Diada Castellera de la Mercè a Tarragona

Ambient festiu a la ciutat i inici de la Diada El podcast comença situant l'acció en plena celebració de la Mercè, el 24 de setembre, amb una Tarragona vibrant i plena d'activitats. Des de la plaça de la Font, s'informa de l'ambient del vermut amb música de gralla i bandes convidades, mentre l'atenció es desplaça ràpidament a la plaça de les Cols, on té lloc l'exhibició castellera de les quatre colles de la ciutat. Anàlisi de la diada anterior (Santa Tecla) Abans que comencin les construccions de la jornada, els cronistes fan un balanç exhaustiu del que va ser la diada de Santa Tecla (23 de setembre): • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Es destaca l'intent de 3 de 9 amb folre, que va quedar a mil·lèsimes de carregar-se, i la perfecció de la seva torre de 8 amb folre. • Xiquets del Serrallo: Van signar la seva millor actuació en dos anys, descarregant el 3 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. • Xiquets de Tarragona: Van mostrar intents seriosos de 4 de 8 amb l'agulla, tot i que no van poder culminar els seus objectius màxims. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Una jornada de contrastos amb el 5 de 7 descarregat però un intent fallit de 4 de 7 amb l'agulla. Retards i execució del primer castell La jornada de la Mercè comença amb un lleuger retard degut a l'arribada tardana de l'ambulància, un protocol de seguretat imprescindible. Un cop garantida l'assistència mèdica, els Xiquets de Tarragona obren la plaça: Intent desmuntat: Inicialment, desmunten un peu de 3 de 8 per falta de mides o seguretat. Èxit en segona instància: Finalment, aconsegueixen descarregar un 3 de 8 impecable, molt ferm i lleuger, demostrant una gran preparació de cara al pròxim Concurs de Castells. "Estem mal acostumats a veure castells de nou i perdem el sentit de la gran dificultat que representen els castells de vuit." L'episodi conclou amb el retorn a la plaça de la Font, on el públic espera amb delit l'arribada dels pilars caminants, l'esdeveniment més singular i esperat d'aquest dia.

Diada Castellera de Sant Magí 2002 a Tarragona

Balanç de les Colles a la Diada de Sant Magí L'edició del 2002 de la diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols ha estat marcada per actuacions de superació i alguns moments d'incertesa tècnica. La jornada s'ha tancat amb un balanç divers per a les quatre colles de la ciutat després de més de tres hores de castells. Els Xiquets de Tarragona La colla liderada per Jordi Andreu ha completat una de les millors actuacions del dia, tot i definir l'any com una temporada de transició. • Han descarregat el 3 de 8 i el 4 de 8. • Han carregat el 2 de 8 amb folre, que ha caigut durant el descens. • Andreu destaca la capacitat de la colla per "redreçar la diada" i ja posa la mirada en reptes superiors com el 3 de 9. Castellers de Sant Pere i Sant Pau Protagonistes del moment més insòlit de la jornada amb un 3 de 7 extremadament llarg. • L'enxaneta s'ha equivocat de camí (regla) durant l'ascensió, ha hagut de baixar a la pinya i tornar a pujar pel costat correcte. • Han carregat el 4 de 7 amb l'agulla, però el 5 de 7 ha quedat en intent. Colla Jove Xiquets de Tarragona Tot i portar grans objectius, la Jove ha marxat amb un regust agredolç. • Han descarregat el 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 i un imponent pilar de 6. • No obstant això, han patit caigudes (llenya) en els seus intents de 4 de 9 amb folre i 5 de 8. Xiquets del Serrallo La colla marinera ha complert amb solvència el seu programa de la jornada. • Han descarregat el 3 de 7, el 4 de 7 i un pilar de 5 de comiat. "No renunciem a res; necessitàvem aquesta actuació per pensar en alguna cosa més de cara al setembre." — Jordi Andreu, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Actuació Castellera de la Diada de Sant Magí

Balanç de l'Actuació dels Xiquets del Serrallo L'episodi comença amb una anàlisi detallada del 4 de 7 amb l'agulla per part dels Xiquets del Serrallo. Malgrat l'espectacularitat de l'estructura, la colla ha hagut de desmuntar el castell en diverses ocasions per problemes de coordinació a la part superior. • Dificultats tècniques: Els dosos s'han estirat excessivament, deixant poc espai de maniobra a l'aixecador i l'enxaneta. • Decisió estratègica: La tècnica ha optat per desmuntar abans de patir una caiguda, prioritzant la seguretat. • Valoració del cap de colla: Josep Anton Gual destaca la consolidació del 3 i el 4 de 7, afirmant que la feina amb la canalla nova acabarà donant fruits abans de final de temporada. "Crec que d'aquí a l'11 de setembre aquest castell serà nostre." L'Intent de 5 de 8 de la Colla Jove La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha canviat la seva estratègia després d'una caiguda prèvia amb el 4 de 9 amb folre, apostant pel 5 de 8, conegut com la catedral dels castells. Desenvolupament i Caiguda • L'execució ha estat ràpida però ha presentat un excessiu tremolí quan entraven els dosos. • El pis de quarts s'ha mostrat feble, provocant que l'estructura es deformés i acabés fent llenya just abans de carregar-se. • Tot i la caiguda, el balanç sanitari és positiu, sense ferits de gravetat. Èxit dels Xiquets de Tarragona Els Xiquets de Tarragona han tancat una de les seves millors actuacions de la temporada amb una progresso ascendent: 2 de 8 amb folre: Carregat. 3 de 8: Descarregat (el primer de la temporada). 4 de 8: Descarregat amb molta solvència i confiança. L'actuació demostra que la colla arriba en un estat de forma excel·lent a la segona part de l'any, celebrant amb eufòria els resultats a la Plaça de les Cols.

Èxit dels Xiquets de Tarragona amb el 3 de 8 per Sant Magí

Crònica de la Diada Castellera de Sant Magí L'actuació castellera de Sant Magí a Tarragona ha viscut moments de gran intensitat, especialment amb la brossa de confiança que han exhibit els Xiquets de Tarragona. Després d'un primer intent desmuntat, la colla ha aconseguit completar el seu gran objectiu del dia. Els Xiquets de Tarragona: Convenció i Èxit La colla matalassera ha aconseguit descarregar el primer 3 de 8 de la temporada. Malgrat els nervis inicials i la inseguretat provinent d'un intent previ on la canalla s'havia fet enrere, la segona temptativa ha estat marcada per: * Una convicció absoluta i ganes de culminar el castell. * Una estructura més lleugera i renovada en els pisos superiors (segons, terços i quarts). * Un esclat d'eufòria a la plaça en completar la descarregada, confirmant que l'aposta tècnica de la colla és vàlida. Altres Colles i Desenvolupament de la Diada Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han intentat el 5 de 7, però el castell ha quedat en intent desmuntat per segona vegada. Malgrat la seguretat expressada per l'Àngela Espinosa (cap de colla), unes descompensacions en l'estructura i la indecisió de la canalla han impedit carregar-lo. Presència Institucional: L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha destacat el bon ritme de la diada i la recuperació de colles com la del Serrallo. "S'ho han cregut. Realment crec que és la clau, s'ho han cregut. La veritat és que és el que comentàvem abans, que si els tècnics havien de parlar amb la canalla... ho han fet a la mar de bé." Perspectives de Futur Amb la tercera ronda finalitzada i cap colla amb els tres castells completats, s'encara una ronda de repetició general. Les colles es plantegen si arriscar amb estructures superiors o assegurar el tercer castell de cara a les properes cites importants com Santa Tecla i el Concurs de Castells.

Diada de Sant Magí: Castells i Estratègies a la Plaça de les Cols

Crònica de la Diada de Sant Magí L'episodi se centra en el desenvolupament de la tradicional Diada Castellera de Sant Magí a Tarragona, concretament des de la plaça de les Cols. Al llarg de la retransmissió, s'analitzen els intents de les diferents colles, les dificultats tècniques de les estructures i les normatives que regeixen l'actuació. Actuacions i Intents Destacats • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han encetat la jornada amb el 4 de 7 amb l'agulla. L'atenció s'ha centrat en el seu intent de 5 de 7, una estructura complexa que no intentaven des de feia mesos. Malauradament, l'intent ha estat desmuntat per la indecisió dels dosos i la manca de coordinació en el pom de dalt. • Xiquets del Serrallo: Han mostrat molta seguretat descarregant el 3 de 7 i el 4 de 7. L'objectiu posterior ha estat el 4 de 7 amb l'agulla, considerat el seu "castell de 7 i mig" per excel·lència aquesta temporada. • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Després de descarregar un gran 2 de 8 amb folre a la primera ronda, han patit una caiguda amb el 4 de 9 amb folre. Això els ha obligat a canviar l'estratègia cap al 4 de 8 per assegurar la diada i plantejar-se el 5 de 8 per a la ronda de millora. • Xiquets de Tarragona: Han carregat el 2 de 8 amb folre però han hagut de desmuntar el 3 de 8, amb la intenció de repetir-lo a la tercera ronda a causa de les bones sensacions de l'estructura. Debat sobre el Sistema Rundes i l'Agilitat Els comentaristes debaten profundament sobre el sistema de rondes i millora implementat a Tarragona: "El que es tractava era de fer un sistema que cada colla sàpigués sempre quan ha de tirar per guanyar agilitat i evitar el desgast del públic." • S'explica la diferència entre les rondes de repetició i la ronda de millora (cinquena ronda), a la qual només tenen dret les colles que no han assolit els tres castells o que busquen un de superior. • Es compara la puntualitat de Tarragona amb altres diades com la del Catllà, criticant l'excés d'intents desmuntats que fan eterna l'actuació per al públic. Aspectes Tècnics i Anècdotes • Es detalla l'estructura del 5 de 7, explicant que és un castell de 3 i un de 2 units, on l'enxaneta ha de fer dues aletes. • S'esmenten anècdotes curioses, com la d'un casteller a qui se li han abaixat els pantalons durant el descens d'un castell desmuntat, destacant el bon humor i la filosofia de la colla.

Aclaparadora Diada de Sant Magí: Castells de 9 i de la Gama Alta de 8

Segona Ronda de la Diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols L'exhibició castellera a Tarragona arriba al seu punt més crític i decisiu amb els intents de les colles per superar els seus sostres de la temporada. La jornada està marcada per la gran expectació, la calor intensa i les dificultats tècniques d'una plaça amb un desnivell característic. Actuació de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona La Colla Jove ha afrontat el seu repte més gran: el 4 de 9 amb folre, que suposava el primer intent de castell de nou de la temporada per a les colles tarragonines. Els punts clau han estat: • Dificultats en el muntatge: S'han hagut de desmuntar dos peus abans de l'intent vàlid per falta de confiança en el tancament de la pinya i el folre. • Caiguda del castell: Malgrat la rapidesa final, el castell ha fet llenya quan l'acotxador ja estava col·locat. S'ha produït un despenjament que ha requerit l'entrada de les assistències de la Creu Roja. • Anàlisi tècnica: Les indecisions en el pom de dalt i un esprint final massa brusc han compromès l'estructura, que ja venia tremolant des dels pisos inferiors. Els Xiquets de Tarragona i el 3 de 8 La colla de Jordi Andreu ha intentat el 3 de 8, una estructura renovada enguany: • Intent desmuntat: Amb els dosos col·locats, el castell s'ha hagut de baixar per la indecisió de la canalla (el que s'anomena l'ascensor). • Bones sensacions: Malgrat no coronar-lo, la tècnica destaca que el castell estava "rodonet" i ben quadrat, la qual cosa dona esperances per a la següent ronda. Aspectes Tècnics i Tradicions Durant la transmissió s'han discutit elements fonamentals del món casteller: "Fins que el castell no té el pes dels quints o els sisens, no se senta i balla com una barca." • La Plaça de les Cols: Es destaca el seu desnivell cap al carrer Major, obligant a utilitzar castellers més alts en un costat per anivellar l'estructura. • Solidaritat entre colles: S'ha observat una estreta col·laboració amb camises de diferents colors ajudant a les pinyes i folres (Sant Pere i Sant Pau amb la Jove, i el Serrallo amb els Xiquets). • Regles no escrites: S'ha parlat de la tradició de tirar amunt al tercer intent de peu si la pinya està ben tancada.

Diada Castellera de Sant Magí 2002 a Tarragona

Crònica de la Diada de Sant Magí La transmissió de Tarragona Ràdio des de la plaça de les Cols captura l'emoció d'una de les cites més emblemàtiques del calendari casteller tarragoní. L'episodi narra amb detall el desenvolupament de la primera ronda i l'inici de la segona, destacant la fita d'haver completat castells per part de totes les colles participants. Actuacions Destacades de la Primera Ronda • Xiquets del Serrallo: Han obert la plaça amb un 3 de 7 descarregat amb molta solvència. Tot i haver de desmuntar un primer intent per problemes a la base, el segon ha estat impecable, demostrant la solidesa del seu tronc. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han optat per iniciar la seva actuació amb el 2 de 8 amb folre. El castell s'ha descarregat amb una serenor i seguretat admirables, servint d'escalfament per al seu gran objectiu: el castell de nou pisos. • Xiquets de Tarragona: Han executat el 2 de 8 amb folre, que finalment ha quedat carregat. El castell ha patit oscil·lacions importants a l'entrada de l'aixecador, cedint poc després que l'enxaneta (Pepe) completés el traspàs. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han tancat la ronda amb el 4 de 7 amb l'agulla, que ha quedat en carregat. Ha estat una execució complexa i visualment impactant, on el pilar central ha caigut just quan s'estava quedant sol. Aspectes Tècnics i Ambient "Un castell que requereix de molta sincronització al moment d'aixecar els pisos, i això és un al·licient de cara als turistes." L'anàlisi dels comentaristes se centra en diversos punts clau: • Gestió de la Diada: Es destaca el sistema de rondes sense repetició immediata per agilitzar l'esdeveniment i evitar que s'allargui excessivament sota la calor. • Estratègia de Colla: El debat sobre si començar amb castells màxims o de seguretat, com ha fet la Jove per guanyar confiança. • Condicions Climàtiques: La forta xafogor a la plaça, que tot i no tenir un sol radiant, posa a prova la resistència dels castellers. L'episodi finalitza amb l'expectativa màxima davant l'anunci de la Colla Jove d'intentar el 4 de 9 amb folre en la segona ronda.

Actualitat Castellera: Firagost i la Tripleta de la Vella

Resum de l'Actualitat Castellera L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi de les darreres i més rellevants actuacions del món casteller, destacant especialment la Firagost a Valls i la diada de Vilanova i la Geltrú. Firagost: Duel a la Plaça del Blat L'actuació de la Firagost ha deixat un guanyador clar: la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La Colla Vella ha demostrat un gran estat de forma descarregant la tripleta màgica (5de8, 4de9f i 3de9f), a més del pilar de 6. Per contra, la Colla Joves Xiquets de Valls ha tingut una jornada irregular, ensopegant novament amb el 3de9 amb folre i havent de conformar-se amb castells de vuit. La Singularitat de Vilanova i la Geltrú Es comenta la diada de dissabte a Vilanova, qualificada com a "antològica" però per motius poc habituals: Es van veure fins a 6 intents desmuntats de 3de9 amb folre durant la primera ronda. Els Bordegassos de Vilanova, com a amfitrions, van carregar el 5de8 (la catedral), un castell clau per a la trajectòria de la colla. Els Castellers de Vilafranca van sorprendre desmuntant un 3de9f que semblaven tenir dominat, tot i que van completar el 4de9f i el pilar de 7. El Concurs de Castells i els Debutants Es destaca la participació, per primera vegada en la història, dels Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Mallorca en el proper Concurs de Castells de Tarragona. Se cita un article d'en Quim Parelló sobre els orígens graciencs en el món casteller. "En el primer concurs de 1902 ja hi havia una forta presència de graciencs dins la Colla Nova de Valls." Polèmica amb els Xiquets del Serrallo S'obre el debat sobre els rumors que indicaven que els Xiquets del Serrallo es plantejaven no assistir al concurs per manca de nivell. Els castellers consultats coincideixen que, com a colla de la ciutat, han de participar-hi per representació i tradició.

Actuacions de l'agost i rumors del Concurs de Castells

Inici de temporada i diades d'agost L'episodi de Toc de Castell se centra en l'arribada d'un mes clau per al món casteller. Es destaquen dues cites imprescindibles d'aquests primers dies: la Diada del Turista a Reus i la Firagost de Valls. L'objectiu d'aquestes actuacions és doble: Difondre el fet casteller entre els visitants estrangers (guiris), convidant-los a redescobrir la complexitat de construccions aparentment senzilles com el pilar de quatre. Servir de termòmetre per a les colles locals, que sovint aprofiten aquestes places per portar grans reptes, com els castells de nou. Polèmica i rumors: Els Xiquets del Serrallo Es dedica un espai rellevant a desmentir els rumors publicats recentment sobre la possible renúncia dels Xiquets del Serrallo a participar en el proper Concurs de Castells de Tarragona. Membres de diverses colles expressen la seva opinió: Es critica la publicació de rumors sense fonament que poden perjudicar la imatge de la colla. S'insisteix que qualsevol decisió d'aquest tipus correspon exclusivament a la junta i la presidència de l'entitat. Altres castellers de la ciutat lamenten la situació, destacant que el nivell tècnic no hauria de ser l'únic impediment per a una colla històrica de Tarragona. Anàlisi de les actuacions recents En la tertúlia amb experts es repassen els èxits més destacats del cap de setmana passat a places com Altafulla i l'Espluga de Francolí: Colla Jove Xiquets de Tarragona: Gran èxit amb el pilar de sis carregat a l'Espluga, una fita que no aconseguien des de l'any 1999. Es destaca la seguretat recuperada en el tronc del tres de vuit. Xiquets de Tarragona: Van carregar el dos de vuit amb folre a Altafulla, tot i que una caiguda espectacular va condicionar la resta de la seva actuació. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Es defineix la seva activitat com a "maratoniana", amb una gran quantitat de castells de vuit descarregats en poc temps. Colles locals: Pas endavant dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb el tres de set i millora en la tranquil·litat de la canalla nova dels Xiquets del Serrallo.

Avenços en el Museu Casteller i balanç de la jornada castellera

La construcció del Museu Casteller de Catalunya El programa d'aquesta setmana destaca les novetats institucionals al voltant del futur Museu Casteller Nacional de Catalunya. Després d'anys de paràlisi, s'ha constituït finalment la comissió gestora, tot i que encara existeixen discrepàncies polítiques significatives sobre la seva ubicació: Emplaçament en disputa: L'alcalde de Valls, Francesc Moreno, defensa ubicar-lo a Can Sagarra (Plaça del Blat), mentre que la Generalitat i la Diputació contemplen l'antic Institut Narcís Oller. Resta d'actuacions: Es preveu que els treballs puguin començar al setembre, malgrat el temor que el debat polític torni a alentir el projecte. "Sembla ser que al final hi ha llum al final del túnel i podem veure començar a construir aquest Museu Casteller." Actualitat del Concurs de Castells de Tarragona S'ha confirmat una notícia d'última hora sobre la participació en el certamen: * Els Bordegassos de Vilanova han decidit en votació interna (per un estret marge de sis vots) que no participaran en el proper concurs. * Aquesta decisió tanca el debat sobre la seva presència, malgrat el desig manifestat per altres colles de la ciutat de comptar amb ells per augmentar la competitivitat. Repàs de les actuacions del cap de setmana El temps de tertúlia ha servit per analitzar els èxits i travelades de les colles principals: Capgrossos de Mataró: L'èxit destacat de la setmana, descarregant el seu primer 3 de 9 amb folre en només sis anys d'història. Una progressió qualificada d'"imparable" i basada en la prudència i el treball seriós. Castellers de Vilafranca: Van carregar el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7, però van ensopegar amb l'intent de 5 de 9 amb folre. Colles tarragonines: Els Xiquets de Tarragona van descarregar el primer 2 de 8 amb folre de la temporada per a una colla de la ciutat a la Riera de Gaià, mentre que la Colla Jove va descarregar el 3 de 8 però va patir caigudes amb el 4 de 8.

Tot de Castells: Diades, Entrevistes i Gènere

Resum de l’Episodi En aquest setè programa de l'onzena temporada de Tot de Castells, es repassa una setmana intensa d'activitat castellera marcada per les diades de la Granada i Torre d'en Barra, amb la participació destacada de colles com els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Colla Jove de Tarragona. Anàlisi i Crítica Social L'episodi comença amb una reflexió profunda de la col·laboradora Raquel Sants sobre el paper de la dona en el món casteller. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: La manca d'igualtat real: Sants critica que, tot i la integració aparent, les dones se solen relegar a posicions de pom de dalt, canalla o crosses. La barrera de gènere: Es posa en dubte la dificultat de les dones per arribar a ser quarts o ocupar posicions al tronc a mesura que creixen. Una crida a les colles del nord per trencar amb les tradicions més masclistes de l'àrea tradicional. Actualitat de les Diades Es realitza una tertúlia amb Agustí Forner (TV3) i Josep Maria Pasqual on es comenten els darrers resultats: Castellers de Vilafranca: Es destaca la seva gran forma amb el 3 de 9 amb folre i el domini del 5 de 8, a més de la preparació per a reptes superiors com el 4 de 9 sense folre. Minyons de Terrassa: Es nota una certa falta d'efectius a l'inici de temporada, realitzant diades més discretes d'assaig. Bordegassos de Vilanova i Capgrossos de Mataró: Són lloades pel seu creixement constant i seguretat a la plaça. Com a dada curiosa, s'esmenta una dona ocupant la posició de segon en un 2 de 8 dels Bordegassos. Participació i Concurs El programa inclou diverses veus de castellers sobre la possible participació de Minyons i Bordegassos al Concurs de Castells, generant opinions contraposades sobre la coherència d'aquestes colles. També es planteja la pregunta del concurs sobre el duel històric de l'any 1970. "No fa falta que ens enganyem... demano que es deixi de parlar d'igualtat en els castells (fins que no sigui real)" — Raquel Sants

Presentació del llibre Les Meravelles del món casteller

Novetats editorials i actualitat castellera En aquest episodi del programa Toc de Castell, es destaca la presentació a Vilafranca del segon volum del llibre Les Meravelles del món casteller, escrit per Joan Baumola i Xavier Brutons. L'obra se centra en l'anàlisi dels castells de gamma extra i recull testimonis directes dels protagonistes que han viscut aquestes construccions des de dins. Anàlisi del llibre El coautor Joan Baumola explica que aquest volum pretén ser un homenatge i un llegat sobre les fites aconseguides des dels anys 90, superant el que es va fer al segle XIX. El llibre inclou: * Estudi de la documentació històrica. * Anàlisi de com es conceben i s'assagen els castells gegantins. * Una roda d'opinions amb castellers de diferents posicions (tronc, pinya, folre). "És un llibre escrit des de l'admiració al món casteller i amb voluntat que sigui gaudit tant per aficionats com per professionals." Debat i Actualitat de les Colles El programa també aborda temes candents de la temporada: El Concurs de Castells: Es recullen opinions sobre la possible participació dels Minyons de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova, destacant la motivació que suposaria per a la resta de colles. Capgrossos de Mataró: Es destaca la seva gran forma i efectivitat. Es planteja si seran els favorits per a la quarta plaça del concurs i com gestionaran la pressió quan arribin les primeres caigudes en cicles de castells superiors. Xiquets de Tarragona: Repàs de les seves actuacions a Constantí i al Club Natació Tàrraco, posant èmfasi en el treball amb la canalla i els joves pujant a segons en castells de sis per garantir el futur de la colla. Finalment, es llança una pregunta de concurs sobre un intent històric de la Colla Jove Xiquets de Tarragona l'any 1994.

Toc de Castell: Comiat de Joan Ciorana i Debat del Concurs

Homenatge i Comiat Castellera El programa d'avui té un caràcter emotiu pel comiat de Joan Ciorana, un referent de les retransmissions castelleres a la Cadena SER durant dècades. En el seu missatge de veu, Ciorana reflexiona sobre l'evolució del món casteller i anuncia la seva jubilació parcial després del proper Concurs de Castells de Tarragona. "Aquest any deixaré d'exercir de cronista casteller. Em jubilo després de 20 anys d'informar sobre el fet casteller." Debat sobre el Concurs de Castells Es planteja una qüestió polèmica sobre la participació de colles que històricament han rebutjat el format competitiu: Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova: Representants de diverses colles de Tarragona (Jove, Xiquets i el Serrallo) coincideixen que la seva presència pujaria el nivell de la competició. Sobirania de les colles: Tot i el desig d'incloure-les, es respecta la decisió individual de cada agrupació de participar-hi o no. Actualitat i Crònica de la Diada a Terrassa La secció de crònica analitza la Festa Major de Terrassa, on els Minyons van impressionar amb un inici de temporada excepcional: Descarreguen un 2 de 9 amb folre i manilles amb una seguretat sorprenent per ser principis de temporada. L'actuació es va completar amb el 3 de 9 amb folre i el pilar de 6, tot i les caigudes i intents desmuntats amb el 4 de 9. Finalment, es llança la pregunta de la setmana per als oients sobre quin va ser el primer concurs no oficial realitzat abans del de Tarragona del 1932.

Toc de Castell: Resum de la diada de Sant Joan a Tarragona

Balanç de la diada de Sant Joan a Tarragona L'episodi d'avui analitza les actuacions castelleres de la festivitat de Sant Joan, tant a la ciutat de Tarragona com a Valls. Els col·laboradors i cronistes destaquen que, tot i no veure's grans construccions de nou a la plaça de la Font, va ser una "diada maca" per la seva agilitat i el compliment d'objectius de les colles locals. Actuacions destacades a Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van completar el seu programa amb el 4 de 8, el seu primer 3 de 8 de la temporada (treballat però descarregat) i el 2 de 7. Xiquets de Tarragona: Van descarregar el 4 de 8 i un 2 de 7 amb molts canvis a cada pis, que serveix de base per a futurs projectes de major envergadura com el 2 de 8 amb folre. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van assolir el seu objectiu de descarregar els primers castells de 7 de l'any. Debat sobre el format de les actuacions Es recullen opinions de diversos castellers sobre el sistema d'actuació de Sant Jordi (de dos en dos per guanyar agilitat): "No crec que haguem de fer l'actuació més ràpid ni fer de dos en dos, ni per futbol ni per anar més de pressa." La majoria dels enquestats es mostren contraris a aquest format, argumentant que es desvirtua l'essència de l'actuació castellera i que la celeritat no hauria de ser la prioritat absoluta frente a la tradició i la capacitat de repetició de castells en cas d'intent fallit. Concurs de Castells i participació S'obre el debat sobre la propera organització del Concurs de Castells de Tarragona, preguntant a l'afició si veurien amb bons ulls la participació de colles com els Minyons de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova.

La prèvia de Sant Joan i el debat de l'agilitat castellera

Sant Joan a Valls: L'Inici de la Temporada de Nou L'episodi se centra en la històrica diada de Sant Joan a la Plaça del Blat de Valls, considerada el "Wembley Casteller". S'analitza la rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Valls en un context especial, ja que és any de concurs. Previsions Tècniques per a la Diada Objectius de les colles: Ambdues formacions arriben amb ganes de plantejar castells de nou, amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre com a grans protagonistes. La gran sorpresa: Es planteja la possibilitat que la Colla Vella intenti el 9 de 8, una construcció monumental que només s'ha vist a Reus. Polèmica reglamentària: S'esmenta que el Patronat de Castells de Tarragona ha ratificat que el 9 de 8 s'ha de coronar amb una sola enxaneta per ser vàlid, fet que afegeix pressió a l'execució. "La temporada comença per Sant Joan a Valls, si més no, per als castells de nou de les colles dels xiquets de Valls." Debat: Agilitat a les Diades vs. Tradició Es recullen opinions de diversos castellers de Tarragona sobre el model d'actuació de Sant Jordi, on es va treballar amb un sistema de dues colles simultànies per guanyar agilitat a causa d'un partit del Mundial de Futbol. Arguments a favor: Sergi Soler (Jove de Tarragona) defensa el sistema per evitar diades que s'allarguen massa, com el cas de Sant Magí, on es pot acabar a hores intempestives. Arguments en contra: Altres veus com les de José María Prete (Xiquets del Serrallo) o Josep Pelló (Xiquets de Tarragona) qualifiquen el sistema de "xerrigotada" i defensen que el futbol no hauria de condicionar el ritme tradicional dels castells. Concurs de Castells i Participació S'obre una pregunta per a l'audiència sobre la història del Concurs de Castells de Tarragona: quin any hi va haver el màxim número de colles i quina va ser la xifra exacta.

TOC DE CASTELLS 2002-06-13

La Realitat Pràctica de les Separacions i el Dret de Família

Trencament de Parella: Una Visió Pràctica i Social Aquest episodi explora les complexitats del sistema judicial català davant les crisis matrimonials, allunyant-se de la teoria per centrar-se en les conseqüències quotidianes i els conflictes reals. Els Problemes de l'Administració de Justícia Els experts subratllen una mancança crítica en l'actual sistema de justícia: • La falta de jutjats especialitzats en dret de família a moltes demarcacions pot comportar sentències que no analitzen prou cada cas concret. • L'aplicació de clixés o jurisprudència generalitzada en lloc d'un estudi pormenoritzat de la unitat familiar. • La necessitat d'adaptar les lleis a la realitat social actual, que ja no respon al model de família nuclear tradicional. Custòdia i Instrumentalització dels Fills Es discuteix el fet que, sistemàticament, la custòdia se sol atorgar a la mare sense un anàlisi profund de les capacitats de cada progenitor: • S'alerta sobre la instrumentalització dels menors per obtenir beneficis patrimonials o l'ús de l'habitatge. • Els fills apareixen sovint com "moneda de canvi" en les disputes econòmiques. • Els menors tenen dret a ser escoltats a partir dels 12 anys, tot i que els professionals destaquen que nens més joves ja tenen maduresa suficient. Pensions i Desequilibri Econòmic Un dels punts més conflictius és la gestió de les pensions: • Pensió compensatòria: Destinada a corregir el desequilibri d'un dels cònjuges, sovint es percep com una càrrega injusta si l'altra part està plenament capacitada per treballar. • Pensió d'aliments: És un dret irrenunciable dels fills menors, però sovint és l'origen de guerres familiars per impagaments o per despeses extraordinàries no cobertes. "La justícia està feta pels homes i els homes no fem res perfecte; el que cal és que s'estudiï cada situació d'una forma totalment personalitzada." Consells per a una Separació Civil Els advocats recomanen mantenir el procés amb la màxima discreció i evitar la interferència de familiars o amics que sovint agraven el conflicte emocional. L'objectiu hauria de ser sempre el mutu acord per minimitzar el desgast psicològic, especialment quan hi ha fills implicats.

Anàlisi de la controvèrsia sobre la Llei del Menor

Introducció a la Llei del Menor L'episodi aborda la complexitat de la Llei del Menor, una normativa que genera un debat intens entre advocats, jutges i la societat civil. S'analitza com, malgrat la seva intenció proteccionista, sovint topa amb la manca de recursos i la percepció d'impunitat. Edats i responsabilitat penal Un dels punts clau és la delimitació de les franges d'edat per a l'aplicació de la llei: • Dels 14 als 18 anys: És el tram principal de responsabilitat penal segons la llei. • Fins als 21 anys: En casos determinats, es pot ampliar la jurisdicció de menors fins a aquesta edat. • Menors de 14 anys: Són legalment impunes des del punt de vista penal, passant directament a mesures de protecció i situacions d'arxiu. "Moltes organitzacions delictives utilitzen nens menors de 14 anys perquè saben que no els passarà absolutament res." El procés judicial i l'estudi tècnic A diferència dels adults, en el procediment de menors la investigació no la dirigeix un jutge, sinó el Ministeri Fiscal. L'element més determinant de tot el procés és l'informe tècnic: • Està elaborat per psicòlegs i assistents socials. • Analitza l'entorn familiar, social i educatiu del menor. • Proposa mesures amb finalitat terapèutica i de reinserció, més que no pas càstigs punitius. Crítiques i limitacions del sistema Els interlocutors destaquen diverses mancances estructurals que dificulten l'aplicació efectiva de la llei: • Falta d'infraestructures: S'assenyala la carència de centres d'internament a la demarcació de Tarragona i la inexistència de calabossos específics per a menors. • Dificultat de les víctimes: El particular afectat no pot exercir l'acusació particular en la vessant penal, limitant-se només a reclamar la responsabilitat civil (indemnitzacions). • Alarma social: La comparació de mesures entre delictes greus (com homicidis o terrorisme de carrer) i la percepció que els centres no són presons genera una forta fractura amb l'opinió pública.

La influència mediàtica en el món de la justícia

Introducció i context actual L'episodi comença amb una reflexió sobre la professió jurídica i les servituds del torn d'ofici, mencionant la disponibilitat de 24 hores dels advocats per a l'administració de justícia. Es discuteix de manera informal com factors externs, com les altes temperatures o el vent (el cers), poden influir estadísticament en l'increment de la criminalitat i en l'estat d'ànim dels professionals que han de vestir amb l'etiqueta rigorosa de la toga. Ficció televisiva vs. Realitat jurídica Un dels eixos centrals és la comparativa entre la imatge de la justícia que ofereixen les sèries i pel·lícules (com la sèrie 'Periodistas') i la pràctica real als jutjats: • L'estereotip de l'advocat: Les sèries solen mostrar advocats extremadament segurs de si mateixos, amb recursos il·limitats i vides glamuroses, allunyades de la realitat quotidiana. • La figura del jutge: A la pantalla es dibuixen jutges veterans i conservadors amb mal caràcter, mentre que a l'actualitat (especialment a Tarragona) hi ha molts jutges joves amb un tarannà més proper. • El perill de la simulació: Els ciutadans sovint arriben als tribunals amb por o esperant mecanismes anglosaxons (com l'ús de perruques o el martellet) que no existeixen al nostre sistema. "Moltes vegades el ciutadà intenta simular comportaments que ha vist a la televisió quan es troba davant d'un tribunal." Mitjans de comunicació i judicis paral·lels Es debat profundament sobre com la transcendència mediàtica afecta els casos reals: Els riscos del sensacionalisme • La manca de coneixement tècnic d'alguns periodistes pot portar a una simplificació perillosa de "bons contra dolents". • Les filtracions deliberades per part dels advocats o funcionaris sota secret de sumari per crear un corrent d'opinió favorable. • El concepte de judici paral·lel, que pot arribar a influir de manera subjectiva i involuntària en les decisions judicials, malgrat la professionalitat del jutge. Impacte en els drets fonamentals Es menciona la possibilitat d'emprendre accions legals contra els mitjans quan es vulnera el dret a la intimitat o la pròpia imatge, especialment en casos amb detalls escabrosos o fotografies de víctimes. Estratègies a la sala de vistes Finalment, es comenta com certs advocats utilitzen preguntes impertinents que, tot i ser rebutjades pel jutge, ja han deixat una empremta en la memòria del tribunal, una pràctica que amb la introducció de la gravació en vídeo dels judicis queda encara més palesa.

L'ocupació i el precari des d'una perspectiva jurídica

Introducció al concepte d'Ocupa i Precari En aquesta sessió jurídica amb el Grup de Joves Advocats del Col·legi de Tarragona, s'analitza el fenomen social conegut com a ocupació des d'una vessant legal, distingint-lo d'altres figures com el precari. • Diferenciació terminològica: S'explica que el terme "ocupa" no existeix formalment en els diccionaris jurídics. Legalment, es parla d'usurpació o de persones que viuen en precari. • El concepte de precari: Es refereix a l'ús d'un immoble sense pagar renda. Pot ser amb el consentiment inicial del propietari (com els antics masovers) o sense cap títol legal que justifiqui la possessió. Perspectives del Moviment Ocupa El debat se centra en la col·lisió de dos drets fonamentals: el dret a la propietat privada i el dret constitucional a l'habitatge. Tipologies d'ocupants Els advocats distingeixen entre diversos perfils: • Moviment ideològic: Joves que ocupen espais abandonats per rehabilitar-los i donar-los un ús social o comunitari. • Necessitat social: Famílies indigents o persones sense recursos que busquen eixopluc davant la manca de resposta de l'administració. • Aprofitament: Persones que, per desídia o insolvència, deixen de pagar lloguers i s'aprofiten de la lentitud del sistema judicial. Conseqüències Legals i Procediments L'episodi detalla les rutes jurídiques que pot prendre un propietari per recuperar el seu immoble: "El problema de l'habitatge l'ha de resoldre l'administració, no les ONGs ni els particulars a través de l'ocupació." Via Penal vs. Via Civil Via Penal: S'aplica pel delicte d'usurpació (articles del Codi Penal). Les penes poden anar dels 3 als 18 mesos de multa, depenent de si l'immoble constitueix morada o no. Via Civil: Utilitzada sovint per desnonaments per precari o manca de pagament. És un procés més lent però a vegades més efectiu per a casos on hi havia un contracte previ. L'Usucapió Es presenta un concepte tècnic anomenat usucapió, que permet adquirir la propietat d'un bé per la possessió continuada i pública durant 30 anys, sempre que no hi hagi reclamació del propietari original. Reptes i Propostes de Futur Es conclou que la legislació actual sovint queda obsoleta davant les noves realitats socials. Es proposen fórmules més imaginatives com: • Convenis de rehabilitació: Acords on l'ocupant arregla la instal·lació elèctrica i les canonades a canvi d'habitatge temporal. • Exemples internacionals: Casos com el d'Holanda, on la regulació és més flexible i liberal en relació als immobles abandonats.

Torn d'Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta

Introducció i Conceptes Fonamentals L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb el Grup de Joves Advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona, analitza en profunditat la naturalesa del torn d'ofici i el dret a l'assistència jurídica gratuïta. Un punt clau és la distinció entre ambdós termes: • El torn d'ofici és el servei organitzat pels Col·legis d'Advocats per prestar l'assistència. • L'assistència jurídica gratuïta és el dret prestacional del ciutadà basat en la manca de recursos. Requisits i Accés al Dret Per accedir a la justícia gratuïta, s'han de complir uns criteris econòmics específics: • No superar, com a norma general, el doble del Salari Mínim Interprofessional (SMI). • Es valoren les càrregues familiars i els signes externs de riquesa (patrimoni com segones residències o vehicles de luxe). • Aquest dret és exclusiu per a persones físiques que litiguen en defensa d'interessos propis; les empreses o comunitats de propietaris en queden excloses. Procediments i Documentació La tramitació de la sol·licitud és un procés administratiu complex que requereix aportar diversos documents: • Certificats d'Hisenda, vida laboral de la Seguretat Social i les dues últimes nòmines. • Documentació de l'Ajuntament sobre l'Impost de Béns Immobles (IBI) i vehicles. • Sentències de separació o divorci si s'al·leguen càrregues per pensions d'aliments. "L'expedient es paralitza fins que el ciutadà no aporta tota la documentació requerida, cosa que pot alentir procediments urgents com desnonaments." El Paper de l'Advocat d'Ofici Es desmunten diversos tòpics sobre la figura de l'advocat d'ofici: • Professionalitat: L'advocat d'ofici és un professional que també exerceix en l'àmbit privat; la dedicació i l'ètica profesional han de ser les mateixes independentment de qui pagui. • Remuneració: S'exposa la queixa històrica del col·lectiu sobre les baixes retribucions de l'Administració (Generalitat), sovint qualificades de "testimonials". • Pretensions insostenibles: Els advocats tenen l'obligació d'advertir quan una demanda no té fonament legal, cas que s'anomena pretensió insostenible. Casos Especials S'esmenten situacions particulars com les víctimes de maltractaments o els detinguts, que tenen dret a una assistència immediata independentment de la seva situació econòmica inicial, tot i que posteriorment hauran de tramitar el dret si volen que el servei sigui gratuït.

L'organigrama i mapa judicial a Tarragona

Estructura i Geografia de la Justícia a Tarragona L'episodi analitza de forma detallada com s'organitza l'administració de justícia, centrant-se especialment en la demarcació de Tarragona. Es destaca la dispersió actual dels jutjats i els canvis imminents que l'especialització aportarà al sistema. Els Jutjats de Tarragona i la seva Organització Actualment, la ciutat de Tarragona presenta una elevada dispersió d'edificis judicials, situats en punts com l'Avinguda President Companys, Ramón i Cajal o Marquès de Montoliu. Els punts clau de l'estructura són: • Jutjats de Primera Instància i Instrucció: Gestionen tant assumptes civils (divorcis, arrendaments) com penals. • Jutjats de lo Penal i del Social: Especialitzats en delictes i temes laborals respectivament. • Jutjat de Menors i Contenciós Administratiu: Jurisdiccions especialitzades en menors i litigis contra l'administració. • L'Audiència Provincial: L'òrgan superior per a judicis civils i penals a la província. El Procés de Desdoblament S'explica que Tarragona es troba en una fase de transició cap a l'especialització. Això implica separar físicament i funcionalment els assumptes civils dels penals. Els avantatges principals d'aquest canvi són: • Major rapidesa i eficiència en els tràmits. • Especialització dels jutges en matèries concretes. • Evitar que un mateix magistrat hagi de saltar de temes penals a civils en una mateixa jornada. El Mapa Judicial i la Jerarquia Es defineixen els conceptes de Partit Judicial (Tarragona, Valls, El Vendrell, etc.) i com la ubicació d'un incident o el domicili determinen on s'ha d'acudir. A més, es repassa la jerarquia judicial: Audiència Provincial (Tarragona). Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tribunal Suprem a Madrid, com a màxim òrgan doctrinal. "L'especialització redundarà en benefici del justiciable perquè permetrà una dedicació més concentrada en matèries determinades." Modernització i el Futur de la Justícia Finalment, es discuteix el paper de les noves tecnologies, com la videoconferència, que permet l'aportació de testimonis a distància, reduint costos i evitant la suspensió de judicis. Es subratlla la necessitat del futur Palau de Justícia per centralitzar tots els serveis i millorar l'atenció al ciutadà.

Arrendaments urbans i lloguers a Tarragona

Introducció al dret d'arrendaments En col·laboració amb el Grup de Joves Advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza la pràctica quotidiana del dret centrada en el món dels lloguers, tant d'habitatges com de locals comercials. Tipologies de contractes i l'autonomia de les parts Es destaca que un contracte és un acord lliure entre dues parts, tot i que existeixen diferències significatives en la seva regulació: • Lloguers d'habitatge: Estan estretament vinculats a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que protegeix el llogater amb pròrrogues obligatòries d'un mínim de 5 anys. • Locals de negoci: Preval l'autonomia de la voluntat, permetent pactes més lliures sobre impostos (com l'IBI) o obres. Problemes comuns i impagaments Un dels punts més crítics és la gestió de conflictes. Els advocats fan una advertència clara: "Tenir humitats o esquerdes a la paret mai és motiu per deixar de pagar la renda." En cas de defectes en l'immoble, el llogater ha de reclamar legalment, però mai suspendre el pagament de manera unilateral, ja que això podria derivar en un procés de desnonament. Drets i obligacions del propietari i el llogater Obres de millora i accés a l'habitatge La realització de reformes sol requerir una autorització escrita i expressa de la propietat. Es diferencia entre: • Obres de conservació: Petites reparacions o pintura. • Obres majors: Canvis estructurals que poden elevar la renda segons el contracte. Pel que fa a l'accés a la vivenda, es subratlla que el propietari no pot entrar sense permís de l'inquilí, tret que hi hagi una autorització judicial o una necessitat urgent per obres comunitàries. El procés de desnonament Tot i que la llei preveu mecanismes per fer fora qui no paga, el procés no és immediat. Els advocats estimen que un llogater morós pot estar fins a un any a l'immoble abans que s'executi el llançament judicial. Recomanacions de seguretat jurídica • Sol·licitar avals bancaris o garanties addicionals en lloguers de quanties elevades. • Formalitzar sempre els contractes per escrit, encara que el pacte verbal sigui legalment vàlid un cop es pot demostrar el pagament de rebuts. • Consultar professionals per entendre la lletra petita i exercir un dret preventiu.

Funcionament de la justícia civil i penal

Introducció al sistema judicial i la nova Llei d'Enjudiciament Civil En aquesta sessió es realitza una anàlisi teòrica i genèrica sobre el funcionament de l'administració de justícia a Espanya, amb un focus especial en la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC). Els advocats Víctor Roca i Lourdes Guibernau expliquen com aquesta normativa ha transformat els procediments no penals, dotant-los de més solemneitat i presencialitat. Diferències entre la via civil i la via penal És fonamental distingir els dos camins principals per resoldre conflictes: - Via Civil: Es basa en la demanda. S'aplica a temes de contractes, herències, divorcis i propietat. - Via Penal: Es basa en la denúncia o querella. S'utilitza per a delictes i faltes. - Dicotomia de velocitat: L'administració de justícia penal sol ser més contundent i ràpida a causa de la fase d'instrucció, mentre que la civil s'estén més en el temps. L'estratègia de la "querella catalana" Es discuteix l'ús de la via penal per resoldre conflictes que són essencialment civils (com deutes econòmics) mitjançant la figura de l'estafa. "Moltes vegades s'utilitza la via penal de forma coactiva per reclamar diners, ja que la por a la presó o als antecedents penals accelera els pagaments." Tanmateix, els professionals adverteixen sobre les repercussions de fer un ús capritxós d'aquesta via, ja que els antecedents penals poden destruir la reputació i el futur laboral d'una persona. La lentitud de la justícia i la importància del pacte Factors de retard La percepció que la justícia és lenta és una realitat fonamentada en diversos motius: • Manca de recursos: Falta de personal preparat, jutges i medis materials. • Incompliment de terminis: Tot i que la llei fixa terminis estrictes, aquests solen ser vinculants només per als lletrats i no per als jutjats. • Dificultats en les citacions: El procés es dilata quan no es localitza la part demandada. El valor del pacte extrajudicial Els advocats insisteixen que "més val un mal pacte que un bon plet". Anar a judici implica despeses de pèrits, procuradors i un desgast emocional i terapèutic intens. El pacte permet: - Estalvi econòmic real, evitant l'execució de costes. - Reducció de la tensió emocional, especialment en casos de dret de família. - Certesa en el resultat, ja que en un judici mai hi ha garanties totals de cobrar, fins i tot guanyant. Dret preventiu L'episodi conclou amb la recomanació d'utilitzar l'advocacia com a medicina preventiva. Consultar un professional abans de signar un contracte o realitzar un acte jurídic estalvia, en la majoria de casos, haver d'entrar en el complex i lent sistema judicial.