Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

337-360 de 1617

Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
29'
25 anys de bàsquet femení al Club Bàsquet Tarragona
Evolució i Reptes del Bàsquet Femení Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), posant el focus exclusivament en la trajectòria de les seves jugadores. A través d'una taula rodona amb sis exjugadores i jugadores actuals, s'explora des dels inicis precaris fins a l'època daurada dels ascensos als anys 90. Els Inicis i l'Esperit de Club • El bàsquet femení al CBT va debutar la temporada 1981-1982 amb un grup de jugadores provinents majoritàriament de l'escola Sagrat Cor. • En els primers anys, la precarietat era la norma: els viatges es feien en cotxes particulars de pares i entrenadors, pagant la benzina entre tots. • Malgrat la falta de recursos, les protagonistes recorden una etapa marcada per la germandat i una relació molt estreta entre els equips masculins i femenins. L'Època Daurada i la Professionalització • Durant el principi dels anys 90, l'equip va viure un creixement meteòric, aconseguint dos ascensos consecutius fins a arribar a la Primera Divisió. • Es destaca la figura d'entrenadors clau com Pere Tobilla, Ramon Martínez i Jesús San José en la formació tècnica i personal de les jugadores. La Bretxa de Gènere en l'Esport Les convidades debaten obertament sobre el tracte rebut pel club en comparació amb l'equip masculí: • Recursos i Visibilitat: Es reconeix que el masculí sempre ha generat més diners i ha rebut més atenció mediàtica i suport de la ciutat. • Mancances actuals: Jugadores en actiu com l'Esther Rovira denuncien promeses incomplertes, com la falta d'un fisioterapeuta exclusiu per a l'equip femení. • Retirada prematura: Moltes jugadores abandonen l'esport abans que els homes a causa de la dificultat per conciliar la vida laboral amb un esport que no els ofereix un sou per viure. "La veritable grandesa del CBT són les tones d'il·lusió dels inicis que van ajudar a la seva consolidació i a tirar endavant un projecte engrescador." El Sentiment de Família • El club és descrit com una gran família, on s'han format amistats duradores i, fins i tot, moltes parelles. • La falta d'instal·lacions pròpies s'esmenta com el principal obstacle actual per mantenir aquesta cohesió que es vivia quan tots els equips coincidien al Pavelló Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
La Direcció Tècnica i els Inicis del CB Tarragona
Els Inicis Dramàtics i el Creixement del Club El repàs històric comença recordant els primers anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), marcats per la joventut de la plantilla (mitjana de 22 anys) davant d'equips molt més veterans i físics. Aquesta etapa inicial va destacar per: • La precarietat de les instal·lacions, jugant en pavellons com el de l'Èlida. • El pressupost humil de 377.000 pessetes, finançat per tot just 120 socis. • La fita esportiva d'enviar el Club Bàsquet Valls a la categoria regional. La Figura del Director Tècnic L'eix central de l'episodi és l'anàlisi de la figura del director tècnic, càrrec creat la temporada 1989-90 per professionalitzar l'estructura esportiva. Els convidats, que han ocupat aquesta posició en diferents etapes, coincideixen en diversos punts clau: • Planificació: El seu rol és marcar la filosofia de joc i coordinar els equips des de la base fins al sènior femení. • Evolució del model: El club va passar de fixar-se només en el mercat local a realitzar fitxatges estratègics per potenciar les categories preferents. Reptes: Instal·lacions i Relacions Socials Un dels temes més recurrents és el "mal endèmic" de les instal·lacions. Es narren anècdotes sobre els Tinglados del port, on els jugadors acabaven "negres com carboners" a causa de la pols de carbó de la zona portuària. La Transformació del Rol del Pare L'evolució del bàsquet base ha portat un canvi en l'entorn dels jugadors: • Sorgeix el concepte del "pare mànager", que sovint dificulta la tasca tècnica per un excés d'exigència. • Segons els experts, l'efecte de referents com Pau Gasol ha generat expectatives poc realistes en moltes famílies. "L'èxit màxim d'un director tècnic és veure com un jugador de la base acaba arribant al primer equip." En conclusió, la direcció tècnica es defineix com una tasca anònima i sovint ingrata, però fonamental per a l'estabilitat i el futur d'una entitat esportiva que celebra els seus 25 anys.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Orígens i Fundació del Club L'episodi commemora el quart de segle del Club Bàsquet Tarragona (CBT), fundat l'11 de setembre de 1978. El naixement del club va ser fruit d'una escissió convulsa de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona, motivada per discrepancies en la gestió de la plantilla. • El grup fundacional estava format per jugadors i l'entrenador Jesús San José. • Es van triar els colors blaus per identificar-se amb el mar i diferenciar-se del vermell del Nàstic. • Els primers anys van estar marcats per l'autogestió i la militància activa dels seus membres. "S'estava forjant un dels clubs amb més projecció a la ciutat." La Figura del Soci i el Sentiment de Pertinença A la taula rodona hi participen diversos socis històrics (amb números de carnet tan baixos com el 20 o el 22), qui expliquen com el club ha passat per diferents etapes: Etapes del Club • Etapa Fundacional: Caracteritzada per l'esforç personal on els socis feien de paletes, pavimentant ells mateixos el Tinglado per poder jugar. • Etapa Familiar: Durant els anys 80 i 90, el creixement es va basar en les famílies i l'escola de bàsquet. • Etapa Professional: L'actualitat, on el club busca consolidar-se en categories estatals i professionalitzar la seva estructura. Moments Clau i Reptes de Futur Els convidats recorden amb especial emoció l'ascens contra el Gandia com el punt més alt de la història recent, mentre que les mancances d'infraestructures (com els problemes al pavelló Sant Jordi) es recorden com els moments més difícils. El somni compartit per tots els veterans és veure el CBT a l'ACB, però sense perdre mai el suport a la base, que consideren l'essència i l'arrel del club.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els orígens
Els inicis del bàsquet a Tarragona L'episodi comença amb una retrospectiva històrica sobre l'arribada del bàsquet a la ciutat de Tarragona. Es destaca que el bàsquet va debutar a la ciutat el 24 de desembre de 1924 amb un partit entre dos equips del Nàstic. • El bàsquet va trigar a arrelar degut a la competència amb el futbol. • Fins als anys 60 i 70, l'esport de la cistella era secundari en clubs poliesportius. La fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) El nucli del programa se centra en l'any 1978, quan un grup de jugadors i tècnics decideixen abandonar la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona per fundar un club exclusivament dedicat a aquest esport. Motivacions i context "Preteníem deixar de ser el segon esport dels clubs on havíem estat... disposar d'un club que només fes bàsquet i només pensés en aquest esport." Els fundadors eren joves d'entre 15 i 23 anys, moguts per una barreja d'inconsciència juvenil i una forta amistat. La data oficial de constitució va ser l'11 de setembre de 1978, una tria deliberada per la seva simbologia. Reptes, anècdotes i supervivència Els primers anys van estar marcats per la precarietat i el voluntarisme: • Recursos limitats: Les reunions de la junta es feien a l'altell del Mesón del CIM, un espai tan baix que els jugadors havien d'anar acotxats. • Finançament creatiu: Es van organitzar festivals desastrosos (com el de Pere Tàpies) i festes en discoteques com Longplay per pagar deutes. • Gestió total: Els mateixos protagonistes eren, alhora, jugadors, directius, entrenadors de la base i fins i tot encarregats de penjar cartells per la ciutat. Lluís Tió, llavors president de la federació, va ser clau per mantenir la categoria esportiva en el moment de la separació del Nàstic.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
29'
25 anys del CBT: La història de l'equip femení
El creixement del bàsquet femení a Tarragona Aquest episodi especial commemora els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en la trajectòria de la seva secció femenina. Durant la dècada dels 90, l'equip va viure una època daurada marcada per l'ascens de categories i la consolidació d'un bloc de jugadores locals. Una estructura basada en la pedrera L'èxit de l'equip no es pot entendre sense la base. Els entrenadors destaquen que el sènior femení era la culminació d'una piràmide formativa amb forta presència als col·legis de la ciutat. • Les jugadores servien de mirall per a les nenes més petites. • Existia una identificació total amb la filosofia CBT. • El grup humà prevalia sobre les individualitats. La gestió del vestidor: Psicologia i cohesió Un dels punts clau de la discussió és la diferència entre entrenar homes i dones. Els tècnics coincideixen que, tot i que el bàsquet és el mateix, la gestió emocional és distinta: "L'entrenador de femenins ha de ser un bon comunicador i, sobretot, un bon psicòleg." Els convidats remarquen que les jugadores són més cooperativistes i generen una pinya molt més forta, tot i que els conflictes interns, si apareixen, poden ser més complexos de resoldre que en el bàsquet masculí. El factor econòmic i professional Es discuteix obertament la manca de suport econòmic històric cap a la secció femenina. Malgrat els èxits esportius, com la possibilitat de jugar a la lliga LF2 (LEB Femenina), el club va haver de prioritzar l'equip masculí per motius Pressupostaris. Això va provocar que moltes jugadores amb talent haguessin d'acceptar ofertes d'altres clubs com el Valls o el Reus Deportiu.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
La figura del directiu al Club Bàsquet Tarragona
Introducció i visió del directiu altruista El programa ret homenatge a la figura dels directius que han passat pel Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant els seus primers 25 anys. Es descriu el directiu de clubs modestos com una persona altruista que dedica hores i recursos personals sense rebre res a canvi, més enllà de la satisfacció d'ajudar l'entitat. • Es destaca la diferència entre els directius de l'elit i els del CBT, que fan tasques logístiques com posar publicitat o conduir jugadors de la base. • Més d'una cinquantena de persones han format part d'aquestes juntes al llarg de la història. El paper fonamental de la família Un dels temes centrals és la integració de la família en la vida del club. Els convidats coincideixen que, sense el suport de les seves parelles i fills, la tasca seria impossible de sostenir. La figura de la dona i la logística "Les dones dels directius participen activament en la logística, des de fer entrepans fins a organitzar les 25 hores de bàsquet." • Moltes vegades són les parelles qui animen els directius a no dimitir en moments de cansament o crisi. • El club acaba funcionant com una gran família d'unió familiar. Gestió, base i èxits esportius Es repassa l'evolució des dels anys 80 fins a l'actualitat, destacant la millora en la professionalització de la pedrera. • Bernie Álvarez és citat com l'exemple màxim d'èxit de la base del club, arribant a ser internacional i triomfar a l'ACB. • Es recorda la importància dels convenis amb col·legis de la ciutat com La Salle o el Sagrat Cor. • Es fa un reconeixement al bàsquet femení, que juga en categories nacionals amb un gran esforç econòmic i personal. El somni de l'ACB i el futur del club Els tertulians analitzen la possibilitat d'arribar a la màxima categoria del bàsquet estatal. • Es considera un somni realitzable si es fan passos petits però segurs. • Josep Llorba, des de la seva experiència a Lleida, fa una crida a la ciutat, les institucions i les empreses perquè es volquin més amb l'equip. • Es reclama una major identitat tarragonina i suport de públic al pavelló per consolidar el projecte a l'elit.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els jugadors emblemàtics
Història i Evolució dels Jugadors del CBT L'episodi repassa la trajectòria del Club Bàsquet Tarragona a través dels seus protagonistes, des dels fundadors fins a la professionalització de l'entitat. Es destaca el paper crucial dels jugadors estrangers i la transició d'un club d'amics a una estructura d'elit. L'Impacte dels Jugadors Internacionals El programa comença recordant la influència dels jugadors yanquis i europeus que han passat pel club: • Mitch Smith i Derrick Bryan: Recordats per la seva gran qualitat i integració a la ciutat. • Melvin Love: Considerat per alguns com el millor, tot i jugar només un partit. • Altres noms destacats inclouen Toni Douglas, Ros Guales, i l'argentí Esteban Martínez. "Els americans són, en definitiva, qui marquen les diferències en el bàsquet europeu." Els Inicis: Del 1978 a la Professionalització Cinc jugadors històrics (José Manuel Martínez, Joan Ruiz, Josep Lluís Millán, Quim Teixés i Patxi Saratxon) comparteixen anècdotes sobre la fundació del club: • Multitarea: En els primers anys (Tercera Divisió), els jugadors eren alhora directius, vocals i encarregats de la logística. • Projecte Pere Tobilla: L'arribada d'una visió més seriosa i estructurada a mitjans dels 80 va canviar la cara del club. • Salt Físic: Es debat com el bàsquet ha canviat d'un joc més lent i tàctic a un esport dominantment físic i d'alçada. Reptes i Instal·lacions Un tema permanent en la història del CBT ha estat la manca d'infraestructures pròpies: • El Pavelló Sant Jordi era compartit entre múltiples categories, sovint entrenant en mitja pista. • La convivència amb l'equip femení era cordial, tot i que els jugadors admeten que el masculí solia centrar tota l'atenció i recursos de l'entitat. • L'essència de l'èxit, segons els veterans, rau en la germanor del vestidor i la identitat de la gent de la casa.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
53'
CBT: 25 anys d'història i visió de futur a l'elit
Tancament d'una etapa i mirada al futur Aquest episodi marca el final d'una sèrie de 22 capítols dedicats a commemorar els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT). Després de repassar el passat, el programa se centra en els pilars que han de sostenir l'entitat en els pròxims anys, amb el focus posat en la professionalització i l'ambició esportiva. Consolidació institucional i suport polític • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca que 25 anys són només l'inici d'un club jove que ha de consolidar-se a la Lliga LEB abans de plantejar-se l'ascens a l'ACB. • Es descarta que el club tingui deutes morals amb el consistori, ja que la seva funció és representar la ciutat per tot l'estat. • Existeix un compromís institucional per millorar les infraestructures, destacant el projecte de cobrir la Plaça de Braus per convertir-la en un pavelló d'elit amb major capacitat que el del Serrallo. Projecte esportiu i nous fitxatges L'entrenador Pep Clarós i el nou fitxatge F.J. Martín exposen la filosofia per a la nova temporada: • Es busca un salt qualitatiu mitjançant una renovació profunda de la plantilla, buscant jugadors amb fam de créixer i compromís total amb el projecte. • > "El Tarragona és més important que els Chicago Bulls per a mi; els jugadors s'han de tornar bojos per venir aquí." • L'objectiu és convertir el pavelló del Serrallo en un fortí inexpugnable on la pressió del públic sigui clau per als resultats. Estratègia social i la Fundació • El director general, Dani Llorba, presenta una campanya d'abonats innovadora amb avantatges comercials per arribar a la fita dels 1.500 socis. • La Fundació del CBT tanca els actes del 25è aniversari amb la presentació d'una auca commemorativa i un gran sopar de gala al setembre. • Els somnis de futur de la Fundació inclouen la construcció d'una ciutat esportiva pròpia i la transformació del club en Societat Anònima Esportiva si s'arriba a l'elit.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
L'època daurada del CBT: Els ascensos de 1993
Un mes de maig històric per al Club Bàsquet Tarragona Aquest episodi commemora el desè aniversari dels ascensos simultanis de les seccions masculina i femenina del CBT l'any 1993, considerat el moment més dolç dels seus primers 25 anys d'història. El camí cap a l'èxit • L'equip masculí: Va aconseguir el pas a la Primera Divisió A (segona màxima categoria estatal) el 14 de maig, vencent el Collado Villalba per un ajustat 83-80. • L'equip femení: Va assolir l'ascens a la Primera Divisió B el 30 de maig contra l'Helios de Saragossa. Factors clau de la victòria L'anàlisi dels protagonistes destaca elements que van anar més enllà de la tècnica esportiva: • Qualitat humana: Es va prioritzar el fitxatge de persones que encaixessin en un bloc sòlid, creant una pinya infrangible tant a la pista com fora d'ella. • Aposta per la joventut: El club va complir estrictament amb la reglamentació de jugadors sub-22, sent un dels pocs equips a tot Espanya on aquests joves tenien minuts reals de joc. • Bon ambient: Tant l'equip masculí (dirigit per Jesús San José) com el femení (amb Joan Garritonendía) compartien un esperit festiu però professional, el que ajudava a mantenir la pressió sota control. El component personal i la identitat Els convidats recorden el pavelló del Serrallo com la seva "segona casa". Segons expliquen, l'èxit no va ser només esportiu, sinó un enriquiment personal que encara perdura en la memòria de jugadors com Berni Álvarez i Artur Martí. "No només era bàsquet; ens vèiem fora i havíem format un grup excepcional que es traslladava a la vida real."
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
L'ascens a l'elit: Els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona
El camí cap a l'elit del bàsquet tarragoní L'episodi repassa la transformació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) sota la presidència de Rafa Pintado, un període clau en què el club va deixar de ser un equip de l'EBA per convertir-se en un referent estatal. Aquesta transició va implicar una professionalització de l'estructura, un augment del pressupost i una forta vinculació amb les escoles de la ciutat, tot i haver de competir en atenció amb el futbol del Nàstic i el voleibol del Sant Pere i Sant Pau. L'èpica de la fase d'ascens a Gandia (1992) El cor del programa se centra en la temporada 91-92 i la històrica fase d'ascens jugada a Gandia. Després del fracàs de l'any anterior a Càceres, el club va fer una aposta decidida per pujar a la Primera B (l'avantsala de l'ACB). • Planificació i Fitxatges: Es van incorporar figures clau i jugadors amb experiència com Jordi Canals, Edu Bonet i Xavi Puig, que es van sumar a referents com Miguel Anton i Berni Álvarez. • Duresa de la Competició: Els jugadors recorden la intensitat de jugar partits pràcticament cada dia i el desgast físic que això suposava. • Reestructuració Federativa: Aquell any, una reestructuració de les categories va permetre que pugessis fins a vuit equips de setze, facilitant l'èxit del projecte tarragoní. Els records personals i l'impacte a la ciutat Els testimonis destaquen el gran ambient al vestuari, descrit com una "pinya". Entre les anècdotes més recordades figuren: "Recordo l'arribada de tot l'equip amb l'autocar a Tarragona, pitant... la ciutat es va bolcar amb l'equip l'any següent." L'ascens no només va significar un èxit esportiu, sinó que va obligar el club a créixer institucionalment per afrontar els reptes econòmics de les categories superiors. Es van viure moments de gran patiment físic, com les lesions del José Martínez, però la recompensa va ser l'entrada del club a la semi-elit del bàsquet espanyol.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
La història del CBT: La Fase d'Ascens a Càceres 1991
Una Dècada Daurada per al Bàsquet Tarragoní L'episodi repassa els anys 90 com l'època de consolidació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant l'ambient al pavelló Sant Jordi i figures emblemàtiques com Berni Álvarez i l'històric base Artur Martí. L'Odissea de Càceres 1991 El punt central de la tertúlia és la primera fase d'ascens a la Primera B (actual Lliga LEB) disputada a Càceres l'any 1991. L'equip, dirigit per Vicenç Saneuja, hi va arribar al límit de les seves forces després d'un final de lliga exhauridor on van haver de guanyar nou dels últims deu partits. • L'odissea del viatge i l'allotjament: Els convidats recorden amb humor i certa indignació les condicions de la primera nit en un hostal de carretera que comparen amb un "motel de Tarantino". • La reacció de la directiva: Davant la falta d'higiene, els directius Paco Franco i Javi Mas van organitzar un canvi d'hotel d'amagat de l'organització cap a l'hotel Melià. • Rendiment esportiu: Tot i la gran victòria inicial contra el Gandia, l'equip va acabar cedint davant Corunya i Tenerife per la falta d'experiència i el cansament acumulat. Impacte i Llegat del 91 "Aquella data a Càceres és l'inici de la dècada triomfal del Club Bàsquet Tarragona." Malgrat no aconseguir l'ascens aquell any, l'experiència va servir per: • Consolidar el projecte esportiu i la relació amb els mitjans de comunicació. • Professionalitzar l'estructura del club amb l'arribada de nous patrocinadors. • Preparar el terreny per a l'èxit definitiu que arribaria només un any després. També es recorda la inauguració del Pavelló del Serrallo l'any 1995 com un moment clau per al futur de l'entitat.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
32'
L'ascens del CBT: Del somni de la LEB 2 a l'elit
L'aposta pel professionalisme al CBT L'episodi repassa el creixement del Club Bàsquet Tarragona durant les temporades 2000-2001 i 2001-2002, un període clau marcat per l'entrada a la categoria LEB 2. La directiva, encapçalada per Rafael Pintado, va prendre la decisió estratègica de professionalitzar l'estructura del club per no perdre el "tren del bàsquet professional". L'etapa de Ricard Casas (2000-2001) Sota la direcció de Ricard Casas, l'equip va viure una temporada brillant però amb un final agredolç: • Es van fitxar jugadors clau com els americans Derrick Bryant i Levi Meidelbrooks, a més de nacionals amb experiència com Nacho Ferrer i Xavi Paricio. • L'equip va aconseguir la Copa LEB 2 i va ser subcampió de la lliga regular. • La decepció va arribar en el cinquè partit del play-off contra el Cornellà, on van ser eliminats en una pròrroga dramàtica al pavelló del Serrallo. "Vam començar amb 300 persones al pavelló i vam acabar amb 3.000; és un orgull haver generat aquest ambient." L'ascens amb Porfirio Fisac (2001-2002) Amb la marxa de Casas al Manresa, Porfirio Fisac va prendre el relleu per culminar el projecte: • L'estratègia es va centrar a donar continuïtat al bloc i reforçar posicions crítiques amb l'arribada de Miqui López i Gaby Ruiz. • El moment culminant va ser el 25 de maig de 2002, quan l'equip va aconseguir l'ascens a la LEB 1 (actual LEB Or) després de vèncer el Gandia en un cinquè partit ple de tensió. • Es destaca la figura de José Coego, qui va ser determinant en el partit decisiu per segellar l'èxit històric. Conclusions i llegat L'episodi tanca amb una tertúlia emotiva on entrenadors i jugadors agraeixen la visió de la directiva i el suport d'una ciutat que es va bolcar amb l'equip, transformant el CBT en un referent del bàsquet català just abans del seu 25è aniversari.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
25 anys del CB Tarragona i la seva Fundació Privada
Celebració del 25è Aniversari del CBT L'episodi se centra en la commemoració del primer quart de segle de vida del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant els actes organitzats per la comissió presidida per Xavi Mas. Es detalla la presentació del llibre d'Enric Pujol sobre la història del club i la voluntat d'implicar tota la ciutat en aquesta efemèride. Actes Destacats • Llibre d'història: Escrit un any abans del 25è per permetre la participació i afegir una separata final amb els actes de l'aniversari. • Símbols del club: Presentació del logo oficial, el concurs de dibuix escolar i el llançament de l'Himne del Club, un dels moments més emotius. • Sopar de Gala: Previst per al 10 de setembre al Fortí de la Reina com a tancament de les celebracions. La Bàsquet Tarragona Fundació Privada Es presenta la Fundació com un ens creat el desembre de 2001 per separar la gestió social i patrimonial de la competició esportiva professional. Objectius i Avantatges • Gestió de Patrimoni: L'objectiu a llarg termini és aconseguir un local propi o instal·lacions que donin estabilitat al club i evitin el seu caràcter "nòmada". • Bàsquet Base i Cultura: Fomentar la formació dels joves i vincular l'esport amb activitats culturals (musica, pintura, oci). • Beneficis Fiscals: La fundació permet deduccions fiscals més elevades (fins al 75% amb la nova llei) per als donants en comparació amb un club esportiu convencional. Futbol i Projectes Immediats • Concurs de la Mascota: S'anuncia un concurs obert a tothom per triar una mascota que representi el club i la ciutat de Tarragona. • Reivindicació Institucional: Es fa una crida a l'Ajuntament per a la construcció d'un Palau d'Esports que permeti al club competir algun dia a la Lliga ACB. "La fundació naixerà activament a partir que acabi aquest 25è aniversari, quan els esforços aniran a captar donatius i fomentar el bàsquet base."
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
El CBT i els seus patrocinadors: 25 anys d'història
El Paper del Patrocini en la Supervivència del Club El programa explora la importància vital dels espònsors en la història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), una tasca descrita com a "feixuda i desagraïda". En els primers anys, davant la falta d'atenció de les institucions post-franquisme, la junta de Pere Ferrer va haver de buscar recursos atípics per mantenir l'estructura del club, que ja el 1984 comptava amb vuit equips. Empreses que van creure en el projecte Diversos representants d'empreses privades recorden els seus inicis com a patrocinadors, destacant que el suport no era només per publicitat, sinó per un compromís emocional i d'integració a la ciutat: • Cinemes Oscars (Joan Montserrat): Van aportar unes 250.000 pessetes a mitjans dels 80. Montserrat destaca que l'objectiu era vincular esport i cultura. • Flaxburger / Fleca Flaquer (Pere Flaquer): Patrocinadors a finals dels 80, motivats per l'afició a l'esport i la insistència de la directiva. • KM Tiendas (Antonio Miras): Empresa que va aportar fins a 5 milions de pessetes en etapes posteriors, buscant una publicitat més massiva. "A vegades el cor et mana i, amb el bàsquet, ja no em mirava els números, em mirava el cor. El dia que van pujar... això no té preu." La Crítica a les Grans Corporacions i Entitats Financeres Durant la tertúlia es fa una crítica directa a les grans indústries químiques i entitats financeres de Tarragona. Mentre que en altres ciutats espanyoles les caixes d'estalvis (com Unicaja o Caja Madrid) són el motor del bàsquet, a Tarragona s'acusa aquestes entitats de "donar l'esquena" al club. • Caixa Tarragona: S'esmenta específicament que, malgrat els seus beneficis, la seva aportació és insuficient per a un club que porta el nom de la ciutat per tot l'estat. • Indústria Química i Port Aventura: Es qüestiona per què no s'impliquen més en els equips d'elit locals com el CBT o el Nàstic. El Rol de l'Ajuntament i el "Tarragonisme" Els regidors Agustí Mallol i Raül Font defensen el paper de l'administració pública com a principal suport econòmic actual. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • La visió de l'esport com a eina de benestar social i qualitat de vida. • L'objectiu de portar el CBT a la màxima categoria del bàsquet estatal. • La definició del bàsquet com un instrument per fer tarragonisme radical i sentir-se identificat amb els colors de la ciutat.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
53'
Agenda Sardanista i Actualitat del Món de la Cobla
Panorama de l'Activitat Sardanista Ens endinsem en l'actualitat de la cultura popular catalana amb un repàs exhaustiu de les ballades, aplecs i concursos de colles previstos per a les properes setmanes. Es destaca especialment la vitalitat de poblacions com Sant Sadorní d'Anoia i la presentació de nous treballs discogràfics que mantenen viu el llegat musical de la cobla. Novetats Discogràfiques i Composicions • Es presenta el disc "Gran Reserva" de la Cobla Marinada, que recull obres vinculades a Sant Sadorní d'Anoia, incloent-hi la sardana "La Filoxera" de Ricard Viladasau. • S'analitza la gira biennal de la Cobla Principal d'Amsterdam per Catalunya, destacant la seva particularitat instrumental: l'ús de font beltubes en lloc de fiscorns tradicionals. • Es recupera el disc de l'entitat Badalona Sardanista (1982) amb la Cobla Montgrins, que permet redescobrir autors com Lluís Prous. Conflictes i Polèmiques en el Sector "Sembla que la iniciativa ve de la mateixa font... el que es construeix per una banda es desmunta per l'altra." L'episodi aborda temes punts de fricció en la gestió cultural: • El malestar pel sistema de titulacions de monitors sardanistes i la manca de reconeixement de persones preparades en cursets subvencionats. • La incertesa sobre la presència de sardanes a les Festes de Santa Tecla de Tarragona per motius pressupostaris. • La preocupació per la possible absència de la música tradicional catalana en el marc del Fòrum 2004. Recomanacions Culturals i Premsa Especialitzada Es fa una crida a donar suport a publicacions del sector com: • La revista L'Obra, ara amb presència digital a totcultura.com. • La històrica revista Som, que arriba al seu número 228 analitzant la història i l'actualitat sardanista.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
53'
Aplecs, cicles de sardanes i renovació tradicional
Panorama sardanista i tradició L'episodi d'avui se centra en la vitalitat de les ballades de sardanes durant el període estival, destacant tant les cites tradicionals com les noves propostes de renovació cultural arreu del país. Renovació i l'Aplec de Banyoles Es dedica un espai important a analitzar el debat sobre la innovació en els aplecs. L'Aplec de Banyoles, en la seva 51a edició, es presenta com un model d'èxit de combinació de tradició i modernitat: • Inclou espectacles de ball folk, dansa tradicional i foc amb les Gàrgoles de Foc. • Celebració del 80è aniversari del compositor Martirià Font amb una sardana gegant al voltant de l'estany. • Recuperació gastronòmica de la Flaona, unes postres tradicionals de la conca mediterrània. • Organització del Firaplec, un mercat dedicat a la cultura popular. Cicles de ballades d'estiu a les comarques meridionals Es repassa l'inici dels quatre grans cicles de ballades a Tarragona, Reus, Salou i el Vendrell: • Salou: Inicia el cicle amb cobles com la Reus Jove i la Principal de Tarragona. • Tarragona: Les ballades tornen a la Rambla Nova, tot i que amb un calendari escurçat per limitacions pressupostàries. • El Vendrell: Durant el juliol i agost s'oferiran vuit ballades amb cobles diverses. Novetats i referents musicals Es destaca la tasca de formacions que exploren nous camins, com la cobla Lluïsos de Tarasca, que interpreta ritmes de mazurca i altres gèneres ballables, i es recorda el llegat de Fèlix Martínez Comín. "S'aporten una sèrie d'ingredients que mostren aquest interès de renovació cultural en poblacions com Banyoles."
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
56'
Programació Especial i Músiques a Tarragona Ràdio
Esdeveniments Especials a la Ciutat L'emissora municipal anuncia una programació especial des de la Rambla Nova, concretament davant del Teatre Metropol. Aquest esdeveniment, anomenat la Festa de la Ràdio, tindrà lloc el dimarts 1 de juliol i oferirà: • Emissions en directe des de les 10:00 h fins a les 21:00 h. • Obsequis per als assistents. • Una oportunitat per conèixer el funcionament de la ràdio de prop. Espais Musicals i Culturals Es destaca el programa Havaneres des del balcó, un espai dedicat a la música marinera i la seva història. • Horari: Tots els diumenges a les 09:30 h. • Contingut: Selecció d'havaneres i divulgació històrica sobre el gènere. "I allà a l'Havana em va parlar de somnis, de canya dolça i de bon cafè." Publicitat i Serveis El segment inclou promocions comercials de Don Tresillo, destacant ofertes en sofàs i matalassos a les zones de Tarragona i Reus, amb opcions de finançament a mida.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
53'
Sardanes, Festa Major de Reus i el Dia de la Sardana
Panorama actual del món sardanista L'episodi d'avui analitza la situació crítica dels concursos de colles, on s'adverteix que la reducció de competicions pot portar a una perdua de qualitat i motivació dels dansaires. Es posa èmfasi en la necessitat de canviar mentalitats per evitar que les colles visquin només de "rendes" passades. Celebracions i Diades Destacades • Dia de la Sardana: Es detalla la celebració d'aquesta diada fixada per l'Obra del Ballet Popular, que enguany homenatja Pere Fontàs amb la interpretació unitària de la seva sardana Parc de la Guineu. • Festa Major de Reus: La ciutat de Reus pren protagonisme amb una agenda plena de ballades, concerts i la participació de la Cobla Reus Jove acompanyant l'Àliga en els actes tradicionals i de Corpus. Actualitat Musical i Notícies • Estrenes a la Prioral: Es destaca el concert de la Cobla Reus Jove i l'Orfeó Reusenc amb la nova versió de l'Himne a Reus, instrumentada per a cobla ampliada i cor. • Campionat de Catalunya: S'informen dels resultats del concurs d'Ivars d'Urgell, on han competit colles tarragonines com la Tarragona Dansa i la Llentiscla. • Cultura i Memòria: S'anuncia la publicació d'un llibre sobre la història de l'Aplec al Castell d'Escornalbou i es dedica un record a la sardanista tarragonina Irene Luaces, traspassada recentment. "Podem canviar els concursos, però és més complicat canviar mentalitats; menys concursos vol dir colles que perden el ritme i la qualitat." Secció Musical i La Relíquia S'escolten peces de gran valor com A l'Empordà de Ricard Viladasau i es tanca el cicle dedicat a Josep Maria Terricabras amb la sardana Pubilla de Cardedeu en la secció de La Relíquia.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
10'
Agenda Sardanista i Activitats Culturals a Reus i Tarragona
Agenda d'Activitats Sardanistes L'edició d'avui presenta una agenda detallada de ballades i concursos de colles sardanistes per als propers dies: Dia de la Sardana (Diumenge 22): Es realitzaran ballades a Salou (12:00h, Passeig Jaume I) amb la Cobla Reus Jove i a Tarragona (19:00h, Rambla Nova) amb la Cobla Ciutat de Cornellà. En ambdues localitats s'interpretarà la sardana "El Parc de la Guineu" de Pere Fontàs. Concursos de Colles: Cardedeu: Avui a les 11:00h al Parc dels Pinatons (44è concurs). Berga: Aquesta tarda a les 17:30h a la plaça Viladomat. Coma-ruga: Dissabte 21 a les 22:30h al Parc Tabaris. Reus: Diumenge 22 a la plaça de la Llibertat (18:00h). Palamós: Diumenge 22 al 59è concurs a l'estadi 9 (19:00h). Exposicions i Cultura Popular a Reus Amb motiu de les festes de Sant Pere, Reus acull dues mostres culturals rellevants: Esbarts, 100 anys en dansa (1901-2001): Ubicada al Palau Bofarull, repassa un segle de tradició d'esbarts. Companys de Festa: Una exposició fotogràfica retrospectiva al Centre de Lectura sobre gegants, nanos i bestiari, amb fons de la colla sardanista Rosa de Reus. Context del Programa L'emissió d'avui és una versió reduïda a causa de la situació excepcional per la constitució dels nous consistoris municipals després de les eleccions. L'organització ha optat per centrar l'espai en l'agenda immediata i posposar altres notícies per a la setmana vinent. "Això vol dir que el programa serà ben especial, reduït, una versió singular de l'1-2 i seguit."
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
56'
Agenda d'Aplecs i Clàssics de la Sardana
Panorama de la Cultura Popular i l'Univers Sardanista L'episodi d'avui se centra en la gran densitat d'activitats de cultura popular i tradicional que tenen lloc durant aquestes dates a Catalunya. Es destaca especialment la rellevància dels aplecs, les ballades i els concursos de colles que omplen l'agenda nacional. Actualitat i Agenda d'Aplecs El programa repassa les cites més importants del cap de setmana i els dies posteriors, posant èmfasi en: • El 17è Aplec de l'Esbart a Montserrat, una trobada de germandat entre formacions. • L'estrena del primer Aplec d'Altafulla, una fita per a aquesta població. • Cites consolidades a poblacions com Valls, Mataró, Barcelona (Pla de la Catedral) i Anglès. • La cloenda dels cursos de sardanes a les escoles de Reus, que ha mobilitzat 17 centres educatius. El Llegat dels Grans Mestres Es dedica un espai significatiu a la música de cobla, analitzant estils i obres de compositors clau: • Enric Morera: Es reivindica la seva figura més enllà dels grans clàssics com La Santa Espina. El programa presenta la peça Amor perdut, destacant les seves estructures rítmiques particulars i el gran solo de tenora de Joan Vilajuliu. • Josep Saderra: Es defineix com un autor de sardanes "senzilles però eficaces" per al ballador. Se n'escolta la sardana De Ripoll la més gentil, enregistrada recentment amb motiu del pubillatge d'aquesta vila. Concursos de Colles i Festivals S'informa detalladament sobre el calendari de competició: • Concursos a Ivars d'Urgell, Cassà de la Selva i la celebració del Campionat de l'Honor B a Cardedeu. • La presència de la cultura sardanista dins de festes majors emblemàtiques com la Patum de Berga. "Parlar d'Enric Morera és fer-ho d'un dels grans noms de la música catalana, i especialment dels compositors de sardanes."
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
55'
Agenda d'Aplecs, Novetats Discogràfiques i l'Actualitat Sardanista
Actualitat i Agenda Sardanista L'episodi d'avui ofereix un recorregut exhaustiu per l'agenda d'aplecs i activitats sardanistes del moment, destacant la gran vitalitat de les manifestacions culturals des de la Catalunya Nord fins a les Terres de l'Ebre. Es fa un èmfasi especial en les cites d'aquest cap de setmana a: • Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Gramenet i Móra d'Ebre. • Les properes cites a Pineda de Mar, Calella i Bràfim, on es retrà homenatge al mestre Joan Andreu. Novetats Discogràfiques S'analitzen diversos projectes que posen al dia la producció musical per a cobla, malgrat les dificultats de promoció de les edicions altruistes: Els Portals d'Hostalric Presentat per la Cobla La Salvatana, aquest disc recull 13 composicions vinculades a la vila de la Selva, incloent-hi peces històriques recuperades de Josep Coll i Fèlix Martínez Comín. Nit al pont de Sant Agustí Un monogràfic de la Principal de la Bisbal dedicat a l'obra integral de Francesc Cassú, descrit com un autor jove, exigent i honest amb el seu estil. Premis i Concursos Es detallen els resultats del XXIè Memorial Francesc Basil 2003 celebrat a Figueres: • Primer Premi: Josep Coll Ferrando per la sardana "Alcudolà". • Segon Premi: Joan Lluís Moraleda. • Premi del Públic: Pau Castanyer per la peça "Sallent". Secció de Xafarderies i Curiositats L'espai final recull anècdotes del món sardanista: • La recuperació de l'Himne a Reus de 1892 per part de la Cobla Reus Jove. • El canvi d'ubicació de les ballades a Tarragona cap a la Rambla Nova per evitar conflictes d'espai i convivència a la Plaça de la Font. • El perfil polifacètic de Jordi Molina, que explora noves sonoritats mediterrànies i jazzístiques amb la seva tenora en l'àmbit internacional. "Francesc Cassú és rebel amb si mateix i amb els altres; una exigència que és penyora de la música veritable."
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
56'
Actualitat Sardanista: Història, Concursos i Novetats
Panorama de la Cultura Popular i la Sardana L'episodi d'avui del programa Un, dos i seguit repassa l'actualitat del món sardanista, combinant la memòria històrica amb les darreres convocatòries i produccions musicals. El programa posa èmfasi en la vitalitat de la cultura popular malgrat la manca de suport institucional o mediàtic en certs esdeveniments. Memòria Històrica: La Revista "La Sardana" Es fa una anàlisi profunda de la publicació La Sardana, fundada per Josep Mainar i Francesc Torres. Aquesta revista va ser pionera en el seu gènere i l'única distribuïda en quioscos. • Va néixer en una època d'esplendor per a la dansa, tot i la manca d'experiència editorial dels seus impulsors. • Va comptar amb col·laboradors de luxe com Josep Pla, Joan Salvat-Papasseit i Josep Carner. • Va sobreviure fins a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera el 1923, després de 119 números. Concursos i Premis per a Joves Talents S'anuncia la desena edició del certamen Ciutat de Mollet de Sardanes i Música per a Cobla. Els punts clau de la convocatòria són: • Adreçat a compositors menors de 40 anys. • Premis econòmics de fins a 1.202 euros per a obres de música per a cobla. • El termini de presentació d'originals finalitza el 30 de maig. Novetats Discogràfiques i Homenatges El programa destaca la gran producció actual amb diversos enregistraments nous: • Un disc de la Cobla Sant Jordi amb música d'inspiració vigatana. • La relació històrica entre la Cobla Montgrins i el poble de Masquefa. • Sardanes dedicades a Sant Sadurní d'Anoia per la Cobla Marinada. "L'absència dels polítics no era total, ja que n'hi va haver un que més va ballar; és clar que no és la primera vegada que balla a sardanes precisament." Properes Cites i Festivals Es destaca l'agenda cultural per als propers mesos: • 9 de novembre: Gran homenatge als sardanistes dels anys 40 i 50 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. • 2 d'agost: Concert de la Cobla Mediterrània al Festival Pau Casals del Vendrell. • Demà: Festival de presentació de la temporada de l'Esbart Dansaire de Tarragona al Teatre Metropol.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
54'
Aplec de Tarragona i Proclamació de Ripoll com a Ciutat Pubilla
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa sardanista de Tarragona Ràdio, s'analitzen els esdeveniments més destacats de l'actualitat sardanista, amb un enfocament especial en l'Aplec Ciutat de Tarragona i la proclamació de Ripoll com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2003. L'Aplec Ciutat de Tarragona L'esdeveniment central és el 31è Aplec de la Sardana Ciutat de Tarragona que se celebra al Parc de Saavedra. Els punts clau inclouen: • Homenatges significatius: Es retrà homenatge a Josep Sendra i Navarro per la seva trajectòria cultural i sardanista. • Reconeixement a les colles: Les colles Nova Tarragona Dansa i Xarinola seran guardonades pel seu campionat de Catalunya de 2002. • Cobles participants: L'esdeveniment comptarà amb la Principal de Tarragona, Reus Jove i Ciutat de Terrassa. Actualitat a Ripoll i Novetats Musicals Es detalla la celebració a Ripoll, on s'ha presentat la sardana Ripoll, ciutat pubilla de la compositora Montserrat Pujolà, interpretada per la cobla Montgrins. L'Espai de les Xafarderies i Històries de Fusió En aquesta secció més distesa es discuteixen diversos temes curisosos: • El debat de la velocitat: S'analitza la polèmica sobre el ritme de les sardanes en els concursos de la primera categoria del Bàsic d'Honor. • Sardanes i sevillanes: Es narra l'experiència de fusió cultural a la Nou de Gaià, on una colla de sardanes va actuar en una feria d'abril, culminant amb una ballada de germanor. • El mètode de Francesc Pantebre: Es presenta el llibre La sardana pràctica, que proposa una visió conservadora i defensa que les composicions sardanistes haurien de ser més curtes per facilitar la participació del públic. "És bo que es publiquin opinions sobre la sardana, estiguem d'acord o no, per enriquir el debat cultural."
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
57'
Premis del Dia de la Sardana 2003 i el missatge d'Eudald Carbonell
Panorama de la Sardana i Premis de l'Any 2003 L'episodi d'avui se centra a reconèixer la vasta xarxa de persones i entitats que mantenen viva la cultura de la sardana i la música per a cobla a Catalunya. El nucli del programa és el detall dels Premis del Dia de la Sardana 2003, guardons atorgats per l'Obra del Ballet Popular. Guardons Destacats • Medalla al mèrit sardanista: Atorgada a Ricard Jovell, per la seva llarga trajectòria literària i organitzativa. • Medalla al mèrit musical: Per a Josep Riomalló (fiscorn de la Principal de la Bisbal) i, a títol pòstum, Pere Fontàs. • Medalla al mèrit cívic: A Mossèn Valentí Miseracs per la seva tasca de difusió al Vaticà. • Medalla a la dansa popular: Atorgada a Josep Bergalló per la seva recerca en els balls de les comarques tarragonines. Actualitat Discogràfica i Competitiva En l'apartat de novetats, es destaca el nou disc de la Cobla La Principal de la Bisbal dedicat a la figura de Josep Pla, així com el projecte "Singular" de la Cobla Ciutat de Terrassa. En l'àmbit competitiu, es detallen els resultats del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes a Torroella de Montgrí, amb un seguiment especial de la colla Tarragona Dansa. La Sardana com a Eina Social i Filosòfica El programa inclou la lectura íntegra del missatge del món sardanista d'enguany, escrit pel prehistoriador Eudald Carbonell. En aquest text, Carbonell fa una reflexió profunda sobre la sardana: "La sardana ens posa en una rotllana, en un anell de compromís. El cercle antròpic permet que els que el formen es recullin sobre ells mateixos... no tan sols ens toquem, sinó que ens veiem." L'autor reivindica el ball no només com a folklore, sinó com un mecanisme de cohesió, solidaritat i integració necessari per afrontar els reptes del segle XXI.