Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

457-480 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
28'
La importància de la podologia i l'ortopèdia
La salut dels peus: Una visió professional de 33 anys En aquesta entrevista, el senyor Manuel Molina, professional amb més de tres dècades d'experiència a Tarragona i Reus, ens explica com la podologia i l'ortopèdia han evolucionat i per què són fonamentals per a la salut general del nostre cos. La importància de la prevenció infantil Un dels punts clau de la discussió és la necessitat de revisar els peus dels nens des de ben petits (entres els 2 i 3 anys). El creixement correcte de l'infant depèn de com camina, ja que problemes no tractats poden derivar en complicacions de columna i genolls. • L'impacte de les modes: Molina critica com a vegades l'estètica del calçat ha guanyat la partida a la funcionalitat, abandonant el calçat ortopèdic de qualitat per sabates menys adequades que empitjoren els tractaments. • Rehabilitació: No només calen plantilles; els exercicis i la continuïtat són vitals. Solucions modernes per a la gent gran Per a les persones grans, el professional destaca que mai és tard per millorar la qualitat de vida. S'esmenten solucions per a afeccions comunes com: • Dedos en martillo o en garra. • Allux valgus (juanetes). • Ortesis de silicona: Una solució econòmica i no invasiva que actua com a amortidor i evita la cirurgia. "L'intensitat del dolor dels peus és tan forta que provoca arrugues; si tractem el peu, la persona es rejoveneix perquè l'alegria torna a la seva cara." Patologies comunes i el mite de la cirurgia L'expert desgrana diversos problemes que tracten diàriament: • Papilomes i berrugues plantars: Sovint confosos amb calls, es tracten fàcilment amb líquids sense requerir quiròfan. • Unyeros (ungles encarnades): Molina afirma que en 32 anys gairebé mai ha hagut d'extreure una ungla sencera, apostant per la reeducació i el fresat. • Plantilles modernes: Cal perdre la por a les plantilles, ja que els materials actuals no tenen res a veure amb els sistemes rígids d'acer de les dècades passades. Conclusió Els peus són els fonaments del nostre edifici (el cos). Si la base falla, l'estructura s'acaba ensorrant, afectant genolls, malucs i esquena. Una revisió periòdica és la millor inversió per arribar a una vellesa activa.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Entrevista a Amadeu Casas: Blues acústic i personal
El blues íntim d'Amadeu Casas a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio entrevista el guitarrista i compositor Amadeu Casas amb motiu del seu proper concert al Teatre El Magatzem. El músic presenta el seu treball més íntim en un format acústic que s'allunya del blues elèctric convencional. Detalls del Concert i Formació Data i lloc: Dissabte a les 22:30h al Teatre El Magatzem de Tarragona. Acompanyants de luxe: Tot i que es preveia un format en solitari, Casas estarà acompanyat per Artur Regada al contrabaix i Ramon Escalé al piano. Estil: Una proposta despullada, sense efectes, que inclou blues, balades i composicions pròpies. Instruments i Tècniques Curioses Un dels punts més destacats de l'entrevista és l'explicació sobre el dobro, una guitarra amb ressonador metàl·lic creada als anys 20: "El metall provoca un so més alt i estrident; era la solució abans de l'amplificació elèctrica per fer-se sentir en les orquestres." Tècnica del Bottleneck: El músic utilitza un coll d'ampolla per fer lliscar les cordes (glissando). De manera artesanal, fabrica els seus propis accessoris tallant i polint ampolles de vi de Rioja, ja que el vidre i la forma cilíndrica ofereixen el millor so. Trajectòria i Composició Casas reflexiona sobre la seva experiència col·laborant amb artistes nacionals i internacionals, destacant que el blues és la base de la música del segle XX. El seu disc, Estricament personal, destaca per: Ser cantat íntegrament en català. Tenir un caràcter molt emotiu, amb cançons dedicades als seus fills, com Joan, Maria o el tema rítmic Mar de dubtes.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Entrevista a Javier Pia i el Tarragona Hot Trio
Origen i Filosofia del Tarragona Hot Trio El grup neix d'un procés de selecció natural i de la necessitat de compartir una sonoritat específica, fruit de més de dos anys de col·laboració. Està format per John Style (piano), Quim Soler (bateria) i Javier Pia (saxo soprano). Una sonoritat d'arrels clàssiques • Busquen els referents en els inicis del jazz i l'època de les big bands (anys 40 i 50). • S'inspiren en l'estil de Count Basie, Duke Ellington i el trio de Lester Young. • El saxo soprano actua com l'instrument melòdic principal, una tria poc habitual en aquest tipus de formacions clàssiques. El Directe i la Interacció amb el Públic L'espai de la improvisació és fonamental en les seves actuacions. Javier Pia destaca que un bon concert no només depèn dels músics, sinó també d'un públic receptiu. "Un concert de jazz és un exercici d'interacció. No pot haver-hi un bon concert de jazz només amb bons músics; cal un públic que participi." Detalls del concert al Teatre Magatzem • L'actuació serà totalment acústica, sense amplificació, aprofitant la sonoritat natural de la sala. • El repertori inclou tant estàndards com composicions pròpies (per exemple, Carrer del Lleó). • L'objectiu és oferir un recorregut per la història del jazz d'una manera propera i gens elitista. El Jazz a Catalunya i la Pedagogia Javier Pia, que també es dedica a la pedagogia musical, reflexiona sobre l'estat actual del gènere: • Catalunya continua sent capdavantera en la formació i programació de jazz a l'Estat. • S'està trencant l'estigma d'elitisme que va quedar arran de la repressió durant la dictadura. • Segons Pia, ensenyar música als nens és com "plantar llavors" que acaben arrelant en nous talents.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
21'
Entrevista a Anna Voltes: Música brasilera i el projecte Sarabà
Entrevista a Anna Voltes sobre el concert de Sarabà La cantant Anna Voltes visita el programa Ja Tardes per presentar la seva propera actuació a Tarragona amb la formació Sarabà. Durant la conversa, s'explora la seva trajectòria professional, les seves influències familiars i la seva visió particular de la música popular brasilera. Trajectòria i formació professional Experiència en orquestres: Anna destaca que el pas per les orquestres de ball és una escola fonamental per aprendre l'ofici, agafar versatilitat i comprendre la realitat de la professió de cantant, que sovint és més dura del que sembla. Veu publicitària: L'artista ha posat veu a nombrosos jingles i anuncis coneguts, com els de Dodot, Electrodomèstics Miró o Rondel. Explica que el món de la publicitat li ha permès aprendre a controlar i matisar la seva veu segons les exigències emocionals del client. El projecte Sarabà i la música brasilera Origen del nom: Sarabà és una salutació brasilera tradicional que expressa bons desitjos i alegria. Estil musical: Tot i partir de la música popular brasilera (MPB), el grup fuig de les versions convencionals. Ofereixen versions pròpies que barregen ritmes com el funky, el jazz i la samba, allunyant-se del tòpic de la bossa nova lenta. Vincle personal: La passió d'Anna per aquest gènere neix dels seus pares, que van viure 30 anys a São Paulo, transmetent-li la llengua i la cultura des de la infància. Properes actuacions "Qui vingui no s'avorrirà... musicalment passen moltes coses durant el concert, hi ha molts canvis i sorpreses." L'agenda del grup inclou: 1. Diumenge a les 19:30h: Teatre Auditori de Caixa Tarragona. 2. 7 de novembre: Concert a la Cova del Drac de Barcelona. 3. Properes dates previstes a Girona i Sitges.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
36'
Pep Sala: Música, records de Sau i nous horitzons
Pep Sala i el seu projecte orquestral El reconegut músic Pep Sala presenta el seu darrer treball discogràfic, "Una nit amb orquestra", un projecte nascut de la col·laboració amb l'orquestra de cambra Terrassa 48. Sala explica com la fusió entre el rock i la música clàssica li ha permès redescobrir les seves pròpies cançons sota una nova llum sonora. L'evolució del repertori • La tria de les cançons no es va basar només en l'èxit, sinó en el seu potencial per ser reinterpretades per una orquestra de corda. • L'espectacle compta amb 23 músics dalt de l'escenari, incloent-hi guitarres elèctriques, bateria i violins. • Sala destaca la figura de Ramon Ferrer com a responsable dels arrenjaments clau d'aquest projecte. El llegat de Sau i l'absència de Carles Sabater Durant l'entrevista, el passat amb Sau sorgeix de manera inevitable. Sala reflexiona sobre la dificultat de gestionar les absències i com el record del Carles l'acompanya en cada nou pas de la seva carrera: "Amb el Carles vam compartir els millors anys de les nostres vides... un s'ha d'acostumar a viure amb les absències, tot i que mai t'hi acostumes del tot." La recuperació del "Boig per tu" • La versió inclosa en el nou disc és nua, només amb veu i corda, allunyant-se de l'original per oferir una lectura més íntima. • Confessa que encara hi ha moments a l'escenari on l'emoció el sobrepassa en recordar les estrofes que cantava el Carles. Projectes paral·lels i visió de la indústria El músic es defineix a si mateix com un compositor de cançons abans que intèrpret. Actualment, està involucrat en diversos projectes: • Creació de la música per a l'obra "Conte d'hivern" de Shakespeare. • Un espectacle de cant coral per al pre-fòrum de les cultures amb 3.000 cantants. • Crítica la situació actual de la música en català, que descriu com a "complicada" a causa de la manca de polítiques culturals i el fenomen del fast food musical. Preferències personals Sala confessa que a casa escolta molta música clàssica, però segueix referents com James Taylor i bandes més actuals com Travis o Radiohead. Finalment, avança que ja està preparant un nou disc d'estudi que començarà a gravar properament.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
35'
Cara a Cara: Actualitat Internacional i els Kinks
Actualitat Internacional i Crítica Social L'episodi d'avui de la secció Cara a Cara amb el Jordi Ximeno analitza diverses qüestions globals amb un rerefons crític i social: Geopolítica i Drets Humans • L'espai i la Xina: Es comenta l'arribada dels xinesos a l'espai, destacant el secretisme mediàtic del règim per evitar mostrar fracassos i la possible doble vessant científica i militar del projecte. • Eleccions a Txetxènia: Crítica a les eleccions presidencials qualificades de farsa per diverses ONGs, denunciant la imposició d'un "titella" del Kremlin per mantenir el control de la regió. • Crisis a Bolívia: S'analitzen les revoltes per l'explotació del gas natural. Es denuncia que el benefici d'aquest recurs no recau en la població local, sinó en multinacionals estrangeres. Solidaritat i Societat • Campanya del 0,7%: Crida a la ciutadania per pressionar els partits polítics perquè incloguin el compromís del 0,7% del pressupost per a l'ajuda al desenvolupament en els seus programes. • La Fira del Disc de Barcelona: Notícia d'última hora sobre la possible cancel·lació de la fira a causa dels preus abusius que han de pagar els paradistes i la crisi del sector per la pirateria. "Internet i el món global tenen l'avantatge de permetre'ns rebre notícies de problemes locals que tenen repercussió internacional." Repàs Musical: 'Face to Face' dels Kinks El programa dedica el seu espai central a l'àlbum Face to Face (1966) de la banda londinenca The Kinks: • Evolució artística: El grup abandona el rhythm and blues convencional per entrar en l'experimentació sonora. • Temàtica: L'àlbum es considera una obra conceptual que barreja els desamors amb retrats satírics i corrosius de les classes socials britàniques de l'època. Efemèrides Històriques Es repassen dates clau de la setmana, des de l'assassinat de l'emperador Claudi (any 54) fins a fets contemporanis com la detenció d'Augusto Pinochet el 1998 o el premi Nobel a Rigoberta Menchú el 1992.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Entrevista a Berta: Nous projectes i himne de la UEFA
Entrevista a la cantant Berta als Estudis de Tarragona Ràdio La cantant Berta visita novament l'emissora per compartir les darreres novetats de la seva trajectòria musical després de l'èxit del seu disc Tant al Límit. Durant la conversa, s'explora el seu vincle amb el món del futbol i els seus futurs projectes discogràfics. L'himne del Barça per a la UEFA Una de les grans sorpreses és la seva participació en la creació del nou himne del Futbol Club Barcelona per als partits de la Copa de la UEFA al Camp Nou. Ha adaptat el tema Give Me, Give Me d'ABBA amb una lletra en català destinada a animar l'afició. L'artista confessa que ser culer ha fet que el projecte li fes molta il·lusió: "És una cosa que has fet tu a casa fa quatre dies i ara està aquí sonant, és molt maco." Versions nadalenques i gira acústica De cara a les festes, Berta ha preparat una versió del clàssic Last Christmas de Wham!, buscant un so poper i melòdic però amb un toc personal: Ha realitzat una nova lletra i arranjaments més propers al seu estil. S'està preparant per a una gira acústica que passarà per Tarragona al desembre, amb un format íntim (guitarra, piano i baix). Actuacions immediates L'artista actua al Palau de Fires i Congressos de Tarragona en format acústic, interpretant temes com Tant al límit i el seu darrer single, que parla sobre la inèrcia de la vida i els estats d'ànim.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
27'
Música en directe per al cinema mut: La Quimera de l'Or
Reivindicació de l'Ofici de Músic de Cinema Mut En un món on les bandes sonores ja venen pre-gravades, els músics Carles Robert (piano) i Miquel Àngel Marín (clarinet) treballen per recuperar l'art de musicar pel·lícules en directe. Aquest ofici, gairebé desaparegut i relegat a les filmoteques, permet una llibertat creativa única on els instruments no només acompanyen, sinó que parlen pels personatges. El procés creatiu i la simbiosi instrumental El procés de composició de la banda sonora és meticulós i evita influències externes: • Es realitza un visionat de la pel·lícula totalment muda per no ser influenciat per versions prèvies. • Es compon seqüència per seqüència, identificant els clímax i els punts de gir narratiu. • La incorporació del clarinet afegeix una textura agredolça, ideal per al personatge de Chaplin. "Posem en el programa que els personatges parlen amb els sons del clarinet i del piano, i realment és una miqueta el que busquem." Chaplin i La Quimera de l'Or L'episodi se centra en el seu treball sobre el clàssic de Charles Chaplin, La Quimera de l'Or. Els músics destaquen la naturalesa musical dels moviments de Chaplin, conegut com a Charlotte, la qual cosa facilita la sincronia rítmica. Tot i que hi ha una partitura base, l'espectacle manté un 50% d'improvisació, fent que cada representació sigui única. Projectes futurs i difusió musical A banda d'aquest clàssic, els músics estan treballant en nous projectes: • Estrena de la banda sonora de Llums de la ciutat al Festival de Teatre i Mim de Reus (COS). • Objectiu pedagògic mitjançant actuacions en instituts i conservatoris. • Ús d'aquest format per fer difusió d'instruments menys populars entre els joves com el clarinet.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
Víctor Centelles: Còmic, Sàtira i Art Plàstic a Tarragona
Trajectòria i Vissió de Víctor Centelles L'artista tarragoní Víctor Centelles, vinculat des de sempre al món del dibuix i format a l'Escola d'Arts i Oficis de Tarragona, presenta una retrospectiva de la seva obra al Pati Jaume I. Tot i que no es dedica exclusivament a l'art per motius econòmics, la seva producció és extensa i abasta diverses disciplines. L'Univers del Pitu Trifàsic El seu personatge més emblemàtic és el Pitu Trifàsic, un detectiu privat amb un passat portuari que encarna l'arquetip del personatge perdedor. Les claus d'aquest personatge són: Ambientació local: Les trames passen íntegrament a Tarragona, destacant llocs com el Motoclub o el mercadet. Gènere negre: Inspirat en clàssics com el Corto Maltès, però amb un toc provincial i humorístic. Futurisme: L'artista treballa en un nou projecte on el Pitu viurà en una Tarragona l'any 2050, amb una estètica estil Blade Runner que inclourà androides castellers i calçotades transgèniques. Crítica Social i Obra Plàstica Centelles també és conegut per les seves col·laboracions periodístiques, especialment al diari El Punt, on utilitza la sàtira per analitzar l'actualitat: Vinyetes d'actualitat: Dibuixos de caràcter crític sobre temes polítics i socials, des de la guerra de l'Iraq fins a qüestions locals com l'ITER. Pintura figurativa: La seva faceta plàstica és d'estil expressionista, utilitzant tècniques mixtes com ceres, oli i pintura plàstica. Sovint pinta a partir de fotografies en la seva intimitat per vèncer la timidesa. "Miro la premsa i busco allò que faci pensar... a vegades la realitat supera la ficció." L'exposició al Pati Jaume I recull unes 60 obres que sintetitzen aquestes tres vessants: el còmic, l'acudit gràfic i la pintura convencional.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
41'
Armament, Memòria Històrica i Música amb The Jayhawks
Resum de l'episodi En aquesta edició, en Jordi i la Núria exploren temes d'actualitat internacional marcats per la manca de control armamentístic i la pèrdua de figures humanitàries, alternant la duresa de les notícies amb la calidesa musical del grup de Minneapolis, The Jayhawks. Actualitat i Crisi Internacional • S'analitza un informe d'Amnistia Internacional i Intermón Oxfam que denuncia la proliferació d'armes des de l'11 de setembre de 2001. Segons l'informe, cada minut mor una persona víctima de les armes al món. • Es destaca la contradicció dels països del Nord (com els membres del Consell de Seguretat de l'ONU) que exporten el 88% de les armes convencionals mentre prediquen la pau. • Es ret homenatge a Annalena Tonelli, doctora italiana assassinada a Somàlia després de dedicar 33 anys a ajudar refugiats i malalts de tuberculosi. "No hi ha sacrifici, és pura felicitat. Qui més té una vida tan bella a la terra?" - Annalena Tonelli sobre la seva tasca humanitària. Cultura i Història: Les Efemèrides de la Setmana L'episodi fa un recorregut detallat per dates clau de la història: • Cinema: L'estrena d'El cantant de jazz (1927), el primer llargmetratge sonor, i les primeres exhibicions de Thomas Edison. • Literatura i Música: El naixement de John Lennon i Thelonious Monk, així com la mort d'Edgar Allan Poe i l'assassinat del Che Guevara. • Història política: L'aniversari del descobriment d'Amèrica (1492) i un incident de racisme diplomàtic el 1957 que va obligar el president Eisenhower a demanar disculpes. Selecció Musical L'eix vertebrador musical del programa és l'àlbum Rainy Day Music de The Jayhawks. Es defineix com una música ideal per a la tardor, allunyada del pop més comercial dels seus treballs anteriors i recuperant les arrels de la formació.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Actualitat de l'AMT i entrevista amb La Ràbia Acústica
Notícies de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) Fina Domínguez presenta les novetats de l'associació, destacant la crida per crear una nova sintonia pel programa. Les propostes s'han d'enviar abans del 31 d'octubre. Projectes i Avantatges pels Socis • Segona edició de la revista: Publicació trimestral que inclou entrevistes, crítiques de maquetes i seccions d'anuncis per a músics. • Carnet de soci: Per una quota única de 6 euros per a tota la vida, els membres poden obtenir descomptes en botigues de música de Tarragona. • Col·laboració oberta: La revista accepta articles i opinions de qualsevol persona interessada a través del correu electrònic. Entrevista amb La Ràbia Acústica El grup tarragoní La Ràbia Acústica visita el plató per parlar de la seva trajectòria i els seus projectes immediats. La banda destaca per la seva formació amb piano i saxo, oferint un estil que defineixen amb humor com pop britpop for fusion. Concursos i Gravacions • Gamma Rock: El grup ha estat seleccionat per a aquest concurs i competirà en la categoria de català amb els temes "Quan ha trobat el carrer" i "A la taula i el llit". • Maqueta "Enllà del silenci": Gravada en un cap de setmana de manera intensa en un estudi alternatiu. • Primer videoclip: Anuncien la gravació del seu primer clip el 26 d'octubre al carrer Major de Tarragona, convidant el públic a participar-hi. "Amb el carnet de soci hem de fer pinya tots els músics; com més siguem, més lluny arribarem." Punts de Venda La seva maqueta es pot trobar a botigues locals com Arsis o Shiva Music, o directament a través de la seva pàgina web oficial.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Programació Cultural Fundació Caixa Tarragona 2003
Presentació de la Nova Temporada Cultural El director de la Fundació Caixa Tarragona, Ramon Puig, i el coordinador artístic, Jordi Freixas, presenten l'oferta estable i multidisciplinar de l'auditori i les sales d'exposicions. L'objectiu principal és obrir la cultura a tota la ciutat amb una programació gratuïta (mitjançant invitació) i apta per a tots els públics. Cicle Musical: Dones i Ritmes S'ha dissenyat un cicle de quatre diumenges protagonitzat per veus femenines catalanes de primer nivell, traslladant estils propis de clubs a un format d'auditori: • Txell Sust i August Tharrats Trio: Swing, jazz i blues per inaugurar el cicle. • Ana Paula: Especialista en ritmes brasilers com la Bossa Nova i la Samba. • Laura Simó: Una proposta basada en grans clàssics de les bandes sonores de cinema. • Mayte Martín: Flamenc de gran qualitat per cloure el certamen. Arts Plàstiques i Conferències L'exposició central actual és l'antològica del dibuixant Ricard Opisso, que ja ha superat les 4.000 visites. La mostra recorre les seves quatre etapes creatives, des de la Barcelona dels Quatre Gats fins a la denúncia social i les seves famoses multituds. "Opisso va ser el gran cronista de la primera meitat del segle XX, una mena de showman de l'època." Per complementar l'exposició, s'ha organitzat un cicle de conferències en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili sobre la figura de l'artista i el paper de la premsa satírica. Espai per a la Família i Nous Projectes • Matins en família: Espectacles de titelles, màgia i pallassos cada primer diumenge de mes. • Cinema d'animació: Un cicle previst per al novembre que explora l'animació per a adults (pastilina, ordinador i dibuix clàssic). • 100 Gravats: Propera exposició amb obres de Picasso, Miró, Tàpies i Chillida de la col·lecció Daniel Giralt-Miracle.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
75 anys d'Enginyers Tècnics i els Invents del TBO
Commemoració del 75è Aniversari del Col·legi d'Enginyers Amb motiu de la celebració dels 75 anys del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, s'ha instal·lat al Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament una exposició itinerant dedicada als originals de Ramon Sabatès, conegut pels seus treballs a la mítica revista TBO. L'Enginy de Ramon Sabatès i el Professor Franz de Copenhagen L'exposició destaca la figura de Sabatès, que a més de dibuixant era enginyer tècnic mecànic, un fet que es reflecteix en la precisió dels seus dissenys. Els punts clau de la seva obra inclouen: Originals en color: A diferència de les impressions en blanc i negre del TBO, les làmines exposades mostren el color i el detall original de l'autor. Visionari i ecologista: Molts dels seus invents, com el patinet elèctric solar o sistemes de reciclatge silenciosos, s'han convertit en realitats tecnològiques actuals. Solucions creatives: L'exposició recull des de mecanismes complexos per enfilar agulles fins a sistemes de massatges mecanitzats. "Els seus invents no podien arribar a fer-se perquè eren idealistes, però resulta que molts s'han acabat convertint en realitat." Actualitat del Col·legi i Futur de la Professió El degà Santiago Cripiller repassa la situació del col·lectiu, que actualment compta amb més de 1.200 col·legiats a la província: Manca de professionals: Hi ha una demanda altíssima d'enginyers mecànics i pràcticament atur zero en el sector. Formació local: Es destaca la importància de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per formar les noves generacions sense haver de marxar a Barcelona. Projectes de futur: La publicació d'un llibre històric pels 75 anys i la celebració de jornades tècniques abans de tancar l'any.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
36'
Drets Humans, Educació i el Reality de David Bowie
Actualitat Social i Cultural L'episodi d'avui combina la denúncia social amb l'anàlisi musical i històrica. S'han destacat iniciatives solidàries i s'han posat sobre la taula dades alarmants sobre la realitat global. Drets Humans i Cinema • Es presenta el Primer Festival Internacional de Cinema i Drets Humans a l'Estat espanyol, que se celebrarà a Barcelona a finals d'octubre. • L'objectiu és utilitzar el cinema com a eina contra la indiferència, amb tallers i taules rodones. • Es destaca la iniciativa "Apadrina una pel·lícula", on entitats poden col·laborar econòmicament amb el festival. La Crisi de l'Escolarització Mundial • Segons dades de l'UNICEF, 123 milions d'infants no aniran a l'escola aquest any, xifra que representa el 56% de la població infantil mundial. • S'analitza el fenomen del quart món en països industrialitzats i com l'explotació laboral i les guerres priven els nens de la seva infantesa. "Cal tenir consciència que l'educació és un dret, però per a milions d'infants la realitat és la mà d'obra o els conflictes bèl·lics." Secció Musical: David Bowie L'àlbum Reality • S'analitza el darrer treball de David Bowie, titulat Reality (2003). • El disc recupera el seu so característic dels anys 70 i compta amb la producció de Toni Visconti. • Inclou versions d'artistes com Jonathan Richman i George Harrison. Efemèrides de la Setmana • 29 de setembre (1399): Abdicació forçada de Ricard II d'Anglaterra. • 30 de setembre (1868): L'exili d'Isabel II a Espanya després de la Gloriosa. • 1 d'octubre (1946): Sentències dels judicis de Nuremberg contra el nazisme. • 3 d'octubre (1922): La primera transmissió d'un document per línia telefònica, l'antecedent del fax.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
34'
Directors de Tarragona triomfen al Festival de Terrassa
Èxit del cinema tarragoní a Terrassa Els directors José Luis Montesinos i Jesús Montlleó han estat guardonats al Festival Cinematogràfic Bauman de Terrassa. L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio destaca la vitalitat del cinema local i el reconeixement nacional dels seus treballs. • Final (José Luis Montesinos): Premi del Públic. Una obra que aborda el tema del suïcidi des d'una mirada irònica i desdramatitzada. • Glòria (Jesús Montlleó): Premi a la millor interpretació per a l'actor Joan Dalmau. El curtmetratge destaca pel seu realisme i optimisme. Característiques de la producció Tots dos directors coincideixen en la importància d'utilitzar la ciutat com a escenari: • Tarragona ofereix localitzacions originals i naturals que s'allunyen de l'estètica saturada de Barcelona. • El finançament és el repte principal; destaca la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona i el suport d'equips professionals que treballen sovint de forma altruista per amor a l'art. "L'enredar la gent artísticament és fàcil, el més difícil és fer-ho econòmicament." El salt al llargmetratge Tot i l'èxit dels curts, ambdós directors es mostren prudents respecte al futur: • Consideren que el pas al llargmetratge ha de ser amb la idea perfecta i el productor adequat per evitar fracassos definitius. • La indústria catalana es troba en una situació complexa, però el seu treball en els festivals serveix com a aparador per a futures produccions. Referents personals En un to més distès, han compartit les seves influències: • Montesinos recomana la pel·lícula Adaptation i recorda amb carinyo The NeverEnding Story. • Montlleó cita clàssics com Cinema Paradiso, Alien i l'estètica de Sergio Leone.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Celebració dels deu anys del Cau amb Berner
Homenatge i celebració al Cau En aquesta conversa s'anuncia i es promociona la celebració especial pel desè aniversari de la sala Cau. L'entrevistat, en Berner, comparteix la seva experiència personal i professional vinculada a aquest espai emblemàtic, destacant la seva trajectòria com a discjòquei i col·laborador en diversos esdeveniments. Punts clau de la trobada: Trajectòria històrica: En Berner recorda haver visitat i punxat a la sala en nombroses ocasions, ja sigui en solitari o acompanyant grups com Macaco i artistes com Sandro. Connexió emocional: Es descriu el local com un lloc "preciós" i s'emfatitza la relació propera amb el públic i l'organització. Celebració dels 10 anys: Es fa una crida a la gent perquè assisteixi a la festa d'aniversari la mateixa nit, destacant que és un esdeveniment accessible i assequible per a tothom. "Atenció, senyores, veniu avui a la vora del cau per celebrar els deu anys de cau. No cal que hi portis molts diners perquè tot és molt baratet." L'entrevista finalitza amb una bona sintonia entre els interlocutors, emplaçant-se a veure's durant la nit de celebració i acomiadant el programa fins a l'endemà.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
10'
Cultura de la Pau i Crítica a l'Armament als EUA
Educació per la Pau davant la Cultura de la Por L'entrevista amb Carles Vidal, responsable de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, explora la necessitat d'una formació basada en la convivència i la justícia social. En un món dominat per "tempestes" de conflictes, Vidal defensa que l'educació no ha de basar-se en l'obediència passiva, sinó en la creació d'una consciència crítica que permeti transformar la realitat. El documental Bowling for Columbine El punt de partida és la projecció del documental de Michael Moore, que serveix per analitzar la societat nord-americana. Es destaquen punts clau: La tinença de més de 250 milions d'armes en mans privades als EUA. La distinció entre l'accés a les armes i la cultura de la por que les institucions alimenten. La manipulació de la imatge de l'enemic per justificar la violència. Perspectiva d'Esperança i Acció Tot i les dades alarmants, Vidal aporta una visió optimista basada en dades de desarmament i desminatge amb èxit en països com el Brasil o Moçambic. Sobre el paper de l'individu, l'entrevistat afirma: "Actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que sigui una miqueta, és l'única manera que tenim de provar que la realitat és transformable." Finalment, es reivindica el "dret a la pataleta" i a la utopia com a motors per no acceptar un món injust, recordant que la seguretat no prové de tenir una arma a casa, sinó de construir entorns de pau i diàleg.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
7'
Els Naltros presenten el seu nou disc a Tarragona Ràdio
Entrevista a Albert Mariner del grup Els Naltros En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Albert Mariner, membre del grup de Vila-seca Els Naltros, ens parla sobre la trajectòria ascendent de la formació i el seu futur immediat després de guanyar el prestigiós concurs de maquetes. Formació i Orígens El grup està integrat per tres músics de Vila-seca amb una base acadèmica sòlida: * Albert Mariner * Jordi (baix) * Pepe (bateria) Tots ells provenen del conservatori, un factor que consideren clau per a la seva qualitat musical. L'èxit al Concurs Gamma Rock L'Albert explica com la seva victòria al concurs Gamma Rock va ser una sorpresa total per a ells: * Es van presentar sense saber exactament la magnitud de l'esdeveniment. * Van superar les fases de classificació a Reus i la gran final a la Sala Bikini de Barcelona. * Es van imposar davant d'altres bandes de tot Catalunya, cantant en català. Nou Disc i Concert de Santa Tecla Com a premi per guanyar el concurs, han tingut l'oportunitat d'enregistrar el seu primer treball discogràfic: "El disc ja està gravat; ho hem fet aquest estiu amb Jordi Armengol i esperem que surti d'aquí a un mes o un mes i mig." Sobre l'actuació prevista per a la matinada durant les festes de Santa Tecla, el grup avança que el repertori estarà centrat en les cançons del nou àlbum, que inclouen tant temes antics com cinc composicions totalment inèdites.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Entrevista a Josep Bordes: Pepet i Marieta i el seu any d'èxit
L'ascens de Josep Bordes i el projecte Pepet i Marieta En aquesta entrevista, el músic Josep Bordes, líder del projecte Pepet i Marieta, comparteix el seu bon moment professional. Després d'un any de collir els fruits d'una maqueta gravada amb cura, l'artista es prepara per a una actuació clau a la Plaça del Rei de Tarragona. Punts clau de la conversa: El procés creatiu: Bordes destaca que la part més difícil no és escriure, sinó trobar la idea motivadora. Es defineix com un artista proper que busca temes quotidians perquè el públic s'hi senti identificat. L'origen de la Marieta: L'artista aclareix que el personatge de la Marieta té un caràcter psicològic i juga amb el doble sentit de la paraula, vinculant-la humorísticament a la inspiració. Projectes de futur: Ha anunciat que a l'octubre entrarà a l'estudi per gravar un CD de llarga durada, un treball més seriós i professional que la maqueta actual. Actualment, està immers en assajos intensius per garantir la qualitat del seu directe. "Si no graves, no tens DNI; la maqueta ha estat la llavor que ha començat a créixer enguany." Anècdotes i preparació L'entrevista també revela detalls curiosos sobre la icònica fotografia de la seva maqueta, realitzada en un poble abandonat prop d'Ulldecona (la Miliana), on va haver de disfressar-se de dona sota una calor intensa. Malgrat la seva imatge desenfadada, Bordes confessa ser una persona metòdica que té cada aspecte de l'espectacle ben planificat.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Crítica Satírica i Política: El Ball de Dames i Vells 2003
Una sàtira mordaç de la societat i la política Aquest episodi presenta una representació del Ball de Dames i Vells de Tarragona, una tradició que utilitza l'humor i el vers per criticar l'actualitat social, local i política. A través de les discussions d'unes parelles de gent gran, s'exhibeix un retrat mordaç de la convivència i el conflicte. Temes Locals i Socials • El tancament de llocs emblemàtics com el Cafè Poetes després de 25 anys. • La degradació de l'espai públic, comparant personatges amb l'estat de la Platja de la Savinosa. • Referències constants a la Guerra de l'Iraq i el desastre del Prestige a Galícia. Crítica Política Directa L'episodi es caracteritza per una forta crítica als governants del moment: • La gestió de la ciutat sota l'alcaldia de Joan Miquel Nadal i l'aliança entre CiU i el PP. • Atacs a figures nacionals com Aznar i la figura del seu successor, Rajoy. • Mofa de les campanyes publicitàries del regidor Maiol. El Paper de les Institucions • L'Església: Es qüestiona el paper del clero, amb mencions a l'Arquebisbe Martínez Sistach i les denúncies d'abusos. • La Guàrdia Civil: Representada pel personatge del Sergent Blázquez, que simbolitza l'ús de la força i l'ordre espanyolista. "Tarragona està de festa, faré un xarcavila gran, amb el Mallol fent el nano i en Jordi Sendra el gegant."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Grup Roc Blanc: Termalisme i Turisme a Andorra i Montbrió
El Grup Roc Blanc i la seva oferta de termalisme Jordi Rom, coordinador de comunicació del Grup Roc Blanc, detalla les propostes turístiques i de benestar que l'organització ofereix tant a Andorra com a Tarragona. El focus principal del grup és el termalisme, tot i que cada establiment té una orientació específica per a diferents perfils de públic. Destinacions destacades a Andorra Hotel Panorama (Escaldes): Situat al cor comercial, s'allunya del termalisme pur per enfocar-se en un públic jove, grups i equips esportius. Inclou un fitness center complet amb gimnàs i piscina. Hotel Roc Blanc: L'emblemàtic establiment que dóna nom al grup, actualment en procés de millora de les seves instal·lacions, centrat en tractaments amb aigua termal de referència al Principat. Benestar a la Costa Daurada: Termes de Montbrió L'hotel Termes de Montbrió destaca per la seva ubicació estratègica i el seu espai lúdic Aquatònic, un referent en l'àmbit estatal: * Aquatònic: El primer espai lúdic termal d'aquest tipus a l'Estat, amb més de 1.000 m² i 64 efectes d'aigua termal natural. * Tracte personalitzat: Els clients valoren especialment la qualitat del servei i el tracte exquisit del personal. * Programes de relax: Recomanen els programes de cap de setmana (Pausa, Relax, Bon estat) per desconnectar sense marxar lluny de casa. "L'Aquatònic continua sent el número 1... un element de valor afegit per potenciar la zona turística de la Costa Daurada." Activitats i festes locals L'entrevista coincideix amb les festes de Santa Tecla a Tarragona, on es destaca l'ambient festiu i la participació ciutadana. A més, es menciona que les estacions d'esquí a Andorra ofereixen alternatives durant tot l'any, com mountain bike o senderisme a l'estiu.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
1h 23min
Seguici de Santa Tecla 2003: Crònica del foc i la tradició
Crònica del Seguici Popular de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la plaça de les Cols a Tarragona, on es viu l'emoció del Seguici Popular de les festes de Santa Tecla 2003. Els locutors de Tarragona Ràdio, acompanyats de l'expert Jordi Cubillos, analitzen cada element que desfila davant la Catedral, des del bestiari de foc fins a les danses tradicionals. El Bestiari de Foc i la Pirotècnia El seguici s'inicia amb una forta presència de la pòlvora i els elements pirotècnics, que marquen el caràcter de la festa: • Ball de Diables: Protagonistes del soroll i el foc, representen els set pecats capitals. Com a curiositat, es destaca la figura de la Diablesa, tradicionalment interpretada per un home. • Drac de Tarragona: Destaca pel seu color vermell intens, simbolitzant l'infern, a diferència d'altres dracs catalans que solen ser verds. • El Bou i la Víbria: El Bou representa un element positiu d'origen bíblic, mentre que la Víbria és la versió femenina i ferotge del drac. Elements de Protocol i Gegants Un cop passat el foc, el seguici es torna més institucional i majestuós: • L'Àliga: Un dels elements més solemnes, feta de lleutor (llautó), que gaudeix d'un privilegi històric reial per desfilar. • La Mulassa i la Cocafera: Elements molt estimats pels nens; la Cocafera destaca pel seu coll extensible que antigament servia per treure els barrets als espectadors irreverents. • Gegants i Nanos: Desfilada dels Gegants Moros, els Negritos i els Gegants Vells del Cos del Bou, acompanyats dels Nanos (capsgrossos) que retraten la societat del segle XVIII. Balls Tradicionals i Cloenda L'última part del seguici està dedicada a les coreografies i la música: • Balls de Bastons i de Pastorets: Danses de gran coordinació rítmica. • Moixiganga: Representació plàstica de la passió de Crist que destaca per la seva solemnitat i els barrets florits. • Banda Unió Musical: Tanca oficialment la cercavila amb les notes dels himnes més populars de la ciutat. "Viure la festa no és només veure-la; és deixar-se envair per les emocions i la tradició que surt al carrer."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Entrevista al grup 'En plou com mai' al DO Tarragona
Presentació del grup al concurs DO Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, el programa connecta amb el Pau i el Ramon, membres de la formació musical En plou com mai. El grup, originari majoritàriament de Llorenç del Penedès, es disposa a actuar al prestigiós concurs DO Tarragona el proper dilluns, 22 de setembre, a les dues de la matinada. Estil i influències musicals Els membres defineixen la seva proposta com a pop-rock, tot i que eviten les etiquetes excessives per no limitar la seva creativitat. Entre les seves pinzellades sonores destaquen: Influències variades: Des de referents internacionals com U2, Red Hot Chili Peppers o Pearl Jam, fins a comparacions externes amb Héroes del Silencio. Llengua: Les lletres són principalment en català, tot i que inclouen alguns temes en castellà de manera natural. Temàtica: Aposten per lletres introspectives i sentimentals que busquen emocionar, allunyant-se de la crítica social directa. Trajectòria i panorama actual El grup va néixer l'any 2000 i actualment està format per cinc membres estables (amb col·laboracions puntuals de teclats). Han gravat una maqueta de 10 temes a l'estudi L'Studi del Vendrell, amb una edició molt acurada que busquen promocionar a través de concursos i contactes amb discogràfiques. "El fet de presentar-te a concursos i que t'agafin per a una final ja és un mèrit; és una de les maneres que tenim més a l'abast per sortir de la desconeixença." El bullici musical al Baix Penedès Durant l'entrevista es posa de manifest la gran vitalitat de la comarca del Baix Penedès, que malgrat la seva mida, aplega més de 30 formacions musicals de diversos estils. Tot i l'alta competència i la dificultat per entrar en el mercat discogràfic actual, el grup destaca la importància de tenir un bon directe i connectar amb el públic.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
9'
Festival Arte i l'Estracanada al Teatre Auditori
Festival d'Art, Creació Visual i Música Avançada L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Xus Pérez i en Dani, membres del col·lectiu Puto Colors, detalla la programació i l'èxit del festival celebrat al Teatre Auditori del Camp de Mart. Després d'una primera nit amb una afluència de prop de 2.000 persones, l'esdeveniment encara una nova jornada nocturna fins a la matinada. Zones i Ambientació L'esdeveniment s'estructura en tres espais diferenciats situats a l'entorn de les muralles: Zona de ball: L'escenari principal amb una pantalla de 6x4 metres per a videoprojeccions. Zona Chill-out: Un espai gestionat pel col·lectiu Kameta Crew, dissenyat per al relax i la tranquil·litat. Àrea de videoprojeccions: Integrada a la zona de ball per acompanyar la música en directe. Programació de DJs i Artistes La nit compta amb una oferta variada que barreja estils tradicionals i electrònics: DJ La: Mestissatge i flamenc. Guillem: Conegut per la seva gran capacitat per animar el públic. Nits Home System: Fusió original de folclore català amb electrònica. Funken: Un directe molt esperat seguit d'una sessió de DJ. De Seny: Artista de Tarragona centrat en la improvisació segons l'ambient de la nit. Espai Chill-out: Amb actuacions de THC Reggae Soul System, The Smoking Room, DJ Gerard (membre de Band del Palo), Cosmic Ernest i el francès Virabom. El paper de Puto Colors En Dani explica que la feina de videojockey (VJ) és una tasca intensa de postproducció a casa que culmina amb el directe: "És un joc d'imatges disparades ràpid, en directe, adaptant-nos a la música... tota la feina es fa a casa, aquí venim a disparar-les i jugar amb elles." Els seus horaris d'actuació estan fixats a les 21:00h, les 22:30h i a les 05:15h, oferint un repertori visual que creix constantment amb cada actuació.