Tots els episodis · 2001

225 episodis disponibles

episodis

121-144 de 225

Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
30'
Entrevista a Olivia Molet: Fotografia i Empresa
La Fotografia com a Art i el seu Reconeixement En aquesta edició de Dones d'Avui, la fotògrafa i empresària Olivia Molet reflexiona sobre l'estat actual de la fotografia. Tot i que la considera un art indiscutible, analitza les dificultats de la disciplina per entrar als grans museus europeus en comparació amb els Estats Units. La principal barrera radica en la manca d'exclusivitat, ja que la fotografia permet fer múltiples còpies de la mateixa obra. Trajectòria i Especialitat: Fotografia Publicitària A l'edat de 27 anys, Molet ja dirigeix el seu propi estudi a Tarragona. La seva formació va ser pionera en el Grau de Fotografia de la Universitat Politècnica de Catalunya. S'ha especialitzat en fotografia publicitària, un camp que defineix com a integral: • Arquitectura i interiorisme. • Bodegó (fotografia d'objectes inanimats). • Retrat editorial i fotografia industrial. Reptes de l'Emprenedoria i Tecnologia L'Olivia explica com el servei d'autoempresa del Consell Comarcal la va ajudar a establir-se. Destaca la importància d'estar al dia amb el boom de la fotografia digital, que considera un complement indispensable i no un enemic de la tècnica tradicional. "Quan em poso la càmera a l'ull, és com si fos un altre món; em sento segura de mi mateixa." Tendències i el Futur de la Dona en el Sector Sobre les tendències actuals, l'entrevistada afirma que vivim en una època on "tot val", tot i que les grans campanyes de moda i les marques globals continuen sent les que marquen el rumb visual. Pel que fa al paper de la dona, Molet creu que la fotografia no té sexe, tot i que encara hi ha menys dones professionals que homes en el sector actiu.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
28'
Núria Domènech: Moda, Tradicions i el Ball de Serrallonga
Entrevista a Núria Domènech: Una Mirada Jove a la Tradició i el Disseny Aquesta edició de Dones d'Avui ens apropa a la figura de la Núria Domènech, una tarragonina de 22 anys que combina la seva passió pel disseny de moda amb un fort compromís amb les festes populars de la seva ciutat. El Compromís amb la Tradició Tarragonina La Núria destaca pel seu profund sentiment tarragoní i la seva participació activa en el teixit cultural: • Forma part de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, vivint el món casteller des de la pinya. • És membre activa del Ball de Serrallonga, un ball parlat que recupera la història del bandoler del segle XVII. • Defensen la sàtira i la crítica social com a motor de la festa popular. "Un ball parlat és un grup de gent que critiquem o al·ludim fets que han passat a la ciutat, de vegades amb molta ironia i humor." Disseny de Moda i Patrimoni Actualment finalitzant els seus estudis de disseny, la Núria prepara un projecte ambiciós: • La creació de nous vestuaris per als personatges principals del Ball de Serrallonga (Serrallonga, Joana i el Nen). • L'organització d'una desfilada de moda inspirada en el llegat romà de Tàrraco que tindrà lloc a la Capçalera del Circ. Reflexions sobre l'Elegància i el Consum Des de la seva experiència treballant en una botiga de roba, reflexiona sobre com els homes solen ser més decidits a l'hora de comprar, mentre les dones busquen més seguretat en l'assessorament. Per a ella, l'elegància no és només el vestuari, sinó un saber estar i saber adaptar-se a cada context social.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
23 de març del 2001
42'
La Catedral de Tarragona i el Patrimoni Escolar
Exploració del Patrimoni a Tarragona L'episodi final de la temporada de l'emissora Tarragona Ràdio se centra en la importància del Patrimoni de la Humanitat des de dues perspectives: la conservació arquitectònica i l'educació dels joves. Visita a la Catedral de Tarragona Es realitza un recorregut detallat per l'interior de la Catedral de Tarragona acompanyats pels mossens Joan Aragonès i Josep Maria Serra, juntament amb l'arqueòleg Joan Menchon. • Significat espiritual i artístic: S'explica que la càtedra és el lloc d'ensenyament del bisbe i el símbol de la comunitat diocesana. • Arquitectura de transició: L'edifici destaca per ser una transició entre el romànic i el gòtic. • Restauració i manteniment: Es discuteixen les fases de reforma, des de la façana fins a la il·luminació interior finançada per Endesa. S'emfatitza que el manteniment es sufraga amb les visites turístiques. Descobriments Arqueològics L'arqueòleg Joan Menchon detalla les recents intervencions a la catedral, subratllant la riquesa del subsòl: • El Temenos romà: S'ha descobert un mur romà de tancament (peribolè) en excel·lents condicions, amb 9 metres d'alçada, considerat una peça clau de l'occident romà. • Sorpreses medievals: L'aparició d'arcades gòtiques i pintures murals a la capella de Sant Miquel. El Patrimoni a l'Escola: IES Camp Clar La segona part del programa inclou una entrevista sobre un crèdit de síntesi realitzat per l'IES Camp Clar. • Metodologia d'aprenentatge: Els professors Montserrat Esporrin i Manel Mañé expliquen com han apropat les "pedres" als alumnes de 4t d'ESO a través de la romanització a l'aula, l'ús de cinema (Peplum) i visites manipulatives. • Resultats: L'objectiu era que els joves sentissin el patrimoni com a propi per fomentar-ne el respecte futur. "Tarragona és obra dels Escipions (Tarraco Escipionum Opus)"
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
23 de març del 2001
54'
Valoració de Tarraco Viva i Memòria del Segle XX
Balanç de les Jornades Tarraco Viva L'episodi d'avui se centra en l'èxit de les terceres jornades de reconstrucció històrica Tarraco Viva. Els interlocutors destaquen l'augment significatiu de visitants i la consolidació d'un model de divulgació rigorós que apropa el patrimoni a la ciutadania. Impacte i Activitats Destacades • La incorporació de grades al Camp de Mart ha permès veure les lluites de gladiadors i legionaris amb més comoditat. • L'èxit del termopolium gestionat per Tarracataula, que ha permès degustar gastronomia romana. • La implicació dels nens a través de jornades escolars interactives, superant els 900 participants. Projectes de Futur al Patrimoni La tinent d'alcalde Maria Mercè Martorell detalla les actuacions previstes per a l'any vinent: 1. Amfiteatre Romà: Es preveu traslladar-hi les lluites de gladiadors un cop finalitzades les obres d'adequació i accessibilitat. 2. Pont del Diable: Creació d'un centre d'interpretació sobre l'enginyeria civil romana i la preservació de l'entorn com a pulmó verd. 3. Muralles de Tarragona: Millora dels accessos al pas de ronda i museïtzació del cos de guàrdia. "L'objectiu és que la gent conegui el passat romà de Tarraco fugint d'una 'carnavalada' i mantenint el rigor històric amb reproduccions exactes." Memòria Històrica i Vida Local A la segona part del programa, els membres de Pinzell Brut reflexionen sobre la Tarragona del segle XX. Reconeixement a Personatges Locals • Es discuteix la creació de nous carrers dedicats a pioners de l'esport com els fundadors del Nàstic de Tarragona i el Club Nàutic. • Es recorda la tasca social de capellans en barris com Torreforta i l'Esperança durant la postguerra. • La trajectòria de l'Escola d'Art, fundada per artistes com Salvador Martorell i Ignasi Mallol el 1935.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
40'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona
Infraestructures i Patrimoni Cultural L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, anuncia avenços significatius en la gestió de la ciutat, destacant especialment la cessió de la titularitat de l'edifici de la Chartres per part de la Generalitat. Aquest espai es projecta com un centre cultural interactiu i polivalent. Gestió Urbanística i el Nou Pla General S'aborda la reforma del Pla General d'Urbanisme, amb l'objectiu de millorar la connexió entre els barris de Ponent i el centre mitjançant: • La creació de fil conductors o voreres contínues. • La construcció de nous ponts sobre el riu Francolí. • La preservació de la identitat de la Part Alta, evitant que es converteixi exclusivament en un parc arqueològic. Seguretat Ciutadana i Policia Nacional Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de la manca d'efectius de la Policia Nacional. Nadal qualifica la situació d'insostenible i destaca l'esforç extra que realitza la Guàrdia Urbana per cobrir competències que no li corresponen. "No puc estirar més la Guàrdia Urbana... estem fent funcions de seguretat que la Policia Nacional hauria de cobrir." Mobilitat i Conflictivitat Veïnal Arran de les protestes pel preu dels autobusos, l'alcalde manté una postura ferma: • Es prioritzaran els abonaments per sobre del bitllet senzill. • Es realitzarà una auditoria general del transport públic. • Crida a la unificació del moviment veïnal, criticant la politització d'algunes associacions. Esports i Futur Polític L'alcalde expressa el seu suport total al Gimnàstic de Tarragona, instant la junta a fer un "resto" (apostar-ho tot) per mantenir la categoria. Sobre el seu futur polític, manté la incògnita amb ironia, tot i reafirmar que la seva il·lusió pel projecte de ciutat continua intacta.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
14'
Inauguració del Campus Sescelades: Salt Qualitatiu de la URV
Inauguració del Campus Sescelades El proper dilluns es posen en marxa les noves instal·lacions del campus científico-tecnològic de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest projecte suposa la fi de la provisionalitat per a molts estudis que fins ara s'ubicaven en espais temporals. Infraestructures i Capacitat S'estrenen tres edificis compartits per les dues escoles d'enginyeria: un per a laboratoris docents, un aulari estable i un edifici per a departaments i professorat. Prop de 2.500 alumnes començaran a utilitzar aquestes instal·lacions immediatament, xifra que s'elevarà fins als 4.000 quan finalitzin les facultats de Química i Enologia. Aquest volum representa gairebé el 50% de la comunitat universitària, consolidant un procés de concentració de recursos de gran magnitud. Millores per a la Comunitat Universitària "L'estrena de les noves instal·lacions és el pas més important en l'evolució dels darrers anys de la Rovira i Virgili." Estudiants: Es posa fi a l'era dels barracons amb espais més amplis, moderns i dignes. Professorat: Es centralitza la recerca, evitant que els docents hagin de repartir-se entre l'antiga Universitat Laboral i la facultat de l'Imperial Tàrraco. Col·laboració: La proximitat física entre centres permetrà una millor interacció i transferència de coneixement en àrees afins. El Futur: El Parc Científic i Tecnològic El campus s'orientarà clarament cap a la xarxa científico-tècnica, amb un focus especial en la tecnologia química a causa de l'entorn industrial de Tarragona. El futur inclou: 1. El Centre de Recursos Científics amb tecnologia puntera. 2. L'arribada de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). 3. La creació d'un Parc Científic que s'ha de definir durant el proper any.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
20'
Anàlisi de Santa Tecla i la Mercè a Tarragona
Balanç de les Diades Castelleres de Tarragona L'espai analitza les recents jornades castelleres de Santa Tecla i la Mercè a Tarragona, comptant amb les veus dels experts Javier Bailac i Guillermo Soler. S'hi destaca un contrast entre la decepció per la manca de grans construccions i la fita històrica dels pilars caminants. La Mercè: L'Èxit dels Pilars L'aspecte més positiu de la festivitat de la Mercè ha estat que les quatre colles de la ciutat han aconseguit portar els seus pilars fins al balcó de l'Ajuntament. Aquesta efemèride només s'havia produït en dues ocasions anteriors (1997 i 2001). Suposa una injecció de moral important per a les colles en el tram final de la temporada. En l'aspecte tècnic, els Xiquets de Tarragona van consolidar el 2 de 8 amb folre, mentre que la Colla Jove va realitzar el 4 de 8. Santa Tecla: Un sabor agredolç L'anàlisi de la diada gran de Santa Tecla és més crítica. Els experts coincideixen que l'actuació va estar per sota de les expectatives del públic. Absència de castells de nou: Tarragona encara no ha vist cap construcció de nou pisos aquesta temporada. Dificultats amb la canalla: Tant la Jove com els Xiquets han patit caigudes i problemes psicològics amb els més petits, fet que ha obligat a rebaixar el llistó. Èxit dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van ser els grans triomfadors morals, completant la millor actuació de la seva història recent amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. Perspectives de Final de Temporada Tot i el desgast, algunes colles encara miren cap al futur immediat: "Només per veure l'intent del 4 de 8 amb l'agulla ja val la pena pagar; hi ha fusta i falta una mica de sort." Els Xiquets de Tarragona tenen cites clau properament, incloent-hi el 75è aniversari i Tots Sants a Vilafranca. La Colla Jove Xiquets de Tarragona intentarà refer-se de la irregularitat a la diada de Reus. Els Xiquets del Serrallo prioritzen la renovació de la canalla i la motivació de la seva massa social per a la temporada vinent.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
8'
Exposició itinerant i jornades sobre l'euro a Tarragona
L'arribada de l'euro i l'exposició a Tarragona Entrevista a Teresa Prat, promotora comercial de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, sobre l'exposició itinerant que recorre Espanya per preparar la ciutadania davant la introducció de l'euro. A la mostra, ubicada a la Sala de Cultura de la Generalitat, es pot conèixer la història de la moneda des del Tractat de Maastricht fins a la seva implantació definitiva. Detalls de l'exposició i activitats Estructura de la mostra: Consta de 31 panells informatius i una sala de vídeo amb contingut didàctic continu. Objectiu: Informar empresaris, comerciants, nens i ciutadans en general per facilitar la transició que culminarà el 28 de febrer de 2002. Material per als visitants: Es reparteixen targetes de conversió de pessetes a euros, pòsters, díptics i tríptics amb els nous bitllets i monedes. Conferències i formació addicional A banda de l'exposició, s'han organitzat dues jornades clau al Saló d'Actes de l'Ajuntament: Dimecres 12: "L'euro i la docència", adreçada a professors i pares. Dijous 13: "L'euro i el comerç", a càrrec de Joaquín Millán (regidor de Sitges), per orientar els comerciants locals sobre la seguretat i garanties del canvi. "Hem de pensar que ens queden exactament 112 dies perquè aquesta moneda arribi i és un moment molt important per tenir-ho clar." Compromís de la Cambra de Comerç La Cambra ja ha realitzat 29 jornades de formació per a més de 1.000 empresaris i preveu duplicar aquestes xifres en l'últim trimestre de l'any. L'enfocament principal és el sector comercial, ja que ha de transmetre seguretat i confiança al consumidor final durant els primers mesos del 2002.
Arxiu sonor esports 2001
22 de març del 2001
19'
Actualitat i reptes del CBT sota la presidència de Rafael Pintado
El Club Bàsquet Tarragona (CBT) inicia la temporada 2001-2002 En aquesta edició del programa d'esports de Tarragona Ràdio, s'analitza l'actualitat del Club Bàsquet Tarragona (CBT) en un moment clau d'inici de temporada. L'entrevista compta amb la presència del president del club, Rafael Pintado, i la intervenció telefònica de l'entrenador Porfirio Fisac. Assemblea de Socis i Pressupostos Avui mateix se celebra l'assemblea ordinària a la Cambra de Comerç de Tarragona. Els punts clau de la reunió són: * Presentació de la memòria esportiva i social de l'exercici anterior. * Tancament econòmic de la temporada passada i aprovació del pressupost per a la nova campanya. * El president espera una sessió tranquil·la malgrat els possibles punts conflictius habituals en la gestió de números. Debut Oficial: Lliga Catalana contra el Manresa Demà a les 21:00 h, el pavelló del Serrallo acollirà el partit d'anada de les semifinals de la Lliga Catalana LEB contra el Manresa, dirigit per l'exentrenador blau Ricard Casas. "Em faria molta il·lusió poder eliminar el Manresa i tenir a les vitrines una Copa Catalana LEB." L'entrenador Porfirio Fisac destaca que, tot i ser pretemporada, l'equip té la màxima il·lusió. L'objectiu principal és arribar al 100% per al debut de lliga el dia 14 a Guadalajara, però volen ser competitius des del primer minut oficial. Objectius Esportius i Socials L'ambició del club és clara: situar Tarragona al mapa del bàsquet d'elit. 1. Esportius: Classificar-se per als play-offs d'ascens i intentar pujar a la LEB 1. 2. Socials: Arribar a la xifra dels 1.000 socis. El president fa una crida a l'afició per mantenir l'eufòria de l'any passat i omplir les grades. 3. Plantilla: S'han analitzat els nous fitxatges com Xevi Soler, Charlie Bennett o David Garcia, buscant un perfil de jugador jove, ambiciós i amb veterania en posicions clau.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
18'
Anàlisi de la Diada de Sant Fèlix i l'èxit de la Colla Jove
Actualitat Castellera: La Prèvia de Sant Fèlix El periodista Guillermo Soler analitza la proximitat de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, considerada la jornada més important del calendari casteller. Enguany, la trobada recupera el focus en les construccions després de setmanes de polèmiques organitzatives. Previsions per a les quatre colles punteres Castellers de Vilafranca: Juguen a casa i tenen el programa més ambiciós. El seu gran objectiu és el 3 de 10 amb folre i manilles, un castell que se'ls resisteix i que marca l'èxit o el fracàs de la seva temporada. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Arriben en un gran moment de forma i amb ganes de reivindicar-se després de les negociacions sobre les condicions de la diada. Preveuen el 3 de 8 per sota i el 5 de 9. Colla Joves Xiquets de Valls: Es presenten com una incògnita. Després d'una temporada passada excepcional, enguany busquen consolidar la gamma extra amb el 2 de 9 amb folre i manilles. Minyons de Terrassa: Tot i les excuses habituals sobre la manca de rodatge post-vacacional, enguany arriben amb molta activitat prèvia i castells de nou ja descarregats. El punt d'inflexió de la Colla Jove de Tarragona L'altre gran focus d'interès és el 4 de 9 amb folre descarregat diumenge passat a l'Arbós per la Colla Jove de Tarragona. Aquest fet és especialment rellevant perquè: Trencava una ratxa de dos anys sense descarregar cap castell de nou. Dona una empenta moral clau de cara a la diada de Santa Tecla. "Els castells importants es veuen a la cara de la gent que els ha fet." Segons Soler, aquest èxit no només beneficia la Jove, sinó que esperona la rivalitat sana amb els Xiquets de Tarragona, obligant-los a ser més ambiciosos.
Arxiu sonor esports 2001
22 de març del 2001
8'
Prèvia del retorn del Nàstic a Segona A contra el Racing
El Nàstic de Tarragona torna al futbol professional L'actualitat del conjunt grana està marcada pel debut a la Segona Divisió A després de 22 anys d'absència. L'equip ha tancat la seva preparació amb un fort component social i espiritual, visitant l'ermita del Llorito per demanar sort per a la nova temporada 2001-2002. Convocatòria i novetats tècniques Josep Maria Noguès ha facilitat la primera llista de 18 jugadors, d'acord amb la normativa de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Els punts clau de la plantilla són: Marcelo: El nou fitxatge brasiler és la gran novetat i portarà el dorsal 15. Esquema tàctic: Es manté el sistema 3-5-2 que va donar l'ascens, amb un mig del camp poblat i la parella atacant formada per Lluís Codina i Santi Castillejo. Baixes: Quique i Mosso queden fora per lesió, mentre que Ruiz Ochoa, Lara i Rondeler es perden el partit per decisió tècnica. L'adversari: Racing de Santander El conjunt càntabre arriba a Tarragona amb un bloc de gran nivell, liderat pel porter internacional Ceballos. Malgrat ser un equip amb "vicis de Primera", s'espera que plantegin un partit obert i ofensiu, amb tres mitjapuntes que podrien deixar espais per al contraatac grana. Ambient al Nou Estadi L'aspecte social i logístic també és protagonista: Natàlia Rodríguez realitzarà el saque d'honor. S'espera una entrada d'entre 8.000 i 10.000 espectadors, malgrat la retransmissió televisiva. S'han realitzat obres a corre-cuita per remodelar vestidors, llotja i zones de premsa per complir amb les exigències de la categoria. "Serà el primer partit a la Segona Divisió del Nàstic després de 22 anys; un moment històric per a la ciutat."
Arxiu sonor esports 2001
22 de març del 2001
23'
Josep Maria Nogués i el debut del Nàstic a Segona A
Preparatius per al debut històric a Segona Divisió L'entrenador del Nàstic de Tarragona, Josep Maria Nogués, visita els estudis de Tarragona Ràdio a 48 hores del debut contra el Racing de Santander. L'atmosfera a la ciutat és d'una il·lusió desbordant, amb xifres que gairebé arriben als 5.000 socis i un increment notable d'empreses col·laboradores. La gestió de l'èxit i l'exigència física Nogués reflexiona sobre la duresa del calendari actual, criticant el sistema de play-off de Segona B que deixa els jugadors gairebé sense vacances. • La pretemporada ha estat marcada per les altes temperatures i la humitat de Tarragona. • L'estat físic del grup és òptim malgrat el cansament acumulat. Anàlisi del fitxatge de Marcelo i el seu rol Sobre la nova incorporació, Marcelo, provinent del FC Barcelona: • El tècnic confessa que inicialment era reaci als jugadors estrangers pel risc d'adaptació, però els informes sobre ell són excel·lents. • Destaca la seva potència en el llançament de faltes i la seva humilitat per integrar-se al vestidor. Estratègia i filosofia de joc a Segona A Nogués defensa mantenir l'estil ofensiu i de tracte de pilota que els va donar l'ascens, tot i que reconeix els perills de la categoria: "A Segona A, qualsevol errada, un mal control o una pèrdua de pilota, es converteix en un gol del contrari." L'entrenador insisteix que, tot i la pressió del futbol professional, vol evitar caure en el futbol arcaic de puntada llarga i rebuig. Estructura del club i futur professional L'arribada de Villena com a secretari tècnic ha permès a Nogués centrar-se exclusivament en la parcel·la esportiva, filtrant la pressió dels representants i la gestió del futbol base. Personalment, afronta el repte amb tranquil·litat i l'ambició de consolidar un "Nàstic gran" a la categoria de plata.
Arxiu sonor esports 2001
22 de març del 2001
21'
Preparació del Nàstic pel debut contra el Racing
Actualitat del Gimnàstic de Tarragona El programa analitza l'última hora del Nàstic davant el seu imminent debut a la Segona Divisió A. L'expectació pel retorn a la categoria de plata s'ha fet palesa en la roda de premsa de presentació del nou fitxatge, Marcelo Anderson de Silva, un defensa de 21 anys provinent del filial del Barça. La preparació física amb Jordi Abella Jordi Abella, preparador físic de l'equip, explica els reptes d'una pretemporada marcada per la intensitat i el poc temps d'adaptació després de l'ascens. Els punts clau del treball físic actual són: Sessions dobles: Treballs de 4 a 5 hores diàries per acumular volum i resistència. Fatiga acumulada: Els jugadors arriben a l'inici amb certa lentitud a causa de la càrrega muscular, però amb l'objectiu de guanyar velocitat en les properes setmanes. Absència de lesions greus: Una dada molt positiva és que la plantilla està pràcticament al complet, a excepció de petites molèsties de Quique i Musso. Planificació tecnològica: L'ús del portàtil i programes informàtics per arxivar i adaptar els entrenaments segons els resultats i l'evolució de l'equip. Anàlisi del rival: El Racing de Santander Jaume Bonet, analista tècnic, ha desgranat el perfil del primer rival de la temporada. Malgrat ser un ex-Primera Divisió amb un pressupost de 3.700 milions de pessetes, el Racing presenta vulnerabilitats: Baixes sensibles: Ha perdut figures com Amavisca o Manjarín, tot i mantenir jugadors de qualitat com el porter Ceballos o el davanter Mazzoni. Estil ofensiu: A diferència d'altres equips de Segona, el Racing busca jugar la pilota i ser protagonista, cosa que el Nàstic pot aprofitar. Moment d'adaptació: L'equip càntabre encara no s'ha acoblat totalment a la duresa i el joc tàctic de la Segona Divisió, la qual cosa fa que sigui un bon moment per enfrontar-s'hi. "Al camp no hi veurem la diferència de pressupost; jugarem 11 contra 11 i amb el suport de la nostra afició." Expectatives de la temporada L'objectiu marcat pel cos tècnic és la permanència. Es preveuen partits molt tàctics, de força física i on els detalls i el "joc defensiu" seran determinants en una categoria molt equilibrada on l'Atlético de Madrid destaca com el gran favorit.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
7'
Lluís Amiguet analitza el periodisme local i global
El paper del periodisme en un món global L'entrevista amb el periodista tarragoní Lluís Amiguet, actual redactor de La Vanguardia, se centra en la importància de la comunicació de proximitat en el marc dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. Amiguet reflexiona sobre la necessitat de trencar la barrera entre el que es considera global i local, defensant que la qualitat informativa no depèn de la ubicació geogràfica. Idees clau de la reflexió periodística Universalitat de la notícia: Amiguet sosté que els esdeveniments en barris tarragonins com Torreforta o Bona Vista tenen la mateixa rellevància humana que els fets a Manhattan o París. L'ofici com a pont: La tasca del periodista és transformar el global en local i viceversa, connectant les realitats del món amb la vida quotidiana dels ciutadans. Combatre els complexos: Es fa una crida a superar el complex d'inferioritat de la perifèria davant les capitals i el poder simbòlic que aquestes exerceixen. "Qui té l'altaveu té el poder i això és una cosa que hem de combatre amb molta professionalitat i amb molt d'ofici." Estat de la professió a Catalunya Lluís Amiguet destaca la bona preparació dels professionals catalans i el seu sentit de deure cívic i servei públic, heretat d'una tradició de lluita per les llibertats. També felicita Tarragona Ràdio pel seu 15è aniversari, recordant els seus inicis com a Ràdio Fòrum i celebrant la seva evolució cap a una emissora plenament professionalitzada.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
38'
Ascens del Nàstic i obres municipals a Tarragona
Celebració de l'Ascens a Segona Divisió A L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, expressa la seva satisfacció per l'històric ascens del Gimnàstic de Tarragona. L'èxit esportiu es descriu no només com un triomf del club, sinó com un èxit de ciutat que situa Tarragona en l'elit del futbol espanyol. Nadal destaca l'impacte mediàtic, esmentant que diaris com el Marca dediquen portades a l'esdeveniment, fet que projecta el nom de la ciutat a tot l'Estat. Reptes i Consolidació Nadal subratlla la importància de la prudència per evitar l'anomenat efecte cava (ascensos i descensos ràpids) i aposta per una consolidació sòlida a la nova categoria. • Suport econòmic: L'Ajuntament augmentarà el seu esforç pressupostari (al voltant dels 100 milions de pessetes). • Patrocini: Es busca un patrocinador, però l'alcalde és taxatiu: el logotip de Tarragona a la samarreta és intocable i no negociable. "No és un equip català, és un equip tarragoní que representa el futbol català a segona divisió." Millores Urbanístiques i el Nou Estadi Arran de l'ascens, es plantegen reformes urgents al Nou Estadi per complir amb les exigències de la categoria i millorar l'experiència de l'aficionat: • Millora dels accessos i aparcaments a la zona del Llorito. • Ampliació del camp i supressió de línies de la preferent per optimitzar la pressió ambiental sobre els rivals. • Rebuig a la construcció d'un nou camp en una altra ubicació; es prefereix reformar l'actual. Actualitat Municipal: El Miracle i la Rambla L'entrevista també repassa projectes clau de la ciutat: • Platja del Miracle: Defensen la nova plataforma malgrat la polèmica pel ciment, destacant-ne la utilitat per a aparcaments i espais de lleure. • Pàrquing de la Rambla: S'explica el calendari de les obres i el pacte amb els botiguers per retardar les reformes de les voreres fins al setembre. • Vidal i Barraquer: Una obra estratègica que es preveu inaugurar al setembre per descongestionar el trànsit de l'avinguda Pere Martell.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
26'
Els Pets i 'Respira': Maduresa, Felicitat i Compromís Social
Una nova etapa: L'estrena de 'Respira' Lluís Gavaldà i Joan Reig presenten el seu nou disc, 'Respira', sota una gran expectació malgrat la inseguretat que els genera cada nou llançament. En aquest treball, el grup reivindica una personalitat musical pròpia forjada durant 16 anys de trajectòria, barrejant estils com el funky, el country o la bossa nova. Temes de les lletres: De l'amor a la consciència social El grup defensa que les lletres són la seva millor arma per competir amb les grans produccions internacionals. Destaquen punts clau com: • La felicitat adulta: Una felicitat conscient, natural i sense additius, que accepta els mals moments com a part de la vida. • El pas del temps: Una obsessió personal de Gavaldà sobre com la memòria selecciona els records. • Crítica social: L'episodi aborda temes punyents com la immigració, on denuncien que el problema real és la por a la pobresa i la mala consciència d'Europa. • La gent gran: Reivindiquen el paper dels vells (terme que volen recuperar sense connotacions negatives) com a font de saviesa enfront d'una societat que els aïlla en geriàtrics. Producció i popularitat L'àlbum ha estat produït per Brad Jones, tot i mantenir l'essència i l'aprenentatge rebut del desaparegut Marc Grau. Malgrat l'èxit massiu de vendes (30.000 còpies en dues setmanes), els membres del grup asseguren que mantenen una vida normal per no perdre el contacte amb la realitat que inspira les seves cançons. "L'únic aspecte que podem guanyar als americans i els anglesos és amb les lletres, perquè ells mai podran parlar de les coses que passen aquí." El repte de la llengua a l'Estat Espanyol El grup reflexiona sobre la dificultat d'exportar música en català més enllà dels Països Catalans. Tot i haver entrat en llistes de vendes estatals, es mantenen ferms en la decisió de no traduir les seves cançons, prioritzant la fidelitat a la seva cultura per sobre de l'èxit comercial a Espanya.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
22'
Diada de Sant Jordi a la Rambla de Tarragona
Celebració de Sant Jordi a Tarragona L'emissió especial de Tarragona Ràdio capta l'ambient festiu de la diada des de la Rambla. Tot i l'elevada afluència de públic, la jornada està marcada per un vent intens que dificulta l'estabilitat de les carpes i aixeca pols, provocant que molts ciutadans optin per passejar durant el matí i posposar les compres fins a la tarda. Preferències de llibres i roses Les connexions a peu de carrer amb Marta Domènech mostren la realitat del consum durant la fira: * Èxits de vendes: Es preveu que els títols de Maria de la Pau Janer i la saga de Harry Potter siguin dels més venuts. * Perfils de compradors: Els joves mostren interès per llibres d'aventures i partitures musicals. * Tendència de la rosa: Tot i que es veuen moltes roses, alguns ciutadans comenten que la situació econòmica o la falta de previsió frena les compres d'última hora. Presentació Literària: Constantí L'autora Montserrat Duc presenta la seva nova obra, escrita conjuntament amb Anna Maria Giner, editada per Cossetània Edicions: * Es tracta d'una guia sobre Constantí que analitza la transformació del municipi des de la industrialització dels anys 60 fins avui. * L'obra destaca joies patrimonials com el Mausoleu de Centcelles i el llegat de l'arquitecte Joan Maria Jujol. * > "Escriure sobre l'espai viscut és complicat, però hi hem volgut posar passió i compromís." Reconstrucció de la Llegenda El programa inclou un relat coral on diferents veus reconstrueixen la llegenda de Sant Jordi, narrant el combat amb el drac a Montblanc, el naixement del roser a partir de la sang de la bèstia i el portal que avui dia encara porta el nom del cavaller.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
46'
Especials de Sant Jordi: Literatura, Espeleologia i Natura
Resum de l’Especial de Sant Jordi a Tarragona Ràdio Aquest episodi realitzat en directe des de la Rambla Nova de Tarragona celebra la diada de Sant Jordi amb una sèrie d’entrevistes a autors i editors locals, combinant la presentació de novetats literàries amb la lectura col·lectiva de la llegenda de Sant Jordi. Literatura i Premis de Narrativa L'episodi compta amb la presència de Joan Mestre, guanyador del Premi de Narrativa Pin i Soler, que presenta la seva novel·la "El mas de la Guineu". • L'obra abasta 50 anys d'història, des de la desfeta de Cuba fins al final de la Guerra Civil. • Joan López, d'Edicions al Mèdol, destaca la qualitat de l'obra i reflexiona sobre la dificultat de distribució del llibre local i els reptes del sector editorial. Ciència i Descobriment: La Cova Urbana Es presenta el llibre de fotografia "La cova urbana de Tarragona", editat per Arola Editors. • Els membres de la Societat d'Investigacions Espeleològiques expliquen que l'obra recull quatre anys d'exploracions sota la ciutat. • Es discuteix la possibilitat de connexions sota la Rambla i les dificultats de finançament i seguretat per obrir la cavitat al públic. Narrativa Curta i Reflexió Ètica Jaume Palau presenta el seu recull de relats "Històries en negro". L'autor defensa la intensitat del format breu: "La narrativa curta és com un sprint de 50 metres, mentre que la novel·la seria la marató." • L'obra explora temes universals com la solitud, l'amor i el món laboral des d'una perspectiva ètica i estètica. Natura, Senderisme i Patrimoni Rafael López analitza el fenomen del senderisme a través del seu llibre acadèmic però divulgatiu. • Es diferencia l'excursionisme clàssic de l'aventura comercial. • Es fa una crida a la protecció dels camins tradicionals i la cartografia davant l'amenaça dels vehicles motoritzats. Intersperat amb les entrevistes, diversos ciutadans i autors convidades llegeixen fragments de la llegenda de Sant Jordi, des de la decisió del sacrifici de la princesa fins al combat final del cavaller contra el drac.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
55'
Sant Jordi a Tarragona: Literatura, Educació i Autors Locals
Sant Jordi i el foment de la lectura En aquest episodi especial des de la Rambla Nova de Tarragona, es discuteix el paper fonamental de la lectura en la societat actual, especialment entre els joves. Els convidats debaten si l'hàbit de llegir està realment en crisi o si simplement ha canviat la forma de consum. L'escola de pares i la motivació juvenil • Jordi Tinyena i Rosa Gairal analitzen les lectures obligatòries a secundària. • Es planteja si obligar a llegir "mata" el plaer de la lectura o és un mal necessari per garantir una alfabetització mínima. • S'emfatitza que la família és el primer educador i que l'hàbit s'ha de veure a casa abans que a l'aula. Novetats literàries i autors convidats • Roger Roig presenta les aventures del Zum-Zum, un globus aerostàtic que ensenya la Tarragona romana als nens de forma visual i propera. • Núria Gómez relata la polèmica presentació del seu llibre No me digas no a Ponferrada, on va patir un intent de censura per tractar temes d'assetjament sexual en la política. • Montse Palau recorda les figures de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, destacant la reedició de l'obra Sòfocle o els mals de la discreció, una novel·la amb una història curiosa de plagis i premis Sant Jordi. La diada a peu de carrer "Sant Jordi és el dia en què la indústria del llibre treu el ventre de pena; pot suposar el 20% de les vendes anuals d'un llibreter." L'episodi inclou connexions en directe on ciutadans comparteixen les seves històries d'amor i desamor a canvi de llibres i roses, mantenint viu l'esperit de la llegenda de Sant Jordi, la qual és llegida de manera fragmentada pels mateixos convidats.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
22 de març del 2001
50'
Sant Jordi a Tarragona: Llibres, Roses i Literatura Local
Una Diada al Cor de la Rambla Nova L'episodi narra la jornada especial de la Diada de Sant Jordi des de l'estudi mòbil de Tarragona Ràdio, situat davant del Teatre Metropol. La celebració destaca per una meteorologia favorable i una gran afluència de públic des de primera hora del matí. El Teixit Editorial Tarragoní Es destaca la fortalesa del sector editorial a la zona, un fet singular a Catalunya fora de Barcelona. Representants de les principals editorials locals debaten sobre els reptes del sector: • Edicions Cosetània i Arola Editors expliquen la importància de mantenir línies editorials pròpies (muntanya, infantil, assaig). • Es menciona la feina constant durant tot l'any, més enllà de les fites de Sant Jordi i Nadal. • Alfred Arola denuncia un robatori de material informàtic que ha endarrerit algunes novetats previstes. Novetats i Recomanacions Literàries Els convidats presenten les seves obres destacades per a aquesta diada: • Àngel Octavi Brunet: Presenta el llibre infantil Terra, Tarragona i l'univers (il·lustrat per Faro) i la nova entrega del detectiu McIntosh. • Coral Quadrada: Parla de l'assaig històric L'Aixada i l'Espasa sobre l'època medieval. • Marc Casanovas: Presenta un relat irònic sobre el món del futbol integrat en el recull dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Perspectives sobre la Lectura i la Tradició Es reflexiona sobre el futur del llibre i la cultura: • La possible coexistència del llibre digital i el llibre físic, posant èmfasi en el valor tàctil i l'olor del paper. • > "La literatura juvenil és la literatura de tots, perquè la poden llegir nens i grans." • Coral Quadrada aporta una visió històrica del Sant Jordi original com a patró d'ordres militars i la seva evolució cap a una festa cultural.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
22 de març del 2001
48'
Polèmiques urbanístiques, Tarraco Viva i l'art local
Actualitat i Polèmiques a Tarragona L'episodi comença repassant les controvèrsies urbanístiques i patrimonials a la ciutat. El punt principal és la discussió sobre la carpa de l'Auditori Teatre del Camp de Mart i el seu impacte visual sobre les Muralles de Tarragona. Els diferents grups municipals debaten si cal retirar-la immediatament o esperar a tenir un auditori alternatiu. El trasllat de l'escultura Adam Un altre tema destacat és el futur de l'escultura Adam, de l'artista David Susana, situada actualment a l'entrada del Camp de Mart: • S'ha confirmat el seu trasllat abans de l'estiu cap a la zona dels quatre garrofers. • L'obra, instal·lada el 1997, ha rebut crítiques per no encaixar amb l'entorn històric. • La decisió busca alliberar la visió del Portal del Roser i de les estructures romanes. Divulgació Històrica: Tarraco Viva Es presenten les activitats de la tercera edició del festival Tarraco Viva, centrat en la reconstrucció històrica. L'entrevistat, Enric Ceritjol del Projecte Fènix, explica el seu nou espectacle: "L'objectiu no és fer teatre, sinó reconstruir la vida romana amb la màxima fidelitat possible a través de la pedagogia." Imperium et Concilium • L'espectacle tindrà lloc al Pretori i se centra en l'administració civil de la província Tarraconensis. • Es destaca la importància de la burocràcia i l'ordre romà com a base de l'Imperi, més enllà de les legions. • S'ha posat un èmfasi especial en el rigor del vestuari, utilitzant llana 100% i calçat fet a mà. Reflexions sobre l'Art i el Pinzell Brut En la secció final, Rosa Comi i Manel Pedrol del col·lectiu Pinzell Brut inicien un recorregut pel segle XIX i reflexionen sobre la figura de l'artista a la ciutat: • La dificultat de viure exclusivament de l'art a Tarragona. • El concepte de l'obra alimentícia (OA) per sobreviure econòmicament. • La crítica a la societat actual que valora més l'estatus i el preu d'una obra que no pas la seva capacitat comunicativa.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
22 de març del 2001
46'
Patrimoni i Turisme a Tarragona: Escola Taller i Rècord de Visites
Actualitat del Patrimoni i Projectes de Futur Aquest episodi de Tarragona Ràdio analitza l'estat actual del patrimoni històric de la ciutat després de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Es destaquen projectes clau per a la conservació de monuments i la gestió de l'èxit turístic. L'Escola Taller del Pont del Diable L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat un projecte per dignificar l'entorn del Pont del Diable mitjançant la creació d'una escola taller que s'iniciarà a l'octubre: • Contractació de 32 joves en atur per un període de 24 mesos. • Formació en quatre mòduls: jardineria, fusteria, construcció i guardes forestals. • Els treballs inclouen la recuperació del jardí romàntic i l'habilitació de la casa del guarda com a aula de natura. Remodelació de l'Amfiteatre Romà S'han anunciat obres imminents a l'Amfiteatre Romà per millorar l'accessibilitat i la seguretat: • L'objectiu és que les lluites de gladiadors de Tarraco Viva es puguin tornar a celebrar a l'arena. • Es preveu una segona fase amb la instal·lació d'un elevador històric per a animals. Comercialització del Patrimoni: Botiga Mosaic Entrevista a la Gemma, responsable de la botiga Mosaic, situada a la Part Alta: • Augment significatiu de vendes des de la nominació de la UNESCO. • Productes estrella: reproduccions de vidre romà, mosaics de la Medusa i joieria inspirada en peces del museu. "L'artesà ara està més obert a fer peces de Tarragona perquè veu que el producte té sortida amb el Patrimoni de la Humanitat." Anàlisi de Dades: Rècord Històric de Visitants La Maite Martorell, cap d'informàtica del Museu d'Història, detalla les xifres del mes d'abril, el millor de la història de la ciutat: • Més de 78.000 visitants en un sol mes, amb un creixement del 50% respecte a l'any anterior. • Els monuments més visitats són el Circ Romà i les Muralles de Tarragona. • Un 66% dels turistes provenen de Catalunya, seguit de França, el Regne Unit i Alemanya.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
22 de març del 2001
55'
Patrimoni, Teatre i Oci a la Tàrraco Romana
Patrimoni de la Humanitat i Exposicions L'episodi comença detallant una exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els monuments romans del conjunt de Tàrraco, destacant la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. S'hi exhibeixen rèpliques de peces emblemàtiques com: • Retrats imperials de Marc Aureli i Claudi. • Una escultura dedicada a Ceres i fragments de Venus. • La famosa nina d'ivori trobada a la necròpolis, una peça articulada del segle IV que indica un alt estatus social. L'Oci i la Diversió en l'Època Romana Amb el poeta Lucius Anneus Florus s'analitza com es divertien els ciutadans a l'antiga Tarragona, des de l'esfere privat fins als grans espectacles públics: Jocs de Taula i Infantils • Jocs de daus: Fabricats amb ossos d'animals. • Jocs de sobretaula: Com el tres en ratlla amb fitxes de vidre o ceràmica. • Jocs infantils: Representacions de "cuinetes" i el joc del mocador. Grans Espectacles Públics Els romans seguien la màxima de Panem et Circenses (pa i circ) en tres recintes clau: 1. Teatre: Mímica i culte imperial. 2. Amfiteatre Romà: Lluites de gladiadors i venationes (simulacres de cacera amb feres). 3. Circ Romà: Curses de quadrigues i acrobàcies de genets (desultor). Es destaca la passió de les aficions, dividides en faccions com els "verds" i els "blaus". Festival de Teatre Grecollatí Es presenta la sisena edició del festival que reuneix milers d'estudiants a l'Auditori del Camp de Mart. L'organitzador, Antoni González Sant Martí, destaca: • La importància de portar els textos clàssics (Sòfocles, Esquil) a l'escena. • La creació de la Societat Catalana de Teatre Grecollatí amb seu a Tarragona per garantir el relleu generacional. • El desig futur de realitzar representacions al Teatre Romà de la ciutat. Curiositats de la Catedral de Tarragona El col·lectiu Pinzell Brut analitza detalls artístics i problemes de conservació: • El Claustre: Destaca per tenir prop de 300 capitells amb iconografies de faules (com la processó de la rata i el gat) i motius de possible influència islàmica. • Estat de conservació: Es fa una crida a la restauració urgent dels tapissos, l'orgue i els vitralls de la Catedral de Tarragona. "Satisfent l'alimentació i la diversió (circ), el ciutadà romà gaudia d'una vida completa."
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
22 de març del 2001
54'
Patrimoni, Viles Romanes i Cartellisme a Tarragona
Gestió del Patrimoni i Noves Actuacions a la Ciutat L'episodi comença detallant els acords imminents entre l'Ajuntament de Tarragona i l'Institut Català del Sòl per a la rehabilitació de les Muralles de Tarragona, concretament als trams de Casa Canals i la Universitat. Aquestes intervencions s'emmarquen en l'aplicació de l'1% cultural. Recuperació d'Espais Romans • Es preveu la museïtzació de la Plaça Sedassus, on es recuperaran 50 metres de la graderia del Circ Romà. • A la Plaça Pallol, es millorarà l'entorn de la Casa Cefus seguint els marcatges originals del Fòrum de la Colònia (Fòrum Provincial). • La Comissió de Patrimoni debatrà el projecte de recuperació del Teatre Romà per integrar-lo en un circuit visitable a la Part Baixa. La Vida Rural i l'Economia a Tàrraco Amb la col·laboració de Lúcia Neuflorus, s'analitza l'extensió de les viles al voltant de la ciutat. La condició de colònia de Tàrraco implicava el repartiment de terres entre colons, sovint antics legionaris. Viles i Conreus • Es distingeixen les viles de luxe, com la Vila dels Munts o la de Sencelles (Constantí), de les viles funcionals dedicades a la producció agrícola i industrial. • Productes destacats: El vi de qualitat, l'oliva i, especialment, el lli del riu Francolí (Tulsis), reconegut internacionalment per la seva qualitat. • Indústria i Comerç: Moltes viles acollien indústries contaminants (forja, ceràmica, vidre) per evitar molèsties a la ciutat. El transport marítim connectava el Port de Tarragona amb el de Roma en només quatre dies. Història del Cartellisme de Santa Tecla i Setmana Santa Maria Helena Virgili, responsable de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta una exposició sobre la història visual de les festes de la ciutat. • L'exposició actual cobreix el període 1970-2000, completant la recerca iniciada l'any anterior. • S'edita un llibre-catàleg que recull la transició del dibuix artístic a la fotografia. • Elements recurrents: La Catedral de Tarragona, el Seguici Popular, els armats i el perfil monumental de la ciutat. Debat sobre l'Accés al Patrimoni Religiós El col·lectiu Pinzell Brut tanca el programa amb una crítica sobre les dificultats d'accés a la Catedral de Tarragona. "L'església és un patrimoni dels ciutadans... cal que facilitin l'entrada a la gent per gaudir de l'arquitectura i l'art." Es discuteix la simbologia de la façana de l'Ajuntament a la Plaça de la Font, que funciona com un resum escultòric de la història local, des dels Escipions fins a l'època medieval amb Robert d'Aguiló.