Tots els episodis · 2002

262 episodis disponibles

episodis

121-144 de 262

Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
30 de març del 2002
58'
Sant Fèlix i el calendari casteller del 2002
La Diada de Sant Fèlix: El gran aparador casteller L'episodi se centra en la prèvia de Sant Fèlix, considerada una de les diades més importants del món casteller. Malgrat que la temporada 2002 ha estat qualificada d'irregular per les colles protagonistes, les expectatives són immillorables. Els Castellers de Vilafranca busquen tocar el cel amb el 3 de 10 amb folre i manilles, mentre que les altres colles plantegen reptes de gama extra. Anàlisi de les actuacions recents Es repassen les actuacions del cap de setmana passat com a termòmetre per a Vilafranca: • L'Arbós: Els Verds van realitzar la millor actuació de la seva temporada, destacant el primer 2 de 9 amb folre i manilles. • Igualada: La Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el seu primer pilar de 7 amb folre en dues temporades. • Minyons de Terrassa: Han tornat de vacances en un estat de forma envejable, completant el 3 de 9 amb folre amb molta facilitat. Entrevistes amb els caps de colla El programa recull les intencions de les quatre colles participants per a la diada de demà: Castellers de Vilafranca (Francesc Moreno 'Melilla'): Aposten pel 3 de 10, el 4 de 9 amb l'agulla i el 5 de 9 amb folre. Colla Joves Xiquets de Valls (Òscar Peris): Després de les caigudes a la Bisbal, busquen la recuperació amb els castells de nou i el possible 4 de 9 net. Minyons de Terrassa (Dani Mates): Plantegen una diada de màxims amb el 2 de 9, el 4 de 9 amb folre i l'agulla i el 5 de 9. Colla Vella Xiquets de Valls (Joan Romero 'Atxó'): Destaca la confiança en el 4 de 9 amb folre i pilar i el 2 de 9. El Concurs de Castells de Tarragona S'ha presentat oficialment el llistat de les 18 colles participants per a la cita d'octubre a la Plaça de Braus. També s'ha revelat el cartell oficial, un disseny minimalista que simbolitza la figura del casteller a través de la faixa i el mocador, sense colors de colla per mantenir la neutralitat. "Un castell de 10 és descomunal, és una fita que persegueix no només coronar, sinó completar la unió de tota una colla." Agenda i tradicions Es destaca la singularitat de la diada de Sant Ramon, on els Castellers de Vilafranca intentaran una gesta històrica: aixecar tres castells de vuit i nou de forma simultània a la plaça.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
20'
Prevenció i tractament de lesions esportives
L'esport com a font de salut i els seus riscos L'activitat física és un pilar fonamental per a la millora de la salut i la qualitat de vida. No obstant això, una pràctica mal dirigida o mancada de sentit comú pot derivar en lesions que afecten tant esportistes amateurs com professionals. Tipus de lesions i la seva prevenció El doctor Manel González distingeix entre dos grans grups de contratemps físics: Accidents esportius: Successos imprevisibles com caigudes, topades o moviments bruscos incontrolables. Tecnopaties o atlopaties: Lesions derivades d'una mala praxis o de gestos repetitius propis de cada disciplina (com el colze de tenis o l'esquena del nedador). Consells clau per a una pràctica segura Per evitar patir danys físics, els experts recomanen: Assessorament professional: Abans d'iniciar qualsevol rutina, especialment a casa o al gimnàs, cal consultar tècnics o metges de l'esport. Escalfament i estiraments: Són essencials tant abans com després de l'exercici. S'ha demostrat que redueixen dràsticament les lesions musculars i tendinoses. Progressivitat: El cos necessita temps d'adaptació. No es poden buscar resultats immediats ni sotmetre l'organisme a un estrès excessiu de cop. Escoltar el cos: El dolor és un senyal d'alerta. Cal diferenciar l'esforç de la lesió. "L'ideal és que la consulta del metge esportiu passi de ser un lloc on es tracten lesions a un espai de recomanacions per a la prevenció." Primers auxilis: Fred o calor? Davant d'una lesió aguda, el protocol d'urgència és clar: Fred: Aplicar gel (protegit per una tovallola) durant les primeres 48 hores per la seva acció antiinflamatòria. Calor: Només recomanable passat aquest període per tractar contractures musculars residuals. Nota sobre els esprais: Molts són només anestèsics i no substitueixen l'efecte mecànic del gel.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
17'
Caminada Popular a Tarragona pel Dia Sense Tabac
Promoció de la salut i l'activitat física L'espai Fem Esport, en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, presenta una nova edició de la caminada popular per commemorar el Dia Mundial Sense Tabac (31 de maig). L'objectiu principal és conscienciar la població sobre els beneficis de caminar com a activitat física estructurada i no només com un mitjà de desplaçament. Detalls de l'esdeveniment i recorregut La caminada tindrà lloc aquest diumenge amb un recorregut total de 12 quilòmetres (anada i tornada). Les característiques principals són: Sortida: A les 9:00 h des de la Plaça de la Font (concentració a partir de les 7:30 h). Itinerari: Passarà per punts emblemàtics com el Portal del Roser, l'avinguda Catalunya, el riu Francolí, el Pont del Diable i l'Oliva. Dificultat: Apte per a totes les edats (des de nens de 4 anys fins a gent gran de més de 80). Avituallament: S'oferirà aigua i fruita al Pont del Diable, i un esmorzar amb coca a l'arribada. Consells pràctics per als participants Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat, destaca la importància de la preparació: Calçat: Ús imprescindible de sabatilla esportiva amb bona sola o botes de muntanya. Roba: Sistema de capes (lleugera a sota i una jaqueta per al fred del matí) i mitjons de cotó per evitar rascades. Alimentació: No canviar els hàbits d'esmorzar habituals, però fer-ho almenys una hora abans de començar. Inscripcions i logística La inscripció és gratuïta i obligatòria per qüestions d'assegurança i logística. Es pot realitzar trucant al 977 55 02 99 fins divendres a la tarda. "Caminar a consciència es comença a considerar ja com un esport, i fer-ho en grup ajuda a millorar la salut mentre es passa una estona agradable."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
0'
Breu actualització de l'hora actual
Notificació Horària El contingut d'aquest segment és extremadament directe i se centra en una indicació temporal específica. Detalls del missatge El locutor informa que actualment són dos quarts d'una. Aquesta expressió horària, típica de la llengua catalana, equival a les 12:30 hores. "Ara són dos quarts d'una hora." L'anunci serveix com a marcador de temps per situar l'espectador en el context del migdia.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
17'
Beneficis de caminar com a exercici físic i salut
Els Avantatges de Caminar per a la Salut En aquesta sessió dedicada a l'esport, es discuteix la pràctica de caminar com l'exercici més accessible, senzill i saludable per a qualsevol perfil de persona. L'activitat física no només es planteja com un mitjà de transport, sinó com un hàbit de salut fonamental. Beneficis Físics i Socials Els experts destaquen que caminar té nombrosos avantatges respecte a altres esports més exigents: Intensitat moderada: Cada persona pot marcar el seu propi ritme segons la seva condició física, sense perill de lesions. Millora cardiovascular: Ajuda a activar la circulació, mobilitzar greixos i disminuir els nivells de triglicèrids. Impacte baix: No carrega les articulacions, sent ideal per a persones sedentàries o de la tercera edat. Factor social: Permet el diàleg i la relació amb altres persones, combatent la solitud i l'ansietat. "Caminar és l'exercici més econòmic, més saludable i que arriba a tothom." Consells i Rutes a Tarragona Tot i ser una activitat senzilla, s'han de tenir en compte certs aspectes tècnics: Equipament: Cal utilitzar un calçat adequat i ben lligat per evitar molèsties. Temps mínim: Es recomana caminar almenys 30 minuts seguits per obtenir beneficis aeròbics reals. Entorn: Tarragona ofereix espais idonis com el Pont del Diable, el Moll de Costa o els camins de platja i muntanya. Finalment, s'anuncia la propera caminada popular del dia 26, un recorregut de 12 quilòmetres organitzat pel Patronat Municipal d'Esports per fomentar aquests hàbits saludables.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
22'
L'Esport d'Elit i la Formació de Base a Tarragona
L'Evolució de l'Esport d'Elit a Tarragona En aquesta conversa amb Rosa Vallonrat (gerent del Patronat Municipal d'Esports) i el periodista Enric Pujol, s'analitza la transformació de l'esport d'alta competició. Es destaca el pas d'una generació espontània d'esportistes basats en la intuïció a un sistema totalment professionalitzat i controlat per especialistes. Punts clau de la discussió Professionalització vs. Espontaneïtat: Antigament, figures com William Tarín o Josep Maria Busquets destacaven per condicions naturals. Avui, l'esportista es "fabrica" des de la base amb un seguiment mèdic i tècnic exhaustiu. El risc del fracàs: S'emfatitza la pressió psicològica sobre els joves. Només una petita fracció arriba a l'elit, i cal gestionar el futur d'aquells que es queden pel camí. L'oferta escolar: Hi ha una crítica a la falta de diversitat en l'esport escolar, molt centrat en el futbol i el bàsquet per demanda popular i limitacions de les AMPA, deixant de banda disciplines com l'handbol o el tekwondo. "Socialment valorem més el triomf que no pas l'esforç de les persones, quan l'esforç realment té un valor que caldria posar en el nivell que li pertoca." El paper dels models i mitjans La globalització ha canviat els referents. Mentre abans els nens imitaven els herois locals, ara els referents són estrelles mundials com Pau Gasol. Tot i això, a Tarragona s'ha aconseguit potenciar la imatgeria local a través del marxandatge del Nàstic, creant un sentiment de pertinença des de la infància.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
19'
L'esport adaptat com a eina d'integració social
L'Esport Adaptat: Una Realitat en Creixement a Tarragona En aquest episodi del programa Fem Esport de Tarragona Ràdio, s'analitza l'evolució i l'impacte de l'esport per a persones amb discapacitat (física i psíquica). Històricament, la pràctica esportiva per a aquests col·lectius era gairebé inexistent, però en l'última dècada s'ha viscut una transformació radical cap a la normalització. Entitats i Àmbits d'Actuació El debat compta amb la participació de representants de dues organitzacions clau: FCEL (Federació Catalana d'Esport i Lleure): Treballa amb persones amb discapacitat psíquica a tota la província. Organitza campionats d'atletisme, natació, futbol i petanca, adaptant les proves segons el nivell dels participants. ONCE: Centrada en persones amb discapacitat visual, promou esports específics com el Goalball i d'altres adaptats com el ciclisme en tàndem, el judo i la natació. Beneficis de la Pràctica Esportiva Les convidades coincideixen que l'esport va molt més enllà del rendiment físic: Autoestima: És un factor determinant per al reforç de la seguretat personal dels atletes. Integració Social: L'esport actua com una plataforma perquè aquestes persones participin activament en la societat. Valors: Es destaca el companyerisme, la solidaritat i la il·lusió per sobre de l'afany competitiu. L'Esport d'Elit i Propers Esdeveniments S'esmenten casos d'èxit en l'esport paralímpic, com els rècords de Débora Font i Sarai Martínez, demostrant que el nivell competitiu a Tarragona és d'una qualitat excepcional. "No hi ha cap motiu que limiti el fet de fer esport; hem passat de veure l'esport adaptat com una raresa a considerar-lo un mitjà de formació fonamental." Finalment, es fa una crida a la ciutadania a assistir al Campionat de Lliga de Primera Divisió Femenina de Goalball, que tindrà lloc els dies 27 i 28 al Pavelló de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
21'
Riscos i Recomanacions en l'Esport de Competició
L'Esport d'Elit: Una Professió d'Alt Risc En aquesta sessió es contraposen els conceptes d'activitat física saludable i esport d'alta competició. Mentre que la primera busca el benestar general, l'esport d'elit s'entén com una activitat professional que porta el cos als seus límits físics i biològics. Impacte en el Creixement i Desenvolupament Infantil Un dels punts més crítics tractats és la detecció precoç de talents en disciplines com la gimnàstica rítmica, la natació o el tenis. S'exposen diversos riscos per als joves esportistes: Retràs en la maduració: L'excessiva càrrega d'entrenament i el baix percentatge de greix poden inhibir el desenvolupament hormonal normal. Pressió sociopolítica: L'esport d'elit sovint respon a interessos econòmics o nacionals que poden prioritzar els resultats per sobre de la salut de l'infant. Explotació del potencial: Es busca esprémer les habilitats en edats molt primerenques per aprofitar la flexibilitat i elasticitat natural. Lesions Específiques i Prevenció L'especialització extrema genera el que els metges anomenen tecnopaties o aldopaties, que són lesions cròniques derivades de la repetició d'un gest tècnic: Patologies comunes: El colze de tenis, l'espatlla del nedador o el genoll del saltador. Asimetries corporals: La necessitat de compensar el treball muscular per evitar desequilibris (com passa en els braços dels tenistes). El calendari de competició: Sovint, la densitat de partits o proves no permet una recuperació real, obligant l'atleta a jugar amb molèsties. "L'esportista d'elit ha de saber que el seu èxit no s'ha d'aconseguir a costa de la salut; cal conèixer els riscos que implica forçar la màquina." El Paper Crucial del Control Mèdic Es fa una crida a la prevenció multidisciplinària on metges, entrenadors i pares col·laborin. S'utilitza el símil de la ITV per explicar que l'esportista professional necessita un manteniment constant del seu "motor" per evitar quedar "cremat" o patir seqüeles que el converteixin en un adult sedentari prematurament.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
18'
Debat sobre l'esport d'elit i de base a Tarragona
Esport de competició vs. Esport de lleure En aquesta tertúlia amb el Patronat Municipal d'Esports, s'analitza la realitat de l'esport a Tarragona. Tot i que la ciutat no es considera un nucli d'alta competició extremadament desenvolupat, existeix un gran volum de joves que participen en competicions. Els ponents subratllen que, independentment del nivell, la principal motivació ha de ser passar-ho bé, especialment en edats primerenques. Riscos de l'elitisme prematur Els experts adverteixen sobre els perills d'enviar nens d'11 o 12 anys a centres d'alt rendiment lluny de casa: Impacte emocional: La pèrdua de l'entorn familiar i dels amics pot ser molt negativa. Com diu en Miquel Puigdevall, un nen encara necessita "el petó de la seva mare quan va a dormir". Obsessió parental: Es critica l'actitud d'alguns pares que actuen com a mànagers i busquen l'èxit econòmic a través dels seus fills. Formació integral: La base de l'esport ha de ser la salut, la formació de valors i el desenvolupament físic correcte abans de plantejar-se la professionalització. "L'elitisme en l'esport és el gran enemic de la pràctica esportiva." Manca de recursos i especialització local Un dels problemes detectats a Tarragona és la manca d'estructures per retenir el talent local. Quan un esportista destaca, sovint s'ha de finançar la carrera de la seva pròpia butxaca o marxar a Barcelona per trobar equips tècnics que incloguin metges i fisioterapeutes especialitzats. La dificultat dels esports minoritaris Es denuncia el monopoli del futbol i el bàsquet en l'àmbit escolar. L'Aurelio Tobilla explica que moltes AMPAs rebutgen col·laboracions gratuïtes d'esports com l'handbol per desconeixement o inèrcia cultural. S'aposta per introduir noves disciplines, com el minitenis, per oferir més alternatives als infants i evitar que abandonin l'esport si no encaixen en les disciplines majoritàries.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
16'
L'esport de lleure i la salut a Tarragona
L'esport de lleure: Més enllà del rendiment En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, i Eva Badia, professora d'Educació Física, exploren el concepte d'esport de lleure. Aquesta modalitat es diferencia de l'esport competitiu perquè el seu objectiu principal no és batre marques, sinó el benestar personal, l'oci i la socialització. Beneficis per a la salut i la qualitat de vida Les expertes subratllen que l'activitat física regular és una eina fonamental per a un envelliment saludable. Alguns dels punts clau discutits són: Millores físiques i psicològiques: L'exercici ajuda a controlar patologies com l'obesitat, la hipertensió i l'estrès. Autonomia: Mantenir-se actiu permet arribar a la maduresa amb més autonomia física i satisfacció personal. Relació social: Moltes activitats de lleure afavoreixen la creació de vincles comunitaris, com els grups de caminada o les associacions de fundistes. Reptes i infraestructures a Tarragona Tot i que Tarragona ofereix un entorn privilegiat amb mar i muntanya, es reconeix la necessitat de millorar l'oferta pública: Manca de serveis dirigits: Molts usuaris no saben on adreçar-se quan el metge els recomana fer exercici. El paper de les empreses: Es proposa que els centres de treball integrin activitat física com a part de la prevenció de riscos laborals. Adaptació dels clubs: Cal que els clubs esportius tradicionals s'obrin més al soci que no busca competir, sinó mantenir-se sa. Consells per començar Per a aquelles persones que volen iniciar-se, Eva Badia dóna una recomanació clara i accessible: "L'exercici que recomanaria seria el de caminar, perquè és una activitat que no requereix gran material ni instal·lacions, només unes sabatilles adequades i roba còmoda." Es remarca que mai és massa tard per començar i que els beneficis es noten a curt termini, especialment si es practica de manera regulada i continuada.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
18'
L'esport de lleure per a gent gran i joves a Tarragona
L'esport de lleure: Un enfocament cap al benestar i la salut En aquest espai de Tarragona Ràdio, es defineix l'esport de lleure com una activitat física que no busca la competició, sinó la satisfacció personal i la millora de la qualitat de vida. A diferència de l'esport escolar o professional, l'objectiu principal és ocupar el temps lliure de manera saludable. L'esport com a eina educativa per als joves Per al col·lectiu juvenil, el programa destaca que l'esport va més enllà del físic: Valors i convivència: Es prioritza la vessant cooperativa davant de la competitiva, treballant hàbits i normes de respecte. Socialització: Ajuda els joves amb dificultats de relació o timidesa a formar part d'un grup. Oci nocturn: S'expliquen iniciatives d'esport a la nit com a alternativa saludable a les rutes de bars. L'esport i la gent gran: Trencar barreres i por Pel que fa a la gent gran, l'esport actua com una eina de manteniment i autoestima: Aprenentatge tardà: Es comenten casos de persones de 80 anys que aprenen a nedar per primera vegada. Beneficis físics i mentals: Ajuda a combatre la soledat i millora la flexibilitat. Activitats estrella: La natació i l'aiguagim són les més demanades, ja que l'aigua evita la pressió sobre les articulacions. "L'esport de lleure no es fa ni per competició, ni per guanyar, ni per perdre, simplement per un benestar personal." En definitiva, es busca que l'esport sigui una experiència agradable que acompanyi la persona al llarg de tota la seva vida, des dels nadons fins a la vellesa.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
18'
L'esport de lleure i salut a Tarragona
L'auge de l'esport de lleure i salut a la societat actual En aquesta edició del programa Fem Esport, s'analitza el canvi de paradigma en la pràctica esportiva, passant d'un enfocament centrat en la competició a un model basat en el benestar, la salut i l'oci. L'esport de lleure es defineix com tota aquella activitat física practicada fora dels àmbits escolars o competitius oficials. Motivacions i beneficis segons l'edat Les raons per les quals la població tarragonina practica esport han evolucionat, destacant-ne tres pilars fonamentals: * Relació social: Especialment important per a la gent gran, ja que ajuda a mantenir vincles i combatre l'aïllament. * Salut i mobilitat: La consciència que l'exercici físic millora la qualitat de vida i preveneix dolors derivats del sedentarisme laboral. * Estètica i benestar: Els factors externs i la publicitat han vinculat estretament la cura del cos amb la imatge personal i l'autoestima. El context històric i la vida moderna El conseller d'esports, Raül Font, reflexiona sobre com la revolució industrial i informàtica ha generat treballs més sedentaris, convertint l'esport en una necessitat biològica: "El nostre cos està constituït d'una manera perquè estigui preparat per fer moviment físic... necessitem moure'ns per un equilibri de fluids i metabolisme." L'augment del temps lliure i la societat del benestar han fet que l'activitat física sigui la millor eina per ocupar les hores d'oci amb hàbits saludables. Infraestructures i projectes a Tarragona Josep Lluís Inglés, cap d'instal·lacions del Patronat Municipal d'Esports, destaca que Tarragona disposa d'una oferta molt àmplia, tant pública com privada. Entre els projectes de futur de l'Ajuntament figuren: 1. Construcció de piscines de barri per satisfer l'alta demanda de natació. 2. Instal·lació de noves pistes de pàdel i tenis annexes als poliesportius actuals. 3. Millora d'equipaments en zones com Sant Salvador, Riuclar i el Serrallo.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
22'
De l'esport escolar a l'elit: valors i formació
L'essència de l'esport: de la base a la professionalitat Aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, realitzada amb el Patronat Municipal d'Esports, explora el trànsit que fan els esportistes des dels seus inicis a l'escola fins a arribar a l'elit professional. Els convidats coincideixen que l'esport de base ha de ser, per damunt de tot, un espai de formació integral i gaudi. Punts clau de la conversa: Diversificació i descobriment: L'Àlex Aguiló destaca que de petit no es va centrar només en el vòlei, sinó que va practicar futbol, handbol i futbol sala. Aquesta diversitat motriu és fonamental abans d'escollir una disciplina. El paper dels pares: Es fa una crida a evitar la pressió excessiva. Molts nens pateixen per les expectatives de la família, arribant a rebre càstigs si no guanyen, un error que pot allunyar el nen de l'hàbit esportiu. Referents i responsabilitat: Els esportistes d'elit, com el Lluís Ramis, són conscients que els més joves els miren com a models. Això implica una responsabilitat en el comportament i els valors que transmeten. Instal·lacions i entorn: S'esmenta la importància de tenir bones infraestructures (com passa a Barcelona amb el tenis) per potenciar el talent des de la base. "L'important quan ets petit és disfrutar, somiar i agafar models que ho facin bé. L'esport escolar és un mitjà de formació, no un camí d'obsessió." Reflexió final sobre l'èxit professional Ser un esportista d'elit no només és sortir a la foto o ser famós; implica sacrifici, superació de lesions i molta disciplina. Tot i això, el missatge final és que, tant si s'arriba a la professionalitat com si no, l'esport aporta salut, convivència i valors que perduren tota la vida.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
17'
L'estat de l'esport escolar a Tarragona
L'esport escolar a Tarragona: reptes i oportunitats En aquesta conversa s'analitza l'estat actual de la pràctica esportiva als centres educatius de la ciutat de Tarragona, comptant amb la visió de l'administració i dels coordinadors escolars. Es destaca el paper fonamental de l'Observatori de l'Esport Tarragoní com una eina d'auditoria i orientació per millorar la salut esportiva del municipi. Punts clau de la situació actual Evolució positiva: S'ha passat d'uns pocs col·legis dominants a una participació molt més transversal, especialment en l'etapa de primària. L'abandonament a l'ESO: S'identifica una preocupant baixada de la pràctica esportiva quan els alumnes passen a la secundària. Això es deu, en part, a la falta de continuïtat entre els centres d'infantil i primària (CEIP) i els instituts (IES). Protagonisme de les AMPA: Les associacions de mares i pares han estat el motor principal de la dinamització de les activitats, sovint treballant de forma externa als equips directius. Propostes de millora i innovació Els interlocutors coincideixen que cal anar més enllà dels esports tradicionals com el futbol o el bàsquet: Varietat d'oferta: Introduir activitats com els escacs de manera quotidiana a les aules. Aprofitament d'espais: Trencar amb la idea de centres com nuclis tancats i crear una xarxa cooperativa on s'utilitzin instal·lacions d'altres col·legis o espais naturals (platja i muntanya). Urbanisme lúdic: Dissenyar la ciutat pensant en espais esportius de barri i no només en zones de descans. "Hem d'arribar a entendre que la xarxa educativa de Tarragona és per millorar la qualitat de vida dels nostres alumnes i ha d'haver-hi col·laboració entre centres." Valors i Educació Finalment, es fa una reflexió sobre la competitivitat. S'alerta que la pressió dels pares i la societat pot degenerar en intolerància. L'esport escolar ha de ser, per damunt de tot, una eina per treballar la solidaritat i el respecte a l'àrbitre i al rival.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
20'
L'esport escolar a Tarragona: reptes i realitats de les AMPA
L'estat actual de l'esport escolar a Tarragona Aquest debat analitza la situació de les activitats esportives gestionades per les AMPA (Associacions de Mares i Pares d'Alumnes) en diversos centres de la ciutat. Els ponents expliquen com l'esport va més enllà de la simple activitat física, esdevenint un pilar de la cultura i la cohesió social escolar. Oferta i demanda als centres Els representants dels centres Els Àngels i Sagrat Cor detallen les seves realitats particulars: Col·legi Els Àngels: Malgrat les mancances, ofereixen vuit activitats (natació, rugby, handbol, etc.) amb una participació de gairebé 250 alumnes. Sagrat Cor: Amb una tradició molt forta en bàsquet, mouen uns 400 practicants dels 900 alumnes totals, cobrint des de P3 fins a Batxillerat. Principals dificultats de gestió La gestió de l'esport escolar s'enfronta a obstacles significatius que dificulten la seva qualitat: Infraestructures deficients: S'esmenten instal·lacions amb més de 25 anys sense manteniment, falta de llum a les pistes i manca de gimnasos que obliguen a fer activitats en passadissos. Formació dels monitors: Hi ha un buit en les titulacions intermèdies. Les AMPA sovint han de costejar la formació dels voluntaris per garantir un mínim de qualitat. La bretxa entre pública i concertada: Es destaca una diferència notable en la participació, sent molt més baixa en els centres públics de secundària. El paper de les famílies i la competitivitat Un punt clau de la discussió és el comportament dels pares en l'àmbit competitiu: "De vegades en això de la competitivitat són pitjors els pares que els nois; tothom pensa que a casa té el seu Pau Gasol de torn." Es fa una crida a recuperar els valors de sociabilitat i l'esport de lleure, menys vinculat al resultat i més a la convivència i al benestar personal.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de març del 2002
16'
Anàlisi de l'esport escolar i extraescolar a Tarragona
L'esport escolar a Tarragona En aquesta primera edició de l'espai "Fem esport", s'analitza l'estat actual de la pràctica esportiva entre els joves de la ciutat. La conversa se centra en el valor de l'esport com a eina de formació i educació més enllà de la simple competició, destacant la col·laboració entre el Patronat Municipal d'Esports i el Consell Esportiu del Tarragonès. Transformació i agents implicats S'ha produït un canvi de model clau en la gestió de les activitats. Ja no és el centre escolar el motor principal, sinó que la responsabilitat ha recaigut en les AMPES i altres entitats externes: Consell Esportiu del Tarragonès: Coordina les activitats a escala comarcal. AMPES: Principals organitzadores de l'esport extraescolar. Entitats diverses: Clubs, associacions de veïns i escoles esportives municipals s'integren en els Jocs Esportius Escolars. Radiografia de la participació Les dades mostren una realitat amb fortaleses però també amb reptes significatius: Xifres: A Tarragona hi ha uns 5.000 participants, el que representa el 70% de la participació comarcal. Bretxa de gènere: Existeix una desproporció clara, amb un 70% de participació masculina enfront d'un 30% femenina. Les noies solen abandonar els esports d'equip en trencar el nucli escolar. Davallada en l'adolescència: La transició de la primària a la secundària (ESO) provoca una pèrdua d'esportistes per la falta d'implicació d'alguns instituts. Esports destacats i noves tendències "L'esport escolar té un objectiu clar, que és formatiu... no s'ha de tenir només com un punt competitiu." Es constata la crisi d'esports tradicionals com l'hambol (handbol) i el creixement d'altres de nous. La joia de la corona són el futbol sala i el bàsquet, seguits de l'atletisme i la gimnàstica rítmica. Com a novetat, les curses d'orientació estan emergint amb força com una pràctica interdisciplinar amb gran èxit a Catalunya.
Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
23 de març del 2002
2'
Balanç de Sant Magí i perspectives per Santa Tecla
Anàlisi de la Diada de Sant Magí L'edició d'avui del Toc de Castell se centra en el balanç de la primera gran diada per a les quatre colles de la ciutat de Tarragona. Tot i les veus crítiques, la valoració general és força positiva, ja que la majoria de les agrupacions van complir els seus objectius inicials. Punts clau de la jornada Assoliments tècnics: Tres de les quatre colles van aconseguir castells que encara no havien completat aquesta temporada. El debat sobre el sostre: Tot i que el 2 de 8 amb folre es manté com a límit actual, s'han vist intents molt seriosos de construccions superiors. Actuacions destacades: La Colla Jove va presentar intents sòlids de 4 de 9 amb folre i 5 de 8. Els Xiquets de Tarragona van ser l'única agrupació que va completar gairebé tot el seu programa previst. "No hem de posar el crit al cel que les fites superiors no tardaran en arribar." Horitzó: Santa Tecla L'expectativa per a la propera gran cita, Santa Tecla, és de màxim optimisme. Es preveu que les colles no només insinuïn grans castells, sinó que finalment els concretin a la plaça, assolint la satisfacció completa del món casteller tarragoní.
Arxiu Sonor 2002 Toc de castell
23 de març del 2002
51'
Onzena temporada de Tot de Castell: Novetats i Actualitat
Inici de l'onzena temporada de Tot de Castell El programa estrena la seva onzena temporada amb canvis significatius en l'horari, passant-se a emetre els dijous a les 20:00h per oferir una millor previsió del cap de setmana casteller. Entre les novetats destaca la incorporació del jove periodista Jordi Sorinyac i seccions com El Pati, dedicada a l'opinió del casteller de peu. Debat sobre el Concurs de Castells i la realitat local Es discuteix la possibilitat de consensuar la participació de colles com els Minyons de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova en el proper concurs de Tarragona. "Seria una gran notícia pel món casteller i serviria per rellançar encara més el concurs de Tarragona." Pel que fa a les colles de la ciutat, s'analitza l'inici de temporada: • Xiquets de Tarragona: Renovació important de troncs i execució del primer 4 de 8. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Estratègia de prudència per evitar les caigudes de l'any passat, consolidant estructures com el 4 de 8 i el 2 de 7. • Sant Pere i Sant Pau: Destaca el seu 3 de 7 descarregat a Castelló. • Xiquets del Serrallo: Treballant en estructures com el 3 de 6 per sota per guanyar un pis. Anàlisi dels mitjans de comunicació i l'era daurada Es presenten dos projectes comunicatius rellevants: 1. El Punt Casteller: Ampliació geogràfica i de continguts del suplement, passant a vuit pàgines amb col·laboracions de firmes com Carles Cortés o Jordi Suárez. 2. L'Àlbum dels Castells: Jordi Haria presenta aquest projecte que recull la segona època d'or (1981-2001), destacant-ne el seu valor sentimental i documental. Agenda i properes actuacions Es repassen les cites més importants del cap de setmana del 8 i 9 de juny, posant el focus en les diades de Valls i el Vendrell, on podrien veure's els primers castells de nou de la gamma alta d'aquesta temporada.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Guarnicions per Nadal: Compotes, Pomes i Suquet
Guarnicions de Nadal: L'Acompanyament Ideal En aquest episodi, es proposen diverses opcions de guarnicions per arrodonir els àpats nadalencs, tant per a carns com per a peixos, centrant-se en la digestibilitat i el contrast de sabors. La Pilota com a Guarnició i Aperitiu Es recorda la recepta de la pilota de Nadal embotida en budell, cuita al caldo i servida a rodanxes. Es pot servir al mig de la taula per acompanyar la sopa de galets o com un aperitiu fred estil botifarra catalana. Compotes i Fruites per a Carns Graixoses Per facilitar la digestió de carns com el capó, es recomanen les fruites àcides: * Compota de poma Granny Smith: Feta al microones (10-15 min) amb un toc de sal, pebre i canyella. * Compota de tomàquet verd: Pelats i sense llavors, aporten una acidesa molt interessant que trenca el greix del rostit. * Ruibarbre: Una alternativa àcida molt popular a França, ideal per a guarnicions. Variants de Poma Caramel·litzada Poma amb pinyons i prunes: Cuita lentament amb el greix del propi rostit. Tubs o grills de poma al romaní: Una tècnica més sofisticada on la poma es salteja a foc viu per daurar-la per fora mentre queda tendra per dins, acabant-la amb una reducció de sucre, vinagre i un toc de caldo de xai. El Suquet de Patates per a Peix Una proposta per acompanyar peixos al forn o a la sal: * Es basa en un fumet de qualitat fet amb caps de peix, crancs i galeres ben marcades. * Les patates es tallen a rodanxes, es dauren prèviament i es couen amb un sofregit de ceba i tomàquet. * El toc final: Una picada fresca de safrà, ametlles, all, julivert i cava, afegida als darrers minuts de cocció per mantenir-ne la potència aromàtica. "El perill d'aquests plats és que són tan gustosos que et fan repetir, i aleshores no pots menjar el segon plat."
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
24'
Com preparar el caldo de Nadal tradicional
La tradició del caldo de Nadal L'episodi d'avui se centra en la preparació del caldo de Nadal, un plat emblemàtic de la gastronomia catalana. El cuiner Francesc Lledó ens guia pas a pas per elaborar una recepta que destaca per la seva varietat d'ingredients i una cocció a foc lent. Ingredients fonamentals Per aconseguir un caldo excel·lent, és vital la diversitat de carns i verdures. Es recomana una olla de grans dimensions (per a 10-12 persones) per aprofitar millor les peces: • L'aviram: L'ús de la gallina vella és clau pel seu gust intens, superior al del pollastre convencional. • La vedella: La garreta (o osobuco) i l'os del moll aporten gelatina i sabor. • El porc: La careta, l'orella i la cansalada virada són essencials per a la textura i el cos del caldo. • Verdures: S'ha d'utilitzar una bona amalgama de naps, xirivies, pastanagues, porros, api, ceba i col. Elaboració i cocció "L'objectiu és que cap dels gustos predomini, sinó que sigui una amalgama de sabors rodona." • La cocció ha de ser de mínim quatre hores (o una hora i mitja en olla express). • Cal començar sempre amb aigua freda perquè els ingredients alliberin el seu suc progressivament. • Un cop fet, és imprescindible deixar-lo refredar per poder desgreixar-lo fàcilment: el greix que queda a la superfície s'ha de descartar per complet. La Pilota de Nadal Un element distintiu és la pilota, que es pot preparar embotida en budell de porc per a una presentació més festiva. Es fa amb una barreja al 50% de vedella i porc, pa ratllat, ous, pinyons i, opcionalment, tòfona per donar-li un toc de luxe. Conservació i congelació Francesc proposa un mètode pràctic per estalviar espai al congelador: utilitzar envasos de llet (tetrabrics) buits. Un cop el bloc de caldo s'ha congelat, se'n pot treure el cartró i guardar les "rajoles" de caldo apilades en bosses de plàstic.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
18'
Com cuinar garrí al forn amb canyes de bambú
La tradició del garrí al forn El garrí és un plat amb arrels medievals i una llarga trajectòria a la cuina europea, especialment popular en celebracions i festes com el Nadal. Tot i la imatge tòpica dels mesones de Segòvia, és una recepta que es pot elaborar a casa de manera senzilla i amb resultats extraordinaris, ja que no requereix una feina excessiva. Preparació i maceració Per aconseguir una carn gustosa i aromàtica, el procés comença uns dies abans del consum: Marinada injectada: Es prepara una barreja de brandy o conyac amb herbes (farigola, romaní, orenga, vi ranci o moscatell). Després de 24 hores de maceració del líquid, es cola i s'injecta a les cuixes i galtes de l'animal amb una xeringa. Repòs: El garrí s'ha de deixar reposar unes 24 hores a la nevera, tapat amb paper film. Untat: Abans d'enfornar, s'unta generosament amb una "pomada" feta de llard de porc (segí), sal, pebre negre mòlt al moment i més herbes aromàtiques. El mètode de les canyes de bambú La clau d'aquesta recepta és l'ús de canyes de bambú o canyes de riera gruixudes com a base de cocció: Funció: Serveixen com a llit o graella natural per separar la carn dels sucs del fons de la safata. Aroma: Aporten un perfum característic similar al de les vaporeres en la cuina asiàtica. Consell: Les canyes han d'estar ben netes i seques (es poden assecar al forn a baixa temperatura) per evitar que es cremin. La cocció ideal "El garrí queda tan tendre, tan bo i tan melós que es desfà i es desmunta de la safata." Per obtenir la textura perfecta: Temperatura: El forn s'ha de mantenir a uns 150 graus de forma constant. Humitat: S'afegeix un dit de caldo de verdures a la safata per generar vapor durant la cocció. Peça: Es recomanen exemplars d'uns 5 quilos per garantir una bona proporció entre carn i os. Per acompanyar-lo, es suggereixen elements que contrastin o absorbeixin la salsa, com ara compota de poma, puré de patates o arròs blanc.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
20'
La carxofa: consells de compra, trucs i receptes
La situació del mercat i la carxofa L'episodi comença analitzant la situació crítica del sector del marisc, afectat per desastres ecològics que recorden imatges del Titanic o la Guerra del Golf. Es destaca l'impacte en els filtres naturals dels mol·luscs i les pèrdues per a les famílies mariscadores. En contrapartida, es parla de la carxofa, un producte que comença a baixar de preu gràcies a l'arribada del fred, necessari per a la seva òptima producció a zones com València, Barcelona i el Prat. Consells per a la compra i conservació Per triar una bona carxofa, cal fixar-se en diversos detalls: Ha de ser ben tancada i estar dura al tacte. La punta de les fulles no ha de punxar (senyal de tendresa). El tronc ha de presentar un tall net i no estar ennegrit. És preferible que tinguin una forma rodona i massissa. Pel que fa a la conservació, es recomana no congelar-la mai en cru, ja que s'oxida i perd textura. El més adequat és fregir-la prèviament o escaldar-la, guardant-la després en bossetes per a futurs guisats o truites. Tècniques de preparació i cuina Un dels punts clau és el maneig de l'oxidació. L'expert suggereix: Untar-se les mans, el ganivet i la fusta amb llimona. Mantenir les carxofes netes en aigua amb llimona. En la cocció tradicional, afegir una culleradeta de farina i vinagre per mantenir el color i donar melositat. "No cal escaldar ni espàrrecs ni carxofes; es poden cuinar directament a la paella per mantenir el gust i el cruixent." Aplicacions culinàries i recepta estrella S'expliquen tècniques avançades com crear "escates" de carxofa per decorar el peix a la planxa o fer purés espessos d'estil francès. Finalment, es detalla la recepta de carxofes amb calamars i panxeta rància, destacant l'ús de l'unto per donar un gust accentuat al saltejat.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
20'
Consells per a la congelació de peix i marisc
Guia pràctica per a la congelació de productes del mar En aquesta sessió es detallen les estratègies per a optimitzar la compra i conservació de peix i marisc de cara a les festes de Nadal, assegurant la màxima qualitat del producte. La compra estratègica Moments de mercat: Es recomana comprar el llobarro o la daurada quan el preu ronda els 18-21 euros, ja que a mesura que s'acosta el Nadal, els preus del peix salvatge poden arribar als 30 euros. Daurades de captura: S'esmenta el fenomen estacional de les captures massives de daurades a les costes catalanes i valencianes. Tècniques de congelació per tipus de peix Per a una conservació òptima (màxim un mes en congeladors domèstics tipus combi), s'han de seguir aquests passos: Peix d'escata (Llobarro, Daurada): Cal congelar-lo net d'escates i sense tripes. És preferible fer filets per evitar manipulacions posteriors que degradin la carn. Embolcall: Utilitzar paper film generosament (evitar el paper d'alumini perquè es trenca i pot ser tòxic). Posar filet contra filet per protegir la part de la carn. El Rap (el mètode de la llet): Es recomana congelar-lo completament submergit en llet dins d'un recipient ajustat. "La llet protegeix el rap de la cremada del fred gràcies al seu greix i manté un color natural." Marisc (Gambes i Escamarlans): L'ideal és congelar-los en un recipient amb aigua de mar. Si no n'hi ha, usar aigua amb sal i un raig de llimona. Consells de descongelació És fonamental la paciència: passar el producte del congelador a la nevera entre 12 i 24 hores abans de cuinar-lo. Mai descongelar a temperatura ambient o amb aigua directa, ja que es perd l'aroma i la textura. Vocabulari Gastronòmic (CNL Tarragona) Es repassen termes correctes sobre l'all: * Cabeça d'alls (no cap d'alls). * Gra d'all (no dent). * Forc d'alls per a les trenes. * Allada per referir-se a la preparació al ajillo. * Diferenciació: L'all vermell o rosat és el més gustós i autòcton, mentre que l'all blanc sol ser d'importació i menys aromàtic.
Arxiu Sonor 2002 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2002
21'
Cuina de Tardor: Castanyes, Verdures i Olives del Mercat
Explorant la Cuina de Tardor En aquesta sessió amb en Francesc Lledó, del restaurant Marló de Tarragona, s'analitzen les possibilitats culinàries dels productes de temporada. Superada la festivitat de Tots Sants, el focus es desplaça dels panellets cap a ingredients versàtils com la castanya, les cols i les olives arbequines. La Castanya: Més enllà de la Castanyada Tot i que s'associa principalment a una festivitat concreta, la castanya és una fruita seca amb un gran potencial gastronòmic: * Acompanyament de guisats: Es pot afegir a estofats com el fricandó o plats de caça, ja sigui escaldada prèviament o caramel·litzada amb mel o sucre moscovà. * Tècniques de preparació: Per pelar-les fàcilment, s'han d'escaldar en aigua bullint amb sal durant un parell de minuts. * Purés i cremes: Una alternativa saludable a la patata. Es poden coure al microones (hermèticament amb aigua) i triturar-les amb mantega o restes de suc de carn. Productes del Mercat i Varietats de Col El canvi de temperatura marca l'arribada de les millors verdures de l'any. En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, s'han repassat els termes i varietats de la família de les cols: * Coliflor i bròquil: Diferenciats principalment pel color de la seva inflorescència o "capsa". * Varietats comunes: La col de capdell (repollo), la col verda (berza), la col llombarda i la col de Brussel·les. * La reina de la tardor: La carxofa, que admet des de brasa fins a preparacions sofisticades amb cloïsses o bolets. Conserva d'Olives Arbequines Francesc Lledó comparteix una recepta senzilla per conservar les olives durant tot l'any: 1. Preparació de la salmorra: Bullir aigua amb una mesura de sal per cada deu d'aigua per esterilitzar-la. 2. Aromatització: Deixar refredar l'aigua i omplir els pots que contenen les olives amb farigola (o romaní, segons el gust). 3. Temps d'espera: Tot i que es poden tastar als 15 dies, l'ideal és esperar un mes perquè perdin l'amargor inicial. "Si segueixes la temporada, aconsegueixes qualitat, preu i varietat dietètica; t'obligues a canviar de productes i això genera salut."