Tots els episodis · 2001

225 episodis disponibles

episodis

97-120 de 225

Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
30'
Entrevista a Maria Mercè: Dret, Cultura i Política
Introducció i Perfil Personal Maria Mercè es defineix com una persona amb un cap estructurat però amb un mètode de treball basat en l'ordre dins del desordre. Es descriu com una "corredora de 100 metres llisos", preferint l'esforç curt i intens per resoldre problemes prioritaris en espais de temps breus. Trajectòria Professional i Emprenedoria L'entrevistada destaca el seu enfocament en el sector jurídic i immobiliari: • Despatx multidisciplinari: Va fundar un despatx a Tarragona amb l'objectiu de fidelitzar el client, oferint especialistes en totes les branques del dret (civil, penal, mercantil) per evitar que el client hagi de buscar serveis externs. • Dret de Família i Canònic: Manifesta una autèntica passió pel dret canònic. Desmitifica les minutes milionàries de les anullacions eclesiàstiques, aclarint que els tribunals tenen taxes fixes i assequibles, i que sovint s'ofereix assistència gratuïta a persones sense recursos. • Sinergia Immobiliària: Com a petita empresària, gestiona una immobiliària que complementa el servei jurídic, facilitant solucions d'habitatge a clients que passen per processos de separació. Implicació Social i Cultural a Tarragona Maria Mercè manté un fort vincle amb la tradició i la cultura local: • Tradició Confrade: Membre del Gremi de Pagesos de Tarragona per tradició familiar multisecular (des del segle XIII), destacant la importància de la Setmana Santa. • Associacionisme: Presidenta de l'Associació d'Antigues Alumnes del Sagrat Cor, on treballa per obrir l'entitat a la ciutat mitjançant concerts i conferències. • Música: Gerent de la Jove Orquestra Barroca de Tarragona, una entitat de formació per a joves talents que busca descentralitzar l'oferta musical de Barcelona. Visió Política i Servei Públic Com a regidora independent pel Partit Popular, reflexiona sobre el món de la política: "He après moltíssim del món de la política; és una experiència que no canviaria per res del món." • Crítica a la classe política: Admet que els polítics tenen mala premsa perquè sovint es limiten a prometre en campanya. Proposa, irònicament, mandats més curts perquè les millores a la ciutat s'accelerin. • Consens Municipal: Revela que, malgrat la percepció de conflicte, el 95% dels punts als plenaris s'aproven per unanimitat, però que la polèmica és l'únic que rep atenció mediàtica. Qüestionari Final i Valors En un vessant més personal, destaca la seva passió per conduir com a mètode de relaxació i el seu desig de ser recordada per haver ajudat els altres. Expressa una forta preocupació per la tollerància i la necessitat d'eradicar els maltractaments a dones i infants.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
31'
Maria José Hélices: Vida Professional i Política
Perfil de la Convidada L'entrevista se centra en Maria José Hélices, consellera del PSC a l'Ajuntament de Tarragona i directora comercial de l'empresa de treball temporal BarnaWork. Originària de Salamanca i llicenciada en Dret, Hélices combina la seva carrera professional en recursos humans amb una activa vida política i l'estudi d'un màster en direcció de màrqueting. El Món de les Empreses de Treball Temporal (ETT) Hélices explica l'evolució i el funcionament de les ETT a Espanya: • Història i Regulació: Van néixer amb mala fama a causa de lleis inicialment desfavorables per al treballador, però actualment estan totalment regulades i garanteixen els mateixos drets que qualsevol altra empresa. • Especialització: El sector ha passat per fusions i una forta especialització en àmbits com l'hostaleria, els serveis i la indústria. • Manca de Professionals: Destaca una crisi en les oficialies (soldadors, electricistes, etc.) a causa d'una formació professional que ha prioritzat l'àmbit administratiu sobre el tècnic. "Triar una persona per ocupar un lloc de treball determinat és difícil i sempre t'hi pots equivocar; per tant, és clau fer una bona selecció." Realitat Política i Ciutadana a Tarragona Des de la seva vessant com a regidora, Hélices analitza la situació de la ciutat: Preocupacions Ciutadanes • Detecta una falta de sensibilitat en el manteniment urbà (il·luminació, soterrament de contenidors) en comparació amb altres ciutats com Girona o Salamanca. • Observa que Tarragona té una ubicació privilegiada però que s'ha quedat enrere en innovació urbana, com ara en carrils bici o parcs. Qüestionari Personal i Valors En la part final, la convidada revela detalls íntims: • Es defineix com una persona poc materialista (per això no aporta cap objecte personal a l'estudi). • La seva passió és la lectura per trobar pau, destacant l'interès per les biografies històriques. • En política, el seu desig és veure una victòria socialista a la Generalitat. • Es considera una dona afortunada i feliç, malgrat reconèixer que té un caràcter fort.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
33'
Entrevista a Maria Josepa Quinteiro de la Galeria Ankins
Trajectòria i orígens de la Galeria Ankins L'entrevista se centra en la figura de Maria Josepa "Pepa" Quinteiro, qui actualment dirigeix la mítica Galeria d'Art Ankins a Reus. La Pepa explica com es va introduir en aquest món des dels 9 anys gràcies als seus pares, especialment la seva mare, Maria Josepa Giné, qui va ser pionera en portar l'art de caràcter barceloní a les comarques tarragonines. Formació i canvi de rumb Tot i que actualment és una apassionada de la seva feina, inicialment la Pepa va cursar el primer any de física amb la intenció de ser astrònoma. Un viatge determinant a Itàlia amb la seva mare la va fer connectar amb la seva sensibilitat artística, portant-la a estudiar Geografia i Història amb especialització en Història de l'Art. • La galeria es va fundar l'any 1973. • Va ser un dels primers espais d'exhibició fora de Barcelona. • S'ha passat de comercialitzar pintura antiga a centrar-se en la pintura actual i contemporània. Iniciatives i promoció de l'art jove Un dels pilars de la galeria és la recerca de nous talents. La Pepa destaca diverses iniciatives clau per apropar l'art a la societat: Esdeveniments destacats • El Saló de Maig: Una trobada eclèctica que reuneix entre 55 i 65 artistes de tot l'Estat, inspirada en un model de París. • Biennal de Pintura Jove: Concurs que serveix de trampolí per a artistes emergents, amb exposicions itinerants per Catalunya. • La Caixa d'Art i el Club Jove: Sistemes de quotes mensuals (des de 2.000 pessetes) que permeten als joves i a la gent amb pressupostos ajustats adquirir obres originals de forma fraccionada. "L'art no és només entendre; és veure-hi molt. És com la música o la lectura: a base de mirar pintura, vas educant la mirada i acabes gaudint del plaer estètic." El mercat de l'art i el perfil del col·leccionista La Pepa trenca el mite que l'art és només per a elits amb un alt poder adquisitiu. Afirma que el perfil del comprador és el d'una persona sensible, independentment de la seva edat o nivell d'estudis. Gestió i futur de la galeria La directora comenta la complexitat de la feina interna (muntatge, catàlegs, relació amb els mitjans) i la importància del contacte directe amb els artistes per mantenir una rotació cada 2 o 4 anys. Finalitza reflexionant sobre si l'art és luxe o inversió, concloent que el més important és el gaudir personal.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
27'
Ecologisme i energia amb Maria Dolors Moster
L'Agència Tarraco Energia Local i el seu funcionament L'entrevista se centra en la figura de Maria Dolors Moster, directora de Tarraco Energia Local, qui explica les funcions clau d'aquest ens vinculat a l'Ajuntament de Tarragona. Les seves tasques principals inclouen l'assessorament, la formació i la gestió de projectes per a la reducció d'emissions i la prevenció del canvi climàtic. Una xarxa de col·laboració europea El Patronat no actua de manera aïllada, sinó que forma part d'una estructura rica i diversa: • Compta amb el suport de la Cambra de Comerç, l'ICAEN i la URV. • Participa en xarxes europees com el projecte SAVE-2 i Energicítés. • Segueix el model de la Comissió Europea, que prioritza la connexió entre els principals actors del sector energètic. L'ecologisme com a filosofia de vida Per a la convidada, ser ecologista no és una moda, sinó una actitud proactiva davant la vida. Defineix aquesta condició com la capacitat de veure les coses a mig i llarg termini, fugint de les presses del món actual que sovint causen els problemes mediambientals. "Ser ecologista no és ser una persona excepcional, sinó una persona amb els ulls oberts." Consells pràctics i quotidians La Maria Dolors destaca que la millor manera de ser ecològic és trobar l'equilibri personal. A partir d'aquí, es poden adoptar mesures concretes: • Ús de bombetes de baix consum i electrodomèstics eficients. • Instal·lació d'airejadors d'aigua als aixetes. • Millora en la gestió i classificació dels residus domèstics. Projectes de futur i visió econòmica Es discuteix la viabilitat de crear riquesa sense danyar l'entorn. A través de la menció del llibre Lo pequeño es hermoso d'E.F. Schumacher, s'aposta per una economia que busqui el servei a l'ésser humà i no només el creixement desmesurat. Noves iniciatives locals Moster detalla diversos projectes immediats: • L'Aula de Bioconstrucció, amb especialistes en arquitectura bioclimàtica. • Assessorament a petits municipis de la província en gestió energètica. • Foment de l'energia solar tèrmica en edificis comunitaris, destacant que és una tecnologia provada i senzilla.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
31'
Marta Fàbregas: Gerontologia i Alzheimer a Tarragona
Marta Fàbregas i la seva Vocació de Servei Marta Fàbregas, convidada al programa Dones d'avui, comparteix la seva trajectòria professional, que destaca per un canvi significatiu des de l'ensenyament cap a la atenció a la gent gran. Originalment filòloga i mestra, la seva experiència en un voluntariat escolar amb avis la va portar a formar-se com a tècnica gerontòloga. La Nova Professió de Gerontòloga • La gerontologia és una disciplina impulsada per l'Institut Català de les Noves Professions (Incanop). • L'objectiu principal és millorar la qualitat de vida dels avis en l'última etapa de la seva vida. • Marta defensa un model mixt: prioritzar que l'avi es quedi a la llar amb el suport de centres de dia per evitar un trencament brusc amb els seus records i arrels. La Lluita contra l'Alzheimer a Tarragona Com a coordinadora de l'associació FAT (Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona), la Marta detalla la tasca fonamental d'aquesta entitat: • Suport integral: No només s'atenen els malalts, sinó sobretot els cuidadors, que sovint pateixen un gran desgast emocional. • Detecció precoç: Es posa èmfasi en la importància de no tenir por al diagnòstic, ja que un tractament en les primeres fases pot alentir el desenvolupament de la malaltia. • Visió de futur: Es preveu que l'Alzheimer sigui la malaltia del futur a causa de l'increment de l'esperança de vida. "Quan plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles." Projectes i Sensibilització • L'associació organitza Grups d'Ajuda Mútua (GAM) i tallers intergeneracionals entre avis i nets. • Propers esdeveniments: Tarragona acollirà unes jornades de la Federació Catalana els dies 4 i 5 de novembre al Palau de Congressos, centrades en els aspectes socials i familiars de la malaltia. Qüestionari Personal L'entrevista conclou amb una breu incursió en la personalitat de la Marta, qui es defineix com una dona optimista, amant de la comunicació i amb una vocació absoluta per treballar amb les persones.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
29'
Maite Martorell: Tecnologia i Història al Museu de Tarragona
Entrevista a Maite Martorell: Un pont entre la informàtica i la història En aquesta edició de Dones d'Avui, conversem amb Maite Martorell, una figura clau en la modernització del Museu d'Història de Tarragona. La seva trajectòria és atípica, ja que va començar en l'àmbit tècnic per després fusionar-lo amb la seva passió pel patrimoni. Formació i dualitat professional • Maite relata com va iniciar la seva carrera a l'Ajuntament com a administrativa i informàtica. • Davant la necessitat de completar la seva formació cultural, va decidir estudiar Geografia i Història a la Universitat Rovira i Virgili. • Aquesta combinació li permet aplicar una visió racional i estructurada de la tecnologia a la riquesa del llegat històric tarragoní. Projectes Digitalització i Difusió El museu realitza una tasca ingent de portes endins que sovint és invisible per al ciutadà: • Llegats i Arxius: Gestionen fons com el Llegat Gramunt i el Nadal-Malé, a més d'una col·lecció de més de 4.000 imatges històriques de la ciutat. • Projectes Multimedia: Destaca la creació de CDs interactius sobre barris com Torreforta i temes com la transformació urbana, on la col·laboració ciutadana ha estat fonamental cedint fotografies familiars. • Consorci Urbium: Participació activa en el consorci que uneix les tres capitals de la Hispania Romana (Còrdova, Mèrida i Tarragona) per a la promoció conjunta del patrimoni. L'impacte de la UNESCO i el futur Des de la proclamació de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, el museu ha experimentat un creixement exponencial de consultes i visitants: • El trànsit a la web va passar de 25 entrades diàries a més de 800 el dia de la proclamació. • S'estan obrint noves línies de treball més enllà del món romà, com la Tarragona medieval o el Call Jueu. "Les pedres de Tarragona són una història viva, un cada dia que va evolucionant i que ens fa sentir orgullosos de ser d'on som." El costat més personal L'entrevista conclou amb un qüestionari on Maite es defineix com una persona familiar, amant del romesco de peix i amb una debilitat especial per la pedrera del Mèdol i el Circ Romà, per la seva condició de monuments vius.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
30'
Maite Buenafuente: El cor de la productora El Terrat
Entrevista a Maite Buenafuente: La Gestió de la Creativitat En aquesta edició del programa Dones d'Avui, s'aprofundeix en la figura de Maite Buenafuente, gerent de la reconeguda productora El Terrat. L'entrevista repassa des dels orígens de l'empresa fins a la complexitat de gestionar un equip creatiu que ha marcat un abans i un després en l'humor català. Els Orígens i l'Essència Familiar • L'empresa va néixer a Reus fa més d'una dècada, fruit de la necessitat de canalitzar els projectes radiofònics i televisius d'Andreu Buenafuente. • El nom de la productora prové de les primeres vivències de l'Andreu al terrat de casa seva, al costat de la plaça del Mercadal. • Tot i el creixement, mantenen un esperit de gran família, integrant amics de la infància i mantenint una estructura propera. Gestió Empresarial i l'Humor com a Producte • Maite Buenafuente explica que la seva tasca com a gerent implica des de la selecció de personal fins a detalls logístics aparentment trivials, com el vestuari o la cura del gos de la productora, el Magnum. • Un dels punts clau és la denominació d'origen pròpia: un humor fresc, basat en personatges quotidians i allunyat de la premsa del cor o la política agressiva. "No riem tot el dia per casa; l'Andreu i jo intentem fer una vida familiar normal i, si pot ser, no parlar de la feina durant el cap de setmana." Expansió i Futur • La productora té la vista posada en el mercat espanyol amb nous projectes, incloent-hi una sitcom gravada en castellà per a canals d'àmbit nacional. • L'èxit de la productora es deu a un públic molt heterogeni, que connecta amb la naturalitat i la manca d'enveges dins de l'equip. El Costat Humà de Maite Buenafuente • Maite confessa la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar, sentint sovint el sentiment de culpabilitat propi de moltes dones professionals. • Es defineix com una persona altament sensible i optimista, que troba en la lectura el seu oasi personal davant l'estrès de la indústria televisiva.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
25'
Magda Ribot: L'art de la restauració a Tarragona
Introducció a la Restauració d'Art En aquesta entrevista al programa Dones d'avui de Tarragona Ràdio, la jove restauradora Magda Ribot Ferrando explica la seva trajectòria i passió per recuperar objectes malmesos. Formada en Belles Arts a Barcelona i especialitzada a Florència, la Magda entén la seva feina com una fusió total entre tècnica i sensibilitat. "Restaurar consisteix a convertir les peces trencades en peces agradables a la vista; és quasi la mateixa paraula que art." El Perfil de la Restauradora • Detallisme extrem: La capacitat de cuidar els detalls més petits per tal que les peces encaixin perfectament. • Paciència i gaudi: Una bona professional ha de gaudir del procés, ja que requereix moltes hores de dedicació minuciosa. • Formació contínua: Tot i que la base acadèmica és vital, l'aprenentatge real s'obté amb l'experiència diària al taller. El Dia a Dia al Taller Nina Dibori El taller de la Magda, situat al carrer Méndez Núñez de Tarragona, rep tota mena d'encàrrecs, des de mobles antics fins a objectes amb un gran valor sentimental. Aspectes Tècnics i Econòmics • La mà d'obra com a factor clau: El preu d'una restauració ve determinat principalment pel temps invertit i no pel cost dels materials. • El procés de decapado: Es descriu com la part més feixuga de l'ofici, mentre que el vernís final és el moment més gratificant. • Inversió de futur: Restaurar no és només un luxe, sinó una manera de revaloritzar una peça que, amb el temps, augmentarà el seu preu de mercat. Reptes de la Dona Emprenedora La Magda comparteix la seva experiència obrint el seu propi negoci a Tarragona, destacant les dificultats inicials de gestió i despeses, però encoratjant altres joves a emprendre en aquest sector on, segons afirma, el 95% de les interessades són dones.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
31'
Entrevista a l'Alice Sánchez: de Miss Tarragona a Miss Espanya
Introducció i Perfil de la Convidada L'episodi d'avui de Dones d'Avui presenta l'Alice Sánchez Aran, una jove de 17 anys que acaba de participar en el certamen de Miss Espanya com a representant de Tarragona. L'Alice combina els seus estudis de batxillerat amb una incipient carrera en el món de la moda, tot i que té clar que vol formar-se professionalment en l'àmbit de la dietètica i la nutrició. L'Experiència a Miss Espanya L'Alice descriu la seva vivència al certamen nacional com una experiència altament exigent i esgotadora, marcada per: • Manca de descans: Les candidates amb prou feines dormien tres hores diàries a causa dels estrictes horaris de preparació, maquillatge i perruqueria. • Pressió i ambient: Tot i que una candidata va abandonar per la pressió, l'Alice subratlla el bon ambient i la solidaritat entre les companyes, desmentint el mite de la rivalitat constant. • Crítica a l'organització: Es comenta la precarietat d'algunes instal·lacions —com l'ús de cadires de plàstic i el fred rigorós— en contrast amb la imatge que es donava per televisió. El Paper del Jurat i la Polèmica Es discuteix la composició del jurat, presidit per Luis María Anson, i la percepció que les entrevistes personals eren superficials. L'Alice recorda haver estat preguntada sobre l'anorèxia i la bulímia, un tema sobre el qual té una opinió ferma contra els cànons estètics imposats. També es menciona la llegenda urbana sobre la dificultat que una candidata catalana s'emporti el títol sota aquesta presidència. "Vaig decidir que sí que ho volia fer, que m'agradava i que ja aniria jo sola, que no m'importava." Futur Professional i Trajectòria L'Alice no és nova en el sector; ja ha treballat com a "noia Flaquer" i ha desfilat en certàmens de pell. Gràcies a la visibilitat de la tele, ja ha rebut propostes interessants: • Ofertes d'agències a Madrid i possibilitats de viatjar a l'estranger. • Interès de Telecinco per a futurs càstings en sèries de televisió. • Projectes a passarel·les de renom com Cibeles o Gaudí. Cloenda i Test Personal L'entrevista finalitza amb un qüestionari on l'Alice es defineix com una persona senzilla i sentimental. Com a objecte personal, mostra un xumet que li van regalar les seves companyes de certamen (el "grup de les marginades") per ser la més jove, simbolitzant el fort vincle emocional creat durant aquells dies.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
43'
Joana Noguera: Educació, Valors i Superació
Trajectòria Personal i Acadèmica L'entrevista comença amb un repàs a la vida de la doctora Joana Noguera, catedràtica de la URV. Nascuda a Palma de Mallorca, porta més de tres dècades a Tarragona, on ha desenvolupat la seva carrera i format la seva família. La seva vocació pedagògica s'ha vist influenciada per figures com el doctor Jeroni de Moragues. Reflexions sobre la Professió d'Educar Noguera aprofundeix en la complexitat de la tasca docent i la importància de la paciència emocional i metodològica: • L'educador integral: Defensa que no existeixen professors de matèria, sinó educadors que utilitzen les matèries per formar persones. • Reconeixement social: Crítica la paradoxa entre la importància teòrica de l'educació i el baix reconeixement real (salarial i d'estatus) en una societat materialista. • El desgast professional: Reconeix que la responsabilitat humana genera una tensió constant que pot acabar "cremant" el professional. La Conferència Nacional d'Educació Com a coordinadora d'una de les seccions d'aquest fòrum impulsat pel Departament d'Ensenyament, explica els objectius principals: Enfortir el compromís de tota la comunitat educativa. Analitzar els punts febles del sistema per trobar solucions de consens. Fomentar l'autonomia de centres i l'atenció a la diversitat. "No demanem a l'escola el que la societat no té; la crisi de valors és un problema de tot el sistema social." Superació Personal i Espiritualitat Un dels moments més emotius és quan la doctora parla de la seva lluita contra el càncer. Destaca la importància de la confiança, el suport d'exalumnes i la seva fe religiosa en el procés de recuperació. Aquesta experiència li ha permès refermar la idea que val la pena seguir vivint i ser útil als altres.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
16'
Isabel Sanz: de professora de solfeig a la Tieta Lourdes
Entrevista a Isabel Sanz: Una vida entre la música i l'espectacle L'espai Dones avui de Tarragona Ràdio presenta una conversa amb Isabel Sanz, coneguda popularment pel seu personatge televisiu de la Tieta Lourdes. L'entrevista repassa la seva llarga trajectòria professional, marcada per una dualitat fascinant entre la docència musical i la interpretació escènica. Trajectòria Professional i Acadèmica Isabel Sanz ha dedicat gran part de la seva vida a l'ensenyament: - Va ser professora de solfeig al Conservatori de Música de Tarragona durant més de 40 anys (1950-1994). - Va impartir classes a l'escola de magisteri durant 14 anys. - Isabel defensa que un bon professor ha de tenir una part d'actriu per evitar que les lliçons siguin avorrides, especialment amb els nens. El salt a l'actuació i la connexió amb el Trono Villegas La seva carrera artística va fer un gir decisiu en conèixer l'Oriol Grau al conservatori. Des de llavors, ha estat una peça clau en el grup de teatre Trono Villegas, participant en obres emblemàtiques com: * L'Assemblea Unitària de la Mentserva (paper còmic). * Rèquiem a Hermínia Calvo Villegas (paper dramàtic). * El Jardí de les Mentides. "En quan he estat davant d'alumnes, m'he sentit professora. En quan he estat dalt d'un escenari, m'he sentit actriu; cada cosa pel seu costat." L'èxit televisiu amb El Terrat La popularitat massiva li va arribar de la mà d'Andreu Buenafuente i la productora El Terrat, primer a Sense Títol i després consolidant-se a Malalts de Tele: - El seu personatge, la Tieta Lourdes, va néixer d'una broma recurrent dels guionistes que finalment va prendre forma real. - Defineix la tieta com una dona gran, bona fe i "malalta de tele" que s'ho creu tot. - Malgrat la fama, assegura que li agrada el contacte amb la gent i se sent una persona activa, jove i vital. Reflexions sobre l'humor i el tarragonisme Durant el qüestionari final, Sanz expressa la seva preferència pel teatre sobre la televisió i lloa l'humor intel·ligent i fresc de l'equip de l'Oriol Grau i l'Andreu Buenafuente, destacant com han ajudat a projectar la imatge de Tarragona a tot Catalunya i l'Estat.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
34'
Entrevista a Enriqueta Vidal: Joieria i Moisanita
Enriqueta Vidal i la Revolució de la Moisanita En aquesta edició del programa Dones d'Avui, s'entrevista l'artista tarragonina Enriqueta Vidal, especialitzada en disseny de joies, escultura i gemmologia. El tema central és la introducció al mercat de la Moisanita, un mineral amb propietats òptiques i de duresa gairebé idèntiques al diamant. La Moisanita: El nou referent en joieria • Origen i Història: Descoberta en un cràter de meteorit a Arizona pel mineròleg Henri Moissan. Fins fa poc no es podia comercialitzar per la seva escassetat natural, però actualment es produeix de forma sintètica. • Comparativa amb el Diamant: Té una duresa de 9,75 (enfront del 10 del diamant) i una brillantor superior. A més, resisteix millor els canvis bruscs de temperatura i el foc durant el procés de soldadura. • Avantatge Competitiu: El seu preu és aproximadament un 75% més baix que el del diamant, fent les joies d'alta gamma molt més assequibles. "La moisanita és la pedra que ens dóna la mateixa impressió que el diamant però ens permet sortir al mercat amb un preu molt més baix." Filosofia Creativa i Gestió Empresarial • L'Art com a Sentiment: Vidal explica que les seves col·leccions, com la de Tarragona Patrimoni, neixen de la captació d'emocions col·lectives i vivències personals, fugint de les tendències imposades per la moda comercial. • Formació i Professionalització: L'artista combina la seva faceta creativa amb el coneixement tècnic en gemmologia, format a Barcelona i Londres per oferir seguretat i rigor als seus clients. • Escultura i Referents: Destaca la influència vital de Lluís Maria Saumells, qui li va ensenyar a observar les petites coses de la vida i a entendre l'art com una expressió psíquica i plàstica. Qüestionari Personal i Reflexions En la part final de l'episodi, l'Enriqueta se sotmet a un qüestionari on revela el seu lligam amb el fang com a material imprescindible, el seu desig de pau global i la seva auto-definició com una persona surrealista. També destaca el valor sentimental de les joies com a talismans personals.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
28'
L'Institut Català de la Dona a Tarragona: Serveis i Reptes
Introducció i Perfil de la Convidada En aquest episodi de Dones d'avui, s'entrevista a Dolors de Roca, responsable de l'oficina de l'Institut Català de la Dona (ICD) a Tarragona des de 1988. La Dolors és una persona compromesa amb la igualtat, mare de dos fills i actualment estudiant de dret, que combina la seva passió per la muntanya amb una feina exigent d'atenció directa a la ciutadania. Missió i Recursos de l'ICD L'ICD és l'organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar i coordinar les polítiques d'igualtat de forma transversal en tots els departaments del govern. Serveis Destacats • Centre de documentació: Considerat un dels més importants de Catalunya en temàtica de gènere, amb biblioteca, vídeos i arxiu consultables online o presencialment a Tarragona. • Activitats anuals: Organització de jornades com l'Àgora (espai de debat a l'octubre), i la commemoració del 8 de març i el 25 de novembre. • Denúncia de publicitat sexista: Un servei clau que permet denunciar continguts discriminatoris en qualsevol mitjà de comunicació a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Consultes Principals i Problemàtica Social La Dolors destaca que el perfil de les persones que s'hi adrecen és variat, tot i que predominen les dones. Les consultes més freqüents inclouen: • Àmbit jurídic i social: Temes de separació, divorci i, especialment, casos de violència envers les dones. • Emprenedoria: Orientació per a la creació d'empreses i recerca d'ajuts econòmics d'altres departaments. • Homes i estudiants: Tot i el nom de la institució, l'oficina atén homes, especialment joves que busquen informació acadèmica, eliminant el prejudici que és un servei exclusiu per a dones. "S'ha de ser molt valent per anar a una institució i explicar coses íntimes i personals a algú que no coneixes de res." El Teixit Associatiu i Reptes de Futur A la província de Tarragona hi ha unes 145 associacions de dones. Aquestes entitats busquen espais de comunicació i lleure que històricament les dones no havien tingut. L'ICD els dona suport mitjançant subvencions i formació técnica. Finalment, l'entrevista revela la visió personal de la Dolors sobre els problemes actuals: la dificultat de la inserció laboral segons l'edat i la càrrega familiar que encara recau majoritàriament sobre les dones.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
18'
Entrevista a Claustre Nato: Art i Vida d'una Pintora Tarragonina
Entrevista a Claustre Nato: La Pintora de Tarragona En aquesta edició del programa Dones d'Avui, coneixem a fons la figura de Claustre Nato, una de les artistes més emblemàtiques de Tarragona i amb major projecció exterior. L'entrevista repassa la seva trajectòria vital, les dificultats per dedicar-se a l'art en la postguerra i la seva visió profunda sobre la creació pictòrica. Els Inicis i la Lluita Personal Nato descriu la seva joventut com un període formatiu complex. Malgrat provenir d'una família on la mare s'oposava frontalment a la seva carrera artística, l'autora destaca el paper fonamental del seu marit com a pilar de suport: El suport familiar: Reconeix que sense la comprensió i el respecte de la seva parella no hauria pogut dedicar-se plenament a la pintura. Formació: Després de passar per Belles Arts i sentir que no hi aprenia el que necessitava, va trobar el seu veritable mestre en Paco Mallol, de qui destaca una gran sensibilitat i força en la pinzellada. Caràcter: Es defineix com una dona lluitadora, comparant-se amb la figura del gall de baralla de l'horòscop xinès, capaç de ressorgir dels problemes. La Pintura com a Professió i Expressió L'artista aborda diversos aspectes tècnics i conceptuals de la seva obra: La creació: Per a ella, la pintura és una expressió de l'ànima. Confessa que els seus primers quadres eren com "fills putatius" i li costava desprendre's d'ells. Tècnica i base: Defensa aferrissadament que un bon pintor ha de ser primer un bon dibuixant. Critica aquelles avantguardes que no tenen una base sòlida darrera. Pinzellada de dona: Denuncia el tòpic masclista de qui se sorprèn per la seva pinzellada forta pel fet de ser dona. Temàtica, Música i Futurs Projectes L'entrevista també explora les influències i interessos de l'artista: Influència musical: Gran amant del jazz i el cante jondo, especialment de Camarón de la Isla, a qui va voler dedicar una sèrie que finalment no va realitzar per motius familiars. Exposicions: Ha exposat a grans ciutats com Madrid, Bilbao, Màlaga i té projectes a Nova York. Pròximament realitzarà una mostra de dibuixos a la galeria de Joan Òdena a Tarragona. Logotip: És la creadora del logotip de l'Associació de Dones Empresàries de Tarragona, inspirat en el mar i el sol. "L'artista neix, però s'hi fa a base de treballar moltíssim. Abans l'artista era un obrer de taller, després ha vingut tot el mite de l'aureola."
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
35'
Entrevista a Carme Tàpies: Pasió pel Teatre i Vida al Trono
Intro i Trajectòria Vital L'episodi comença presentant la Carme Tàpies, coneguda popularment com la Menuda. Tot i que treballa a l'administració pública de la Generalitat, concretament a la secció de mines, la seva autèntica passió és el teatre. • La seva descoberta del teatre va ser tardana, començant en una llar d'infants i consolidant-se als 30 anys a l'escola Josep Ixar de Tarragona. • Per a ella, el teatre és un vincle emocional i una eina per exercitar la memòria i la creativitat. Experiències amb la Companyia Trono Villegas La Carme explica la seva llarga vinculació amb el Trono Villegas, una companyia emblemàtica de Tarragona on ha compartit escenari amb figures com Oriol Grau i Fermí Fernández. L'èxit de "El sexe nostre de cada dia" L'obra que més ha marcat la seva carrera ha estat l'adaptació de Dario Fo: "El sexe nostre de cada dia". • Van realitzar més de 100 representacions. • L'obra va servir com a teràpia d'alliberament tant per a les actrius com per al públic, tractant temes tabú amb naturalitat. • Va coincidir amb l'augment de popularitat televisiva dels seus companys (Andreu Buenafuente, Oriol Grau), fet que va ajudar a la promoció. "El teatre enganxa perquè és un joc; he après que la vida s'ha de jugar." Filosofia de Vida i Processos Creatius Durant l'entrevista, la Carme es defineix com una persona optimista i activa que utilitza el riure com a mecanisme de supervivència quotidiana a l'oficina. • L'escriptura: Ha intentat escriure teatre, però confessa que sovint és massa personal i li costa desvincular-se'n. • Formació contínua: Tot i l'experiència, segueix fent cursos de moviment i cos per mantenir l'espontaneïtat. • Relació amb l'objecte: En la secció final, presenta una espelma com a símbol de reflexió, calidesa i el caràcter fungible de les coses, rebutjant el materialisme. El futur artístic Actualment segueix en actiu buscant nous papers que s'adaptin al seu perfil de dona sàvia o assenyada, preferint sempre la comèdia però amb el somni pendent de realitzar un gran drama clàssic o una tragèdia grega.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
28'
La Ciència i el Compromís de Carme Crespo a la URV
Entrevista a Carme Crespo: Ciència i Trajectòria A l'episodi d'avui de Dones d'Avui, coneixem a fons la Carme Crespo, responsable de l'àrea d'espectrometria de masses al Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Perfil Personal i Professional • Carme, originària de Lleida, es va traslladar a Tarragona per estudiar Química, especialitzant-se en la vessant analítica. • Va compaginar estudis i feina des dels 16 anys, un bagatge que considera clau per al seu desenvolupament. • Destaca la seva experiència com a dona en l'entorn industrial de fa una dècada, on la presència femenina era mínima: "Érem poquíssimes, només tres dones en tota la plantilla de Repsol." El Servei de Recursos Científics de la URV El servei actua com un suport vital per a la recerca amb tecnologia punta: • Disposa d'equipament valorat en prop de 700 milions de pessetes. • Ofereix serveis tant a la comunitat universitària com a l'empresa privada i institucions públiques. • Les tècniques inclouen ressonància magnètica, microscòpia electrònica i l'especialitat de la Carme: l'espectrometria de masses. Aplicacions de l'Espectrometria de Masses Aquesta tècnica permet identificar substàncies en mostres complexes: • Arqueologia: Anàlisi de pintures paleolítiques (com les d'Atapuerca). • Seguretat: Possibles usos en policia científica i control antidopatge. • Indústria: Control de qualitat en farmacèutiques i químiques. Altres Facetes i el Qüestionari Final • La Carme és membre del Consell Editorial del diari El Punt, on aporta la visió de la persona "de carrer". • En el vessant personal, es defineix com una dona activa i compromesa amb ideals d'esquerres. • Com a objecte especial, aporta un casset de Lluís Llach de 1974, símbol de la seva joventut i la lluita cultural.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
36'
Artemis Plàja: La Dansa Professional a Tarragona
Entrevista a Artemis Plàja: Una Vida Dedicada a la Dansa En aquest episodi del programa Dones d'Avui de Tarragona Ràdio, les locutores Mercè Baciana i Fina s'entrevisten amb Artemis Plàja, directora de l'únic centre privat de dansa a Catalunya autoritzat per impartir el Grau Mitjà. L'Evolució de l'Escola i la Carrera de l'Artemis • L'escola va ser fundada per la seva mare el 1972 sota el nom Ballet Estudio. • Artemis ha passat de ballar en companyies reconegudes amb figures com Concha Velasco o Ramon Oller, a centrar-se en la docència i la direcció acadèmica. • La transició cap a un centre oficial va ser un procés costós de quatre anys, ple d'obstacles burocràtics i econòmics, però que ha convertit Tarragona en un referent per a ballarins de tot Catalunya. El Món de la Dansa: Professionals vs. Amateurs L'Artemis destaca la gran diferència entre l'alumnat que busca el títol oficial i el que balla com a activitat de lleure: - Els oficials dediquen unes 15 hores setmanals, mentre que els amateurs només en fan dues o tres. - La importància de la tècnica i l'expressivitat: > "Ja poden ser tècnicament meravellosos, que si són freds com una paret, no arribaran mai a cap lloc". - La crítica a l'intrusisme laboral: històricament, qualsevol persona sense titulació podia impartir classes, causant sovint lesions o una mala col·locació corporal als alumnes. Promoció Cultural a Tarragona Artemis Plàja és la impulsora del Festival de les Arts del Mediterrani Europeu, on ha portat estrelles internacionals per apropar la dansa d'alta qualitat a la ciutat i motivar els joves talents locals. El Perfil Personal En la secció final del qüestionari, la convidada revela detalls íntims i curiositats: - Té ascendència grega (la seva mare era de Grècia). - La seva gran passió és el contacte amb el públic a través del moviment. - Valora els moments de pau, simbolitzats amb una tassa de cafè que utilitza diàriament.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
32'
Els valors humans i el paper de la dona amb Anna Cordovil
Fonaments dels valors humans En aquesta entrevista al programa Dones d'avui, Anna Cordovil reflexiona sobre la naturalesa dels valors i com aquests no són simples valoracions subjectives, sinó elements que formen part de la realitat objectiva. Els valors es defineixen com una manera de concretar la veritat i el bé, els objectius naturals de l'ésser humà. L'escala de valors i la virtut • L'escala de valors: Cada individu construeix la seva pròpia jerarquia, la qual marca els seus objectius vitals. L'educació i el discerniment són claus per posar els valors grans per sobre dels petits. • Diferència entre valor i virtut: Cordovil aclareix que la virtut és un valor ja encarnat en la persona, un hàbit operatiu consolidat després d'un esforç continuat. "La virtut és com un valor ja fet meu, una disposició estable que es pot veure en la meva vida." Educació, crisi i models de referència L'entrevistada analitza la percepció actual de crisi de valors, especialment entre el jovent. Destaca que valors com la llibertat i la solidaritat són els referents de la societat actual, tot i que s'han perdut d'altres com la fidelitat o la interioritat. • L'aprenentatge: Els valors es transmeten principalment a través de models encarnats, persones que admirem i que volem imitar. • L'autoestima: Es considera la base de tot creixement personal. Acceptar-se a un mateix, amb les pròpies limitacions, és l'única via per poder millorar. Perspectiva de gènere en els valors Cap al final de la conversa, es debaten els valors específicament femenins, derivats d'una vida afectiva més rica en la dona, com la intuïció, la tendresa i la capacitat de fer-se càrrec de l'estat d'ànim de l'altre. Cordovil es mostra crítica amb les polítiques de quotes, defensant la vàlua personal per damunt dels repartiments fixats.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
36'
Entrevista a Catalina Pineda, directora de l'Imperial Tarraco
Trajectòria i arribada a Tarragona L'episodi presenta Anna Catalina Pineda, la nova directora de l'emblemàtic Hotel Imperial Tarraco de Tarragona. Originària de les Illes Canàries, la Catalina ha desenvolupat la seva carrera professional viatjant per diverses ciutats d'Espanya i Europa, adaptant-se a nous entorns cada quatre o cinc anys. Segons ella, aquests canvis són una font de motivació: "Això t'enriqueix, és adquirir una mica més de cultura." Formació i primers passos • Va estudiar Ciències Empresarials i Turisme a Las Palmas. • El seu esperit independent la va portar a treballar des de molt jove per finançar els seus viatges a l'estranger. • Domina l'alemany, idioma clau que li va obrir les portes en cadenes hoteleres internacionals. L'Hotel Imperial Tarraco i nous projectes La Catalina assumeix la direcció d'un establiment històric (inaugurat el 1965) amb una visió clara de modernització constant. Tot i les reformes recents en les habitacions amb vistes al mar, destaca la importància del manteniment diari. Estratègia gastronòmica i de serveis • Restaurante La Alborada: Un dels seus objectius principals és promocionar el restaurant de l'hotel, no només per als hostes, sinó per a tota la ciutat de Tarragona. • Jornades Gastronòmiques: Té previst organitzar esdeveniments de cuina internacional (cubana, asiàtica) i intercanvis amb xefs d'altres hotels de la cadena. • Dinamització del bar: Ha introduït música de piano en directe per crear un ambient més acollidor i romàntic. Gestió i visió del sector La directora aposta per una comunicació interdepartamental fluida, on els caps de departament tinguin autonomia i puguin aportar idees. • Tipologia de client: Diferència clarament l'hivern (turisme de negocis i congressos) de l'estiu (turisme familiar pel reclam de PortAventura). • Col·laboració local: Tot i la competència, destaca la bona relació amb el gremi d'hotelers de Tarragona per potenciar el turisme cultural de la ciutat romana. • El paper de la dona: Considera que aporta una sensibilitat especial en l'organització i en la cura del benestar del treballador.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
26'
Andrea Bracamonte: Cuina Argentina i Vida a Cambrils
Andrea Bracamonte i el Restaurant Araxi L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'Andrea Bracamonte, una empresària d'origen argentí i pares catalans que regenta el restaurant Araxi a Cambrils. Aquest establiment familiar destaca per la seva autenticitat, oferint una experiència immersiva en la cultura argentina a través de la decoració amb ponchos i rebenques, i una gastronomia centrada en la brasa. Gastronomia Típica i Plats Estrella • L'asado i el matambre: El restaurant és conegut per la seva carn a la brasa servida amb hornillos a la taula, que permeten al client acabar la cocció al seu gust. El matambre és una de les especialitats, un tall de carn farcit i premsat que se serveix com a embotit. • Les empanades: L'Andrea destaca les empanades de carn com el plat estrella indiscutible, elaborades amb ceba, ou dur i un toc de comí. • La salsa chimichurri: Un dels elements més distintius és la salsa chimichurri, feta amb herbes i ají molido importat directament de l'Argentina. Passions i Vida Personal A banda de la restauració, l'Andrea comparteix les seves grans aficions: • Música i Cant: Forma part de la coral Verge del Camí i estudia piano i llenguatge musical. Destaca la seva participació en grans esdeveniments com el concert de les 2.000 veus al Palau Sant Jordi. • Valors i Fe: Es defineix com una persona de profunda fe, optimista i exigent amb l'ordre. El seu llibre de capçalera és la Bíblia. "Quan algú creua el llindar del nostre restaurant, ja trepitja terra argentí." Perspectiva sobre la Dona i la Societat L'Andrea reflexiona sobre la diferència d'oportunitats per a la dona entre l'Argentina i Catalunya, assenyalant que aquí hi ha molta més facilitat per emprendre a causa del context econòmic i social. Defensa que la dona aporta una sensibilitat especial i un toc de detallisme necessari en qualsevol negoci de restauració.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
23 de març del 2001
52'
Especial Pinzell Brut: Memòria, Societat i Urbanisme a Tarragona
Identitat i Memòria Històrica de Tarragona L'episodi se centra en la reflexió sobre la identitat tarragonina a través de les veus del col·lectiu artístic Pinzell Brut. Es destaca que la ciutat s'ha construït gràcies a l'esforç de moltes persones anònimes, més enllà dels noms que figuren al nomenclàtor. Personatges i Institucions Clau • Esport: S'especifica el paper de fundadors de clubs com el Club Nàutic (el més antic d'Espanya) i el Nàstic de Tarragona, subratllant que l'èxit d'aquestes entitats depèn del suport social i econòmic dels seus socis. • Periodisme i Cultura: Es recorden figures com Josep Maria Terrassa per la seva tasca radiofònica i benèfica, així com bibliòfils i escriptors com el senyor Guàrdies i el senyor Virgili. • Art i Arquitectura: Es reivindica el llegat de Gaudí a la ciutat, l'obra de Jujol i la intervenció urbanística de Josep Maria Montrabà. Transformació Urbana i Industrial Es manté un debat intens sobre l'impacte de la indústria química i com aquesta va canviar la societat de Tarragona a partir dels anys 50. • L'arribada de la indústria: Es descriu com un moment d'eufòria similar a Bienvenido, Mister Marshall, on la promesa de feina va fer que la gent acceptés la industrialització sense qüestionar-ne les conseqüències mediambientals. • Pèrdua de l'esperit col·laboratiu: El debat apunta que antigament existia un teixit de petits mecenes i un esperit de barri (com a El Serrallo o Torreforta) on els veïns col·laboraven físicament en la construcció d'infraestructures, un sentiment que es considera perdut en favor d'una visió més individualista i una gestió municipal més distant. Debat sobre l'Urbanisme Actual Els membres de Pinzell Brut critiquen certs aspectes de la gestió moderna del Patrimoni de la Humanitat: "Tarragona és Tarragona gràcies a la quantitat de gent que durant tots aquests segles ha viscut i treballat per la ciutat de manera anònima." Crítiques Principals Places dures: Crítica a la manca d'ombres i arbres en places com la del Mercat o la dels Carros, qualificant-les de poc adequades per al clima mediterrani. Escultures i Monuments: Debat sobre l'estètica del monument als Castells i la ubicació d'escultures modernes. Cova Urbana: Es proposa la Cova Urbana del carrer Fortuny com un actiu turístic a explotar de manera regulada. Espai Tabacalera i Chartreuse: Reivindicació de la recuperació d'edificis industrials emblematics per a usos culturals i artístics.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
43'
Entrevista a Victòria Tur: talent i passió als 19 anys
Una jove amb una trajectòria brillant En aquest episodi de Dones d'Avui, conversem amb la Victòria Tur Gómez, una tarragonina de 19 anys que destaca per la seva maduresa i un currículum acadèmic i personal excepcional. Actualment cursa segon de dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV), però la seva vida va molt més enllà de les lleis. Formació i reconeixements acadèmics La Victòria ha estat sempre una estudiant brillant, tot i que ella prefereix definir-se simplement com una persona amb delit per saber. Entre els seus assoliments destaquen: • El Premi Extraordinari de Batxillerat a nivell de Catalunya. • La seva participació i èxit en el Premi Extraordinari Nacional. • Una gran passió per les lletres, la història i la literatura des de ben petita, influenciada per l'entorn culte de casa seva. Les seves grans passions: Cinema i Idiomes El setè art com a col·leccionisme La convidada posseeix una col·lecció de gairebé 400 pel·lícules, moltes d'elles clàssiques. Es dedica a classificar crítiques i biografies d'actors i directors. Entre els seus preferits destaquen: • Directors com Billy Wilder i Charles Chaplin. • Pel·lícules com La comtessa de Hong Kong i el cinema d'estil Dogma. Poliglota per curiositat Tot i ser bilingüe en català i castellà, la Victòria domina l'anglès i el francès, i ha començat a estudiar alemany per la seva vinculació amb projectes musicals a Europa. Considera l'aprenentatge de llengües com una forma de gaudi personal. La música: L'eix vital Per a la Victòria, el violí no és un passatemps, sinó una necessitat vital. • Toca a l'Orquestra Händel de Vilaseca. • Recorda amb una emoció especial la seva interpretació de l'Adagio d'Albinoni als 12 anys en un acte per la pau. • A més del violí, li agrada cantar (tot i que lamenta no tenir temps per formar-se més) i té gustos musicals variats, des de la salsa fins als boleros de Los Panchos. "L'autocompassió és el pitjor que em pot passar; relativitzar les victòries ajuda a superar les derrotes." Reflexions personals i futur En el qüestionari personal, la Victòria es mostra com una persona nocturna, amant de la lectura (recentment ha llegit Paul Auster) i amb una gran consciència social, expressant el seu desig d'una legislació més justa per als immigrants. L'episodi conclou amb una interpretació en directe al violí de l'Adagio d'Albinoni.
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
31'
El futur dels Recursos Humans i les ETT amb Teresa Ruana
Transformació Laboral i el Paper de les ETT En un context de globalització i avenços tecnològics, el món laboral s'enfronta a canvis constants. L'entrevista amb Teresa Ruana, directora de la delegació de Selec a Tarragona, aborda com les Empreses de Treball Temporal (ETT) actuen com a pont necessari en aquest nou panorama, desmentint mites i subratllant la seva funció social i empresarial. Funcionament i Marc Legal de les ETT Una ETT és l'encarregada de contractar treballadors per posar-los a disposició d'empreses usuàries sota quatre supòsits legals estrictes: • Obres o serveis determinats. • Acumulació de tasques. • Substitució de personal laboral. • Processos de selecció interns. L'any 1999 marca un punt d'inflexió amb la reforma de la llei que garanteix l'equiparació salarial, assegurant que el treballador temporal cobri el mateix que un treballador de plantilla segons el conveni aplicable. La Gestió de Persones com a Eix Central La filosofia de Selec es basa en la premissa de "persones que treballen per a persones". Ruana destaca que la qualitat és el factor diferencial, especialment en un mercat on la demanda de perfils d'ofici (electricistes, lampistes) supera amb escreix l'oferta disponible. Inclusió i Empatia en la Selecció Un dels punts forts del debat és el paper de la dona i la inclusió de col·lectius amb dificultats: • Dones: Es ressalta la seva capacitat d'empatia i habilitats socials. • Discapacitats: L'empresa col·labora amb entitats com l'Associació d'Esclerosi Múltiple per afavorir la seva inserció. • Sindicats: Tot i les tensions històriques, es reconeix la necessitat de la seva tasca per garantir la condició del treballador. "Sòm persones que treballem amb persones i per altres persones."
Arxiu Sonor Programes 2001
23 de març del 2001
30'
Entrevista a Regma Calderón: Disseny, Docència i Isidre Valentines
Trajectòria de Regma Calderón Regma Calderón, llicenciada en Belles Arts i especialista en disseny gràfic, comparteix la seva visió sobre el món de l'art i la comunicació visual. Des de la seva infància a Tarragona, on ja mostrava una forta inquietud artística, ha compaginat la creació personal amb la docència i la investigació acadèmica. Formació i Evolució Professional • Va iniciar-se en la ceràmica i l'escultura a l'Escola de l'Art de la Diputació de Tarragona. • Va viure de prop el boom del disseny dels anys 80 a Barcelona, influenciada per figures com Mariscal. • Ha treballat en agències de publicitat, com a freelance i actualment és professora a l'Institut del Disseny i de la Moda. La Tesi Doctoral: Isidre Valentines El projecte central de la Regma en l'actualitat és la seva tesi doctoral dedicada a Isidre Valentines, un artista tarragoní polifacètic que ella defineix com un home renaixentista. • Descobriment: La investigació va néixer de la curiositat per les antigues escoles de dibuix de Tarragona. • Llegat: Valentines va ser un pioner en la renovació pedagògica del dibuix als anys 30, trencant amb la còpia de làmines per fomentar l'observació de la natura. • Vanguardia: La tesi analitza com, malgrat viure en una ciutat petita i sota circumstàncies polítiques adverses, Valentines va mantenir el contacte amb les corrents d'avantguarda de París i Alemanya. Reflexions sobre el Disseny Modern El Rol del Dissenyador A diferència de l'art pur, el disseny gràfic està condicionat per la demanda del mercat. La Regma destaca que: "El disseny gràfic ha de ser un cop de puny als ulls; el missatge s'ha de transmetre d'un sol cop de vista." • Defensa la convivència entre les tècniques tradicionals (guix, aquarel·la) i les noves tecnologies (disseny per ordinador). • Reivindica la necessitat de potenciar el talent local a Tarragona per evitar la fuga de dissenyadors cap a Barcelona. Perfil Personal i Qüestionari Final En la part final, la Regma se sotmet a un qüestionari personal on revela aspectes íntims: • Es defineix com una persona entusiasta i apassionada. • Valora la salut i el dia a dia com a pilars de la felicitat. • Presenta una rèplica d'una sabata del segle XVIII com a símbol de la feminitat, l'estil i la seva voluntat de seguir caminant sempre endavant.