altres zones de Catalunya puguin reforçar la plantilla de Tarragona, que actualment es troba per sota del catàleg ideal d'uns 170-180 agents.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
9'
La història de la ràdio a Tarragona: El llibre 'Darrere el micro'
Presentació del llibre Darrere el micro L'episodi se centra en el llançament de la publicació Darrere el micro, una obra de Cinta Bellmunt que recull la trajectòria de la ràdio a Tarragona des dels seus inicis fins a l'actualitat. El projecte és una col·laboració entre l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i Arola Editors. Característiques de l'obra Testimonis: El llibre inclou l'experiència de 90 professionals del sector que han respost a qüestionaris sobre la seva tasca informativa i l'evolució tecnològica. Abast temporal: Cobreix des de la fundació de Ràdio Tarragona l'octubre de 1933 fins a l'agost del 2002. Visió humana: Més que una cronologia freda, es defineix com un reportatge humà que reflecteix l'evolució social de la ciutat. Contingut visual: Consta de gairebé 200 pàgines i inclou una important selecció de fotografies històriques. Evolució de la ràdio a Tarragona L'autora explica que la ràdio a la ciutat ha seguit els mateixos paràmetres que a la resta de l'Estat, essent un mirall dels esdeveniments polítics i socials. Després de dècades de monopoli de Ràdio Tarragona durant la dictadura, els anys 70 van marcar l'inici d'una eclosió d'emissores noves. "La ràdio ha acompanyat sempre els ciutadans i ha estat molt present amb la gent; hi ha un paral·lelisme clar entre l'evolució social i política i les ones." Procés d'investigació Cinta Bellmunt destaca que la bibliografia existent era molt escassa, limitant-se pràcticament a les memòries de Josep Maria Terrassa (la primera veu de la ràdio a la ciutat). Per completar el llibre, s'ha hagut de fer una recerca intensiva durant cinc mesos, combinant buidatge bibliogràfic, cronologies locals i entrevistes personalitzades per tapar buits històrics.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
8'
Ricardo Bofill i la transformació urbana del litoral de Tarragona
Projecte de Renovació Urbana a Tarragona L'arquitecte Ricardo Bofill detalla en aquesta entrevista la seva visió sobre l'avantprojecte de transformació de la façana marítima de Tarragona. L'oportunitat sorgeix arran del futur desplaçament de les vies del tren, permetent recuperar un espai estratègic per a la ciutat i connectar finalment la part alta amb el mar. Metodologia i Anàlisi Multidisciplinària Bofill destaca que la seva metodologia no és només estètica, sinó que es basa en un rigorós procés d'informació i anàlisi que inclou: * Estudis tècnics i ambientals de l'àrea. * Anàlisi de la situació econòmica, jurídica i arqueològica. * Recollida de les voluntats de la ciutadania i suggeriments del consistori. Eixos Principals del Disseny L'objectiu és crear un espai "únic i especial" que prioritzi la qualitat de vida urbana: * Soterrament de les vies: Es confirma com la solució lògica, cercant un soterrament que no afecti el nivell del mar per garantir la viabilitat econòmica. * Estació lleugera: Una infraestructura integrada, gairebé com una parada de metro, que facilite l'accés des de les esplanades. * Zones verdes i espais públics: L'avantprojecte preveu passejos i places que donin vida a la zona, evitant grans construccions massives que tapin les vistes. * Revalorització de la Part Baixa: Especial èmfasi en dignificar el barri del carrer del Mar, eliminant la tàpia ferroviària actual. "Nosaltres som una mica els traductors d'aquestes voluntats, de la gent i de les voluntats polítiques." Experiència i Terminis Davant les crítiques pel sistema d'adjudicació, Bofill defensa el seu equip pel seu alt nivell de qualificació i experiència internacional en projectes similars. L'entrega final està prevista per al març, tot i que abans de final d'any ja es presentaran els primers croquis i idees conceptuals per ser discutits.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
14'
Oriol Grau i la docència en comunicació no verbal
Oriol Grau: De l'escenari a la docència universitària L'actor i comunicador Oriol Grau inicia una nova etapa com a professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on impartirà l'assignatura de comunicació no verbal dins de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques. Tot i la seva dilatada experiència en el món de l'espectacle, Grau confessa els nervis i els reptes que suposa enfrontar-se a un auditori acadèmic. Què s'entén per comunicació no verbal? Durant l'entrevista, es defineixen els pilars fonamentals de la matèria: Cinèsica: L'estudi dels moviments corporals, postures, gestos i l'expressió facial. Parallenguatge: Elements no verbals de la veu, com el to, el ritme, els sospirs o els carraspejos, que transmeten l'estat d'ànim. Proxèmica i mirada: La importància de repartir la mirada de manera equitativa per fer que cada receptor se senti únic. Metodologia i filosofia docent Grau proposa un mètode poc convencional allunyat de les classes magistrals teòriques: Observació directa: Demanerà als alumnes que no prenguin apunts per centrar-se a observar els gestos i postures dels companys. Espontaneïtat: Defensa la naturalitat per sobre de l'autocontrol excessiu, tot i que ensenyarà a canalitzar els nervis per ser més efectius. Aplicació professional: L'objectiu és que futurs publicistes i relacions públiques siguin més persuasius, seductors i convincents a l'hora de vendre una idea o producte. "L'actor treballa amb el seu cos i la seva veu per transmetre emocions; l'objectiu és que els alumnes es coneguin a si mateixos per millorar la seva efectivitat." El pes de la fama i el futur professional L'expectació ha estat tal que s'han inscrit 71 alumnes per a un màxim de 40 places. Grau tem que els estudiants busquin el seu personatge més icònic, el Palomino, tot i que ell remarca que a l'aula serà ell mateix. Paral·lelament a la docència, continuarà la seva col·laboració amb Andreu Buenafuente i els seus projectes teatrals com Dames i Vells.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
26'
Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach
Reflexions sobre la Societat i l'Església L'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, aborda en aquesta entrevista diversos temes d'actualitat social i eclesiàstica, destacant la importància de mantenir l'ànima religiosa de les festes populars com Santa Tecla i la Misericòrdia. Matrimoni, Família i Maltractaments L'arquebisbe proposa una visió contundent sobre la violència domèstica: • Els maltractaments físics i morals greus han de ser considerats causa de nul·litat matrimonial. • Aquesta posició es basa en el fet que el maltractament és sovint expressió d'una personalitat anòmala preexistent que impedeix assumir els deures conjugals. • Distingeix clarament entre la separació (trencament de la convivència) i la nul·litat (declaració que el vincle mai va ser vàlid). El Paper de la Dona i els Laics Pel que fa a l'estructura de l'Església: • Reivindica que la participació no només és allò que es veu (càrrecs), sinó també la part espiritual i mistèrica. • Reconeix el creixent protagonisme de les dones en les cúries diocesanes i les parròquies. • Insta els laics a no tancar-se dins de l'Església, sinó a exercir el seu paper en el món secular. Organització Territorial i Futur Pastoral S'expliquen els canvis estructurals a Catalunya: • El procés per constituir la Conferència Episcopal Tarraconense roman a l'espera de la decisió de la Santa Seu a Roma. • Es detalla l'agrupació de parròquies per optimitzar recursos i oferir una millor atenció pastoral davant la manca de sacerdots. • Es presenta el nou pla pastoral triennal amb objectius centrats en la preparació al matrimoni, la catequesi i l'atenció als més pobres. "L'Església ha de ser la casa i l'escola de comunió enmig d'un món fred i materialista."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
18'
Santoral del juny: Bernabé, Nazari, Onofre i Sant Antoni
Santoral i tradicions del mes de juny Aquest episodi explora diversos sants del calendari de juny, barrejant tradicions agràries, llegendes mitològiques i curiositats històriques vinculades a Catalunya i la zona mediterrània. Sant Bernabé: El sant de les collites S'identifica com un sant amb una forta vessant agrària. El refranyer popular destaca la importància d'aquest dia per a la plantació de hortalisses i la previsió meteorològica: Santoral agrari: Per Sant Bernabé es planten els fesols i el carbasser. Predicció del temps: Es diu que si plou per Sant Bernabé, plourà durant quaranta dies. Vinculació amb Sant Pau: Malgrat ser apòstol i amic de Sant Pau (Saula), no el va aconseguir convèncer en un primer moment. Sants peculiars: Nazari i Onofre Es presenten dos sants amb històries que freguen el surrealisme i la bogeria: Sant Nazari: Descrit com el "sant boig" o de l'estrefall. La llegenda narra que Déu el va castigar per la seva irreverència fent-li créixer un nas i un cap desmesurats, una condició que es va revertir quan va trobar la llum espiritual. Sant Onofre: Un antic rei que va decidir fer-se eremita. Se'l representa com un "home del bosc", completament pelut i amb barbes llarguíssimes. Històricament, va ser el patró dels barbers i perruquers. Sant Antoni de Pàdua: Advocacions i miracles És el sant protagonista de la setmana, amb una gran influència a tota Europa i diverses atribucions populars: Patró dels paletes: Va substituir a Sant Antoni Abat en aquest patronatge arran d'un miracle on va salvar un obrer que havia quedat penjat en una construcció. Sant Casador: Invocat tradicionalment per les dones per trobar marit. "Sant Antoni i Benahit, fem-ho trobar un bon marit, que sigui bon home i ric i si pot ser de seguit." Protector davant la mala sort: Com que va morir un dimarts tretze, és el sant a qui s'encomanen els supersticiosos. Relíquies: La seva llengua és la relíquia més preuada a Pàdua, simbolitzant el seu gran do per a l'oratòria i el sermó social.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
10'
La vida i el tractament a la presó de Tarragona
El repte del tractament en un centre saturat L'entrevista explora la realitat quotidiana a la presó de Tarragona, marcada per una saturació generalitzada que afecta tant a interns preventius com a penats. Malgrat les limitacions d'espai i personal, s'emfatitza la gran vocació dels professionals i la voluntat d'impulsar activitats de rehabilitació. Metodologia de treball i l'equip tècnic El procés de tractament s'estructura des del primer moment de l'arribada de l'intern: Detecció de mancances: L'equip d'ingressos identifica dèficits en àrees com la toxicomania, l'estrangeria, la manca d'escolarització o el desarreglament social. Equip multidisciplinari: Professionals com juristes, psicòlegs, educadors, mestres i monitors treballen de forma coordinada per cobrir aquestes necessitats específiques. Atenció sanitària: Es destaca especialment la qualitat de l'atenció mèdica i el seguiment psicològic per a interns amb problemes de drogues. Integració i visió social del centre L'entrevistat reivindica una visió de la presó que va més enllà dels successos negatius que sovint publiquen els mitjans: L'exposició de ceràmica: Una mostra de 20-25 peces on els interns expressen sentiments com la soledat i la manca de comunicació. Es pot visitar fins al 3 de gener al pati del rei Jaume I. Règim obert i permisos: Es recorda que molts interns surten a treballar diàriament i tornen a dormir sense incidències, una tasca normalitzadora molt desconeguda pel públic. Paper dels voluntaris: Es defineix la tasca del voluntariat no com a beneficència, sinó com un suport essencial que arriba allà on l'administració no pot, amb tallers i activitats de cap de setmana. "Nosaltres som com una illa, i a vegades arriba un vaixell, se s'emporta algú i a vegades no hi arriba." En resum, es presenta la presó com una petita societat integradora que, tot i les dificultats de convivència i la manca de llibertat, s'esforça per oferir eines de reeducació en un entorn social exterior que sovint no facilita la reinserció.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
7'
Recollida i reciclatge d'ulleres solidàries a Tarragona
Projecte de Reciclatge d'Ulleres del Club Lions El Manel Pastor detalla la tasca humanitària que realitza el centre de reciclatge d'ulleres de Tarragona, un dels dos únics centres d'aquest tipus a tot Europa. L'objectiu principal és recollir ulleres usades per a persones necessitades en països en vies de desenvolupament. Funcionament del centre i logística Ubicació i suport: El centre està situat al carrer Gran Canària de l'urbanització La Granja, en un local cedit per l'Ajuntament de Tarragona. Gestió del material: Es recullen ulleres de tot l'Estat (per exemple, de les Illes Canàries). Un cop al centre, un grup de voluntaris les renta, les selecciona i les regradua. Triatge: Aproximadament es descarta el 25% del material per mal estat, mentre que el 75% es reutilitza. Tecnologia: Recentment han adquirit un frontofocòmetre automàtic que permet processar fins a 3.000 ulleres setmanals, superant la capacitat manual anterior. Impacte Internacional "A tot el món, els Lions venen entregant pràcticament cada any 3 milions de parells d'ulleres a centres de països necessitats." El centre de Tarragona subministra material a una llarga llista de països, incloent-hi: * Europa de l'Est: Bielorússia, Bòsnia i Albània. * Àfrica: Sàhara Occidental, Camerun, Burkina Faso, Costa d'Ivori, entre d'altres. * Amèrica i Àsia: Filipines, Brasil, Xile, Perú, Cuba, Mèxic i Nicaragua. Campanya de recollida de Santa Llúcia Amb motiu de la Diada Nacional de la Recollida d'Ulleres (13 de desembre), s'instal·laran taules al carrer per facilitar les donacions: 1. Rambla Nova (cruïlles amb carrer Canyelles i carrer Sant Agustí). 2. Rambla Vella (cruïlla amb Sant Fructuós). 3. Centre de reciclatge a La Granja. L'organització recorda que no demanen diners, sinó exclusivament ulleres (graduades o de sol) que la gent ja no utilitzi. El transport es gestiona mitjançant valisa diplomàtica o col·laborant amb altres ONGs per optimitzar costos.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
10'
Mercè Arànega: Teatre, Ficció i l'Èxit de 'Geloses'
L'obra 'Geloses' i la guerra de poders L'actriu Mercè Arànega presenta l'obra Geloses, una comèdia àcida escrita per Esther Vilar. La trama gira al voltant de tres dones de diferents edats que es disputen el favor d'un mateix home. Tot i el to humorístic, Arànega destaca que l'obra és incisiva i políticament incorrecta, fugint de la superficialitat per mostrar les veritats més crues de les relacions humanes. Punts clau de la trama: Tres generacions: Les protagonistes són l'esposa (Arànega), l'amant (Àngels Bassas) i una tercera dona més jove (Aina Clotet). Comunicació indirecta: Tot i viure al mateix edifici, es comuniquen exclusivament per e-mail, mantenint les formes però amb una gran càrrega d'agressivitat subjacent. L'absència de l'home: El personatge masculí mai apareix a l'escenari, tot i ser el motor del conflicte. "L'obra representa les coixinades que es fan les unes a les altres per aconseguir els favors d'aquest senyor que, en realitat, és un calçonassos." Realitat vs. Ficció al món de l'espectacle Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el públic percep els actors. Arànega comenta que, malgrat interpretar personatges com la Paquita a la sèrie El cor de la ciutat, ella manté una distància clara amb la seva vida real. Aspectes destacats de la seva carrera: Trajectòria: Suma més de 23 anys d'experiència dalt dels escenaris. L'èxit de 'El cor de la ciutat': Analitza com la sèrie ha connectat amb l'audiència gràcies a la seva normalitat i proximitat. El personatge de l'advocada: A Geloses, interpreta una advocada d'èxit que afronta el conflicte amorós gairebé com un cas judicial que no es pot permetre perdre.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
31'
Mitologia del novembre: matances, sants i llegendes de vent
Tradicions de novembre i la figura del porc L'episodi comença explorant la relació entre el calendari cristià i el substrat mitològic pre-cristià. El mes de novembre destaca per ser l'època tradicional de les matances del porc, una activitat marcada pel descens de les temperatures i la necessitat d'omplir el rebost per a l'hivern. • Celebració comunitària: Es descriu la matança no com un espectacle cruent, sinó com una cerimònia de trobada familiar i veïnal, posant com a exemple el poble de Rocafort de Vallbona. • L'ofici de capador: Es recupera la figura del capador i el seu instrument característic, la siringa (flauta de Pan), vinculada a creences sobre la lluna vella de novembre. Sant Andreu i la fundació mítica de Catalunya Es parla de la importància de Sant Andreu (30 de novembre), tant en l'àmbit religiós com en l'institucional a Catalunya. La llegenda de Sagàs El programa destaca una història exòtica sobre el poble de Sagàs, al Berguedà, considerat segons la llegenda com el primer poble de Catalunya. "Sagàs va ser fundat per un net de Noè, que va arribar a aquestes terres després de l'exili causat per la confusió lingüística a la Torre de Babel." Segons el costumari, el poble originalment tenia set cases, una per cada fill del fundador, mantenint-se com un dels llocs amb les arrels més primitives del país. L'Advent i el simbolisme del vent Amb l'arribada del desembre s'enceta el període de l'Advent, quatre setmanes de preparació per al Nadal que antigament estaven marcades per l'austeritat i el dejuni. • El calendari d'Advent: Es genera un debat curiós sobre l'origen d'aquest costum d'anar menjant xocolatines, d'un marcat caràcter comercial però amb arrels en els països nòrdics i centreeuropeus. • El Follet del Vent: Es presenta aquesta figura mitològica entremaliada que apareix amb els remolins de la tardor. Aquest personatge és un precursor d'altres figures hivernals com el Pare Noel. • L'origen dels vents: Es narra una llegenda marinera sobre uns homes que van capturar els vents en un sac a cavall d'una illa remota, i com el vent de Garbí va aconseguir escapar-se i escampar tots els seus germans pel món.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
52'
Memòria Històrica: L'Exili i la Repressió de la Guerra Civil
Testimonis de la Resistència i la Repressió Aquest episodi ofereix un diàleg profund amb Leandro Saún i Carme Casas, dos veterans que van viure en primera persona la Guerra Civil espanyola, l'exili a França i la posterior repressió de la dictadura franquista. A través dels seus records, s'analitza el cost humà de la ideologia i la lluita per la llibertat. L'Experiència de Leandro Saún Leandro detalla la seva trajectòria com a oficial de l'exèrcit republicà i la seva activitat a la resistència francesa contra la Gestapo. • Fou condemnat a quatre penes de mort (finalment commutades per 12 anys de presó). • Va ser qualificat per les autoritats franquistes com el "pres més perillós d'Europa". • Descriu les condicions brutals a la presó de Saragossa, incloent-hi la tortura i la incomunicació en celdes de càstig. El Paper de la Dona i l'Exili de Carme Casas Carme Casas explica com la guerra va estroncar la seva vida d'estudiant als 17 anys i el seu paper en la clandestinitat. • Relata la tràgica fugida cap a França el 1939 sota els bombardejos de Figueres. • Enalteix el despertar de la dona gràcies a la República, ocupant llocs de responsabilitat als fronts i a la rereguarda. • Reflexiona sobre la soledat de l'exiliat: "Estàs a l'estranger, ho has perdut tot i aquí no tens ningú que t'escolti; cadascú tenia la seva pena i el seu sofriment." La Transició i la Memòria Actual Els convidats critiquen la falta d'una ruptura real amb el règim durant la Transició, atribuint-ho a la por generalitzada de la societat d'aquell moment. • Celebren l'interès creixent dels joves universitaris per conèixer la verat sobre la postguerra. • Defensen la necessitat d'exhumar les fosses comunes per oferir un "descans moral" a les famílies que encara busquen els seus éssers estimats.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
39'
Debat sobre sinistralitat i motors econòmics a Tarragona
Taula rodona amb els agents socials de Tarragona El programa reuneix els líders de la patronal CEPTA i els sindicats CCOO i UGT per analitzar els reptes laborals i econòmics de la demarcació. El debat se centra en tres eixos: la preocupant xifra d'accidents mortals, el conflicte entre els sectors químic i turístic, i la recent reforma laboral. Sinistralitat Laboral i Seguretat Durant l'any s'han registrat 28 morts en accidents laborals a Tarragona. Els interlocutors coincideixen en la gravetat de la situació, tot i que difereixen en les causes i solucions: • Cultura i Prevenció: Sebastià Cabré (CEPTA) emfatitza que cal una cultura de risc des de l'escola, comparant-ho amb els accidents domèstics o de trànsit. • Subcontractació: Joan Vinya (CCOO) assenyala la precarietat de la subcontractació en cadena com un factor de risc determinant, especialment en el sector de la construcció. • Responsabilitat de l'Administració: Els sindicats acusen les institucions de no fer complir les lleis actuals, posant com a exemple els accidents en les obres del Tren d'Alta Velocitat (promogudes per l'Estat). El Conflicte Químic-Turístic Arran d'un informe de la Cambra de Comerç, s'ha obert un debat sobre l'expansió de la petroquímica i el seu impacte en el model turístic: • Convivència necessària: Malgrat la polèmica, els tres representants defensen que ambdós sectors són motors complementaris de l'economia local. • Planificació Territorial: Es critica la falta de previsió de l'administració. Joan Vinya qualifica de "bestiesa" la manca de barreres naturals o d'un pla d'ordenació real que separi els usos del sòl. • Crítica a la Cambra de Comerç: Es qüestiona la legitimitat de l'informe per la falta de representació del sector químic en els òrgans de la Cambra en aquell moment. Reforma Laboral i el "Decretazo" S'analitza la rectificació del govern del Partit Popular respecte a la seva reforma laboral: • Els sindicats ho consideren un èxit absolut de la mobilització social i de la vaga general. • La patronal creu que, tot i que calia consens, la proposta inicial era més ambiciosa per al creixement econòmic. "No se li hagués fet cas a l'informe de la Cambra si l'administració hagués tingut un pla territorial exhaustiu."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
10'
Curs de Postgrau en Cooperació i Desenvolupament
Formació d'Agents de Canvi Social L'objectiu principal d'aquest curs de postgrau, realitzat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en col·laboració amb l'ONG Setem Catalunya, és formar professionals que actuin com a agents de canvi. Tot i que inicialment es focalitzava en persones que volien marxar a països del sud (com Centroamèrica), actualment també posa èmfasi en la necessitat de promoure canvis estructurals des d'aquí, en el nostre propi entorn. Continguts del Curs El programa és interdisciplinari i combina la reflexió teòrica amb eines pràctiques: * Relacions Nord-Sud: Anàlisi de les causes de la desigualtat econòmica i social global. * Àmbits d'especialització: Inclou mòduls sobre dret internacional, educació per al desenvolupament, gènere i salut comunitària. * Interpretació de la realitat: Ofereix les claus per entendre l'allau d'informació internacional i les dinàmiques del sistema econòmic actual. Perfil del Professorat i Alumnat L'equip docent destaca per la seva vessant pràctica, format per professionals amb càrrecs de responsabilitat en ONGs de prestigi com Intermón Oxfam, Metges Sense Fronteres o Enginyeria Sense Fronteres. Pel que fa als alumnes, el perfil és molt divers i no es limita a les humanitats: * Professionals de la sanitat, enginyeria, pedagogia i dret. * Estudiants i voluntaris amb o sense experiència prèvia en cooperació. Experiència Pràctica i Impacte El curs ofereix de manera opcional pràctiques sobre el terreny durant l'estiu (Índia o Centroamèrica) a través dels camps de solidaritat de Setem. "L'experiència vital de posar cara i nom a la pobresa que veiem per televisió és un procés que impressiona i requereix una readaptació en tornar." L'èxit del curs es reflecteix en el fet que molts alumnes acaben treballant professionalment en projectes de llarga durada a països com Mèxic, Hondures o Nicaragua.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
6'
Cinquena Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
Resum de l'Esdeveniment i l'Intervenció de Carmen Alborch El Centre Cultural Fundació La Caixa de Tarragona acull la cinquena trobada de dones emprenedores, una jornada marcada per la reflexió sobre el paper de la dona en el món empresarial i la conciliació familiar. L'acte compta amb la presència destacada de l'exministra i escriptora Carmen Alborch. Punts Clau de l'Entrevista amb Carmen Alborch Modernització i Ciutadania: Alborch destaca que, des del canvi democràtic de 1982, les dones han passat de ser considerades "menors d'edat" a ser ciutadanes de primera categoria, amb una formació i capacitació notables. Solidaritat Femenina: L'exministra trenca el mite de la rivalitat entre dones, advocant per la complicitat i la solidaritat en un entorn professional que encara es regeix per regles masculines. Presència a Tarragona: L'autora recorda el seu vincle històric amb la ciutat, tant en l'àmbit personal com en el seu vessant institucional com a ministra de Cultura. "Hem de ser capaces de recolzar-nos entre nosaltres, perquè encara vivim en un món molt masculí on les regles del joc les segueixen establint els homes." Valoració de la Jornada per Laura Roger La presidenta de l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores, Laura Roger, ha expressat la seva satisfacció pel desenvolupament de la jornada, destacant altres ponències rellevants: Maravilla Rojo: Va oferir una visió realista de la conciliació família-empresa, fugint del victimisme. Adriana Casademont: Va tractar les complexitats i valors de l'empresa familiar. Maria Helena de Felipe: Va abordar l'associacionisme femení.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
21'
Setena Nit del Turisme de Tarragona al Palau
Celebració de la Setena Edició de la Nit del Turisme El tinent d'alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Emili Mateu, presenta els detalls de la setena edició de la Nit del Turisme, que se celebrarà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquesta cita anual té com a objectiu principal reunir la "gran família" del sector per reconèixer la seva tasca i fomentar el canvi d'impressions entre professionals. Objectius i Novetats Nova ubicació: Per primera vegada se celebra al Palau de Congressos per potenciar l'ús d'aquestes instal·lacions. Reconeixement sectorial: Homenatjar persones i entitats que promocionen Tarragona com a destinació. Impacte econòmic: Es destaca el turisme com una peça clau per a l'economia i el comerç local. "El turisme és un factor, una font d'ingressos i una peça important per al comerç i l'economia de la ciutat." Guardonats de l'Any En aquesta edició, s'han seleccionat perfils amb una trajectòria consolidada: Guardó Principal: Fèlix Llovell. Director de la revista de gastronomia i turisme durant 15 anys i responsable de la Guia Gourmand. Es premia la seva tasca de projecció de la ciutat i la qualitat professional. Diplomes Honorífics: Jaume Carrera: President de la Cambra de Comerç, reconegut per tota una vida dedicada al transport de viatgers i la difusió de la marca Tarragona. Apart-hotel Royal Tàrraco: Per la seva renovació d'imatge, inversió i aposta per la qualitat. Càmping Tamarit Park: Distingit per la seva classificació excel·lent per l'associació alemanya ADAC i la seva gestió de qualitat. Perspectives del Sector Mateu es mostra amb un optimisme moderat, preveient un creixement d'entre el 5% i el 8%. Destaca que el turisme de congressos ja ha "enlairat" i demana als ciutadans ser els millors ambaixadors, tractant amb hospitalitat el visitant perquè aquest repercuteixi positivament en el comerç local.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
15'
Arxiu del cas Navarro i denúncia contra la Fiscalia
Arxiu Definitiu i Valoració Jurídica L'exsubdelegat del Govern a Tarragona, Raül Navarro, celebra l'arxiu definitiu de la causa que l'implicava, ratificat per l'Audiència de Tarragona. Navarro destaca que l'únic delicte que se li imputava finalment era l'omissió de la persecució de la prostitució, un càrrec que qualifica d'atípic i sense fonament. "Estic menys disgustat, però no puc estar content... Ja el que hem patit no es pot reparar." Accions contra el Fiscal en Cap Navarro ha anunciat una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat contra el fiscal en cap de Tarragona, Josep Maria Parra, per diversos motius: Filtracions sistemàtiques: Acusa la fiscalia de vulnerar el secret de les actuacions i la presumpció d'innocència mitjançant filtracions als mitjans. Judici paral·lel: Denuncia la creació d'una alarma social artificial que el va obligar a dimitir fa deu mesos. Responsabilitat professional: Considera que el fiscal ha de ser sancionat per la seva gestió d'aquest i altres casos de rellevància social a la ciutat. Impacte Personal i Futur Professional L'entrevistat subratlla el patiment irreparable causat a la seva família, especialment als seus quatre fills. Pel que fa al seu futur, actualment està centrat en la seva tasca com a professor de dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV), tot i que no descarta un retorn a la política activa dins de l'administració si el Partit Popular li ho demana.
Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
30 de març del 2002
59'
Traca final: Santa Úrsula i Sant Narcís
Resum de l'episodi El programa d'avui se centra en la recta final de la temporada castellera del 2002, marcada per la coincidència de dues grans cites: la diada de Santa Úrsula a Valls i la de Sant Narcís a Girona. S'analitzen les expectatives de les colles, els objectius tècnics i la polèmica per l'encavalcament de dates. La Diada de Santa Úrsula (Valls) La rivalitat històrica a l'històrica Plaça del Blat arriba al seu punt àlgid. Els caps de colla detallen els seus plans: • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Pretenen portar el 5 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i l'agulla (que seria el seu gran repte per descarregar) i el 4 de 9 net. • Colla Joves Xiquets de Valls: L'objectiu principal és descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre en una mateixa diada, una assignatura pendent d'aquesta temporada. Tot i treballar el 2 de 9 amb folre i manilles, dependrà de com evolucioni la jornada. Reportatge des de Palma de Mallorca S'ofereix una crònica detallada de la diada viscuda el cap de setmana passat a Mallorca, destacant l'actuació dels Minyons de Terrassa: • Van aconseguir descarregar el 3 de 9 amb folre i manilles i el 2 de 8 amb folre i manilles. • Es genera debat sobre la manca de camises pròpies, ja que els Minyons van necessitar l'ajuda de les colles locals per completar les pinyes i manilles. Polèmica: Girona vs. Valls i el Pilar de 9 "Els veritables amants del món casteller estaran a Valls i no a Girona." • Coincidència de dates: Es critica obertament la decisió de l'Ajuntament de Girona de programar la seva diada el mateix dia que Santa Úrsula, dificultant l'assistència dels aficionats a les dues places. • L'utopia del Pilar de 9: S'introdueix el debat sobre el Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals que els Castellers de Vilafranca podrien intentar per Tots Sants. Actualitat de les Colles de Tarragona • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau tanquen temporada a Mollet amb l'objectiu de fer castells de set. • Es reflexiona sobre el moment d'impàs i certa tristesa que viuen les quatre colles de la ciutat de Tarragona, remarcant la necessitat de col·laboració mútua i més suport de la premsa.
Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
30 de març del 2002
56'
Toc de Castell: Balanç dels Xiquets i el futur Pilar de 9
Actualitat Castellera i Balanç de Temporada El programa d'avui se centra en l'anàlisi de la temporada dels Xiquets de Tarragona i el debat sobre les noves estructures que estan sorgint al món casteller, com el possible Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Balanç dels Xiquets de Tarragona El cap de colla, Jordi Andreu, reflexiona sobre una temporada marcada per la renovació: • La colla ha patit una profunda reestructuració de tronc i canalla, amb molts debuts en posicions clau. • S'ha apostat per estructures més lleugeres per facilitar l'assaig i el futur salt als castells de nou. • El 2 de 8 amb folre ha estat el castell que ha marcat la confiança de la colla, amb dificultats per descarregar-lo amb regularitat. • Sobre el Concurs de Castells (on van quedar dotzens), Andreu afirma: "A mi em va fer més mal no fer els castells que quedar dotzens." El repte del Pilar de 9 Es discuteix la intenció dels Castellers de Vilafranca de provar el Pilar de 9 per Tots Sants: • Es qüestiona la complexitat tècnica de muntar una pinya, folre, manilles i puntals (quarta base). • Gerard Sala (ex-cap de pinya) expressa els dubtes sobre la resistència física dels castellers de la base davant un pes tan descomunal. Debat sobre el Concurs de Castells L'enquesta del programa revela que una majoria (més del 60%) dels oients i usuaris de moncasteller.com aposten per limitar encara més el número de colles participants al concurs de Tarragona per guanyar agilitat en la diada.
Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
30 de març del 2002
56'
Anàlisi del Concurs de Castells 2002 i futur de les colles
Balanç del Concurs de Castells 2002 En aquesta edició especial del programa s'analitza l'actualitat castellera després del XIX Concurs de Castells de Tarragona. Els tertulians debaten sobre els resultats i les estratègies de les colles participants. Els Grans Protagonistes • Castellers de Vilafranca: Guanyadors del concurs amb el 3 de 10 amb folre i manilles carregat i el pilar de 8 descarregat. Han anunciat el repte històric del pilar de 9 amb folre, manilles i puntals per Tots Sants. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van intentar el 2 de 9 amb folre (net amb folre) per guanyar el concurs, un fet inèdit que va generar debat sobre la improvisació a plaça. • Capgrossos de Mataró: Considerada la colla revelació de la temporada, consolidant-se prop del grup de les colles grans gràcies a la seva seriositat i planificació. La Crisi de les Colles de Tarragona Existeix una visió crítica i pessimista sobre el paper de les colles tarragonines (Xiquets de Tarragona i Colla Jove). Segons els cronistes: • Hi ha un cert immobilisme i falta d'il·lusió en l'afició local. • Les colles s'autoexigeixen massa, provocant una angúnia que no ajuda a l'execució dels castells. • S'observa un necessari relleu generacional en els troncs de les formacions de la ciutat. El Futur del Concurs i la Tecnologia • S'obre el debat sobre la limitació del nombre de colles participants (actualment 18) per agilitzar la diada. • La retransmissió per internet comença a consolidar-se, amb projectes per millorar la qualitat del vídeo de cara a futures edicions mitjançant acords amb TV3. "Els castells s'han de fer per il·lusió o per ganes, no per obligació o per la pressió dels mitjans."