Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

649-672 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
15'
Jordi Puntí presenta 'Animals tristos': Humanitat i ficció
Entrevista a Jordi Puntí sobre el seu nou llibre de relats L'autor Jordi Puntí presenta a la llibreria La Capona el seu darrer recull de contes, Animals tristos, consolidant una trajectòria que va començar amb el gran èxit de Pell d'armadillo. En aquesta conversa, Puntí reflexiona sobre la condició humana, les relacions de parella i l'ofici d'escriure. Els protagonistes: Animals en busca de sentit La tristesa com a motor literari: L'autor defensa que, des d'un punt de vista narratiu, els personatges tristos o en crisis són molt més interessants i atractius que els feliços. La resignació quotidiana: Més que la infelicitat absoluta, el llibre explora com la gent s'enfronta a la fi de l'enamorament i com la rutina acaba per erosionar la vida en parella. Personatges familiars: Puntí utilitza noms poc comuns i descripcions obertes per permetre que el lector hi projecti la seva pròpia imaginació, creant un món on els personatges transiten de secundaris a protagonistes entre diferents relats. El procés creatiu i la relació amb el lector "Sovint la imaginació és el que ens permet somiar o pensar que som feliços." L'escriptor destaca diversos aspectes clau del seu estil: L'observació de la realitat: Encara que els relats no són autobiogràfics, s'alimenten de detalls quotidians, converses d'autobús, pel·lícules o cançons. L'empatia: Puntí escriu pensant en el lector, intentant que se senti partícip de la història i no un simple espectador extern. Temes universals: La infidelitat, el sexe i la búsqueda d'identitat en l'actualitat (amb referències modernes com Ikea) actuen com a ancoratges per a la seva generació. Future i nous horitzons Després de dos llibres de relats, Puntí planteja la possibilitat de fer el salt a la novel·la de gran format, inspirat per referents com John Irving, tot i que considera Animals tristos com un pas intermedi gràcies a la unitat temporal i espacial que uneix les seves històries.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
14'
Festa anual i campanyes del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona
Celebració i compromís social del farmacèutic El president del Col·legi de Farmacèutics de la província de Tarragona, David Rovira, explica els detalls de la cinquena festa anual de l'entitat i el canvi de paradigma en la professió farmacèutica cap a una figura més pròxima al ciutadà. La Festa Anual i el relleu generacional Noves incorporacions: El col·lectiu ha crescut significativament, amb prop de 60 nous col·legiats l'any passat, reflectint una ocupació plena en el sector. Lliçó magistral: L'acte comptarà amb la participació de l'escritora Olga Xirinacs. Reconeixements: Es lliurarà la medalla d'or a l'exconseller Eduard Rius i es premiarà la tasca de Francesc Paes per la seva integració de la farmàcia rural amb l'Hospital de Móra d'Ebre. El farmacèutic "més enllà del taulell" David Rovira destaca que el farmacèutic ha passat de ser un simple dispensador a un educador sanitari. Els punts clau d'aquesta evolució són: Accessibilitat: És el servei sanitari més proper, sense necessitat de cita prèvia i amb una distribució territorial que cobreix fins i tot municipis de menys de 300 habitants. Campanyes de prevenció: Iniciatives com la de salut bucal o la propera sobre esmorzars saludables al febrer per a més de 140 escoles. Claredat en la informació: Es reclama que els prospectes dels medicaments siguin més entenedors i no només una eina de defensa legal per als laboratoris. "El farmacèutic ha de ser capaç d'anar allà on el requereix la societat i transcendir per ser vist com un professional pròxim." Projectes en curs Actualment, el Col·legi col·labora amb institucions com la Diputació de Tarragona i el Departament d'Agricultura per promoure productes de proximitat (oli, fruita, fruits secs) en l'àmbit escolar, fomentant hàbits d'alimentació equilibrats des de la infància.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
25'
Pla Director i Seguretat al Camp de Tarragona
Ordenació del Territori i Consens Institucional L'entrevista amb el delegat del Govern, César Puig, se centra en la posada en marxa del pla director del Camp de Tarragona. Aquest instrument és vital per resoldre el conflicte històric entre la indústria química i el sector turístic. Segons Puig, el pla no busca una expansió territorial, sinó una millor ordenació dins els límits actuals, incloent: • Creació de murs verds i zones de protecció. • Separació de la circulació industrial de la general. • Consens entre els 11 ajuntaments implicats i la Generalitat. Cronologia i Tràmits Legals Tot i que el treball tècnic es va iniciar fa un any i mig amb discreció, l'aprovació definitiva es preveu per d'aquí a quatre o cinc mesos. Puig destaca que el pla ja té l'aval pràcticament total del sector turístic i està tancant els darrers "serrells" amb les empreses químiques. La Seguretat com a Segon Eix: Revisió del PLASEQTA Un cop resolta l'ordenació urbanística, el segon bloc clau és la millora de la seguretat exterior. El delegat anuncia que la revisió del PLASEQTA (Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona) ja està redactada i adaptada a la normativa europea Seveso II. "No s'ha de fiar res a l'atzar ni a la sort; quan passi qualsevol incident hem de tenir els mitjans adequats." Puig subratlla la necessitat d'una nova cultura de la prevenció, inspirada en les lliçons apreses de crisis com la del Prestige, basant-se en: • Estudi exhaustiu de tots els escenaris plausibles d'incidents. • Programes de formació continuada per a bombers, policia i personal sanitari. • Millora dels canals d'informació directa a la població. El Nou Centre d'Emergències del Camp de Tarragona Un dels anuncis més destacats és la creació d'un centre d'emergències pioner, situat a l'autovia Tarragona-Reus (antiga seu del Consorci d'Aigües). Aquest centre suposarà una inversió de 6 milions d'euros en equipament tecnològic i serà el primer descentralitzat fora de Barcelona. Característiques del Centre • Centralització del telèfon 112, que integrarà bombers, sanitat i policia. • Gestió global de tot tipus de crisis (químiques, aiguats, incendis forestals). • Possibilitat d'incloure un heliport i sistemes d'avisos telefònics directes als ciutadans. Medi Ambient: El repte de les olors Finalment, s'aborda la problemàtica de les olors que, tot i ser sovint innocues per a la salut, afecten la qualitat de vida i el turisme. Es proposa l'elaboració d'un mapa d'olors per identificar focus concrets i aplicar solucions tècniques que fins fa poc no eren viables.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
4'
Inauguració oficial del nou edifici del Col·legi Pax
Inauguració de les noves instal·lacions escolars Aquest matí s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració del nou edifici del Col·legi Pax a Tarragona. Tot i que els alumnes van començar les classes al setembre en aquesta ubicació, l'acte protocol·lari ha tingut lloc avui amb la presència de destacades personalitats polítiques. Detalls de la infraestructura i inversió Inversió: La Generalitat de Catalunya ha destinat més de 13 milions d'euros a la construcció d'aquest centre. Instal·lacions: Destaca un gimnàs de 300 metres quadrats on es duran a terme els parlaments oficials. Projecte de futur: Actualment el centre acull 226 alumnes, però es preveu que el nou edifici permeti duplicar la matrícula fins a arribar als 450 estudiants en un termini de nou anys. Assistència d'autoritats L'acte ha estat encapçalat per: 1. Carme Laura Gil, consellera d'Ensenyament de la Generalitat. 2. Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. 3. Maria Güell, directora del Col·legi Pax. El futur de l'antic edifici Segons ha informat la regidora d'Ensenyament, Maria Lluís Expósito, l'emblemàtic edifici antic del col·legi no quedarà en desús: "L'antic edifici del Col·legi Pax es podria convertir en una nova llar d'infants, una escola bressol municipal per a la ciutat de Tarragona." A més, es preveu que aquest espai aculli serveis educatius per a adults i la seu directiva de les guarderies municipals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
Solidaritat amb la infància a l'Argentina: El festival de Sant Salvador
Iniciativa Solidària des del Barri de Sant Salvador L'entrevista descriu el naixement i l'organització d'una campanya de solidaritat impulsada per l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon (Tarragona) per ajudar els infants de l'Argentina. La motivació principal va ser la situació de infància desvalguda i l'elevada mortalitat infantil en aquell país, un tema que va colpir especialment els veïns i veïnes. El paper de les entitats veïnals Els interlocutors subratllen que una associació de veïns és una plataforma ideal per a aquestes causes perquè: - Facilita l'accés directe a la gent i a les institucions. - Permet canalitzar la voluntat dels veïns de transcendir el seu petit món per ajudar en l'àmbit internacional. - Serveix com a punt d'unió entre col·lectius, especialment entre la població immigrant del barri, que ha estat la més activa en aquesta iniciativa. Organització del Festival Benèfic L'acte central de la campanya és un festival solidari al Teatre Metropol. Les claus d'aquest esdeveniment són: - Gestió directa: Per evitar la corrupció i la mala gestió dels fons a l'Argentina, l'organització portarà els diners recaptats en mà directament als destinataris. - Aportacions voluntàries: No s'ha fixat un preu d'entrada per no marginar ningú i permetre que cada persona doni segons la seva voluntat. - Cartell artístic: Comptarà amb unes 24 actuacions que inclouen tango, dansa oriental, grups d'Andalusia, Galícia, i la participació d'esportistes i polítics. Transparència i Agraïments L'organització es compromet a una transparència absoluta: "Es presentarà una pel·lícula i fotografies dels nens que menjaran gràcies als diners donats pels tarragonins." S'agraeix el suport de la unió de comerciants, grans empreses com BASF o Dow Chemical, i nombrosos col·lectius de dones i entitats culturals de tota la província.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
11'
Rosa Maria Rossell, número 2 d'ERC a Tarragona
Presentació de la Candidatura d'ERC per a les Municipals En el marc de la precampanya per a les eleccions municipals del 25 de maig, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Tarragona ha estat la primera formació a revelar qui acompanyarà el cap de llista, Javier Magro. La tria ha recaigut en Rosa Maria Rossell Rigau, una dona amb una llarga experiència tècnica i vinculació amb la ciutat. Perfil de Rosa Maria Rossell Rossell es defineix com una dona tarragonina de soca i arrel, directa i treballadora. Tot i que es presenta com a independent (sense carnet del partit), la seva relació amb ERC es remunta al 1997, quan va participar en la fundació del Consell Municipal Assessor. Els seus punts clau de presentació són: * Experiència professional: Treballadora del Departament de Benestar Social i antiga tècnica de l'Ajuntament de Tarragona. * Àmbits d'interès: Especialitzada en temes de cultura, joventut i serveis socials. * Trajectòria local: Coneguda per la seva tasca organitzant el Parc Infantil de Nadal i la seva vinculació amb el món del teatre. Motivacions i Objectius Polítics L'entrada a la política activa de Rossell respon a una voluntat de servei a la ciutat, entenent la seva participació com un acte de civisme. Durant l'entrevista, destaca que el que més l'ha atret d'ERC és la seva capacitat d'escoltar la ciutadania. "No hi ha millor manera de fer política que fer política per la teva ciutat i intentar treballar perquè la ciutat on vius sigui la millor del món." Respecte a les expectatives electorals, l'objectiu fixat és assolir quatre regidors per esdevenir decisius en el futur govern municipal. La candidata ha lloat la tasca realitzada per Javier Magro durant l'últim mandat, atribuint-li el mèrit del creixement del partit a la ciutat gràcies a la seva "defensa ferrissada" dels interessos locals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
23'
Polítiques socials i serveis a la comunitat a Tarragona
Resum de l'entrevista amb Carme Ferrer En aquesta conversa institucional, la tinent d'alcalde Carme Ferrer detalla les línies d'actuació de l'Ajuntament de Tarragona en matèria de polítiques socials, centrant-se especialment en la gent gran, l'atenció a la dona i la reestructuració dels serveis socials bàsics. Atenció a la Gent Gran i Llars de Jubilats L'Ajuntament ha posat en marxa una planificació exhaustiva basada en la realitat demogràfica de la ciutat. Els punts clau inclouen: • Noves infraestructures: S'anuncien obertures imminents a Sant Pere i Sant Pau, el carrer Pere Martell i la zona de la Floresta-Parriu Clar. • Visió de futur: Es preveu una llar de grans dimensions a l'Avinguda dels Països Catalans per absorbir l'envelliment de la població de Sant Pere i Sant Pau en els propers 10-12 anys. • Activitats i Salut: S'ha passat de 5 a més de 21 grups d'activitats, destacant l'aiguagim (per la seva funció preventiva i física) i els tallers de manteniment de la memòria. Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) El servei s'ha ampliat per anar més enllà de l'atenció exclusiva a dones maltractades, adoptant un enfocament integral: • Suport psicològic: A partir de març, una psicòloga atendrà de dilluns a divendres al Centre Cívic de Torreforta. • Nous perfils: S'ha detectat un increment de dones joves (25 anys) que busquen prevenció en les seves relacions i de dones grans que volen millorar la seva qualitat de vida. • Prevenció escolar: Ferrer emfatitza la necessitat de combatre la discriminació en l'àmbit universitari i laboral. "Les dones tenen currículums més alts que els homes, però encara hi ha una greu discriminació en l'accés als càrrecs de direcció." Reordenació de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials S'explica la nova divisió del centre de la ciutat per facilitar l'accés al sistema: • Divisió Nord/Sud: La Rambla Nova actua com a eix divisor. • Ubicacions: El sector nord s'atén a la Rambla Vella (proper a la botiga Vaniver) i el sector sud prop de la plaça de Santa Tecla. • Equips multidisciplinaris: Cada àrea compta amb assistents socials i educadors de referència per a tota mena de consultes ciutadanes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
5'
Ricardo Gutiérrez i el cartell del Carnaval de Tarragona
Presentació del cartell guanyador L'entrevista se centra en la figura de Ricardo Gutiérrez, el dissenyador tarragoní que ha guanyat el concurs per crear la imatge del Carnaval de Tarragona d'enguany. El jurat ha seleccionat la seva proposta d'entre un total de 28 obres presentades. Conceptes clau del disseny El dissenyador explica que la seva obra és un homenatge al món infantil, un col·lectiu que sovint queda en segon terme en la cartelleria festiva tradicional. Les característiques principals de la imatge són: - Simplicitat i claredat: Una línia gràfica senzilla i directa, sense complexitats excessives. - Colors vius: Pensats per cridar l'atenció i transmetre l'alegria de la festa. - Elements icònics: La cara està inspirada en la Bota, un element indispensable del Carnaval tarragoní, i inclou una llengua gran per donar-li un toc de humor i gresca. Trajectòria i valoració personal Ricardo Gutiérrez, que treballa professionalment com a dissenyador gràfic i il·lustrador a l'empresa Actitud Creativa, expressa la seva satisfacció pel reconeixement obtingut: "Un premi sempre és un reconeixement, i a més per a una festa de la meva ciutat, cosa que m'omple d'orgull personal." L'autor destaca que la prova definitiva de l'eficàcia del disseny va ser la reacció del seu fill de cinc anys, qui va identificar immediatament el caràcter festiu de la imatge.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
La memòria de Tarragona a través de la imatge (1952-2000)
El procés de selecció de la memòria visual L'elaboració del llibre ha estat una tasca ingent de recerca en arxius públics i fons particulars. Els autors han revisat entre 40.000 i 50.000 fotografies per acabar seleccionant-ne unes 750, seguint criteris de rellevància històrica i narrativa visual. Tipus de fons i caràcter de les imatges Arxius públics: Predominen les fotos institucionals i actes oficials (visites de Franco, pregons), però sovint manquen de la visió de la vida quotidiana. Fons particulars: Aporten la riquesa de la quotidianitat: la moda a les platges, les terrasses dels bars i el paisatge urbà desaparegut. Espais buits de memòria: Els autors destaquen la dificultat de trobar imatges de la transició clandestina (1975-1979), ja que fotografiar protestes era perillós i podia servir com a prova policial. Reportatges destacats La visita de Franco (1967): Un reportatge d'alta qualitat que mostra l'estètica oficialista de l'època i la plaça Imperial Tarracó com un "parc temàtic" de catalanitat controlada. El barraquisme (anys 70): Un testimoni impactant de la realitat social a zones com la platja del Miracle o el Francolí fa només tres dècades. L'evolució democràtica: Recull de manifestacions per l'Estatut i l'aigua, així com les primeres visites de la monarquia. Estructura del llibre L'obra s'organitza en quatre grans capítols que inclouen: 1. Contextualització: Introduccions que situen Tarragona en el marc de la història de Catalunya i Espanya. 2. Documentació rigorosa: Peus de foto detallats, contrastats amb la premsa de l'època per identificar personatges i dates. 3. Visió integral: Combinació de text i imatge per omplir els buits on la fotografia no va arribar. "No podem oblidar que la fotografia mai reflecteix tota la realitat; és una selecció de moments que ara ens ajuden a refer la memòria individual."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
19'
Anàlisi sociolaboral del 2002 i reptes de futur amb CCOO
Anàlisi de la situació econòmica i laboral a Tarragona L'entrevista a Joan Vinya, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, ofereix una visió detallada de l'estat de les comarques tarragonines a l'inici del 2003. Vinya destaca que, tot i ser una província privilegiada per la seva diversitat econòmica, les tendències actuals no són alentadores a causa de factors externs i estructurals. Principals indicadors: Atur i Inflació Atur: Tot i que la xifra oficial es tanca en un 6,09%, el sindicat alerta sobre la baixa taxa d'activitat. Segons Vinya, no n'hi ha prou amb l'atur tècnic si molta gent que hauria d'estar al món laboral no hi és. Inflació: S'ha convertit novament en un problema estructural, arribant a xifres reals properes al 5% en l'economia familiar, fet que devora els increments salarials pactats. Sinistralitat laboral: Un drama humà La situació dels accidents de treball a les comarques de Tarragona és qualificada de crítica per part de CCOO: A l'any 2002 s'han registrat 27 morts i 144 accidents greus. Vinya denuncia que la Inspecció de Treball està sota mínims de recursos humans. Es posa el focus en la subcontractació en cadena, que fragmenta la responsabilitat i la seguretat: "Si no som capaços de posar ordre a la contractació i a la subcontractació, no ens en sortirem." Model territorial i relacions sindicals Pla Director del Camp de Tarragona: El sindicat reclama participar en el disseny d'un pla seriós que defineixi el creixement de la indústria química, el turisme i l'urbanisme per als propers 50 anys, evitant conflictes d'usos del sòl. Unitat Sindical: Vinya aposta per la serenor i la unitat d'acció amb la UGT, malgrat el context d'eleccions sindicals, per centrar-se en la defensa dels treballadors i no en picabaralles domèstiques.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
18'
Promoció de Tarragona a FITUR i estratègia turística
Estratègia de Tarragona a la fira FITUR Tarragona es prepara per a una participació destacada a FITUR, la fira de turisme més important d'Espanya. L'agenda del Patronat Municipal de Turisme se centra en la captació de turisme de negocis i la consolidació de la ciutat com a referent cultural i gastronòmic. Eixos principals de la promoció: Turisme congressual: Participació activa a FITUR Congressos per atreure reunions d'empresa. El 2002 va tancar amb prop de 40.000 congressistes i un impacte econòmic superior als 2.000 milions de pessetes. Patrimoni i cultura: Ús de la Caixa Negra (en col·laboració amb el Consell Comarcal) per mostrar el llegat romà. Sector comercial: Promoció de la Via T i l'oferta de més de mil comerços locals. Gastronomia i nous projectes: Slow Food: Tarragona acollirà a l'abril una reunió mundial d'aquest moviment, centrat en la restauració artesana i el producte de proximitat. Setmana Gastronòmica a Madrid: S'organitzarà un esdeveniment a l'Hotel Princesa per promocionar plats autòctons com el romesco de peix. Expansió hotelera: Es preveu la construcció de nous hotels per arribar a una oferta d'uns 3.500 llits, necessaris per cobrir la demanda de grans esdeveniments. "Anem a vendre una ciutat única a Espanya... veuen una ciutat moderna que ha evolucionat." Finalment, es destaca l'èxit dels press-trips, que han permès generar reportatges valorats en més de 100 milions de pessetes, consolidant la marca Tarragona a escala internacional.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
La llegenda del rescat de les 100 donzelles
Anàlisi de l'Imaginari Popular Català L'entrevista amb l'autor Albert Rumbo presenta el llibre publicat per Edicions al Mèdol, una obra que dissecciona la llegenda del rescat de les 100 donzelles. Aquest relat, que uneix històricament les poblacions de Bagà (Berguedà) i Vila-seca (Tarragonès), és analitzat des d'una perspectiva científica i comparativa. Punts clau de la investigació Vincle històric i mític: La llegenda té una base real en la conquesta d'Almeria al segle XII i l'alliberament de nobles catalans, però s'ha convertit en un element de la mitologia nacional. Simbolisme i comparativa: Els autors han passat la llegenda pel "microscopi", analitzant elements com: Colors: El verd i el vermell com a símbols de sacrifici i passió. Cavalls blancs: Representació de la puresa, present també en mites com Sant Jordi o Sant Jaume. Números: El valor cabalístic del número 100. Connexions universals: S'estableixen paral·lelismes amb mites d'arreu del món, des del Minotaure de Creta fins a Tristany i Isolda o el Comte Arnau. Funció social de la llegenda avui Segons Rumbo, les llegendes ja no busquen tant moralitzar, sinó que actuen com a vincle de cohesió social i nacional. "Són uns nexes d'unió que ens fan compartir un seguit d'esdeveniments i ens ajuden a mantenir-nos en una comunitat." També destaca el naixement d'un turisme cultural al voltant de festes com la Setmana Medieval de Montblanc o les celebracions a Bagà, que mantenen viu aquest patrimoni immaterial en la societat moderna.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
12'
Memòria històrica: L'impacte de la Guerra Civil a Reus
Crònica de la Guerra Civil a Reus: Una producció inèdita L'entrevista analitza la recent estrena d'una sèrie documental a Canal Reus, la qual ha generat una resposta ciutadana aclaparadora i positiva. Els responsables destaquen que no és habitual que una televisió local s'aventuri en projectes d'aquesta envergadura a causa de la gran quantitat de recursos, temps i recerca que requereixen. El procés de recerca i el material recuperat El treball és fruit d'una col·laboració intensa amb la Unitat d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. El procés ha inclòs: Documentació exhaustiva: Mesos de visionat de material videogràfic. Troballes excepcionals: S'han localitzat imatges inèdites de l'entrada de les tropes nacionals a Reus i de bombardeigs al port de Tarragona. Arxius internacionals: Investigació en fons de cinema de l'associació Cinema Rescat i fins i tot materials provinents de l'estranger. Estructura i format de la sèrie El projecte es divideix en 11 episodis d'uns 13-14 minuts cadascun. La sèrie destaca per un format molt visual i humà: Testimonis directes: Entrevistes a 13 persones que van viure el conflicte i que aporten el vessant emocional i quotidià. Narració mínima: S'ha prioritzat la veu dels protagonistes i les imatges d'època per sobre de la veu en off. Ambientació sonora: L'ús de sintonies de ràdio de l'època per submergir l'espectador en un viatge al passat. Imatges que han marcat els creadors Un dels elements més impactants destacats pels entrevistats és la col·lecció de fotografies realitzades per l'aviació italiana. "Veure 10 o 15 fotografies de dies distints sobre una trama urbana que coneixes perfectament... t'imagines què hi havia sota de cada explosió." Aquestes imatges, captades des de gran alçada, permeten veure amb una fredor quirúrgica l'evolució dels bombardeigs sobre la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
13 d’abr. del 2003
17'
Situació sociolaboral i economia a Tarragona el 2003
En aquesta entrevista, Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza els reptes econòmics i laborals per a l'any 2003, mostrant una gran preocupació per les dades de l'atur i la inflació de l'any anterior. Principals problemes laborals Atur i Ocupació: Es denuncia una frenada en la creació d'ocupació i la falta de polítiques actives per part dels ajuntaments. Sinistralitat Laboral: Rigau qualifica de "barbaritat" les xifres d'accidents, especialment en el sector de la construcció, on s'han doblat les morts. Negociació Col·lectiva: L'objectiu és traslladar els acords estatals (augments del 3%) al territori, garantint sempre la clàusula de revisió salarial per no perdre poder adquisitiu. Estratègia Territorial i el Consorci del Camp L'UGT es mostra crítica amb el Consorci del Camp de Tarragona, acusant-lo de moure's massa en el debat i poc en la realitat. Proposen: 1. Crear un lobby territorial que prioritzi els interessos de Tarragona per sobre dels partidismes. 2. Exigir que les empreses contractades per l'administració pública compleixin estrictament les garanties de seguretat. 3. Participar activament en el nou Pla Director de la Indústria Química i el Turisme per assegurar la cohesió del creixement. "Tarragona no és Honolulu; el que es pacta a nivell confederal ha de tenir traducció en tot el territori." Unitat Sindical L'entrevista conclou repassant la relació amb Comissions Obreres (CCOO). Tot i la competència per les eleccions sindicals, Rigau aposta per mantenir la responsabilitat davant els treballadors i no trencar la unitat en els temes estratègics fonamentals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
13'
Control i prevenció de la legionel·losi en instal·lacions
La Legionel·la i la seva Gestió en Instal·lacions de Risc L'episodi aborda la importància de la formació homologada per a responsables de manteniment i inspectors d'instal·lacions de risc. Es destaca que la legionel·losi és una malaltia prevenible si es realitza un control continu de les infraestructures que generen aerosols. Característiques de la Malaltia i Població de Risc Prevenció: A diferència de les patologies cardíaques, la legionel·losi es pot controlar minimitzant la presència del bacteri en torres de refrigeració i circuits d'aigua. Grups vulnerables: Afecta principalment a persones majors de 50-60 anys, fumadors crònics o individus amb patologies prèvies com la diabetis o el càncer. Mortalitat: Tot i que la taxa de mortalitat pot ser baixa (entorn al 4-5% en brots grans), la rapidesa en la detecció és crucial per salvar vides. Origen i Detecció del Bacteri La legionel·la es troba de forma natural en rius i llacs, però arriba a concentracions perilloses en dispositius creats per al confort humà: Torres de refrigeració i sistemes de climatització antics. Jacuzzis i escalfadors elèctrics. Xarxes d'aigua sanitària (com les dutxes d'hospitals). "La podem controlar, però no la podem erradicar; necessitem una prevenció en continu, no només tractaments de xoc." Evolució del Diagnòstic i Normativa Actualment, existeixen eines de diagnòstic ràpid (com la prova d'antigen en orina en 15 minuts) que han permès identificar brots amb més agilitat. A Catalunya, la normativa és exigent i obliga a declarar i inventariar totes les torres de refrigeració per poder actuar ràpidament davant qualsevol cas detectat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
22'
La Justícia a Tarragona i la Reforma Penal
El Futur Judicial de Tarragona: La Nova Ciutat de la Justícia L'entrevista se centra en la necessitat imperiosa d'una Ciutat de la Justícia a Tarragona per resoldre la dispersió actual en cinc ubicacions diferents. Aquesta nova infraestructura es fonamenta en dos pilars: Comoditat: Edificis moderns i adaptats a les necessitats de l'administració actual. Efectivitat: Facilitar la immediació i la connexió entre òrgans, permetent crear serveis comuns que ara són inviables per falta d'espai. Es preveu que el trasllat es faci de manera gradual, prioritzant els jutjats unipersonals i deixant l'Audiència Provincial per a una segona fase. Mentrestant, la creació de nous òrgans (com el segon jutjat de menors) obligarà a buscar locals provisionals, un repte logístic complex per a la Generalitat. Valoració de la Reforma del Codi Penal El president de l'Audiència es mostra escèptic davant la profunda reforma del Codi Penal, que afecta 175 articles. Les seves principals crítiques són: Populisme punitiu: Considera que el legislador opta per la via fàcil d'incrementar les penes (com els 40 anys per terrorisme o la presó per reincidència en faltes) en lloc de proporcionar mitjans materials. Risc de col·lapse penitenciari: Alerta que l'enduriment de les penes provocarà un amuntegament a les presons, inclosa la de Tarragona, que actua de facto com a centre de compliment malgrat no estar dissenyada per a d'això. Violència domèstica: Tot i que veu bé l'enduriment de les penes en aquest àmbit per la seva gravetat moral, insisteix que la solució real passa pel tractament cultural i no només pel penal. Altres Reformes Legislatives Llei d'Enjudiciament Criminal i Judicis Ràpids L'entrevistat és més optimista amb aquesta reforma (prevista per a l'abril), ja que busca la celeritat en delictes menors (furts, amenaces). Destaca la figura del reconeixement de fets a canvi d'una reducció d'un terç de la pena com una eina eficaç per descongestionar el sistema. Llei del Menor Es defineix com una llei progressista que funciona bé a Tarragona, tot i que reclama més mesures de prevenció i la posada en marxa urgent del segon jutjat especialitzat a la província per mantenir uns nivells d'eficiència òptims.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
13'
Cicle d'Hivern 2003 de Joventuts Musicals de Tarragona
Presentació del Cicle d'Hivern 2003 L'entrevista a Tarragona Ràdio amb José Antonio Calvo, president de Joventuts Musicals de Tarragona, detalla la programació cultural que tindrà lloc al Teatre Metropol cada dimarts, des del 21 de gener fins al 8 d'abril. Canvis d'última hora i gener Substitució inaugural: A causa de les fortes gelades a Moscou, la Camerata Russa no podrà assistir. En el seu lloc, el dia 21 de gener actuaran els Solistes de Waterloo amb el flautista internacional Mark Grauels. Lírica de prestigi: El 28 de gener, el concert comptarà amb Cecilia Lavilla (filla de Teresa Berganza) i la mezzosoprano tarragonina Mercè Obiol. Programació de febrer: Jazz i Cambra Jazz d'Europa Central: El quintet de jazz de Bratislava (4 de febrer) torna a la ciutat per demanda del públic. Duo de Salzburg: Formació de violoncel i piano (11 de febrer) amb gran trajectòria internacional. Grans solistes: El violinista Iván Zenatí i la Capella Santa Cecília (18 de febrer) interpretaran obres de Bach i Vivaldi. El mes tancarà amb l'Excellent Ensemble de Moscou (25 de febrer). Recta final: Març i Abril Orquestres i valors catalans: Destaca la presència de l'Orquestra Filharmònica de Tiumen (11 de març) i el jove pianista català Daniel Blanc (1 d'abril). Reivindicació instrumental: José Antonio Calvo aprofita per demanar un millor piano de cua per al teatre, lamentant que l'actual és un fre per portar grans virtuosos: "El piano que tenim, per desgràcia, no és un gran piano de cua de concert... l'Ajuntament hauria de fer una inversió cultural." Cloenda solemne: El cicle acabarà el 8 d'abril amb la Missa Solemnis en Do menor de Mozart, interpretada pel Cor de Praga i l'orquestra Música Boèmica.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
12'
Lançament de la primera Fira d'Entitats de Tarragona
Presentació de la Primera Fira d'Entitats L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Esteve Ortiz, regidor de Relacions Ciutadanes, detalla l'organització de la primera Fira d'Entitats de Tarragona, que tindrà lloc del 23 al 26 de gener. Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de donar visibilitat al ric teixit associatiu de la ciutat, que compta amb gairebé 1.000 entitats inscrites. Detalls de l'Esdeveniment i Participació Ubicació: S'aprofitarà la carpa situada a l'exterior del Palau Firal i de Congressos. Entitats participants: De moment, unes 80 associacions han confirmat la seva presència, tot i que la llista encara no està tancada. Activitats: La fira no serà només una exposició d'estands, sinó una festa amb tallers, exhibicions folclòriques, activitats esportives i espais per a totes les edats (des de tirolines per a nens fins a tallers per a gent gran). Horaris: L'accés serà gratuït de 10:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 21:00 h. Subvencions i Suport al Teixit Associatiu El regidor també aborda la recent polèmica sobre l'augment de les subvencions a les entitats, defensant que era una mesura necessària per regular el repartiment i fer-lo més equitatiu, especialment per a les associacions de veïns. "Si s'han de fer eleccions perquè tot això millori, benvinguda sigui... però és una cosa que realment tirar enrere serà molt difícil." Crida a la Ciutadania i a les Entitats S'ha programat una "foto de família" simbòlica per al dissabte a les 12:00 h a les escales del Palau de Congressos per immortalitzar aquesta primera edició. Ortiz remarca que la fira té un caràcter pilot i que l'objectiu és que les mateixes entitats aportin idees per millorar-la en futures edicions.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
31'
Projectes d'Urbanisme i Mobilitat a Tarragona
Transformació de la Mobilitat Urbana L'obertura de l'avinguda Vidal i Barraquer marca una fita clau en la mobilitat de Tarragona, funcionant com una ronda de circumval·lació que permetrà connectar la part alta i la part baixa sense travessar el centre. L'Ajuntament també executa un pla d'asfaltat integral amb l'ús de material antisoroll per millorar l'habitabilitat. Estat dels Aparcaments Municipals S'estan ultimant cinc infraestructures clau per pal·liar la demanda d'estacionament: • Rambla Nova: Obertura prevista per al març, ja finalitzat a l'espera de l'ascensor. • Lluís Companys: Un projecte de gran magnitud (equivalent a tres camps de futbol) que inclou la urbanització de la superfície a l'estil de Vallellano. • Joan XXIII: Fonamental per a l'activitat hospitalària; comportarà la reordenació de tot l'entorn urbanístic. • Avinguda Catalunya: S'ha ampliat amb una planta addicional i el trànsit es restaurarà a l'abril. • Jaume I (Rectorat): Aparcament intel·ligent tipus armari que s'enfronta a dificultats per la duresa de la roca. Grans Projectes Logístics i d'Oci La creació de la Central Integral de Mercaderies (CIM), impulsada per Cimalsa, ha rebut el vistiplau d'urbanisme. Aquest centre logístic estratègic de 84 hectàrees se situarà entre Reus i Tarragona. Paral·lelament, s'avança en la burocràcia per al trasllat del Casino a l'Hotel Imperial Tàraco, que s'espera que dinamitzi el sector de l'oci per a l'estiu del 2004. recuperació del Litoral i Façana Marítima "Volem recuperar les platges per a Tarragona d'una forma espectacular." Intervencions a les Platges Es preveu una urbanització tova a la Platja Llarga i la Sabinosa a partir de la tardor, finançada pel Ministeri de Medi Ambient, enfocada a la preservació de dunes i accessos. El Projecte de Ricardo Bofill L'estudi de la façana marítima signat per l'arquitecte Ricardo Bofill es presentarà a l'abril en una gran carpa a la Rambla Nova. És una proposta que transformarà la relació de la ciutat amb el mar mitjançant una nova centralitat urbana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
11'
Tarragona promociona el seu turisme a FITUR 2002
Participació estratègica de Tarragona a FITUR L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb Madrid per cobrir la 23a edició de la Fira Internacional del Turisme (FITUR). La delegació tarragonina, encapçalada per autoritats municipals i de la Diputació, hi presenta una oferta diversificada per atraure nous segments de visitants. Objectius i oferta turística Segons el president del Patronat Municipal de Turisme, Mili Mateu, l'estratègia es divideix en eixos clau: Turisme de congressos: Consolidació de Tarragona com a seu d'esdeveniments professionals. Patrimoni i cultura: Promoció del llegat romà i la riquesa històrica. Gastronomia i comerç: Potenciació dels productes locals i l'oferta comercial urbana. Impacte econòmic i professional El regidor Lluís Maria Pagès destaca la importància de tancar acords a llarg termini: Confirmació de congressos per al 2003 i contactes avançats per al 2004-2005. Reunions amb el sector privat, com la cadena hotelera AC Hotels per la seva futura obertura a l'Avinguda Roma. Acords de promoció internacional amb publicacions estranyeres. "FITUR és una de les fires més importants d'Europa; estem sembrant de manera constant per recollir resultats en el futur." Unitat territorial a l'estand de Catalunya Tarragona s'ubica dins de l'espai de la Costa Daurada, compartint protagonisme amb altres municipis com Vila-seca, Cambrils, Salou i el Vendrell. Aquesta col·laboració sota el paraigua de Catalunya busca oferir una imatge d'unitat i coherència en el mercat turístic global.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 2min
Tragèdies Espaials, Música Electrònica i Innovació Tecnològica
L'Exploració Espacial i el seu Preu Humà L'episodi s'inicia amb una reflexió profunda sobre la tragèdia del transbordador Columbia, la qual ha marcat l'estat d'ànim general. Es planteja el debat ètic sobre si la humanitat hauria d'invertir en la recerca espacial mentre encara existeixen problemes greus a la Terra com la fam o les guerres. Tanmateix, es defensa que la recerca, ja sigui a l'espai o als oceans, és un sinònim de progrés per a la humanitat. "Recerca és, en la majoria dels casos, progrés per a la humanitat." Crònica d'Accidents Històrics • Es repassa la pèrdua de set tripulants (sis nord-americans i un israelià) en l'accident més recent. • Es recorda el sinistre del Challenger l'any 1986, explicant que el fall fou degut als precintes de tipus 0 afectats pel fred. • Se cita la influència d'aquests fets en figures com James Jarre, qui va compondre música electrònica com a homenatge a les víctimes. Cultura i Música de l'Escena Alternativa El programa dedica un espai important a la música tecno i alternativa, especialment la dels anys 80. S'analitzen diversos grups i peces que destaquen per la seva energia interior i sentiment: • The B-52's: Es comenta la seva evolució des de ritmes ballables cap a composicions més reposades i profundes. • Depeche Mode: Es recorda el seu primer disc Speak and Spell (1981) i la calidesa dels seus sons sintètics a peces com Any Second Now. • Escena Catalana: Es destaca la figura de Manel Pugés i la seva participació en bandes seminals com Escatalà, així com les seves col·laboracions experimentals. Poesia Underground i Experimentació Es destaca la col·laboració entre Manel Pugés i el poeta Enric Casasses. Es descriu com els seus recitals eren exercicis d'improvisació total, a vegades acompanyats de pintura en directe, creant una atmosfera totalment underground i creativa. Innovacions i Curiositats Tecnològiques A la secció final, es comenten notícies curioses del món digital: • Apple i el color de l'ànim: Una possible patent d'Apple per a ordinadors que canvien de color segons l'estat d'ànim de l'usuari. • La fotocopiadora humana: Una màquina d'alta resolució dissenyada per copiar el cos humà a mida real, amb aplicacions en publicitat i per a l'ego dels usuaris.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 2min
Radioactivitat: Vinils del segle XX, U2 i tecnologia macabra
La Revolució del CD i el Retorn del Vinil L'episodi comença reflexionant sobre l'aparició del disc compacte (CD) l'any 1980, una tecnologia que va trigar a consolidar-se com a estàndard. Tot i la fredor del so digital, l'emissió reivindica la calidesa del vinil, destacant com molts artistes actuals segueixen editant en format LP per a un públic romàntic. Sessió de Singles a 45 RPM La primera part del programa es dedica exclusivament a la reproducció de singles de la col·lecció de la ràdio, utilitzant tecnologia considerada "obsoleta" però plena de matisos: • Alan Parsons Project: Amb el seu èxit de 1983 You Don't Believe. • Nick Kershaw: Es recupera el clàssic Wouldn't It Be Good (1984), destacant el so peculiar de l'agulla sobre el plàstic. • Paul Young: Amb el tema Tomb of Memories de 1985. "És un so diferent, el so fred digital del làser versus la calidesa on l'agulla es deixa arrossegar." U2: Raritats i Concerts No Oficials Es dedica un bloc especial a la banda irlandesa U2, discutint la seva reticència històrica a publicar àlbums en directe oficials. Es presenta una peça de col·leccionista: • La caixa de tres CDs Keeping the Fate, que recull gravacions alternatives de la gira de The Joshua Tree (1987). • Es defensa l'ús de material alternatiu (evitant el terme pejoratiu "pirata") per satisfer la demanda dels fans que busquen l'energia del directe amb una qualitat d'àudio professional. Secció Especial: Tecnologia i Ètica El programa tanca amb una reflexió sobre la tecnologia macabra. S'exposa la notícia d'un metge australià que ha inventat una màquina per facilitar l'eutanàsia mitjançant monòxid de carboni. El debat se centra en si la tecnologia és sempre positiva o si, quan s'aplica a la mort, genera un dilema moral encara per resoldre a la societat contemporània.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
54'
Francofonia i pop alternatiu a Radioactivitat
La influència del francès en la música actual L'episodi d'avui de Radioactivitat a Tarragona Ràdio se centra en l'autoestima lingüística dels nostres veïns del nord, els francesos. El programa analitza com el francès es manté com una llengua potent i vàlida per a la música moderna, competint directament amb el domini de l'anglès i l'espanyol. El francès com a llengua de modernitat • Es destaca la figura de Kate Ryan amb el seu èxit de 2002, Désenchantée, demostrant que les músiques tecnològicament avançades i els sintetitzadors funcionen perfectament en aquesta llengua. • S'esmenta el cas de Mike Oldfield i el seu disc Tres Lunas, del qual va fer versions en alemany, espanyol i francès, reafirmant el valor internacional de l'idioma. Experiments i records dels anys 80 El programa recupera joies de l'arxiu musical per il·lustrar la barreja d'idiomes: • La banda Bandapart (1984), que combinava el francès amb l'espanyol per buscar una major comercialitat. • El grup La Unión i la seva adaptació a l'espanyol (Falso Amor) del clàssic Tainted Love. Alter Músiques Natives i l'escena independent En la segona part del programa, amb la col·laboració de Núria Calbó, s'explora l'escena més alternativa: • Homenatge a la discogràfica G3-3G, activa durant 14 anys i vinculada a la sala Sidecar de Barcelona. • Anàlisi del projecte Ejército de Salvación de José Antonio Pérez i la producció de Pedro Borruezo (Claustrofobia). "Qualsevol llengua és bona quan la música és bona, no cal anar sempre a l'anglès per mostrar les creacions."
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 1min
Música Electrònica Catalana i l'Exploració de Mart
Introducció a la Música Tecnològica L'episodi comença amb una reflexió sobre la curiositat malaltissa que ha existit sempre a Catalunya per les tendències musicals externes. Es destaca com a principis de la dècada dels 80, la música tecnològica i les seves variants (electrònica, punk, new age) van arrelar amb força en la cultura local. Escena Musical del Camp de Tarragona i el Priorat El programa ret homenatge a aquelles formacions locals que, malgrat la seva qualitat, no van tenir la fortuna comercial de fer el salt al gran públic. Grups i Cançons Destacades • Soma (Tarragona): Presenten la cançó "Tinc" (1994). El nom del grup prové de la droga fictícia de la novel·la "Un món feliç" d'Aldous Huxley. • 10.000 al mes (Priorat): Es repassa la seva maqueta de 1996 amb temes com "Ua, Ua, Ua" i "GIEA". • Piràmid (Aula Magna): Formació experimental de 1989 que barrejava teclats tecno amb aires màgics. Es destaca el tema "Compàs d'espera". "Soma: beguda ritual... en connexió amb la inspiració, la saviesa i la immortalitat. Aldous Huxley, Un món feliç." Actualitat Científica: La Conquesta de Mart La segona part del programa s'enfoca en la carrera espacial cap al planeta vermell, centrant-se en dues vessants principals: Iniciatives de la NASA La NASA busca nom per als seus nous exploradors (coneguts provisionalment com Mer A i Mer B). S'ha obert un concurs per a estudiants d'entre 5 i 18 anys per batejar els robots que viatjaran el 2004. La Missió Europea (ESA) Es detalla l'esforç col·lectiu de l'Agència Espacial Europea amb missions com: • Mars Express: Per a la detecció remota i cerca d'aigua. • Beagle 2: Laboratori sofisticat per a la cerca de vida elemental al sòl marcià. El locutor subratlla que l'exploració de Mart és tan complexa que requereix la unió d'esforços entre totes les agències internacionals.