Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

481-504 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Els Glousters: Pop-rock seixanter i cultura 'mod' a Tarragona
Entrevista amb els Glousters: L'Essència dels Anys 60 a Tarragona En aquesta edició del programa, coneixem a fons els Glousters, una de les bandes més emblemàtiques de Tarragona amb més de 15 anys de trajectòria. Els membres del grup (Carles, Evan i Hèctor) discuteixen la seva identitat musical, la seva passió per la cultura mod i els detalls del seu darrer CD. Identitat Musical i Estil de Vida Els Glousters es defineixen sense complexos com un grup de pop lleuger influenciat directament pels sons dels anys 60. Per a ells, no es tracta només de música, sinó d'un estil de vida que inclou: • L'ús d'instruments vintage, com un òrgan Hammond o bateries de l'any 1969. • La passió per les Vespes i l'estètica cuidada. • Una filosofia de vida positiva: veure la vida de "color rosa" fins i tot quan el context és complicat. "Ser mod era la revolució dels moderns dels anys 60, buscant sempre l'elegància i cuidant l'estètica." Actualitat i Trajectòria de la Banda El grup repassa la seva discografia, centrant-se en el seu CD homònim que inclou tant temes propis com versions, destacant una reinterpretació del clàssic de Raphael, "Estuve enamorado". També parlen de la seva projecció internacional, ja que la seva música ha arribat a fanzines i distribuïdores especialitzades d'Anglaterra i desperta interès al Japó. El Directe i els Referents • Directe vs. Estudi: Admeten que el seu punt fort és el directe, on la música és més "canyera i fresca" que en la fredor d'un estudi de gravació. • Escena Mod: Comenten la importància de festivals a León i Gijón per mantenir viva l'escena a nivell estatal. • Influències: Des del pop-beat més tradicional fins a la música negra (soul i R&B), passant pel pop francès i el yé-yé castís.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
S'estrena 'Final', el nou curtmetratge de José Luis Montesinos
Presentació del curtmetratge El director tarragoní José Luis Montesinos presenta el seu darrer treball titulat Final al mític Camp de Mart de Tarragona. Després de l'èxit de Físico, aquest nou projecte neix amb una major producció, més mitjans i un pressupost més elevat, tot i mantenir-se dins les limitacions pròpies del gènere. Una història sobre el suïcidi i la humanitat El guió és una adaptació d'un conte de l'escriptor tarragoní José Camós i gira entorn d'un tema tabú: el suïcidi. * La trama se centra en un escriptor de cartes de suïcidi. * Funciona com una història coral amb una gran càrrega humana. * Compta amb la col·laboració de Roger Pera, qui aporta la veu narrativa, i Enric Alcides com a protagonista. Magnitud de la producció i localitzacions Malgrat ser un curtmetratge, les xifres de la producció són gairebé de llargmetratge: - Repartiment: Més de 90 actors i prop de 300 figurants. - Escenaris: S'ha rodat en unes 30 localitzacions repartides entre Tarragona, Barcelona i Torredembarra. - Espais destacats: El Pont del Diable, el Balcó del Mediterrani, l'estació de la Renfe i la sala La Paloma a Barcelona. Èxit als festivals i difusió Abans de la seva estrena a Tarragona, el curt ja ha tingut un recorregut d'èxit en circuits nacionals: "Ja ha estat seleccionat en festivals de nivell A com Benicàssim, Mallorca, el Mecal de Barcelona o Còrdova." L'equip destaca que el film ha estat elogiat per professionals del sector, com el director de Versión Española, per la seva gran qualitat visual malgrat tenir un cost real molt inferior al que aparenta.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Crònica de la Cercavila de la Santa Tecla Petita
La Festa Gran dels Infants a Tarragona Retransmissió en directe des de la plaça de la Font per viure la Santa Tecla Petita, una rèplica exacta del seguici popular realitzada per infants d'entre 5 i 12 anys. L'acte destaca per la seva fidelitat a les tradicions originals, adaptant els elements per a la seguretat dels més petits. Novetats i Elements Destacats El Lleonet: La gran novetat d'enguany. Pesa uns 10 quilos i ha estat apadrinat per la Lligueta de Vilafranca. Ball de Diables: Inicien el seguici amb un foc especial sense tro, dissenyat exclusivament per ser segur per als nens. La Cucafera: Un dels elements més populars que delecta els assistents llançant caramels per la boca. Ball de Pastorets i Ball del Patatuf: Representacions coreogràfiques que mantenen vius els balls tradicionals amb parelles d'infants. Organització i Participació El seguici compta amb la participació de prop de 300 nens i uns 24 elements diferents. L'organització és complexa i requereix: Assajos intensius: Grups com el Ball del Patatuf assagen dos dies a la setmana durant l'agost i el setembre. Supervisió d'adults: Cada grup va acompanyat de responsables i pares que vetllen pel correcte funcionament. Integració oberta: Es convida els pares interessats a contactar amb les entitats a través de les seves webs durant el mes d'agost. La Visió dels Protagonistes "A mi m'agrada molt el diable perquè surt foc, la pressió és molt forta i no em fa por." Els infants espectadors viuen la jornada amb entusiasme, destacant la fascinació pel foc i la música de les gralles. La jornada conclou amb les tandes de lluïment davant de l'Ajuntament i actuacions castelleres en miniatura per part de la colla petita dels Xiquets de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
19'
Entrevista a Miquel Gil: Passat i futur de la música folk
Miquel Gil i la tradició musical valenciana En aquesta conversa, el músic valencià Miquel Gil repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis com a membre fundador d'Al Tall, una formació clau per a la recuperació de la música tradicional al País Valencià. Gil recorda la seva etapa d'aprenentatge amb Vicent Torrent i com la formació es va convertir en una escola per a ell, tot destacant la vigència de peces emblemàtiques com El Tio Canya. Situació de la música al País Valencià Gil analitza la dificultat de fer música en català a la seva terra natal, assenyalant que: Les institucions sovint han estat neutres o directament en contra. Existeix un moviment underground molt potent en comarques com la de Manises o Muro. La manca de suport institucional es contraresta amb la força de les dinàmiques comarcals i el compromís dels músics. "Ara mateix estàs acostumat a treballar contra les institucions. La qual cosa també dona una força: no depens de ninguna, sinó d'una dinàmica." Èxit de 'Orgànic' i nous horitzons L'artista celebra la gran acollida del seu darrer disc, Orgànic, que ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Altaveu, el Premi del Mercat de Música Viva de Vic i diversos premis de la revista Enderrock. També avança els seus projectes immediats: L'entrada imminent a l'estudi per enregistrar un nou treball anomenat Kat. La seva col·laboració amb Lídia Pujol en l'espectacle Terregada, on explora el repertori del Principat. L'espectacle de fusió d'aquesta nit amb Música Nostra i Pomada, que uneix les tradicions de Mallorca, el País Valencià i Catalunya en una gran festa de carrer. Finalment, l'entrevista destaca la importància de crear un circuit de músiques ètniques propi i consolidar un públic fidel que garanteixi el relleu generacional en la música tradicional.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
Subtitulació de la Société Radio-Canada
Anàlisi del Contingut Tècnic Aquest document presenta el registre de la subtitulació realitzada per la Société Radio-Canada. Al llarg de la seqüència temporal, es recull la informació tècnica relacionada amb la inserció de subtítols en diferents moments del metratge. Aspectes Destacats Freqüència d'activació: S'observa una repetició constant del crèdit de subtitulació en els primers minuts. Segmentació temporal: El procés s'estén des del segon 0 fins a més enllà dels 1000 segons. Entitat responsable: La totalitat del servei és gestionada per la Société Radio-Canada. "Sous-titrage Société Radio-Canada" L'estructura del text mostra llargs períodes d'activitat de subtitulació seguits de pauses o fragments sense contingut textual explícit, indicant la gestió de la postproducció del material audiovisual.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
L'Auge de la Música Electrònica i els DJs a Tarragona
L'Evolució del DJ: De Punxadiscos a Estrelles de la Nit En el marc de les festes de Santa Tecla, diversos DJs emblemàtics de la sala El Cau de Tarragona analitzen el canvi radical que ha patit la seva professió. El que abans era una figura secundària que simplement "posava música", s'ha convertit en un fenomen de masses capaç d'omplir estadis i sales per si mateix. Punts Clau de la Transformació Musical Mitificació del DJ: Actualment, un nom reconegut garanteix l'èxit de públic d'una sala, la qual cosa ha disparat els cachés a xifres astronòmiques (entre 6.000 i 12.000 euros en alguns casos). Crisi del Pop i Rock: La recerca de noves alternatives ha portat el públic cap a l'electrònica o la fusió d'estils. Professionalització i Estil: Els convidats destaquen la importància de tenir un estil propi (house, electro, pop dels 80) i la dificultat de connectar amb la pista. La Realitat del Sector: Competència i Costos "El món del discjòquei és voler pujar a dalt xafant a qui sigui; tothom vol ser famós." Els interlocutors parlen amb franquesa sobre la rivalitat en el sector i l'elevat cost de mantenir-se al dia. Ser DJ és un habitualment un "vici car": Un màxim de vinil pot costar uns 10 euros. Molts DJs locals són amateurs que reinverteixen el que guanyen en comprar més música per "auto-subvencionar-se". Existeix una demanda de més suport per part de les institucions per facilitar l'accés a la cultura musical.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
L'escena musical de Tarragona: de l'AMT al Festival Arte
Panorama de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) En aquesta conversa s'explora l'actualitat de l'Associació de Músics de Tarragona, destacant la seva evolució cap a una estructura horitzontal i inclusiva. Ramon Romeu, president de l'entitat, subratlla que l'objectiu principal és integrar músics de tots els estils i procedències de la província. • L'associació ja compta amb més de 90 grups inscrits. • S'ha impulsat la creació d'associacions germanes en localitats com Montblanc, Cambrils o Salou. • Recentment han llançat un butlletí informatiu (número zero) per millorar la comunicació interna i externa. • S'anuncia una nova targeta de soci amb descomptes en instruments i espectacles. Col·laboració amb Tarragona Ràdio Es confirma un acord proper per disposar d'un espai fix a l'emissora on es podran presentar maquetes i fer entrevistes als grups locals per donar-los visibilitat. El Festival Arte: Electrònica i Multimèdia Xus Pérez presenta el col·lectiu Botocolors i el festival Arte, una aposta decidida per les músiques electròniques avançades dins del marc de les festes de Santa Tecla al Camp de Mart. Estructura del Festival El festival es divideix en tres propostes simultànies: 1. Zona de Ball: Amb estils com deep house, house atmosfèric i sessions de DJs com Marvin o Jordi. 2. Zona Chill Out: Espai de relax coordinat pel col·lectiu Cremita Criu de Reus. 3. Art Multimèdia: Videoprojeccions i ambientació visual a càrrec de VJ's professionals. Programació destacada "Volem que la gent s'acostumi a tenir opcions culturals diferents més enllà del cine o el poliesportiu." • Dissabte 20: Sessions més oníriques i atmosfèriques amb DJ Sol i Poe. • Dilluns 22 (Nit de l'Empalmada): Propostes més festives i obertes, incloent mestissatge, folk electrònic amb Night Soul System i el grup consolidat Telefunken. Reflexions sobre la professió i futur Es discuteix la normalització del paper del DJ a la indústria actual, comparant-lo amb la figura d'un cuiner que dóna el seu toc personal a la recepta. Finalment, Ramon Romeu avança el retorn del seu grup oficial, No lo sé, amb un nou treball discogràfic que es presentarà pròximament.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Ciclubs: Mostra d'art visual i música a Tarragona
Ciclubs: Una experiència visual i sonora única En el marc de les festes de Santa Tecla, la iniciativa In-Out Produccions presenta Ciclubs, una mostra d'art visual que pretén capgirar l'experiència convencional de l'oci nocturn. En aquesta intervenció audiovisual de gran format, la música no és el plat principal, sinó l'acompanyament de les projeccions lumíniques. Propostes i Artistes Visuals La mostra compta amb la participació de 10 creadors visuals de l'àrea metropolitana de Tarragona, la majoria vinculats a l'Escola d'Art i Disseny. El projecte destaca per l'ús de: * Sistemes de projecció: Videoprojeccions des de PC, diapositives i decoració amb llums fluorescents. * Suports variats: S'aprofita l'entorn natural i urbà, projectant sobre la muralla, roques i teles blanques per garantir la qualitat del disseny. * Diversitat estètica: Des de treballs de caràcter fotogràfic i temes de viatges fins a propostes exclusivament llumíniques i creatives. Música amb Perspectiva de Gènere L'organització ha volgut trencar l'estereotip del món dels DJs apostant exclusivament per dones selectors i DJs per a l'espai sonor: * Angie: Especialitzada en música electrònica. * Tormenta Planetària: Centrada en sons dels anys 180. * Shakira (Guava Records): Amb una sessió de ritmes chill-out i downtempo per tancar la nit. El Futur del Projecte "Volem que la música acompanyi a les projeccions i no a l'inrevés, reivindicant l'art visual com un llenguatge universal." L'equip d'In-Out Produccions ja treballa en la continuïtat de l'esdeveniment i en nous projectes editorials, com una revista monotemàtica sobre actituds post-humanes. A més, l'obra dels artistes participants quedarà recollida en un catàleg documental que es distribuirà en biblioteques i museus.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
3'
Entrevista a Cristófol Pasqual: 51 anys vivint les festes
Cristófol Pasqual, el perpetuador de les festes de Tarragona En una connexió des de la Rambla, davant del Teatre Metropol, la reportera Sílvia García entrevista Cristófol Pasqual, conegut popularment com "Tòfol", qui ostenta el títol honorífic de perpetuador de les festes. Amb una trajectòria de 51 anys vinculat a la cultura popular, el Tòfol comparteix la seva visió personal i emocional de les celebracions. Experiències i recomanacions clau El Tòfol destaca diversos moments imprescindibles de la festivitat que considera únics: El campanar de la Catedral: Recomana l'experiència de pujar al campanar per a escoltar el toc de prima. Descriu la vista des de dalt com a "maravillosa", afirmant que en dies clars es pot albirar tot l'horitzó i fins i tot l'illa de Mallorca. L'Entrada del Braç de Santa Tecla: Un dels moments més emotius on la pell es posa de gallina, destacant el conjunt del seguici, les traques i el ball. Vinculació castellera: Com a membre actiu de la Colla de l'Abastor (Veste), el Tòfol subratlla la seva col·laboració en els castells i el seu compromís amb l'entitat. Un reconeixement a tota una vida La figura del perpetuador no és només un càrrec, sinó un reconeixement a la tasca continuada durant més de mig segle. Tot i que admet que el càrrec "pesa" per la responsabilitat i el reconeixement públic, afirma que la major satisfacció és el salut i l'afecte de la gent al carrer. "No hi ha paraules... es veu tot. Si estigués net, quasi es veuria fins a Mallorca."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
23'
Anàlisi de Benvinguda: Programació Nocturna i Salutacions
Introducció i Benvinguda En aquesta sessió, l'eix central ha estat la recepció continuada i la reiteració de les salutacions nocturnes. El contingut destaca per una estructura marcada pel ritme cerimonial de les primeres interaccions del programa. Dinàmiques de la Salutació • S'estableix una connexió directa amb l'audiència mitjançant la repetició de la frase "Bona nit". • La constància en el to suggereix un ambient de serenitat i calidesa. Aquest tipus d'obertures són habituals en els mitjans de comunicació nocturns per transmetre: 1. Proximitat amb l'oient. 2. Estabilitat en el format de l'emissió. "Bona nit com a eix vertebrador de la comunicació nocturna." Impacte de la Repetició L'ús freqüent de la mateixa expressió busca crear un estat de relaxació i familiaritat, eliminant qualsevol barrera inicial entre el locutor i el receptor.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
Entrevista al grup Radio Espectre per Santa Tecla
Entrevista i actuació de Radio Espectre El programa rep a Coco i José Manuel, membres de la formació tarragonina Radio Espectre, per parlar del seu proper concert i el seu estil musical. El grup destaca per una proposta de pop-rock melòdic amb guitarres contundents, allunyant-se de les tendències tecnològiques actuals. Estil i proposta musical Busquen recuperar la melodia i les tornades memorables. Es defineixen com un combo energètic sobre l'escenari, amb el Coco com a figura central i explosiva. Tracten temes d'amor i sexe des d'una perspectiva de trenta-anys, buscant lletres suggeridores i obertes a la interpretació. Projectes i Col·laboracions Han participat en un disc d'homenatge al grup ABBA, versionant un dels seus temes amb un estil proper al blues dels anys 60. Actualment tenen una maqueta amb tres cançons i el projecte de llançar un single properament. Directe a l'estudi Durant l'entrevista, el José Manuel interpreta en acústic: "Entre mis piernas", una cançó que narra l'evolució d'una relació sentimental a través de diferents etapes i estats d'ànim. El concert central tindrà lloc el dimarts 23 de setembre (Santa Tecla) a les 02:00 h de la matinada.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
El Pont d'Arcalís: Música i Tradició Oral dels Pirineus
Recuperació del Patrimoni Musical dels Pirineus L'entrevista se centra en la tasca de recerca i divulgació del grup El Pont d'Arcalís, especialitzat en la música tradicional del Pirineu. El grup utilitza el vast material recollit per Artur Blasco, qui durant més de 30 anys ha recorregut pobles i masies documentant tonades i cançons directament de la veu dels seus habitants. Aquesta recerca es materialitza en l'obra A peu pels camins del cançoner, que consta de 12 volums. Instruments i Sonoritat Pròpia El grup destaca per una combinació instrumental que defineix la seva "marca de la casa": Acordió diatònic: Un instrument clau a la zona de muntanya, que es diferencia del cromàtic (de piano) pel seu sistema de botons i sonoritat específica. Viola de roda: Un instrument històric que s'ha recuperat gràcies a constructors locals com Cedo Garcia. Dobles canyes: L'ús de la tarota i la gralla, que aporten una arrel clarament mediterrània. Concertina: Un instrument de la família dels acordions que es toca amb ambdues mans. Difusió Internacional i Noves Tecnologies Tot i treballar amb material tradicional, el grup no està renyit amb la modernitat: Han col·laborat amb grups internacionals com els italians Anarion Dassa a través d'internet. Disposen d'una pàgina web oficial (pontdarcalis.com) per mantenir el contacte amb un públic fidel que s'estén per tota Europa (Itàlia, Alemanya, França). "Si volem caminar endavant hem de saber una mica d'on venim, i la feina que ens toca fer és donar a conèixer aquest patrimoni." Vida a la Carretera i Estil Musical L'entrevista clou repassant la seva intensa activitat en directes, participant en festes majors emblemàtiques com Santa Tecla a Tarragona i festivals de folk a l'estat. El seu darrer disc, Del Pirineu Estan, ofereix una gran diversitat de ritmes que van des de la pavana i el vals fins a la jota o el romanço, servint tant per al ball de plaça com per a l'escolta íntima a la vora del foc.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Entrevista amb Juan Aguirre d'Amaral sobre l'èxit i el directe
Conversa amb Amaral a la carretera En aquesta entrevista telefònica, Juan Aguirre, component del duet Amaral juntament amb Eva Amaral, explica les seves sensacions camí d'un concert a Tarragona. El grup es troba en un moment dolç gràcies a l'èxit del seu tercer àlbum, Estrella de Mar. Filosofia i Autoria del Grup El músic destaca la importància de l'autoria pròpia i el control creatiu sobre la seva obra: Expressió personal: Consideren essencial compondre les seves lletres i músiques per transmetre el que senten realment. Control global: S'encarreguen des dels arranjaments fins a l'estètica dels vídeos i portades. Procés creatiu: Defineixen la seva manera de treballar com a caòtica i basada en la necessitat d'expressió més que en fórmules prefixades. "No s'entén que algú escrigui un llibre, el firmi i se l'hagin escrit uns altres; qui signa un disc s'ha d'expressar a través d'ell." L'experiència del Directe i Influències El directe com a esdeveniment únic: Aguirre afirma que busquen que cada concert sigui irrepetible, prioritzant la connexió i la comunicació amb el públic per sobre de la perfecció tècnica, tot i ser obsessius amb el so. Evolució constant: Tot i l'èxit actual, el grup té referents que han crescut a poc a poc, com The Beatles, The Who o R.E.M.. Futur: Planegen prendre's un temps de descans per reflexionar i mirar cap a l'interior abans de gravar material nou, tot i que ja tenen diverses idees en ment. L'entrevista conclou remarcant que el disc és una unitat on cada cançó complementa l'altra, rebutjant la idea de triar un sol tema preferit.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
6'
El Braç Monumental de Santa Tecla a Tarragona
El gran pastís de les Festes de Santa Tecla El reportatge ens trasllada a la plaça de la Font, on s'està duent a terme la repartició del braç de gitano monumental, un dels actes més dolços de les festes de Tarragona. Enguany, el pastís ha superat les dimensions de l'any anterior, assolint els 160 metres de llargària. Xifres i logística de l'elaboració L'organització i producció d'aquest pastís ha estat un esforç col·lectiu notable: * S'ha calculat la distribució d'unes 4.500 racions. * Ha estat elaborat conjuntament per 10 pastisseries de la ciutat, cadascuna responsable de 50 unitats. * En total, s'han utilitzat 500 braços de gitano individuals per formar l'estructura. * Els ingredients principals sumen xifres espectaculars: 4.800 ous i 216 litres de nata. Millores en l'organització Després dels problemes viscuts l'any anterior per l'allau de gent, s'han implementat noves mesures: * S'han habilitat quatre entrades i dues sortides mitjançant un sistema de tanques. * La policia i els serveis municipals vetllen per l'ordre i per evitar la picaresca de qui intenta agafar més d'un tall. * La presència de mitjans de comunicació nacionals, com TV3 i TVE, demostra l'interès creixent per aquest esdeveniment. Detalls del producte Un dels trets més distintius d'aquest pastís és la seva decoració: "Té la T típica de Santa Tecla, la tau de Tarragona, feta amb gelatina de maduixa." Segons el pastisser de la Pastisseria Trill, no hi ha ingredients secrets més enllà dels tradicionals (ous, farina i nata), però l'èxit radica en la feina ben feta i la tradició local.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
4'
Fusió de dansa i pintura: L'espectacle Huellas
L'art del moviment: Huellas de Loreto San Juan En el marc de les festes de Santa Tecla, la companyia de Loreto San Juan presenta una proposta innovadora titulada Huellas sobre mar. Aquest espectacle es defineix com un divertiment dansat que trenca les barreres tradicionals entre les disciplines artístiques. Conceptes clau de l'obra Fusió artística: L'espectacle neix de la recerca personal de l'artista per unir la dansa i la pintura, descobrint que ambdós estats creatius generen la mateixa sensació interna. El cos com a pinzell: L'escenari es converteix en un llenç on l'artista utilitza diverses parts del cos per pintar en directe: Comença la dansa en blanc. Intervé primer amb els peus. Continua amb les mans. Finalitza amb la implicació de tot el cos. Estètica del mural: Les obres resultants són de grans dimensions (arribant a mides de 2 per 6,5 metres), capturant el moviment perpetu en el teixit. Filosofia i recepció "El que m'interessa com a concepte és el no límit. On acaba el cos, on comença la pintura... és aquest matrimoni del cos i la pintura." L'espectacle convida el públic a reflexionar sobre la taca no com un element negatiu o brut, sinó com una empenta poètica i educativa. L'artista també conserva el seu vestuari blanc després de cada actuació, ja que esdevé una petita peça d'art única que recull el rastre de la seva performance.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Programació d'octubre d'Animats Serveis Culturals
Presentació de la temporada cultural de tardor En aquesta sessió es detalla la completa programació cultural que Animats Serveis Culturals ha preparat per al mes d'octubre a Tarragona. La proposta destaca per la seva transversalitat, combinant música, cinema en versió original i arts escèniques amb un esperit underground i contemporani. Propostes de Cinema i Documental Pel que fa a la imatge, la programació s'enceta el 2 d'octubre a l'Antiga Audiència: La casita blanca, la ciutat oculta: Un documental sobre la Barcelona de la postguerra. Comandante: Obra sobre Fidel Castro. L'efecto Iguazú i Polígono Sur: Propostes amb un fort caire social. Canvi d'horaris: Les sessions per a adults passaran a ser a les 20:00h i el cinema infantil s'ajorna fins al 2004. L'Escena Musical: Retorns i Jazz La música tindrà un pes fonamental amb actuacions a la Sala Zero: La Tercera Caída: Retorn històric d'una banda tarragonina després de 10 anys d'inactivitat. Grups destacats: The Unfinished Sympathy, Love of Lesbian i els nord-americans Songs: Ohia. Javier Corcovado: Actuació el 10 d'octubre, destacant la seva versió de la cançó francesa Poupée de cire, poupée de son. Jazz internacional: Presència d'artistes com Aruán Ortiz i Francisca Baumann. Teatre i Intercanvi Cultural amb Marsella L'espai Trono Villegas (la Sala Trono) acollirà propostes basades en intercanvis nacionals i internacionals: Óscar Intente: Presenta Cal·ligrafia Radeu el 3 d'octubre, una reflexió sobre la catalanitat. Companyia d'Abril (Marsella): Presentaran el 17 d'octubre una versió de El tragaluz d'Antonio Buero Vallejo en francès. Mites de l'escena: L'obra sobre Marlene Dietrich i Edith Piaf tancarà la programació teatral del mes el dia 24. "Aquest viatge a Marsella ha estat el principi d'una gran amistat musical i teatral entre les dues ciutats."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Mantra: Metal i autoproducció a la Santa Tecla 2003
Entrevista al grup Mantra: El so contundent d'Amposta En aquesta edició del programa, l'equip de Ja Tardes rep als estudis el Tien i l'Adrià, dos dels guitarristes de la banda de metal Mantra. Amb una proposta musical que ells defineixen com a metal dur, contundent i rítmic, el grup es prepara per al seu concert al Parc de les Granotes dins el marc de les festes de Santa Tecla. Trajectòria i el camí cap a l'LP Després de cinc anys de trajectòria i dues maquetes, la banda ha aconseguit publicar el seu primer disc llarg. Es tracta d'un treball autoproduït, ja que el grup denuncia les dificultats per accedir a les discogràfiques, les quals sovint no s'arrisquen amb estils menys comercials. El contracte discogràfic i la promoció actual han arribat gràcies a l'èxit en un concurs, una via que consideren gairebé imprescindible per a les bandes emergents. Influències i estil musical El so de Mantra és una barreja eclèctica fruit de la diversitat de gustos dels seus membres: Tenen influències clares de grups com Rage Against the Machine, Nirvana, Primus i Incubus. Incorporen tocs de funk per fer la música més divertida i animada, fugint d'un so depriment. Pel que fa a les lletres, les composicions són col·lectives i se centren en la crítica social, l'anticonformisme i el dia a dia dels joves. Propers passos "Ara toca promocionar el disc sobre els escenaris. Quants més concerts, millor." La banda té previst actuar a diverses ciutats catalanes (Girona, Lleida, Barcelona) i Andorra gràcies a la seva participació en el concurs Enganxa't al Rock.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Entrevista al grup musical Cent Anys a la Rambla
La creació musical i l'estil dels Cent Anys Durant la connexió des de la Rambla de Tarragona, els membres del grup musical Cent Anys, el Javi i l'Alfons, expliquen els detalls de les seves composicions. El procés creatiu recau principalment en el Jordi, el cantant, qui escriu les lletres en anglès. L'estil del grup es defineix per diversos elements claus: - Un component místic i personal. - Temàtiques que exploren sentiments profunds i interiors que sovint costa expressar. - Una musicalitat que acompanya aquestes lletres sense caure en la reivindicació directa. Projectes i actuacions a Tarragona El grup discuteix la seva situació actual i els propers passos en la seva carrera: - Maqueta: Pròximament es podrà adquirir en alguns bars i pubs de Tarragona, tot i que encara n'estan tancant la distribució. - Concerts: Tenen una cita important el 23 de setembre (dia de Santa Tecla) a les 12 del migdia, després de la nit de l'empalmada. - Diada del Serrallo: També confirmen la seva participació en l'actuació de la Diada dels Xiquets del Serrallo. "Són aquells sentiments profunds que moltes vegades afloren, però que normalment ningú li diu a ningú per aquella por." L'entrevista conclou amb una crida a recolzar el talents de casa i gaudir de la bona música tarragonina durant les festes.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
9'
Salutació nocturna continuada i repetitiva
Descripció de la interacció Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes consistents en la repetició sistemàtica de la frase "Bona nit". Tot i la simplicitat del contingut, el text destaca per la seva monotonia i ritme constant. Punts clau de la sessió Salutacions recurrents: L'emissió de la frase es produeix de manera ininterrompuda cada 30 segons aproximadament. Uniformitat comunicativa: No s'aprecia variació en el missatge enviat al llarg de tota la gravació. Rhythm i pausa: Es manté un interval estable que suggereix una estructura de bucle o una interacció mecànica. "Bona nit" En resum, es tracta d'una comunicació minimalista centrada exclusivament en la salutació de comiat o benvinguda nocturna.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Presentació del 2n Calendari de Tarragona sobre el Seguici Popular
Presentació de la Segona Edició del Calendari L'emissora connecta en directe amb la Casa Castellarnau, al carrer Cavallers, on l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació presenta el segon volum de la seva col·lecció de calendaris de la ciutat. Després de l'èxit de la primera edició dedicada a Tarraco Viva, enguany el protagonisme recau en els elements del Seguici Popular de Santa Tecla. Característiques i Novetats del Producte El gerent de l'empresa municipal, Francesc Valls, destaca els canvis principals d'aquesta edició: Format més popular: S'ha passat d'un disseny d'autor més exclusiu a un calendari vistós i a tot color. Preu accessible: El cost s'ha reduït dels 12 euros de l'any passat a només 6 euros (o 5 euros amb la butlleta del butlletí municipal). Contingut visual: Inclou fotografies de gran format d'entitats com el Ball de Bastons, la Mulassa, el Ball de Diables o la Moixiganga. Distribució i Futur de la Col·lecció La presidenta de l'empresa, Maria Mercè Martorell, ha apuntat que l'objectiu és que el calendari esdevingui un element de col·leccionisme que identifiqui diferents sectors de la ciutat cada any. Respecte al futur, es barallen diverses temàtiques per a l'edició de 2005: "Podria ser en commemoració del centenari de la Rambla de Tarragona per seguir recordant les vistes emblemàtiques de la ciutat." També s'han esmentat altres opcions com el Concurs de Castells de Focs o elements del patrimoni modernista. Actualment, el calendari es pot adquirir a l'estand de les festes a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
El Romesco de Tarragona: Tradició, Concurs i Història
El Romesco: L'essència marinera de Tarragona L'episodi se centra en el romesco, plat patrimonial de Tarragona, a través de l'experiència de l'avi Ramon, tarragoní estretament vinculat al barri del Serrallo. La conversa destaca la importància cultural d'aquesta salsa i el seu origen humil en les barques dels pescadors. Origen i Tradició del Romesco Cuina de supervivència: El romesco va néixer al segle XIX com una solució barata dels pescadors que passaven dies a mar; utilitzaven el que tenien a mà: pa sec, ametlles, alls i vi del Priorat. Diferenciació clau: Es subratlla que el romesco tarragoní és un fruit autòcton de la comarca, a diferència de la nyora, que té un caràcter més general. El concurs històric: El Sindicat d'Iniciativa i Turisme va organitzar el primer concurs fa 50 anys. Tot i ser biennal (enguany se celebra la 22a edició), manté la seva popularitat amb inscripcions completes. Consells i Secrets Culinaris "La gràcia del romesco és el morter: agafar el pebrot de romesco, sofregir-lo amb cura que no es cremi, i picar, picar i picar." Ingredients clau: Pebrot de romesco (no pebre vermell), llesca de pa fregit, alls, avellanes i un bon raig de vi negre del Priorat. El peix ideal: El rap és el protagonista indiscutible, tot i que s'admeten varietats com el pop amb patates o fins i tot gambes. La tècnica: Cal evitar la batedora elèctrica (túrmix) per mantenir la textura i el sabor autèntic que només dona el morter. Pròximes Cites i Curiositats Concurs de Mestres Romescaires: Es farà el diumenge 21 de setembre a la Llotja del Peix del Serrallo. El jurat tasta les cassoles a cegues per evitar amiguismes. Subhasta solidària: Un cop acabat el concurs, les cassoles es subhasten al públic per a gaudir d'un dinar de sis racions fet per mans expertes. Espeleologia i ciència: Breu incursió d'Àngel Samaniego per presentar un vídeo sobre la Cova Urbana de Tarragona i la possibilitat irònica de fer un romesco amb aigua de la cova.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
10'
Entrevista al grup Murmur: música, concerts i el seu procés creatiu
Projecte musical i evolució del grup Els membres de Murmur expliquen la seva situació actual i com han consolidat el grup després de la unió de components de Popsi i Murmur. El resultat és una formació de sis components que aposta per una música elaborada i introspectiva. Filosofia de treball i autoexigència El grup destaca per un nivell d'autoexigència elevat, que de vegades els fa ser lents en el procés de creació: Són molt crítics amb ells mateixos: si una cançó no els convenç al 100%, prefereixen aturar-la o guardar-la per a més endavant. Busquen l'equilibri de sons (samplers, bateries, dues guitarres, dos teclats) per evitar que la música soni saturada. Prioritzen la qualitat dels espais sonors per sobre de la quantitat de notes. "Si no estem massa convençuts d'una cançó, no la fem. Inclús en concert, si veiem que no estem preparats, no val la pena tocar-la." Experiències en directe i pròxims passos L'entrevista repassa la seva trajectòria recent en escenaris i els plans de futur: Gira i sortides: Recentment han actuat a Marsella amb el grup La Torpe, una experiència que han descrit com a molt positiva per a la unió del grup. Concert a Tarragona: Preparen una actuació especial a casa on recuperaran temes antics reformats i presentaran cançons noves. Gravacions: Després de la ratxa de concerts, tenen previst tancar-se al local per preparar l'entrada a l'estudi de gravació i registrar el seu propi disc. Finalment, es comenta la seva participació en el certamen DO Tarragona, on ja han format part d'un CD recull amb altres grups seleccionats.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Entrevista a Mengma i l'Associació de Músics de Montblanc
El grup Mengma i la seva estrena a Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, el programa connecta amb la unitat mòbil a la Rambla per entrevistar el Sergi Bové, membre de la formació musical Mengma. El grup participarà en el concurs DO Tarragona (Denominació d'Origen) amb un concert al Passeig de les Palmeres. Evolució del so i nova formació El Sergi explica que el grup ha viscut canvis significatius recentment: * S'han convertit en un sextet amb la incorporació de l'Aurora, una nova vocalista de Barcelona. * Aquest canvi ha obligat a adaptar el seu repertori, passant d'una veu masculina a una femenina. * El seu estil es defineix com a rock progressiu, amb influències dels anys 70 i 80 (Yes, Genesis) i de grups moderns més durs (Dream Theater). * Les seves composicions són complexes i extenses, arribant a durar fins a 10 minuts per cançó, on barregen parts contundents amb passatges de jazz. "Dintre d'una cançó de 10 minuts hi caben infinitat d'estils i parts; una pot ser més ràpida i l'altra més lenta." L'Associació de Músics de Montblanc Durant la conversa, es destaca la creació de l'Associació de Músics de Montblanc, una iniciativa molt jove nascuda aquest estiu per donar resposta a l'efervescència musical del municipi. Gran activitat local: Malgrat ser un poble petit, Montblanc compta amb uns 8 o 10 grups actius. Objectius: Unificar forces, col·laborar amb l'Associació de Músics de Tarragona i crear un circuit perquè els grups puguin tocar a diferents localitats. Pedrera: El Sergi subratlla que hi ha molts músics joves (de 13 a 15 anys) que encara s'estan formant. Finalment, es convida a tothom a assistir al concert de Mengma el proper divendres a dos quarts d'una de la matinada, destacant la importància d'aprofitar les oportunitats que ofereixen els concursos per a la música local.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Entrevista al grup Mad Monkeys: Reggae i Dancehall a Tarragona
Entrevista amb Mad Monkeys: Evolució i Nous Projectes El grup tarragoní Mad Monkeys visita l'estudi per parlar de la seva trajectòria, el seu so actual i els propers concerts en el marc de les festes. Amb una formació que ha passat de 12 a 9 membres, el grup destaca per la seva combinació d'estils urbans i jamaicans. Orígens i transformació musical Formació del grup: La idea va sorgir del bateria (Tinet) i el cantant (Roger), amb l'objectiu inicial de fer versions de música jamaicana dels anys 60. Evolució de l'estil: Tot i començar amb la idea de fer versions, de seguida van passar a crear temes propis. Actualment, el seu so és una barreja de reggae, dancehall, dub i pinzellades de drum and bass. Incorporacions clau: Es destaca l'arribada d'en Genís, que va entrar de forma sobtada com a percussionista en un concert i ha acabat sent el guitarrista del grup. Properes actuacions i directe Concert a Tarragona: El proper 19 de setembre a les 24:00h a l'Espai Marquet Hierro (Parc de les Granotes). Compartiran escenari amb La Gran Orquesta Republicana, Qui Sap i Escàndol Públic. Espectacle i improvisació: El grup destaca que el directe és molt més que la música, incorporant-hi espectacle. El cantant, el Roger, té una gran capacitat per a la improvisació. Nova cita: El dissabte 20 actuaran a Riudoms per a l'aniversari del local El Sarau era un vici. Projectes de futur Enregistraments: Gràcies a l'Associació de Músics de Tarragona, han pogut gravar un single. Tenen previst entrar a l'estudi abans de l'estiu vinent per enregistrar una maqueta de 4 o 5 temes que reflecteixi el seu repertori actual. "La música és una carta de presentació, un sentiment que costa d'explicar si no és escoltant-la."