Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

601-624 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
18'
Evolució i preus de l'habitatge a Tarragona (2002-2003)
L'encariment de l'habitatge a les comarques de Tarragona L'entrevista amb Manuel Niñarola, president dels promotors de Tarragona, analitza la pujada dràstica del preu dels pisos durant l'any 2002, que s'ha situat entre un 14% i un 15% de mitjana a la província. Aquest increment es deu a diversos factors econòmics i estructurals: Escassetat de sòl: El preu del sòl és el principal motor de l'encariment. Interessos baixos: Faciliten la demanda del comprador final. Inversió externa: Capitals d'altres sectors es desvien cap a l'immobiliari per la seva rendibilitat i plusvàlua. Oferta i demanda: La forta demanda, tant de primera com de segona residència (costa), manté els preus a l'alça. Polítiques d'habitatge i la Nova Llei d'Urbanisme Niñarola destaca la importància de la nova llei d'urbanisme del Parlament de Catalunya per agilitzar la gestió municipal i augmentar la disponibilitat de sòl. "Entenem que falta gestió per part de molts ajuntaments a impulsar el desenvolupament del sòl i els plans parcials." Un punt clau és la reserva del 20% de sòl per a habitatge protegit, una mesura vital per evitar que la gent jove i les rendes més baixes quedin excloses del mercat. Expectatives per al 2003 Les previsions per a l'any 2003 no són optimistes pel que fa als preus. Tot i que es preveu un creixement de l'activitat del sector d'un 3%, s'estima que els preus continuaran pujant entre un 10% i un 13% a causa del cost de la mà d'obra i la manca de sòl barat. Situació gremial: El sector de la construcció i la CEPTA L'entrevista tanca amb el procés de reintegració de la patronal de la construcció a la CEPTA. Niñarola condiciona la tornada a una reforma estatutària que asseguri la representativitat de les sectorials (que gestionen milers de treballadors) davant les afiliacions directes individuals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Els Tres Tombs i el 650è Aniversari del Gremi
La Tradició dels Tres Tombs i la Cultura del Transport L'entrevista destaca el creixement de la festa de Sant Antoni Abat a Catalunya, una celebració que recupera la cultura del transport i el vincle històric entre el pagès i el cavall. A Tarragona, aquesta desfilada es viu com una exposició pausada on els carruatges llueixen la seva personalitat pròpia sense els riscos de velocitat de localitats com Valls. Desafiaments Logístics i Econòmics Organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud implica una gestió complexa: Intercanvi col·laboratiu: Molts participants baixen de poblacions veïnes per pur plaer d'exhibir els seus animals i carros, el que redueix costos. Pressupost elevat: Portar carruatges històrics i originals de l'altre punta de Catalunya (com Igualada) pot costar fins a 300.000 pessetes per unitat a causa del transport. Suport institucional: S'estima un pressupost necessari de mínim quatre milions de pessetes, finançat parcialment per l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i el Port. Celebració del 650è Aniversari del Gremi L'edició d'aquest any és especialment rellevant pel 650è aniversari de l'entitat. Per commemorar-ho, s'estan gestionant diversos actes: Intent de portar la Guàrdia Urbana de Gala i la seva banda de música des de Barcelona. Exposicions vinculades al patrimoni de Jujol, en col·laboració amb la Fundació La Caixa. Recuperació de la imatge de Santa Magdalena, destruïda el 1936, gràcies a aportacions particulars. "A un cavallista li agrada exhibir el seu cavall... és com un col·leccionista de fotos o d'altres obres d'art." Benemèrita de Sant Antoni Al marge de la gran desfilada de carros, es manté la tradició de la benedicció dels animals de companyia (gats, gossos, ocells i tortugues) i de les coques de Sant Antoni, una cita molt participada pels ciutadans de la part baixa de Tarragona i dels pobles veïns.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
22'
Implantació del nou contracte de neteja a Tarragona
Renovació del servei de neteja i gestió de residus L'entrevista amb Agustí Mallol, tinent d'alcalde de Medi Ambient, detalla l'estat actual del procés d'implantació del nou contracte de neteja pública a Tarragona. El regidor destaca que el projecte es troba en una fase avançada i segueix el calendari previst per millorar la qualitat de vida i la imatge de la ciutat. Punts clau de la renovació: Maquinària i Tecnologia: S'ha apostat pel 100% de vehicles amb gas natural comprimit, una fita pionera a l'estat que redueix el soroll i millora la qualitat de l'aire. Calendari d'implantació: La neteja viària ja està al 80% de la seva capacitat. La renovació total de contenidors d'escombraries (uns 1.400) finalitzarà al gener. La recollida selectiva s'iniciarà l'1 de febrer amb 1.000 nous contenidors. Es preveu que el sistema estigui completament operatiu a mitjans de març. Innovacions i serveis addicionals: Contenidors soterrats: Es preveuen sis zones inicials en llocs emblemàtics com la Plaça de la Font, el Serrallo o la Rambla. Informadors ambientals: A partir del 20 de gener, visitaran comerços i indústries per explicar els nous protocols de recollida de cartró i residus industrials. Deixalleria mòbil: Servei actiu per apropar el reciclatge de petits residus als barris i escoles. "No hi ha cap ciutat a l'estat que hagi apostat pel 100% de gas comprimit, busquem millorar el soroll i la qualitat de l'aire." Projectes de futur: La Protectora d'Animals El regidor també ha confirmat l'inici de les obres de la nova protectora d'animals al polígon de Riu Clar. Després d'anys de dificultats per trobar un emplaçament sense oposició veïnal, les noves instal·lacions tindran 5.000 m² i podrien estar enllestides entre maig i juny, segons el ritme de les obres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
13'
Gala de l'Esport a Tarragona: Premis i Reconeixement Social
L'Esport com a Eix Social a Tarragona El text destaca la profunda transformació de l'esport a la ciutat de Tarragona. El que fa un segle era una activitat per a un sector molt reduït de la població, s'ha convertit avui en l'element més socialitzador i accessible per a tothom. L'esport ja no entén de classes socials ni de poder adquisitiu; és una eina d'integració que arriba a tots els barris. Una Gala per Valorar el Voluntariat i l'Esforç L'Ajuntament de Tarragona organitza una gala (en format sopar el 28 de febrer) per reconèixer la tasca sovint invisible que hi ha darrere de la pràctica esportiva. Els punts clau d'aquest reconeixement inclouen: Voluntariat desinteressat: Persones que garanteixen el funcionament d'entitats i clubs. Figures professionals i amateurs: Des d'atletes d'elit fins a valors emergents. Justícia per a l'arbitratge: Reconeixement de la difícil figura de l'àrbitre com a peça indispensable. Categories i Distincions dels Premis Els guardons es divideixen en tres grans blocs que busquen cobrir tot l'espectre del món esportiu: Bloc Competitiu: Millors esportistes (masculí i femení), l'esportista revelació i el millor àrbitre. Bloc de Trajectòria i Valors: Inlou categories com el millor veterà, la llegenda esportiva, la dedicació professional i el reconeixement a la tasca directiva. Bloc Social i Humà: Premis especialment emotius com: Joc Net: Per combatre l'agressivitat en l'esport. Humanisme: Reconeixent figures com els utillers o col·laboradors altruistes. Esports especials: Dirigit al foment de l'esport per a persones amb discapacitat. Empresa i Esport: Per agrair el suport dels patrocinadors. "L'esport és l'element més socialitzador que hi ha en aquests moments a la ciutat." Participació Ciutadana La selecció dels guanyadors no és tancada; qualsevol ciutadà o entitat pot presentar candidatures a través de butlletes o directament a la Conselleria d'Esports. Un jurat de l'Observatori de l'Esport serà l'encarregat de dictaminar els guanyadors finals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
8'
Festa Major de Vila-seca: Tradició i Equipaments
Preparatius i ambient de la Festa Major L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, descriu l'ambient previ a la celebració amb un municipi bolcat en els darrers detalls. Les brigades municipals i les entitats treballen en l'escenografia i el muntatge de carpes i espais per garantir que tot estigui a punt per a la festa. L'Auditori Josep Carreras i el Pregó Un dels pilars d'aquesta edició és la utilització del nou Auditori Josep Carreras. Aquest espai no només acollirà l'acte solemne del pregó, sinó que també referma la seva vocació com a equipament de referència per a totes les comarques tarragonines. El pregoner: Enguany serà Joan Maria Pujals, exalcalde de la vila i actual director de l'Institut Ramon Llull, una figura clau per a la projecció de la cultura catalana. L'acte: Després del pregó, s'oferirà un concert del duo dels germans Tieles (violí i piano), destacant la qualitat acústica de la sala. "És un equipament públic que està a Vila-seca, però que està obert de bat a bat a tothom que vulgui gaudir-lo." El Cós de Sant Antoni: Tradició Hípica L'esdeveniment estrella de la programació és, sens dubte, el Cós de Sant Antoni, les tradicionals curses de cavalls que se celebren el diumenge 19 de gener al circuit de la Torre d'en Dolça. Competició: Es disputaran quatre grans curses amb cavalls de pura sang anglesos, tant de galop com de trot. L'entorn: L'alcalde destaca la bellesa de l'ambient hípic, amb els genets i cavalls en les seves millors gales dins d'un espai natural recuperat. Logística: L'Ajuntament ha previst zones d'aparcament suficients per als visitants de fora i recomana l'ús de transport col·lectiu o caminar per als residents locals. Altres activitats destacades La programació és transversal i inclou propostes per a tots els públics: 1. Gala de l'Esport: Es presenta com una sorpresa total pel que fa a continguts i convidats. 2. Balls de Festa Major: Amb les reconegudes orquestres La Meravella i Alcatraz. 3. Teixit associatiu: Una gran implicació de les entitats locals que nodreixen el programa d'actes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
6'
Presentació de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès 2003
Llançament de la Segona Edició de l'Agenda Local L'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona ha presentat l'edició de l'any 2003 de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès. Francesc Valls Calçada, gerent de l'entitat, destaca que aquesta iniciativa busca ser una guia pràctica per als ciutadans, seguint el model de referència de Tarragona Ràdio. Novetats i Continguts Principals L'agenda ha estat dissenyada per ser més funcional i còmoda de portar que la versió anterior. Entre el seu contingut hi trobem: Informació de serveis: Horaris d'autobusos urbans, trens amb perspectiva tarragonina, mercats i telèfons d'interès. Esport i cultura: Calendaris del CBT i del Nàstic, així com dates de la Setmana Santa, el Festival de Dixieland o Tàrraco Viva. Utilitats personals: Receptes de cuina estacionals (romesco, panellets) i el Calendari del Contribuent per evitar recàrrecs en els impostos. "És una guia necessària per subsistir, sobreviure i viure a Tarragona." Distribució i Disponibilitat La publicació té un preu simbòlic d'un euro i es podrà trobar a partir d'aquest cap de setmana a les llibreries del Gremi de Llibreters i als quioscos de la ciutat. S'ha realitzat una tirada limitada de 4.000 exemplars, ja que l'any passat l'acollida va ser un èxit total de vendes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Ajuts de 1.200 euros per a mares treballadores a Tarragona
Gestió i afluència de les noves ajudes a la maternitat L'Agència Tributària ha posat en marxa la nova deducció per maternitat prevista en la Llei 46/2002. El representant de la delegació de Tarragona analitza l'enorme afluència dels primers dies, que ha superat totes les expectatives inicials. Canals de sol·licitud Per evitar col·lapses a les oficines físiques de Tarragona, Reus i Tortosa, es recomanen diverses alternatives: Internet: És la via més ràpida i còmoda. Es requereix el certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o el número de referència de la carta personalitzada enviada per l'Agència. Telèfon: Mitjançant el número 901 200 345. Es recomana trucar a primera o última hora per evitar la saturació de les línies. Presencial: Tot i que es pot fer a les oficines, s'ha estès la distribució d'impresos als Registres Civils per facilitar el tràmit en el moment d'inscriure el nadó. Requisits per beneficiar-se de l'ajut Les condicions per accedir a aquesta deducció de 1.200 euros anuals per fill són directes: Tenir fills menors de tres anys. Treballar per compte d'altri o propi i estar donada d'alta a la Seguretat Social o mutualitat. La cotització mínima ha de ser equivalent a l'import de la deducció (uns 100€ mensuals). En jornades parcials, cal treballar els 30 dies del mes; en jornades completes, un mínim de 15 dies. "L'import de 1.200 euros és el sumatori de la quantitat aportada per l'empresa i la quantitat aportada per la mare treballadora." Terminis i pagaments L'ajut es pot percebre de forma anticipada mes a mes (100€/mes). Les sol·licituds presentades durant el gener es començaran a cobrar a partir de la segona quinzena de febrer mitjançant domiciliació bancària. Es recorda que no hi ha un límit temporal immediat, ja que la mesura és de caràcter indefinit mentre no canviï la normativa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
IA i salut: L'URV a la final de l'Agent Cities
Intel·ligència Artificial aplicada a la salut pública L'entrevista presenta un projecte pioner desenvolupat pel Grup de Sistemes Multiagent de la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinat per Antonio Moreno i Aida Valls. Aquest estudi ha estat seleccionat com a finalista en una competició internacional organitzada pel projecte europeu Agent Cities. Funcionalitats de la proposta L'objectiu principal és simplificar l'accés als serveis urbans mitjançant la tecnologia, especialment en l'àmbit de la salut. El sistema permetria a l'usuari: Reservar hores mèdiques de forma immediata des d'un telèfon mòbil o ordinador, evitant esperes telefòniques o desplaçaments. Consultar l'historial mèdic personal de manera segura i confidencial. Accedir a informació sobre centres mèdics, doctors i departaments específics de la ciutat. L'arquitectura del sistema: Els Agents La complexitat del treball rau en l'ús de mòduls d'intel·ligència artificial anomenats agents. Aquests operen de forma coordinada segons la següent estructura: Agrupació per tasques: Hi ha mòduls que gestionen dades generals de l'hospital, mentre d'altres s'encarreguen de departaments concrets (com pediatria) o fins i tot de l'agenda individual d'un doctor. Comunicació intel·ligent: Aquests agents es comuniquen entre ells per oferir una resposta eficient a la sol·licitud de l'usuari. "El que vol ara tothom és tenir un accés el més ràpid, el més flexible i el més barat possible a tota mena d'informació." El futur de la tecnologia mòbil Tot i que actualment el prototip s'executa en ordinadors, els investigadors destaquen que la tecnologia ja permet el seu ús en smartphones avançats. S'entreveu un futur on el metge pugui, per exemple, visualitzar un electrocardiograma o una radiografia des d'una agenda electrònica durant una visita a domicili, gràcies a l'emmagatzematge de dades a la xarxa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
Atapuerca a Nova York: Darwin i l'evolució humana
L'exposició d'Atapuerca al Museu d'Història Natural de Nova York L'expert Robert Sala explica la fita històrica que suposa l'obertura d'una exposició dedicada als jaciments d'Atapuerca a la ciutat de Nova York. Es tracta d'una mostra excepcional que recull unes 90 peces originals, sent la primera vegada que fòssils d'aquest valor surten de l'Estat espanyol per ser exhibits internacionalment. Continguts destacats de la mostra La selecció d'objectes permet recórrer prop de 400.000 anys d'evolució a través de: Restes originals d'Homo antecessor i de d'Homo heidelbergensis. L'anomenat "Excalibur", un instrument de pedra únic trobat a la Sima de los Huesos. Fòssils que demostren la capacitat de pensament simbòlic i la relació amb els morts dels antics homínids. Respecte a la importància de l'eina de pedra trobada entre restes humanes, Robert Sala apunta: "L'explicació que nosaltres proposem és que es tracta de l'abocament de morts al fons de la cima i que aquesta eina va ser abocada també amb un d'aquells morts." Perspectives científiques i futures excavacions L'exposició no només té un caràcter divulgatiu per al gran públic, sinó que és una oportunitat clau per a la comunitat científica nord-americana per accedir directament a materials que han canviat la comprensió de la prehistòria europea. D'altra banda, Sala anuncia que per a la campanya del 2003 (juny i juliol), l'equip d'arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili tornarà a excavar el nivell 6 de la Gran Dolina. L'objectiu és trobar noves restes de l'Homo antecessor, restes que tenen una antiguitat de gairebé un milió d'anys i que presenten una combinació única de trets moderns i primitius.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
4'
Visita de Jordi Pujol a la Facultat de Ciències Jurídiques
Crònica de l'arribada del president a la URV La unitat mòbil s'ha traslladat al campus del centre de l'Avinguda Catalunya per cobrir la lliçó magistral del president de la Generalitat, Jordi Pujol. L'acte, celebrat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, ha generat una gran activitat mediàtica tot i les dificultats tècniques en la transmissió. Detalls de la jornada i incidències Objectiu de la visita: El president ha acudit per impartir una classe exclusiva als alumnes de dret sobre les funcions i la configuració de la presidència de la Generalitat. Problemes tècnics: La connexió radiofònica amb la redactora Marta Montagut s'ha vist interrompuda en diverses ocasions. Segons s'ha informat, els inhibidors i les mesures de seguretat que acompanyen el president han provocat interferències en els micròfons inalàmbrics. Ambient i assistència: S'ha destacat una presència massiva de periodistes (unes 20-25 persones) que contrastava amb la poca afluència d'estudiants al hall, possiblement perquè ja eren a l'aula esperant l'inici puntual de la sessió. Cronologia de l'acte "El president ha arribat uns 5 o 10 minuts tard per qüestions protocol·làries i ha entrat directament a la facultat per començar la classe." L'emissora ha hagut de punxar música en diversos intervals a causa de la pèrdua del senyal, posposant una crònica més detallada per a la finalització de la conferència al voltant de la una del migdia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
17'
Memòria històrica: Homenatge a l’exili i les Dones del 36
Reconeixement Tardà però Necessari de la Memòria Històrica L'entrevista se centra en la importància de recuperar la memòria històrica a Catalunya, especialment pel que fa a l'homenatge a les persones exiliades. Carme Casas, membre de l'associació Les Dones del 36, reflexiona sobre com la transició espanyola va intentar ocultar el passat per por a "obrir ferides", un fet que, segons ella, només ha servit per infectar-les més. Les Dones del 36 i la visibilitat femenina L'associació va néixer per rescatar el paper fonamental de la dona durant la Guerra Civil. Casas destaca diversos punts clau: * La doble repressió que van patir les dones: per la seva ideologia republicana i pel seu gènere. * La participació activa en la rereguarda, ocupant llocs de treball en fàbriques, hospitals i escoles mentre els homes eren al front. * La fita històrica de Federica Montseny, la primera dona ministra a Europa. El drama de l'exili de 1939 Carme Casas relata en primera persona l'angoixant fugida cap a França el gener de 1939: * Un èxode de 500.000 persones que fugien per la frontera catalana. * Els bombardejos constants de l'aviació franquista contra la població civil en retirada. * El tracte degradant dels gendarmes francesos a l'arribar a la frontera, on eren despullats de les seves poques pertinences. "S'ha d'obrir la ferida per treure-li la infecció i que cicatritzi naturalment; el nostre problema a Espanya és exactament aquest." Educació i futur L'entrevistada subratlla que les noves generacions desconeixen aquesta realitat perquè moltes famílies van callar per por i vergonya. Per a Casas, parlar-ne no és un acte de revengisme, sinó una necessitat pedagògica per evitar que la història es repeteixi.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
24'
Entrevista a Albert Vallvé: balanç polític i futur de Tarragona
Balanç del mandat i precampanya electoral L'entrevista amb Albert Vallvé, portaveu de Convergència i Unió (CiU), se centra en la recta final del mandat municipal a Tarragona, a cinc mesos de les eleccions. Vallvé analitza la situació política amb els següents punts clau: • Crítica la precampanya del PSC, qualificant-la de massa llarga i centrada en el culte a la personalitat del seu candidat. • Augura un possible cansament electoral, el que ell anomena la pàjara ciclista, per a aquells que han començat massa d'hora. • Defensa que l'equip de govern treballa amb tranquil·litat i complint els compromisos fins a l'últim dia. Projectes urbanístics i infraestructures Vallvé destaca un llistat extens de realitats i projectes en marxa que, segons ell, busquen una Tarragona més pròspera i cohesionada: • Connexió amb els barris de Ponent: El desenvolupament de la zona de Joan XXIII i el tercer pont per vèncer la barrera del riu Francolí. • Recuperació d'espais: L'enderroc de la Tabacalera, la recuperació de casernes (Guàrdia Civil i Policia Nacional) per a habitatge i la transformació de l'antiga presó. • Equipaments culturals: La construcció del nou teatre a la zona de Joan XXIII, que podria dur el nom de Josep Ixart. • Estratègia de creixement: L'aposta per la façana marítima, la zona de Vidal i Barraquer i la integració del Serrallo. "Tarragona ha de guanyar una nova centralitat amb el carrer Reial, la part de la marina i la part baixa de la ciutat." Pactes i perspectives electorals Respecte al futur polític després del 25 de maig de 2003: Valoració del pacte amb el Partit Popular L'entrevistat qualifica el pacte amb el PP com a "absolutament benèfic" per a la ciutat, destacant el fair play i la bona gestió de les àrees de patrimoni i estratègia per part dels populars, malgrat les diferències ideològiques a escala estatal. Estratègia de CiU i l'oposició • Objectiu: Revalidar la confiança dels tarragonins i ampliar els 11 regidors actuals. • Crítica al PSC: Els acusa de no haver presentat cap proposta constructiva ni pressupostos alternatius durant tota la legislatura. • Pactes futurs: Es mostra totalment contrari a pactar amb els socialistes per ser la seva alternativa directa, però deixa la porta oberta a altres formacions un cop es coneguin els resultats de les urnes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
18'
Entrevista a Javier Magró sobre la política a Tarragona
Balanç del mandat i objectius de futur El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, Javier Magró, analitza la situació política a la ciutat a pocs mesos de les eleccions municipals del 25 de maig. Magró posa l'accent en la necessitat de tancar temes pendents i en la voluntat de la seva formació de ser decisiva en el proper consistori. Prioritats per a la recta final del mandat En aquests últims mesos de legislatura, el grup municipal d'ERC se centrarà en: * Control de llicències urbanístiques. * Atenció directa a les queixes i projectes de la ciutadania. * Tancament de conflictes oberts com el del restaurant Mare Nostrum i la gestió de les zones blaves. Una nova manera de fer política Magró destaca que durant aquest mandat han defensat un projecte propi basat en el sentit comú i no en el partidisme, arribant a acords puntuals tant amb el govern (CiU-PP) com amb l'oposició (PSC): "Si una idea és bona, vingui d'on vingui, és bona. Dir que no a una idea bona perquè vingui de l'equip de govern és fer-li la guitza a la mateixa ciutat." El portaveu critica la manca de diàleg de l'actual equip de govern, a qui acusa d'aplicar el "rodet" de la seva majoria absoluta sense escoltar els veïns ni els altres grups. Perspectives electorals per al 2003 ERC aspira a incrementar la seva representativitat (actualment un regidor) per assolir entre 3 i 4 regidors, un nombre que els convertiria en la clau per decidir el futur govern de la ciutat. Magró remarca que la seva candidatura estarà formada per persones amb il·lusió, combinant l'experiència del 1999 amb cares noves. Eixos del programa electoral Les principals preocupacions que ERC vol abordar inclouen: 1. Seguretat ciutadana: Reivindiquen més competències per als alcaldes en aquesta matèria. 2. Mobilitat i trànsit: Proposen aparcaments dissuasoris i una millor gestió del dret dels residents a aparcar. 3. Participació ciutadana: Insisteixen en l'aprovació d'un reglament que impliqui la gent en la presa de decisions abans d'executar projectes polèmics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
22'
Subvencions i Projectes Culturals a Tarragona
Resum de l'Entrevista sobre Gestió Cultural L'entrevista amb Joan Caballé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en la resolució de la quarta convocatòria d'ajuts a projectes culturals i les futures línies editorials del consistori. Els Projectes Culturals Seleccionats En aquesta darrera edició, s'han seleccionat 11 projectes d'un total de 19 presentats. La filosofia d'aquests ajuts no és la d'una "repartidora" de diners, sinó la de fer viables propostes que aportin valor afegit i diversitat a la ciutat. Criteris de selecció: Es prima la innovació, la qualitat i el fet que cobreixin buits geogràfics o conceptuals no existents a Tarragona. Suport integral: L'ajut no és només econòmic (uns 18-20 milions de pessetes anuals), sinó que inclou suport tècnic i la incorporació a les programacions municipals. Exemples destacats: Taller de creació literària (Gremi de Llibreters) per cobrir la manca de formació en aquest àmbit. Edició d'un CD de música tradicional amb el grup Els Bordons. Consolidació del festival audiovisual REC. Muntatges escènics infantils de grups nous i consolidats. Novetats Editorials Municipals L'Ajuntament aposta per la coedició amb editorials privades per potenciar el sector Professional. Hi ha tres línies clau per a la primavera del 2003: Col·lecció de Biografies: Llibres de caràcter divulgatiu sobre personatges històrics de la ciutat (alcaldes, intel·lectuals i artistes). La imatge i el temps: Publicació de la segona part d'aquesta història gràfica de Tarragona, des dels anys 50 fins a l'actualitat. Investigació i Festa: Continuïtat de les col·leccions Titans i Morera. "S'intenta que hi hagi pocs projectes seleccionats però amb una dotació suficient perquè es puguin dur a terme."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
14'
Pla Jove Tarragona 2010: Participació i Futur
Presentació del Pla Jove Tarragona 2010 El Pla Jove Tarragona 2010 és un projecte estratègic de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona. Aquest document és el resultat d'un any de treball intens amb l'objectiu de definir les necessitats del col·lectiu jove fins a l'any 2010. Una Metodologia Participativa El valor principal d'aquest pla radica en el seu procés d'elaboració, que s'ha allunyat de les propostes fetes exclusivament per adults: - Participació directa: S'ha comptat amb la veu de joves escollits aleatòriament per sorteig i d'entitats de la ciutat. - Joves no associats: S'ha fet especial èmfasi a arribar al 93% de la població juvenil que no forma part de cap entitat, captant així necessitats que sovint queden invisibilitzades. - Estructura sectorial: La feina s'ha dividit en sis eixos de treball, seguint el model del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Eixos i Actuacions Concretes El pla preveu prop de 140 actuacions distribuïdes en els següents àmbits: 1. Cultura i Educació: Ampliació d'horaris de centres cívics i sales d'estudi. 2. Treball: Implementació d'una borsa de treball juvenil universal. 3. Habitatge: Creació d'una borsa d'habitatge jove i potenciar el lloguer social i programes com Viure i Conviure. 4. Salut. 5. Participació. 6. Equilibri territorial i acció social. Reptes i Comunicació Un dels diagnòstics del pla és la mancança en els canals de comunicació: molts joves desconeixen serveis ja existents, com el cinema no comercial o ajuts al lloguer. L'objectiu immediat és millorar la difusió i implementar les primeres accions durant l'any 2003 per combatre l'escepticisme juvenil. "Si arribéssim a realitzar 100 de les 140 actuacions, ja seria un avenç molt important i una millora de la qualitat de vida dels joves."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Deu anys d'excavacions a Oxirrinca: un llegat entre faraons i romans
Commemoració de la Recerca a Oxirrinca L'exposició al Museu d'El Caire celebra la primera dècada d'excavacions continuades al jaciment d'Oxirrinca, una missió dirigida pel doctor Josep Padró de la Universitat de Barcelona. Aquesta ciutat, amb unes dimensions aproximadades de 3 quilòmetres de llarg, representa un repte arqueològic de gran magnitud que abasta des del període faraònic fins a l'època bizantina. Característiques de la Feina Arqueològica L'excavació a Oxirrinca es defineix com una recerca programada, fet que permet una reflexió profunda i una planificació a llarg termini, a diferència de les excavacions d'urgència. Els principals punts destacats sobre la metodologia i logística són: Equips multidisciplinaris: Participen especialistes de la UB, la URV, la Universitat de Montpeller i la Universitat d'El Caire. Finançament: Tot i dependre principalment de subvencions públiques (sovint escasses), existeix un interès creixent en la figura dels espònsors privats com a via d'inversió cultural. Vida al desert: Després d'anys de penúries, l'equip disposa ara d'una casa pròpia com a base operativa a l'Egipte mitjà. Descobriments Rellevants i Importància Científica Més enllà de l'espectacularitat mediàtica habitual a Egipte, Oxirrinca ofereix dades científiques crucials sobre els períodes tardans: Necròpolis Saïta: Remuntant-nos al segle VII a.C., representa la connexió amb el món faraònic. Catacomba d'Osiris: Un conjunt de galeries subterrànies on es realitzava un ritual anual en honor al déu dels morts. No és un lloc d'enterrament, sinó d'ofrenes. Ciutat Monumental: Un centre urbà que va florir especialment a l'època grecorromana. "A Egipte hi reconeixem els nostres avis; més enllà dels grecs i romans, podem remuntar-nos als avis faraònics per entendre la nostra pròpia civilització." Impacte Cultural i Turístic El jaciment es troba fora dels circuits turístics convencionals, però les autoritats egípcies tenen un gran interès en potenciar-lo. L'exposició temporal al Museu d'El Caire, un fet poc habitual, subratlla la rellevància internacional d'aquesta missió arqueològica catalana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
16'
Perspectives electorals de Dolors Comas (ICV-V) a Tarragona
Entrevista política amb Dolors Comas En el marc d'un cicle d'entrevistes electorals a Tarragona Ràdio, la portaveu municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds – Verds la Plataforma (ICV-V), Dolors Comas, analitza l'escenari polític local davant les eleccions del 25 de maig de 2003. L'entrevista se centra en les prioritats del grup, les mancances de l'actual govern i l'estratègia de coalicions d'esquerres. Prioritats i preocupacions ciutadanes Comas destaca tres eixos fonamentals que el seu grup defensarà en aquest tram final de mandat: Sanitat pública i de qualitat: Crítica frontal a la privatització de la gestió dels nous Centres d'Atenció Primària (CAP) de Tarragona per part de la Generalitat. Defensen un model de gestió 100% pública per assegurar l'equitat. Mobilitat i transports: Denúncia del desequilibri en les inversions. Mentre avança el Tren d'Alta Velocitat, es reclama amb urgència un tren de rodalies (Tram-Camp) que connecti eficaçment Reus, Tarragona i Valls. Medi ambient i seguretat industrial: Exigència de major transparència i millor comunicació amb la població davant incidents a la indústria química, com la recent fuga a Tiler. Estratègia electoral i canvi de govern L'objectiu de la formació és millorar els seus resultats per forçar una alternativa d'esquerres a l'Ajuntament. Comas és clara respecte a les aliances: "Aspirem a poder influir en el govern municipal a partir de participar-hi directament... la suma dels regidors socialistes, d'Iniciativa i eventualment Esquerra Republicana hauria de donar la majoria per governar." Renovació de la llista i relacions polítiques Continuïtat i canvis: Dolors Comas repetirà com a cap de llista, però confirma la renovació del número 2 després que Jordi Navarro hagi decidit no repetir per motius personals. Unitat de l'esquerra: Malgrat l'acord nacional amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), a Tarragona encara no s'ha concretat a causa de reticències locals de la formació aliada, tot i que ICV manté la mà estesa per sumar esforços.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
18'
L'Associació de Músics de Tarragona presenta 'Un Munt d'Idees'
L'escena musical de Tarragona s'organitza L'Associació de Músics de Tarragona (aMT) presenta el projecte Un Munt d'Idees, una iniciativa que neix de la necessitat de donar visibilitat als grups locals i premiar el teixit associatiu de la ciutat. Aquesta proposta s'ha materialitzat en un CD interactiu que recull el talent de 17 bandes tarragonines, abastant una gran diversitat d'estils musicals. Un CD interactiu i multicultural El projecte destaca per el seu format innovador: * Contingut multimèdia: A més de l'àudio, el disc inclou biografies, fotografies i lletres de les cançons accessibles via ordinador. * Diversitat d'estils: Des del rock i el pop fins a l'ska, el reggae, el heavy metal i la música electrònica. * Identitat visual: El color Chartreuse (groc-verdós) de la cartelleria simbolitza la connexió amb l'espai de la Chartreuse de Tarragona, futur centre multicultural. Qualitat artística vs. Negoci musical Durant la conversa, es posa èmfasi en la gran bretxa existent entre la creació artística i la indústria comercial. Els membres de l'associació defensen que la qualitat dels grups de Tarragona és comparable a la de qualsevol gran capital, però lamenten les dificultats de finançament: "Si no n'hi ha calés darrere, les companyies discogràfiques no ho tenen clar. És un problema perquè no tot és 'Operación Triunfo'." Crida a la participació i presentació oficial L'associació, que ja compta amb uns 200 membres i 60 bandes, vol seguir creixent i fa una crida especial als músics de jazz i música clàssica per unir forces. Detalls de l'esdeveniment: - Data: Dissabte 18 de gener. - Hora: 21:00 h. - Lloc: Envelat de la Pedrera. - Format: Un "nanoconcert" on totes les bandes participants interpretaran tres temes en directe per presentar oficialment el volum 1 d'aquesta recopilació.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
11'
Anàlisi del Sector Automobilístic a Tarragona 2002
Evolució del Mercat i Resultats Província de Tarragona L'any 2002 ha tancat amb un descens en les matriculacions del 6,6% a nivell estatal, una xifra que a la província de Tarragona s'ha situat lleugerament per sobre, arribant al 8,17%. Tot i la baixada, els experts consideren que els resultats són relativament normals donat el complex context internacional impulsat pels esdeveniments de l'11 de setembre. Punts Clau de l'Evolució del Sector: Impacte en Particulars: El segment de particulars ha estat el més castigat, amb una caiguda superior al 10%. Plana RENOVE: Es valora positivament el seu impacte per a la renovació del parc automobilístic, tot i que es proposen millores com abaixar l'antiguitat requerida dels vehicles a 8 anys. Fiscalitat: Es reclama una reducció de l'impost de matriculació, ja que Espanya es considera un dels països amb la càrrega fiscal més alta d'Europa en aquest sector. "Donada la situació internacional, podem dir que estem davant d'un any relativament normal." Tendències de Consum i Models El comportament del consumidor durant el 2002 ha refermat certes tendències que ja s'intuïen anteriorment: Èxit del Monovolum: Els vehicles amb major capacitat d'ocupació s'han convertit en els models estrella. Davallada dels Tot Terrenys: S'ha registrat un descens significatiu d'aproximadament un 9-10% en les vendes d'aquest segment a Tarragona. Estabilitat de Preus: Malgrat la inflació general, els preus dels vehicles s'han mantingut estables, tot i que a costa de la disminució dels marges comercials dels concessionaris per oferir millors promocions. Finalment, el sector mostra una certa preocupació per la pèrdua de confiança del consumidor davant la incertesa internacional, factor clau en una compra per il·lusió o estatut com és l'automòbil.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Inauguració i millores del nou CAP Jaume I a Tarragona
Estrena del nou Centre d'Atenció Primària Jaume I L'episodi detalla l'obertura del nou CAP Jaume I a Tarragona, que va iniciar la seva activitat el 8 de gener per substituir l'antic ambulatori del carrer Eivissa. Les noves instal·lacions representen un salt qualitatiu en l'atenció sanitària de la zona baixa de la ciutat. Millores estructurals i de personal El doctor Pasqual, gerent d'atenció primària, destaca que el nou centre permet optimitzar tant l'espai com la qualitat de les visites: Ampliació de l'espai: Es disposa de 1.500 metres quadrats, pràcticament el doble que a l'anterior ubicació. Increment de la plantilla: El centre compta ara amb 16 metges, 16 professionals d'infermeria i 11 persones d'atenció a l'usuari. Més temps per pacient: Gràcies a l'augment de la dedicació horària dels professionals, l'objectiu és oferir consultes de deu minuts de durada. Nous serveis: S'incorpora el servei d'odontologia i programes específics de salut bucodental i preventiva. Un model assistencial basat en la confiança El nou model busca recuperar el vincle del metge de família. S'ha implementat la possibilitat de triar lliurement metge i centre a tota la ciutat de Tarragona. "Volem que tant el metge com l'usuari gaudeixin del temps suficient per establir aquest vincle i que existeixi una història clínica correctament reflectida." Atenció comunitària i prevenció Una de les grans novetats és la voluntat d'apropar la sanitat als més joves mitjançant visites d'infermeria setmanals als instituts de la zona. A més, l'equipament d'urgències permet realitzar cures i sutures sense haver de derivar els pacients a l'hospital Joan XXIII.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Reedició i actualització del llibre de Tarragona de Manuel de Montoliu
Reedició d'una obra universal sobre Tarragona L'entrevista se centra en la nova edició del llibre de Manuel de Montoliu dedicat a la ciutat de Tarragona, fruit de la col·lecció d'articles publicats originalment al Diario de Barcelona. Aquesta obra, publicada per primer cop el 1953 per l'editorial Selecta, havia esdevingut un text de culte gairebé introbable. L'editorial El Mèdul ha recuperat aquest volum amb l'objectiu de posar-lo a l'abast del públic actual, desvinculant-lo de l'estètica i la ideologia de la postguerra per reivindicar-ne el seu valor cultural intrínsec. Una actualització amb especialistes A diferència de la reimpressió simple, aquesta edició compta amb un equip de professionals que han posat al dia el contingut de fa 50 anys: Joan Menchon: S'ha encarregat de revisar la part arqueològica, adaptant les teories de Montoliu a les descobertes de l'última dècada. Isabel Companys: Ha aportat la visió des del vessant històric. Olga Xirinacs: Ha tractat la dimensió literària de l'obra. Francesc Roig: S'ha ocupat de la coordinació i d'una introducció biogràfica del personatge. El personatge i la seva passió Manuel de Montoliu, nascut a Barcelona però d'una nissaga profundament tarragonina, va mantenir un vincle emocional molt fort amb la ciutat. El text destaca que la seva passió per Tarragona és el motor d'un llibre carregat d'estimació, sentiments i poesia. També es repassa la seva trajectòria vital: "Montoliu és fruit del seu temps... va passar per un procés de reflexió vital i espiritual que el va portar a Montserrat i Poblet abans de retornar culturalment a Tarragona." Característiques de l'edició Format Facsímil: S'ha respectat el text íntegre original (incloent errades o frases incompletes per fidelitat) imprès en paper de color crema. Diferenciació Visual: Les notes i actualitzacions dels especialistes apareixen en un color diferent per no confondre-les amb l'original. Accessibilitat: Tot i ser un llibre rigorós, no és només per a erudits; la seva càrrega poètica i les actualitzacions el fan apte per a les noves generacions.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
19'
Francesc Ricomà analitza el panorama electoral a Tarragona
L'entrevista a Francesc Ricomà, president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona i diputat al Congrés, se centra en les perspectives polítiques pel 2003, un any clau marcat per les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya. Continuïtat i balanç de govern Ricomà referma el compromís del seu grup per completar el mandat de quatre anys, rebutjant la idea de donar la legislatura per acabada abans d'hora. Destaca que la seva gestió s'ha basat en: * La promoció turística, cultural i arqueològica de Tarragona. * La coherència política, tant en l'etapa d'oposició com en l'actual pacte de govern amb Convergència i Unió. * L'execució de projectes tangibles per sobre de les ideologies. Estratègies i enquestes electorals El líder popular es mostra escèptic davant les enquestes recents publicades per altres partits, titllant-les d'estratègies partidistes: "Les enquestes són estratègies per intentar reconduir consideracions electorals. El Partit Popular no en farà cap, la nostra estratègia és objectiva." Segons Ricomà, el PSC busca la bipolarització del vot i ERC intenta presentar-se com l'alternativa indispensable per governar. Ell, en canvi, preveu un escenari sense majories absolutes on la política de pactes tornarà a ser fonamental. Configuració de la futura candidatura De cara al 25 de maig, Ricomà confirma que ja ha estat nominat com a cap de llista i que treballa en la confecció de la candidatura sota criteris de dinamisme i solvència. No descarta mantenir el pes dels independents, valorant molt positivament la feina feta per regidors actuals com Maria Mercè Martorell o Esteve Ortiga.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
5'
Activació del pla NEUCAT i prevenció a Tarragona
Resum de la situació meteorològica i operativa El delegat de la Generalitat a Tarragona, César Puig, ha explicat les mesures de seguretat preses davant l'arribada d'una onada de fred que podria portar neu a cotes atípiques. L'objectiu principal és la prevenció sense caure en l'alarma social, garantint que tots els serveis estiguin preparats per a qualsevol eventualitat. Previsions meteorològiques clau Es preveu que la cota de neu pugui baixar fins als 200 metres. Existeix la possibilitat puntual que la neu arribi a la línia de costa de Tarragona. Les precipitacions s'esperen que siguin febles, lleus i disperses, amb gruixos que difícilment superarien el centímetre a les zones litorals. "Es tracta de fer política de prevenció, que la situació no ens agafi fora de joc... però no estem en absolut davant d'un gran temporal de neu." Dispositiu de seguretat i coordinació Activació del Pla NEUCAT: És la primera vegada que s'activa aquest protocol a Tarragona des del gran temporal de l'any 2001. Coordinació institucional: S'ha celebrat una reunió amb els responsables de la xarxa viària, transports, educació, sanitat i seguretat (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Bombers). Acció municipal: S'ha instat els ajuntaments a activar els seus plans, especialment pel que fa al subministrament de sal per a la via pública. Objectiu final: Mantenir l'activitat de la població amb la mínima incidència possible i estar preparats per si la situació meteorològica empitjorés.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
17'
Ecologia, Cooperació i Cooperació Internacional a Tarragona
Projectes i Solidaritat: L'Activitat de Mare Terra Mediterrània L'entrevista amb Àngel Juárez, president de Mediterrània al Centre d'Iniciatives Ecològiques, repassa les principals línies d'actuació de l'entitat per al nou any i reflexiona sobre la situació geopolítica i social actual. Ajuda Humanitària a Centramèrica Un dels punts clau de la conversa ha estat l'enviament de material solidari des de Tarragona cap a la població de Santa Tecla i altres zones d'Hondures i El Salvador. Juárez destaca: La recollida de material escolar, medicines i menjar enllaunat valorat en uns 1,2 milions de dòlars. La coordinació logística a través de l'oficina permanent de l'entitat a Tegucigalpa. La col·laboració amb entitats veïnals, sindicats i l'ajuntament, malgrat els problemes logístics amb la naviera que van escurçar la campanya. Crítica a la Globalització i a les Grans ONG Durant la xerrada, es posa de manifest una visió crítica sobre diversos aspectes del sistema actual: Estats Units i la desinformació: Juárez, acabat d'arribar de Nova York, critica la comercialització de la tragèdia (venda de records de les Torres Bessones) i l'aïllament informatiu de la població nord-americana respecte a conflictes com el de l'Iraq. El paper de les ONG: Es qüestiona el model de les multionacionals de la solidaritat que inverteixen milions en màrqueting en detriment de les petites entitats que treballen amb pressupostos mínims. "Hi ha una ignorància molt gran de tot el que està passant a la resta del món... encara has d'explicar on és Espanya i molts es pensen que som al costat de Mèxic." La Trobada de Medi Ambient i Cooperació Finalment, es discuteix la preparació de l'11a Trobada del Medi Ambient, prevista per al mes d'abril. El debat se centra en la ubicació de l'esdeveniment: L'entitat defensa aferrissadament que es mantingui a la Rambla de Tarragona, argumentant que és l'arteria on passeja la gent. Juárez s'oposa a traslladar fires de caràcter social i educatiu cap a zones perifèriques com el Palau de Congressos, tot diferenciant les exposicions de solidaritat de les simples fires de venda de productes.