Tots els episodis · 2002

262 episodis disponibles

episodis

145-168 de 262

Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
23'
Aromes, tècniques i tradició: La castanyada a la cuina
Elaboració i personalització de panellets L'episodi se centra en la versatilitat dels panellets, destacant que admeten una gran varietat d'aromes naturals. Es recomana evitar les essències artificials i apostar per ingredients directes: • Cítrics: Utilitzar la pell de taronja ratllada finament per evitar que amargui. • Cafè i xocolata: S'aconsella l'ús de cafè soluble o cacau en pols amarg per a una millor integració. • Codonyat: Es descriu una tècnica de treball amb corró sobre paper sulfuritzat i sucre en pols per evitar que la massa s'enganxi. • Licors i fruites: S'explica com compensar la humitat dels licors o mermelades afegint farina d'ametlla o coco ratllat per la seva alta capacitat d'absorció. Tècniques professionals per a casa El cuiner comparteix el secret per arrebossar els de pinyons: barrejar els pinyons directament amb l'ou batut i formar les boles a la mà. Això permet un acabat uniforme similar al de les pastisseries. Sobre la mida, es recomana que siguin una mica més grans que una nou per mantenir un equilibri entre la cocció i la humitat interna. "Millor comprar una taronja, rascar-la i fer un panellet de taronja amb la pròpia taronja que usar essències." El secret de la cocció i conservació La part més crítica és el forn. S'aconsella: • Temperatura alta: Al voltant de 200 graus durant uns 10-12 minuts. • Protecció: Col·locar una safata buida a la part superior per evitar la irradiació directa del gratinador i coure'ls a la part baixa. • Conservació: El millor recipient és una caixa de llauna o de fusta per evitar que s'assequin amb l'aire. Castanyes i moniatos: Tradició i innovació Com torrar castanyes perfectes Es detalla un mètode tradicional que requereix foc (gas o brasa). La clau és l'ús d'una paella foradada i, un cop torrades, el procés de covar-les: embolicar-les en paper de diari i una manta durant tot el sopar. Això fa que es pelin millor i quedin més toves. El moniato com a alternativa a la patata Es proposa consumir el moniato no només rostit, sinó també fregit com si fossin patates xips o bastonets. El seu punt dolç combinat amb la sal el fa un acompanyament molt atractiu per als nens.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
26'
Secrets dels panellets i el massapà amb Eduard Serriol
Elaboració de Panellets i Varietats de Massapà En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, comptem amb la presència de l'Eduard Serriol de la pastisseria Rebassó, qui ens desvela els secrets tècnics per aconseguir uns panellets professionals a casa. Tipus de Massapà i Ingredients Clau L'Eduard ens explica que no tot el massapà és igual. Segons la proporció entre ametlla i sucre, es classifiquen en: • Bast: Menys sucre que ametlla. Ideal per a peces que necessiten créixer al forn (soflar). • Normal: Proporció equilibrada (tant per tant), utilitzat per als panellets de pinyons o ametlla. • Fi: Més sucre que ametlla, ideal per a figuretes o ossos de sant. Pel que fa a la matèria primera, recomanen l'ametlla comuna (varietat Mallorca) per sobre de la marcona, ja que aquesta última és massa oliosa i podria fer que la pasta es desfés durant la cocció. Dues Receptes per a la llar S'exposen dues línies de treball principals per confeccionar la base: Recepta del Francesc: Un quilo d'ametlla per 600g de sucre, amb l'afegit de moniato cuit (100-150g) per mantenir la humitat i una textura flonja. Recepta de l'Eduard (Professional): Una barreja tant per tant (1kg ametlla / 1kg sucre) amb aproximadament 7 ous (uns 325g), depenent del que admeti la humitat de l'ametlla. "L'ideal és treballar el massapà un dia per l'altre, deixant-lo reposar 24 hores a la nevera perquè els sabors s'unifiquin." Tècniques de Cocció i Gustos • El forn: El secret professional a casa és usar el gratinador amb una safata buida a la part superior que faci de parasol, evitant que la calor directa cremi el panellet i permetent que es cogui de forma homogènia. • Arrebossat de pinyons: El truc per estalviar feina és barrejar els pinyons amb ou batut en un plat i bolejar el panellet directament amb la mà impregnada de pinyons. • Sabors creatius: Es poden afegir varietats com cafè soluble, pell de llimona, cacau pur o fins i tot licors com el Chartreuse verd per a un toc més intens.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Bases de cuina: Sofregit de bolets i aplicacions
L'art de les bases de cuina: El sofregit de bolets En la cuina professional, les bases de cocció són fonamentals per poder oferir plats de qualitat amb rapidesa. Preparar un bon sofregit de bolets quan el producte és de temporada —i, per tant, més econòmic i saborós— permet disposar d'un recurs culinari excepcional per a tot l'any. Preparació de la base Proporció ideal: S'aconsella utilitzar dos quilos de ceba per cada quilo de bolets. La ceba ha de ser tallada a ganivet per evitar que perdi aigua en excés. Cocció neutra: És vital fer un sofregit sense sal ni espècies. Això permet que la base sigui versàtil i no condicioni el gust dels plats futurs. Tractament segons el bolet: Bolets secs com el cep es poden sofregir directament; d'altres més humits com el camagroc requereixen un saltejat previ. Conservació i seguretat Podem optar per dues vies principals per guardar la nostra base: 1. Congelació: Es recomana el sistema de doble bossa i un etiquetatge rigorós amb el nom del producte i la data. 2. Conserva: Envasar en calent i realitzar una esterilització en aigua bullint durant 20 minuts. Aplicacions culinàries creatives Aquesta base és extremadament polivalent i permet elaborar en pocs minuts: * Pastes: Bolonyeses, carbonares o senzillament amb un toc de mantega. * Plats de cullera: Risottos, estofats de carn o cremes triturades. * Cuina festiva: Una recepta destacada és la sopa de bolets amb foie, on s'escalden làmines de fetge d'ànec amb un caldo fet a partir de la base. * Altres: Truites, farses per a calamars o canelons i beixamels aromatitzades. "Les bases de cuina treguen molta feina després i donen una qualitat superior perquè el sofregit ja està confitat i reposat."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
19'
Tècniques de conservació de bolets amb Francesc Lledó
La cuina com a art viu i la conservació dels bolets El xef Francesc Lledó, del restaurant Marlot de Tarragona, ens convida a entendre la cuina no com una ciència exacta de rellotges i balances, sinó com una activitat adaptativa que depèn de l'ingredient i de l'estat d'ànim. A diferència de la pastisseria, que és pura matemàtica i química, la cuina de mercat requereix intuïció. Mètodes per conservar el bosc tot l'any Davant l'arribada de la temporada de bolets, s'expliquen tres mètodes principals per gaudir-ne fora de temporada: L'assecat: És ideal per a bolets molt aromàtics com la trompeta de la mort, el camagroc o el moixernó. Es poden enfilar amb fil i agulla formant guirnaldes i penjar-los en llocs ventilats. La congelació: Tot i ser pràctica, trenca l'estructura del bolet a causa de l'aigua interna. Es recomana per a ceps o ous de reig que s'utilitzaran posteriorment en guisats, risottos o picades on la textura original no sigui clau. La conserva en oli: Segons Lledó, és el millor mètode per mantenir la textura cruixent i el gust. El procés de la conserva de rovellons Lledó detalla el seu mètode infal·lible per als rovellons botó: 1. Escaldat: Bullir aigua amb vinagre (àcid acètic) i sal. Tirar els bolets nets en petites quantitats durant només 5-10 segons. 2. Eixugat: Estendre'ls sobre un drap net i salar-los lleugerament. 3. Envasat: Posar-los en pots de vidre desinfectats i cobrir-los totalment amb oli d'oliva verge. "La conserva s'ha de fer amb el millor producte: el botonet més petit, sencer i sa. Si no és de qualitat, no durarà." Seguretat alimentària i tradició L'episodi també repassa l'evolució dels materials a la cuina, advertint sobre la toxicitat del plom de les tintes dels diaris (antigament usats per embolicar menjar) i les noves normatives sobre l'ús de fusta o PVC en estris professionals per garantir la higiene.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Guia de compra i cuina de bolets de temporada
Guia pràctica per a la selecció i preparació de bolets En aquest episodi, s'analitza l'estat de la temporada de bolets després de les darreres pluges i es donen consells fonamentals per saber quins exemplars comprar al mercat segons la seva qualitat i preu. Consells de compra segons la varietat Bolets econòmics (menys de 12€/kg): Camagroc i trompeta de la mort: Són bolets molt agraïts i aromàtics. Han de presentar-se nets (ja que creixen en catifes d'herba i no en pinassa) i tenir una mida consistent. Un gran avantatge és que mai porten cucs. Peu de rata: Destaca per la seva textura, similar a la de la pasta, ja que absorbeix molt bé els sabors dels ingredients que l'acompanyen. Bolets de gamma alta (més de 12-24€/kg): Cep (Boletus edulis): El de màxima qualitat és el que té forma de tap de cava (peu més gruixut que el barret). Si el barret és molt gran, perd textura i s'ha de netejar l'esponja inferior. Rovelló: La varietat més preuada és el botó (petit i tancat). Cal vigilar especialment que no estiguin "encurcats"; un peu amb foradets és senyal inequívoc de presència de cucs. La neteja i conservació L'expert insisteix en una premissa fonamental per mantenir l'aroma i la textura: "Els bolets mai s'han de rentar sota l'aixeta, excepte casos molt específics com el xampinyó o exemplars de cep i llanega molt durs i tancats." Rovellons: Netejar amb un pinzell les làmines i un drap humit el barret. Ceps i llanegues: Si són molt frescos i durs, es pot usar un fregall de plàstic suau per treure la terra o la pinassa enganxada a la mucosa. Recepta destacada: Peu de rata amb trompetes Es proposa un plat senzill però sofisticat que combina la textura del peu de rata amb l'aroma intens de la trompeta de la mort (usant-la tant fresca com seca per potenciar el gust), saltat amb un toc d'all i lligat amb crema de llet a foc fort.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Respecte pel bosc i gastronomia dels bolets
Introducció i Sostenibilitat al Bosc L'episodi comença amb una reflexió sobre les males temporades de bolets recents, atribuïdes principalment al canvi climàtic. No obstant això, es posa especial èmfasi en la responsabilitat humana a l'hora de recollir-ne. Recollida conscient: És vital tallar el bolet en lloc d'arrencar-lo per no matar el miceli (la "planta"). L'impacte de la massificació: La manca de preparació de molts buscadors, que no porten ni cistell ni navalla, malmet seriosament l'ecosistema. Coneixement del medi: Cal respectar totes les espècies, no només les comestibles, ja que moltes es trepitgen per ignorància. "El bolet no és més que la part reproductora de la planta. Si l'arrenques o remenes, mates la planta." Diferències Gastronòmiques segons la Procedència En Francesc detalla per què és tan important conèixer l'origen de productes com el rovelló. Es compara el rovelló del Pirineu o de la Catalunya Seca amb el de Sòria o Navarra. Concentració de gust: Els bolets de zones més seques que "pateixen" tenen menys contingut d'aigua. Textura en la cocció: Un rovelló autòcton és més cruixent i manté millor la seva forma a la brasa o al forn, mentre que els forans tendeixen a quedar "pensits". El Camagroc: El Rei del Mercat Actualment, el camagroc destaca com una opció excel·lent per la seva relació qualitat-preu. Entre les seves virtuts destaquen: Versatilitat: Es pot assecar, fregir, fer en truita o usar en risottos. Consell culinari: Per a la pasta, es recomana coure-la poc (2 minuts abans de l'estat al dente) i acabar-la de coure dins la salsa de camagrocs perquè absorbeixi tot l'aroma. No barrejar amb tomàquet: La ceba potencia el gust del camagroc, però el tomàquet l'emmascara. Tècniques i Innovació: Bolets Crus Finalment, s'introdueix el concepte de menjar bolets en cru (carpaccio o tàrtar). Espècies com el rovelló, el camagroc o el cep mantenen aromes de bosc molt més intensos quan no es cuinen, tot i que cal vigilar amb l'oxidació del rovelló (usant un àcid com llimona o vinagre).
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
34'
Amaniments, Marinats i l'Art del Carpatxo d'Estiu
Introducció i Història del Carpatxo En aquesta edició d'Espai de Cuina, el xef Francesc Lledó ens apropa a la cuina freda, ideal per a les altes temperatures estivals. Es destaca la importància de mantenir una hidratació adequada mitjançant caldos vegetals o de peix (fins i tot a l'estiu, servits tibis) i s'aprofundeix en l'origen del carpatxo. "El carpatxo es va batejar amb el nom del pintor venecià Vitore Carpaccio per la similitud cromàtica entre la carn crua i les tonalitats vermelloses de la seva obra." Els Amaniments i la Seguretat Alimentària Es revisen diverses bases per acompanyar els plats crus: • Vinagretes: Des de les clàssiques fins a les d'olives negres amb anxova. • Salses emulsionades: S'emfatitza l'ús de maionesa de pot a l'estiu per evitar el risc de salmonel·losi, suggerint trucs per fer-la més cremosa barrejant-la amb nata mig muntada. • Aprofitament: Com utilitzar els sucs de rostits o suquets per crear amaniments creatius. Herbes Aromàtiques i Marinats Una part central de l'episodi es dedica a la terminologia gastronòmica i l'ús culinari de les herbes: • Herbes clau: Es defineixen termes com el cibulet (cebollino), l'anet, el fonoll, l'alfàbrega i la sajulida (ajedrea). • Tècniques de marinat: S'explica la diferència entre un marinat aromàtic i un de cocció (mitjançant àcids com la llimona o el vinagre). • Consell pràctic: Utilitzar bosses de plàstic alimentari per marinar peçes senceres; això estalvia espai, producte i intensifica el sabor. Receptes Detallades 1. Carpatxo de Rap i Préssec amb Menta Un plat modern on el rap es concia amb suc de llimona i s'acompanya amb làmines de préssec escaldat i menta fresca tallada en juliana. 2. Carpatxo de Vedella amb Endívies i Ceps Es proposa fer servir peces com l'entrecot o la culata, marinades durant 12-24 hores amb vi dolç (Priorat o Moscatell), ceba i ceps. El plat es completa amb una maionesa aromatitzada amb la reducció del propi marinat.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
29'
Cuina d'estiu: Gelatines, torrades aromàtiques i sorbets
Tancament de temporada i preparatius d'estiu L'espai de cuina de Tarragona Ràdio s'acomiada de la temporada amb el cuiner Francesc, qui explica que, tot i el descans radiofònic, els restaurants Quim Quima i Marlon romandran oberts preparant ja les cartes de tardor i les festes de Santa Tecla. Les Gelatines a la Cuina Moderna Es recupera l'ús de les gelatines, allunyant-se de la imatge química del passat per centrar-se en productes naturals com l'agar-agar (alga) o la proteïna vegetal. Característiques i preparació • Són neutres, molt nutritives i baixes en calories. • La proporció ideal és de 8 fulles per litre per a una textura dura, o 6 fulles per a una de més sutil. • Consell clau: No barrejar-les amb àcids (com llimona o vinagre) de forma prolongada, ja que perden consistència. Aplicació en carpatxos Les gelatines serveixen per donar brillantor, sabor i, sobretot, per protegir l'aliment de l'oxidació i la sequedat de l'estiu: • Carpatxo d'ànec: Es recomana una gelatina de taronja amb pells escaldades (per treure l'amargor). • Carpatxo de salmó: Millor una base de brou de verdures transparent amb herbes fresques com cibolet, anet o menta. Torrades i Acompanyaments Cruixents Es proposen alternatives per aprofitar el pa sec i millorar la presentació dels plats freds. Torrades aromàtiques • Es poden fer amb pa integral o de cereals per a més consistència. • El secret és fer-les al forn (190°C) amb la porta una mica oberta per eliminar la humitat. • Es poden aromatitzar fregant herbes fresques o afegint-hi un toc de formatge sec (manxego o parmesà) ratllat ben fi. Patates xips casolanes • Perquè quedin cruixents, cal rentar-les amb aigua després de tallar-les per treure'n la fècula. • Es poden aromatitzar amb canyella, farigola o el curiós anís estrellat. Apunt lingüístic: El sorbet En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística, s'aclareix que el terme correcte és sorbet (de l'àrab servat). L'ús de la paraula xerrup per referir-se a aquest postre és una ultracorrecció incorrecta basada en una traducció errònia de l'espanyol. "Els sorbets no es xerrupen, s'han de menjar amb cullera abans que es desfacin."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
24'
Varietats de carpaccio, fruites i vocabulari d'enciams
Origen i llegenda del carpaccio El programa comença explorant l'origen històric d'aquest plat. Esmenten que el nom prové de Giuseppe Carpaccio, un client habitual d'un restaurant que demanava la carn tallada molt fina. Aquest tipus de costums personals sovint acaben convertint-se en estàndards gastronòmics mundials, similars a conceptes com la parmentier. Tipologies i tècniques de preparació El cuiner Francesc Lledó detalla que, tot i que el de vedella és el més conegut, actualment es preparen carpaccios de gairebé qualsevol ingredient: Carps d'origen animal • Peix: Rap, salmó, escamarlans o gambes. Es poden servir totalment crus o amb un toc de salamandra (gratinador). • Carns exòtiques: L'estruç (molt assimilat i similar a la vedella) i el cangur (més suau i insípid). • Pollastre i porc: Són carns més difícils de menjar crues. Es recomana "coure-les" en cru mitjançant àcids o congelació per seguretat i textura. Vegetals i bolets S'introdueixen opcions molt apreciades com el carpaccio de carxofa o de bolets (creps, ou de reig o xampinyons). Un truc professional és tallar els bolets congelats amb una màquina de tallar embotits per obtenir làmines extrafines. "L'ou de reig és un bolet excepcional de gust i de textura per fer un carpaccio, especialment si s'acompanya amb una mica de foie." El carpaccio de fruites: postres d'estiu S'explica detalladament com preparar un carpaccio de pinya i mango. Punts clau: • Mai congelar la fruita: La congelació trenca l'estructura i la torna tova pel seu alt contingut en aigua. • Tria del mango: Ha de tenir un tacte similar al d'una cartera de pell (tou però amb resistència) i matisos de color taronja o groc. • Almívar de vainilla: Es proposa una infusió d'aigua, sucre moreno, llimona i una vaina de vainilla natural. Vocabulari gastronòmic: Els enciams En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, es repassen els noms correctes de les varietats d'amanida: • Fulla de roure: De tons granatosos i gust amargant. • Escaroler o francès: També conegut com Trocadero, molt estètic però més insípid. • Isaberg o Iceberg: Molt comú per la seva comoditat, tot i ser el menys aromàtic. • Lollo rosso: L'enciam vermell i arrissat d'origen italià.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Tècniques i Presentacions Creatives del Carpatxo
Introducció al Món dels Carpatxos En aquesta sessió culinària, es defineix el carpatxo no només com un plat, sinó com una tècnica de tall determinat (molt fi) i consum principalment en cru. Es destaca la seva idoneïtat per a l'estiu per ser un plat fred, lleuger i pràctic, ja que es pot preparar amb antelació i conserva millor les vitamines i proteïnes que els aliments cuits. Tipologies de Carpatxo L'expert Francesc classifica els carpatxos segons el seu tractament: Crus: L'aliment es talla fi i s'amaneix al moment amb un àcid. Adobats o Marinats: Requereixen un repòs previ (d'unes 12 a 24 hores) amb una barreja de sal, sucre i herbes abans de ser tallats. Tebis: Se'ls aplica un cop de calor ràpida (forn o salamandra) abans de servir-los. Elaboració Paso a Paso: El Carpatxo de Salmó Es detalla el procediment per a un carpatxo de salmó cru de qualitat: Tall: Utilitzar un ganivet llarg i ben afilat per obtenir làmines extrafines. Cocció àcida: Aplicar suc de llimona amb un pinzell de cuina (imprescindible per a una distribució uniforme sense xopar l'aliment). Ordre d'amanit: Sempre primer l'àcid (llimona) i després l'oli. Si es posa l'oli primer, aquest crea una pel·lícula que impedeix que la llimona "cogui" el peix. Aromatització: Ús d'herbes fresques (anet, cibolet, perifoll) i un repòs d'uns 15-20 minuts. Presentacions Innovadores Per fugir de la presentació plana tradicional, es proposen alternatives estètiques: El Volcà: Una muntanyeta d'enciams amanits amb salsa tàrtara coberta totalment per les làmines de salmó. Canelons de Salmó: Enrotllar el peix farcit d'enciam amb l'ajuda d'un drap de cotó net. Milfulls: Capes alternes de salmó i vegetals per a una presentació individual de disseny. Raviolis: Dues llesques circulars de salmó que tanquen un farcit al seu interior. "En la cocció sempre hi ha pèrdua de vitamines; amb els carpatxos podem aprofitar tot el poder alimentari del producte."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
22'
Sopes i cremes fredes: receptes i consells de l'estiu
Sopes i cremes fredes: Salut i refresc a la cuina d'estiu En aquest episodi, s'explora la importància de les sopes fredes com a base de la cuina mediterrània, destacant no només el seu valor gastronòmic, sinó també els seus beneficis saludables i la seva capacitat per recuperar sals minerals durant les èpoques de calor intensa. Variants creatives de sopes fredes L'expert ens proposa alternatives al clàssic gazpacho per sorprendre el paladar: * Sopa de pastanaga, taronja i poma: Una combinació dolça i refrescant que es pot fer amb liquadora o trituradora, idealment acompanyada de raïm pelat. * Sopa de síndria i tomàquet: Una variant del gazpacho on la meitat del tomàquet se substitueix per síndria, vigilant de no triturar els pinyols a alta velocitat per evitar l'amargor. * Sopa de pinya i meló amb pernil: Una barreja de fruites tropicals i locals amb un toc de vi blanc aromàtic i el contrast salat del pernil. Metodologia per a cremes ràpides i conservació Es detalla un sistema eficient per tenir sempre cremes a punt: 1. Preparació de la base: Ofegar ceba, patata i l'ingredient principal (carabassó, porro, pastanaga) a foc suau sense que agafi color. 2. Congelació: Guardar la base concentrada en bosses per estalviar espai. 3. Regeneració: Triturar el bloc congelat amb llet, nata o brou per obtenir una textura cremosa en pocs minuts. Llengua i terminologia gastronòmica Amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, s'aclareixen dubtes sobre el lèxic: * L'ús de gazpacho (adaptat al català amb 'tx') i la validesa de termes originals com salmorejo, ajo blanco o vichissoise. * La confirmació que el terme caldo és plenament correcte en català. "L'important d'una llengua és entendre's amb una altra persona; prefereixo algú que es pugui comunicar que no pas algú que parli perfecte però poquet." Seguretat Alimentària Es posa èmfasi en la higiene extrema a l'estiu: * Netejar a fons totes les fruites i verdures, especialment si s'utilitza la pell. * L'ús de raspallets per als cítrics per eliminar ceres i tòxics superficials.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
16'
Correcció lingüística i cuina d'estiu amb cireres i meló
Vocabulari Gastronòmic i Correcció Lingüística L'episodi comença amb una col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, centrada a corregir certs errors comuns en l'àmbit culinari: Amanida vs. Ensalada: S'aclareix que ambdues formes són correctes en català. Tot i que amanida és el terme més habitual, ensalada (derivat de sal) és perfectament vàlid, especialment en plats com l'ensalada russa o l'ensalada nissarda. Espinyolar vs. Desossar: Es corregeix l'ús de "desossar" per a fruites com les cireres o les olives. Com que no tenen ossos sinó pinyols, el terme precís és espinyolar. La Cuina amb Flors i Fruites Es discuteix l'ús de flors comestibles per enriquir plats de primavera, destacant que han de ser de jardí i no de floristeria per evitar pesticides: Flors recomanades: Roses, pensaments, jasmí i fins i tot mimosa. Aplicacions: El jasmí és ideal per a amanides o per aromatitzar un gazpacho de tomàquet i poma. La mimosa pot infusionar-se en una vichyssoise freda. Receptes Destacades Vinagreta de cireres S'expliquen dues variants per preparar aquesta salsa: 1. Versió calenta: Es saltegen les cireres espinyolades, es caramel·litzen amb mel o sucre, es desglacen amb vinagre de Jerez i es munten amb un bon oli d'oliva verge. 2. Versió en fred: Es trituren les cireres directament amb l'oli, el vinagre, la sal i el pebre fins a obtenir una salsa emulsionada. Sopa freda de meló Un entrant refrescant i senzill que consisteix a triturar la polpa del meló amb un toc de vi blanc (preferiblement Gewürztraminer per les seves notes aromàtiques), sal i pebre. Es suggereix servir-lo amb encenalls de pernil o daus de meló macerats amb pebre. "No podem dir cireres ni olives desossades... perquè evidentment no tenen ossos, s'han d'anomenar olives espinyolades."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
20'
Gelats d'estiu, pastes russes i fruites del bosc
Elaboració i variants dels semigelats d'estiu L'episodi se centra en les postres refrescants per a l'època estival, destacant el semigelat com una opció versàtil i lleugera. A diferència del gelat tradicional, el semigelat s'estructura a partir de coagulants i gelatines, donant lloc a diverses variants segons la seva base: Bavaroà (Bavaroise): Un pastís clàssic on predomina el merengue sobre la resta de gustos i textures. Mousse (Mus): Una elaboració on la nata té el paper protagonista. Xalota (Charlotte): Una variant que destaca pel seu gust d'ou i l'ús de crema base. Recepta pràctica de semigelat de fruites Eduard detalla una recepta senzilla basada en polpa de fruita de temporada (cireres o maduixes) i nata: 1. Preparar 200g de polpa de fruita (pot ser en forma de colís o melmelada). 2. Desfer fulls de gelatina en suc de llimona (per aportar acidesa) o llet. 3. Barrejar la fruita amb la gelatina i afegir-ho a un litre de nata poc muntada per evitar que expulsi el sèrum. 4. Deixar refredar en motlles i, idealment, conservar al congelador, traslladant-ho a la nevera una hora abans de consumir per obtenir una textura melosa. Consells sobre ingredients bàsics La tria de la nata Es debat la diferència entre els tipus de nata del mercat (líquida, per cuinar o per muntar). L'expert aconsella comprar sempre nata per muntar (35% MG), ja que la nata per cuinar té un percentatge de greix massa baix, similar a una llet enriquida. Si es necessita una textura més lleugera, és millor diluir la nata de 35% amb una mica de llet. Tipus de farines i màrqueting S'analitza la confusió creada pel màrqueting actual en productes com la farina. Es distingeix entre: * Farina floixa (de repostería): La farina estàndard per a la majoria d'usos. * Farina forta: Necessària per a elaboracions que requereixen estructura, com el pa o la pasta fresca. Riquesa lingüística en la gastronomia En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística, es repassen termes sobre fruites del bosc i postres: * Gers (frambuesas), aranyons (endrinas) i navius o mirtils (arándanos). * S'encoratja l'ús de Macedònia en lloc d'amanida de fruites, explicant-ne l'origen etimològic vinculat a la diversitat de pobles del territori històric de Macedònia. * Es recomana l'ús de recursos com el Termcat per consultar neologismes gastronòmics adaptats al català, com la grafia mus per a mousse.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
22'
Les cristal·lines de poma i la seva elaboració
Tècnica i origen de les cristal·lines L'episodi explora el concepte gastronòmic de la cristal·lina, una tècnica de decoració sofisticada que converteix peces de fruita en làmines transparents i cruixents amb una textura similar al caramel. Aquest invent s'atribueix al xef francès Michel Tramier, qui es va fer famós per reconstruir una poma a partir d'un gelat folrat amb aquestes làmines. Procés d'elaboració pas a pas L'elaboració és un procés de paciència que requereix precisió tècnica: L'almíbar: Es prepara una dissolució de sucre i aigua (sovint amb un tant per tant o més sucre que aigua) que es bull fins que el sucre s'absorbeix completament i queda transparent. El tall: La poma es talla amb una mandolina o ganivet en talls molt fins (uns 2 mil·límetres), incloent-hi el cor i els pinyols per estètica. Confitat: Les làmines es submergeixen en l'almíbar calent i es deixen reposar unes dues hores perquè s'impregnin bé del sucre. Assecat al forn: Finalment, s'escorren i es posen al forn a una temperatura molt baixa (50 graus) durant unes dues hores i mitja amb la porta semi-oberta per eliminar tota la humitat. Consells de conservació i noves varietats de poma Un dels grans reptes d'aquesta recepta és la humitat ambiental, que estova el caramel ràpidament. Es recomana guardar-les en caixes hermètiques amb sistemes antihumitat. D'altra banda, es debat sobre la pèrdua de varietats autòctones davant la irrupció de pomes com la Fuji o la Royal Gala, destacant la necessitat de recuperar el gust i la producció local. "És una peça de fruita que ha de quedar completament cruixent i seca per lluir cultura gastronòmica a la taula." Apunts lingüístics: Les postres i les nespres En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, s'aclareixen dubtes habituals: Les postres: És un mot femení i plural. Mai s'ha de dir "el postre". Nespres vs Nesples: Es distingeix entre la nespre (fruita taronja actual d'origen japonès) i la nespla (fruit d'un arbre caducifoli que es menja quan està molt madur), una distinció gairebé oblidada.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
22'
Tècniques culinàries i receptes amb cireres de temporada
La temporada de la cirera i la maduixa L'episodi comença analitzant l'estat actual de la collita de cirera, especialment a la zona del Priorat. A causa d'un maig plujós i amb poc sol, la fruita ha tingut dificultats per madurar, presentant algunes peces malmeses o poc estètiques. Tot i així, es destaca que mantenir el gust tradicional és el seu gran valor, a diferència dels fresons de cultiu intensiu que sovint manquen de sabor. S'elogia la maduixa de tota la vida, valorant la seva aroma intensa i la facilitat de cultiu en horts domèstics. Aplicacions culinàries de la cirera Quan es disposa d'excedents de cirera (com una caixa sencera madura), s'ofereixen diverses alternatives per treure'n profit: Cireres al forn: Una preparació senzilla consistent a enfornar les cireres (preferiblement picotes) amb sucre moreno o mel, un raig de vi negre (com un Priorat) i un toc de pebre negre acabat de moldre. Es couen a 200-250 graus durant 5-10 minuts. Coulis: Es diferencia de la melmelada per tenir menys sucre i una cocció molt breu. L'objectiu és mantenir la frescor de la fruita. Es prepara amb cireres desossades, sucre, aigua o vi, un toc de llimona i licor de cirera (kirsch). Melmelada: Requereix una proporció de sucre d'entre 400 i 600 grams per quilo de fruita. El secret és el repòs previ de la barreja per deshidratar la fruita abans de coure-la a foc suau entre 30 i 45 minuts. Elaboració de gelats casolans S'expliquen mètodes per convertir les preparacions anteriors en postres gelades: Sorbet: Partint del coulis, s'afegeixen clares d'ou muntades amb sucre quan la barreja comença a agafar fred a la geladora. Gelat cremós: Usant la melmelada com a base i barrejant-la amb nata a mig muntar per obtenir una textura més untuosa i un color rosat. "El bo del pebre és l'aroma, no el picant; per això s'ha de moldre al moment sobre la fruita." Finalment, es discuteix l'ús de sucres invertits com la mel per evitar la cristal·lització i aconseguir textures professionals a casa, així com l'ús de bases comercials d'ametlla o avellana per fer gelats ràpids.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
18'
L'impacte del clima en la fruita i receptes de postres
L'estat actual de la fruita i el clima El text analitza com la manca de sol i l'excurrència de pluges han afectat la qualitat de la fruita de temporada. S'observa que molts productes arriben al mercat seguint un calendari comercial i no pas el seu punt òptim de maduració natural. Problemes de qualitat: Fruites com el meló, la síndria i les cireres presenten un gust insípid i textures imaturots a causa de la falta de radiació solar. Maduració artificial: Es critica l'ús de càmeres i mètodes químics que milloren l'aspecte visual però no el sabor ni l'olor. Agricultura ecològica: Es destaca la recuperació de varietats autòctones que, tot i ser "lletges" comercialment, mantenen les propietats organolèptiques d'abans. "No es madura, són fruites que en tot cas es deixen madurar en una càmera... l'aspecte és extraordinari, però el gust i l'olor no és la mateixa." Reptes del sector agrari El preu del pagès: El productor que cull la fruita madura a l'arbre és sovint qui menys guanya, ja que coincideix amb el moment de màxima oferta i preus baixos. Dificultats de l'ecològic: La contaminació creuada per pesticides de finques veïnes i el cost més elevat de producció (entre un 15% i 20% més car) en dificulten l'expansió. Receptes tradicionals: Les tartaletes de fruita Davant la fruita de baixa qualitat, es proposa utilitzar-la en pastissos cuits. Les claus per a una bona tartaleta són: La base: S'aconsella la pasta de full (per simplicitat) o la pasta brisa. La massa s'ha d'estirar molt fina amb farina per evitar que s'enganxi. Variants de preparació: Senzilla: Capa de fruita (poma, cireres, albercocs) amb mantega i sucre moscovado. Amb compota: Afegir una base de poma feta al microones (10 minuts hermèticament amb llimona i sucre). Amb crema: Afegir una barreja d'ous i llet abans d'enfornar per crear una textura de pastisseria. Cocció: Aproximadament 10 minuts a 190-200 graus.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
12'
Pastís ràpid de poma i plàtano amb salsa tofe
Elaboració d'un Pastís de Fruita Express Aquesta recepta proposa un pastís casolà senzill i ràpid, ideal per fer amb bases de massa ja preparades o fetes al moment. La clau és la combinació de poma àcida (com la Granny Smith) i plàtano madur per equilibrar els sabors sense necessitat d'afegir sucres excessius a la base. La Massa Brisa: Tècnica i Consells Per aconseguir una textura professional, s'explica la tècnica de l'arenat: * Barrejar sense pastar: Cal treballar la farina amb la mantega freda a daus fent servir només la punta dels dits fins a obtenir una textura de sorra de platja. * Cocció immediata: A diferència d'altres masses, la brisa no ha de reposar gaire; s'ha de coure o congelar ràpidament perquè quedi cruixent i s'esmicoli en mossegar-la. * Tamisar la farina: És imprescindible passar-la per un sedà per evitar grumolls i airejar la mescla. Muntatge i Cocció Sense cremes intermèdies: La fruita es disposa directament sobre la massa en làmines finas (com escates de peix). Temps de forn: Aproximadament 20 minuts a 200 graus. Variants de fruita: Tot i que la base és de poma i plàtano, es poden usar cireres, nespres o pera (molt agraïda perquè manté l'estructura). El Secret de la Salsa Tofe El toc final es dona amb una salsa caramel·litzada que s'afegeix als darrers 5 minuts de cocció per glassejar el pastís: "Es fa desfent sucre amb una mica d'aigua, i quan té un color torrat, s'hi afegeix nata líquida i es deixa reduir." Es pot personalitzar amb un toc de cafè, xocolata o licors com el Grand Marnier segons la fruita escollida.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
30'
Drets del Consumidor i Consum a Nadal
Protecció del Consumidor en Època Nadalenca En aquest episodi especial impulsat pel grup de Joves Advocats de Tarragona, s'analitzen els reptes i abusos que pateixen els ciutadans durant les festes de Nadal, des de l'augment desproporcionat de preus fins a la gestió de productes defectuosos i estafes en serveis. Mecanismes de Queixa i Control Es destaca la importància de les administracions públiques a l'hora de protegir l'usuari: • S'introdueixen els gabinets de consum (oficines municipals i de la Generalitat) com a primera via per presentar queixes sense necessitat inicial de judici. • Es menciona l'arbitratge com a mètode per arribar a acords i indemnitzacions, tot i que les resolucions no sempre són vinculants. • Existeixen controls estrictes en la normativa alimentària, especialment arran de crisis històriques com la de la colza, que han reforçat les inspeccions d'etiquetatge i sanitat. L'Importància de la Prova i l'Assessorament "Tu has de provar que tens la raó, no només tenir-la." Els advocats recorden que, davant de qualsevol irregularitat (especialment amb productes en mal estat), és vital guardar el producte o l'envàs per poder realitzar una anàlisi. Sense prova material, la defensa jurídica es torna gairebé impossible. Estafes en Serveis i Empreses de Gestió de Multes L'episodi tracta casos reals d'abusos en la contractació de serveis: • L'estafa d'acadèmies d'anglès (com Opening o Brighton), on els consumidors es troben amb deutes bancaris per cursos que ja no es presten. • El cas de les empreses que prometen treure multes de trànsit i acaben desapareixent, deixant l'usuari amb el deute original, recàrrecs i el pagament d'honoraris inútils. • Es recomana buscar sempre professionals col·legiats en lloc de d'empreses amb publicitat enganyosa. Consells per a les Compres de Nadal • Viatges: Qualsevol contractació feta a Espanya per viatjar a l'estranger es regeix per la normativa espanyola i s'ha de reclamar aquí. • Joguines: Cal verificar l'edat recomanada, la presència de piles i que les instruccions estiguin en català o castellà. • Actitud: Davant d'un producte defectuós, no cal resignar-se; s'ha de denunciar per obligar el mercat a millorar.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
29'
Justícia administrativa i indefensió del ciutadà
La Justícia Administrativa: Un camp de joc desigual En aquesta tertúlia jurídica, diversos professionals del dret analitzen la complexa relació entre el ciutadà i l'Administració Pública. Es posa de manifest la percepció d'una indefensió crònica de l'administrat quan s'enfronta a litigis amb ens públics. Desavantatges del ciutadà • L'Administració disposa de serveis jurídics propis i no té la pressió econòmica ni temporal que pateix un ciutadà particular. • Moltes vegades, el cost d'un advocat i de la via judicial supera la quantia de la multa o sanció, fet que condueix al ciutadà a "pagar i callar". • L'administració actua com a jutge i part en els seus propis recursos administratius abans d'arribar als tribunals. "L'excepció és que el ciutadà guanyi el cas quan té un pleit amb l'administració." Àmbits de conflicte i excepcions • Via Social i Laboral: S'analitza com organismes com la Seguretat Social també actuen amb prerrogatives similars en temes d'incapacitats. • Responsabilitat Patrimonial: Es destaca que és més factible guanyar casos contra l'Administració en situacions d'accidents (com caigudes a la via pública per mal estat del paviment), on existeixen assegurances. • Càrrega de la prova i procediment: Sovint les victòries judicials es produeixen per errors de procediment més que per qüestions de fons. El funcionament intern i els errors humans • Es discuteix la complexitat de les notificacions via BOE o edictes, que sovint deixen el ciutadà sense marge de reacció. • Es reconeix que els funcionaris poden cometre errors, però el sistema està dissenyat per blindar els actes administratius, dificultant la seva rectificació sense una resolució d'un òrgan superior.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
39'
Aspectes legals dels contractes de lloguer i la LAU
Guia Pràctica sobre Arrendaments Urbans En aquest episodi, diversos advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona analitzen la complexitat dels contractes de lloguer sota la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) de 1994, destacant la importància de l'assessorament professional per evitar conflictes futurs. Tipus de Contractes i Formalització • Models d'estanc: Són accessibles però sovint insuficients, ja que no cobreixen clàusules específiques que protegeixin les parts en situacions complexes. • Contractes a mida: Elaborats per advocats o administradors, permeten reflectir millor la voluntat de les parts i detallar obligacions. • Pactes verbals: Tot i que tenen validesa legal a través del Codi Civil, són totalment desaconsellables per la dificultat de provar els termes pactats en cas de litigi. Rendes, Fiances i Obres • Actualització de la renda: El mètode estàndard és l'ús de l'IPC. Les obres de millora realitzades pel propietari poden permetre increments, sovint amb un topall del 20%. • La fiança: Es recorda l'obligació legal de dipositar-la a la Cambra de la Propietat Urbana. Al final del contracte, s'ha de restituir la quantitat original, tret que s'hagin pactat interessos o hi hagi desperfectes. • Obres de l'inquilí: Està prohibit realitzar obres que alterin l'estructura sense consentiment exprés i per escrit del propietari. La distinció entre millora i alteració és sovint subjectiva i casuística. Causes de Rescissió i Problemes Judicials "És millor un mal acord que un bon pleit." • Impagament: És la causa principal de desnonament, però el procés judicial (judici verbal) pot ser lent, durant sovint entre 4 i 6 mesos. • Ús no habitual: Si l'inquilí deixa el pis buit durant més de sis mesos sense justificació, el propietari pot resoldre el contracte. • Necessitat del propietari o relloguer: El relloguer d'habitacions sense permís pot ser motiu de resolució si el contracte ho prohibeix expressament. La Prohibició de l'Autojustícia Els advocats adverteixen contra l'aplicació de la Llei del Talió (per exemple, deixar de pagar el lloguer perquè el propietari no repara una humitat). Tots els pagaments s'han de mantenir, recorrent a la consignació judicial de rendes si és necessari.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
22 de març del 2002
46'
Diada de la Mercè: Castells i Pilars Caminant a Tarragona
Una Jornada Històrica a la Plaça de les Cols L'episodi recull la retransmissió en directe de la Diada de la Mercè a Tarragona, una jornada única que destaca per la participació de les quatre colles locals en un escenari emblemàtic: la plaça de les Cols. El programa analitza tant l'execució tècnica de les construccions com l'atmosfera festiva que precedeix l'acte més esperat: els pilars de quatre caminant. Actuacions i Evolució de les Colles • Colla Jove de Xiquets de Tarragona: Van obrir amb un impecable 2 de 8 en folre, el número 50 de la seva trajectòria. En la segona ronda, van protagonitzar un moment de tensió amb un intent desmuntat de pilar de 7 amb folre, on l'enxaneta es va fer enrere en l'últim moment. • Xiquets de Tarragona: La colla dels matalassers va mostrar una gran solidesa descarregant el 3 de 8 i el 4 de 8 (el carro gros), consolidant una actuació de vuit molt regular. • Xiquets del Serrallo: Van optar per construccions de sis pisos, com el 3 de 6, degut a la manca d'efectius (molts membres són pescadors en dia feiner), però demostrant un nivell tècnic que allunya els rumors de crisi. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van iniciar la seva diada amb un 2 de 6, una estructura molt controlada i habitual en la seva gamma. Polèmica i Rivalitat al Món Casteller "La rivalitat és la salsa dels castells, ajuda a pujar el nivell general sense ultrapassar el vessant esportiu." Es discuteix àmpliament la incidència del dia de Santa Tecla anterior, on la Colla Jove va donar per vàlid un 3 de 9 en folre que, hores més tard i gràcies a vídeos domèstics, la mateixa colla va rectificar com a no carregat. Aquest gest d'honradesa és aplaudit pels cronistes, que subratllen el paper crític dels mitjans de comunicació. L'Ambient a la Plaça de la Font Mentre les colles acaben les rondes a les Cols, a la plaça de la Font es viu un ambiente de concert vermut amb grups de gaiters i música tradicional de Navarra i Segòvia, esperant l'arribada dels pilars que hauran de baixar les escales de la catedral i recórrer el carrer Major.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
22 de març del 2002
12'
Èxit total a la baixada de pilars de Santa Tecla
Crònica de la diada de la Mercè a Tarragona La transmissió de Tarragona Ràdio des de la plaça de la Font captura l'emoció del tancament de les festes de Santa Tecla. L'acte central ha estat la tradicional baixada dels pilars caminant, un esdeveniment que requereix una coordinació i esforç físic excepcionals. Els protagonistes de la jornada Per segon any consecutiu, les quatre colles de la ciutat han assolit l'objectiu d'arribar fins a l'Ajuntament: Xiquets de Tarragona: Objectiu aconseguit. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Arribada amb èxit. Xiquets del Serrallo: Pilar completat fins a la destinació. Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau: El seu pilar de 4 ha estat el darrer a tancar la jornada amb un ritme excel·lent, destacant l'ascens de l'enxaneta, Aina Bravo, fins al balcó municipal per mitjà d'una faixa. Balanç institucional de les festes El regidor de festes, Carles Sala, ha ofert una valoració positiva tot i reconèixer certs reptes de futur: Massificació: S'ha detectat una participació massiva en actes com la Baixada de l'Àliga o la Cercavila, fet que obliga a plantejar estratègies per "esponjar" la festa. Punts negres: La suspensió del concert de Rosa López i d'altres artistes per causes alienes a l'organització ha estat el principal greuge. Compensació: L'Ajuntament estudia la realització d'un macroconcert properament (possiblement amb Maria Jiménez) per compensar les suspensions d'enguany. "Les quatre colles han arribat al balcó de l'Ajuntament; això fa que agafin confiança i seguretat de cara al pròxim Concurs de Castells."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
22 de març del 2002
27'
Baixada de Pilars de la Mercè a Tarragona
Descripció de la Diada La diada de la Mercè marca la culminació de la festa major de Tarragona amb la tradicional baixada dels Pilars de 4 caminant. Aquest esdeveniment, un dels més emocionants de la festa, consisteix a portar un pilar des de la plaça de les Cols fins al balcó de l'Ajuntament, recorrent el carrer Major i la complicada baixada de la Misericòrdia. Actuacions de les Colles Xiquets de Tarragona • La colla obre la diada per ordre d'antiguitat. • El segon, el Quico, destaca per haver baixat el pilar en 24 de les últimes 25 ocasions. • L'enxaneta és la seva filla, la Jordina, de només dos anys i mig. • Han realitzat un descens molt ràpid i segur, arribant a l'Ajuntament sense fer canvi de baix. Colla Jove Xiquets de Tarragona • Han seguit un ritme encara més accelerat que la primera colla. • Han realitzat amb èxit el canvi de baix al carrer de la Nau, un dels moments de màxima tensió. • Han assolit el balcó municipal per dinovena vegada en la seva història. Xiquets del Serrallo • Han optat per un ritme més lent però molt constant i segur. • El pilar ha estat protagonitzat per l'enxaneta Arnau Borràs (fill del segon, Christian Borràs). • L'enxaneta ha despertat la simpatia del públic per la seva actitud distreta i curiosa durant el recorregut. Castellers de Sant Pere i Sant Pau • Han tancat la jornada amb un pilar molt treballat. • Han patit moments de nerviosisme i trontoll durant el canvi de baix al carrer Cavallers. • Malgrat les dificultats, han aconseguit estabilitzar la construcció per encarar la recta final. Punts Crítics del Recorregut "El moment més difícil és el canvi de baix, on el pilar s'aguanta mentre se substitueix la persona que el sosté." Els punts clau del trajecte inclouen: • Els 20 graons de l'escalinata de la catedral. • El toc de pilar caminant interpretat per les gralles. • La baixada de la Misericòrdia, caracteritzada pel seu fort pendent i el gir final cap a la plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
22 de març del 2002
10'
Crònica Castellera de la Diada de la Mercè a Tarragona
Resum de la Jornada Castellera a la Plaça de la Font L'actuació de la Diada de la Mercè 2012 a Tarragona ha destacat per la solidesa de les colles locals i un ambient excepcional a la plaça de la Font. La jornada ha servit de tancament a les construccions en ronda abans de donar pas als emblemàtics pilars caminants. Actuacions Destacades per Colles Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha estat la més ambiciosa de la jornada. Han descarregat un imponent 2de8 amb folre i manilles (qualificat de "postal") i han realitzat un intent desmuntat de pilar de 7 amb folre, que ha quedat a prop de carregar-se. Xiquets de Tarragona: Han completat una actuació molt segura amb el 3de8 i el 4de8. Xiquets del Serrallo: Han tancat la seva participació amb un 4de6 molt ferm, després d'haver descarregat el 3de6 i venint d'ahir amb el primer 4de7 amb l'agulla de la temporada. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han tancat les rondes amb un 3de7 descarregat amb solvència, sumant ja deu d'aquesta estructura en la temporada, acompanyat prèviament del 2de6. Debat sobre el Model de la Diada Durant la retransmissió, s'ha debatut sobre l'organització de les festes, comparant el model de Barcelona (amb diades separades per a colles locals i colles de fora) amb el de Tarragona. "L'Ajuntament de Barcelona va ser receptiu i va donar la importància que es mereixen els castells, convidant colles de més alt nivell." S'ha esmentat una proposta del llavors alcalde Joan Miquel Nadal per reformular les diades a Tarragona, tot i que genera recel perquè podria excloure les colles més petites de la ciutat en determinats dies clau. Propers Passos Un cop acabades les estructures, la multitud es desplaça cap a la Plaça de les Cols i la Baixada de la Misericòrdia per seguir els pilars de 4 caminant fins a l'Ajuntament.