Valoració de Tarraco Viva i Memòria del Segle XX

Valoració de les Jornades Tarraco Viva L'episodi d'avui de l'Arxiu Sonor 2001 Entrevistes a Tarragona Ràdio se centra en l'èxit de la tercera edició de Tarraco Viva, el festival de reconstrucció històrica que ha consolidat la ciutat com un referent europeu. Impacte i Èxit de Públic • La tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, destaca l'increment de visitants i la gran acollida dels nous espais, com les grades instal·lades per veure les lluites de gladiadors i legionaris. • S'ha assolit l'objectiu principal: apropar la història de la Tarraco romana als ciutadans i fer-ho de manera didàctica i gaudible. Novetats i Futur del Festival • Es planteja l'ampliació de la Termopòlia (espai de degustació de cuina romana) i la millora de la comoditat del públic amb proteccions solars. • Un dels projectes més ambiciosos és portar les lluites de gladiadors a l'Amfiteatre Romà l'any vinent, un cop s'adeqüi el monument. • S'incrementarà la col·laboració amb les escoles de la regió, organitzant jornades educatives específiques. "Tarragona és el primer lloc fora de l'òrbita anglosaxona on el model de reconstrucció històrica s'ha implantat amb aquest rigor." Projectes de Patrimoni i Obra Civil • Es detallen diverses intervencions en monuments clau com les Muralles de Tarragona, el Pont del Diable (que es vol convertir en un pulmó verd) i la possible museïtzació del Fòrum de la Colònia. • Es destaca la voluntat de recuperar l'ús del Circ Romà i altres espais de la Part Alta per a les representacions durant l'estiu. Memòria Històrica i Vida Local al Segle XX A la segona part del programa, els membres del col·lectiu Pinzell Brut, Rosa Comi i Manel Pedrol, canvien el focus cap a la història contemporània de la ciutat. Homenatge als Pioners de la Ciutat • Es celebra el recent rebateig de carrers amb noms d'esportistes i fundadors històrics, com els pioners de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, el Nàstic de Tarragona o el Club Nàutic. • Conversa sobre la creació de l'Escola d'Art de Tarragona l'any 1935 i la importància de figures com Ignasi Mallol i Salvador Martorell. Creixement Social i Barris • Es reivindica la importància dels barris com Torreforta i el Serrallo, recordant la tasca social de capellans i líders veïnals durant la postguerra per millorar infraestructures bàsiques com les clavegueres.

Tarraco Viva: Divulgació històrica i segle XX a Tarragona

Trobada amb la història romana i la memòria local Aquest episodi de l'Arxiu Sonor 2001 Enrevistes de Tarragona Ràdio se centra en la consolidació del festival Tarraco Viva i en un recorregut històric per la Tarragona de principis del segle XX. Les jornades de divulgació històrica romana busquen apropar el patrimoni a la ciutadania, evitant el model de festa temàtica lúdica per centrar-se en la reconstrucció històrica rigorosa. Gastronomia i reconstrucció a Tarraco Viva • Sebastià Comas, del forn Fortanet a la Rambla Nova, explica el procés de creació del pa romà. Basat en receptes de Pompeia i formularis antics, destaca per: - L'ús de farines de diferents forces, oli d'oliva i sèsam. - Una tècnica de doble capa per permetre gravar lletres sense que s'esborrin durant la fermentació. - La introducció de les coques romanes fetes amb porro, olives i orenga. • Mercè Tuvilla, de l'empresa Nemesis, detalla les representacions al Fòrum de la Colònia. Enguany se centren en la vida quotidiana i els rituals de pas: - Escenificació d'un judici per trencament de compromís matrimonial. - Reconstrucció d'un casament romà amb els seus elements rituals: el pa d'espelta, el vel de color safrà i l'ofrena als déus de la casa. La Tarragona de la primera meitat del segle XX Manel Pedrol, del col·lectiu Pinzell Brut, repassa l'evolució de la ciutat a l'inici del segle passat: • Esports i societat: El paper fonamental del Nàstic de Tarragona i el Club Nàutic com a motors socials. Es destaca com el Nàstic va protegir altres entitats per evitar la seva desaparició. • El Port de Tarragona: Clau en l'economia amb l'exportació de vins i fruits secs. Es recorda l'antic barri de pescadors del Serrallo, on les barques varaven directament a la platja abans de la construcció del moll actual. • Urbanisme i vida quotidiana: - L'asfaltatge de la Rambla Nova el 1929 i l'arribada de la llum i les neveres de gel. - El creixement cap a la Plaça Imperial Tàrraco, que llavors eren horts. "Tarraco Viva pretén apropar la ciutadania al nostre patrimoni per garantir la seva conservació."

Tàrraco Viva i la Història de l'Art a Tarragona

Tàrraco Viva: Divulgació enfront de l'Espectacle En aquesta edició del programa, es destaca la importància de Tàrraco Viva com un festival pioner de reconstrucció històrica. Magí Seritjo, tècnic del Museu d'Història de Tarragona, explica que l'objectiu no és oferir festes lúdiques buides, sinó apropar el coneixement científic a la ciutadania de manera amena. Conceptes Clau del Festival • Rigor científic: Totes les activitats estan basades en recerca arqueològica i històrica. • Sostenibilitat del patrimoni: L'afluència als monuments, com el Fòrum de la Colònia, es controla estrictament per evitar la degradació de les restes. • Internacionalització: El festival busca posicionar Tarragona en el mapa cultural europeu col·laborant amb grups d'excel·lència com l'anglès Ermine Street Guard. "Volem que els ciutadans sentin el passat històric com una cosa seva, perquè el patrimoni no són només pedres, és coneixement i identitat." L'Art i la Política a Tarragona La segona part de l'episodi compta amb Rosa Comey i Manel Pedrol del col·lectiu Pinzell Brut, qui analitzen la història local des d'una perspectiva artística i social. El Llegat de l'Església i l'Estat • Mecenatge històric: Es discuteix com l'Església ha estat, històricament, el gran mecenes de les arts, tot i que amb un missatge corporatiu clar. • Conflictes de poder: Es recorda la figura de l'arquebisbe Armanyà com a pacificador entre l'Ajuntament i l'estament eclesiàstic per tirar endavant projectes com el sistema d'aigües o les millores al Port de Tarragona. Crítica a la Gestió Cultural Actual • Els membres de Pinzell Brut expressen el seu escepticisme sobre els criteris de selecció actuals per a projectes públics, denunciant sovint una selecció "a dit" que prioritza interessos polítics per sobre de la qualitat artística. • Es reivindica la necessitat de concursos d'idees transparents i una major col·laboració amb els artistes locals de la ciutat.

Patrimoni de Tarragona: Turisme i Novetats Editorials

Balanç de la Setmana Santa i Patrimoni de la Humanitat L'episodi comença amb una anàlisi de l'impacte de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les dades de la Setmana Santa mostren un augment del 118% en el nombre de visitants respecte a l'any anterior, arribant a gairebé 25.000 persones. • El Passeig Arqueològic ha estat el lloc més visitat, seguit per l'Amfiteatre Romà. • S'ha implementat un nou horari ininterromput de 9h a 21h per facilitar les visites. • La regidora Maria Mercè Martorell destaca que el perfil del turista ha estat majoritàriament familiar i individual. Cooperació amb Projectes Culturals Externs Es detalla la col·laboració amb el Museu de Saragossa, que ha permès l'exposició temporal d'un retrat de l'emperador August al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, dins del cicle "La memòria compartida". Innovació Editorial: Edicions al Mèdol Joan López, director d'Edicions al Mèdol, presenta dues propostes clau per a la divulgació del passat romà de la ciutat: Guia Tàrraco: Una obra de referència escrita per arqueòlegs professionals però adaptada al gran públic, disponible en sis llengües. Cartes romanes Imperial Tàrraco: Un projecte lúdic que transforma la baralla espanyola tradicional en una de temàtica romana, amb figures com emperadors i centurions. "No és cap invent, és posar a l'abast del públic un element lúdic que fa referència a la procedència romana de Tàrraco." • La baralla inclou un dors amb un mosaic de la Vil·la Romana dels Munts. • S'ha fet una tirada inicial de 10.000 exemplars. Crònica Històrica: La Catedral de Tarragona En la secció final amb el col·lectiu Pinzell Brut, s'aprofundeix en la història de la Catedral de Tarragona i la seva evolució arquitectònica: • Es destaca la creació de l'"Escola del Camp", un nucli d'artistes i artesans que va treballar en l'obra. • Es comenten anècdotes sobre els vitralls i la presència de dones artistes ja al segle XVII, com la il·luminadora de llibres anomenada Angèlica. • Es fa un paral·lelisme amb la Sagrada Família pel que fa a la construcció dilatada en el temps i finançada per generacions.

Patrimoni, Museus i Personatges Històrics a Tarragona

L'Actualitat de Tàrraco Viva i el Patrimoni Local L'episodi d'avui de Rutes de l'Imperi a Tarragona Ràdio se centra en les imminents jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva i la celebració del Dia Internacional dels Museus. Es destaca la importància de la divulgació històrica i la connexió entre el passat romà i la ciutadania actual mitjançant activitats culturals i educatives. Dia Internacional dels Museus i Altres Activitats Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, explica les novetats per a la commemoració del 18 de maig: • L'exposició central titulada "Tàrraco, una arqueologia viva", que mostra troballes dels darrers deu anys, incloent peces inèdites i pintures murals procedents de l'Espai Tabacalera. • L'ús de les noves tecnologies, com la videoconferència global per connectar diferents museus de Catalunya. • La jornada de portes obertes als recintes que formen part del Patrimoni de la Humanitat, incloent la Vila dels Munts i la Necròpolis. "El patrimoni arqueològic no deixa de ser un temple de la cultura i de la nostra història que hem d'optimitzar amb criteris de sostenibilitat." Personatges de la Tarragona del Segle XIX i XX Amb els membres del col·lectiu Pinzell Brut, Rosa Comi i Manel Pedrol, es debat sobre el llegat de tarragonins il·lustres que sovint van haver de marxar per triomfar: • Andreu Aleu: Escultor i catedràtic a Barcelona, autor de l'estàtua de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. • La família Opisso: Destacant a Antònia Opisso i el seu èxit literari i periodístic a la capital catalana. • Josep Yxart: Escriptor i crític d'art de gran rellevància que va estudiar a la universitat literària. Identitat i Reconeixement Local El programa reflexiona sobre el caràcter tarragoní i la gestió de la cultura: • La crítica a la falta de reconeixement dels artistes locals en vida. • La importància de la nomenclatura dels carrers per educar la població sobre les seves arrels. • El debat sobre si el pes del llegat romà eclipsa altres èpoques de la història de la ciutat. Curiositats Històriques Es recorda el suport de la ciutat a Juli Cèsar durant la seva lluita contra Pompeu l'any 49 a.C., un fet que va marcar la relació privilegiada de la ciutat amb l'imperi.

2001-08-00 CORREU ELECTRONIC TARRAGONA RÀDIO

Balanç de la temporada castellera i l'activitat a Altafulla

Balanç de la Temporada 2001 En aquest episodi de Toc de Castell, es realitza una anàlisi profunda de la temporada castellera 2001, la primera del segle XXI. L'Ivan Rodon destaca que, tot i ser una de les millors temporades pel que fa a volum de castells, s'ha mantingut en un nivell similar als anys anteriors sense superar clarament el llistó. Construccions i Colles Destacades • Castellers de Vilafranca: Han mantingut el lideratge amb construccions com el 3 de 9 amb folre i manilles (carregat) i el 4 de 9 amb folre i el pilar. • Minyons de Terrassa: Considerada la colla més en forma, han descarregat el 4 de 9 sense folre i el 5 de 9 amb folre. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han aportat novetats com el 9 de 8, un castell inèdit fins ara. • Revelacions: Es destaca el gran paper dels Castellers de Barcelona, descarregant el 3 de 9 amb folre dues vegades, i el creixement metòdic dels Capgrossos de Mataró. Situació a Tarragona i Colles de 8 Hi ha hagut una certa decepció amb les colles de Tarragona ciutat (Jove i Xiquets), que no han assolit el nivell esperat. Per contra, s'ha produït una gran proliferació de colles que han recuperat o consolidat els castells de 8, com els Nens del Vendrell (en el seu 75è aniversari), els Castellers de Lleida i els Marrecs de Salt. Entrevistes i Cultura Josep Bargalló i l'Evolució Històrica L'autor Josep Bargalló presenta el seu assaig Un segle de castells de 1900 a 2000, guanyador de l'Esperidió d'Assaig Casteller. Bargalló explica: "L'important d'un castell no són les individualitats, és la camisa i és la colla." Analitza la dualitat de colles a les ciutats com un motor necessari de superació i rivalitat, i repassa la recuperació dels castells de 8 a Tarragona durant el segle passat. Festa Major d'Altafulla L'Albert Asensio, cap de colla dels Castellers d'Altafulla, explica la il·lusió de la colla per intentar castells de 7 després de molts anys, especialment el 5 de 6 que ja van recuperar a Torredembarra. La diada compta amb la presència de Vilafranca, que podria intentar el 4 de 9 sense folre. Seccions Especials • Aula Castellera: Repàs de les places de la zona amb monuments castellers, com Altafulla i Torredembarra. • Gralles i Timbals: Història de la fabricació d'instruments a Vilanova i la Geltrú i la importància de l'Escola de Grallers de Sitges.

Toc de Castell: Balanç de Tots Sants i el futur del món casteller

Resum de l'episodi Aquest programa de Toc de Castell celebra el seu desè aniversari fent un repàs exhaustiu de les diades de Tots Sants, Girona i Tarragona, a més d'explorar el moment actual de colles referents com els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Diades i Actuacions Destacades Tarragona: 75è aniversari dels Xiquets • L'actuació va estar marcada per l'intent fallit de 4 de 9 dels Xiquets de Tarragona, que va mostrar falta de solidesa en l'estructura. • La Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer una execució gairebé perfecta del 5 de 8 i el 4 de 9 amb folre. • Els Castellers de Vilafranca van descarregar el seu 15è 3 de 9 amb folre de la temporada, superant el rècord històric dels Minyons. Girona i Mallorca • Els Minyons de Terrassa es confirmen com la colla més completa descarregant el 5 de 9 amb folre i carregant el 4 de 9 amb folre i l'agulla. • A Palma de Mallorca, es va viure una diada històrica amb el primer vano de 5 descarregat per una colla mallorquina i el 4 de 8 dels Xics de Granollers. Entrevistes Especials Francesc Moreno 'Melilla' El cap de colla dels Castellers de Vilafranca analitza l'intent de 4 de 9 sense folre a la diada de Tots Sants: "El castell va cedir quan l'acotxador es col·locava; no van començar ni a patir, simplement es va trencar. Però el tornaríem a tirar igual perquè el vam veure molt bé." • Confirma que l'any vinent, després del concurs, té la intenció de deixar el càrrec de cap de colla per donar pas a gent jove. Josep Maria Pasqual 'Pasqui' El cap de colla de Sant Pere i Sant Pau explica la recuperació de la seva agrupació: • Estan assajant el 2 de 7, un castell encara inèdit aquesta temporada. • Fa un balanç positiu dels seus tres anys de mandat, passant de "tocar fons" a una total recuperació castellera amb una gran lleva de canalla nova. Seccions i Cultura L'Aula Castellera i el Derbi Vallenc • Es destaca la rivalitat històrica entre la Colla Vella i la Joves de Valls, que tancaran la temporada amb el desè derbi a Vila-rodona. Gralles i Timbals • Espai dedicat a la història de la música castellera, mencionant documents del 1953 sobre el preu dels instruments (gralles a 100 pessetes) i l'evolució de la vestimenta dels músics.

Sant Úrsula, l'Aniversari dels Xiquets i el Fet Casteller a Mallorca

Balanç de la Diada de Sant Úrsula a Valls L'episodi analitza amb profunditat el que va succeir a la plaça del Blat, destacant que va ser una jornada històrica però atípica. Es posa l'accent en el fet que, malgrat l'alt nivell de les construccions intentades, no es va descarregar cap castell de les deu temptatives realitzades. Debat sobre la durada i el ritme Un dels temes centrals de la tertúlia amb el Francesc Fàbregas i el Guillermo Soler és la durada excessiva de les diades. Els col·laboradors discuteixen si les reaccions de les colles i l'estratègia de repetir castells immediatament després d'una caiguda beneficien o perjudiquen l'espectacle: • Es proposen mesures per agilitar les rondes, especialment quan una colla fa llenya. • Es posa de manifest el perill de perdre públic a les places si les actuacions s'allarguen més de quatre hores. • Es destaca la capacitat de patiment i reacció de les colles vallenques com un tret distintiu únic. 75è Aniversari dels Xiquets de Tarragona Joan Sala, president dels Xiquets de Tarragona, detalla els preparatius per a la gran actuació de celebració. L'objectiu principal és portar castells de nou a la ciutat, amb el 4 de 9 amb folre com a gran repte. "Poder aconseguir el castell de nou i ser l'única colla de Tarragona que ho hagi fet a la ciutat és la nostra gran motivació." Actualitat a les Illes i l'Agenda Castellera Es connecta amb Mallorca per seguir l'evolució de les colles locals, que estan assolint una gran maduresa tècnica: • Els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant mantenen una rivalitat sana, consolidant-se en la gamma de castells de 7 i mig. • Es comenta la participació de colles de diversos punts de Catalunya per ajudar a tancar pinyes a les Illes. Properes cites destacades L'agenda se centra en la festivitat de Tots Sants a Vilafranca, una de les diades més importants del calendari on s'esperen construccions de màxima dificultat.

Prèvia de Santa Úrsula i Actualitat Castellera al Toc de Castell

Prèvia de la Diada de Santa Úrsula L'eix central del programa és la mítica rivalitat vallenca entre la Colla Vella i la Colla Joves a la plaça del Blat. S'analitzen els objectius de les dues colles en el que es considera el derbi casteller per antonomàsia. Objectius de les Colles Vallenques • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han anunciat intencions de portar el 4 de 9 sense folre i el 4 de 9 amb folre i l'agulla, a més de treballar l'estructura del 3 de 10. • Colla Joves Xiquets de Valls: Tenen el gran repte del 3 de 10 amb folre i manilles i l'objectiu de descarregar finalment el 4 de 9 sense folre a la seva plaça. Actualitat de la Jormada a Tarragona S'informa en directe des de la Plaça del Rei de l'actuació i assaig dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo. Es destaca una lesió inoportuna a la colla serrallenca que ha condicionat el seu programa del dia. Seccions Especialitzades • Aula Castellera: Repàs històric de les fites de Santa Úrsula, recordant el 1981 com l'any que es va recuperar el castell de nou. • Gralles i timbals: Espai dedicat a la música tradicional, narrant la crisi de grallers a mitjans del segle XX i els esforços per recuperar l'instrument. • Terços Amunt: Reflexió periodística sobre l'exigència del públic i la importància de valorar diades sense castells de nou pisos. "Santa Úrsula és com un Barça-Madrid; és un derbi casteller extraordinari que paralitza Valls."

Toc de Castell: El 4-9 de la Jove i la ressaca de Sant Fèlix

Resum de l'episodi L'episodi d'avui de Toc de Castell se centra en la intensa activitat castellera de finals d'agost, posant l'accent en la gesta de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la històrica diada de Sant Fèlix a Vilafranca. Fites històriques a l'Arbós i Vilafranca • La Colla Jove torna als castells de nou descarregant el 4-9 amb folre a l'Arbós, una fita que no assolien des de feia dos anys. • A Vilafranca del Penedès es viu la considerada millor diada de la història, amb actuacions impressionants dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella, la Colla Joves i els Minyons de Terrassa. • Destaca el domini dels Castellers de Vilafranca amb el 3-10 amb folre i manilles (carregat) i el pilar de 8. Anàlisi i opinió "Sant Fèlix ha demostrat que hi ha colles com la Joves que en qualsevol moment et poden sortir i plantar-te un 4-9; és la colla més imprevisible del món." El periodista Guillermo Soler analitza la ressaca castellera i destaca la resiliència de les colles de Tarragona, vaticinant una recta final de temporada molt competitiva a les places. Aula Castellera i Formació • Es detallen els requisits de la Coordinadora de Castells per ser considerada formalment una "colla de nou": cal haver descarregat quatre construccions de nou pisos en els darrers tres anys. • La professora Roser Oliver explica la recerca històrica sobre les partitures antigues de moixigangues i balls de valencians, precursors de l'actual Toc de Castells. Properes cites • El cap de colla dels Nois de la Torre, Salvador Canyelles, explica els preparatius per a la Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra, on esperen recuperar els castells de set pisos.

Polèmiques i actualitat castellera: de Sant Magí a Sant Fèlix

Balanç de la Diada de Sant Magí i el Catllà L'episodi d’avui fa un repàs exhaustiu a les recents diades castelleres, marcades per una barreja de grans construccions i polèmiques organitzatives. • El Catllà: Es destaca l’intent de 5 de 8 a l'antiga de la Colla Vella (amb dos poms de dalt), interpretat per molts com un assaig per al 9 de 8. També s'analitza la manca de públic per la coincidència horària amb Tarragona. • Sant Magí: S'avalua el rendiment de les quatre colles tarragonines. La Colla Jove va descarregar la clàssica de vuit, mentre que els Xiquets de Tarragona van patir amb el 5 de 8. S'elogia especialment la millora de Sant Pere i Sant Pau amb el seu 5 de 7. La polèmica de la durada de les diades Un dels punts centrals del programa és el debat sobre les gairebé quatre hores que va durar la diada de Sant Magí. Postures enfrontades • L'Ajuntament: El regidor Carles Sala demana replantejar el format per evitar que les diades s'allarguin fins a la tarda. • Les Colles: Defensen que els castells no són matemàtiques i que la durada és fruit del compromís per portar castells de màxima dificultat, molts d'ells folrats o amb complicacions tècniques que requereixen temps de muntatge. "Qui vol es queda i qui vol se'n va... els que ho fem no cobrem res i anem a dinar més tard que ningú." — Albert Grau, cap de colla de la Jove. Crisi i gestió als Xiquets del Serrallo S'analitza la dimissió irrevocable del president Jordi Grau. Josep Maria Sabater, portaveu de la nova junta gestora, explica la situació: • Defineix el moment com una crisi de "rauxa" més que de seny després d'una diada complicada. • Reivindica el paper de la pinya i la necessitat de compromís per part dels castellers de base. • Malgrat la crisi, la colla manté l'objectiu de portar el 4 de 7 amb l'agulla per l'11 de setembre. Notícies d'última hora: Els Xicots de Vilafranca i Sant Fèlix S'informa de l'acord de darrera hora entre els Xicots de Vilafranca i els administradors de la Festa Major. Finalment, la colla vilafranquina no actuarà el dia 30 (Sant Fèlix) per no perdre la subvenció municipal, respectant el conveni signat i centrant-se en la seva actuació del dia 31.

Especial Sant Magí: Diada Castellera i Tertúlia

Introducció a la Diada de Sant Magí L'episodi se centra en la prèvia de Sant Magí, la festa major "menuda" de Tarragona, destacant la importància de la diada castellera a la plaça de les Cols. L'ambient és de màxima expectació davant la primera gran sortida de les quatre colles locals. Entrevista amb Agustí Forner Es realitza una entrevista a l'Agustí Forner, retransmissor de TV3 i tarragoní de naixement: • Sentiment personal: Forner comparteix el que suposa retransmetre des de la seva ciutat natal i la seva vinculació emocional amb la plaça. • Estat de les colles: Analitza la incertesa prèvia a la diada, subratllant que els darrers assajos han estat positius. • Polèmica amb El Catllà: Es discuteix el rumor sobre la coincidència de dates amb la diada del Catllà i la pressió sobre les retransmissions televisiu. Repàs de les Diades Destacades Els col·laboradors analitzen les actuacions recents més rellevants: • Llorenç del Penedès: Destaca el domini dels Castellers de Vilafranca amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. • La Bisbal del Penedès: Una diada intensa on els Verds van completar el 2 de 9 amb folre i manilles, mentre que la Colla Vella i la Colla Joves de Valls van mostrar signes de recuperació i ambició amb castells de nou. • Sant Roc (Cós del Bou): La Colla Jove de Tarragona va realitzar un assaig general a plaça abans de la gran cita de Sant Magí. Aula Castellera: Història de la Plaça de les Cols Es repassa l'evolució històrica d'aquest emplaçament emblemàtic: • Les primeres referències documentades daten del 1859 amb la Colla dels Pescadors. • Es recorden fites històriques com els intents de castells nets al segle XIX. Tertúlia amb els Caps de Colla Representants dels Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Colla de Sant Pere i Sant Pau debaten sobre: • Preparació: Els detalls dels últims assajos i els objectius per a la diada (castells de nou, gammes de vuit). • Calendari: La particularitat que a Tarragona la temporada realment s'intensifica a partir de l'agost. • Col·laboració: El debat sobre el suport de pinyes entre colles locals per assolir objectius superiors. "Sant Magí és un punt de partida, una pretemporada per començar fort la resta de l'any." Sorteig de l'Ordre d'Actuació Durant el programa es realitza el sorteig en directe per a la diada de demà: 1. Sant Pere i Sant Pau 2. Xiquets del Serrallo 3. Xiquets de Tarragona 4. Colla Jove de Tarragona

Castells: Història a l'Abisbal, l'Arbós i el Catllà

Introducció i Crònica de l'Actualitat El programa número 11 de la desena temporada de Toc de Castell se centra en el pic de la temporada castellera d'agost. S'analitzen les actuacions del cap de setmana passat, on destaca la sort mista dels Xiquets de Tarragona als Pallaresos amb dos intents desmuntats de 2 de 8 amb folre, i la bona feina de Sant Pere i Sant Pau preparant la diada de Sant Magí. Es repassen també les actuacions a Vilanova, on els Nens del Vendrell van descarregar el 2 de 7, i a Vilabella, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls va mostrar un gran estat de forma amb el 4 de 8 amb l'agulla. Lliçó Magistral: Les Places sense Colla Pròpia Orígens Històrics (Segles XVIII i XIX) L'eix central de l'episodi és un repàs històric detallat sobre tres places emblemàtiques que, tot i no tenir colla pròpia durant molts anys (o mai), han estat capitals per al món casteller: • L'Arbós: Es documenten actuacions ja el 1770 amb balls de valencians que feien castells de sis pisos, considerats la gènesi de les colles actuals. • El Catllà: Destaca una troballa històrica excepcional: la Colla Nova dels Xiquets de Valls hi va carregar el 4 de 9 sense folre el 1881, un castell que en aquella època no es va valorar per no haver-se descarregat. • La Bisbal del Penedès: Les primeres referències documentades daten de 1877. La Decadència i la Renaixença Es discuteix com la crisi castellera del tombant de segle va fer que les colles de Valls deixessin de visitar molts pobles, provocant que els aficionats locals creessin grups propis per mantenir la tradició a les festes majors. L'únic cas que sobreviu avui dia d'aquesta tradició d'aficionats és Llorenç del Penedès. "Al segle XIX, un castell carregat i caigut no es considerava vàlid; per a la mentalitat d'aquella època, si no es descarregava, s'havia de tornar a intentar." Entrevista a Joan Sala (Xiquets de Tarragona) Amb motiu del 75è aniversari de la colla, el seu president detalla els actes de celebració: • Inauguració d'una exposició històrica i remodelació del local al carrer Santa Anna. • Actes atípics com una exhibició de trial i concerts de rock. • Una futura "sortida a l'antiga" amb vestuari i carros de l'època de la Renaixença. Agenda de la Setmana Es tanca el programa amb el calendari de les diades de la Mare de Déu d'Agost, destacant la gran cita de la Bisbal del Penedès (15 d'agost) amb la participació dels Castellers de Vilafranca i les dues colles de Valls, a més de l'actuació de Sant Roc al Cós del Bou de Tarragona.

Sant Fèlix, la Coordinadora i reptes castellers

Panorama dels Reptes Castellers L'expert Joan Ramon Ocanya analitza els reptes pendents de la temporada, classificant les estructures segons la seva dificultat i estat de consolidació: • Castells assolits però no consolidats: El 3 de 8 aixecat per sota, el 4 de 9, el 3 de 10 amb folre i manilles i el 2 de 8. • Estructures inèdites en treball: S'estan preparant el 9 de 8, el Pilar de 7, el 3 de 9 i el 2 de 9 amb folre. • Projectes de futur i 'bogeries': Es parla de conceptes com els puntals (una quarta pinya sobre les manilles) que permetrien somiar amb el pilar de 9 o castells d'11 pisos. Actualitat de les Diades Es repassen les actuacions més significatives del cap de setmana passat: • Mataró (Les Santes): Els Castellers de Vilafranca van destacar amb el primer 5 de 9 amb folre de la temporada i el pilar de 8 carregat. • Tarragona i Bonastre: La Colla Vella va realitzar una 'marató' d'actuacions, i els Xiquets de Tarragona van completar una gran diada a Sant Pere i Sant Pau. • Vilanova i la Geltrú: Els Bordegassos van clavar un pilar de 6 de postal a la Riera. La Coordinadora de Colles Castelleres Entrevista a Eusebi Campdepadrós sobre el funcionament d'aquesta entitat, sovint desconeguda per al gran públic: • La seva funció principal és la gestió de les assegurances col·lectives (mèdica, accidents i responsabilitat civil) per a les 61 colles actuals. • Gestiona el patrocini amb Damm i les retransmissions de TV3, amb un pressupost anual d'uns 65 milions de pessetes. • La presidència és rotativa entre les cinc colles anomenades 'grans'. Polèmica i Acord per Sant Fèlix S'ha tancat finalment el conflicte entre els administradors de Vilafranca i la Colla Vella per la diada de Sant Fèlix: "L'Ajuntament assumirà l'augment del contracte fins a 1.300.000 pessetes per colla per garantir la millor diada possible." Ferran del Riu explica que, tot i que el preu s'ha igualat per a totes les colles, l'ordre d'actuació (amb Vilafranca obrint plaça) ha estat un punt innegociable com a amfitrions. Previsió per Vilanova (Mare de Déu de les Neus) Marcos Montes, cap de colla dels Bordegassos, confirma la intenció d'intentar el 3 de 9 amb folre a la seva festa major després d'uns assajos molt positius.

Anàlisi de l'estat actual i perspectives de futur

Resum de l'episodi En aquesta sessió es realitza una anàlisi profunda sobre la situació actual del sector, destacant la importància de la innovació constant i la col·laboració entre els diferents agents implicats. Al llarg de la conversa, els interlocutors exploren com les tendències emergents estan canviant el paradigma de treball. Punts clau de la discussió • La necessitat d'adaptar-se ràpidament als canvis tecnològics. • La importància de mantenir una comunicació clara i directa amb l'audiència. • El paper de la sostenibilitat com a eix vertebrador de les noves estratègies. "L'única constant en aquest mercat és el canvi, i hem d'estar preparats per liderar-lo." Perspectives i futur Es plantegen diversos escenaris per als pròxims anys, subratllant que la formació continuada serà l'eina més valuosa per als professionals que vulguin destacar en un entorn cada cop més competitiu.

Toc de Castell: Penyes castelleres i Festa Major

Actualitat Castellera i Reflexió Mediàtica L'episodi comença amb una reflexió de Joan Ciurana sobre el paper dels informadors castellers. Ciurana compara la crítica periodística en els castells amb la del futbol, defensant la necessitat de normalitzar la crítica tècnica sense que sigui percebuda com un insult a les colles. Segons l'informador, la maduresa del món casteller arribarà quan es pugui qüestionar obertament la posició de cada casteller en una estructura sense generar malestar. Crònica de la Diada de la Granada Es repassen les actuacions més destacades del cap de setmana passat, posant el focus en els Castellers de Vilafranca, que van convertir la plaça de la Granada en plaça de nou amb el 3 de 9 amb folre. Punts clau de la seva actuació: • Descarreguen el 5 de 8, treballant la base per a un futur 5 de 9. • Completar el 4 de 8 amb l'agulla i el Pilar de 7 amb folre. • Es comenta un intent a l'assaig de Pilar de 6 net, un pas revolucionari cap al Pilar de 7 sense folre. D'altra banda, els Xicots de Vilafranca mostren una ratxa més fluixa, sense assolir castells de vuit, mentre que els Minyons de Terrassa inicien un període de relaxació abans de les vacances d'estiu. Innovació: Les Penyes del Minyons de Terrassa En la secció d'Aula Castellera, es presenta una iniciativa pionera explicada per Pere Tiana, president dels Minyons de Terrassa. La colla ha impulsat la creació de penyes castelleres en poblacions on no hi ha colla pròpia, com a Montcada i Reixac. "L'objectiu és divulgar el fet casteller i crear nuclis de gent que estimi els castells i ens ajudi a les pinyes sense el compromís constant de l'assaig." • La penya de Montcada ja té uns 40-50 integrants. • Estan preparant nous nuclis a Castellbisbal i Viladecavalls. • Són entitats jurídicament independents que reforcen el vincle territorial de la colla. Santa Rosalia a Torredembarra Es connecta amb Salvador Canyelles, cap de colla dels Nois de la Torre, davant la proximitat de la festa de Santa Rosalia. • La colla local es planteja el 3 de 7 com a gran objectiu de la diada. • Enguany reben colles de primer nivell com Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova. • Es destaca la importància del Concurs de Castells de Torredembarra (Concurs7) per a la potenciació de les colles menudes. Secció de Tradició i Agenda La secció Gralles i Timbals se centra en el Toc de Processó del Vendrell, una peça cerimoniosa i solemne que contrasta amb el caràcter festiu de les cercaviles. Finalment, es repassa l'agenda per al cap de setmana del 14 i 15 de juliol, amb diades a Barcelona (32è aniversari dels Castellers de Barcelona), Valls, Reus i la mateixa Torredembarra.

Toc de Castell: Actualitat, Diades i Entrevista al 'Melilla'

Actualitat Castellera i Reflexió Interna L'episodi d'avui de Toc de Castell combina l'anàlisi de les actuacions més recents amb reflexions sobre la gestió de les colles i la presentació de nous projectes. El programa destaca per una visió profunda del món casteller, des de la part tècnica fins a la social. Democràcia i Lideratge a les Colles El comentarista Joan Suárez obre el programa amb una reflexió crítica sobre la marxa de castellers de les seves colles d'origen. Entre els punts clau destaquen: • La importància de la democràcia interna més enllà de les eleccions. • La necessitat de líders implicadors que facin sentir tothom part del projecte. • Com els mals ambients i la manca d'habilitat per motivar provoquen la dispersió de grups històrics en localitats com el Vendrell o Cambrils. Crònica de les Diades de Sant Pere Es repassen les actuacions més rellevants del passat cap de setmana: • Minyons de Terrassa: Protagonistes de la millor actuació de la temporada amb el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat i el 3 de 9 amb folre. Van intentar, sense èxit, el pilar de 8. • Castellers de Vilafranca: Destaca el seu 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre a Sant Pere de Ribes, a més d'una prova significativa de 3 de 10 amb folre i manilles fins a quarts. • Colla Jove de Tarragona: Van repetir la seva bona línia de Sant Joan a Reus, tot i haver de lluitar amb el 2 de 8 amb folre. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Curiositat pel seu intent de 9 de 7 com a prova per a un futurible i espectacular 9 de 8. Aula Castellera: Àmbits d'Influència La secció formativa analitza com les colles grans estableixen vincles amb les petites per assegurar-se pinyes massives en moments clau (com el Concurs de Castells de Tarragona) a canvi de prestigi i apadrinament. Entrevista amb Francesc Moreno 'Melilla' El cap de colla dels Castellers de Vilafranca desgrana els objectius de la temporada: "Jo sense la colla no sóc res; l'orgull és tenir un grup que es sacrifica i va a totes." • Confirma que el gran objectiu és el 3 de 10 amb folre i manilles per Sant Fèlix. • Avança que tenen previst portar el 5 de 9 amb folre a Mataró per rodar la canalla. • Opina sobre la crisi al Vendrell, lamentant que les dues colles locals no sumin esforços. Cultura i Tradició A la secció Gralles i Timbals, s'explica l'evolució musical de les diades, destacant el Toc de Vermut com a peça de cloenda festiva, escoltant la versió de l'Escola de Grallers de Sitges.

Cana Macana: Contes, pau i literatura a Tarragona

El món dels infants i el conte de Barbamec L'episodi comença amb una interacció tendra amb la Berta, una nena que ajuda a resoldre una endevinalla sobre un bolet. Aquest preàmbul serveix per introduir la secció de contes infantils, on s'explica la història del pirata Barbamec. Barbamec i els fantasmes La narració es centra en un pirata modern i valent que, malgrat la seva força, pateix d'insomni per por a l'obscuritat i als fantasmes. Els punts clau de la història inclouen: • La pèrdua de batalles i el seu posterior acomiadament pel rei a causa del cansament. • La trobada amb un mussol en una illa deserta, que esdevé el seu vigilant nocturn. • El valor de l'amistat com a eina per superar les pors més profundes. "Fins i tot un pirata com en Barbamec necessita tenir un amic per sentir-se bé i tranquil." Compromís social: Aturem la Guerra El programa adopta un to més seriós amb la lectura d'un manifest de la plataforma Aturem la Guerra de Tarragona. El contingut reivindica: • La condemna dels atemptats terroristes i de les respostes militars que afecten la població civil. • Una crida a la no intervenció del govern espanyol i català en conflictes internacionals. • La petició a l'Ajuntament de Tarragona i a l'Autoritat Portuària per evitar la presència de vaixells de guerra al port. Concurs literari: El fragment misteriós Finalment, es proposa un repte als oients basat en un clàssic de la literatura catalana de ciència-ficció. Es llegeix repetidament un fragment sobre un mecanoscrit trobat milers d'anys en el futur, on personatges com l'Alba són claus per a la nova humanitat. S'anima a l'audiència a trucar per identificar el títol i l'autor a canvi d'un premi promocional.

Diada Castellera de Sant Magí 2001: Crònica en Directe

Diada Castellera de Sant Magí a la Plaça de les Cols Aquesta retransmissió de Tarragona Ràdio cobreix una de les cites castelleres més importants de la ciutat de Tarragona en el marc de les festes de Sant Magí. La jornada reuneix les quatre colles locals en un esdeveniment ple de reptes tècnics, estratègia operativa i una gran tensió marcada per la xafogó i el nivell d'exigència de les construccions. Actuació de les quatre colles tarragonines Castellers de Sant Pere i Sant Pau (La Colla Verda) • Han completat una actuació notable descarregant el 3 de 7 i el 5 de 7. • Van intentar el 4 de 7 amb l'agulla, però va quedar en intent després que la canalla es despengés quan el castell ja estava pràcticament dominat. • Han decidit tancar la diada satisfets, tot i no poder completar el pilar al mig. Xiquets del Serrallo (La Colla Blava) • Han estat l'única colla en tancar la diada amb tres castells descarregats: el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6. • Van fer ús de l'estratègia en la cinquena ronda per assegurar les construccions i redreçar els ànims després d'un intent desmuntat inicial. Xiquets de Tarragona (La Colla de la Camisa Matisada) • El seu gran repte era el 5 de 8, conegut com la Catedral dels castells. Malauradament, dos intents d'aquest castell van fer llenya. • Van descarregar amb èxit el 3 de 8 i un important 2 de 8 amb folre, el primer de la seva temporada. • Han hagut de renunciar a la cinquena ronda per lesions en el tronc després de les caigudes. Colla Jove dels Xiquets de Tarragona (La Colla Lila) • Han viscut una diada de remuntada. Van començar amb dos intents fallits de 4 de 9 amb folre. • Finalment, han descarregat el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 8 amb folre. • Van intentar un pilar de 6 que no es va carregar, acabant la jornada amb un pilar de 5. Resum de la jornada al Catllà A la retransmissió també s'ha informat sobre la diada paral·lela al Catllà, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha sorprès descarregant un 5 de 8 amb dos enxanetes simultanis, utilitzat com a assaig per a un futur 9 de 8.

Diada de la Mercè a Tarragona: Castells i Música Popular

Crònica Castellera de la Diada de la Mercè L'episodi se centra en la cobertura en directe de la diada castellera celebrada a la plaça de les Cols. El moment culminant de la connexió és la descàrrega del 2 de 8 amb folre per part dels Xiquets de Tarragona. Actuacions destacades • Xiquets de Tarragona: Han aconseguit descarregar un 4 de 7 amb l'agulla en primera ronda i el ja esmentat 2 de 8 amb folre en la segona. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van completar el 4 de 8 durant la primera ronda. • Detalls tècnics: S'ha destacat la dificultat de defensar el folre i el treball de terços durant l'execució del dos de vuit. "Un castell molt treballat, molt defensat, però que esperem que es pugui descarregar sense cap tipus de problema." Ambient Festiu i Música a la Plaça de la Font La transmissió es desplaça a la plaça de la Font, on el focus canvia cap a la música tradicional i l'espera dels pilars caminants. • Grups convidats: Actuacions dels Gaiters de la Guilot, els Xeremillers de Sac a la Trava (Mallorca) i els Gaiters de Lizarra (Navarra). • Previsió metereològica: Malgrat el cel amenaçador i l'augment dels núvols, l'ambient és de plena ocupació amb un públic impacient per veure la baixada dels pilars cap a l'ajuntament. Anuncis i Agenda Cultural • Celebració de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat el 28 de setembre amb un concert gratuït de la Ramon Quadrada Big Band. • Ajustos en la programació esportiva: el programa Semprenàstic es trasllada a dimarts a causa de la festivitat.

Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Festa

Sàtira i Crítica Social al Ball de Dames i Vells El text recull la representació satírica d'una de les peces més emblemàtiques de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través de versos mordaços i humorístics, es repassen les desavinences conjugals de quatre parelles i es llança una dura crítica a l'actualitat política i social de l'època. Eixos de la Crítica Relacions de parella: El fil conductor són les constants disputes entre els Vells i les Dames, on es barregen insults, queixes sobre la convivència i referències a la manca de passió sexual. Política Municipal: El personatge de l'alcalde (Nadal) rep crítiques per la gestió urbanística, l'increment d'impostos i la manca de manteniment de la ciutat. "He declarat patrimoni una ruïna de ciutat. He fet pàrquings, auditoris, i el Nàstic per mi ha pujat." Actualitat Nacional i Internacional: S'esmenten temes com el transvassament de l'Ebre, la política de seguretat de Blasqued, la corona espanyola (Felipe de Borbón) i fins i tot conflictes internacionals com el de l'Afganistan. Personatges i Llenguatge L'obra utilitza un llenguatge escatològic, ple de dobles sentits i renecs, propi de la tradició festiva tarragonina. Apareixen figures d'autoritat com el Rector, l'Alcalde i el Policia, que acaben sent ridiculitzades per la seva hipocresia o autoritarisme. L'ús del català de carrer es barreja amb el castellà en el personatge del policia per marcar el contrast de poders.

2001-08-15 PARTIT INAUGURAL NASTIC 2ªA

Retorn del Nàstic a la Segona Divisió El podcast retransmet la jornada històrica de la presentació oficial del Club Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2001-2002, marcant el seu retorn a la Segona Divisió A després de 22 anys d'absència. L'acte, celebrat al Nou Estadi Municipal, ha comptat amb la presència de prop de 5.000 espectadors. Detalls de la Plantilla i Nous Fitxatges Es fa un repàs exhaustiu dels jugadors que formen l'equip, destacant les noves incorporacions i l'esquema tàctic de l'entrenador Josep Maria Noguès. • Fitxatges clau: Pinilla (Badalona), José Luis Deus (Braga), i Javi Rico (Pontevedra). • Capitana: Jordi Masnou repeteix com a primer capità. • Absències i pendents: S'esmenta la possible arribada de Manel (Espanyol) i Marcelo (Barça). Crònica del Partit: Nàstic 2 - 0 Atlético Portuguesa El partit d'exhibició contra l'equip brasiler ha acabat amb una victòria còmoda per als granes: 1. Minut 2: Antonio Pinilla marca el primer gol després d'un rebuig, demostrant la seva qualitat de veterà. 2. Minut 38: Manolo Herrero sentencia amb un gol de cap d'esquena a la porteria. Valoracions de la Directiva i Autoritats El podcast inclou entrevistes amb figures rellevants del club i de la ciutat: • Josep Maria Andreu (President): Expressa la seva il·lusió per l'objectiu de mantenir la categoria i l'èxit de la massa social, que s'apropa als 5.000 socis. • Joan Miquel Nadal (Alcalde): Defineix l'ascens com una "nova dimensió" per a Tarragona i subratlla el suport econòmic municipal necessari per al futbol professional. • Josep Maria Noguès (Entrenador): Es mostra satisfet amb el rodatge de l'equip i destaca l'actuació de Javi Rico. "Hem de ser ambiciosos; sortir de segona B ha sigut duríssim, però ara no renunciem a res." - Joan Miquel Nadal, Alcalde de Tarragona.

Ofici solemne de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona

Celebració de la Solemnitat de Santa Tecla Retransmissió de l'Ofici de Santa Tecla des de la Catedral de Tarragona, un dels actes religiosos més importants de la Festa Major. L'esdeveniment està marcat per la solemnitat litúrgica i la gran afluència de fidels, presidit per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Context Històric i Litúrgia L'episodi destaca la profunda vinculació de la ciutat amb la seva patrona des del segle II. Es detallen les particularitats de la litúrgia tarragonina: • La consideració de l'ofici com a solemnitat a Tarragona, a diferència d'altres indrets on és només memòria. • L'ús de les lectures pròpies: el llibre de la Saviesa, la carta als Hebreus i la paràbola de les verges prudents de l'Evangeli de Mateu. • El trasllat de la relíquia del Sant Braç des de la Capella dels Marbers fins a l'altar major. Homilia de l'Arquebisbe i Missatge de Pau Durant l'homilia, l'arquebisbe Martínez Sistach aborda diversos punts d'actualitat i espiritualitat: "Cal no cedir a la temptació de l'odi i de la violència... demano als responsables dels pobles que no es deixin dominar per l'esperit de venjança." • Solidaritat internacional: Condemna rotunda dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York i Washington, demanant evitar la guerra de religions. • Ordenacions sacerdotals: Referència a l'ordenació de tres nous preveres el dia anterior com a motiu d'esperança per a l'arxidiòcesis. • Identitat cristiana: Crida a mantenir la fe en una societat progressivament secularitzada. Ritus i Tradicions Finals La celebració clou amb el ritu de la comunió, acompanyat per l'orga de la seu, i la benedicció apostòlica. Es recorda la història de la relíquia provinent d'Armènia i la tradició de la processó que recorre els carrers de la ciutat cada tarda de Santa Tecla.