Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

553-576 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
35'
I Festival Internacional de Jazz de Reus
Presentació de l'entrevista i orígens La conversa s'inicia amb la presentació de Jaume Joan Magrinyà, director del primer Festival Internacional de Jazz i president de l'Associació d'Amics del Jazz de Reus. Magrinyà explica que la seva passió pel gènere neix de ben jove, influenciat pel cinema musical i artistes com Xavier Cugat. Perspectiva sobre l'evolució del Jazz Tot i que el seu interès prové del jazz tradicional (Duke Ellington, Louis Armstrong), reconeix l'evolució cap a noves escoles i corrents més moderns com el bebop de Miles Davis o Charlie Parker. Programació Destacada del Festival El festival presenta una combinació de talent local i figures internacionals de gran renom: • Tarragona Reunion Sextet: Presentaran una revisió mítica de l'àlbum Kind of Blue de Miles Davis. • Llibert Fortuny: Definit com "l'home de moda", destaca per la seva formació als Estats Units i la seva energia interpretativa. • Chimo Tébar: Guitarrista reconegut per fusionar el jazz clàssic amb aromes flamenques. • Chano Domínguez: Pianista d'èxit internacional que ha col·laborat amb Wynton Marsalis. Organització i Reptes Econòmics Magrinyà detalla la dificultat de gestionar un festival d'aquesta magnitud des d'una associació petita. Segons explica: "Hem sigut potser una mica massa valents per ser la primera edició." Es discuteix la complexitat d'aconseguir patrocini privat i la dependència de les subvencions de les administracions públiques (Generalitat, Diputació i Ajuntament de Reus). Tancament i Activitats Paral·leles L'episodi acaba repassant els plats forts del final del festival: • Monty Alexander: L'estrella internacional que ve directament de Nova York per tancar l'esdeveniment al Teatre Fortuny. • Concurs per a joves valors: Una iniciativa per fomentar el talent emergent que ha rebut 17 propostes d'arreu de Catalunya. • Activitats culturals: Conferències de Javier Coma i projeccions cinematogràfiques a la sala Arloff.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
La Tremolla presenta 'El Malentès' a la Canonja
Entrevista amb el grup de teatre La Tremolla El programa rep el director Pep Grasset i l'actor Bladi Luzano, membres de la companyia de Vila-seca La Tremolla, per parlar de la seva trajectòria i de la propera representació de l'obra El Malentès d'Albert Camus al teatre de l'Orfeó Canongí. Detalls de la representació i l'obra Data i lloc: Diumenge 23 a les 19:00h a l'Orfeó Canongí. L'obra: Es tracta d'un drama existencialista d'Albert Camus que narra el tràgic intent de retrobament d'un personatge amb la seva família. Posada en escena: Compta amb 5 actors, un disseny de llums acurat i la presència destacada de música en directe amb una violinista integrada en l'acció. Filosofia de la companyia "El teatre és un mirall trencat on cadascú agafa aquell tros de veritat que li agrada." La Tremolla es defineix com un grup de teatre de text que prioritza el rigor cap a l'autor. Durant l'entrevista, reivindiquen la funció social i cultural del teatre: Cultura autèntica: Allunyada de productes prefabricats, buscant que l'espectador pensi i s'emocioni. Compromís amb el text: No fan creacions pròpies, sinó que interpreten autors de qualitat per enriquir tant el grup com el públic. Foment de la cultura: Subratllen la importància que el públic s'acostumi a pagar el valor real de la cultura, ja que aquesta implica un gran esforç i recursos. Referents i futurs projectes Els convidats mencionen els seus referents literaris, destacant noms com Shakespeare, Goldoni, Sergi Belbel i especialment Joan Oliver, de qui estan preparant nous projectes. També han avançat el seu interès futur per dur a escena El verí del teatre i algun projecte arriscat sobre Shakespeare.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
11'
Entrevista al grup La Caixa Fosca: Pop-rock i passió en directe
Entrevista amb La Caixa Fosca El grup barceloní La Caixa Fosca visita els estudis per presentar el seu primer treball discogràfic homònim i parlar del seu concert a la sala La Boqueria de Tarragona. La banda, formada per cinc membres, neix de la fusió de dues formacions anteriors (Hellokatas i Knockout) i aposta per un so pop-rock clàssic amb tocs personalitzats. Punts clau de la conversa: Estil i Influències: Es defineixen com un grup de pop-rock amb influències de bandes americanes com Pearl Jam i clàssics com els Rolling Stones o U2. També reconeixen l'herència del rock català, especialment de grups com Sopa de Cabra. El directe: Prometen un espectacle amb molta canya, superant la intensitat del disc. El seu repertori inclou temes del nou àlbum, maquetes antigues i cançons inèdites que formaran part del seu futur projecte. Sentit de les lletres: Les composicions, escrites majoritàriament pel Rubén Pastor, són reflexions íntimes sobre l'entorn i els sentiments: > "Barcelona no és una cançó dedicada a la ciutat, sinó als sentiments que despulla la ciutat a la nit, quan està buida." Col·laboracions destacades: Han compartit escenari amb figures consolidades de l'escena catalana com Joan Reig (Els Pets), l'Agustí Busom o la Laia de Grisando, creant un pont entre les noves generacions i els anomenats "dinosaures" de la música. Projectes futurs Amb el disc publicat fa vuit mesos, la banda ja està immersa en la creació de nou material i té l'agenda plena de concerts per a la temporada d'estiu, amb parades confirmades a Vila-seca i Vilafranca.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
5'
RAFE Collage: Una nova visió de la cultura rave
Explorant la cultura rave més enllà de la festa En aquesta entrevista, Sergi Nogués (conegut artísticament com a Sergi Maverick) presenta la seva proposta audiovisual interactiva anomenada RAFE Collage, que tindrà lloc a la Sala Zero (mencionada com a Sala Gruf) de Tarragona. L'objectiu principal és desmuntar els prejudicis i oferir una visió multidimensional del que significa realment el moviment rave. Detalls de la proposta audiovisual L'esdeveniment no es defineix com un concert convencional, sinó com una experiència interactiva que combina diversos elements: Material visual: Projecció de diapositives i contingut en format DVD d'esdeveniments com la Barcelona Parade i festivals internacionals a Portugal. Música electrònica: Una selecció musical que fuig del tòpic del techno per incloure estils com el psytrance, els ritmes tribals i el house. Interactivitat: La intenció és obrir un debat amb el públic perquè els assistents comparteixin les seves pròpies percepcions i experiències sobre el moviment. Una definició més àmplia del concepte Sergi Maverick insisteix que la cultura rave s'ha de veure des d'una perspectiva molt més rica que la simple definició de diccionari: "No és només festa, sinó que està associat a uns escenaris, a esdeveniments de relació social i a l'exposició artística i cultural." L'experiència es presenta com un acte d'exposició artística i cultural partint de l'excusa lúdica per arribar a una reflexió més profunda sobre la convivència i la creació col·lectiva.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
19'
Entrevista a Jaume Tugores: Música mediterrània i cinema
Trajectòria i estil musical El músic mallorquí Jaume Tugores explica la seva evolució artística durant els últims 13 anys, culminant en el seu projecte personal de música instrumental. La seva obra s'etiqueta com a mediterrània, una definició que accepta pels timbres emprats, com la guitarra espanyola, la viola, la flauta travessera i el contrabaix. Principals influències Ennio Morricone: Tugores el considera el seu ídol absolut i una influència fonamental en la seva manera d'entendre la intensitat emocional a través de les melodies. Cinema: La seva música està estretament lligada al sèptim art, servint com a vehicle per explicar històries sense paraules. Tradició: Beu de les arrels sonores d'Itàlia, Grècia i les Illes Balears. "He après moltíssim a fer música escoltant el Morricone sense cap dubte." El nou disc: El seu Orient El seu segon treball discogràfic, titulat El seu Orient, transporta l'oient a un orient imaginari i exòtic, inspirat pels contes de Les mil i una nits i les seves vivències a ciutats com Istanbul. El músic destaca que el repte de la música instrumental és comunicar sense la veu humana, tot i que reconeix l'avantatge que aquest llenguatge és universal i entès a qualsevol part del món, com ha comprovat recentment en concerts a Alemanya. Directe i filosofia de vida Tugores es descriu com una persona tranquil·la que busca transmetre intensitat emocional més que força física o volum. Per al seu concert a la Sala 0, proposa una formació en trio que manté la calidesa i l'energia de les seves composicions, convidant a l'oient a un exercici d'introspecció i imaginació.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
30'
Sessió de Benvinguda: Salutacions i Introducció
Introducció i Benvinguda Aquesta sessió es caracteritza per una obertura cordial i repetida on els participants estableixen el contacte inicial. Durant tot l'episodi, es manté un to amable centrat en la cortesia i l'acollida. Dinàmica de la Sessió • Es produeix una iteració constant de la salutació "Bona nit". • El focus principal és establir una connexió directa amb l'audiència des del primer segon. • No es profunditza en temes tècnics o debats complexos, prioritzant la fase de recepció. Punts Clau L'episodi serveix com a preàmbul o espai de trobada on destaca: La repetició rítmica de les salutacions. La generació d'un ambient de proximitat. L'absència de conflicte, buscant una sintonia absoluta entre els interlocutors. "Bona nit" com a eix central de tota la interacció nocturna.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Berta presenta 'Tan al límit': Evolució i sinceritat musical
Entrevista a la cantautora Berta En aquesta conversa, la Berta presenta el seu darrer treball, Tan al límit, i repassa la seva trajectòria des dels inicis més íntims fins a un so més consolidat i proper al pop-rock. El programa explora les seves influències, la seva formació acadèmica i el procés creatiu darrere les seves cançons. Evolució Discogràfica La Berta descriu el seu camí musical a través de tres treballs clau: * Estic relaxada: Un primer disc marcat per balades melòdiques, intimistes i una certa ingenuïtat adolescent. * Am Cents (2000): Un salt cap al pop-rock fruit de la necessitat de transmetre més energia i "canya" sobre l'escenari. * Tan al límit: El seu treball actual, on destaca una definició més clara del so i dels arranjaments gràcies a l'experiència acumulada. Procés Creatiu i Col·laboracions L'artista subratlla la importància de la sinceritat en les seves lletres, que sovint són autobiogràfiques i parlen sobre la rutina, l'amor i les vivències quotidianes. "La música no deixa de ser una manera de transmetre els sentiments; si no transmets, de què serveix?" En aquest nou disc, ha col·laborat amb músics de renom (que han tocat amb Estopa o Joaquín Sabina) i amb el productor Nacho Lesko, aconseguint un equilibri entre el seu origen al piano i un vestit musical més ric. Formació i Influències La Berta té una sòlida formació en música clàssica al Liceu, però un incident de salut durant els seus exàmens la va portar a dedicar-se a la composició actual. Tot i que es troba còmoda amb el clàssic, actualment estudia tècnica de so i busca fusionar diversos estils. Entre les seves referències cita veus amb personalitat com Lenny Kravitz, Macy Gray, Sheryl Crow o Luz Casal. Directes i Propers Concerts L'artista presentarà el disc en format acústic a la Torredembarra, oferint un concert íntim però amb força, incloent elements nous com loops de percussió i fins i tot un remix d'estil més proper al hip-hop.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
Guillermina Motta: 'Fent Equilibris' i el seu llegat musical
Entrevista a Guillermina Motta: Una vida dedicada a la interpretació L'artista catalana Guillermina Motta presenta Fent Equilibris, un extens treball recopilatori que abasta la seva trajectòria musical des de l'any 1964 fins al 2002. Durant l'entrevista, l'artista repassa la seva evolució, la seva visió de la música i la seva actual etapa com a comunicadora. La gènesi del nou recopilatori El treball consta de sis CDs ordenats cronològicament que recullen les peces més significatives de la seva carrera. Confessa haver pres la iniciativa de fer aquest recull per evitar que terceres persones ho fessin sense el seu criteri personal. Afirma haver sentit una barreja de xoc i simpatia en retrobar-se amb la seva pròpia veu i imatge del passat. Filosofia de vida i música Es defineix principalment com a intèrpret més que com a autora, defensant la capacitat d'agafar cançons d'altres i fer-les pròpies. El títol del disc, Fent Equilibris, reflecteix la seva admiració per la gent que no té les coses assegurades i va improvisant per la vida. Motta destaca la cançó El Mestre d'Escola pel seu caràcter social, recordant els infants que envelleixen prematurament a causa de les guerres. "Per mi la millor època és la del dia d'avui, la que estic vivint ara. Perquè la passada està passada i demà no sabrem si viurem." Activitat actual i altres facetes Tot i que va deixar els escenaris l'any 1989, ha col·laborat extensament en ràdio i televisió amb figures com Antoni Bassas i Júlia Otero. Es declara amant de la música clàssica i el bon cinema, recomanant films com El pianista o Lejos del Cielo. Sobre un possible retorn definitiu als escenaris, es manté ambigua, afirmant que viu el present sense planificar fites futures.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Papa Noés i el seu primer disc 'Mono'
Entrevista amb Albert Jordà del grup Papa Noés En aquesta sessió, l'Albert Jordà, líder i cantant del grup Papa Noés, presenta el seu primer treball discogràfic titulat Mono. El grup, originari del Camp de Tarragona, explica la seva trajectòria des de la victòria al concurs de maquetes de la revista Enderrock fins a la publicació amb la discogràfica Global. Filosofia i Estil Musical La banda es defineix per una llibertat creativa total, fugint de modes passatgeres: • La seva filosofia és "fer el que els dóna la gana" i seguir els seus gustos personals. • Defineixen el seu estil com a pop-rock melòdic amb tocs anglosaxons. • Les composicions s'estructuren sovint a partir d'un piano o una guitarra acústica, incorporant posteriorment elements electrònics. Col·laboracions de Luxe L'àlbum destaca per la participació d'artistes consolidats de l'escena catalana: • Lluís Llach: Col·labora en el tema Dins el llit, aportant un aire solemne a la peça que tanca el disc. • Santi Balmes (Love of Lesbian): Participa en el disc, cantant per primera vegada en català en un projecte extern. • Javi Vidal: Ofereix suport tècnic i sonor a l'estudi de gravació. El Directe i l'Escena Local L'Albert comenta les dificultats de fer música a Tarragona, destacant la manca de locals d'assaig i sales d'actuació, tot i que veu una lleugera millora. El directe del grup es descriu com a més desenfrenat i lliure que el disc d'estudi. "És difícil trobar portes obertes, inclús els camins que et portin a aquestes portes."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
6'
Música Dixieland i cuina criolla al Cafè Cantonada
El Festival de Dixieland arriba a la gastronomia En el marc del Desè Festival Internacional de Música de Dixieland a Tarragona, el responsable del Cafè Cantonada, Robert Arrieta, explica com han fusionat la música en directe amb una proposta culinària temàtica. L'establiment ofereix sopars amb actuacions de bandes en un entorn que recrea l'atmosfera de principis del segle XX. Proposta musical i horaris Els sopars i concerts tenen lloc durant tres dies consecutius a les 21:30h, comptant amb una banda diferent cada jornada: * Dijous: La Sitch Band de Sitges. * Divendres: Una banda procedent de França. * Dissabte: Una formació de Madrid. Gastronomia: El menú criollo La proposta gastronòmica és un homenatge a la cuina criolla de Nova Orleans del període 1890-1900, adaptada lleugerament als gustos locals: 1. Amanida de panatges: Un assortiment de diversos tipus de col (repollo) amb una salsa de crema de llet, oli, vinagre i poma. 2. Camarón al licor de taronja: Elaborats amb una base de ceba vermella, alcaparres, pepinets i porros. 3. Pollastre amb salsa elaborada: Pits de pollastre amb una salsa de formatge, nous i un toc de jalapeño (xile). "Fem una selecció de receptes per internet i les adaptem una mica perquè el sabor no sigui tan fort i agradi aquí, reduint ingredients com el picant." Èxit de convocatòria L'esdeveniment ha tingut una gran rebuda, amb el divendres ja completament ple (overbooking) i reserves que freguen el 90-95% de la capacitat per a la resta de dies. L'ambientació del local, que data del 1904, complementa perfectament l'estètica del festival.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Entrevista a la Pixi Dixi Band al Festival de Tarragona
La Pixi Dixi Band i el so de Nova Orleans L'episodi presenta una entrevista amb Sisko Lider (clarinet) i Carles Borràs (saxo), membres de la formació tarragonina Pixi Dixi Band. El grup, que celebra quasi una dècada de trajectòria, comparteix la seva passió pel dixieland, l'estil més tradicional del jazz originari de Nova Orleans. L'essència del Dixieland Els músics expliquen les característiques que defineixen aquest gènere: Instrumentació: La banda està formada per set músics amb instruments de vent (trompeta, clarinet, saxo, trombó, tuba), banjo i bateria. Tècnica i improvisació: Es basa en un tema central a partir del qual cada músic improvisa. A diferència de la música clàssica, els accents recauen en els temps secundaris (el dos i el quatre). L'esperit alegre: Es destaca la tradició dels enterraments a Nova Orleans, on després de la tristesa es tocava música festiva per celebrar la "millor vida" del difunt. Diferències amb el Swing Segons els convidats, encara que sovint es confonen, hi ha diferències clares: "El dixieland s'associa a bandes petites de carrer, mentre que el swing és propi de les Big Bands amb seccions de vent potents." Participació en el Festival de Tarragona La banda és una habitual del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Durant l'entrevista, comenten la seva experiència tocant sobre una nàrria de cavalls (un antic carro de transport de cervesa) i anuncien les seves properes actuacions en locals tancats i sopars temàtics a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Taller de Gòspel al 10è Festival de Dixieland
El Gòspel com a Expressió de Sentiment i Vida En el marc del Desè Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, l’entrevistador presenta una activitat que va més enllà dels concerts convencionals: un taller de gòspel obert a tota la ciutadania. L'Oriol Carbonell, representant de l'associació Taller de Gòspel, explica la filosofia i els detalls d'aquesta jornada formativa. Conceptes clau del Gòspel L'Oriol defineix aquest gènere no només com a música, sinó com una forma de comunicació profunda: Origen: Neix del mestissatge entre la música africana, l'experiència de l'esclavatge als Estats Units i els espirituals negres. L'instrument principal: La veu és l'eix central, però no cal una tècnica perfecta, sinó capacitat d'expressió. Gènere germà: Es destaca la seva connexió directa amb el blues i el jazz (especialment l'estil Dixieland). Detalls del Taller a Tarragona El taller tindrà lloc aquest dissabte a l'Antiga Audiència i presenta les següents característiques: Horari: Sessió de matí (10:00h a 14:00h) i tarda (16:00h a 18:00h). Metodologia: Inclou escalfament vocal, separació per tessitures i aprenentatge de repertori, gran part del qual és composició de l'instructor, Emmanuel Job. Inclusivitat: Està obert a tothom, sense necessitat de saber llegir partitures ni tenir una religiositat específica. "El gòspel és una experiència humana, una qüestió d'actitud. Si tens ganes de transmetre el que portes a dins, pots cantar gòspel." Objectius del taller L'objectiu principal és que els assistents perdin la por i la vergonya, fomentant que es llencin a fer solos i a expressar-se amb total llibertat emocional. L'organització també disposa d'una pàgina web oficial on es pot consultar l'agenda d'esdeveniments relacionats amb aquest gènere a tot el país.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Entrevista a Roser: del taller de Popstars al seu disc 'Desperter'
Trajectòria i orígens professionals La Roser Murillo Rivera, coneguda artísticament com a Roser, explica que la seva vinculació amb el món de l'espectacle és vocacional i heretada de la seva família de faranduleros. Tot i que el gran públic la va conèixer arran del concurs de televisió Popstars, l'artista destaca que ja tenia una sòlida experiència prèvia: Va començar professionalment als 18 anys. Va treballar en orquestres, sales de festa i el món de la moda i publicitat. Defineix l'etapa de les orquestres com una escola de maestria i d'agafar tables a dalt de l'escenari, malgrat la duresa de la vida en ruta. L'experiència a Popstars L'artista descriu el seu pas pel programa com una experiència dura però molt positiva a nivell personal. Subratlla l'aïllament total i la pressió de no tenir contacte amb l'exterior. "Arribes a perdre la noció del temps i del que està passant... et sembles que només existeix allò." Un dels moments clau va ser la seva renúncia voluntària al final del concurs, cedint el seu lloc a una companya després de diverses nominacions seguides, una decisió de la qual afirma no penedir-se. 'Desperter': El seu primer treball discogràfic El seu disc debut, titulat Desperter, és el resultat d'una col·laboració amb la discogràfica Warner. Roser destaca la llibertat creativa que ha tingut: Ha tingut carta blanca per decidir l'estil, les fotos i la producció. Inclou temes per ballar, però també balades i estils més romàntics. S'ha estrenat com a lletrista amb la cançó que dóna títol a l'àlbum. Referents i futur Musicalment, es defineix com una amant dels musicals (com Chicago) i cita Jennifer López com el seu gran referent pel seu caràcter polifacètic. De cara al futur, el seu objectiu és consolidar la seva carrera solista i poder viure plenament de la seva pròpia música i posta en escena.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Jordi Uguet presenta 'Elixir de la vida' a Tarragona
Entrevista a Jordi Uguet: Música i Trajectòria El músic i artista multidisciplinari Jordi Uguet visita la ciutat de Tarragona per presentar el seu treball discogràfic titulat Elixir de la vida. Durant l'entrevista, s'explora el seu periple internacional i la riquesa d'una proposta musical que beu de múltiples fonts. Formació i Trajectòria Internacional Uguet explica que la seva carrera s'ha forjat principalment a l'estranger, destacant dos punts clau: Londres: On va desenvolupar la seva faceta com a cantautor i va aprendre el procés d'autoproducció. Destaca la forta infraestructura musical de la ciutat i la cultura dels pubs amb música en viu. Estats Units: Una etapa de contacte amb la gent i aprenentatge vital abans de centrar-se en el seu projecte seriós. Estil i Influències La seva música es defineix com una fusió amb una base clara de pop, però amb pinzellades d'altres gèneres: Bossa nova, soul i certs matisos de jazz. Ús puntual de recursos electrònics en la producció sense perdre l'essència orgànica. Versions personals, com la seva interpretació d'Imagine de John Lennon, gravada de forma espontània a l'estudi com a protesta contra la censura posterior a l'11 de setembre. L'Artista Multidisciplinari A part de la música, Jordi Uguet destaca per la seva vessant en les arts plàstiques: "Viure de la música és difícil; no t'ho pots prendre com una professió al principi, és sempre un extra." És dibuixant de còmics (deixeble de Juan Boix). Format en Belles Arts, treballa com a dissenyador gràfic i escenògraf. El Concert a la Sala Zero La presentació d'aquesta nit a la Sala Zero (mencionada com a Sala Gruf) es farà en un format trio reduït (veu, percussió i guitarra) per adaptar-se a l'espai i oferir una experiència més íntima i acústica, combinant temes del disc amb cançons inèdites.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Concurs de maquetes 'Enganxa't a la Música'
Presentació del concurs 'Enganxa't a la Música' L'entrevista a David Fernández, del programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio, desgrana els detalls de la primera edició d'un ambiciós concurs de maquetes destinat a promocionar la música cantada en català arreu dels Països Catalans. L'objectiu és oferir una plataforma professional lluny dels errors de certàmens anteriors. Detalls clau del certamen Àmbit territorial: Obert a grups i solistes de tots els Països Catalans. Requisit lingüístic: Les obres han de ser preferentment en català, tot i que s'accepta el mestissatge lingüístic. Termini d'inscripció: Les maquetes es poden enviar fins al 31 de març a l'apartat de correus 301 de Reus. Fases del concurs: Una preselecció territorial per garantir la imparcialitat, seguida de semifinals al juliol i una gran final el 31 de juliol al local Suau de Reus. Jurat i selecció de guanyadors Es destaca un sistema de selecció innovador que divideix el territori en vuit zones ràdio-fòniques. Cada emissora col·laboradora vota els grups d'altres zones per evitar amiguismes. El jurat final compta amb professionals de renom com: - Pep Poblet (saxofonista). - Jesús Rovira (Lax'n'Busto). - Jordi Turtós (director artístic del Mercat de Música Viva de Vic). El Premi El guanyador obtindrà l'enregistrament i edició d'un CD amb el segell La Padrina Edicions. "Hem volgut fer un contracte només per un treball discogràfic per no lligar els grups innecessàriament, a diferència d'altres concursos." L'acte de presentació oficial tindrà lloc el 23 de gener al local Suau amb l'actuació del grup Sotrac, produït per Marc Parrot.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Oce d'Odissea 2002 i el portal Esquiades.com
Balanç de la Festa Odissea i el Model de Negoci Digital En aquesta conversa, en Rafa Fuertes analitza l'èxit de la segona edició de la festa Odissea, celebrada al pavelló de Reus, i presenta el portal Esquiades.com, una iniciativa pionera en la venda de paquets de neu a través d'internet. L'èxit de la festa Odissea 2002 Gran afluència: La festa va omplir el pavelló poliesportiu de Reus amb unes 4.000 persones, consolidant-se com una alternativa d'oci nocturn per Cap d'Any. Organització complexa: Malgrat ser un equip reduït (dues o tres persones), la planificació comença amb sis mesos d'antelació per gestionar permisos, assegurances i contractes. Logística de transport: Es destaca la flota de 9 autobusos que connectaven Tarragona i Reus cada 5 minuts, garantint la seguretat i facilitant el desplaçament dels assistents. Esquiades.com: Neu a preus assequibles per a joves Concepte: Un portal online que ofereix viatges a la neu econòmics, principalment a l'estació de Port Ainé. Ofertes competitives: Packs que inclouen allotjament (hotels o albergs), mitja pensió i forfaits per preus que ronden els 94 euros (o 75 euros en règim d'alberg). Estratègia digital: Tot i que el sector encara mostra certes reticències al pagament per internet, el portal aposta per la simplicitat: reserva digital, pagament per transferència o targeta, i identificació directa amb el DNI sense necessitat de bitllets físics. El futur dels negocis a la xarxa "Internet corria, però no corria tant com la imaginació. Ara hem d'anar a poquet a poquet, guanyant la confiança del client pas a pas." L'entrevistat subratlla que la clau del futur és la digitalització progressiva i el tracte personalitzat a través de telèfons d'atenció al client per resoldre dubtes dels usuaris encara poc habituats a l'entorn web.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Kabul Babà: El nou camí després de Sopa de Cabra
Una nova etapa musical: Del comiat de Sopa de Cabra a Kabul Babà L'episodi explora la transició vital i artística de diversos membres de la mítica banda Sopa de Cabra (Cuco i Pec) cap a un projecte totalment nou: Kabul Babà. Acompanyats pel vocalista Nil Torres, el grup presenta el seu disc debut, Club, un treball que busca distanciar-se de l'etiqueta del "rock català" tradicional per explorar sonoritats més eclèctiques i personals. Formació i Origen del Nom • El grup neix de la voluntat d'experimentar sense les pressions de la seva anterior etapa. • El nom Kabul Babà prové de la fusió d'una llavor de planta afgana i un homenatge a la resistència del poble de Kabul contra la guerra i els talibans. • La banda inclou a Cuco (baix), Pec (guitarra) i Pep (bateria), tots tres exmembres de Sopa de Cabra, juntament amb en Nil a la veu. El Disc: "Club" "Hem intentat fer cançons positives amb un punt de sarcasme, aplicables a situacions quotidianes però amb una vessant existencialista." L'àlbum, titulat Club, es presenta com un espai obert a la participació. Conceptes clau del disc: • Lletres existencialistes: Tot i tractar temes socials i polítics, ho fan des de la sensibilitat i l'interpretativitat, permetent que cada oient hi doni el seu propi significat segons el moment vital. • Producció: Ha comptat amb la col·laboració de Josep Tió com a productor i col·laboracions de Gerard Quintana, mantenint la bona relació entre els antics companys. • Estil: Es defineixen com a eclèctics, barrejant rock, guitarres potents i una cerca de la innovació vocal per part d'en Nil, a qui defineixen amb una veu camaleònica. Situació del Panorama Musical Els convidats reflexionen sobre la dificultat de la indústria actual, on la facilitat per crear música contrasta amb la complexitat de trobar sortida comercial. Defensen la seva proposta com una "obran d'art" fruit d'un any i mig de treball constant tancats en una sala a l'Alt Empordà.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Vicenç Canyón i el triomf de Carro de Baco a Washington
L'Èxit de Carro de Baco als Estats Units L'actor Vicenç Canyón, membre de la companyia Carro de Baco, relata l'experiència viscuda al festival internacional de teatre de Washington. Com a única representació de l'Estat, la companyia va rebre una acollida espectacular que va superar totes les seves expectatives inicials. Una Recepció d'Alt Nivell • La rebuda a l'aeroport va ser digna d'estrelles, amb recepcions de gala, catifa vermella i la presència de grans cadenes de televisió com Galavisión i Univisión. • Contràriament al que esperaven, van ser rebuts amb mariachis a la Casa de México i van haver de fer discursos directament després del vol, encara amb la roba de viatge. L'Experiència Teatral i el Doblatge L'obra representada, "La Curva", va comptar amb un sistema de doblatge simultani sorprenent: • Cada actor tenia un doblador que interpretava el guió en anglès de manera dramatitzada • L'organització del festival va permetre un debat posterior amb el públic, on els assistents van demostrar un interès profund pels detalls tècnics i conceptuals de l'obra. Anecdotari: Bombers i Falsa Alarma Durant la segona funció, es va viure un moment de tensió quan la màquina de fum va activar els sensors d'incendis: "Tothom va haver d'abandonar el teatre i van venir els bombers dels Estats Units amb un camió al·lucinant. La gent cridava 'atac terrorista' per la por que tenen allà." L'incident es va repetir dues vegades a causa de la sensibilitat dels sensors, tot i que finalment l'espectacle va poder continuar amb èxit. Crítica i Futur de la Companyia L'obra ha rebut elogis de mitjans prestigiosos com el Washington Post, que ha destacat la qualitat de la direcció d'Antònia Castillo i les actuacions. Malgrat l'èxit internacional, Canyón lamenta les dificultats per accedir als teatres de Barcelona a causa de l'amiguisme i la manca de "padrins", tot i que la companyia segueix movent el seu dossier per festivals internacionals.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Efemèrides Musicals: Bad English i la Trajectòria de Bob Dylan
Resum de les Efemèrides Musicals del 27 de Febrer L'episodi d'avui repassa dues fites clau en la història de la música moderna: el naixement i evolució del supergrup Bad English i la llegendària carrera del cantautor Bob Dylan. L'Auge i Caiguda de Bad English El 27 de febrer de 1954 va néixer el guitarrista Neil Schon (erròniament anomenat Sean al text), fundador de la banda Bad English el 1988. Aquesta formació va destacar per: Ser un supergrup que combinava membres de Journey (Neil Schon i Jonathan Cain) i The Babies (John Waite). L'èxit comercial de balades composades per Diane Warren, com ara When I See You Smile. La seva dissolució l'any 1991 a causa de tensions internes, forçant el retorn dels seus membres a projectes anteriors. El Llegat de Bob Dylan: De Minnesota als Grammys Es recorda que el 1999, Bob Dylan va guanyar tres premis Grammy. El text detalla l'evolució de Robert Allen Zimmerman (el seu nom real): Inicis i Influències: El seu pas per grups com Golden Shorts i la gran influència de figures com Woody Guthrie i Little Richard. Transició Musical: De ser el màxim exponent del folk compromès amb el disc The Freewheelin' Bob Dylan a la seva polèmica però exitosa incursió en el rock el 1965. Fites clau: > "Like a Rolling Stone" és considerada una de les millors cançons de la història. L'accident de moto de 1966 que el va apartar de l'escena pública. Col·laboracions destacades com la de Johnny Cash a Nashville Skyline i la seva etapa amb el supergrup Traveling Wilburys. L'episodi conclou recordant el seu Oscar l'any 2001 pel tema Things Have Changed.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Pere Crim i el repte del hip-hop en català
Entrevista a Pere Crim: Hip-hop i l'ús del català Pere Crim presenta el seu projecte musical pioner en l'escena del hip-hop cantat en català. Amb una visió crítica i directa, l'artista explora les injustícies socials a través d'una proposta que utilitza la llengua pròpia per expressar-se amb la màxima claredat possible. Idees principals del projecte L'elecció del català: L'autor defensa que el mèrit no hauria de ser fer música en català, sinó la qualitat de la proposta. Per a ell, és la via més natural per transmetre la seva frustració i crítiques. Crítica social i el concepte de "Crim": El nom del projecte sorgeix d'una obsessió per la delinqüència i les injustícies que s'observen a la societat i als mitjans. No busca fer política activa, sinó actuar com un observador que exposa el que veu. Evolució sonora: Pere Crim, originalment bateria en orquestres de patxanga, ha passat d'instruments acústics a la creació de bases mitjançant màquines, samplers i música electrònica. "Tenia moltes ganes de cagar-me en moltes coses i el més clar que podia trobar era fer-ho en català." El format dels directes Tot i que el material de la maqueta és purament electrònic, el grup ofereix un directe potent que combina la tecnologia amb la força del directe real: Pere Crim a la veu (rapejat). Un bateria i un baixista de carn i ossos. Un DJ encarregat de controlar caixes de ritme i samplers en viu.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
30'
Entrevista al grup Mil Històries: música, web i futur
Trajectòria i Estil Musical El grup Mil Històries sorgeix de la dissolució de Doctor Birras a finals del 1997 o principis del 98. Els tres membres fundadors van decidir continuar amb un projecte nou buscant una evolució estilística. Definicions i Composició • Es defineixen principalment com un grup de pop en castellà. • Busquen un so fresc i tendre, però que abasti des de balades tranquil·les fins a cançons més rockeres. • La música té una forta base de guitarres i les lletres són una part fonamental de la seva identitat. La Importància de les Històries El nom del grup no és casual; el seu objectiu principal és explicar històries de persones amb les quals el públic es pugui sentir identificat. "Moltes de les cançons que m'agraden són aquelles amb les quals m'he sentit identificat per la lletra en el moment que van sortir." Tipologia de lletres • No acostumen a ser autobiogràfiques, tot i que sovint contenen punts personals o sensacions viscudes. • Expliquen perspectives diferents sobre un mateix tema (com la nit vista per tres persones diferents). • Combinen temes tristos o reflexius amb temes més divertits per donar varietat al seu repertori. Influències Musicals Els membres admeten tenir una gran varietat d'influències, des del rockabilly i el heavy fins al pop més comercial: • Grups del panorama català com Els Pets. • Cantautors com Fito Páez o bandes clàssiques com Los Secretos i Revolver. • També referents internacionals com Metallica o Red Hot Chili Peppers. El Repte de la Indústria i l'Aposta Digital El grup critica durament el funcionament de les grans discogràfiques i la seva falta de respecte cap als grups emergents. Davant les dificultats per gravar un CD amb el suport d'un segell important, han decidit ser optimistes i buscar alternatives. L'estratègia a Internet • Han llançat el seu nou web: milhistorias.net. • Ofereixen les seves cançons de forma gratuïta per a qui es registri, una novetat absoluta en el seu entorn. • Volen utilitzar la xarxa per crear una comunitat i informar sobre els seus concerts i novetats de manera directa. Música en Directe L'episodi inclou una interpretació acústica de la cançó que narra les històries de la Sara, el Jorge i l'Alfredo durant la nit. També es promociona el seu concert a La Vaqueria de Tarragona, on comptaran amb col·laboracions especials de músics locals.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
24'
Recull de Benvingudes i Reflexions Nocturnes
Introducció a la Jornada Nocturna En aquesta sessió es presenta una llarga reiteració de salutacions, establint un marc de diàleg constant i proximitat amb l'audiència. L'intercanvi sistemàtic de paraules busca crear una atmosfera de calma i benestar abans d'aprofundir en temes més complexos. Dinàmiques de la Comunicació • La importància de la salutació inicial com a base del respecte. • El manteniment d'un ritme constant per captar l'atenció de l'oient. "Bona nit com a mantra de connexió entre els interlocutors." Conclusions de la Trobada El tancament de la sessió reforça la voluntat de mantenir una comunicació oberta i fluida, destacant que la repetició és una eina útil per a la memorització de conceptes bàsics.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
34'
Entrevista al grup Sutrac: Nou disc i concert a Reus
Entrevista al grup Sutrac El programa rep el David i el Toño, membres de la formació musical Sutrac, per parlar del seu darrer treball discogràfic homònim i de la seva trajectòria en l'escena musical catalana. Nou disc i estil musical • El grup presenta el seu primer CD oficial, anomenat Sutrac, després d'anys de recorregut des del 1995. • Defineixen el seu estil com pop rock melòdic, centrant-se en crear cançons boniques i cuidar les lletres en català. • Han comptat amb la producció de Marc Parrot, qui també ha col·laborat en les veus de diversos temes. Èxit a les llistes i singles • El primer senzill, Susana, ha estat un gran èxit, arribant al número 1 en emissores com Flashback durant el període nadalenc. • Actualment promocionen el seu segon senzill, Chic Manu, una cançó que originalment va néixer com un crit d'atenció cap a l'oblit que pateixen les Terres de l'Ebre. Visió de la música en català • Els membres de Sutrac defensen una visió natural de la llengua: > "Volem que la gent escolti la nostra música no perquè estigui en català, sinó perquè el producte és bo." • Reivindiquen una obertura d'estils dins la música catalana per fugir dels clixés i els guetos musicals de dècades anteriors. Properes actuacions • Demà a les 22:30h actuen al Pub Suau de Reus, en un concert de presentació d'un concurs de maquetes. • Dissabte participaran en un concert solidari a l'Hospitalet de l'Infant en suport a la causa zapatista de Chiapas.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
23'
Nidè presenta el seu tercer disc Espines
Trajectòria i Origen del Grup Els membres de Nidè expliquen com es van conèixer per casualitat fa sis anys, formant un grup amb influències molt dispars que van des de la música celta i el jazz fins a l'electrònica i el rock. Amb tres discos publicats, el grup destaca la seva capacitat per barrejar estils i la seva filosofia de treball constant. El Nou Disc: Espines El tercer treball discogràfic del grup, titulat Espines, representa una evolució significativa respecte als anteriors treballs en català: • Producció de qualitat: Gravat durant tres mesos amb el productor Santi Picó i col·laboracions com la del guitarrista Chicuelo. • Canvi de llengua: En aquest disc han passat al castellà per motius de mercat i oportunitats amb discogràfiques estatals. • Temàtica: Les lletres, escrites majoritàriament pel Ferran, barregen històries quotidianes (com a Tu hermana) amb reflexions interiors. "Amb aquest disc ens hem pogut treure unes espines que teníem clavades per falta de mitjans o temps en el passat." El Directe i l'Espectacle Nidè es defineix pels seus directes dinàmics i originals, on busquen distreure el públic amb elements teatrals i una gran varietat instrumental: • Utilitzen instruments poc comuns com el Sakuhachi (flauta japonesa), violins, harmòniques i diverses percussions. • Realitzen versions personals de grups com els Beatles, que consideren el seu referent absolut. • Incorporen gags i moments participatius, com el repte del teclista Xavi cantant per ser "salvat" pel públic. Reflexió sobre la Indústria Musical Els músics lamenten l'estat actual del mercat a Catalunya, que descriuen com a "apagat" per als grups joves. Fan una clara distinció entre: 1. Grups: Basats en la convivència, el treball a llarg termini i la creació pròpia. 2. Artistes: Més enfocats a la interpretació de cançons alienes i la venda immediata. Malgrat no viure exclusivament de la música, el grup manté la seva passió per millorar i tocar sense la pressió comercial de les llistes de vendes.