Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

625-648 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
12'
Premi Home dels Nassos a Lluís Badia pel suport cultural
Reconeixement a la Gestió Cultural del Port de Tarragona L'entitat artística Pinzell Brut ha decidit atorgar el cinquè premi Home dels Nassos a Lluís Badia, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. El motiu principal d'aquest guardó és la cessió i dinamització dels tinglados del Moll de Costa com a espais culturals oberts a la ciutat. Característiques del Guardó El premi es defineix per diversos valors fonamentals: * Altruisme: Es premia a persones que fan un esforç extraprofessional pel bé de la cultura. * Independència política: Tot i que el premiat pugui tenir càrrecs de gestió, el guardó no es dóna mai per la seva faceta política. * Caràcter simbòlic: El premi és una escultura original de ferro rovellat i ceràmica amb formes piramidals que simulen nassos. Trajectòria dels Premis Anteriors Durant l'entrevista es repassen els guardonats de les edicions precedents per il·lustrar què significa "tenir nassos" a Tarragona: 1. El Mosco: Per la seva tasca cultural minoritària i poc rentable des del seu local. 2. Eudald Carbonell: Per la seva personalitat pròpia i accions reivindicatives. 3. Patrimoni per la Pau: En reconeixement al moviment pacifista. 4. Rafael Gabriel: Per la seva actitud crítica i exigent cap a les institucions de la ciutat. Crítica a la Situació Cultural Local La Rosa, representant de Pinzell Brut, aprofita per denunciar el sedentarisme de les institucions tarragonines. Reclama més suport per a: "Sortir al carrer, que la gent se n'enterés... fer muntatges o coses especials que vagin més enllà de les exposicions itinerants i paràmetres rutinaris." L'objectiu del grup per al 2003 és recuperar l'activitat amb instal·lacions més arriscades i potser aprofitar la bona relació amb el Port per trencar l'estancament artístic actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
20'
Entrevista a Josep Anton Burgasé: Perspectives electorals 2003
Inici del cicle d'entrevistes polítiques Tarragona Ràdio enceta un cicle d'entrevistes amb els representants municipals per analitzar l'any electoral 2003. En aquesta primera sessió, el convidat és Josep Anton Burgasé, portaveu adjunt del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tarragona. Expectatives de canvi i enquestes Burgasé destaca que l'ambient polític ja respira en clau electoral, malgrat que resten 120 dies per als comicis. Segons el portaveu socialista: Es detecta un empat tècnic segons les enquestes (entre 10 i 11 regidors) entre Convergència i Unió i el PSC. Un 51% de la població enquestada opina que Tarragona necessita un canvi de govern municipal. El projecte socialista està encapçalat per Fèlix Ballesteros, a qui defineixen com l'alternativa seriosa per il·lusionar la ciutat. Crítica a la gestió de l'equip de govern El representant socialista critica l'estratègia de l'equip de govern actual (CiU i PP), acusant-los de paràlisi durant tres anys i d'una allau d'inauguracions i obres improvisades en els últims mesos: "Sembla que haguessin pogut tancar l'Ajuntament durant tres anys i només obrir-lo els últims set o vuit mesos, perquè es pensa fer tot ara." Burgasé posa com a exemple la falta de planificació en la construcció de pàrquings i la proliferació de zones blaves, gestionades, segons ell, d'esquena als veïns i comerciants. El futur de les llistes i la renovació Respecte a la configuració de la llista electoral del PSC, Burgasé manté la incògnita sobre la seva continuïtat. Com a un dels polítics més veterans (des de 1979), reflexiona sobre la necessitat de renovació i noves empentes: Admet que després de tants anys es pot perdre la xispa necessària per dirigir la ciutat. Considera que la qualitat democràtica actual és baixa, puntuant-la per sota del 5, a causa de la falta de plens municipals regulars. Possibles pactes post-electorals L'objectiu principal és guanyar i assolir un govern de progrés. Burgasé veu factible un pacte amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds, descartant d'entrada repetir fórmules passades amb Convergència i Unió per tal de fer efectiu el canvi de cicle que demana la ciutadania.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
9'
Nova aula de música moderna i jazz a Tarragona
Una nova oferta formativa musical a la ciutat En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta la inauguració d'una nova aula de música moderna i jazz, dirigida per Carles Brull. El centre, que obrirà les seves portes el proper mes de febrer, neix com una alternativa als estudis clàssics o ortodoxos, oferint una formació especialitzada en estils contemporanis. Característiques de la formació Nivell d'accés: Es pot començar des de zero (conceptes bàsics com el pentagrama i les claus) o accedir a cursos avançats mitjançant proves de nivell. Conveni acadèmic: L'escola està vinculada amb l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (Barcelona), cosa que permet la convalidació d'estudis. Metodologia: Els cursos són quatrimestrals i s'estructuren en assignatures com teoria, educació de l'oïda, instrument i combo. Més enllà de l'instrument L'aula no només se centra en la pràctica musical, sinó que pretén donar una visió professional del sector: Estudis d'història de la música moderna. Formació en music business: gestió amb l'SGAE, promotors, mànagers i el paper del músic a la societat. Cerca de sinergies: facilitar que els alumnes creïn les seves pròpies bandes i projectes. "Volem que els alumnes construeixin els seus propis fonaments com a músics i tinguin eines si volen treballar professionalment." Perfil de l'alumnat L'interès és transversal, des de joves de 17 anys que busquen ser un crac de la guitarra fins a persones de 50 anys que volen reprendre la seva passió o deixar de tocar sols a casa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
13'
Reforma d'estatuts i reptes de la CEPTA pel 2003
Reestructuració i representativitat de la CEPTA El President de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) detalla la recent modificació d'estatuts, un compromís electoral que busca equilibrar el pes de les empreses i les associacions dins l'entitat. Fins ara, una petita empresa tenia el mateix vot que una gran associació, situació que s'ha corregit per garantir una representació proporcional. Consolidació i creixement: L'organització representa prop de 20.000 empreses i 85.000 treballadors, havent incorporat grans actius com el Port de Tarragona i Port Aventura. Unificació patronal: S'està treballant per restablir l'acord d'una patronal única catalana (Foment i Pimec), que es va frenar per qüestions personalistes. La convivència entre Química i Turisme L'entrevista aborda la històrica tensió entre els dos motors econòmics de Tarragona. El president defineix l'economia de la demarcació com una "locomotora amb dos motors" on ambdós sectors han de conviure de forma pacífica. "Hem de viure amb un creixement sostenible i posar els controls necessaris perquè no es repeteixin accidents com el de DAU." Es destaca que la indústria química dóna feina al 80% de Tarragona i al 60% de Reus, per la qual cosa la solució no és l'enfrontament, sinó el diàleg mitjançant les taules d'indústria de la Cambra de Comerç. Projectes i objectius per al 2003 La CEPTA enceta l'any amb noves iniciatives centrades en la responsabilitat social i la competitivitat territorial: Gestió de polígons: Crear una veu única per fer els polígons de la província atractius per a inversions internacionals. Integració laboral: El llançament d'un viver d'empreses per a la incorporació de persones discapacitades al mercat de treball. Incorporació de gremis: Formalització definitiva de l'entrada de la Federació de Gremis de la Construcció.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
27'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre el futur de Tarragona
Anàlisi del Debat sobre l'Estat de la Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre el ple extraordinari recent. Considera que, tot i el caire electoralista que el Partit Socialista (PSC) va voler imprimir, el govern de coalició (Convergència i Unió i Partit Popular) va sortir-ne reforçat. • S'ha aprovat per unanimitat la potenciació de la figura de l'alcalde com a comandament local de seguretat. • Nadal destaca la necessitat d'estabilitat governativa com a motor de progrés per a la ciutat. Projectes Estratègics de Futur L'entrevista desgrana tres grans eixos que marcaran l'expansió de Tarragona en la propera dècada: 1. La Façana Marítima El projecte, encarregat a l'arquitecte Ricardo Bofill, cerca una comunicació real entre la ciutat i el mar. L'alcalde subratlla que el disseny ha de ser econòmicament viable i comptar amb el consens del Ministeri de Foment, la Generalitat i el Port. 2. Expansió a Joan XXIII Es preveu una nova centralitat que inclourà: • L'arribada d'El Corte Inglés. • Noves casernes per a la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil. • La urbanització de la llera del riu i nous equipaments com piscines i llars d'infants. 3. Terres Cavades i Sant Pere i Sant Pau Aquest projecte permetrà unir físicament el barri de Sant Pere i Sant Pau amb el centre de Tarragona, amb un sostre de població previst de 175.000 habitants per mantenir la qualitat de vida. Precampanya i Estratègia Política Amb les eleccions del 25 de maig a l'horitzó, Nadal ha llançat el lema "Cal mullar-se". Afirma que no necessita grans fitxatges espectaculars perquè el seu equip actual funciona correctament. Tot i les tensions amb el PSC, no descarta pactes post-electorals si les necessitats de Tarragona ho requereixen, citant el consell de l'arcabisbe sobre pactar per la ciutat. "Jo no demano el vot ara, jo simplement dic que el meu compromís amb la ciutat és mullar-se per la ciutat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
16 d’abr. del 2003
13'
El grup 45 RPM torna al Metropol amb l'obra Quintal·le
El grup de teatre 45 RPM presenta Quintal·le Entrevista a les actrius del grup teatral tarragoní 45 RPM (la Maria, la Tere, la Rosa i la Maribel) amb motiu de la nova representació de l'obra Quintal·le aquest diumenge al Teatre Metropol. L'obra, escrita i dirigida per Vicenç Canyón, ha estat un èxit de públic que ha obligat a programar noves funcions. Característiques del grup i l'obra Composició femenina: Una de les claus de l'èxit és que el grup està format íntegrament per dones (majoritàriament mestres i amigues), creant una dinàmica de treball sense rivalitats. Metodologia de treball: L'espectacle es basa en la improvisació i el treball rigorós. Tot i fer molta broma, hi ha un compromís seriós darrere de cada representació. Format d'esqueixos: L'obra es divideix en uns 10 o 12 esqueixos curts que fan que l'espectacle sigui dinàmic i gens pesat. Crítica televisiva: El contingut és una paròdia de la programació televisiva diària, des d'esports fins a notícies, mantenint un to crític i divertit. Novetats i solidària Noves incorporacions: En aquesta funció debuten quatre noves actrius (com la Maria i la Tere) que s'han integrat al grup després d'un procés de selecció o càsting organitzat pel director. Vessant benèfic: Com és tradició en el grup, una part de la recaptació (les entrades costen 6 euros) es destinarà a una finalitat social, en aquest cas per a una entitat que gestiona una llar d'acollida a Olite. "La clau és que nosaltres ens ho passem molt bé dalt de l'escenari i això ho comuniquem al públic, que surt dient: 'Com xaleu!'"
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
15'
Campanya de solidaritat Catalunya contra la fam a l'Àfrica
Emergència humanitària a la Banya d'Àfrica En Xavier Bosch, director de la campanya Catalunya contra la fam a l'Àfrica, presenta una iniciativa urgent nascuda de la societat civil per fer front a la sequera extrema que afecta més de 20 milions de persones a Etiòpia, Eritrea, Somàlia i el Sudan. La situació és crítica i es preveuen conseqüències pitjors que les de la crisi de 1985 si no arriba ajuda alimentària immediata. Una xarxa de col·laboració transversal Tot i que la campanya rep el suport logístic de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), l'organització destaca que no és un projecte partidista, sinó una plataforma oberta a tota la ciutadania. S'han establert múltiples col·laboradors estratègics: Infraestructura: Més de 3.000 punts de recollida previstos, incloent seus locals, escoles del Departament d'Ensenyament, ajuntaments i parròquies. Logística: El Port de Barcelona i diversos armadors transportaran el material gratuïtament; a més, s'ha habilitat un magatzem central a Rubí. Suport mediàtic: Promoció a través de TV3 i Catalunya Ràdio. Sector privat: Donacions d'empreses com Pastes Gallo i l'ONG Pa sense fronteres. Instruccions per a la col·laboració La recollida finalitzarà a principis de març per garantir que l'ajuda arribi a la zona durant el mateix mes. Es demana prioritzar productes bàsics recomanats per la FAO: Aliments clau: Arròs, sucre, farina, llet en pols o condensada, galetes i pasta. Restriccions: Evitar envasos de vidre i productes que puguin caducar ràpidament. "El petit gest de donar una mica de menjar va directament a una persona que, en una altra situació, s'hauria mort. No és testimonial, és una acció pràctica i real." La campanya també s'ha fusionat amb una iniciativa similar de Mallorca, sumant esforços per optimitzar els costos del transport i maximitzar l'impacte de l'ajuda enviada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
10'
Maria del Mar Bonet: El jardí de Raixa i la Mediterrània
Raixa: Un espai d'història i inspiració L'artista Maria del Mar Bonet descriu Raixa com un lloc emblemàtic i màgic situat a prop de Palma. Aquest espai destaca per la seva vasta extensió i una riquesa cultural que abasta des de l'època musulmana fins al romanticisme, període en què es va transformar en un jardí ple d'estàtues i escalinates. Bonet expressa la seva preocupació per la conservació d'aquest patrimoni: "És un lloc tan gran i tan difícil de conservar que per això suposo que tard o d'hora el van posar en venda per no poder-lo mantenir." El disc 'Raixa' i els 25 anys a la Plaça del Rei El nou treball discogràfic neix com una dedicatòria a aquest entorn. Característiques clau del projecte: Col·laboracions destacades: Participació de músics com Joan Valent, Feliu Gasull i Javier Mas. Poesia mallorquina: El disc està impregnat de textos de poetes mallorquins contemporanis i antics. Gravació en directe: El disc es va gestar durant cinc nits de concerts a la Plaça del Rei de Barcelona, celebrant 25 anys d'actuacions en aquell escenari. Identitat, Mestissatge i Tradició L'entrevista reflexiona sobre el mestissatge com una realitat inherent a la cultura mediterrània. Segons l'artista, la riquesa cultural prové de la barreja de sangs (bereber, cristiana, jueva) que configura l'ADN de mallorquins, catalans i valencians. També es destaca la importància de La Balenguera, tema que Bonet interpreta al Teatre Metropol de Tarragona: És un himne basat en un poema de Joan Alcover i musicat per Amadeu Vives. Simbolitza l'esperança de futur a través de la metàfora de la teixidora. Es considera un vincle cultural compartit en tota l'àrea lingüística catalana. La màgia de l'escenari i les arrels mediterrànies Per a Maria del Mar Bonet, el teatre ofereix un moment de recolliment i abstracció de la rutina diària. Finalment, estableix un paral·lelisme paisatgístic entre Tarragona i la ciutat antiga de Troia a Turquia, subratllant la unitat estètica i botànica (ametllers, garrofers, xiprers) que defineix el món mediterrani.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
14'
Campanyes 2003 de Salut Pública a Tarragona
Resum de l'Acció Sanitària Municipal per al 2003 La Unitat de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona presenta el seu calendari d'actuacions per a l'any 2003, centrat en la prevenció i el control rutinari dels hàbits de consum dels ciutadans. L'objectiu principal és garantir la seguretat alimentària i ambiental mitjançant inspeccions periòdiques. Inspeccions i Seguretat Alimentària Les campanyes s'adapten a l'estacionalitat i als col·lectius més vulnerables: Menjadors escolars i càterings: Control rigorós de les temperatures i condicions del menjar que arriba als infants, incloent-hi la gestió de menús especials per motius religiosos o intoleràncies com la celiaquia. Restauració i bars: Inspecció aleatòria d'establiments, amb especial èmfasi en les campanyes de tapes, gelats i orxates durant l'estiu. Productes específics: Vigilància de la carn picada i el formatge fresc per ser aliments amb alt risc de contaminació bacteriana si no es manipulen correctament. Supermercats i marques blanques: Control de la congelació i etiquetatge de verdures i peix en grans superfícies. Salut Ambiental i Nous Establiments L'Ajuntament també posa el focus en activitats no alimentàries: Tatuatges i pírcings: Consolidació de la base de dades i inspecció de les condicions higièniques i de gestió de residus sanitaris. Control de sorrals i platges: Manteniment de la higiene en zones de joc infantil (P3 i P4) per evitar riscos derivats d'excrements d'animals. "No donen problemes perquè es continuen controlant; la base és la prevenció." Es preveu que en els propers mesos es presentin els resultats definitius del sector de l'estètica i s'inicien noves campanyes excepcionals encara per concretar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
17'
Cent anys de republicanisme i història d'Esquerra a Tarragona
L'exposició: Un recorregut pel republicanisme català i tarragoní L'episodi detalla l'exposició commemorativa sobre els 70 anys d'Esquerra Republicana i, més específicament, els més de 100 anys de republicanisme a Tarragona. La mostra, que s'inicia al Museu d'Història de Catalunya, té un caràcter itinerant i arribarà a Tarragona el 8 de març amb una secció local molt potent. Eixos principals de la mostra Vessant Pedagògic: L'objectiu no és només mostrar un partit, sinó recuperar la memòria històrica i entendre que ERC no neix per "generació espontània", sinó que és fruit d'un fil històric que es remunta al segle XIX. La Memòria Històrica: Es recalca la importància de conèixer el passat per tenir consciència de cap a on es va. "Sense memòria no hi ha passat i acabem sent persones a voluntat de les marees." Contingut Local: A Tarragona, l'exposició inclou documents inèdits, com fotografies de regidors republicans de 1924 que es feien fotos en sortir de la presó com a acte de reafirmació. El paper de les Joventuts i la Transició Es destaca que l'impuls del republicanisme a la ciutat va venir sovint de la Joventut Federal. A més, durant la Transició, aquests grups van ser motors de la normalització lingüística, encapçalant accions com la retolació en català dels carrers ja l'any 1978. Recerca de material inèdit Els organitzadors fan una crida a la ciutadania per aportar material històric (fotos, objectes, documents) que hagi sobreviscut a la confiscació de les tropes nacionals, ja que moltes famílies, com la de Macià Mallol, van perdre tot el seu llegat documental.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
6'
Tarragona Turisme a Fitur 2003: Patrimoni i Estratègies
Presentació de l'Oferta Turística de Tarragona a Fitur Montse Pasqual, gerent del Patronat de Turisme de Tarragona, detalla la presència de la ciutat a la fira Fitur 2003. L'estratègia es basa en un estand diferenciat que busca potenciar el patrimoni cultural, la gastronomia i l'oferta hotelera local. L'Estand: Patrimoni i Modernitat L'espai de Tarragona es divideix en dos blocs principals: * Experiència Audiovisual: Una «caixa fosca» creada amb el Consell Comarcal del Tarragonès que submergeix el visitant en la història romana amb música de l'època. * Impacte Visual: Una zona molt il·luminada amb 12 imatges de gran format (1m²) que capturen l'essència de la ciutat: l'Amfiteatre, el fòrum romà, la Catedral medieval, els castells, les platges de sorra fina i el barri mariner del Serrallo. Estratègies de Negoci i Connectivitat Durant les jornades professionals, s'estan duent a terme gestions claus per al futur turístic de la ciutat: * Noves Infraestructures: Reunions amb la cadena AC Hotels per a la seva futura instal·lació a la ciutat. * Vols de Baix Cost: Presentació oficial de la línia Hapag-Lloyd Express, que connectarà Tarragona amb Colònia (Alemanya) a partir de l'abril. * Turisme de Negocis i Creueristes: Trobades amb Renfe, Iberia i agències especialitzades en turisme cultural i vacacional. "Volem mostrar imatges vives que demostrin la lluminositat de la ciutat, un atractiu que fa que l'estada sigui molt més agradable pel nostre turista." Previsions del Mercat La fira serveix per analitzar tendències de mercat. Malgrat la situació econòmica complexa de mercats com l'alemany, es preveu que les noves connexions aèries de low cost ajudin a mantenir el flux de visitants. Fitur esdevé així un termòmetre vital entre les fires de Londres (novembre) i Berlín (març).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
3'
Inauguració de FITUR 2003 i presència de Tarragona
Crònica de la inauguració de FITUR 2003 L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb Madrid per cobrir l'obertura de la Fira Internacional del Turisme (FITUR), un dels esdeveniments sectorials més rellevants d'Europa. La jornada destaca per l'expectació davant la presència dels Reis d'Espanya, encarregats d'inaugurar oficialment el certamen. Detalls de la Fira i participació local La secció catalana es troba al pavelló número 7, on la demarcació de Tarragona té una presència destacada: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona: Disposa d'un estand espectacular per promocionar la ciutat. Estructures territorials: S'agrupen el Consell Comarcal del Tarragonès i el Patronat de Turisme Costa Daurada. Aliances municipals: Per primera vegada, Salou, Cambrils i La Pineda es presenten conjuntament a la fira. Magnitud de l'esdeveniment Les xifres consoliden FITUR com un referent mundial: Representació de 170 països i 10.000 expositors. Previsió de 95.000 professionals i més de 100.000 visitants particulars. És considerat el principal "banc de proves" per testar com serà la temporada turística de l'any 2003. "És, sens dubte, la fira més important de l'estat espanyol, un banc de proves molt important per veure com serà la temporada turística." Finalment, s'anuncia una nova connexió per recollir les valoracions dels representants polítics tarragonins desplaçats a la capital estatal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
10'
Estratègies del Patronat de Turisme a FITUR 2003
El Patronat de Turisme a FITUR i el Pla d'Actuació 2003 Entrevista amb Octavio Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, des de la fira FITUR a Madrid. S'analitza el desplegament de la demarcació a la fira i les línies mestres del pressupost per a l'any 2003. Pressupost i Nous Horitzons El Patronat gestiona un pressupost aproximat de 2.200.000 euros, el que suposa un increment del 7,3% respecte a l'any anterior. Aquesta dotació permet anar més enllà de la simple promoció i incidir en: * Formació continuada per als professionals del sector. * Assistència tècnica i planificació estratègica per a municipis. * Millora dels canals d'informació turística. Diversificació del Producte Turístic Tot i que el turisme de litoral concentra el 82% de l'activitat, el pla d'actuació destaca la importància de diversificar l'oferta per desestacionalitzar i arribar a nous mercats: * Turisme rural i d'interior: Potenciant les cases de pagès i el senderisme. * Turisme de negocis: Especialment rellevant per a la ciutat de Tarragona. * Turisme de golf: Un sector en creixement que atrau mercats com el nòrdic fora de temporada. Perspectives i Incerteses Malgrat que mercats com el britànic i l'irlandès mostren signes positius, Bono es mostra prudent a causa de la situació d'instabilitat global: "El turisme necessita entorns de seguretat i confort; quan hi ha elements que ho alteren, es produeixen canvis inesperats." Presència a FITUR La Costa Daurada disposa d'un espai preferent de més de 400 metres quadrats dins de l'estand de Catalunya, servint de gran aparador institucional i espai de negoci per als ajuntaments i empreses del sector.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
9'
Formació en Patrimoni per al Sector Turístic a Tarragona
El Centre de Formació d'Adults (CFA) i la seva Missió El Centre de Formació d'Adults de Tarragona, vinculat al Departament de Benestar i Família, actua en tres àmbits principals per donar resposta a les necessitats de la població: Formació instrumental i bàsica: Inclou l'ensenyament reglat, l'acolliment lingüístic per a immigrants i la preparació per a proves de cicles formatius o l'accés a la universitat. Formació per al món laboral: Enfocada a millorar l'empleabilitat dels alumnes. Formació per a l'oci i el lleure: Cursos destinats a l'enriquiment personal i cultural. Nou Curs de Patrimoni Mundial per a Hostaleria i Taxistes Arran de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial, el centre ha impulsat una iniciativa pionera dedicada als professionals que estan en contacte directe amb el turisme. Característiques del Curs Objectiu: Proporcionar uns coneixements mínims sobre la ciutat perquè cambrers, recepcionistes d'hotel i taxistes puguin informar correctament els visitants. Estructura: Consta d'onze sessions que combinen la teoria amb visites pràctiques guiades. Continguts: S'abasta des de la Tàrraco romana fins a l'època medieval, les festes de Santa Tecla i Sant Magí, i la Tarragona actual. "Volem portar un petit granet de sorra perquè coneguin més la ciutat i sàpiguen indicar als turistes com arribar a l'amfiteatre o explicar-los per què Santa Tecla és la patrona." Població i Contacte Actualment, el primer grup està format per 18 alumnes, principalment recepcionistes d'hotel. Es preveu que després de Setmana Santa el curs s'obri específicament per al gremi de taxistes. El centre té la seva seu administrativa a Riu Clar i disposa d'aules repartides per diversos barris com Bonavista, Campclar i Torreforta.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
17'
Gala de Dansa a Tarragona: Promoció i Reptes del Sector
La Dansa envaeix Tarragona L'Associació de Professors de Dansa de Tarragona organitza una gala aquest diumenge al Teatre Metropol. L'esdeveniment té com a objectiu principal que els alumnes de les escoles de la demarcació puguin trepitjar escenari durant tot el curs, més enllà del típic festival de final d'any. Formació i Estils de Dansa Dansa Clàssica: Es destaca com la base fonamental de qualsevol tècnica, tot i que actualment pateix una manca de demanda i promoció. Dansa Jazz i Contemporània: Estils més populars gràcies a la seva visibilitat mediàtica. Matrix: Un exemple de coreografia multidisciplinària que engloba funky, jazz, clàssic i contemporani. Reptes i Prejudicis Socials Les convidades, Maribel Soler i Montserrat Carles, reflexionen sobre la situació del sector: Falta de circuit: Hi ha pocs espectacles de dansa programats i, sovint, poc públic, creant un cercle viciós de baixa promoció. Estigmes de gènere: Es denuncia el pes dels tòpics que dificulten que els nens s'apropin a la dansa, especialment a la clàssica. "Un nen balla i és paral·lel a una homosexualitat, i és ridícul. Els nens han de lluitar molt, i on lluiten primer és a casa i al col·legi pels tòpics." Detalls de l'Esdeveniment Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Dia i hora: Diumenge a les 18:00 h. Participants: Alumnes a partir de 13-14 anys de diverses escoles de la província.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
La Via T de Tarragona premia la fidelitat dels clients
Balanç de la campanya de Nadal i premis de la Via T Representants de la gestora comercial Via T de Tarragona valoren positivament la darrera campanya de Nadal. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat consolidar la marca com un centre comercial a cel obert i fomentar el comerç tradicional de la ciutat. Els punts clau de la iniciativa comercial: Coneixement de marca: Els clients ja identifiquen la Via T i demanen activament les butlletes per participar en els sortejos. Adhesió de comerços: Actualment hi ha més d'un centenar d'establiments adherits, xifra que s'espera augmentar per millorar els serveis. Reivindicacions urbanes: El sector demana millores en l'enllumenat, la neteja i, especialment, la facilitat d'aparcament i accessibilitat per competir amb les grans superfícies. El premi: 600 euros al mes durant un any L'episodi compta amb el testimoni de la guanyadora del premi principal, Matilde Torbisco, clienta habitual de la Perfumeria Monclús. "No m'ho creia, pensava que m'estaven fent una broma fins que vaig baixar a la botiga i m'ho van confirmar." La guanyadora ha destacat el valor del tracte directe i personalitzat que ofereix el comerç tradicional en comparació amb les grans superfícies impersonals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
20'
Noves Millores al Transport Públic i Mobilitat a Tarragona
Renovació de la flota de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) L'Ajuntament de Tarragona ha adquirit tres nous autobusos elèctrics/ecològics de dimensions més reduïdes (8 metres) amb un doble objectiu: millorar la sostenibilitat i permetre l'accés a zones de difícil accessibilitat que el servei actual no podia cobrir. Aquests vehicles es presentaran en una "festa del transport públic" el proper divendres a la plaça Corsini. Sostenibilitat: Es redueix la contaminació atmosfèrica i acústica. Futur: El motor és adaptable per convertir-se en vehicles d'hidrogen en el futur. Accessibilitat: Tots els nous vehicles són 100% adaptats per a persones amb discapacitat. Noves Línies i Millores a la Zona de Llevant A partir del 17 de febrer, s'aplicaran canvis dràstics a la xarxa per optimitzar els temps de trajecte cap a la zona de Llevant: Desdoblament de línies: La línia actual es divideix en dues per ser més eficient. Reducció de temps: El trajecte entre Tarragona i la Mora/Ferran baixarà de 40 minuts a uns 22-23 minuts. Nous nuclis: Es donarà servei per primera vegada a Tamarit. Projectes en Estudi: Connexió amb la Renfe i Marquesines L'EMT treballa en la intermodalitat per facilitar el desplaçament dels ciutadans i universitaris: Línia Directa Renfe-Universitat: S'estudia una nova línia que unirà l'estació de tren amb el centre i les zones universitàries (com Sant Pere i Sant Pau) sense necessitat de transbord. Renovació de Marquesines: S'instal·laran 60 marquesines noves (40 substitucions de les antigues i 20 en ubicacions noves) per millorar el confort dels usuaris que esperen el bus. Prova Pilot de la Targeta de Resident En l'àmbit del transport privat, s'anuncia una prova pilot per a l'aparcament regulat: "A partir del 15 de febrer, els veïns de Pino i Soler i Enginyer Cabestany podran aparcar tot el dia per només 0,50 euros." Aquesta iniciativa pretén facilitar l'aparcament als residents i s'estudiarà la seva implantació definitiva a la resta de la ciutat segons els resultats obtinguts.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
11'
Promoció del futbol escolar al Gimnàstic de Tarragona
Iniciativa Municipal: Esports a la Carta L'Ajuntament de Tarragona, a través de la Regidoria d'Esports i el Patronat d'Esports, ha posat en marxa una campanya per apropar el futbol i altres disciplines als centres educatius. El programa, anomenat Esports a la Carta, permet que els alumnes surtin del pati de l'escola per practicar esport en instal·lacions professionals. L'experiència al Nàstic Els alumnes del Col·legi Roig de Tarragona han estat els primers a gaudir d'aquesta jornada a les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona. Els punts clau de la visita inclouen: Ús d'instal·lacions professionals: Els nens i nenes han pogut jugar al camp de gespa artificial on entrena habitualment el primer equip. Interacció amb el club: Tot i que avui la plantilla feia festa, el director gerent del Nàstic, Jesús Gómez, ha confirmat que en futures sessions els jugadors i l'entrenador oferiran xerrades tècniques. Foment d'hàbits saludables: El regidor d'Esports, Raül Font, ha destacat que l'objectiu és incentivar l'esport per evitar conductes de risc i fomentar la socialització. Multidisciplinarietat i Futur El projecte no es limita al futbol, sinó que s'estén a altres modalitats per oferir un ventall ampli de possibilitats als joves: Iniciació a la vela i al rem. Convenis amb el Club Natació Tàrraco, la Federació Catalana de Tennis i el Club de Rugbi Tarragona. L'objectiu final és garantir la continuïtat de la pràctica esportiva una vegada els joves finalitzen l'etapa escolar, evitant el trencament de la cadena esportiva durant la universitat. "Volem que els nens i nenes trepitgin el camp i vegin en quines condicions s'entrenen els professionals per tal que s'hi puguin emmirallar."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
10'
Exposició de la cultura maia al Museu Arqueològic
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona acull una exposició temporal excepcional sobre la cultura maia, provinent de la col·lecció del doctor Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Aquesta mostra, que tanca un cicle de sis mesos dedicat a les cultures precolombines, ofereix una oportunitat única per veure peces que habitualment no estan exposades al públic. Característiques de la col·lecció La mostra es compon de 243 objectes de petit format que permeten una aproximació científica i detallada a la societat maia: * Materials diversos: Ceràmiques, objectes de pedra i peces realitzades amb jade. * Vida quotidiana: Representacions de personatges humans, fauna, teixits i alimentació. * Rituals i mitologia: Inclou peces curioses com xiulets utilitzats en celebracions i objectes de caràcter funerari. Una visió científica i didàctica L'exposició ha estat comissariada per un arqueòleg amb més de cinc anys d'experiència en treballs de camp a Mèxic, garantint un rigor acadèmic que allunya la mostra dels mites esotèrics per centrar-se en realitats històriques: * Desenvolupament urbà: Es destaca la complexitat de les ciutats maies, amb sistemes de clavegueram i arquitectura monumental. * Organització social: Una societat altament jerarquitzada amb governants, sacerdots i una xarxa comercial basada en el cacau com a moneda. * Coneixements avançats: Domini de l'astronomia (eclipsis) i l'ús de dos calendaris (civil i religiós). L'experiència del visitant Per facilitar la comprensió, el museu ha apostat per una museografia molt visual que inclou: * Suports gràfics: Relleus, estucs, pintures i maquetes d'una ciutat ideal. * Tecnologia: Un vídeo sobre la ciutat de Copán (Hondures) que mostra el procés d'excavació arqueològica. * Accessibilitat: Documentació extensa i didàctica apta tant per a visites individuals com per a grups escolars.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
X Trobada d'Escriptors a Tarragona: Autors i Programa
Consolidació de la Trobada d'Escriptors L'esdeveniment celebra la seva desena edició amb una trajectòria de 15 anys, consolidant-se com una cita anual de referència a Tarragona. L'objectiu d'enguany és oferir una edició "més rodona" i de celebració, mantenint l'aposta per la qualitat literària. Criteris de selecció i el 'Star System' literari L'organització destaca la dificultat de triar autors en un panorama on conviuen el màrqueting i la qualitat real. La trobada busca equilibrar: * Noms mediàtics i de moda per atreure el públic. * Autors fonamentals que aspiren a transcendir en la història de la literatura. "És molt difícil distingir les persones que estan a la cimera pel màrqueting... d'aquelles que de veritat fan quelcom interessant per la cultura." Autors i professionals confirmats L'edició compta amb un cartell de luxe que inclou diversos premis Planeta i un acadèmic de la llengua: * Narrativa i Poesia: Juan Manuel de Prada, José María Merino, Luis Mateo Díez, Maria de la Pau Jané i Marina Mayoral. * Teatre i Cinema: Paloma Pedrero i Gracia Morales en dramatúrgia; David Serra explicarà la creació de guions cinematogràfics. * Indústria Editorial: Ángeles Martín, directora d'una agència literària, per explicar el procés de publicació. Logística i Estructura de l'Esdeveniment Format: Sessions de 50 minuts on els autors parlen de la seva obra i trajectòria, seguides de col·loquis, signatures de llibres i possibles sopars literaris. Ubicació: Enguany es trasllada a la Facultat de Ciències Jurídiques per reformes a la seu habitual. Públic: Obert a tothom, amb avantatges acadèmics (crèdits de lliure elecció) per a alumnes i reconeixement de formació per a docents de secundària.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
11'
Confusió i realitat del contingent d'estrangeria
La realitat del CITÉ i la pressió assistencial Des de les oficines del CITÉ (Comissions Obreres), s'ha detectat un increment massiu d'usuaris que busquen informació a causa de rumors cíclics sobre possibles processos de regularització. Aquesta afluència coincideix amb l'aprovació del contingent de 2003, un mecanisme que genera confusió entre la població estrangera. El fracàs del sistema de contractació en origen El resum de la situació actual destaca diversos punts crítics: Malentesos legislatius: Moltes persones confonen l'aprovació de places del contingent (contractació en origen) amb una oportunitat per regularitzar la seva situació estant ja al país. Tancament del Règim General: Des del gener de 2002, s'ha tancat la via perquè treballadors ja residents (encara que indocumentats) puguin legalitzar-se mitjançant una oferta de treball. Barreres empresarials: Els petits empresaris, especialment en el sector de l'hostaleria i serveis, són reacis a contractar persones que encara es troben als seus països d'origen sense haver fet una entrevista prèvia. "Les persones que estan aquí indocumentades en aquests moments, malgrat molts tindre una oferta de treball real... està tancada la possibilitat de presentar-ho." Perfils migratoris i desconnexió política S'observa un canvi en el perfil de l'usuari: mentre que tradicionalment el 80% provenia del Magrib, ara creixen els fluxos de l'est d'Europa i Llatinoamèrica. L'entrevistada critica la política del govern del PP per no conèixer la realitat del mercat laboral local, forçant situacions d'irregularitat fins i tot quan existeix demanda de mà d'obra.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
5'
Retorn de l'obra Quintal·le amb el grup teatral 45 RPM
El fenomen de 'Quintal·le' i el grup 45 RPM El grup teatral 45 a RPM torna als escenaris aquest diumenge per representar novament l'obra Quintal·le, de Vicenç Canyón. L'èxit aclaparador de les representacions anteriors, amb totes les entrades exhaurides al juny, ha obligat la companyia a programar noves dates per satisfer la demanda del públic tarragoní. Les claus de l'èxit Les integrants del grup, representades en aquesta ocasió per la Maria, la Tere, la Rosa i la Maribel, atribueixen la seva bona rebuda a diversos factors diferencials: Formació femenina: Es tracta d'un grup compost íntegrament per dones de diverses edats, un fet poc habitual que aporta una gràcia especial. Format dinàmic: L'espectacle es divideix en uns 10 o 12 esquetxos curts basats en la improvisació, cosa que fa que l'obra sigui àgil i gens feixuga. Connexió emocional: L'objectiu principal és fer riure, i el públic percep clarament com les actrius s'ho passen bé a l'escenari. Noves incorporacions i rigor professional L'entrevista destaca la incorporació de noves cares com la Maria i la Tere. Totes dues provenen de l'àmbit de l'ensenyament (mestres) o d'entorns propers, i van decidir fer el salt de l'audiència a l'escenari després de quedar captivades com a espectadores. Tot i l'ambient festiu i les bromes sobre els "càstings" realitzats pel director, les actrius subratllen que: "Darrere d'aquest grup i darrere d'aquesta obra hi ha un treball rigorós i professional." Finalment, desmenteixen els tòpics sobre la convivència femenina, afirmant que mantenen una relació excel·lent sense rivalitats, amb l'única presència masculina del seu director, en Vicenç.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
10'
Inauguració de la I Fira d'Entitats a Tarragona
Crònica de la inauguració de la primera Fira d'Entitats Tarragona Ràdio connecta en directe des del recinte del Palau de Congressos per cobrir l'obertura de la I Fira d'Entitats, un esdeveniment que reuneix el teixit associatiu de la ciutat del 23 al 26 de gener. L'objectiu principal és donar a conèixer a la ciutadania les diverses organitzacions sense ànim de lucre i la seva tasca social. Activitats de conscienciació i lleure Al llarg del matí s'han programat actes rellevants per fomentar la sensibilitat social: Baixada en cadira de rodes: Una marxa des de la plaça de la Font fins al recinte firal per conscienciar sobre les barreres arquitectòniques i els problemes de mobilitat. Futbolí humà: Una activitat lúdica a dos quarts de dotze amb la participació de representants polítics com els senyors Mallol, Ricomà i Ballesteros. Entitats destacades al recinte Durant la connexió s'han visitat diversos estands que mostren la varietat de la vida associativa: Federació Catalana de Voluntariat Social: El senyor Camus destaca que la fira permet visualitzar una varietat "immensa i extraordinària" de projectes de lleure, cultura i solidaritat. Espai de les Ciutats Agermanades: Es presenta el vincle entre Tarragona i la ciutat anglesa de Stafford, amb mostres de vestuari antic i explicacions sobre els intercanvis entre famílies. Societat d'Investigacions Espeleològiques: L'Àngel Samenigo explica les darreres descobertes a la Cova de la Via, com la sala Ribamar, i mostra fotografies de les expedicions. "Aquesta fira dona idea de la diversitat de vida associativa que hi ha a Tarragona... és la forma de donar a conèixer una activitat molt necessària."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
10'
Inauguració de la 1a Fira d'Entitats a Tarragona
Crònica de la Primera Fira d'Entitats de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb el recinte firal de l'embalat del Palau de Congressos per cobrir la inauguració d'aquesta mostra pionera, que aplega el teixit associatiu de la ciutat. Activitats i reivindicacions polítiques La jornada ha començat amb un to lúdic però amb rerefons crític: * Partit de futbol: Enfrontament entre l'equip de govern i l'oposició (amb victòria del govern), destacant una faceta més propera dels polítics. * Mobilitat i reflexió: Els representants municipals han arribat al recinte en cadira de rodes, una iniciativa per evidenciar les mancances estructurals i els problemes d'accessibilitat a Tarragona. * Esports: Participació de Josep Fèlix Ballesteros en activitats com el tennis taula. Entitats protagonistes El resum de la visita pels stands destaca la diversitat de col·lectius: 1. Esbart Dansaire de Tarragona: Presentació del vestit tradicional oficial de la ciutat recuperat l'any 2002. 2. Associació de Tai-txi-tuan Tradicional Goyin: Una de les darreres incorporacions a l'Hotel d'Entitats, centrada en desmuntar tòpics sobre aquesta disciplina. 3. Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia: Amb la presència d'Edita Pérez de Ciriza, s'ha posat el focus en la prevenció i l'assessorament, coincidint amb la visita de les aspirants a Miss Tarragona. "Aquesta baixada en cadira de rodes ha de provocar una reflexió per a la millora d'aquestes infraestructures." La fira romandrà oberta fins diumenge, oferint una visió global de les més de mil entitats que donen vida a la ciutat.