Història als Castells: El 5 de 9 de Vilafranca El 4 d'octubre de 1998 marca una data clau en la història del món casteller. Els Castellers de Vilafranca es juguen la victòria al Concurs de Castells, enfrontant-se a un repte de màxima dificultat: el 5 de 9 amb folre. Desenvolupament de la Construcció El castell s'ha aixecat amb una execució que ha destacat per la seva fermesa en els moments inicials: Estructura sòlida: El castell s'ha mostrat "paradíssim" i estable durant la pujada dels sisens i els dosos. Sincronització de la canalla: Els dosos de les estructures del tres i del dos s'han col·locat gairebé simultàniament, seguits de prop pels acotxadors. El moment crític: L'enxaneta ha coronat primer la part del tres i ha hagut d'esperar el posicionament del segon acotxador. El Veredicte del Concurs "L'han carregat, l'han carregat, han carregat el 5 de 9." Finalment, tot i que l'estructura s'ha acabat trencant just després de carregar-se, la gesta ha estat suficient per objectius competitius. Amb aquesta construcció, els de la camisa verda han revalidat el títol, aconseguint el concurs per segona edició consecutiva. L'emoció s'ha desbordat a la plaça davant la victòria de Vilafranca en un final d'infart contra la Colla Vella.
Èxit històric dels Castellers de Vilafranca Després d'un intent fallit en la segona ronda, els Castellers de Vilafranca han tornat a intentar el 4 de 9 amb folre i l'agulla (també anomenat 4 de 9 amb el pilar). En aquesta ocasió, la colla ha mostrat una tranquil·litat absoluta i una execució tècnica impecable. Desenvolupament de l'estructura L'ascensió ha estat metòdica i segura, seguint els passos clau del castell: Muntatge del tronc: Els sisens s'han col·locat amb fermesa mentre el pilar de 7 amb folre s'anava formant simultàniament a l'interior de l'estructura. Col·locació de la canalla: Els dosos, l'acotxador i l'enxaneta han coronat el 4 de 9 amb agilitat. L'Agulla: Un cop el 4 ha començat a desmuntar-se, l'enxaneta del pilar ha pres el relleu per culminar l'estructura central. Un pilar «clavadíssim» El moment més crític ha estat la descàrrega de l'agulla, que s'ha mantingut totalment estable: "Ni s'ha mogut el pilar. Està clavadíssim." Amb aquesta fita, els de Vilafranca tornen a situar-se de ple en la lluita pel lideratge del Concurs de Castells, demostrant una gran capacitat de superació després de les dificultats inicials de la jornada.
Resum de la Jornada Final El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit l'objectiu de la permanència a la Segona Divisió B després d'empatar 1-1 contra el CD Castelló al Nou Castàlia. En una jornada d'infart marcada pels resultats simultanis d'altres camps, el conjunt grana ha depès de si mateix per evitar la promoció de descens. Desenvolupament del Partit • Domini inicial: El Nàstic ha sortit amb una pressió alta, conscient de la necessitat de puntuar. • Gols decisius: - Al minut 39, Juanma Serrano ha avançat els tarragonins amb una rematada de cap impecable. - Només tres minuts després, al 42, Julián ha empatat pel Castelló, també de cap. • Segona part de patiment: El Castelló ha tingut ocasions clares, incloent-hi una pilota al pal de Gálder i diverses aturades providencials del porter Rodri. El Context del Grup Tercer L'episodi destaca la complexitat de la jornada amb marcadors inusuals en altres camps: • L'Hospitalet ha golejat el Terrassa per 6-1. • El Valencia B i el Mensajero també han guanyat els seus respectius partits. "Hem hagut de patir fins a l'últim segon, però el Nàstic estarà a la categoria on es mereix estar." Futur i Celebracions • Permanència patida: El Nàstic se salva amb 46 punts, la mateixa puntuació que el Mensajero, però afavorit pel gol-average particular. • Crida a l'afició: S'ha convocat una celebració a la Plaça de la Font de Tarragona a les 22:30h per rebre l'expedició. • Planificació: El president José Luis García i el tècnic Paco Martínez Bonachera ja miren cap a la pròxima temporada amb l'objectiu de buscar l'ascens.
Roda de Premsa de Comiat de Paco Martínez Bonachera L'entrenador Paco Martínez Bonachera ha explicat els motius de la seva marxa del Nàstic de Tarragona, centrats principalment en la manca de llibertat per prendre decisions esportives i les desavinences amb la secretaria tècnica encapçalada per José Luis Romero. Motius Principals de la Decisió Interferències en la plantilla: Bonachera denuncia que no se li ha permès liderar la renovació del grup segons els seus criteris com a entrenador. Defensa dels principis: L'entrenador prioritza la seva dignitat professional per sobre del contracte, decidint marxar sense rebre cap indemnització. Relació amb José Luis Romero: Tot i agrair-li el suport inicial, critica les seves formes recents i el que considera una actitud autoritària: "No vull que ningú pensi per mi ni ningú parli per mi. Sóc prou gran i responsable per fer-ho jo mateix." Les Crítiques al Model de Gestió Bonachera assenyala que, si bé el club necessitava una renovació a fons, les decisions s'han de prendre des del diàleg i no mitjançant "amenaces" o imposicions. Segons l'entrenador, qui s'exposa i es "crema" cada setmana és qui seu a la banqueta, i per tant, és qui ha de tenir l'última paraula sobre els jugadors. Agraïment a l'Afició L'entrenador ha volgut destacar el paper de la marea grana, definint-la com el millor que ha trobat a la ciutat i el factor clau per a la permanència de l'equip a la categoria: Reconeixement a l'afició que oblida els grans clubs per centrar-se en el Tarragona. Satisfacció personal per la feina feta durant els mesos que ha estat al càrrec.
Commemoració d'una fita històrica L'episodi se centra en el record del 11 de gener de 1948, una data marcada en vermell en la història del Gimnàstic de Tarragona. Aquell dia, el Nàstic es va convertir en el primer equip a guanyar un partit oficial al Santiago Bernabéu, vencent el Real Madrid per 1-3. Protagonistes de la gesta El programa compta amb testimonis directes que reviuen l'emoció d'aquella tarda a Madrid: • Camilo Roig: Extrem dret i autor del tercer gol, un espectacular xut des de 40 metres. • David Castillo: Periodista que va redactar la crònica original de l'enfrontament per al Diari de Tarragona. Detalls del Partit i Context • L'ambient: El camp del Madrid s'havia inaugurat feia només un mes en un descampat de la Castellana. Tot i la pluja intensa i la vitola de favorit del Real Madrid, el Nàstic va remuntar un gol inicial de Molowny. • Golejadors tarragonins: Juanete, Taltavull i Roig van segellar la victòria a la segona part. • Sistemes de joc: Es recorda l'època en què el Nàstic jugava amb un sistema ofensiu de tres defenses i cinc davanters, sota la direcció de Pepe Nogués. Comparació amb l'actualitat i participació L'episodi també analitza les diferències entre el futbol romàntic d'aquella època i el futbol actual, marcat pel talonari. "Nosaltres abans, guanyant moltíssim menys del que guanyen ells, deixàvem la pell al camp." Finalment, el programa s'obre a la participació dels oients mitjançant votacions per als jugadors de la temporada actual i sortejos de material del club (samarretes, bufandes i entrades), mentre es fan porres pel proper partit contra el Numància.
Presentació de la precandidatura al Gimnàstic de Tarragona L'empresari Josep Maria García ha presentat oficialment la seva precandidatura a la presidència del Nàstic. Amb una trajectòria de 42 anys a Catalunya (38 a Tarragona), l'objectiu principal és retornar la il·lusió a la ciutat i elevar el club a les cotes professionals que mereix. Eixos principals del programa • Professionalització integral: El projecte es basa en la contractació de persones a full time per gestionar el club i la parcel·la esportiva, sota el control de la Junta Directiva. • Apòstat per la cantera: García es fixa com a meta que, a mitjà termini, el 50% de la plantilla del primer equip provingui del futbol base provincial. • Gestió de seccions: No es vol centrar exclusivament en el futbol, sinó potenciar les sis seccions actuals de l'entitat, aglutinant esforços i evitant la segregació. • Estat de les instal·lacions: Es reconeix una situació "caòtica" de l'estadi, especialment a la tribuna, i s'ha marcat com a prioritat absoluta la millora del césped. Composició de la Junta i Suport Institucional La proposta inclou perfils destacats per la seva capacitat de gestió, com Ángel Fernández, Ferran Sánchez Camins i Tòful Solichero. García ha defensat la presència de perfils vinculats a l'ajuntament no com una qüestió de oficialisme, sinó per la seva contrastada experiència en la gestió pública i el seu amor pel club. "No vinc per la cadira, vinc per treballar. Si algú altre té bones idees, cal asseure's i sumar esforços des de dins o des de fora." Perspectiva Econòmica i Esportiva • Pressupost: Es pretén duplicar el pressupost actual del club mitjançant noves esponsoritzacions i l'augment de la massa social. • Societat Anònima Esportiva: No es planteja la conversió de forma immediata, a menys que es produeixi un ascens a Segona Divisió A que ho faci obligatori. • Relacions amb altres clubs: S'han mantingut contactes de cortesia amb figures com Camacho, buscant futures col·laboracions amb clubs de Primera Divisió.
Crònica de la protesta ciutadana i institucional L'episodi cobreix de manera exhaustiva la manifestació multitudinària celebrada a Tarragona per exigir solucions urgents a la sinistralitat de la carretera Nacional 340. La protesta sorgeix arran de l'accident mortal que va costar la vida a cinc persones la setmana anterior. Els punts clau de la reivindicació • El desdoblament immediat de la carretera entre Altafulla i el centre de Tarragona. • L'alliberament del peatge de l'autopista A7 per als vehicles pesants com a mesura de seguretat. • La construcció definitiva de les variants de la N-340 i la N-240. Desenvolupament de la jornada La marxa va començar a la plaça Imperial Tàrraco amb la lectura d'un manifest compartit per més de una cinquantena d'entitats i associacions de veïns. Posteriorment, una gran caravana de camions, autobusos i vehicles particulars es va desplaçar fins al punt quilomètric 1170 per fer un homenatge a les víctimes. "El poble posa els morts, vosaltres què?" Aquesta cita, present en una de les pancartes més dures de la jornada, resumeix el sentiment d'indignació dels tarragonins davant la inacció de les administracions centrals. El paper de les institucions L'alcalde Joan Miquel Nadal i representants de tots els grups polítics van participar activament. Nadal va ser especialment crític amb l'empresa Acesa, acusant-la de falta de solidaritat i sensibilitat per no haver obert les barreres del peatge de forma voluntària durant el col·lapse circulatori.
Crònica de l'accident tràgic a la N-340 L'emissora de Tarragona Ràdio ha realitzat una cobertura exhaustiva d'un greu accident de trànsit ocorregut al voltant de les 12:30 hores del migdia a la carretera Nacional 340, concretament al quilòmetre 1170, a l'alçada de la urbanització La Mora. Detalls del sinistre i víctimes El sinistre ha consistit en una col·lisió frontal o semifrontal entre un camió amb matrícula de Barcelona i un autobús de la línia 9 de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona que es dirigia cap a La Mora. • El balanç definitiu del xoc és de 5 persones mortes. • Les víctimes mortals inclouen el conductor del camió, el conductor de l'autobús i tres passatgers. • S'han comptabilitzat uns 10 ferits de diversa consideració, traslladats als hospitals de Joan XXIII i Santa Tecla. "Ha estat una col·lisió certament sèria... un xoc frontal brutal." Gestió de l'emergència i trànsit Les autoritats han procedit al tall total de la N-340 en ambdós sentits durant tota la tarda per permetre les tasques de rescat i la retirada dels vehicles amb grues de gran tonatge. S'han establert diverses rutes alternatives: • Ús obligatori de l'autopista de peatge A-7 per a vehicles pesants. • Desviaments per carreteres secundàries (com les de La Riera o El Catllar) per a vehicles lleugers. Polèmica política i reivindicacions L'accident ha reobert el debat sobre la perillositat d'aquest tram de la N-340. Diversos testimonis i autoritats, inclòs l'alcalde Joan Miquel Nadal, han expressat la necessitat urgent de construir una variant o segona cintura per evitar que el transport públic hagi de circular per una via amb tanta densitat de trànsit pesant. S'han escoltat queixes sobre l'estat tercer-mundista de la infraestructura i la lenta gestió de l'administració central en l'execució de millores viàries a la zona.
Crònica del Greu Accident a la Nacional 340 L'episodi cobreix de forma exhaustiva l'accident de trànsit ocorregut al quilòmetre 1170 de la N-340, a l'altura de La Mora, on un camió de gran tonatge i un autobús municipal de la línia 9 van xocar frontalment. Balanç de les Víctimes i Atenció Mèdica • L'accident ha deixat un tràgic balanç de 5 víctimes mortals: els dos conductors i tres passatgers de l'autobús. • Hi ha 10 persones ferides de diversa gravetat, traslladades als hospitals de Joan XXIII i Santa Tecla. • Els serveis mèdics confirmen que, tot i la gravetat de les fractures i traumatismes, no es pateix per la vida de cap dels ferits ingressats. Impacte en la Mobilitat i Gestió del Trànsit • La carretera N-340 ha quedat completament tallada en ambdós sentits durant hores. • Les autoritats recomanen l'ús de l'autopista A-7 com a via alternativa principal. • La complexitat de retirar els vehicles implicats ha obligat a mantenir el bloqueig fins ben entrada la tarda. Debat Polític i Reclamacions de Seguretat "Aquesta carretera s'ha cobrat vides cada setmana; és intolerable que no hi hagi una variant en ple segle XXI." • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i altres autoritats locals han expressat el seu dolor i han reconegut la mancança d'infraestructures segures. • Familiars i ciutadans reclamen la construcció urgent d'una variant que eviti el pas del transport públic municipal per vies d'alta sinistralitat compartides amb camions pesants. • Es destaca la paràlisi administrativa i la necessitat d'accelerar els estudis d'impacte ambiental per a la nova segona cintura de Tarragona.
Memòria i seqüeles de l'accident a la N-340 En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, commemorem el primer aniversari del fatídic accident de l'1 de setembre de 1998 a la urbanització de la Mora. El programa reuneix supervivents i familiars per analitzar com ha canviat la seva vida i quina és la situació actual de la seguretat viària a la zona. Els testimonis i l'impacte personal • Isabel Martínez: Amb 61 anys, encara pateix greus seqüeles físiques al braç i al pit després de quatre operacions. Destaca el pànic psicològic que sent cada cop que ha de circular per la carretera. • Maria Teresa Sevilla: Va perdre la seva mare en el sinistre. Relata la difícil recuperació de la seva filla de 12 anys, qui, malgrat estar físicament bé, presenta un fort bloqueig comunicatiu i seqüeles psicològiques. • Sergi Roura: Un jove que va patir una vèrtebra aixafada. Tot i que fa vida normal, expressa la seva preocupació constant en veure les creus a la carretera cada cop que hi circula amb moto. Crítica a la seguretat i a la inacció política Els convidats coincideixen en diversos punts crítics sobre l'estat de la Nacional 340: • Saturació de camions: Denuncien que, un any després, el volum de trànsit pesant no ha disminuït i que la carretera continua sent una trampa mortal. • Manca de sensibilitat: Es critica la passivitat de la ciutadania de Tarragona i, especialment, la falta de solucions per part del Ministeri de Foment. • Reivindicacions: Es demana de manera urgent la gratuïtat de l'autopista per desviar el trànsit i la millora de punts concrets com la corba d'entrada a la Mora. "A Tarragona, en infraestructures, som el cul de sac de Catalunya i de l'Estat." Acte de record Es fa una crida a la participació ciutadana per a l'acte litúrgic i la missa que se celebrarà demà a les 19:00h al punt quilomètric de l'accident per honrar les cinc víctimes mortals.
Balanç i infraestructures un any després de la tragèdia Coincidint amb el primer aniversari del tràgic accident a la carretera N-340 a l'alçada de la Mora, que va costar la vida a 5 persones, representants dels veïns i del sector del transport analitzen l'estat de les promeses i les millores viàries. El debat se centra en si s'ha fet prou durant aquests 12 mesos per evitar noves tragèdies en un tram considerat d'alta perillositat. La situació de la variant i les promeses polítiques En un primer moment, les administracions plantejaven un horitzó de vuit anys per a qualsevol solució estructural. No obstant això, la pressió social ha aconseguit accelerar els terminis: • El projecte de la nova variant ja està a Madrid i es preveu que les obres comencin abans que acabi l'any. • S'ha assolit un compromís perquè la nova via estigui enllestida en un termini de dos anys. • Existeix una crítica per part de Josep Lluís Aïmat sobre el disseny, ja que considera que els dos o tres carrils previstos podrien ser insuficients en el futur prohom. Mesures pal·liatives: Peatges i transport pesat Una de les grans fites ha estat la implicació de la concessionària de l'autopista per desviar el trànsit pesat: • S'ha aplicat un descompte del 66% per als camions que utilitzin l'autopista en lloc de la nacional. • S'estima que entre 1.000 i 1.400 camions diaris s'han desviat de la N-340 cap a l'autopista gràcies a aquest conveni. • El sector del transport reclama la gratuïtat total com a única via real per descongestionar la carretera durant el període d'obres. "No hi ha res més car que no poder transitar o no tenir mobilitat; és un pensament infernal en els temps actuals." Divisió en el moviment veïnal L'episodi posa de manifest una fractura entre l'Associació de Veïns, liderada per Jordi Franqués, i la Plataforma de Veïns: • L'Associació va aturar les mobilitzacions en considerar que els passos polítics ja eren ferms i per les sancions rebudes per alguns manifestants. • La Plataforma, encapçalada per Lluís Hernández, manté els talls dominicals per considerar que les millores actuals són insuficients i merament "paraules i promeses". • Ambdós coincideixen, però, en la decepció per la poca participació de la ciutadania de Tarragona ciutat en les protestes. Actes de record Per demà, 1 de setembre, s'ha convocat una missa de difunts i un acte de solidaritat al mateix quilòmetre 1171 de la carretera per recordar les víctimes i mantenir viva la reivindicació de seguretat viària.
Acte de Nomenament i Discurs de Presa de Possessió L'acte s'inicia amb la lectura del decret oficial 122/1998 per part del secretari general, el doctor Estanislau Pastor. Aquest document, signat pel president Jordi Pujol, nomena formalment el doctor Lluís Arola i Ferrer, catedràtic de Bioquímica, com a rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) després de la seva elecció pel claustre. Homenatge i Consolidació Institucional En el seu discurs, el rector Arola dedica unes paraules d'agraïment al seu antecessor, el doctor Joan Martí, i al rector en funcions, Josep Oliveres. Destaca que la universitat es troba en una etapa crítica que requereix un esforç de consolidació basat en el realisme davant reptes com: * La davallada demogràfica d'estudiants. * Les limitacions pressupostàries públiques. * L'augment de la competència entre centres universitaris. Estratègies de Futur i Compromisos El nou equip de govern proposa un pla estratègic que prioritza els següents eixos: 1. Equilibri pressupostari: Ajustar la despesa de personal sense sacrificar la qualitat docent i investigadora. 2. Mapa d'ensenyaments: Estabilitzar la xifra d'alumnes al voltant dels 10.000 i millorar la competitivitat. 3. Infraestructures: Finalitzar el pla d'inversions i les obres dels campus pendents. 4. Transferència de coneixement: Enfortir els vincles amb la societat i les autoritats per oferir valor afegit en l'àmbit social i econòmic. "Ser realistes no vol dir ser conformistes. Tenim prou potencial humà i material per aconseguir trobar solució als reptes plantejats." El rector tanca la seva intervenció refermant el seu compromís amb la transparència, el diàleg i la voluntat de ser el rector de tota la comunitat universitària, demanant la implicació de tots els membres per assolir l'èxit col·lectiu.
Candidatura i Visió del Pròxim Mandat Joan Martí, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des del 1993, presenta la seva candidatura a la reelecció per tancar un cicle de consolidació institucional. Malgrat haver liderat la universitat des de la seva creació, Martí considera que la seva continuïtat és clau com a interlocutor principal davant l'administració pública per culminar el projecte universitari vigent. Polèmica sobre l'Autonomia Universitària L'entrevista aborda la polèmica reunió entre Martí i diversos polítics, inclòs el conseller de Cultura. El rector es defensa de les acusacions d'ingerència política formulades pel seu oponent, Lluís Arola: • Defensa que el contacte amb representants polítics és una part inherent i necessària de la gestió universitària. • Nega rotundament que aquestes trobades condicionin l'autonomia del claustre o el vot del col·lectiu. • Qualifica d'insult a la maduresa dels universitaris pensar que una reunió privada pot alterar les decisions democràtiques de la institució. Crisi en l'Equip de Govern i Avançament Electoral Martí reflexiona sobre la ruptura amb el seu anterior equip de govern, que ha forçat l'avançament de les eleccions. La Ruptura de Confiança "Si hi ha ruptura per part dels qui col·laboren amb mi a partir de la confiança, per què no hi ha una dimissió irrevocable d'aquestes persones?" El candidat expressa la seva perplexitat davant el fet que els vicerectors no dimitissin malgrat el trencament de la confiança, i subratlla que ell no és el responsable d'aquesta situació, tot i admetre que hagi pogut cometre errors de gestió per l'alta activitat del seu govern. Eixos del Programa i Reptes de Futur De cara al mandat 1998-2002, el rector planteja diversos eixos estratègics: • Contracte programa i pla estratègic: L'obtenció de prop de 1.045 milions de pessetes vinculats a l'assoliment d'objectius docents i d'investigació. • Qualitat de vida de l'estudiantat: Necessitat de revisar els nous plans d'estudis i millorar les infraestructures de convivència. • Consens intern: Iniciar una etapa de major debat i democratització en els òrgans de govern per decidir les prioritats de recursos. • Transferència i societat: Establir vincles més estrets amb el teixit empresarial i social per a la transferència de tecnologia i resultats. • Infraestructures: Gestió del segon pla d'inversions de la Generalitat per finalitzar centres com l'Escola d'Enginyeria o la Facultat de Química i resoldre la precarietat de l'Escola d'Infermeria. Model d'Universitat i Diferències amb l'Oposició Martí defensa el creixement sostenible de la URV, afirmant que s'ha arribat a un sostre equilibrat entre les diferents àrees del coneixement (ciències aplicades, salut, socials i humanitats). Finalment, qüestiona que la candidatura de Lluís Arola aporti un model realment diferent, alertant sobre propostes basades únicament en canvis d'"estil" sense propostes de fons alternatives.
Resum de la Jornada i Anàlisi del Partit El programa d'avui se centra en l'empat a zero del Gimnàstic de Tarragona al camp del Mallorca B (Inca). Tot i el resultat, les sensacions són positives pel que fa al joc realitzat en un terreny de joc en bones condicions. Aspectes clau del partit a Inca • El Nàstic va demostrar que sap moure millor la pilota en camps de gespa natural ben cuidada. • Jordi Gravolosa va tenir l'oportunitat més clara en l'últim minut per marcar el 0-1, però la pilota va sortir fregant el pal. • L'afició desplaçada, representada a l'estudi per Joan Alasà, destaca la falta de sort de l'equip malgrat el bon nivell de l'entrenador. Situació a la Classificació i Perspectives Actualment, l'equip es troba en una posició intermèdia que genera tant optimisme com prudència: • El Nàstic està a 8 punts del Playoff d'ascens i a 5 punts de la promoció de descens. • El proper rival és el Sabadell (quart classificat), un partit vital per retallar distàncies. • L'optimisme regna entre els tertulians, que consideren que el nivell de la plantilla és superior al de molts rivals directes. "Si l'aficionat de Tarragona estima el Nàstic, l'ha de recolzar a tot arreu. Tenim els millors jugadors del món." Debat sobre l'estat de la gespa i l'entorn Es discuteix el mal estat recurrent de la gespa del Nou Estadi durant els mesos d'hivern, un factor que perjudica el joc de combinació de l'equip. També es fa una crida a la unió de les penyes per evitar la fragmentació de l'afició en els desplaçaments fora de casa. Crònica dels viatges i la feina periodística El periodista Fermí Morera comparteix l'experiència dels viatges llargs per cobrir l'equip, comparant el partit actual amb l'etapa anterior de Gonzalvo. Es remarca la millora en la solidesa defensiva, tot i que s'ha perdut part de l'espectacle ofensiu dels primers partits de la temporada.
Resum de l’Actualitat a Tarragona L'episodi d'avui de l'informatiu de Tarragona Ràdio repassa els esdeveniments més destacats de la ciutat, amb un èmfasi especial en la cultura, la política local i els èxits esportius. Cultura i Festes: Santa Tecla 1998 L'Ajuntament ha presentat el programa de les festes de Santa Tecla, que comptarà amb més de 250 activitats en 10 dies. El regidor Carles Sala ha definit la festa com: "Una festa plural, equilibrada i participativa que cobreix tot el ventall generacional de la ciutat." • Estrelles convidades: Josep Carreras, Sau, Ketama i Pepe Rubianes. • Venda d'entrades: Comença demà a les taquilles del Teatre Metropol. Crònica Política i Economia • Partit Popular: Francesc Ricomà aposta per la continuïtat dels actuals regidors, contradient les peticions de renovació de la direcció regional del partit. • Balanç de Rebaixes: Els comerciants tanquen una campanya d'estiu molt positiva, impulsada per la gran afluència de turisme rus i les altes temperatures que han exhaurit l'estoc. • Turisme: L'ocupació hotelera a Tarragona ha assolit un 95% durant el mes d'agost. Esports i Castells • Gimnàstic de Tarragona: El programa celebra la victòria del Nàstic contra el Barça B amb un gol del capità Toni Torres, així com la permanència a la categoria després d'un patit empat a Castàlia. • Món Casteller: Es destaca la fita de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona amb el seu 3 de 9 amb folre descarregat i s'analitzen les expectatives per la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca. Altres Notícies • Obres públiques: Inici de la pavimentació del carrer Ramon i Cajal (pressupost de 100 milions de pessetes). • Alpinisme: Entrevista amb l'expedició tarragonina a l'Everest, que inicia el retorn cap a casa després de finalitzar la seva aventura.
Crònica d'una jornada històrica L'esdeveniment descriu un moment de màxima tensió i eufòria en el món casteller, marcat per la consecució del primer castell de nou i, posteriorment, per la fita inèdita del castell de 10 pisos a càrrec dels Castellers de Vilafranca. Desenvolupament de la construcció L'ascensió ha requerit una concentració absoluta i un control tècnic rigorós en cada pis de l'estructura: Estabilitat i silenci: S'ha emfatitzat la necessitat crítica de silenci a la plaça per permetre la comunicació entre els castellers. El paper del tronc: Els quints i sisens han hagut de treballar intensament per mantenir la verticalitat mentre el castell mostrava símptomes de trontoll. Posicionament final: El procés ha seguit amb la col·locació mil·limètrica dels setens, els dosos i la fase crítica de l'entrada de l'acotxador. El moment del triomf Malgrat els nervis i la dificultat extrema, l'enxaneta ha coronat la construcció, desencadenant una reacció emocional sense precedents: "L'enxaneta és un lloc de demà... han fet història." Significat de l'assoliment Aquesta jornada queda gravada com un punt d'inflexió en la història dels castells. L'emoció de la plaça ha estat descrita com extraordinària, celebrant que s'ha vençut, per primera vegada, la barrera dels deu pisos.
Escrutini i Marc Legal de l'Elecció L'acte s'inicia amb el recompte oficial de vots per part de la mesa del claustre. El Secretari General recorda l'aplicació de l'article 25.3 de la normativa universitària, que estableix les condicions per a l'elecció: El candidat ha d'obtenir la majoria de vots positius respecte als negatius. En el cas de candidatura única (com és l'actual), si no s'arriba a aquesta proporció, s'haurien de convocar noves eleccions. Durant el procés es llegeixen en veu alta els vots emesos, identificant opcions de Sí, No i Blanc. Discurs d'Acceptació del Doctor Aroga Després de la confirmació dels resultats, el nou rector electe s'adreça al claustre amb un missatge d'unitat i compromís institucional: Crida a la participació i la crítica "Tinc la ferma voluntat de ser el rector de tots i de totes i de mantenir obert el diàleg i la discussió." Agraïment als partidaris: Se'ls demana una crítica constructiva i l'exigència del compliment dels pactes programàtics. Missatge als abstencionistes i opositors: El rector destaca que la discrepància és l'essència de la democràcia i convida tothom a implicar-se en el projecte comú per fer créixer la universitat. Compromís de Control i Agraïments El rector electe demana explícitament al claustre que exerceixi la seva funció de control amb rigor. Finalment, expressa la seva gratitud a: El Consell Social per la seva neutralitat. La comunitat universitària pel debat democràtic. El seu equip de recerca, manifestant el desig de no desconnectar-se de la docència malgrat el nou càrrec.
Resum de la Gala i Premis del 97 L'episodi recull la celebració de la gala de lliurament dels premis als millors del 1997, celebrada al Teatre Metropol de Tarragona. L'acte, presentat amb un to humorístic i proper per la parella televisiva formada per Toni Soler i Rosa Andreu, serveix per reconèixer l'excel·lència en les arts escèniques i musicals sota el criteri del públic tarragoní. Els Grans Guanyadors de la Nit Els premis s'han distribuït en diverses categories, destacant la forta presència de produccions locals i nacionals: • Escenografia: El guardó ha estat per a Montse Amenós pel seu treball en l'obra L'auca del senyor Esteve al Teatre Nacional de Catalunya. • Dansa: La companyia Les Malquerides ha rebut el reconeixement per l'espectacle homònim. • Música: S'ha premiat l'actuació coordinada del Cor Internacional de la Setmana Cantant i l'Orquestra Simfònica del Vallès per la seva interpretació de Carmina Burana. • Interpretació: En l'àmbit femení, el premi ha estat col·lectiu per a les actrius de Trono Villegas per l'obra El sexe nostre de cada dia. En el masculí, la parella formada per Paco Morán i Joan Pera ha estat la gran triomfadora per L'estranya parella. Reflexions sobre l'Èxit del Teatre i la Televisió Durant les entrevistes posteriors, s'analitza l'impacte de fenòmens mediàtics com la sèrie Nissaga de Poder. Emma Vilarasau comparteix la seva visió sobre la mort de l'Eulàlia i la intensitat de treballar en un serial durant més de dos anys. "Tenir el públic en directe és molt bèstia, és un plaer, però tenir les càmeres també, perquè pots matitzar molt més la feina." Per la seva banda, Oriol Grau destaca la vitalitat cultural de Tarragona i el fet de guanyar a la seva ciutat amb un espectacle que convida al diàleg entre homes i dones mitjançant l'humor de Dario Fo. El Valor del Públic vs. Les Institucions Una de les idees més repetides, especialment per Paco Morán i Joan Pera, és la importància de rebre premis de votació popular. Ambdós actors subratllen que, tot i no estar presents habitualment en els circuits de teatre institucional o nacional, el reconeixement més gran és omplir les sales durant anys consecutius.
Balanç del pontificat de l'Arcabisbe Ramon Torrella En aquesta conversa de comiat, el doctor Ramon Torrella reflexiona sobre el seu temps al capdavant de l'arxidiòcesi de Tarragona i detalla els seus plans de futur després de presentar la seva renúncia. L'arcabisbe destaca que la transició serà gradual, mantenint-se com a administrador apostòlic durant dos mesos fins a la presa de possessió del seu successor. Els pilars de la seva tasca pastoral Durant els seus anys de servei, Torrella ha posat un èmfasi especial en la renovació de les estructures de l'Església local: Formació del clergat: La implementació d'un sistema de formació permanent per als capellans. Impuls a la catequesi: Una millor organització i formació per als catequistes de tota la diòcesi. Seminari interdiocesà: La col·laboració amb altres diòcesis per formar els seminaristes a Barcelona, evitant l'aïllament i fomentant una visió més àmplia. El Concili Provincial Tarraconense Un dels llegats més importants del seu mandat ha estat la convocatòria del Concili Provincial, una fita que va requerir un gran esforç personal i físic. Com a conseqüència d'aquesta càrrega de treball, l'arcabisbe va patir un problema de salut (un atac isquèmic o "ombra de feridura"), fet que finalment el va portar a decidir la seva jubilació. El perfil del successor L'arcabisbe parla positivament del seu relleu, el doctor Martínez Sistach, de qui destaca: La seva maduresa (60 anys), l'edat ideal per treballar amb plenitud. La seva sòlida preparació en teologia i dret canònic. L'experiència prèvia a la diòcesi de Tortosa. Futur personal Torrella té plans clars per a la seva etapa de retir: "Jo buscaré una residència d'avis i aniré a viure en una residència d'avis. I faré vida tranquil·la." Abans del seu trasllat definitiu a Barcelona, preveu quedar-se prop d'un any més a Tarragona per acompanyar la transició sense exercir jurisdicció.
El relleu a l’Arxidiòcesi de Tarragona El doctor Martínez Sistach expressa la seva profunda gratitud i satisfacció pel seu nomenament com a nou arquebisbe de Tarragona, una seu que defineix com a històrica, antiga i primada. Tot i la satisfacció per la confiança dipositada pel sant pare, el nou arquebisbe confessa sentir un cert respecte i «por» davant la magnitud del repte que suposa succeir figures tan rellevants com el doctor Ramon Torrella. Valoració del llegat del doctor Torrella Martínez Sistach destaca la tasca «constant, fidel i generosa» realitzada pel seu predecessor durant els darrers tretze anys. Subratlla diversos punts clau de la trajectòria de Torrella: La seva vintena d'anys a Roma, que li van atorgar una visió universal de l'Església. El seu compromís amb l'ecumenisme i la unitat dels cristians. La seva capacitat per compaginar l'estimació per Tarragona i Catalunya amb una perspectiva global. Visió de futur i servei L'arquebisbe electe planteja la seva arribada amb una actitud de servei absolut a la comunitat. Destaca la importància de Tarragona no només històricament, sinó pel seu pes actual (com el seu port estratègic). "Jo prendré possessió de l'arxidiòcesi, sí, però l'arxidiòcesi pren possessió de la meva vida, de la meva persona." Víncles amb la ciutat Tot i ser de Barcelona, Martínez Sistach manté una estreta relació amb Tarragona a través de: La participació en esdeveniments clau com la restauració de la Catedral (la Seu) o el Concili Provincial Tarragonense. El seu treball en la pastoral de joventut. Les visites freqüents als hospitals de la ciutat per acompanyar sacerdots i laics malalts, refermant el seu compromís amb el benestar dels membres de l'església.
Nova etapa a Port Aventura Amb l'inici de la temporada de 1997, Mercedes de Pablo assumeix la direcció general de Port Aventura amb l'objectiu de consolidar l'èxit assolit en els dos primers anys de vida del parc temàtic. El repte principal és mantenir l'alt nivell de satisfacció dels clients i superar el llistó d'excel·lència establert anteriorment. Principals novetats de la temporada 1997 El parc aposta fortament per la renovació de la seva oferta amb diverses incorporacions : Noves atraccions: L'estrena de dues muntanyes russes, destacant especialment la muntanya russa de fusta, enfocada al públic juvenil i familiar. Infraestructures: Obertura d'un nou restaurant i dues botigues a la zona de les noves atraccions. Serveis: Es manté l'horari nocturn fins a les 24:00 hores durant l'estiu amb entrades de preu especial per a la nit. Estratègia de creixement i mercats target Després de tancar el 1996 amb gairebé 3 milions de visitants, la nova directiva es marca les següents línies estratègiques: Internacionalització: Incrementar la presència de visitants estrangers mitjançant campanyes específiques a Europa. Expansió nacional: Captar més públic procedent de fora de Catalunya, aprofitant que el coneixement de la marca Port Aventura està creixent a tot l'Estat. Fidelització: Incentivar que els clients actuals repeteixin l'experiència gràcies a les noves inversions. "El coneixement és cada cop més alt i des de més lluny la gent vol venir a Port Aventura." L'obertura està prevista per al 17 de març, coincidint amb l'avantsala de la Setmana Santa, amb totes les novetats plenament operatives.
Balanç de Gestió i Futur de la Institució Després de vuit mesos al càrrec, la governadora civil de Tarragona, Margarita López, fa un balanç positiu de la seva gestió. Destaca la transició cap a la nova LOFAGE (Llei Orgànica de Funcionament de l'Administració General de l'Estat), que transformarà la figura del governador civil en la de subdelegat del govern a partir d'abril. Eixos Principals de Treball • Estrangeria: Tarragona és la 12a província en volum d'estrangers, requerint una gran gestió documental i coordinació amb consells comarcals. • Seguretat i Protecció Civil: S'ha posat èmfasi en el PENTA (Pla d'Energia Nuclear de Tarragona), formant nous càrrecs municipals en protocols d'actuació. • Seguretat Rural: Reunions mensuals amb el sindicat Unió de Pagesos per reactivar plans de seguretat al camp. Projectes d'Infraestructures per al 1997 Es detallen inversions clau per a la millora de la mobilitat i la costa a la demarcació: • Platja del Miracle: Tràmits avançats de licitació internacional per escurçar terminis, malgrat la complexitat administrativa. • Variants viàries: Es preveu l'inici d'obres a la variant d'Altafulla i Torredembarra, així com la millora de la desembocadura del Francolí. • Carretera N-240: Resposta a les crítiques sobre l'estat del tram Tarragona-Valls i l'adjudicació d'estudis d'alternatives fins a Montblanc. • N-340: Projecte per duplicar la via entre l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona per descongestionar municipis com Cambrils a l'estiu. Actualitat Immediata "Podem plorar una mica entre tots, però no tenim competències per intercedir en les decisions de Trasmediterránea." Pel que fa a la cancel·lació de la línia marítima cap a Palma, López expressa la seva tristesa però subratlla que és una decisió empresarial. Finalment, s'informa d'un terratrèmol de baixa intensitat registrat a l'Espluga de Francolí sense danys materials.
Crònica d'una Diada Històrica L'esdeveniment casteller ha viscut moments de màxima tensió i eufòria amb l'execució del Pilar de Set amb Folre. Les colles han demostrat un domini tècnic excepcional en una plaça expectant i sota un silenci sepulcral moments abans de l'èxit. Actuacions Destacades La Colla Jove: Ha aconseguit completar el pilar amb una execució que ha requerit un treball intens dels terços. Malgrat la dificultat, han mantingut el control per descarregar-lo amb seguretat. Xiquets de Tarragona: Seguint l'estela de l'èxit, els xiquets també han plantat cara a l'estructura. Amb un esforç col·lectiu titànic, han aconseguit carregar i, posteriorment, descarregar el pilar davant l'emoció dels assistents. Detalls Tècnics i Emocionals L'anàlisi de la jornada subratlla la importància del treball a la soca i el folre: 1. El paper dels terços: S'ha destacat la seva capacitat per aguantar el pes i moure's amb precisió. 2. La sortida del sisè i l'enxaneta: Moments crítics on la tranquil·litat de la pinya ha estat clau. "És impressionant, és fantàstic... estic a punt de plorar." L'emoció final reflecteix la magnitud de la fita assolida en honor a la festivitat de Santa Tecla, consolidant aquesta diada com una de les més memorables per a les quatre colles participants.
Crònica d'una Diada Històrica a Tarragona El 24 de setembre de 1997 ha quedat marcat en la història castellera de la ciutat de Tarragona. Per primera vegada, les quatre colles de la ciutat han aconseguit completar el recorregut dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins al balcó de l'Ajuntament. Les Quatre Colles Protagonistes • Xiquets de Tarragona: Com a colla degana, han obert el recorregut amb una seguretat aclaparadora. El seu pilar s'ha mostrat serè i molt ferm, amb un ritme constant que ha servit de model per a la resta de la diada. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Malgrat presentar un pilar amb moltes novetats, incloent-hi un segon que s'estrenava en aquesta posició, han imprès un ritme realment ràpid i enèrgic al seu descens. • Xiquets del Serrallo: Han repetit la gesta de l'any anterior amb una execució molt sòlida. Tot i un petit moment de falta de coordinació en el gir final davant l'Ajuntament, l'enxaneta ha pogut ser recollida amb èxit des del balcó. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han protagonitzat el moment més èpic de la jornada. Després de patir molt al carrer Major i haver de fer un canvi de baix, han redreçat el rumb a la plaça de la Font per completar el ple històric. Valoració Institucional L'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, ha destacat la preparació tècnica de les colles: "Les quatre colles han demostrat una potència enorme; els pilars estaven molt treballats i han arribat amb una seguretat que no havia vist mai." Organització del Recorregut El trajecte ha seguit l'itinerari tradicional, amb punts crítics de gran dificultat tècnica per als castellers: Les escales de la Catedral: On s'inicia el descens. Carrer Major: Tram de resistència. Baixada de la Misericòrdia: Punt de gran desnivell. Plaça de la Font: L'entrada triomfal fins a la façana municipal.
