Tots els episodis · 2000

56 episodis disponibles

episodis

1-24 de 56

Arxiu Sonor 2000
23 de des. del 2000
30'
Crisi de les vaques boges: Seguretat i consum a Tarragona
Taula rodona sobre l'impacte de l'EEB Aquest podcast recull una sessió informativa organitzada per l'Associació Tàrraco de Consumidors i el Gremi de Carnissers de Tarragona per abordar l'alarma social generada per l'Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), coneguda popularment com la malaltia de les vaques boges. Garanties de seguretat en el consum de vedella Els experts i ramaders incideixen en la diferència fonamental entre la vaca adulta i el vedell jove: • El vedell que es consumeix a Catalunya se sacrifica entre els 9 i 10 mesos, edat en què els científics consideren que els prions són indetectables. • S'apliquen controls estrictes des del naixement amb crutals (crotals d'identificació) i un seguiment exhaustiu de la traçabilitat. • L'alimentació és exclusivament vegetal, basada en cereals com l'ordi, el blat i el morès, rebutjant farines animals. Mesures sanitàries i materials de risc "L'aliment més segur que tenim actualment al nostre abast és precisament la carn de boví." Els veterinaris expliquen els protocols vigents a l'escorxador: • Retirada obligatòria dels Materials de Risc Especificat (MRE) com el cervell, la medul·la espinal, les amígdales i l'intestí. • Realització de tests de diagnòstic post-mort en animals adults per garantir que cap animal infectat arribi a la cadena alimentària. • Comparativa de riscos: els tècnics afirmen que malalties com la salmonel·losi o la brucel·losi causen estadísticament més problemes de salut pública que l'EEB. Impacte econòmic i canvi d'hàbits El sector carni tarragoní alerta d'una caiguda de vendes d'entre el 60% i el 80%. Com a conseqüència, els consumidors s'han desplaçat cap a altres carns: • Augment desbordat del preu i consum de la carn de cavall. • Repercussions en els preus del porc i altres proteïnes alternatives. • L'ajuntament i entitats locals proposen rebaixes fiscals (com l'IAE) per ajudar les carnisseries afectades per la crisi.
Arxiu Sonor 2000
23 de des. del 2000
19'
Situació del comerç i sector del vi a Tarragona
Anàlisi de la Situació Comercial a Tarragona El text exposa una visió detallada de l'estat actual del comerç a la ciutat, destacant una dualitat entre el malestar generat pels elevats preus de lloguer i l'optimisme que transmet la implantació de grans franquícies a la Rambla Nova. Es considera que l'aposta d'aquestes empreses per la ciutat és un indicador positiu de viabilitat econòmica. Transformació dels Sectors i de l'Entorn Oci i Hostaleria: S'ha produït una revitalització de carrers secundaris gràcies a l'augment de bars i restaurants, fet que dinamitza el flux de vianants. Alimentació de Proximitat: El creixement de supermercats de mitjana superfície està garantint el subministrament als barris. Reglamentació: S'esmenta el debat del Pla d'Equipaments Comercials (POEC) entre l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i la FUP per establir regles clares de joc. El Sector Vitivinícola: Producció i Consum Natural Una part significativa del text es centra en la Denominació d'Origen (DO) Tarragona. Es critica el biaix històric cap a l'exportació a granel i la manca de patriotisme enòfil local. "El mercat natural i propi de cada denominació d'origen és el seu propi àmbit territorial." Qualitat, Controls i Vi Ecològic Garantia de la DO: Els consells reguladors apliquen controls rigorosos, des de la traçabilitat de la vinya fins a tastos realitzats per professionals independents. Vi Ecològic: Es defineix com un retorn al cultiu tradicional sense additius químics, tot i que es destaca que el vi, per si mateix, ja té prohibits els conservants comuns en altres aliments. Exportació: S'explica la importància històrica de la DO Tarragona (sent la tercera d'Espanya en els anys 70), però s'aposta per una transició definitiva cap al vi embotellat de qualitat superior per sobre del granel.
Arxiu Sonor 2000
23 de des. del 2000
11'
Promoció de la Setmana Santa i Saló del Lleure 2001
Cultura de l'Oci i Saló del Lleure L'Ajuntament de Tarragona destaca la importància de la participació ciutadana en el Saló del Lleure, una fira activa que va més enllà de l'exhibició per convertir-se en un centre de dinamització social. L'objectiu principal és: Potenciar la cultura de l'oci com una prioritat per als tarragonins. Convertir el Palau de Congressos en un element senyorial i de referència. Garantir la superació constant en qualitat i quantitat de les futures edicions. La Setmana Santa 2001: Tradició i Disseny Es presenta el nou cartell de la Setmana Santa de Tarragona, obra de l'expert fotògraf Albert Nelo. Es destaca la recerca de la màxima qualitat artística i l'ús del silenci i l'austeritat com a trets d'identitat de la celebració. "La qualitat té que ser la marca de Tarragona, i creiem que aquí ho aconseguim." Com a novetat, el dia 4 d'abril s'inaugurarà una exposició de cartells històrics (1970-2001) i es publicarà un llibre que recull l'evolució artística d'aquesta celebració. Tarragona, Patrimoni de la Humanitat i Turisme Després de la nominació de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, les previsions de visitants són molt optimistes. L'estratègia del Patronat Municipal de Turisme se centra en: Atreure visitants de Catalunya, Aragó i Navarra que tenen segones residències a la costa. Combinar el patrimoni monumental amb l'arrelament tradicional dels actes religiosos. Reforçar la promoció en mitjans de comunicació de comunitats autònomes veïnes per trencar la barrera del desconeixement.
Arxiu Sonor 2000
6 de nov. del 2000
15'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Acte Institucional
Celebració de la Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat L'acte recollit en aquest document se celebra el diumenge 17 de desembre de l'any 2000, per commemorar la designació oficial de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, anunciada el 30 de novembre d'aquell mateix any a Cairns (Austràlia). Intervencions Principals i Agraïments Maria Mercè Martorell (Tinent d'alcalde de Patrimoni): Rememora l'emoció del moment de la notícia i destaca que aquesta distinció no és el final de cap etapa, sinó el començament de tot. Agraeix l'esforç a totes les persones que han treballat en la candidatura i anuncia un any 2001 ple de congressos i actes culturals. Joan Miquel Nadal (Alcalde de Tarragona): Posa l'èmfasi en la col·laboració ciutadana i el suport de les institucions locals, comarcals i nacionals. Defineix el guardó com un reconeixement al treball constant i a la transformació de Tarragona cap a la modernitat i la competitivitat sense perdre les seves arrels. Artur Mas (Conseller d'Economia i Finances): Intervé en representació de la Generalitat de Catalunya i destaca diversos punts clau: L'impacte econòmic i turístic: Un 30% del turisme a Europa es mou per motius culturals. La diversificació econòmica: Tarragona és un model d'equilibri entre indústria, port, universitat i patrimoni. L'orgull col·lectiu: La fita és un èxit per a tot el poble de Catalunya i reforça l'autoestima nacional. Conclusió de l'acte L'acte subratlla que la designació exigeix un compromís futur amb la qualitat i la conservació, servint d'estímul per deixar una ciutat millor a les generacions vinents. Com s'afirma durant els parlaments: "Això no era el final de res, sinó el començament de tot."
Arxiu Sonor 2000
6 de nov. del 2000
1h 12min
Tàrraco i Atapuerca: Nous Patrimonis de la Humanitat
Celebració de la Declaració de la UNESCO a Tarragona L'episodi es centra en la històrica jornada en què el conjunt arqueològic de Tàrraco ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través d'un programa especial en directe des de la Plaça de la Font, es recullen les reaccions d'experts, tècnics i ciutadans davant aquesta fita. Impacte en la Gestió del Patrimoni i Futurs Projectes • Inversió i Museïtzació: Enric Ceritjol subratlla que aquest segell ha de servir per forçar inversions reals, especialment per a un nou museu arqueològic que funcioni com a motor econòmic i pedagògic. • Reconeixement als professionals: Es fa un homenatge a la feina sovint anònima de tècnics i arqueòlegs que han treballat durant anys per mantenir el patrimoni. • Projecció Internacional: Els tècnics del Museu d'Història mostren dades de l'increment de visites internacionals al seu web (Mèxic, Alemanya, Japó) com a prova de l'interès global immediat. Atapuerca i l'Evolució Humana L'episodi també connecta amb la nominació del jaciment d'Atapuerca. L'arqueòleg Eudald Carbonell reflexiona sobre la importància de la investigació científica: "L'evolució humana serveix per entendre la nostra societat; si no entenem com hem evolucionat, és difícil tenir consciència de com ens organitzem." • Cultura com a motor econòmic: Es debat la idea del Tapuerca Valley, on el coneixement científic i els continguts culturals esdevenen un actiu econòmic de primer ordre, superant el model de la simple subvenció. Reptes i Responsabilitat Política • Els convidats coincideixen que el títol no és una meta, sinó un punt d'inici. • Es reclama una major implicació institucional i la creació d'una càtedra d'arqueologia clàssica a la Universitat Rovira i Virgili. • Es recalca que cal fugir de la "medalla política" per centrar-se en una gestió professional i tècnica a llarg termini.
Arxiu Sonor 2000
6 de nov. del 2000
46'
Tàrraco, Patrimoni de la Humanitat: Un èxit col·lectiu
Celebració de la fita històrica per a Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio commemora la declaració oficial del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els interlocutors subratllen que aquest reconeixement no és només un premi a les restes monumentals, sinó a una feina constant de moltes persones i institucions al llarg dels anys. El valor de la societat civil i els professionals • L'emoció del moment: Diversos tècnics i historiadors expliquen el moment en què van rebre la notícia de matinada, destacant la il·lusió col·lectiva que genera a la ciutat. • Professionals de la cultura: Intervenen arqueòlegs com Joaquim Ruiz de Arbulo i Josep Anton Remolà, que coincideixen a dir que aquesta nominació és un punt de partida per a futures investigacions i una millor gestió del patrimoni. • Divulgació documental: Helena Virgili, de l'hemeroteca municipal, recorda la importància del rastre documental que ha permès bastir la candidatura des de 1987. Impacte econòmic i gastronòmic La reconstrucció històrica • Representants de grups de reconstrucció com l'Enric i el Magí Ceritjol expliquen com la divulgació innovadora ajuda a apropar la història al gran públic. Gastronomia Romana • Els cuiners David Soler i Francesc Lladó (associació Tarraco a Taula) expliquen com han recuperat receptes de l'època (gàrum, vins de roses) per oferir una experiència sensorial completa als visitants. La implicació del territori • El president de la Diputació, Josep Mariner, destaca des de Brussel·les que aquest èxit és compartit amb tota la província, ja que elements com l'Arc de Berà o la Vil·la de Centcelles també en formen part. "Incorporar-se a la llista de monuments declarats Patrimoni de la Humanitat és com estar a la guia Michelin." Un canvi de paradigma per al futur La discussió final conclou que Tarragona ha de deixar de veure l'arqueologia com una molèstia per al creixement urbà i passar a veure-la com un actiu de futur i un segell de qualitat que atraurà un turisme més cultural i exigent.
Arxiu Sonor 2000
6 de nov. del 2000
54'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un dia històric
Celebració d'una fita històrica L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Plaça de la Font commemora la designació del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'episodi reuneix els protagonistes que han lluitat durant més d'una dècada per aquest reconeixement. El camí cap a l'èxit • El procés es va iniciar formalment cap a l'any 1986-1987 amb articles d'opinió d'arqueòlegs com Jordi Rovira. • La designació final ha tingut lloc a la ciutat de Cairns (Austràlia), on la delegació tarragonina ha viscut moments de gran emotivitat. • Ricardo Mar, des d'Austràlia, destaca que aquesta vegada la candidatura era tècnicament impecable, corregint errors del passat. Els protagonistes i la societat civil En el programa intervenen figures clau del món de l'arqueologia i la política local: • Josep Maria Carreter i Enric Oliver (exdirectors de museus) coincideixen que aquest guardó és un acte de justícia històrica. • Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica) i Lluís Pinyol subratllen el paper fonamental de la societat civil i el voluntariat en la preservació dels monuments. • Joan Aregio, exregidor de patrimoni, recorda la importància de la campanya d'adhesions i la implicació emocional de la ciutat. Reptes de futur "Això no és el final d'un camí, sinó l'obertura d'una nova carrera per potenciar el nostre patrimoni." El resum dels experts indica que ser Patrimoni Mundial implica noves obligacions: • Implementació urgent de plans especials de protecció arqueològica durant el 2001. • Millora de la divulgació per al turisme cultural i la pròpia ciutadania. • La necessitat que la classe política vegi el patrimoni com un benefici i una inversió, no com una càrrega urbanística.
Arxiu Sonor 2000
6 de nov. del 2000
45'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un dia històric
La fita històrica per a Tarragona L'episodi se centra en el 30 de novembre del 2000, un dia transcendental en què l'UNESCO declara oficialment el conjunt romà de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. El programa es realitza en directe des de la plaça de la Font, on l'emoció es palpa a través de les primeres reaccions institucionals i civils. Intervencions clau i significat • L'alcalde Joan Miquel Nadal destaca que aquest títol és «més important que guanyar unes eleccions», subratllant que és una victòria col·lectiva de tota la ciutadania que situa Tarragona al món amb una marca de qualitat única que combina platja, oci i cultura. • Albert Ballbé i Emili Mateu, des de l'expedició a Cairns (Austràlia), relaten els moments de tensió i l'emoció quan es va fer l'anunci oficial a les 3:38 h de la matinada. • El president de l'Autoritat Portuària, Lluís Badia, i el Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, emfatitzen que aquest reconeixement obligarà a una major responsabilitat en la conservació i que atraurà un turisme cultural d'alt nivell. Altres notícies de l'actualitat local • Sanitat: Es posa en marxa el Pla Integral d'Urgències per preveure l'increment dels casos de grip al desembre, duplicant la inversió de l'any anterior. • Energia i Societat: Fecsa-Enher anuncia inversions per reduir les avaries elèctriques a la demarcació, mentre que Unió de Pagesos convoca una manifestació pel dissabte següent. • Educació: La Universitat Rovira i Virgili (URV) signa un nou contracte programa amb la Generalitat per millorar la plantilla de personal d'administració (PAS) i el manteniment dels nous edificis.
Arxiu Sonor 2000
11 de jul. del 2000
1h 3min
Diada Castellera de Sant Magí 2000 a Tarragona
Crònica d'una Diada de Contrastos La Diada de Sant Magí del 2000 a la plaça de les Cols es caracteritza per una barreja d'ambició juvenil, moments de tensió extrema i l'èxit de les colles més humils. Actuacions i Reptes Principals • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut una jornada difícil amb dos intents fallits de 3 de 9 amb folre. Malgrat la fragilitat mostrada, han aconseguit descarregar el 4 de 8 per recuperar la moral. • Xiquets de Tarragona: Els matalassers han patit amb la catedral dels castells (5 de 8). Després de diversos intents desmuntats, la construcció ha acabat cedint en una caiguda aparatosa quan ja es col·locaven els aixecadors. • Xiquets del Serrallo: Han signat la seva millor actuació de la temporada descarregant el 5 de 7 i un impecable 4 de 7 amb l'agulla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: La colla més regular de la jornada, completant el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6 sense cap caiguda. Anàlisi dels Experts "A la Colla Jove els falta credibilitat i confiança en el 3 de 9; és una colla que el pot fer, però no s'ho creuen." Segons Guillem Bartolí (Colla Vella de Valls) i el Melilla (Castellers de Vilafranca), el factor psicològic i el convenciment han estat claus en els fracassos de les estructures superiors. S'ha destacat la importància de la seguretat de la canalla i el debat sobre l'ús de collerins de seguretat. Condicions i Atmosfera La diada ha estat marcada per una calor intensa i un ambient elèctric a la plaça, amb un sol que ha posat a prova la resistència física de les pinyes durant les gairebé tres hores de retransmissió.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
1h 29min
Debat electoral a Tarragona: infraestructures i futur
Primer gran debat electoral de les comarques de Tarragona Celebrat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aquest debat reuneix els caps de llista de les principals formacions per discutir el futur socioeconòmic del territori amb motiu de les eleccions al Parlament. Eix 1: Ports i Aeroports La discussió se centra en la titularitat i la gestió de les grans infraestructures de transport: • ERC i ICV defensen una titularitat pública i el traspàs total de les competències a la Generalitat de Catalunya. • Convergència i Unió aposta per una gestió independent de cada port per fomentar la competitivitat en tarifes i proposa un segon aeroport a Tortosa per potenciar les Terres de l'Ebre. • El PP manté que la titularitat ha de seguir sent de l'Estat per garantir la coordinació, tot i acceptar la cessió de la gestió actual. • Els Socialistes critiquen la manca d'inversió real i el retrocés del Port de Tarragona en el rànquing estatal. Eix 2: Carreteres, Autopistes i Ferrocarril Un dels punts més calents del debat per la seva afectació directa a la ciutadania: • Gratuïtat de l'AP-7: Hi ha un fort enfrontament sobre qui té el mèrit de les rebaixes de peatges. L'oposició (PSC, ERC, ICV) ho atribueix a la pressió popular, mentre que PP i CiU defensen els seus acords parlamentaris. • Projectes pendents: Es denuncien els retards sistemàtics en la variant de la N-340 i l'A-27 (Tarragona-Montblanc). • Riu Francolí: El PSC critica durament la paràlisi de les obres de desviament, definint-les com a vitals per a la seguretat. • TAV (Tren d'Alta Velocitat): Es discuteix l'impacte territorial i la necessitat que la connexió arribi al Port per no perdre competitivitat. Eix 3: Fiscalitat i Organització Territorial Finalment, els candidats exposen els seus models de país: • Es planteja la necessitat d'un nou pacte fiscal o concert econòmic per evitar el dèficit d'inversions. • Debat sobre l'eliminació de les províncies i el reforç dels Consells Comarcals i la vegueria com a unitat d'organització. "Les infraestructures han de passar de titularitat estatal a la Generalitat per vertebrar realment el país."
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
24'
Josep Maria Jujol i el Teatre Metropol de Tarragona
La Situació Actual del Teatre Metropol El teatre s'ha convertit en el centre neuràlgic de l'activitat cultural a Tarragona, fins al punt de patir una forta congestió. Els interlocutors debaten la necessitat de: • Realitzar una selecció d'espectacles més rigorosa per mantenir el nivell de l'edifici. • Buscar espais alternatius, com el magatzem de la Cooperativa Obrera, per encabir el teatre de butxaca. • Garantir temps de "respiració" per al manteniment i els assajos de les companyies. L'Obra i el Llegat de Josep Maria Jujol El fill de l'arquitecte, Josep Maria Jujol júnior, destaca el valor sentimental i tècnic del Metropol, sent la primera gran obra del seu pare a la ciutat. Característiques Definitòries • Sentit Social: El disseny trenca les barreres de classe en barrejar la platea amb el "galliner". • Atreviment Estructural: Jujol va demostrar un gran domini de les matemàtiques amb columnes extremadament primes que van resistir, fins i tot, l'impacte d'una bomba el 1938. • Relació amb Gaudí: Tot i la comparació constant, el seu mestre real va ser Gallissà. "En Jujol ens fa aquest teatre en què reflecteix precisament aquest esperit de que tots som iguals." Projectes de Futur i Memòria Històrica L'Ajuntament de Tarragona, a través del regidor de cultura, proposa diverses iniciatives per donar a conèixer la figura de Jujol més enllà dels cercles intel·lectuals: Arxiu Jujol: El projecte de convertir l'arxiu familiar en un arxiu públic i museïtzat dins del mateix recinte del Metropol. Ruta Jujol: Potenciar Tarragona com a punt de partida d'una ruta pel Camp de Tarragona (Vistabella, Montferri, els Pallaresos). Homenatges: La instal·lació d'un bust de bronze de l'arquitecte al hall del teatre durant el cinquè aniversari de la seva remodelació.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
19'
Cinquè aniversari de la reforma del Teatre Metropol
Celebració i història del Teatre Metropol Aquest programa especial de Tarragona Ràdio commemora el cinquè aniversari de la remodelació del Teatre Metropol, una joia del modernisme obra de Josep Maria Jujol. L'alcalde de l'època, Joan Miquel Nadal, repassa els moments clau de la recuperació d'aquest espai que es trobava en una situació crítica. Els punts clau de la recuperació Origen del projecte: La iniciativa va sorgir del president de la Diputació, el senyor Pujals, i el Col·legi d'Arquitectes. Restauració d'èxit: El projecte, encarregat a l'arquitecte Llinàs, va rebre reconeixements internacionals i premis com el premi FAD. Concepció social: Nadal destaca que Jujol va trencar amb el model de teatre burgès (com el Liceu o el Fortuny) per crear un teatre obrer i obert a totes les classes socials. Present i futur de la cultura a Tarragona L'alcalde subratlla l'èxit de públic del Metropol, situant Tarragona com la segona ciutat de Catalunya en espectadors de teatre després de Barcelona. Tanmateix, planteja nous reptes: 1. La necessitat d'un segon teatre "de butxaca" (unes 300-400 places) per a la formació i grups amateurs. 2. Mantenir el Metropol per a la programació professional i de gran qualitat. 3. Potenciar la comunicació cultural a través de projectes com la revista Públics. "La cultura no és monopoli de ningú... és una manera d'ajudar les persones a crear, a formar-se i a treballar." El llegat de Jujol S'elogia la figura de Josep Maria Jujol com un personatge transcendent a nivell mundial (molt valorat fins i tot al Japó) i s'agraeix la col·laboració constant de la seva família amb la ciutat per mantenir viu el seu llegat arquitectònic.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
27'
Cinquè aniversari i futur del Teatre Metropol de Tarragona
Balanç de cinc anys de remodelació L'episodi reuneix representants de diverses entitats culturals i tècnics municipals per analitzar l'impacte de la remodelació del Teatre Metropol. El debat central gira entorn de l'èxit de públic i la saturació de l'espai, que actualment acull des de teatre professional fins a actes cívics i benèfics. Principals reptes d'infraestructura • Saturació de l'agenda: Les companyies locals expressen la dificultat de disposar de dies suficients per al muntatge i assaig a causa de l'alta ocupació. • Manca d'un auditori de música: Des de Joventuts Musicals es reclama un espai amb l'acústica adequada, lamentant que el Palau de Congressos no es concebés originalment per a aquesta funció. • Necessitat de centres de producció: Es debat si la ciutat necessita un nou teatre d'exhibició o, més aviat, espais de treball on les companyies puguin crear sense dependre de la disponibilitat de l'escenari principal. Evolució del públic i programació • Creixement exponencial: El tècnic Jordi Bertran destaca que s'ha passat de 21.000 espectadors el 1996 a més de 33.000 el 1998, xifres que situen Tarragona com un referent fora de Barcelona. • Cicle de Tarragonins: Es posa en valor l'aposta per les companyies locals, oferint-los un suport tècnic professional que ha millorat els acabats de les seves produccions. "Un centre de producció no té per què ser un teatre d'exhibició; calen espais que permetin articular la creació des de la base." Perspectives de futur Els interlocutors coincideixen que, tot i els errors de planificació en altres equipaments com el Palau de Congressos, el Metropol ha servit per consolidar un públic estable. Tanmateix, insten les entitats a seguir reivindicant nous espais (com l'antiga Audiència o la Cooperativa Obrera) per esponjar la programació actual.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
23'
L'expedició Tarragona abandona l'intent de cim a l'Everest
Balanç de l'atac al cim L'expedicionari Javier Aymar ha hagut de desistir del seu intent d'arribar al cim de l'Everest quan es trobava a només 108 metres de la culminació (8.740 metres d'alçada). La decisió, tot i ser difícil, s'ha pres per motius de seguretat a causa de diversos factors crítics: • L'horari límit: Es van assolir les dues del migdia, hora a partir de la qual el descens es torna extremadament perillós. • Condicions meteorològiques: L'aparició de vent fort, boira i una baixada dràstica de les temperatures. • Fatiga acumulada: L'equip va haver d'obrir traça en neu profunda durant 600 metres de desnivell el dia anterior, un esforç que els va esgotar físicament. Incidències tècniques i baixes L'intent s'ha vist llastrat per una sèrie de complicacions que han anat minant les possibilitats de l'equip: • El company Jaume Garroset va patir una avaria en el regulador d'oxigen poc després de sortir. • Els dos xerpes que acompanyaven l'expedició van decidir retirar-se a causa del fred i el vent. • Jacob Salvador va haver de girar cua als 8.600 metres per esgotament. "Hem apurat totes les possibilitats humanes fins al final; en Javier ha arribat patint moltíssim fins on ha pogut, més enllà de les possibilitats raonables." El futur de l'expedició i suport institucional Actualment, els alpinistes es troben en fase de descens cap al Camp 4 per passar la nit, amb la intenció de reunir-se demà amb la resta de l'equip al Camp 2. Tot i que la retirada sembla la decisió més probable a causa del calendari laboral i l'arribada del monsó, la decisió final recau en el cap d'expedició. L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha intervingut per transmetre un missatge de suport total: • Prioritat absoluta a la seguretat dels membres. • Compromís institucional per organitzar una tercera expedició si aquesta no culmina. • Reivindicació de l'esport de base i de la gent de casa per sobre dels "mercenaris" de l'esport d'elit. Conceptes clau: Camp 4, Monsó, Traça, Regulador d'oxigen.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
48'
Tarragona a l'Everest: Retirada a 100 metres del cim
L'expedició tarragonina es queda a tocar de la glòria Programa especial de Tarragona Ràdio per informar sobre l'última hora de l'expedició Tarragona a l'Everest. Malauradament, s'ha confirmat que Javier Aymar, l'únic expedicionari que continuava l'ascens en solitària, ha hagut de desistir a tan sols 104-108 metres del cim (aproximadament a 8.740 metres d'alçada). Causes de la decisió La decisió, descrita com a "lògica i encertada" donades les circumstàncies, s'ha pres per diversos factors crítics: • Fatiga extrema: L'equip va haver d'obrir traça durant 600 metres de desnivell el dia anterior, un esforç que els va esgotar les reserves físiques. • Condicions meteorològiques: La presència de boira, neu i fred intens ha dificultat l'ascens final. • Seguretat i horari: L'hora límit de les dues del migdia ha passat sense assolir el cim, la qual cosa feia perillós el descens si es continuava pujant. • Problemes tècnics: S'han registrat fallades en els reguladors d'oxigen (especialment el de Jaume Garroset) i la retirada dels xerpes de suport per les males condicions. Futur de l'expedició: Tercer intent? Tot i la retirada al Camp 4, la decisió de finalitzar definitivament l'expedició encara no és tancada. S'ha de realitzar una reunió clau entre els membres (Javier Aymar, Jacob Salvador, Jaume Garroset i la resta de l'equip) per valorar: L'estat físic real dels alpinistes després d'unes hores de descans. La finestra de bon temps abans de l'arribada del monzó a finals de mes. Els permisos laborals dels participants, que ja porten dos mesos fora de casa. "Iniciarem immediatament la preparació de la tercera expedició si no s'aconsegueix ara; la ciutat ha de responsabilitzar-se dels seus èxits col·lectius." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha intervingut per oferir tot el suport institucional i ha animat l'equip a prioritzar la seguretat, tot obrint la porta a un nou intent en el futur si aquest no prospera. També s'ha fet una crida ciutadana perquè les empreses tarragonines siguin flexibles amb els permisos laborals dels expedicionaris.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
11'
Expedició Tarragona a l'Everest: Javier Aymar a prop del cim
L'assalt final al sostre del món Programa especial de Tarragona Ràdio per seguir l'intent de fer el cim de la muntanya més alta del món per part dels alpinistes tarragonins de l'expedició del Centre Excursionista de Tarragona. L'emissió se centra en l'últim tram de l'ascens de Javier Aymar, qui es troba actualment a escassos metres del cim. Punts clau de la situació actual Estat de l'ascens: Javier Aymar avança en solitari després que el seu company, Jacob Salvador, hagués de girar cua als 8.600 metres. Es preveu que Aymar pugui fer el cim en un interval d'una hora o hora i mitja. Condicions extremes: El preparador físic, Quico Mata, explica que a més de 8.000 metres el cos només funciona al 30% i les accions es tornen extremadament lentes a causa de la falta d'oxigen. Suport i preocupació: Tant els companys des del Camp Base com les famílies i altres alpinistes experimentats, com Òscar Anguera, mostren la seva inquietud per la seguretat d'Aymar alhora que confien en la seva fortalesa física. Declaracions destacades "Javier es nota amb forces per continuar. Ell va decidir continuar sol perquè es veia molt bé; està cansat però va al seu ritme i ho veu molt clar." — Joan Borreguero, des del Camp Base. L'expedició al complet Tot i que Aymar és el protagonista de l'atac final, l'expedició està formada per un equip sòlid: Joan Tomàs Javallí, Josep Maria Maixer, Jaume Garrosset, Javi López, Jacob Salvador i Joan Borreguero. La ràdio local manté una programació especial ininterrompuda fins a confirmar si es culmina aquesta fita històrica per a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2000
8 de juny del 2000
1h 1min
Expedició Tarragona a l'Everest: L'intent final
Situació Crítica de l'Expedició Tarragonina El programa especial de Tarragona Ràdio informa sobre el moment decisiu de l'expedició Tarragona a l'Everest. Després de dos mesos i un dia de viatge, l'atac final al cim s'ha vist complicat per diversos problemes tècnics i físics. Detalls del tram final de l'ascensió • Javier Aymar és l'únic membre de l'expedició que continua l'intent de coronar el cim en solitari, trobant-se a uns 8.700 metres d'alçada. • Jaume Garroset s'ha hagut de retirar al Camp 4 per un defecte a la vàlvula del seu regulador d'oxigen. • Jacob Salvador ha abandonat l'ascensió a causa de la fatiga extrema. • Els dos xerpes que acompanyaven la cordada han patit símptomes de congelació als peus i han hagut de recular. Veus dels experts i familiars • Joan Borreguero (Camp Base): Manté el contacte via ràdio i destaca que Aymar està psicològicament fort després de veure sortir el sol. • Quico Mata (Preparador físic): Explica que a més de 8.000 metres les capacitats físiques i cerebrals es redueixen a un 30%, convertint cada metre en una eternitat. • Anna López i Òscar Anguera: Comparteixen la tensió des de la distància, mantenint l'esperança malgrat la perillositat de la decisió de seguir sol. "A 8.800 metres, allò és un altre món; la falta d'oxigen ho condiciona tot." Obstacles Tècnics L'únic gran obstacle que separa Aymar de la glòria és l'Esglaó Hillary, una paret vertical de 10 metres situada a uns 8.748 metres. Superar-la és la clau per arribar a la cresta final.
Arxiu Sonor 2000
31 de maig del 2000
58'
Operació Amor 2000: La història del Toni i la Yolanda
L'Esdeveniment: Operació Amor 2000 El programa especial de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb Pastor Publicitat, celebra el dia de Sant Valentí presentant la parella guanyadora del concurs d'aquest any: el Toni Cabello i la Yolanda Castellano. L'objectiu de la jornada és acompanyar els nuvis en un recorregut per diversos comerços de Tarragona per recollir una gran varietat de premis i obsequis per al seu futur enllaç. La Història d'Amor dels Guanyadors La parella va guanyar gràcies a una original carta escrita des de la perspectiva d'un pupitre de la Universitat Laboral. Els punts clau de la seva relació són: • L'inici: Es van conèixer fa set anys a l'aula de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química. • El context: En aquella època, la ràtio a les aules era de 100 nois per cada 10 noies. • La declaració: El Toni es va deixar patilles com a part d'una aposta/promesa personal fins que tingués el valor de demanar-li per sortir. • El futur: El casament està previst per al 23 de setembre del 2000 a l'Ermita del Llorito, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Premis i Col·laboradors Durant la tarda, la unitat mòbil visita diversos patrocinadors que ofereixen regals com: • Viatges i oci: Un cap de setmana a Mallorca per cortesia de Viatges Berga. • Gastronomia: Un pastís en forma de cor de la Pastisseria Conde i els famosos viverins de la Pastisseria Viver. • Llar i complements: Una vaixella de 38 peces de Comercial Confort, roba interior de Benetton i cosmètica natural de Sant Iberi. "No et demano per casar-nos, només per sortir" — El Toni durant la seva declaració inicial, recordada amb humor durant el programa. Contingut Musical i Publicitari L'episodi està amenitzat amb una selecció de música romàntica i d'autors com Maná, Stevie Wonder i Els Pets, a més d'una intensa campanya publicitària de negocis locals de l'època.
Arxiu Sonor 2000
30 de març del 2000
51'
Crònica Històrica: La Millor Primera Ronda de Sant Fèlix 2000
Una Diada de Sant Fèlix per a la Història El podcast ofereix una narració vibrant i detallada de la Diada de Sant Fèlix de l'any 2000 a Vilafranca del Penedès, una jornada recordada per haver acollit la que molts experts consideren la millor primera ronda de la història de l'era moderna dels castells. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions van obrir la plaça amb un majestuós 4 de 9 amb folre i agulla. L'execució va ser qualificada de "perfecta" pels comentaristes, descarregant el cinquè de la seva història i consolidant-se com la colla referent en aquesta estructura. • Colla Joves Xiquets de Valls: Van protagonitzar un dels moments més èpics amb el 4 de 9 sense folre (el castell total). Malgrat que el pom de dalt es va despenjar just en el moment de la descàrrega, l'estructura es va mantenir ferma, permetent que el castell es comptabilitzés com a descarregat, sent només el segon cop en el segle que s'assolia. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van tancar una primera ronda de somni completant el 5 de 9 amb folre. Més endavant, van sorprendre la plaça descarregant el 3 de 8 aixecat per sota, una exhibició de tècnica i força bruta. • Minyons de Terrassa: La colla malva va descarregar un impecable 2 de 9 amb folre i manilles en primera ronda, demostrant un domini absolut de les estructures amb manilles, tot i comptar amb pocs efectius a la pinya inicialment. Rivals i Tensió a la Plaça "Això ja es comença a semblar una veritable final forta dels castells de Catalunya." La narració capta la rivalitat extrema entre les colles de Valls i la pressió que els verds de Vilafranca exercien sobre la resta. Es mencionen gestos de tensió entre castellers i la reacció d'una plaça totalment entregada al silenci i a l'eufòria segons el moment del castell. Incidències i Climatologia Durant la segona ronda, la pluja va fer acte de presència, alternant-se amb moments de sol (dia de bruixes). Això va afegir dificultat tècnica, provocant alguns intents desmuntats o caigudes, com la del 3 de 9 amb folre de la Colla Joves.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
1h 17min
XVIII Concurs de Castells de Tarragona del 2000
Crònica del XVIII Concurs de Castells de Tarragona Retransmissió històrica des de la Plaça de Braus de Tarragona, on s'ha viscut una de les diades més importants de la història castellera. La Colla Vella dels Xiquets de Valls s'ha proclamat vencedora en una jornada marcada per la consecució de castells inèdits i una competència aferrissada entre les colles líders. Els moments clau de la jornada • La fita històrica del 3 de 10 amb folre i manilles: Per primera vegada en la història del concurs a Tarragona, s'ha carregat un castell de deu pisos per part de la Colla Vella, un moment que els cronistes han definit com a històric. • Dels castells de gamma extra: S'han vist construccions de màxima dificultat com el 2 de 8 sense folre (intent), el 4 de 9 sense folre (carregat per la Colla Joves) i el 5 de 9 amb folre. • L'actuació de les colles tarragonines: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove Xiquets de Tarragona han aconseguit carregar el 3 de 9 amb folre, recuperant el seu estatus de colles de nou després de temporades difícils. Incident polític a la plaça Durant la jornada, s'ha produït un moment de tensió quan agents de la Guàrdia Urbana han intentat retirar una bandera estelada de les graderies. La reacció del públic, amb xiulets i crits de "Catalunya", ha obligat els agents a retirar-se, permetent que la bandera continués penjada. Classificació final i valoracions "S'ha vist la millor actuació de tota la història que s'ha pogut veure mai en qualsevol plaça de Catalunya." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i els cronistes especialitzats han destacat l'excel·lència organitzativa i el nivell tècnic exhibit. L'ordre final ha estat: 1. Colla Vella dels Xiquets de Valls 2. Colla Joves Xiquets de Valls 3. Castellers de Vilafranca 4. Colla Jove Xiquets de Tarragona
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
49'
Baixada de Pilars Caminants: Diada de la Mercè a Tarragona
Retransmissió de la Tradicional Baixada de Pilars El programa narra en directe un dels actes més singulars i emocionants de les festes de Santa Tecla: la baixada dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins a l'Ajuntament de Tarragona. La jornada destaca per una participació multitudinària, afavorida pel fet de coincidir en diumenge. Actuacions de les Colles Castelleres • Xiquets de Tarragona: Protagonitzen una baixada impecable. El segon del pilar, el Quico, demostra la seva experiència des del 1978 portant l'estructura fins al balcó municipal sense contratemps. • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Malauradament, pateixen una caiguda a escassos 30-40 metres del final, just a l'entrada de la plaça de la Font, provocant l'emoció i el plor de la seva enxaneta. • Xiquets del Serrallo: Aconsegueixen el seu cinquè any consecutiu arribant al balcó. Superen el repte amb un terç i una enxaneta nous, traient-se l'espina de la caiguda de Sant Magí. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Tanquen la jornada amb èxit, realitzant fins i tot un gir de 360 graus davant de l'ajuntament abans de coronar el balcó. Valoracions Institucionals "Aquesta ha estat una de les festes de Santa Tecla més participades de les que jo coneixo; el carrer ha estat el gran protagonista." L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala destaquen l'èxit del model de festa al carrer i la gran resposta ciutadana, tancant oficialment les retransmissions de la Festa Major del 2000. Aspectes Tècnics de la Baixada • El recorregut consta d'uns 450 metres. • Inclou punts crítics com les escales de la Catedral i la Baixada de la Misericòrdia. • Es realitzen canvis de baixos durant el trajecte per mantenir la resistència o adaptar-se al terreny.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
1h 1min
Diada de Santa Tecla: Castells i emocions a Tarragona
Crònica de la Diada de Santa Tecla La jornada castellera de la Festa Major de Tarragona ha estat marcada per l'ambició de les colles locals, els moments de tensió per les caigudes i la capacitat de superació dels castellers davant les adversitats. Els Grans Intents i les Caigudes • L'aposta pels castells de nou: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove han sortit amb el 3 de 9 amb folre com a primera declaració d'intencions. • Conseqüències: Malauradament, ambdues colles han fet llenya en aquests intents, fet que ha condicionat totalment la resta de les seves actuacions a causa de les baixes i el desgast físic. Actuacions Destacades per Colla • Xiquets de Tarragona i Colla Jove: Després de les caigudes inicials, ambdues colles han optat per una estratègia de seguretat, completant actuacions idèntiques amb el 2 de 7, el 3 de 8 i el 4 de 8. Segons els seus caps de colla, la prioritat ha passat a ser "salvar la diada" i recuperar la confiança de la canalla. • Xiquets del Serrallo: Han obert la jornada amb un pilar reivindicatiu pel sector pesquer. Tot i descarregar un sòlid 5 de 7, han viscut moments difícils amb el 2 de 7, que ha caigut en dues ocasions, provocant diverses contusions entre els seus membres. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han estat els grans triomfadors en termes d'efectivitat. Han aconseguit descarregar el 3 de 7, un èpic i molt treballat 4 de 7 amb l'agulla —considerat el moment més intens de la jornada— i el 4 de 7. Reflexions dels Protagonistes "Ens hem hagut d'improvisar degut a les baixes, però acabar amb tres castells després de la caiguda inicial és un èxit de superació." — Jordi Andreu (Cap de colla dels Xiquets de Tarragona) "Hem donat una emoció extrema amb el 4 de 7 amb l'agulla; estem rebentats però molt contents pel resultat." — Josep Maria Pasqual (Cap de colla de Sant Pere i Sant Pau) Balanç Institucional L'alcalde Joan Miquel Nadal ha descrit la diada com a estranya i nerviosa, destacant que feia temps que no es veien tants castells de 7 en les primeres rondes de les colles grans, però posant en valor l'esforç per mantenir el nivell de les festes.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
43'
Entrevista a Sílvia Petit: Comunicació i Passió a Tarragona
Introducció i Perfil Personal La comunicadora tarragonina Sílvia Petit protagonitza aquesta edició de Dones d'Avui. Definida com una dona natural, alegre i optimista, Petit destaca per la seva gran capacitat comunicativa i el seu compromís desinteressat amb els actes benèfics de la ciutat. Trajectòria Professional • Inicis en la Ràdio: Va començar amb només 14 anys fent una gravació per a Radio Reloj Cadena Catalana, on va haver de mentir sobre la seva edat per poder participar. • Experiència Televisiva: Després d'anys a la ràdio (Onda Cero, Onda Rambla), va fer el salt a la televisió local (Tarracovisió). • Programes: Ha liderat espais com Tarragona Fa, El Bar del Sofà i, actualment, el magazín Criatures. La Visió de la Comunicació Local Petit reflexiona sobre les dificultats i els reptes de fer periodisme a nivell local: • Recursos i Il·lusió: Tot i la manca de pressupost en comparació amb les grans cadenes, afirma que la il·lusió i l'esforç permeten crear continguts dignes i competitius. • Tarragona vs. Reus: Petit critica la falta de suport dels tarragonins cap al seu propi talent, posant com a exemple positiu el sentiment de protecció i promoció que tenen a Reus per la seva cultura i comerç. "A Tarragona ens costa recolzar el que tenim... som una miqueta sempre amb el punyal a la mà." Referents i Somnis Sílvia Petit es declara seguidora de l'estil comunicatiu d'equips com El Terrat: • Ídols: Admet la seva admiració professional per Andreu Buenafuente, Iñaki Gabilondo i Toni Soler. • Somni Professional: Treballar en un equip amb un ritme dinàmic i moltes ganes de crear coses noves. • Anècdotes: Revela el seu amor platònic professional per l'exfutbolista Chiqui Begiristain, per la seva capacitat d'integració a Catalunya. Qüestionari Personal i Reflexions Finals En un test ràpid, la Sílvia mostra el seu costat més íntim: • Es defineix com a competitiva, sentimental i perfeccionista. • Confessa tenir moments de timidesa i nervis abans de cada programa, malgrat la seva imatge de dona decidida. • Defensa la figura masculina com a més noble professionalment, tot i reconèixer que la dona encara ha de demostrar el doble a la feina.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
25'
Rosa Maria Rull: Una vida de vocació i servei
Entrevista a la germana Rosa Maria Rull Costa En aquest episodi del programa Dones d’avui de Tarragona Ràdio, coneixem la trajectòria vital i espiritual de la Rosa Maria Rull Costa, religiosa carmelita de la caritat (vedruna). L'entrevista repassa la seva infantesa a Tarragona, la seva ferma vocació religiosa i la transició cap a un servei social directe. Vocació i Orígens La Rosa Maria descriu la seva vocació com una convicció absoluta que va néixer en l'adolescència. Malgrat l'oposició inicial dels seus pares, que li van prohibir entrar al convent fins a la majoria d'edat (aleshores 21 anys), ella va utilitzar aquest temps d'espera per enfortir la seva decisió. • Defineix la seva entrada al noviciat com un acte de llibertat i reafirmació personal. • Recorda la transició d'una vida juvenil activa (on li agradava ballar i fer esport) a una vida espiritual com una integració de valors més que una ruptura traumàtica. Trajectòria Professional i Compromís Social Després de dedicar anys a la docència en llocs com Montblanc, Cardona i Cambrils, la Rosa Maria va viure un canvi profund en traslladar-se al barri de Camp Clar. Aquest canvi va suposar: • Un qüestionament de les estructures religioses tradicionals per buscar una presència més propera als marginats. • La transició del món escolar al treball professional com a treballadora familiar en el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD). "Ajudar la persona perquè sigui autònoma i busqui el seu propi benestar està totalment integrat en el nostre carisma." Reflexions sobre la Societat i la Vida Religiosa L'entrevistada reflexiona sobre la manca de vocacions actuals, atribuint-ho a la baixa vivència de la fe entre la joventut i a una imatge antiga i rigorista de la vida religiosa que ja no es correspon amb la realitat actual, la qual permet una realització personal plena. • Defuig la idea de la felicitat absoluta mentre hi hagi patiment al voltant. • Reivindica el paper de la dona en l'Església i la societat a través de la tendresa, la intuïció i l'acompanyament.