Tots els episodis · 2002

262 episodis disponibles

episodis

193-216 de 262

Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de març del 2002
33'
Dret a la defensa: legítima defensa i lentitud judicial
Introducció al Món del Dret i la Vida Quotidiana L'episodi d'avui, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, aborda temes jurídics des d'una perspectiva propera al ciutadà. Es discuteixen situacions on fets dramàtics o curiosos de la crònica diària obliguen les persones a entrar en l'engranatge judicial. La Legítima Defensa i la Proporcionalitat Arran d'una notícia sobre un propietari que va agredir un presumpte lladre mentre intentava robar-li la furgoneta, s'analitza el concepte de legítima defensa: • Proporcionalitat: Perquè s'apliqui l'eximent de legítima defensa, la resposta ha de ser proporcional al mal rebut. No és igual defensar el patrimoni (objectes) que la integritat física. • Context i Temps: Es valora si la víctima va tenir temps de reaccionar d'una altra manera (com fugir o trucar a la policia). • Legítima Defensa Putativa: Un concepte tècnic on l'individu actua creient erròniament que està sent agredit a causa d'una por insuperable. "Tot és defensable, però s'ha de mesurar la magnitud de la reacció davant l'agressió inicial." El Paper de l'Advocat i el Dret a la Defensa Els convidats debaten sobre la moralitat de defensar algú que se sap culpable. Es fa un paral·lelisme amb la medicina: així com un metge no nega el tractament a un fumador amb càncer, un advocat ha de garantir el dret a la defensa de qualsevol persona. L'objectiu sovint no és l'absolució total, sinó una atenuació o reducció justa de la pena. La Problemàtica de la Lentitud de la Justícia Es posa èmfasi en com la lentitud del sistema judicial afecta emocionalment i professionalment les persones: • Factors de retard: La manca de compareixença de testimonis, l'excés de recursos i diligències, i la pròpia burocràcia dels jutjats. • Conseqüències: Un procediment pot durar anys, condicionant la vida del client (feina, família, projectes personals) i provocant desconfiança cap a l'advocat. • L'Obligació de Testificar: Es recorda que col·laborar amb la justícia com a testimoni és una obligació legal, tot i que sovint genera por o reticències per les molèsties que comporta.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de març del 2002
34'
Dret de Família: Guia sobre Separacions i Divorcis
Introducció al Dret de Família L'episodi d'avui, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, se centra en una de les matèries més comunes als bufets jurídics: les crisis matrimonials. S'analitza com el matrimoni, legalment, s'ha d'entendre com un contracte amb drets i deures que requereix mecanismes de regulació quan es produeix un trencament. Diferències entre Mutu Acord i Via Contenciosa Un dels punts clau és la distinció entre dos processos clarament diferenciats: Separació o Divorci de Mutu Acord • És la via més ràpida i econòmica. • Es basa en el conveni regulador, un document on la parella pacta l'ús de l'habitatge, les pensions i la custòdia. • Requereix la ratificació judicial personal dels dos cònjuges per garantir que no hi ha coaccions. Separació o Divorci Contenciós • Es produeix quan no hi ha acord i es deriva en una "disputa" judicial. • L'advocat Manel Roca destaca l'existència de la picaresca (propietats ocultes, nòmines falses) per evitar el pagament de pensions. • La sentència depèn exclusivament de la valoració del jutge segons la llei. Aspectes Fonamentals del Procés • Els fills com a prioritat: Es consideren l'element més "sagrat". En cas de menors, el Ministeri Fiscal intervé obligatòriament per vetllar pels seus interessos. • Criteris econòmics: El jutge valora l'edat, la salut, la dedicació passada a la família i la formació professional per determinar les pensions compensatòries. • Terminis legals: Actualment, la llei encara obliga a passar per la separació abans del divorci (tret de casos específics de separació de fet), tot i que els advocats joves reivindiquen el dret al divorci directe. "El matrimoni és un contracte. Això sona molt fred, però significa que té un abast de drets i deures que s'han de complir i atendre." Evolució i Realitat Social Es recorda la Llei del Divorci de 1981 (Llei Ordóñez) com un gran avenç social en una Espanya que venia de la indissolubilitat matrimonial i de la competència exclusiva dels tribunals eclesiàstics. Finalment, es remarca que cada cas és únic i insubstituïble, per la qual cosa s'ha de desconfiar dels consells genèrics de tercers.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de març del 2002
30'
La Incapacitació Judicial i l'Advocacia Preventiva
La Protecció Legal de la Persona: Incapacitat i Incapacitació En aquest episodi del programa del Grup d'Advocats Joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, els advocats Víctor Roca i Javier Terrés desgranen les complexitats jurídiques al voltant de la capacitat de les persones. El debat se centra principalment en la incapacitació judicial, una figura jurídica dissenyada per a la protecció d'aquells que no es poden governar per si mateixos. Diferències Fonamentals És crucial destriar entre dos conceptes que sovint es confonen en l'àmbit popular: • Incapacitat Laboral: Relacionada amb malalties o accidents que impedeixen realitzar una feina; és gestionada per advocats laboralistes. • Incapacitació Judicial: Un procés de l'àmbit civil que afecta l'estat civil i la capacitat d'obrar de la persona, privant-la, totalment o parcialment, de la seva plenitud de drets per protegir-la. El Procediment Judicial i la Figura del Tutor L'episodi explica que només un jutge pot declarar la incapacitació mitjançant una sentència en ferm. Els punts clau del procés són: • Iniciativa: Pot ser instat per familiars directes o pel Ministeri Fiscal, que actua com a garant de l'interès social. • Proves: La prova pericial (exàmens mèdics) és fonamental per determinar el grau de discapacitat psíquica o física. • El Tutor i el Curador: Persones o institucions que assumeixen la responsabilitat de vetllar per la persona incapacitada i administrar el seu patrimoni sota estricta supervisió judicial. "Una persona només pot ser incapacitada per un jutge. És treure't uns drets, una capacitat d'obrar cada dia, i això és de les coses més fonamentals en la vida d'una persona." Advocacia Preventiva i Prognosi Els convidats fan èmfasi en la importància de l'advocacia preventiva, recomanant accions com: • La realització de testaments per designar tutors per a fills menors. • La possibilitat d'auto-designar un tutor en previsió d'una malaltia degenerativa futura. • El control de la picaresca familiar en casos de patrimonis elevats.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
15'
Barba: Cent anys d'història de la bicicleta a Tarragona
El comiat d'una institució centenària Josep Maria Barba repassa la trajectòria de la mítica botiga de bicicletes Barba a Tarragona just abans del seu tancament definitiu després de 100 anys de servei. L'establiment ha estat un referent per a generacions de tarragonins, no només com a punt de venda, sinó com un espai d'assessorament i trobada. Un llegat familiar i tecnològic Fundació i orígens: L'avi de Josep Maria, un apassionat del ciclisme i "aventurer", va obrir el negoci a principis del segle XX. Encara conserven diplomes del 1905 i fotografies de la botiga il·luminada amb llums de gas. Evolució del vehicle: S'analitza com ha canviat la tecnologia, des dels velocípedes de pinyó fix (on l'equilibri era un repte constant) fins a les modernes bicicletes de muntanya amb 27 velocitats o les estàtiques per a gent gran. El ciclisme de competició: Recorden l'època en què els corredors de la Volta a Catalunya havien de portar les bicis a soldar o netejar durant les etapes, a diferència dels grans combois logístics actuals. Consells de mestre i anècdotes "Si van a caure cap a la dreta, girar el manillar a la dreta... és una fórmula magistral i màgica per aprendre d'anar en bicicleta." Barba comparteix la seva experiència sobre com ensenyar els infants: És partidari de no utilitzar rodets (seguint la tradició familiar). Recomana agafar la bicicleta pel sillín o les espatlles del nen, mai pel manillar, per no transmetre inseguretat. Destaca la irrupció de complements que abans no existien: cascs, pulsòmetres i roba tècnica específica. El tancament definitiu El tancament es viu amb una barreja de sentiment i nostàlgia. El darrer dia s'espera la visita de molts amics i clients, alguns dels quals recorden haver-hi comprat la seva primera bicicleta fa dècades. El local, situat al cor de la ciutat, podria convertir-se en un establiment d'alimentació, tancant així un capítol clau del comerç local.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
18'
Reacció sindical davant la reforma de l'atur del PP
Els representants de la UGT i Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona expressen el seu rebuig frontal a la reforma de les prestacions per atur aprovada pel govern de José María Aznar mitjançant un decret llei. Els líders sindicals consideren que aquesta decisió és una mostra d'autoritarisme i una ruptura unilateral del diàleg social. Punts clau de la confrontació Manca de diàleg: Els sindicats desmenteixen l'argument del govern sobre la seva negativa a negociar. Afirmen haver presentat propostes basades en directrius europees des de l'any 1996. Unificació sindical: La gravetat de la reforma ha aconseguit estrènyer els llaços entre UGT i CCOO, superant diferències prèvies. Impacte territorial: Es destaca la preocupació per com la reforma afecta el marc català de relacions laborals i el futur Servei d'Ocupació de Catalunya. Preparatius per a la vaga general del 20 de juny Els sindicats han iniciat una fase de mobilització intensa: - Realització d'assemblees de delegats a Tarragona i a les Terres de l'Ebre. - Coordinació de manifestacions i campanyes informatives per implicar col·lectius com els autònoms. - Negociació de serveis mínims que garanteixin l'atenció en sectors essencials com la sanitat, tot evitant que siguin abusius. Resposta a les crítiques del Govern "L'argumentació que és una vaga política és del tot errònia i nefasta des del punt de vista del rigor polític." Els representants sindicals critiquen que el PP utilitzi demagògia i tòpics sobre els aturats per justificar una retallada de drets que consideren inconstitucional i antisocial.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
16'
Tarraco Viva: Gastronomia i Reconstrucció Històrica
Presentació de les Jornades Tarraco Viva L'episodi se centra en el tret de sortida del festival Tarraco Viva, un esdeveniment de referència en la reconstrucció històrica que té lloc a Tarragona. El programa compta amb la participació d'experts i col·laboradors com Isabel Pasqual, Mercè Tobilla (Némesis) i Enric Saritjol, que detallen les activitats programades als jardins del Camp de Mar i al Fòrum de la Colònia. Gastronomia Romana: Tàrraco a Taula Una de les grans atraccions és el termopòlium, que enguany s'ha ampliat per oferir més comoditat al visitant: Noves especialitats: S'introdueixen plats com la costella de porc amb vi, la patina de peix (similar a un buding) i el cèrbol amb base d'arròs. Begudes i Postres: Degustació de vi de roses, vi de mel i postres clàssiques com el meló amb pebre i mel o torrades de Santa Teresa a l'estil romà. Sopars amb encant: S'organitzen sopars nocturns amb visita guiada a les muralles (amb reserva prèvia), que ja freguen el ple absolut. Reconstrucció i Espectacles El festival destaca per la seva fidelitat i rigor científic en la recreació del passat: El judici d'una vestal: L'empresa Némesis presenta una reconstrucció basada en fets reals del 114 a.C., on es recrea el judici i condemna d'una de les sis vestals de Roma per trencar el vot de castitat. Activitat militar i gladiadors: Participació de grups internacionals com l'anglès Ecropin Valeria Vítrix i el grup italià Arts d'Imicandi, especialitzat en arqueologia experimental sobre la gladiatura i la pugilística antiga (boxa amb proteccions de cuir i ferro). El Valor del Patrimoni L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la importància social de Tarraco Viva: "No és una qüestió d'exhibicionisme dels que participem, sinó una voluntat que la gent de la ciutat valori el patrimoni i el vegi d'una altra manera." Els organitzadors subratllen que preservar el passat és el que defineix una civilització davant la barbàrie, convertint el festival en un vehicle de divulgació ciutadana i turística.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
18'
Josep Maria Ferrer: Medalla de Plata i Memòria de Tarragona
Reconeixement a una vida dedicada al dret a la ciutat L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat la concessió de la Medalla de Plata de la ciutat a Josep Maria Ferrer. Aquest guardó arriba en un moment de transició personal, ja que Ferrer està deixant progressivament els seus càrrecs directius per donar pas a la gent jove, tot i que manté la seva disposició a col·laborar. Trajectòria en el teixit associatiu Ferrer ha estat una figura omnipresent en la societat civil tarragonina, arribant a formar part de més de vint entitats simultàniament. Entre les seves vinculacions més destacades hi trobem: Associació La Salle: On deixarà la presidència pròximament. Cavalcada de Reis: Responsable durant dècades de la seva organització. Casal Tarragoní: President durant 12 anys i vinculat al món sardanista. Agrupació d'Associacions de Setmana Santa: Amb 30 anys de dedicació. Associació Pessebrista: Ocupant càrrecs a nivell local i estatal. Reflexions sobre l'altruisme i la societat civil Durant l'entrevista, Ferrer destaca que les entitats són el peu que aguanta la societat. Fa èmfasi en el caràcter altruista de la seva tasca i en la importància de la col·laboració entre associats per no dependre exclusivament de l'administració pública. "Les entitats i associacions són el peu que aguanta la societat... si no existissin, tot recauria sobre l'Ajuntament i les coses s'encaririen moltíssim." El valor del reconeixement compartit Tot i haver rebut nombrosos guardons anteriorment (com el de Tarragoní de l'Any o el premi del Rotary Club), Ferrer rep la medalla amb humilitat, afirmant que els mèrits són realment dels equips de col·laboradors que l'han acompanyat. També admet els sacrificis personals que ha comportat la seva dedicació, com no haver pogut veure mai la Cavalcada de Reis amb els seus fills per estar treballant en la seva organització.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
10'
L'aposta pel talent local i teatral a Tarragona
Aposta pel talent de proximitat L'entrevista se centra en la preparació d'una gala que trenca amb el model tradicional de personatges televisius per centrar-se en el talent local i el món del teatre. L'objectiu és oferir un producte d'alta qualitat basat en la professionalitat més que en la popularitat efímera. Elements clau de l'espectacle Presentadors: La gala serà conduïda per Agnès Busquets i Marcel Medrano, dos actors tarragonins joves que representen les figures prometedores de l'escena catalana. Actuacions destacades: Es comptarà amb la presència de la ballarina de l'Òpera de París, Brigitte Lafontaine, que té vincles amb la ciutat, i l'animació infantil de Pep Atzavara. Música en directe: Una orquestra formada per alumnes del Conservatori de Vila-seca, apostant novament per la joventut i la competència tècnica. Visió artística i producció El director defineix la gala inicialment com a conservadora i ortodoxa, tot i que deixa la porta oberta a la transformació un cop els artistes prenguin l'escenari. Hi ha un component de sorpresa i un "truc" que no es desvetlla totalment. "Aposto justament per les persones més anònimes... aposto més per la professionalitat que no pas pel cancaneo." Reflexió sobre el sector teatral Es discuteix la situació actual del teatre, marcada per una crisi estructural i la competència de les grans superproduccions i l'oci digital. Malgrat això, el director reivindica la figura del comediant que ha de sortir a buscar el seu públic, tal com han fet amb la seva temporada al Teatre Regina de Barcelona. Finalment, es subratlla la voluntat de mantenir la seu professional a Tarragona, defensant que es pot treballar amb qualitat des de la proximitat malgrat la centralització de Barcelona.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
14'
Sant Jordi a Tarragona: Castells, Llibres i Roses
La Diada de Sant Jordi a Tarragona L'episodi recull l'ambient viscut a la Rambla Nova de Tarragona durant la celebració de Sant Jordi de l'any 2002. El programa combina entrevistes amb experts del món cultural local i testimonis a peu de carrer per oferir una visió completa d'aquesta jornada festiva. Actualitat i Història Castellera L'Àlbum dels Castells: Es presenta el nou col·leccionable del Diari de Tarragona titulat "La segona època d'or (1981-2001)". El cronista Jordi Haria explica que l'obra analitza els millors anys de la història castellera recent, des del primer castell de nou del segle XX fins a l'actualitat. Diada de Sant Jordi: La jornada castellera de Sant Jordi es defineix com un "partit de pretemporada", una primera presa de contacte per a les quatre colles de la ciutat per escalfar motors. L'Ambient a la Rambla "De moment la jornada està molt animada. Espero vendre-ho tot: porto més de mil roses a la parada." La Rosa i l'Euro: Com a curiositat, és el primer any que les roses es venen en euros. Els preus oscil·len entre els 2 i els 4 euros segons el tamany i la decoració. Protagonisme escolar: Els nens i nenes de les escoles de la ciutat, com el Col·legi de la Floresta o les Teresianes, són els primers a omplir els carrers, gaudint de l'absència de classes i de les activitats culturals al Teatre Metropol. Literatura i Publicacions S'esmenten les principals editorials locals (Edicions al Mèdul, Arol Editors i Cossetània Edicions) que presenten les seves novetats. A nivell nacional, destaca la recepció del Premi Cervantes per part de l'escriptor Álvaro Mutis.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
1'
Cançons de Nadal tradicionals amb Marta Badia
Exploració del Cançoner Tradicional de Nadal En aquesta conversa, s'explora la riquesa i la varietat de les cançons de Nadal retrospectives, moltes de les quals són desconegudes per al gran públic. La convidada, Marta Badia, presenta diverses peces que formen part del patrimoni cultural català i valencià, destacant-ne la bellesa poètica i la senzillesa melòdica. Tipologies de Cançons Presentades Durant la sessió, s'han mencionat tres estils clarament diferenciats: Cançons de bressol: Peces delicades que, segons els interlocutors, requereixen simplement perdre la vergonya i deixar-se anar per cantar-les. Cançons de pastors: Exemplificades amb una peça de Solsona que utilitza la música del ball tradicional del Bufi. Cançons de Reis: Una proposta destinada als més petits amb origen al País Valencià. Reflexions sobre l'acte de cantar Els participants comparen l'exercici de cantar amb la pràctica de l'esport: "Cantar és com fer esport, tot és començar. Fer una miqueta de pràctica i perdre la vergonya." Futur del Projecte Es preveu la publicació d'un segon cançoner cap al mes de juny, tot i que la promoció oficial es realitzarà durant la tardor per preparar la campanya de Nadal. Això ofereix un temps de marge per a que el públic pugui assajar i aprendre aquestes noves composicions.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
13'
Sant Jordi a Tarragona: Previsions i Novetats Editorials
La Diada de Sant Jordi a la Rambla de Tarragona L'entrevista amb Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, ofereix una visió detallada de com es viu la jornada des de primera hora del matí. La fira destaca per una gran afluència de públic i una logística complexa que comença abans de les 8 del matí per tenir-ho tot a punt. Logística i Organització Instal·lació: Unes dotze llibreries es desplacen a la Rambla des de la matinada. Volum de vendes: S'ofereixen milers de llibres i novetats editorials concentrades especialment en aquesta data i per Nadal. Horaris clau: El flux de gent és constant, especialment amb grups escolars pel matí, però l'hora punta es preveu entre les 17:00h i les 21:00h. Cultura i Literatura Local "No és bo catalogar com autors locals i literatura local; el seu paper és importantíssim, com el de qualsevol altre escriptor." Pitu Rovira reflexiona sobre la importància de no crear fronteres fictícies entre la literatura feta a Tarragona i la resta. Subratlla que, tot i que hi ha una demanda superior per als autors de la zona, la qualitat és equiparable a qualsevol gran èxit editorial. Novetats i Publicacions Marcades La jornada també serveix per presentar projectes especials vinculats a la premsa local: * Àlbum dels castells: Una iniciativa del Diari de Tarragona coordinada per Jordi Jari, que repassa la segona època d'or del món casteller (1981-2001). * Previsions meteorològiques: El sol comença a guanyar terreny, fet que assegura l'èxit de participació cívica a la ciutat.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
10'
Tarragona enreixada: Mots encreuats i topònims
Tarragona enreixada: Un recorregut lúdic per la ciutat En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, es presenta el projecte Tarragona enreixada, una publicació original que combina el plaer de resoldre mots encreuats amb la descoberta de la toponímia local. L'autor explica com ha transformat la seva passió pels passatemps en una eina per donar a conèixer el nomenclàtor de la ciutat. Una creació artesana i local El procés creatiu: L'autor destaca que la tria dels carrers i la construcció de les graelles ha requerit una gran dosi de paciència i un coneixement profund de l'entorn físic de Tarragona. Interés ciutadà: El producte inclou des de carrers emblemàtics com la Rambla Nova o la Rambla Vella fins a punts més perifèrics com la platja de la Savinosa (Rebassada). Distribució: L'obra ha estat publicada per l'empresa tarragonina Inventa't i es pot trobar als quioscos del Tarragonès. Filosofia del projecte L'objectiu principal no és estrictament formatiu, sinó oferir una estona de distracció de qualitat. "La qüestió sempre és començar... i que la gent s'ho passi bé, perquè en el fons les coses les fas per això." Accessibilitat i format Preu popular: Es comercialitza per només dos euros, una xifra simbòlica que busca fomentar la participació ciutadana. Dificultat: Tot i que hi ha combinacions complexes (com l'ús de la ela geminada), el llibret inclou les solucions per facilitar l'aprenentatge del vocabulari i la ubicació dels carrers.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
17'
Sant Jordi a Tarragona: Poesia, Cançons i Tradició
Sant Jordi i la Literatura a Tarragona L'episodi recull una conversa especial des de la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de la diada de Sant Jordi. Es posa un èmfasi especial en la importància de la poesia i la recuperació del cançoner popular català. La Poesia com a Objecte i Experiència Es discuteix la naturalesa dels llibres de poesia, destacant que han de ser: * Breus i intensos: On la paraula i la música tenen un paper central. * Tàctils: Llibres amb textures especials (papers berjurats) i formats petits que conviden a ser transportats i "gastats" per l'ús. Recomanacions de Títols de Poesia i Relats Es presenten diverses obres i autors locals o vinculats al territori: * L'Ull de la Posta de Glòria Ganga (haikus i tanques). * La seducción de los cerezos de Sofía Sala. * D'un mar inquieto de Rodrigo Rato Castell. * Rotacions de Pere Rocalloret. * La decisió de naufragar (recull d'onze poetes de la tertúlia Mediona XV). * El mito de la taverna d'Enrique Gómez León (relats paròdics). Recuperació del Cançoner Popular: "Tunga tantung" La convidada Marta Badia presenta el llibre Tunga tantung, un recull de cançons de Nadal tradicionals d'arreu dels Països Catalans. Els punts clau d'aquest projecte són: * Vessant educativa i pràctica: Selecció de cançons adequades per a nens, amb partitures i tapes dures per resistir l'ús. * Innovació digital: Les cançons estaran disponibles en format midi a la web d'Arola Editors per facilitar-ne l'aprenentatge. * Valors culturals: Recuperar el costum de cantar en família i preservar les variants locals de cada llar. Altres Temes de la Jornada Tarragona enraixada: Un llibre de mots encreuats basat en topònims locals. Context social: Es fa referència a la coincidència de Sant Jordi amb un partit de futbol important i l'actualitat política (Pla Hidrològic Nacional i Diada). "Llegir és una aventura intel·lectual molt gran que no serà substituïda per cap mitjà."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
26'
Sant Jordi: Història, Llegenda i Patrimoni Popular
La Llegenda de Sant Jordi La narració de Sant Jordi se situa de ple en la lluita entre el bé i el mal, utilitzada per l'Església a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) per transmetre la religió en una societat molt militaritzada. En aquest context, els sants passaven a ser els soldats de Crist: • L'enfrontament: Sant Jordi (el bé) és la figura central que derrota el drac (el mal) a sobre d'un cavall. • L'escenari: La llegenda té versions a l'Orient (Llíbia) i versions catalanes, com la de Joan Amades, que la situa a Montblanc. • El pacte: El drac exigia un peatge (bestiar o persones) fins que li va tocar el torn a la princesa, que fou salvada pel cavaller. Evolució dels Símbols: La Rosa i el Llibre La Tradició de la Rosa Tot i l'aura medieval, el costum de regalar roses té les primeres referències documentades a Catalunya al segle XVII. S'associa a una antiga fira d'enamorats que es feia prop del Palau de la Generalitat a Barcelona. Originàriament era un pomell de flors que amb el temps s'ha individualitzat en una sola rosa. El Dia del Llibre La celebració del llibre és més recent i té un caràcter oficial promogut pel gremi de llibreters, coincidint amb la commemoració de la mort de grans autors com Cervantes i Shakespeare. Simbologia Mitològica del Drac "El drac és un personatge mitològic que representa els quatre elements que constitueixen l'univers: foc, aire, terra i aigua." L'element del drac serveix com a pont cultural global: • Foc: Pel foc que escup. • Aire: Per la seva naturalesa alada i capacitat de volar. • Terra: Per la seva relació amb les coves i les profunditats. • Aigua: Per la seva forma de rèptil en contacte amb medis humits. Difusió Internacional i Patrimoni L'episodi destaca el cas del Japó, on s'ha adoptat amb èxit el costum d'intercanviar roses i llibres. A més, es presenta el llibre 'Festes de Catalunya', una obra de Jordi Bertran i altres autors que recull la riquesa del patrimoni popular català més enllà dels tòpics, incloent foc, castells, bous i el bestiari festiu.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
24'
Sant Jordi a Tarragona: Tallers, Edicions i Llibre Infantil
Tallers d'Escriptura i Tècniques Narratives L'episodi comença explorant la consolidació del taller d'escriptura creativa organitzat pel Gremi de Llibreters a la llibreria La Rambla. Aquestes sessions busquen professionalitzar el talent de lectors i escriptors amateurs mitjançant l'aprenentatge teòric. • Tècniques clau: Es treballen aspectes com la descripció d'espais i personatges, la construcció de diàlegs, l'argumentació i la gestió de la informació dins la trama. • Exercici col·lectiu: Actualment, els alumnes treballen en la creació de set relats breus interrelacionats, situats a Cadaqués l'any 1972. • Perfil de l'alumne: Majoritàriament lectors apassionats que volen estructurar millor les seves idees i passar de l'escriptura solitària a la compartida. El Món Editorial: Col·lecció Òpera Prima Es discuteix la complexitat del procés editorial amb Lourdes Malgrat, coordinadora d'Edicions Arola. Es destaca la importància de donar espai als autors novells a través de col·leccions específiques. "Llegir els manuscrits que arriben és una de les feines essencials d'una editorial per trobar nous autors excel·lents que sovint estan amagats." Procés de Publicació Després de la selecció del manuscrit, s'inicia un recorregut que inclou la correcció ortogràfica i estilística, la maquetació, el disseny gràfic i, finalment, la impressió. Per aquest Sant Jordi, es recomana especialment la novel·la L'ombra del Coronel de Jordi Tiñena. Actualitat del Llibre Infantil i Juvenil Des de la Rambla Nova, es recullen recomanacions de la llibreria Calilé sobre les tendències en el públic més jove durant la diada. • Recomanacions: Destaquen títols com Un malson al meu armari (sobre la superació de la por) i A la casa del petó. • Fenòmens mediàtics: S'observa que les vendes de sèries com Les Tres Bessones, Harry Potter o El Senyor dels Anells fluctuen molt depenent de la seva exposició en televisió o cinema. • Venda de Sant Jordi: Es descriu com una venda compulsiva on el client busca el regal directe, a diferència de l'assessorament pausat que es fa durant la resta de l'any a la botiga física.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
17'
Andreu Faro i la 'tinta tonta' de la vida
Humor, literatura i realitat social amb Andreu Faro L'humorista gràfic Andreu Faro reflexiona sobre el seu nou llibre Tanta tinta tonta, creat conjuntament amb el periodista Xavier Grasset. La conversa gira al voltant de la importància de l'humor per afrontar la duresa de l'actualitat i el paper del llibre com a objecte de gaudi i reflexió. La filosofia del somriure Faro defensa que l'humor no és només una eina per fer riure, sinó una forma de dominar la vida. Segons l'autor: El llibre neix per posar una mica de tinta tonta a una realitat sovint massa seriosa i trista. L'humor permet abordar temes complexos com el terrorisme, la contaminació o les crisis de salut pública des de la ironia. "La vida o es domina somrient o no es domina." El procés creatiu i el paper d'Antoni Mas La col·laboració amb Grasset no volia ser un simple recull d'acudits, sinó un text cohesionat que donés sentit a les vinyetes. També destaca la figura d'Antoni Mas, autor del pròleg i referent de l'humor de carrer, qui recull la saviesa popular que serveix d'inspiració als humoristes. El contacte amb el lector i la funció crítica Faro subratlla que el sentit de la seva feina, sovint solitària, es troba en el contacte directe amb els lectors, especialment durant la diada de Sant Jordi. Crítica social: L'autor reivindica l'autocrítica, com es veu en els seus acudits sobre la immigració (la diferència entre com mirem el magrebí a la tele i el moro al costat de casa). L'etiqueta d'humorista: Reflexiona sobre la pressió social de ser sempre "el graciós" i defensa que l'acudit ha de sortir de manera natural. L'acudit de l'actualitat: Avança en primícia un acudit que vincula l'actualitat futbolística del Nàstic amb el fenomen dels autors mediàtics.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
43'
Sant Jordi a Tarragona: Editorials i Autors Locals
La Realitat del Sector Editorial per Sant Jordi En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, els directors de dues editorials locals clau, Alfred Arola (Arola Editors) i Jordi Ferrer (Edicions Cossetània), analitzen la situació del mercat durant la diada. Es destaca que un sol dia pot representar el negoci editorial de tot un terç de l'any, amb una facturació estimada de 19 milions d'euros a tot Catalunya. Els editors defensen la normalització de la literatura perifèrica, reivindicant que des de Tarragona o Valls es produeix cultura d'abast nacional amb la mateixa qualitat que a Barcelona. Novetats i Apostes Editorials Arola Editors • La seva aposta principal és L'ombra del coronel de Jordi Tiñena. • Presenten la col·lecció La Miloca de narrativa contemporània. • Continuen amb la Biblioteca Catalana de clàssics i col·leccions de teatre (Harold Pinter). Edicions Cossetània • El plat fort és El verí de Margarida Aritzeta. • Destaquen en llibres pràctics com La cuina de l'àvia Remei (més de 18.000 exemplars venuts). • Ofereixen guies d'excursionisme (col·lecció Azimut) i llibres d'humor com Tanta Tinta Tonta. La Relació entre Autor, Editor i Lector Els escriptors Margarida Aritzeta i Jordi Tiñena s'uneixen a la xerrada per explicar la seva aposta per editorials tarragonines: "Avui no té sentit parlar de perifèria amb els mitjans que hi ha; hi ha vida intel·ligent més enllà de Barcelona." Es discuteix el fet d'escriure com una necessitat vital i la màgia de la relació amb el lector, un desconegut que estableix un vincle íntim amb l'obra, fins al punt de compartir emocions profundes o fins i tot acompanyar l'autor en moments personals a través de les pàgines.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
29'
Balanç dels 5 anys de Lluís Martínez Sistac com a Arquebisbe
Balanç i Valoració de la Trajectòria L'arquebisbe de Tarragona, el doctor Lluís Martínez Sistac, realitza una valoració molt positiva dels seus primers cinc anys al capdavant de l'arxidiòcesi. Destaca principalment el coneixement aprofundit del territori gràcies a les visites pastorals, on ha entrat en contacte tant amb comunitats cristianes com amb institucions civils. Eixos del Pla Pastoral Martínez Sistac subratlla els objectius del pla pastoral actual i els futurs reptes: • La Paraula de Déu: Potenciar la lectura de la Bíblia a les llars. • Cultura de l'acolliment: Fomentar una actitud oberta i fraternal en una societat marcada per l'individualisme. • El paper dels laics: La necessitat d'una presència activa dels cristians en la política, l'economia i la cultura. • Sentit del diumenge: Recuperar el valor antropològic i familiar del dia de descans davant la pressió del guany econòmic. "L'acolliment és absolutament necessari com una expressió de l'amor en una societat on sovint predomina la fredor." Reorganització i Reptes Eclesials Agrupació de Parròquies Davant la disminució del nombre de preveres, l'arquebisbat està ultimant un projecte d'agrupació de parròquies. L'objectiu no és suprimir-les, sinó crear estructures estables que permetin una millor atenció pastoral i serveis comuns. Debats Interns: Celibat i Sacerdoci L'arquebisbe aborda temes de debat actual amb una postura alineada amb el magisteri de Roma: • Sacerdoci femení: Reitera que l'Església no es considera autoritzada per a l'ordenació de dones, seguint el dictamen de Joan Pau II. • Celibat opcional: Defensa la vigència del celibat obligatori com una condició de lliure acceptació per al servei a la comunitat. • Unitat: Alerta que certs debats públics poden generar tensions i desorientació, afirmant que la comunió interna dóna força a la missió evangelitzadora. Patrimoni i Futur Es detallen les inversions per a la restauració de la Catedral de Tarragona, que inclouen el campanar, les façanes i el claustre mitjançant convenis amb diverses institucions. L'arquebisbe referma el seu compromís amb la conservació d'aquest patrimoni històric i religiós.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
22'
Itinerari per la Setmana Santa del Camp de Tarragona
Rutes i tradicions de Setmana Santa En aquest episodi, l'especialista Jordi Bertran traça un recorregut detallat per diverses localitats properes a Tarragona, destacant la riquesa i la varietat de la cultura popular religiosa durant els dies centrals de la passió. Propostes destacades del Divendres Sant La Selva del Camp: Es recomana el Via Crucis matinal (7:00 h) que discorre pels camps. Destaca pel seu caràcter etnogràfic, els cants arcaics i la presència dels armats i personatges bíblics en un entorn natural. Ulldecona: Una representació de la passió al carrer que culmina al Calvari. Bertran en destaca l'autenticitat teatral i la bellesa de l'escenari natural per sobre de les representacions en teatres tancats. Riudecols: La Funció de l'Agonia al migdia, un acte litúrgic singular on els armats entren a l'església recreant un ambient de dol i tenebres. Moments emblemàtics a Reus i Tarragona Reus: L'acte de les Tres Gràcies. Un moment de gran càrrega emocional on el Sant Crist de la Sang es gira tres vegades cap al poble enmig d'un silenci absolut, mentre els fidels demanen favors. Tarragona: Més enllà de la processó general, Bertran posa l'accent en la recollida i pujada dels misteris (especialment per la Baixada de la Peixateria). "La processó de Tarragona es caracteritza pel seu silenci i austeritat, un valor que cal preservar davant de les noves estridències." Altres curiositats locals Flix: Es destaca la figura de la Samaritana, que recita versets bíblics i realitza el ritu de trencar el càntic com a símbol de conversió espiritual. Finalment, es fa una crida a mantenir el respecte i la distància durant les celebracions, especialment per part dels fotògrafs, per no interferir en la devoció dels participants.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
22'
La Taula de Canvi: El primer banc municipal de Tarragona
Història i funció de la Taula de Canvi de Tarragona L'historiador i exalcalde Josep Maria Requesens presenta la seva obra sobre la Taula de Canvi i de Dipòsits de Tarragona (1584-1749). Aquesta institució funcionava com un banc primitiu sota l'empara municipal, amb l'objectiu de facilitar les transaccions comercials sense necessitat de moure diners en metàl·lic. Característiques principals de la institució: Garantia pública: Estava avalada pel patrimoni de l'ajuntament, que n'assumia les despeses i el possible dèficit. Seguretat comercial: Permetia als comerciants operar mitjançant lletres de canvi o rebuts, evitant els robatoris als camins. Dipòsits de valor: Tot i que el principal actiu eren els diners, també s'hi podien dipositar joies i objectes de plata. Exclusivitat regional: Aquest sistema era propi de la Corona d'Aragó (Barcelona, València, Mallorca, Saragossa), a diferència de la resta de la península. L'impacte de les guerres i la decadència econòmica La Taula va gaudir d'una època d'esplendor gràcies al comerç marítim fins a l'esclat de la Guerra dels Segadors (1640). El municipi va haver de recórrer als fons privats de la Taula per finançar el conflicte, iniciant un deute insostenible. "Tarragona va passar de ser una ciutat comercial a una ciutat fortificada, subordinada a les necessitats militars, el que es coneixia com un presidi." Evolució social de Tarragona L'autor explica com la ciutat es va transformar en un enclavament estratègic dominat per militars, capellans i funcionaris. Aquesta estructura va mantenir una economia estancada però estable fins a mitjan segle XX, quan l'arribada de la indústria va canviar definitivament la fisonomia social de la ciutat. La recerca documental El llibre és fruit d'una intensa tasca de síntesi de gran volum de documentació comptable que, més enllà dels números, revela detalls sobre l'economia familiar i l'organització social de l'època moderna.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
15 de març del 2002
24'
Entrevista a Raül Navarro: l'arxiu d'un cas d'extorsió
Resum de l'entrevista a Raül Navarro L'ex-subdelegat del govern a Tarragona, Raül Navarro, visita els estudis de Tarragona Ràdio després que el jutjat d'instrucció número 9 hagi decidit arxivar la seva imputació. Navarro repassa els set mesos transcorreguts des de la seva dimissió l'agost passat, quan se'l va voler relacionar amb una xarxa d'extorsió d'emigrants a Salou. Sensacions i accions legals L'entrevistat descriu la seva situació actual com un moment de descans i tranquil·litat, tant en l'àmbit personal com professional, després de viure una experiència que qualifica de "malson". No obstant això, anuncia mesures contra aquells que considera responsables del seu perjudici moral: • Mitjans de comunicació: Denuncia el tractament de certs diaris (especialment El País) per publicar informacions falses que anaven més enllà de la denúncia policial. • Filtracions: Critica durament que es filtrés informació d'un cas que es trobava sota secret de sumari. • Irregularitats policials: Navarro apunta que les declaracions clau de la Guàrdia Civil es van fer sense traductor de rus, fet que va invalidar el testimoni original de les dones implicades. Dimissió i futur polític Navarro explica que la seva dimissió va ser un acte de coherència política per no esquitxar el govern, però manté que sempre ha estat innocent. Malgrat el patiment familiar, expressa el seu desig de seguir vinculat a la vida pública: "No em mereixia sortir per la porta del darrere. Tinc un deute amb mi mateix i m'agradaria una rehabilitació política." Retorn a la docència Actualment, ha reprès la seva feina com a professor titular de Dret del Treball i Seguretat Social a la universitat. Tot i que gaudeix de la docència, admet que troba a faltar el ritme de treball de la subdelegació i els reptes que plantejava la gestió de la immigració, àmbit on actualment col·labora amb una ONG.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
9 de març del 2002
24'
Exploració de la Cova Urbana de Tarragona
Un descobriment sota l'asfalt de la ciutat L'episodi ens submergeix en una expedició única a la Cova Urbana de Tarragona, una cavitat excepcional situada directament sota el carrer Gasòmetre. El que comença com un paisatge urbà quotidià es transforma, després de baixar tres plantes d'un pàrquing, en un entorn geològic fascinant de més de 2,5 quilòmetres d'extensió. Preparació i Equipament Especialitzat Per accedir-hi, l'equip de Tarragona Ràdio ha hagut de seguir un protocol estricte de seguretat sota el guiatge de la Societat d'Investigacions Espel·lògiques de Tarragona (SIET): • Equip de neoprè: Imprescindible a causa de la presència constant d'aigua. • Il·luminació: Ús de cascos amb carburo, que genera acetilè per a una llum constant i càlida. • Material de busseig: Per a les zones inundades (sifons), es requereixen equips de respiració autònoma. Geografia Interna i Sales Principals Durant el recorregut, els exploradors passen per diversos punts clau: • Sala Forné: Un espai imponent de prop de 1.000 metres quadrats. • Sala Rivemar: Una de les zones més grans (5.000 m²), actualment gran part sota l'aigua. • Els Llacs: Zones on el nivell de l'aigua es manté constant gràcies al bombeig continu de la ciutat. "Aquesta és l'única cavitat que es troba sota una ciutat, no un poble, i té sales que són realment enormes." Fauna i Condicions Ambientals Tot i les condicions extremes, la cova hostatja vida pròpia. S'han identificat cinc espècies d'insectes, incloent la colèmbula i el coleòpter. El medi ambient es caracteritza per una humitat del 100% i una temperatura constant de 19 graus, fet que genera un contrast tèrmic que provoca el típic boirum o vapor quan els humans hi entren. Psicologia i Valors de l'Espel·leologia Els entrevistats destaquen que l'espeleologia no és només un esport, sinó una prova de resistència psicològica i companyonia. La noció del temps es perd completament sota terra, on una expedició que sembla de dues hores n'acaba durant tres o quatre. La confiança mútua és vital, ja que en situacions crítiques, la vida depèn directament de l'ajuda del company.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
6 de març del 2002
11'
Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio
Nova etapa per als mitjans públics de Tarragona L'episodi se centra en l'acte oficial d'inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio i de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC), situats a l'Avinguda Roma. La presidenta de l'empresa i tinent d'alcalde, Maria Mercè Martell, destaca que aquest canvi representa un salt qualitatiu essencial per modernitzar les instal·lacions i unificar els serveis. Punts clau de l'entrevista Modernització i eficiència: Després d'una dècada a la Rambla, els equips havien quedat desfasats. Les noves instal·lacions permeten disposar d'equips de tecnologia avançada i més espai per al personal. Unificació de serveis: Per primera vegada, la ràdio i l'àrea administrativa de l'empresa municipal comparteixen el mateix espai físic, millorant la coordinació interna. Funció de servei públic: Es referma el paper de l'emissora com el pols de la ciutat, destacant la seva immediatesa i la seva importància en els plans d'emergència i en la cobertura d'esdeveniments locals com els plenaris municipals, el Nàstic o les diades castelleres. Expansió editorial: L'EMMC no només gestiona la ràdio, sinó que ha crescut amb publicacions com el Butlletí Tarragona Municipal i la revista cultural Públics. Agraïments i compromís polític "Aquesta inversió important demostra l'aposta clara de l'equip de govern pels mitjans de comunicació públics i locals com l'estadi més proper al ciutadà." La senyora Martell ha volgut agrair especialment l'esforç de tot el personal que ha treballat intensament per fer el trasllat en només un mes i mig, sense interrompre les emissions en cap moment, malgrat les dificultats de treballar enmig de les obres.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
6 de març del 2002
23'
Inauguració de la nova seu de Tarragona Ràdio (2002)
Un nou impuls per als mitjans de comunicació públics L'any 2002 marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC) amb la inauguració del seu nou centre a l'Avinguda de Roma. Després de 16 anys de trajectòria, el mitjà es trasllada a unes instal·lacions més àmplies i avançades per consolidar el seu paper com a altaveu de la ciutadania. Els pilars de la nova etapa • Integració de mitjans: La nova seu unifica per primera vegada la ràdio amb la redacció escrita dels butlletins municipals i la revista Públix. • Salt tecnològic: S'incorpora material d'última generació per oferir un producte més competitiu i de qualitat. • Servei públic i ètica: Es reafirma el compromís amb la pluralitat, el rigor i la independència informativa. Reconeixements i trajectòria Durant l'acte oficial, es destaca l'esforç col·lectiu per realitzar el trasllat en només un mes i mig, aturant l'emissió només un dia. L'alcalde i els responsables de l'emissora agraeixen la tasca de: Els treballadors i tècnics que han fet possible la continuïtat del servei. Els col·laboradors i tertulians que aporten coneixement de forma altruista. La voluntat política de l'Ajuntament de Tarragona per apostar per mitjans propis forts. "Una ciutat com Tarragona necessita mitjans propis que siguin el conducte i l'altaveu per vehicular les inquietuds dels seus ciutadans." Funcions estratègiques A banda de la informació i l'entreteniment, es destaca la missió de la ràdio en la seguretat industrial, servint com a canal d'emergències preparat per a qualsevol necessitat informativa de la ciutadania en l'àmbit del complex industrial de la zona.