Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

62257-62280 de 62454

Arxiu Sonor 1997
7 de juny del 1997
57'
Diada de Sant Fèlix 1997: Història Viva del Món Casteller
Crònica de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio d'una de les jornades castelleres més importants del segle XX. La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès ha estat l'escenari de construccions inèdites i d'una qualitat extraordinària per part de les quatre colles capdavanteres. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions han signat una actuació per a la història. Tot i carregar el 5 de 9 amb folre, han brillat especialment amb el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat i el monumental 4 de 9 amb folre i l'agulla, una fita històrica celebrada amb eufòria. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han obert la jornada carregant un imponent 5 de 9 amb folre. Al llarg de la diada, han demostrat un gran ofici descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Minyons de Terrassa: Han exhibit un nivell altíssim descarregant el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. També han aconseguit carregar un exigent 5 de 9 amb folre, consolidant la seva millor actuació històrica fins al moment. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Han viscut una jornada de recuperació emocional i tècnica, descarregant el 3 de 9 amb folre (el primer de la seva temporada) i el 2 de 8 amb folre. Han tancat la seva participació amb el 4 de 8. Valoració Històrica "Aquesta és la millor diada castellera de tota la història que s'acaba de complir aquí a la plaça de la Vila." L'episodi subratlla l'esforç físic dels castellers sota les altes temperatures i la germandat entre colles, amb camises de diferents colors ajudant a les pinyes i folres dels rivals per assegurar l'èxit de les grans estructures.
Arxiu Sonor 1997
4 d’abr. del 1997
13'
Pregó de Santa Tecla: La Tarragona Popular i el Patrimoni de la Humanitat
Reflexió Crítica i Celebració de la Identitat Tarragonina L'episodi recull dos moments clau de les festes de Santa Tecla: el pregó de l'arqueòleg Eudald Carbonell i una entrevista posterior amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. El contingut bascula entre el desig d'una societat civil més activa i el reconeixement institucional internacional. El Pregó d'Eudald Carbonell: Cap a una Ciutat Participativa Carbonell ofereix un discurs contundent que fuig dels tòpics i l'elitisme. Els punts principals inclouen: La Tarragona Real: Reivindica la ciutat dels treballadors (escombrariaires, forners, pescadors) i la riquesa de la seva diversitat interclassista. Crítica a la Passivitat: Fa una crida a superar el "passotisme" i l'elitisme social, defensant un civisme actiu on els ciutadans no deixin les decisions només en mans dels polítics. Solidaritat i Futur: Insta els joves a ser més crítics i a participar en la construcció de la societat des de baix. "Fora tot allò que sigui cofoll, fals, falàs, xauvinista i xenòfob... Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra." Entrevista amb Joan Miquel Nadal: El Camí cap al Patrimoni Mundial L'alcalde valora la transcendental visita de Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO, i les opcions de Tarragona de ser declarada Patrimoni de la Humanitat: Optimisme Prudent: Nadal celebra les bones impressions de la UNESCO però adverteix contra l'eufòria: "Les coses no estan fetes fins que no les tens al sac i ben lligades". Esforç i Treball: Defineix la cultura del treball com l'únic motor per a l'èxit de la ciutat. Patrimoni Local: Destaca la inauguració de la nova Sala Tàrraco com un exemple d'excel·lència en la gestió del patrimoni monumental.
Arxiu Sonor 1997
16 de març del 1997
31'
Germandats del Sant Ecce-Homo i de la Passió a Tarragona
Història i Evolució de la Germandat del Sant Ecce-Homo La germandat del Sant Ecce-Homo és una de les associacions més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina, amb orígens que es debaten entre l'any 1868 i el 1871. Després d'una història amb diversos alts i baixos, actualment gaudeix de gran vitalitat amb més de 280 socis i una forta vinculació amb el Santuari del Loreto. Característiques de la Germandat • Vestimenta: Túnica blanca, capa granat i gola blanca amb cinta vermella. • Misteri actual: Una obra de 1994 realitzada en fibra de vidre per Emili Soler Carcoler, que reprodueix la imatge perduda durant la Guerra Civil. • Curiositats històriques: El document més antic relatiu a la processó de Divendres Sant (1591) menciona aquest misteri, que llavors usava figures de palla que es cremaven. La Germandat del Nostre Pare Jesús de la Passió Fundada l'any 1940, aquesta confraria és coneguda popularment com la "germandat de la ràdio" a causa de la seva fundació a l'emissora Ràdio Tarragona per Martí Maríes. Compta amb 421 socis i personatges rellevants de la radiodifusió local entre els seus fundadors. El Misteri i la seva Tragèdia • El misteri original, una obra impressionant de Felipe Coscolla, es va destruir en un incendi accidental l'any 1973. • El misteri actual, obra de Lluís Maria Saumells, va ser estrenat l'any 1993 en una jornada marcada per un fort aiguat que va malmetre la pintura fresca de les imatges. Tradicions i Organització de la Processó L'episodi repassa elements fonamentals del Sant Enterrament: • L'Agrupació d'Associacions: Creada el 1928 per potenciar la Setmana Santa. • Les Atxes: Antigament eren ciris quadrats de cera, però el 1987 es van substituir per sistemes de petroli per evitar la brutícia als paviments de la Rambla Nova. "El silenci característic de la processó del sant enterrament aquí a la part alta de Tarragona només és interromput pel crit d'algun infant."
Arxiu Sonor 1997
16 de març del 1997
0'
La Germandat del Sant Ecce Homo a Tarragona
Processó del Sant Ecce Homo Aquest segment recull el pas de la germandat del Sant Ecce Homo, una de les congregacions amb més tradició i història de la Setmana Santa tarragonina. Els punts clau de la desfilada: Antiguitat: Es destaca que el seu misteri és un dels més antics que es poden veure actualment pels carrers de la ciutat de Tarragona. Presència institucional: La desfilada representa un moment de gran solemnitat dins els actes litúrgics i tradicionals. "És aquest misteri, un dels més antics que passen pels carrers de Tarragona." L'episodi subratlla la importància de preservar el patrimoni religiós i cultural de la ciutat a través d'aquestes manifestacions públiques de fe i història.
Arxiu Sonor 1997
3 de març del 1997
1h 6min
Pregó de la Setmana Santa i Homenatge al Dr. Ramon Torrella
Introducció i Context de l'Acte El diumenge 23 de març de 1997, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona acull un acte doblement significatiu: el pregó oficial de la Setmana Santa i el nomenament de l'arquebisbe emèrit, Ramon Torrella i Cascante, com a fill adoptiu de la ciutat. L'esdeveniment aplega les principals autoritats locals i nacionals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i els consellers Joan Maria Pujals i Eduard Rius. El Pregó de Jordi Vilajoana El director general de la CCRTV, Jordi Vilajoana, actua com a pregoner destacant la Setmana Santa de Tarragona com un gran acte de comunicació social. Vilajoana estableix un paral·lelisme entre les tradicions seculars i la nova era digital: • Defineix les processons com una "producció audiovisual" viva on el poble és el protagonista. • Reflexiona sobre la globalització mediàtica i la necessitat de mantenir la identitat local i la llengua catalana davant l'hegemonia cultural de Hollywood. • Reivindica el silenci i la solemnitat com el contrapunt necessari a la societat de la informació. Homenatge al Doctor Ramon Torrella La segona part de l'acte se centra en la figura del Doctor Ramon Torrella, en reconeixement als seus 13 anys de servei com a arquebisbe metropolità. Els parlaments destaquen: • La seva trajectòria des de la seva formació com a enginyer tèxtil i la seva vocació sacerdotal tardana. • Fites clau com la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995 i la commemoració del 900 aniversari de la restauració de la seu. • La seva capacitat d'integració en la vida civil de la ciutat, trepitjant els carrers i participant en les festes de Sant Magí i Santa Tecla. "Fill adoptiu vol dir molt, perquè és el màxim que pot donar una ciutat a una persona que no n'és filla nativa." Cloenda i Previsions L'alcalde clou l'acte amb el desig que la pluja no interrompi la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, l'acte més multitudinari de la celebració tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
11'
Miguel Bosé: Artista per la Pau a Tarragona
Resum de l'acte de nomenament L'esdeveniment celebra el nomenament de l'artista Miguel Bosé com a Artista per la Pau per part de la UNESCO a la ciutat de Tarragona. L'acte inclou un discurs profund del cantant sobre l'aprenentatge humanístic i la responsabilitat social, seguit de les paraules de l'alcalde de la ciutat. Eixos principals del discurs de Miguel Bosé L'aprenentatge com a salvació: Bosé afirma que aprendre ens fa lliures i ens salva dels errors i les desgràcies personals. Defineix el savi com aquell que reconeix que no sap res. La dignitat humana: Es destaca que la dignitat és un dret de naixement que no es compra ni es guanya. L'artista fa una crida a retornar la dignitat a aquells a qui els ha estat manllevada. Compromís social: El guardó no és només un títol simbòlic, sinó un compromís per lluitar per la llibertat, la tolerància, la justícia i la pau. "Aprendre ens ensenya que no som res sense els altres i que pels altres tots els nostres actes cobren un sentit major." Intervenció institucional L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca la coherència de Bosé més enllà de la seva imatge pública. Fa una reflexió sobre la necessitat que la tolerància deixi de ser un objectiu per esdevenir una realitat quotidiana, comparant el compromís de l'artista amb figures històriques que van mantenir els seus ideals fins a les últimes conseqüències. Projecte Together: Es menciona la iniciativa Together in the World com a eix de col·laboració amb la UNESCO. Vincle amb Tarragona: L'acte té lloc en un context de col·laboració estreta amb les autoritats locals i la Fundació de la UNESCO a Catalunya.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
0'
L'aprenentatge com a motor de creixement i llibertat
L'essència de l'aprenentatge L'acte de formar-se i adquirir nous coneixements no és només un procés intel·lectual, sinó una eina fonamental per a l'evolució de l'individu. Aquest text destaca que l'aprenentatge constant ens permet desenvolupar el nostre potencial i assolir una maduresa personal. Impacte en l'individu Creixement personal: L'aprenentatge ens fa créixer internament, ampliant els nostres horitzons i capacitats. Emancipació: El coneixement actua com una clau que ens obre les portes a ser més lliures, permetent-nos prendre decisions amb criteri propi i independència. "Aprender nos hace crecer y ser libres." En resum, es subratlla la relació directa entre el saber i la llibertat d'acció i pensament en la vida d'una persona.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
14'
Eudald Carbonell: Un pregó crític per a Santa Tecla
Entrevista a Eudald Carbonell, pregoner de Santa Tecla L'arqueòleg i investigador Eudald Carbonell, guardonat amb el premi Príncep d'Astúries pel seu treball a Atapuerca, ofereix una visió detallada de com serà el seu pregó per a les festes de Tarragona. Carbonell subratlla que el seu discurs no serà un simple tràmit festiu, sinó una reflexió crítica i social des de la seva perspectiva com a científic. Característiques del pregó Breu i directe: L'autor aposta per la concisió per connectar millor amb la societat, evitant discursos feixucs. Visió social: El pregó buscarà representar a tota Tarragona, des dels barris més humils fins a les zones més benestants, fugint de la idea d'una ciutat "teledirigida". Cridada a la reflexió: Més enllà de la ironia, Carbonell vol que els espais lúdics serveixin per analitzar la societat durant tot l'any. Democràcia social i gestió política Carbonell reflexiona sobre el paper de les institucions i la qualitat de la democràcia actual: "No crec en la democràcia política, crec en la democràcia social." L'investigador expressa que el fet que un ajuntament convidi una figura clarament crítica com ell és un senyal de progrés democràtic. No obstant això, denuncia la segmentació social i la manca de participació real de la societat civil en els projectes públics, els quals sovint queden en mans de minories dirigents. Atapuerca i l'impacte mediàtic L'entrevista també repassa l'èxit del projecte d'Atapuerca: * Treball col·lectiu: El premi Príncep d'Astúries reconeix l'esforç d'un equip jove, un fet inaudit en aquests guardons. * Gestió del coneixement: Carbonell reconeix que l'èxit mediàtic els obliga a un equilibri constant entre la divulgació pública i el rigor científic al laboratori. * Projectes futurs: Destaca la preparació de noves tesis doctorals i una propera expedició a Etiòpia, al riu Awas.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
42'
Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach
Balanç i Reptes de l'Església a Tarragona L'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, realitza una valoració profunda dels seus primers cinc mesos al capdavant de l'arxidiòcesi. L'entrevista aborda des de la proximitat de les festes de Santa Tecla fins a qüestions estructurals de l'Església a Catalunya. El Concili Provincial Tarraconense i la seva Aplicació Un dels eixos centrals de la conversa és el desplegament de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense: • S'està treballant en 47 resolucions vinculants, especialment en la creació de directoris de pastoral sacramental comuns per a les vuit diòcesis. • L'objectiu és unificar criteris en celebracions com el baptisme, el matrimoni o la confirmació, facilitant la participació dels fidels en un context de gran mobilitat geogràfica. El Paper de l'Església en la Societat Civil L'arquebisbe reflexiona sobre la identitat de l'Església en una societat democràtica i plural: • Defensa el dret de la institució a emetre judicis morals sobre lleis civils sense que això es consideri "fer política". • Destaca la tasca social a través de Càritas i el compromís amb els joves i els sectors més marginals. "L'Església té tot el dret a poder expressar-se sobre les realitats importants de la vida de les persones, de les comunitats i de la família." Qüestions de Llengua i Estructura Eclesiàstica L'entrevista també tracta temes de política interna i cultura: • Llengua catalana: Sistach nega la discriminació del castellà i aposta per un model d'acolliment i enriquiment personal a través del coneixement de diverses llengües. • Conferència Episcopal Catalana: Es mostra partidari d'una major autonomia i personalitat per a l'Església catalana, tot mantenint el principi de subsidarietat i la col·laboració amb l'estat espanyol. • Vocacions: Expressa la seva preocupació per la manca de relleu generacional i la necessitat d'implicar més els laics en la vida parroquial.
Arxiu Sonor 1997
16 de febr. del 1997
42'
Evolució de la façana marítima i projectes del Port de Tarragona
Transformació de la Façana Marítima i de la Ciutat En aquesta tertúlia des del nou port esportiu, es debaten els eixos estratègics que han de definir el futur de Tarragona i la seva relació amb el mar. Els interlocutors coincideixen que la ciutat ha passat de viure d'esquena al mar a integrar-lo plenament en la seva dinàmica quotidiana. Projectes d'Infraestructures Clau • Desviament del riu Francolí: Es discuteix el retard en l'inici de les obres, previst inicialment per al 1997, i la seva importància per a la seguretat i el desenvolupament industrial. • Soterrament de la via del tren: Considerat el projecte més emblemàtic. S'analitzen les dificultats tècniques, especialment el pas per sota del riu Francolí i el manteniment de les pendents ferroviàries. • Connexió de molls i nou pont: Lluís Badia anuncia que el projecte d'execució del pont que unirà els molls de Lleida i Reus ja s'ha encarregat, amb la previsió que sigui una realitat a finals de 1998 o inicis de 1999 per eliminar el trànsit de camions pel Serrallo. Urbanisme i Recuperació d'Espais • Platja del Miracle: L'alcalde Joan Miquel Nadal confirma que les obres de reforma començaran entre setembre i octubre, un cop resolts els tràmits amb Renfe. • Palau de Congressos: Es defineix com la peça final que ha de generar les sinergies econòmiques definitives per a la ciutat de cara al segle XXI. • Complex Educatiu (Universitat Laboral): Es planteja la necessitat de debatre el futur d'aquest espai per permetre el creixement industrial i portuari, mantenint però la seva funció educativa en una nova ubicació. "El problema de Tarragona és que les coses van bé; com que no tenim grans crisis, ens dediquem a pentinar el gat amb detalls tècnics." Relacions Institucionals Es destaca la bona sintonia entre l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament de Tarragona. Tot i la personalització dels càrrecs, ambdós líders emfatitzen que les obres i el progrés social han de transcendir les persones i les sigles polítiques, prioritzant els resultats econòmics i el benefici ciutadà.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
7'
Candidatura de Tarragona a Patrimoni Mundial de la UNESCO
Suport a la Candidatura de Tarragona El discurs destaca el valor excepcional del patrimoni històric de Tarragona i el gran esforç de conservació realitzat per les institucions. Es posa un èmfasi especial en la qualitat de la restauració, que ha permès integrar les condicions actuals de visita sense danyar l'essència dels monuments originals. Punts Clau de la Intervenció Excel·lència en la conservació: Es felicita l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat pel seu compromís financer i tècnic en mantenir els jaciments. Visió de futur: La integració de tecnologia moderna facilita la visibilitat i el reconeixement de l'antic sense desvirtuar-lo. La fita de Kyoto 1998: S'expressa el desig que el desembre de 1998, la UNESCO proclami oficialment Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Valors humans i modernitat: Es destaca la celebració d'actes amb joves de la Mediterrània sota el lema de la tolerància i el respecte, simbolitzats en l'escultura moderna de David Susana anomenada "Together the World". "Tarragona reuneix les qualitats, la diversitat i les excepcionalitats necessàries per ser part del patrimoni mundial." Posició del Director General Tot i mantenir una postura formalment imparcial com a representant de l'organisme internacional, el ponent reconeix que Tarragona és un candidat molt fort a causa de la seva antiguitat, qualitat i estat de restauració. Conclou afirmant que serà "imparcialment favorable" a la proposta tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
4'
Discurs i agraïments del nou Arquebisbe de Tarragona
Benvinguda i compromís institucional El nou arquebisbe de Tarragona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, expressa la seva plena voluntat de servei i col·laboració institucional. En el seu parlament, destaca la importància de treballar conjuntament amb les autoritats civils per al bé comú i la missió de l'Església. Gratitud a les autoritats i la societat L'arquebisbe agraeix formalment la presència i el suport de: * El President de la Generalitat de Catalunya. * El President de la Diputació i l'Alcalde de la ciutat, juntament amb la Corporació Municipal. * Tota la comunitat que s'ha aplegat en aquest acte de celebració. "Correspon que el seu gest, amb el meu agraïment i amb el desig de col·laboració lleial... ajudi als seus esforços de construir una pau amb justícia." Trajectòria personal i eclesial L'homilia inclou un reconeixement molt emotiu a les seves arrels i a les comunitats que han marcat el seu camí espiritual: * Família: Agraïment especial al seu pare i record a la seva mare, destacant els valors de la família cristiana. * Tortosa: Reconeixement a l'església germana de Tortosa pel seu afecte i col·laboració prèvia. * Barcelona: Salutació a l'arxidiòcesi d'on prové, on va ser batejat i on va néixer la seva vocació al sacerdoci i a l'episcopat. Missió i esperança Finalment, l'arquebisbe posa el seu ministeri sota la protecció de la Mare de Déu del Claustre i demana la pregària de tots els assistents per esdevenir un bon pastor per a la seu de Tarragona. L'acte conclou amb un reconeixement al valor cultural i l'esforç institucional que representa la celebració a la Catedral.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
13'
Pregó de Santa Tecla i l'horitzó UNESCO a Tarragona
Reflexions sobre la Tarragona Popular i el Futur de la Ciutat L'episodi recull dos moments clau per a la ciutat de Tarragona: el pregó de les festes de Santa Tecla i les valoracions institucionals sobre la possible declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un Pregó Crític i Social Eudald Carbonell ofereix un discurs que s'allunya dels tòpics per centrar-se en una Tarragona combativa i interclassista. Les idees principals inclouen: Reivindicació de la classe treballadora: Es destaca el paper de qui neteja els carrers, els quiosquers, els pagesos i els pescadors com els veritables constructors de la ciutat. Crítica a l'elitisme: Es reclama una festa popular que fugi de les jerarquies i les actituds xauvinistes. Participació des de baix: Es fa una crida als joves i a tota la ciutadania a ser més crítics i no deixar el futur només en mans dels polítics. "Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra. Fora l'elitisme econòmic o social d'alguns. Fora les jerarquies trivials." L'Horitzó de la UNESCO L'alcalde Joan Miquel Nadal valora la visita del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, destacant la mentalitat de guanyadors de la ciutat: Patrimoni de la Humanitat: Tot i les bones sensacions del dossier presentat, l'alcalde demana evitar l'eufòria i seguir treballant durant tot el 1998. Inauguració de la Sala Tàrraco: Es ressalta el valor patrimonial de les noves troballes a la zona de la grada del circ romà, que han sorprès les autoritats. Civisme vs. Passotisme: Es fa un èmfasi especial en recuperar la responsabilitat civil per enfortir la societat tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
1'
Tarragona: Entre la Política Local i la Força Històrica
Anàlisi de la Realitat Tarragonina El contingut exposa una reflexió crítica sobre la situació actual de la ciutat de Tarragona, contrastant la gestió política amb l'essència històrica del territori. Es planteja una dualitat entre la imatge pública i la vida quotidiana durant l'any. La Gestió de l'Ajuntament Es descriu un panorama on la governança recau en una majoria natural que té la capacitat de transformar la ciutat segons els seus criteris: Creixement urbà: La ciutat canvia i s'articula sota el control de l'ajuntament. Beneficis desiguals: Tot i que es treballa per a la ciutadania, s'afirma explícitament que alguns ciutadans surten més beneficiats que d'altres. Responsabilitat electoral: Es recorda als oients que aquests governants han estat escollits democràticament. Més enllà dels Tòpics L'interlocutor rebutja les visions superficials de la ciutat: "La Tarragona als tòpics no m'interessa."\n\nTambé expressa un rebuig cap a la ciutat controlada per una elit específica que creu governar-la i posseir-la. Per contra, l'interès real se centra en la força històrica que defineix la identitat tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
58'
Retirada de l'expedició tarragonina a l'Everest
Crònica d'una decisió difícil: el comiat de l'Everest L'expedició del Centre Excursionista de Tarragona ha decidit posar punt final al seu intent de coronar el cim de l'Everest. Després de més d'un mes i mig lluitant contra les condicions extremes, la seguretat dels alpinistes ha prevalgut per sobre de l'ambició esportiva. Les causes de la retirada • Les inclemències meteorològiques han estat el factor determinant, amb tempestes constants i vents huracanats. • S'han registrat temperatures extremes de fins a 35 graus sota zero a 7.000 metres d'alçada. • La manca de finestres de bon temps (períodes de 5 dies seguits de sol) ha impedit l'atac al Camp 5. • El cansament acumulat i la deserció de part dels xerpes a causa del perill d'allaus han forçat la decisió final. Reaccions i suport institucional • Anna López i els familiars expressen un sentiment agredolç: la tristesa per la il·lusió trencada però l'alleujament per saber que tornen sans i estalvis. • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'esports, Tòfol Solitxero, han lloat la prudència de l'equip i els han qualificat d'herois pel simple fet d'haver-ho intentat. • Quico Mata (preparador físic) i Marga Aguilar (presidenta del CET) destaquen que l'expedició estava físicament preparada, però que la muntanya ha estat implacable. El retorn i el futur de l'expedició • L'equip ja es troba recollint el material i preveu arribar a Katmandú en els propers dies. • S'estima que la rebuda a Tarragona es produirà entre el 17 i el 19 d'octubre. • Tot i el fort impacte econòmic (amb forats en el pressupost de prop de 20 milions de pessetes), ja es parla de futures expedicions. "La muntanya és com una moneda a l'aire: pot sortir cara i et quedes, creu i vius, o de canto i pugues."
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
39'
Presa de possessió de Lluís Martínez Sistach a Tarragona
Benvinguda i Significat de la Seu de Tarragona L'acte comença amb una càlida benvinguda al nou arcabisbe, destacant el paper històric de la Seu Metropolitana de Tarragona i la seva rellevància social des de temps apostòlics. Se subratlla que la primacia de la ciutat no ha de ser només jeràrquica o de dret canònic, sinó basada en un esperit de servei a l'Església, la nació i la ciutat. Missatge Pastoral i Vocacional de l'Arcabisbe Lluís Martínez Sistach s'adreça als diferents estaments de la diòcesi amb un missatge d'unitat i esperança basat en la Resurrecció de Crist: • Presbiteri: Defineix els sacerdots com els col·laboradors més íntims del seu ministeri i els ofereix la seva casa com a pare i amic. • Joves i seminaristes: Fa una crida radical a la vocació sacerdotal i agraeix la valentia dels qui ja s'estan formant. • Vida consagrada: Reconeix el valor dels carismes de les comunitats religioses per a l'edificació del cos místic de Crist. • Laics: Els descriu com a peces indispensables i els demana una col·laboració activa i familiar. Agraïments i Comunió Eclesial L'arcabisbe expressa la seva gratitud de manera extensa a diversos col·lectius i personalitats: "La comunió amb el successor de Pere serà sempre el signe d'una realitat profunda: sentir-nos membres de l'Església de Jesucrist." Institucions i Autoritats • Agraïment al Papa Joan Pau II a través del nunci apostòlic. • Salutació a les autoritats civils, incloent el President de la Generalitat, amb un compromís de col·laboració lleial per a la justícia social. • Record personal i emotiu a la seva família i a les diòcesis de Tortosa (on va ser bisbe) i Barcelona (on es va formar). Celebració Litúrgica i Conclusió El podcast recull fragments de la litúrgia de l'Eucaristia, incloent la pregària eucarística, el memorial de la passió i el cant del Pare Nostre. L'episodi finalitza amb una pregària a la Mare de Déu del Claustre i amb el desig de Sistach de ser un bon pastor per a tota l'arxidiòcesi.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
1h
Toma de possessió de Lluís Martínez Sistach com a Arquebisbe
Cronologia de la Cerimònia a la Catedral de Tarragona L'episodi recull de manera íntegra l'acte solemne i emotiu de l'arribada i presa de possessió de Monsenyor Lluís Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Tarragona, succeint Ramon Torrella. La celebració destaca per una gran participació popular i la presència de les màximes autoritats civils de Catalunya. Elements Clau de l'Acte • L'arribada i el jurament: Abans d'entrar de ple a la catedral, el nou arquebisbe realitza el jurament de defensa dels drets de la Seu davant del capítol catedralici, un pas jurídic indispensable. • Presència d'autoritats: Destaca l'assistència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres representants institucionals, subratllant la rellevància social de l'esdeveniment. • La lectura de la Butlla: Es llegeix el document oficial del Papa Joan Pau II que acredita el nomenament i detalla les virtuts pastorals de Martínez Sistach. Simbolisme i Tradició "Jo, Lluís Martínez Sistac, juro defensar els drets de la Santa Església Metropolitana de Tarragona i Primada de les Espanyes." El ritual inclou moments de gran càrrega simbòlica com l'entrega del bàcul (símbol de govern) i el fet de seure a la càtedra, que representa el magisteri episcopal. També s'expliquen detalls sobre l'escut d'armes del nou arquebisbe, que combina elements de Barcelona, Montserrat i la tau de Tarragona. Visió Pastoral En el seu primer missatge, Martínez Sistach aposta per: • La continuïtat del treball fet pel Consell Provincial Tarraconense. • Una església propera i servidora, centrada en la nova evangelització davant l'arribada del tercer mil·lenni. • La unitat de l'església local en comunió amb la seu de Roma.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
1h
Arribada i Benvinguda de l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistac
Una Jornada Històrica per a Tarragona El diumenge 13 d'abril de 1997, la ciutat de Tarragona es va vestir de gala per rebre el seu nou pastor, el doctor Lluís Martínez Sistac. Aquest esdeveniment va destacar per la recuperació d'una tradició centenària: la participació de tot el seguici popular en la benvinguda d'un arquebisbe, un fet que no succeïa de forma completa des de l'any 1804. Actes Civils i Seguici Popular L'acte va començar amb una desfilada des de l'Ajuntament fins a la Plaça de les Cols, on es van realitzar els parlaments oficials. Entre els elements destacats del seguici hi trobem: • El Magí de les Timbales, símbol de la ciutat. • Els Gegants, la Cucafera, l'Àliga i el Drac. • Les quatre colles castelleres de la ciutat, que van aixecar pilars de salutació. • Els trompeters municipals que van realitzar els tres tocs consuetudinaris. Parlaments i Reivindicacions Durant l'acte a la Plaça de les Cols, es van produir intervencions de gran calat polític i social: • Joan Miquel Nadal (Alcalde): Va expressar la satisfacció de tenir un arquebisbe català i va recordar la importància de la seu tarragonina com a primada. • Jordi Pujol (President de la Generalitat): Va subratllar les arrels cristianes de Catalunya i va demanar a l'Església el reconeixement de la identitat nacional catalana. • Lluís Martínez Sistac (Arquebisbe): Va oferir un missatge de pau, solidaritat i servei a la societat, amb una voluntat clara de diàleg. Context i Simbolisme L'episodi també va recollir moments de tensió simbòlica, com el desplegament d'una pancarta amb el lema > "Senyor, som una nació", en protesta per declaracions prèvies del nunci apostòlic. Finalment, l'acte es va traslladar a l'interior de la Catedral, on el nou arquebisbe va realitzar el jurament de possessió davant d'autoritats eclesiàstiques d'arreu de l'Estat.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
51'
Homenatge a Josep Maria Terrassa i el Maginet
La Figura del Record: Josep Maria Terrassa L'episodi recull un emotiu acte d'homenatge a la figura de Josep Maria Terrassa, un dels radiofonistes més emblemàtics de Tarragona. Durant la sessió, antics companys de professió, amics i familiars (com el seu fill, Pito Terrassa) recorden el seu llegat no només com a comunicador, sinó com un autèntic dinamitzador social. El Periodista i el Radiofonista • Es destaca la diferència entre el periodista de premsa escrita i el radiofonista vocacional. • Terrassa va ser un mestre de la ràdio de proximitat, conegut mundialment pel seu personatge Maginet. • La seva capacitat com a narrador d'anècdotes i la seva oratòria davant el micròfon van marcar una època daurada a Ràdio Tarragona. Obra Social i Solidaritat El podcast posa l'accent en la vessant humana de Terrassa, descrivint-lo com una de les primeres "ONG en solitari" de la zona: • Campanyes de Reis: Es recorden les maratons radiofòniques per recollir joguines i fons per a hospitals com Sant Joan de Déu. • Les Penyes: La creació del Club Maginet i la Confederació de Penyes van ser fonamentals per vehicular la solidaritat de la societat civil tarragonina. • Torredembarra: S'explica la seva estreta relació amb aquesta vila, on va ser nomenat fill adoptiu per la seva ajuda constant a l'hospital local. Història i Cultura local • Es repassen moments històrics, com la celebració del 25è aniversari a la Plaça de Braus de Tarragona, que es va omplir de gom a gom. • Es menciona la censura de l'època, que canviava paraules com votació per admiració en les brosses d'actualitat. "Josep Maria Terrassa era la veu i era el cor, però la ràdio en aquells anys era una autèntica família." Presentació de l'Exposició Gràfica L'acte clou amb la presentació de l'exposició i del llibre que recull la història gràfica del personatge del Maginet, amb dibuixos d'artistes com Valentí Castanys, Salvador Mestres i Bernabé.
Arxiu Sonor 1997
1 de febr. del 1997
51'
Manifestació històrica a Tarragona contra el terrorisme d'ETA (1997)
Rebuig Ciutadà i Institucional a Tarragona El juliol de 1997, la ciutat de Tarragona va viure una de les mobilitzacions més multitudinàries i emotives de la seva història recent. Milers de persones (estimades entre 25.000 i 30.000) van sortir al carrer per expressar la seva indignació i repulsa davant l'atemptat i segrest del jove regidor d'Ermua, Miguel Ángel Blanco, per part de l'organització terrorista ETA. Punts Clau de la Mobilització • Unitat política absoluta: Representants de tots els grups municipals i institucions (Generalitat, Diputació i Subdelegació del Govern) van encapçalar la marxa sota un manifest unitari. • Sentiment de "prou": Els testimonis recollits entre la ciutadania reflecteixen una barreja de ràbia, dolor i una ferma voluntat de defensar la democràcia i les llibertats front al xantatge terrorista. • Solidaritat amb el País Basc: Es va destacar que la lluita contra el terrorisme no era només un problema basc, sinó un compromís de tot el país. Valoracions de Representants Polítics Diverses figures clau van oferir el seu testimoni durant la marxa: • Josep Maldonado (Delegat de la Generalitat): Va subratllar el civisme dels tarragonins. • Francesc Ricomà (PP): Va destacar que la societat civil anava per davant dels polítics en la seva exigència de pau. • Ramon Sánchez (Exgovernador civil): Va recordar antecedents terroristes a la província per contextualitzar la gravetat del moment. "La clara demostració d'un poble, el de Tarragona, de rebuig a l'acte criminal i a l'actitud política que li dóna suport." En definitiva, l'episodi narra un moment d'inflexió social on la por va deixar pas a una veu col·lectiva que reclamava pau i llibertat sense condicions.
Arxiu Sonor 1997
28 de gen. del 1997
53'
Tarragona 2010: Projecte de futur i nou horitzó intel·lectual
Un nou horitzó per a Tarragona L'alcalde de Tarragona planteja una conferència que marca un punt d'inflexió intel·lectual, passant de la gestió de les grans infraestructures a una visió més centrada en la persona, la cultura i el benestar. Tot i que la indústria química i les obres civils han estat la base fins ara, el futur de la ciutat s'ha de construir sobre la seva excepcionalitat cultural. Gestió Econòmica i Consens Polític • El deute municipal es defensa com una inversió en patrimoni i obres, no com una despesa buida. • Es destaca la capacitat de pacte i consens amb diferents forces polítiques per tirar endavant el projecte de ciutat. • Crítica a l'oposició que practica la demagògia o que intenta judicialitzar la vida pública. Prioritats Estratègiques fins al 2010 Cultura i Patrimoni com a motor L'objectiu principal és la candidatura de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Es busca: • Potenciar el turisme cultural de qualitat, que busca contingut més enllà del sol i la platja. • Crear un model de gestió únic per al conjunt monumental. • Complementar l'oferta amb el Palau de Congressos i el turisme de negocis. Capitalitat Comercial Tarragona s'ha consolidat com la capital comercial del sud de Catalunya. • L'èxit del Parc Central es presenta com una aposta guanyadora malgrat les crítiques inicials. • Desenvolupament de noves àrees com les Gavarres per ampliar l'àrea d'influència. Reflexions sobre el context global L'alcalde clou amb una anàlisi sobre la globalització econòmica, posant en dubte l'especulació borsària i la competitivitat basada en baixos salaris del sud-est asiàtic, defensant un model local sòlid i amb valors. "Tarragona és actualment un carro que tira molt bé; el govern municipal només ha de vigilar que ningú posi pals a les rodes."
Arxiu Sonor 1997
16 de gen. del 1997
30'
Manifestació històrica a Tarragona contra el terrorisme d'ETA
Crònica de la Manifestació del 14 de juliol de 1997 L'episodi relata la històrica mobilització a Tarragona en rebuig a l'assassinat de Miguel Ángel Blanco per part de la banda terrorista ETA. La ciutat es va bolcar en una marxa marcada pel silenci sepulcral i una assistència massiva que va desbordar totes les previsions inicials. Una mobilització sense precedents • La xifra de participants va anar creixent durant la crònica, passant de les estimacions inicials de 6.000 persones fins a superar les 25.000, cosa que representa aproximadament una quarta part de la població de la ciutat. • Es recorda com la manifestació més multitudinària des de l'atemptat d'ETA a la refineria d'Empetrol (Repsol) l'any 1987. • La capçalera, sota el lema "Per la pau i la llibertat, no a la violència", va estar presidida per les principals autoritats locals i provincials, sense cap lúgubres distintiu partidista. Actes institucionals i jornada de protesta • Durant el matí s'ha realitzat una aturada de 10 minuts a centres de treball i per part de l'Empresa Municipal de Transports. • S'ha habilitat un llibre de signatures a l'Ajuntament per mostrar solidaritat amb la família Blanco Garrido, que s'enviarà posteriorment al País Basc. • L'alcalde Joan Miquel Nadal va retornar de les seves vacances per presidir un plenari extraordinari on es va aprovar el manifest unitari. Lectura del Manifest i Cloenda El manifest llegit davant l'Estàtua dels Despullats va destacar diversos punts clau: "Avui diem tots que ja n'hi ha prou, que no estem disposats a viure mai més xantatges i actes criminals." • Condemna absoluta: Repulsa total a l'acte ignominiós d'ETA. • Solidaritat: Suport a la família del regidor d'Ermua, al Partit Popular i a les forces democràtiques basques de la Mesa d'Ajuria Enea. • Aïllament polític: Menyspreu explícit cap a Herri Batasuna (HB) i aquells que no condemnen la violència. • Unitat: Crida a mantenir la fermesa democràtica i la convivència. L'acte va culminar amb un emotiu minut de silenci seguit d'un aplaudiment de diversos minuts que va posar fi a la jornada més emotiva de la història recent de Tarragona.
Arxiu Sonor 1997
16 de gen. del 1997
6'
Tensió pel pacte de govern i la polèmica llei del futbol
Crisi de confiança en les relacions parlamentàries L'anàlisi de la situació política actual revela una profunda inestabilitat en les aliances de govern. S'observa un acostament estratègic entre el Partit Popular (PP) i Izquierda Unida (IU), fet que es descriu com una "pinça" contra el grup socialista i que està generant un clima de crispació elevada i incertesa sobre la governabilitat de l'Estat. La llei del futbol i la seguretat jurídica Un dels punts de fricció principals és la nova normativa sobre les retransmissions futbolístiques. Les crítiques se centren en: La retroactivitat de la llei: Es considera un error jurídic greu intentar aplicar normes amb caràcter retroactiu a contractes ja vigents. Recurs al Tribunal Constitucional: Convergència i Unió (CiU) ja ha anunciat que portarà la llei davant l'alt tribunal per defensar la seguretat jurídica. El cost econòmic: Es recorda que "res és gratis" i que el cost s'acabarà pagant o bé via subscripcions privades o a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. La deriva estratègica del Partit Popular S'expressa una forta preocupació per la manca de visió a llarg termini del govern de José María Aznar: "Aquesta gent estan cremant el dia a dia, no tenen un objectiu 2000... no hi ha una reflexió objectiva que plantegi el que ha de ser Espanya l'any 2000." Segons l'interlocutor, el PP està més centrat a resoldre els problemes immediats i a mantenir una obsessió contra certs mitjans de comunicació que no pas a construir un projecte de futur sòlid amb els seus socis de coalició, la qual cosa genera una sensació d'incomoditat permanent en la formació catalana.
Arxiu Sonor 1997
15 de gen. del 1997
1h 21min
Clausura del Fòrum de Joves del Mediterrani per la Tolerància
Acte de Cloenda a l'Auditori del Camp de Mart L'acte final del Fòrum de Reflexió i Debat Joves del Mediterrani per la Tolerància ha tingut lloc a l'Auditori del Camp de Mart de Tarragona, comptant amb la presència d'autoritats locals i internacionals. L'esdeveniment ha estat acompanyat per la música de l'orquestra La Lira Ampostina. L'Arribada de la Torxa i el Simbolisme L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach ha estat l'encarregat de portar l'últim relleu de la torxa de la tolerància fins a l'escenari per encendre el peveter. La torxa, dissenyada per l'escultor Joan Serramià, incorpora fusta d'olivera i medallons del déu Júpiter, simbolitzant el patrimoni històric de la ciutat. Lectura del Manifest de Tarragona Cinc representants dels joves participants han llegit el Manifest de Tarragona en diversos idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab). Els punts clau han estat: • La reclamació del protagonisme dels joves en la construcció d'un futur en pau. • El rebuig frontal al racisme, la xenofòbia i la intolerància religiosa o política. • La definició del Mare Nostrum com un espai de diàleg i unió, no de conflicte. • Una crida a favor d'una societat democràtica avançada que combati l'exclusió social. Intervencions de les Autoritats Diversos líders han pres la paraula per subratllar el paper de Tarragona com a capital mundial de la tolerància: • Joana Caparrós (Together in the World): Ha destacat el compromís dels joves que han vingut a compartir i debatre amb passió. • Josep Mariné i Joan Miquel Nadal: Han recordat la tradició acollidora de Tarragona i han demanat el suport de la UNESCO per elevar la ciutat a Patrimoni de la Humanitat. • Federico Mayor Zaragoza: El director general de la UNESCO ha clos l'acte amb un discurs emotiu sobre l'alt preu de la guerra i la necessitat d'una rebel·lió permanent sense violència. "L'educació és molt més que informar; és donar l'oportunitat a cada dona i a cada home de decidir per si mateixos segons la seva consciència." Elements Artístics i Conclusió L'acte ha finalitzat amb el desplegament d'un mural de 400 metres format per deu teles creades a les capitals de comarca tarragonines, on cada color representa un valor (com l'amor, la llibertat o la pau). Finalment, s'ha inaugurat l'escultura Adam de l'israelià David Susana als jardins de l'auditori.