Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

913-936 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Balanç de Lluís Badia al Port de Tarragona
Entrevista de Comiat a Lluís Badia L'encara president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, fa un balanç exhaustiu dels seus set anys i mig al capdavant de la institució, just abans del seu relleu previst per al gener de 2004 a causa del canvi de govern a la Generalitat de Catalunya. Un Balanç Marcat pel Consens Badia destaca que la seva gestió s'ha basat en la unanimitat i el diàleg permanent amb tots els actors socials i polítics: * S'han celebrat 81 Consells d'Administració i s'han aprovat més de 4.500 acords, gairebé tots per unanimitat. * La implementació del Pla Estratègic i el Pla Director ha permès consolidar el port com una referència mediterrània. * Ressalta la internacionalització com un de les fites més rellevants del seu mandat. Diversificació i Infrastructures El port ha deixat de dependre exclusivament dels sectors químic i agroalimentari gràcies a una forta aposta per la diversificació: * Exportació de vehicles: Amb un creixement que supera els 220.000 vehicles anuals. * Productes siderúrgics: Consolidats com una nova línia de negoci d'èxit. * Oci i Ciutat: Millores significatives al barri del Serrallo, la construcció de la Marina de Tàrraco i el projecte de la nova façana marítima. "L'experiència al port ha sigut molt important perquè hi ha hagut una implicació de la societat que ha fet aquesta aposta repetida." Reivindicacions i Futur Personal Tot i l'èxit en la gestió directa, Badia expressa certa frustració per les mancances en infraestructures públiques externes, com el tercer carril de l'autopista o les millores a la N-240 i N-340. Pel que fa al seu futur, Badia retornarà a l'advocacia privada, tot i que es manté a disposició de Convergència i Unió per a possibles candidatures polítiques, com les eleccions generals de març.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
75 anys de l'Associació de Pessebristes de Tarragona
Celebració de tres quarts de segle de tradició L'Associació de Pessebristes de Tarragona commemora el seu 75è aniversari, una fita que demostra la pervivència d'aquesta tradició a través de més de quatre generacions. Amb motiu d'aquesta efemèride, l'entitat ha estrenat una nova seu al carrer Girona, un espai a peu de carrer que permet, per primera vegada, realitzar grans exposicions obertes al públic general. L'Exposició de Diorames i Pessebres L'exposició actual és el fruit de mesos de treball intens i destaca per la seva qualitat artística: - S'exhibeixen nou diorames que recorren escenes bíbliques, des de l'anunciació fins al taller de Natzaret. - Inclou un pessebre popular de grans dimensions, fet amb suro i molsa, ideal per als més petits. - Es mostren col·leccions de figures cedides, com les de la Casa Canals i obres de l'escultor Daniel José. - Destaca l'ús de la perspectiva en els diorames, aconseguint crear sensació de profunditat en espais d'un metre. Tècniques i relleu generacional El procés de construcció ha evolucionat de les clàssiques plaques d'escaiola cap a materials més lleugers com el poliestirè (porexpan), que facilita el modelatge amb cúter i gúbies. L'objectiu principal de l'associació és el pessebrisme didàctic: "No tan sols volem fer pessebres, sinó divulgar-los i encomanar aquesta il·lusió a la gent jove perquè la tradició perduri." Futur i activitats constants L'associació no s'atura després de les festes nadalenques. Ja tenen previst inaugurar una nova exposició per Setmana Santa amb diorames que representaran els misteris de la Passió. Actualment, el concurs de pessebres ja supera els 50 participants, indicant un repunt en l'interès per aquesta tradició pròpiament catalana davant de modes forànies.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Quico el Célio i 'Lo Misteri de Nadal' a Tarragona
Entrevista amb Jordi Fuster sobre 'Lo Misteri de Nadal' El grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries presenta a la Sala del Magatzem de Tarragona el seu espectacle ja tradicional Lo Misteri de Nadal. Durant l’entrevista, Jordi Fuster explica l’essència d’aquesta proposta que barreja música, humor i reflexió. Els personatges i les seves visions del Nadal L'espectacle s’estructura com una conferència on quatre personatges ofereixen perspectives contraposades sobre la festa: Quico el Célio: Ofereix una visió cosmogònica i universal, més enllà del fet religiós. El Noi: Representa la visió més pesebrista i tradicional, tocant de peus a terra. El Mut de Ferreries: Aporta la vessant purament musical de la celebració. Jaume Matamores: Enfoca el Nadal des de la solidaritat i l'esperit de l'aldea global. Trajectòria i futur del grup L'espectacle té les seves arrels en els inicis del grup fa onze anys, tot i que el format actual de conferència es va consolidar fa uns cinc anys. > "És un espectacle que ens fa molta il·lusió fer perquè només es pot veure durant aquests dies de Nadal." De cara al 2004, Jordi Fuster ha avançat que el grup està preparant un nou treball discogràfic: El títol serà No es pot viure. Tindrà una temàtica centrada en la realitat actual i el present. Es preveu que el disc i el nou espectacle s'estrenin durant l'estiu. L'actuació a Tarragona tindrà lloc aquest diumenge en dues sessions (20:00 h i 23:00 h), dins d'una gira que també recorre Tortosa, Ulldecona, Salou i Benicarló.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Sorteig de la panera de Nadal a Tarragona Ràdio
Sorteig de la Panera de Nadal del Mercat Central Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'Associació de Venedors del Mercat Central, organitza un sorteig especial durant el matí de la Loteria de Nadal. Els oients han de trucar i explicar què farien si fossin rics per a participar. Detalls de la Panera La panera es descriu com un obsequi "de les d'abans", farcida amb productes de qualitat procedents de les parades del mercat: * Productes estrella: Un pernil serrano de bodega de 7,5 kg, formatge d'ovella, llonganissa seca i xoriço casolà. * Dolços: Diverses barres de torró (Xixona, Alacant, xocolata), neules, marqueses i bombons. * Begudes i conserves: Ampolles de vi blanc, vi negre (Castell del Remei), cava brut, conserva de pinya i préssec. Participació dels Oients Diversos oients han compartit els seus somnis en cas de guanyar la loteria: * Encarna: Destinaria els diners a les seves filles, a viatjar i a ajudar en la remodelació del propi Mercat Central. * Aida (7 anys): Vol donar menjar als pobres i completar la seva col·lecció de nines Bratz. * Montserrat: Prioritza "tapar forats" i fer un viatge pel centre d'Europa. * Juana: Té la il·lusió de viatjar a Nova York i Venècia. Altres Premis al Mercat Rafael Martínez, gerent de l'associació, recorda que al mercat també es reparteixen butlletes de rasca-rasca per cada compra, amb premis directes de lots de Nadal i el sorteig final d'un cotxe el proper 5 de gener. "No és una cistella de disseny, és una cistella contundent, amb el seu pernilet que sempre fa goig." Actualitat del Sorteig de Loteria Durant la connexió s'ha anunciat l'aparició d'un quart premi, el número 18.963, premiat amb 200.000 euros per sèrie.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Entrega de la Gran Panera de Nadal al Mercat Central
Entrega del Premi de l'Associació de Venedors Aquest segment de Tarragona Ràdio narra l'emotiu moment en què la guanyadora del sorteig, la Mònica Sabater, rep la seva gran panera de Nadal al Mercat Central. Tot i les dificultats per arribar puntual a causa de les obligacions familiars amb els seus dos fills, la celebració ha estat un èxit. Detalls del Premi i Col·laboració La panera és un regal de l'Associació de Venedors del Mercat Central en col·laboració amb l'emissora municipal. Entre els productes destacats hi ha: * Un pernil de més de set quilos. * Diversos lots de productes que fan que la cistella pesi uns 15 quilos en total. Serveis i Campanyes del Mercat El gerent del mercat, Rafael Martínez, ha intervingut per explicar les facilitats que ofereixen als clients durant les festes: * Servei a domicili: S'han ofert a portar la pesada panera a casa de la guanyadora amb la furgoneta del mercat. * Horaris especials: Per Nadal el mercat amplia horaris, obrint demà i passat demà matí i tarda (sense tancar al migdia). * Campanya promocional: Encara queden centenars de lots de "rasca i guanya" per repartir i el sorteig final d'un cotxe el proper 31 de desembre. "No m'ho esperava tan grossa", ha confessat la Mònica en veure la magnitud del premi.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2h 1min
Especial Loteria de Nadal a Tarragona Ràdio
Seguiment de la Loteria de Nadal i l'Ambient a Tarragona L'episodi se centra en la cobertura en directe del sorteig de la rifa de Nadal, combinant connexions a peu de carrer amb les darreres actualitzacions dels premis des de Madrid. Connexions Territorials i Opinió Ciutadana La unitat mòbil recorre la Rambla Nova de Tarragona per copsar l'ambient entre els veïns: • Es recullen testimonis de jubilats sobre els seus hàbits de joc i la tradicional rivalitat Reus-Tarragona pel que fa a la sort. • Entrevistes a joves que realitzen treballs escolars durant les festes, compartint els seus somnis si guanyessin el premi. • Reflexió sobre la percepció de la sort a la ciutat, amb comentaris sobre la manca de grans premis històrics. Actualització de Premis L'equip d'informatius, liderat per Ricard Laoz, detalla l'aparició de diversos números premiats: • Cinquès premis: Destaca el número 30.412, molt repartit per l'estat. • Segon premi: El número 24.635, valorat en 960.000 euros per sèrie, que ha passat de llarg de la demarcació de Tarragona. "Sembla que Tarragona és desgraciada, no ens ha tocat mai la grossa, sempre toca més a Reus." Programació Especial i Música El programa anuncia un concert exclusiu en col·laboració amb l'Estudi de Música de Tarragona i el sorteig d'una panera del Mercat Central entre els oients que participin explicant què farien si fossin rics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
34'
Loteria de Nadal i Concert amb l'Estudi de Música
Celebració de Nadal a Tarragona Ràdio Aquest episodi especial combina el seguiment en directe del Sorteig de la Loteria de Nadal amb un festival musical organitzat per l'Estudi de Música de Tarragona. Al llarg del programa, s'intercalen l'anunci dels premis amb actuacions en viu d'alumnes i col·laboradors del centre. Actualitat del Sorteig de la Loteria • Es confirmen diversos cinquens premis, incloent el 02150. • S'anuncia l'aparició de la Grossa (42.473) precisament mentre sonava una cançó sobre la sort. • Desafortunadament, cap dels premis grans cau a les comarques tarragonines. Actuacions Musicals en Directe El programa ofereix una gran varietat d'estils i intèrprets: • José Juan González i Neus Baquer: Presenten una peça original i contemporània titulada La suerte puede explotar. • Anna Bufill i Elena Larrea: Interpreten nadales tradicionals com Eixa nit és nit i una peça austríaca. • Montse Plana: Canta el clàssic El noi de la mare, vinculat a la seva participació en Els Pastorets de la ciutat. • Laia i Taís: Ofereixen versions de El desembre congelat i Santa nit amb acompanyament de teclats. • Grup Xerima: Interpreten la mítica Happy Xmas (War Is Over) de John Lennon. Agenda Cultural de Nadal "L'important no són els regals, sinó els amics." Els joves artistes expliquen els seus projectes per a les festes, destacant un espectacle infantil al Teatre del Magatzem (27 de desembre i 3-4 de gener) que narra el viatge d'una nena per descobrir el veritable sentit del Nadal. L'episodi conclou amb una cantada col·lectiva del Fum, fum, fum.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Fira d'Artesania de la Rambla Nova a Tarragona
Crònica de la Fira d'Artesania de Tarragona L'episodi ens trasllada a la Rambla Nova, davant de l'antic Banc d'Espanya, on s'ha instal·lat la tradicional Fira d'Artesania. Amb un total de 25 expositors i uns 900 metres quadrats de recorregut, el reportatge destaca l'esperit nadalenc i la varietat de productes fets a mà. Productes i artesans destacats El recorregut inclou entrevistes directes amb paradistes que defineixen l'essència del mercat: Fangetti Ceràmica: Ofereixen peces de gres i ceràmica de Reus i Tarragona. Expliquen l'elaboració artesanal, que requereix fins a dues cuites, pintura i esmaltat. Associació d'Artesans de Tarragona: La tresorera, Neus Montaner, destaca que la fira ofereix productes de decoració singulars (llums de cuir, titelles de Birmania o caixes de l'Iran) que no es troben a comerços tradicionals. Artesania amb Tagua: Una novetat destacada és el marfil vegetal procedent de l'Equador, una llavor que, en ser treballada, té l'aspecte del marfil animal sense perjudicar cap ésser viu. L'experiència del visitant La fira és un espai ideal per a regals de l'amic invisible o detalls de Nadal. Els compradors entrevistats valoren positivament: La varietat concentrada en un sol espai. L'horari continuat de 10:00 h a 22:00 h, que facilita les compres. La proximitat i el tracte personalitzat dels venedors. "Al fang la gent no li dona massa valor, però és una feinada perquè s'han de fer dues cuites, pintar, esmaltar... depèn de la peça, hi ha molta feina a fer."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Preparatius del Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum
Crònica dels preparatius nadalencs L'emissió ens trasllada a l'aula de primer de primària del Col·legi Mare Nostrum, on els alumnes es preparen per al seu esperat festival de Nadal. L'ambient és de màxima excitació, amb els nens i nenes disfressats i maquillats per a la representació. Personatges i representació Els Dimonis: La majoria de la classe va vestida de dimoni amb banyes vermelles i maquillatges originals que recorden papallones. Lluquet i Rovelló: Els personatges clau dels Pastorets que tenen la missió de vèncer els dimonis. El ritual: Els nens expliquen amb entusiasme com, quan els pastorets pronuncien la paraula clau, els dimonis han d'actuar: "El Lluquet diu Jesús i llavors els dimonis cauen a terra." Organització i música La Victòria Marimon, professora de música, detalla la feinada que hi ha darrere de l'esdeveniment: Assajos: Porten un mes sencer preparant les cançons, des de P3 fins a 6è. Repertori: Una selecció variada que inclou Nadales tradicionals i modernes en català, castellà i anglès. Sorpresa final: El festival clourà amb un poema de Miquel Martí i Pol. Escenari: La celebració es fa a l'exterior, aprofitant l'entorn natural de l'escola que simula una estampa de Betlem. Detalls i tradicions El resum destaca la participació activa dels alumnes, que fins i tot han recollit herbes al bosc per elaborar un gran pessebre a l'aula. També es posa èmfasi en la modernitat de les disfresses, amb nens que porten banyes de peluix o fins i tot banyes tecnològiques amb llums LED.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Nadal i Padrins de Lectura al Col·legi Mare Nostrum
Nadal a les aules de segona primària Tarragona Ràdio visita el Col·legi Mare Nostrum per conèixer com viuen els alumnes de segona primària els dies previs a les vacances de Nadal. L'ambient a l'escola és d'emoció i preparació per a l'arribada dels Reis d’Orient i el tradicional Tió. La iniciativa Padrins de Lectura Un dels punts més destacats de la jornada és la participació en el projecte Padrins de Lectura. Aquesta activitat fomenta la convivència i l'aprenentatge compartit: Alumnes de l'ESO apadrinen els nens i nenes de primària per introduir-los en el món de la lectura. Enguany, els infants han inclòs a la seva carta dels Reis la petició d'un llibre adequat per llegir conjuntament amb els seus padrins. Els nens mostren preferència per gèneres com les aventures. Cartes als Reis i Rodolins Creatius Els nens i nenes han compartit els seus desitjos i la seva creativitat amb els micròfons de la ràdio: Regals estrella: Des de bicicletes de muntanya i material de snowboard fins a jocs per a la PlayStation i la Xbox. Creativitat literària: Els alumnes han recitat rodolins inventats per ells mateixos sobre el pessebre, els regals i el personatge del Tió. "Hem escrit una carta als reis i hem demanat un llibre per llegir amb els padrins de lectura." L'espai tanca amb un desig de bones festes per a tota la comunitat educativa, destacant la gran col·laboració del centre amb l'emissora.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Salutació repetitiva de bona nit
Anàlisi de la salutació Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monotemàtica d'una salutació nocturna. El contingut es basa exclusivament en l'expressió de cortesia habitual per acomiadar el dia. Punts clau de la interacció Consistència absoluta: No hi ha variacions en el missatge transmès al llarg del temps. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps. Absència de diàleg: Es tracta d'una concatenació de salutacions sense un intercanvi d'informació complex. Naturalesa del text El text es pot categoritzar com una prova de comunicació o un bucle de cortesia elemental. "Bona nit" Aquesta és l'única frase que estructura tota la transcripció, posant l'èmfasi en la repetició com a recurs principal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum
Crònica del Festival de Nadal L'emissió radiofònica connecta en directe amb el Col·legi Mare Nostrum per retransmetre les actuacions nadalenques dels alumnes. L'esdeveniment destaca per la seva vibe familiar i la gran participació dels nens, des dels més petits de P3 fins als més grans de 6è primària. Actuacions Destacades Alumnes de P4: Han interpretat l'obra Les Joguines Molt Cansades, on cada infant portava una joguina i entregaven una carta conjunta al carter reial. Alumnes de 3r: Han cantat una versió de la coneguda nadala anglesa Greensleeves (traduïda al castellà), mostrant una gran disciplina i entusiasme a l'escenari. Alumnes de 6è: Han estat els encarregats de tancar la part musical amb la tradicional peça catalana El Cant dels Ocells. Moments i Vivències La retransmissió capta anècdotes tendres, com els nens de P3 (els 100 angelets) que saluden les famílies o la presència massiva de càmeres de vídeo entre el públic. La reportera subratlla l'evolució dels alumnes, des del joc dels més petits fins a la certa vergonya o "pudor" dels més grans a l'hora de disfressar-se. Cloenda Institucional Com a punt final, la sotsdirectora del centre, Mercè Rota, ha realitzat una lectura poètica: "És bo de seure a casa en la penombra amb un llibre a les mans no començat..." Aquesta lectura ha servit d'homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, traspassat poc abans d'aquell festival, per transmetre un missatge de pau i tendresa per a les festes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Festival de Nadal al Col·legi Mare Nostrum de Tarragona
Retransmissió en directe des del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona, on se celebra el tradicional Festival de Nadal amb la participació de tots els cursos, des d'educació infantil fins a primària. Desenvolupament de l'acte L'esdeveniment ha començat amb la benvinguda de la sotsdirectora del centre, la Mercè Rota, qui ha destacat el clima d'afecte i il·lusió de la comunitat educativa. Les actuacions s'han anat succeint en un gran escenari situat al pati de l'escola: Alumnes de P5: Han interpretat la nadala Sant Josep i la Mare de Déu, acompanyada d'una escenificació amb pastorets i angelets. Alumnes de 5è: Han cantat Oït, un son d'alta esfera, una adaptació d'una nadala anglesa. Alumnes de P3: Han protagonitzat un dels moments més emotius vestits d'angelets amb túniques brillants, interpretant la peça 100 angelets amb el suport dels alumnes de 6è. Alumnes de 2n de Primària: Han realitzat una petita representació teatral del fragment Anem a Betlem, que incloïa diàlegs i una coreografia al voltant d'un foc simulat. Ambient i participació L'esplanada del col·legi s'ha omplert de familiars, pares i avis que seguien les actuacions amb càmeres de vídeo i fotografies. S'ha destacat la tasca dels mestres en la coordinació dels més petits i la diversitat de tradicions musicals escollides per a les peces. "Ens sentim satisfets de compartir novament aquests moments amb vosaltres i de poder crear junts el clima d'afecte i de proximitat que ens caracteritza." Altres continguts Durant les pauses de la retransmissió, s'ha anunciat la programació especial de Tarragona Ràdio per al proper 22 de desembre amb motiu de la Loteria de Nadal, que inclourà sortejos, unitats mòbils i música en directe.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Campanya Grans Sortejos i Futur del Mercat Central
El Mercat Central es prepara per al Nadal El text recull una entrevista a l'Albert, representant de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, on es destaca l'activitat frenètica i la gran preparació dels productes artesanals per a les festes. S'observa un canvi en el comportament del consumidor, que esdevé més previsor: Els clients compren productes com peix, marisc o carn amb setmanes d'antelació. El producte fresc es reserva per als darrers dos o tres dies. El taulell de peix fresc continua sent l'atracció principal del mercat. Sortejos i Campanyes de Promoció Es detalla la campanya de Nadal, que aquest any busca premiar la fidelitat sense exigir una compra mínima: El cotxe: És el premi estrella exposat a l'Eix Central. Mil lots de productes: S'han editat 130.000 butlletes del tipus "rasca i guanya" per repartir premis de forma massiva. Criteri del venedor: No hi ha un import mínim estipulat; la distribució de butlletes queda a criteri del paradista per beneficiar a tothom. Reivindicació del Nou Mercat L'associació aprofita la campanya per fer valdre el projecte del Nou Mercat Central. S'està a l'espera de la confirmació oficial de la signatura del conveni per part de l'Ajuntament i Espimsa. "Un cop tinguem el projecte, podrem començar una altra lluita pel que ens convé a nosaltres, al client i als voltants del mercat." Col·laboració amb Tarragona Ràdio Com a mostra d'agraïment pel suport mediàtic, el Mercat col·labora en un sorteig especial per al dia de la Loteria de Nadal: Els oients han de trucar i explicar què farien si fossin rics. Es sorteja una panera gegant farcida de productes de primera qualitat. És condició indispensable recollir el premi en persona al mercat a la 1 del migdia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Pa negre: Memòria, postguerra i la funció de la literatura
La postguerra i la iconografia de la misèria L'escriptor Emili Teixidor reflexiona sobre l'època en què se situa la seva novel·la Pa negre, un període marcat per la postguerra immediata i la supervivència. L'autor descriu una realitat de racionament on el pa negre, la llet blava i les truites de pols formaven part del dia a dia. Destaca com aquesta memòria, tot i semblar llunyana, és extremadament propera i encara batega en aquells que la van viure. El canvi social i la pèrdua del món rural Teixidor analitza la transformació radical de Catalunya en poques dècades: El pas d'una Catalunya rural i industrial (les colònies tèxtils del Ter i el Llobregat) a una economia basada en els serveis i el turisme. La reconversió d'antigues fàbriques en hotels, restaurants o centres culturals. La pèrdua d'un paisatge humà que s'ha extingit amb la fi de les grans indústries tradicionals. La literatura com a testimoni i memòria Sobre la necessitat d'escriure sobre el passat, l'autor sosté que la literatura ha de prioritzar la qualitat de la llengua per sobre de la seva funció documental, tot i que reconeix el seu paper com a preservadora de la memòria col·lectiva. "Si no hi hagués llibres, no sabríem ni qui som. Els llibres són la memòria de la humanitat." Teixidor argumenta que encara no ha passat prou temps per explicar-ho tot i que, igual que a l'Alemanya de postguerra, moltes històries triguen dècades a sortir a la llum perquè la societat necessita un temps de silenci abans d'afrontar el trauma. La mirada infantil i la col·laboració del lector La tria d'un infant com a protagonista (l'Andreu) respon a la voluntat de mostrar un viatge iniciàtic cap al món dels adults. L'autor defensa la intel·ligència dels nens i com la novel·la busca un diàleg amb el lector, convidant-lo a completar la història amb els seus propis records o "peles de patata". Veritats incòmodes i el paper de la dona L'entrevista conclou amb una reflexió crítica sobre la història oficial: El col·laboracionisme: Teixidor afirma de manera provocadora que, d'una manera o una altra, tothom va ser franquista (ja fos actiu o passiu) per supervivència. El treball femení: Reivindica que les dones han treballat sempre, especialment en el món rural i a les fàbriques, sovint en condicions pitjors que els homes i amb salaris inferiors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Noves activitats i temàtiques al Parc Infantil de Tarragona
El retorn al Moll de Costa i l'ambientació temàtica Aquest any, el Parc Infantil torna a ubicar-se al Moll de Costa, un espai ampli i de fàcil accés que permet una decoració interior renovada. Per trencar la fredor de l'espai, s'ha instal·lat un entoldat blanc i s'han utilitzat estructures baixes de fusta per millorar la visibilitat general. Tematització local i cultural Per primera vegada, el parc s'ha decidit tematitzar basant-se en dos eixos principals del 2004: * El centenari de Salvador Dalí: Introduint elements de l'artista català especialment en els espectacles. * El 150è aniversari de la Rambla Nova: Es reprodueixen elements emblemàtics com el Balcó del Mediterrani i els fanals del segle XIX. "Volem provocar el debat a l'escola sobre fets històrics de la ciutat, com la creació de la Rambla." Un espai d'educació permanent L'organització destaca que el parc no és només un espai d'oci, sinó un centre de formació en valors. Els continguts s'estructuren de forma transversal: Educació i creativitat: Tallers d'ecologia, solidaritat, literatura i noves tecnologies. Cultura popular: Coneixement de les tradicions locals i la història de Tarragona. Entreteniment de qualitat: Increment de l'oferta amb 44 espectacles i 23 tallers, a més d'atraccions d'èxit com els simuladors i els videojocs. Detalls de servei i preus Dates: Del 22 de desembre al 1 de gener (tancat el dia 1 al matí). Horaris: Generalment de 10:30h a 14:00h i de 16:30h a 20:30h. Preus: Es manté l'entrada a 2 euros per sessió i s'estrena un abonament de 15 euros per a tots els dies.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: l'alternança a Catalunya
Anàlisi del canvi polític a la Generalitat L'alcalde de Tarragona i diputat de Convergència i Unió (CiU), Joan Miquel Nadal, valora la investidura de Pasqual Maragall com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Nadal considera que l'alternança política és un fet positiu i engrescador dins de la normalitat democràtica a Europa. Relacions institucionals i autonomia municipal Nadal subratlla que la seva prioritat absoluta és la defensa dels interessos de Tarragona, independentment del color polític del govern a Barcelona. Destaca conceptes clau: • Autonomia municipal: Considera que la voluntat d'un ajuntament ha de ser intocable i expressa la seva confiança que el nou govern tripartit no frenarà els projectes locals. • Continuïtat de projectes: No preveu que el canvi polític aturi de forma sistemàtica el creixement urbanístic de la ciutat. El pes de Tarragona en el nou govern L'alcalde analitza la presència de figures del sud de Catalunya en llocs de rellevància, especialment la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap. "Qui mana a Catalunya en aquests moments és Esquerra Republicana i el conseller en cap és el senyor Carod-Rovira." Segons Nadal, el càrrec de conseller en cap és més executiu que el de president del Parlament, fet que pot beneficiar el desenvolupament de projectes com la façana marítima, l'arribada d'El Corte Inglés o la promoció de l'Expo 2015. Futur polític personal i local Nadal referma les seves decisions sobre la seva trajectòria política: • Confirma que aquesta és la seva última legislatura com a alcalde de Tarragona. • Reitera que el seu successor designat és Joan Aregio, tot i que aquest haurà d'obtenir el vistiplau del partit. • Sobre les eleccions generals de març, manifesta la seva voluntat personal de no presentar-se, tot i que es posa a disposició del partit si se li exigeix. Problemàtica a l'aeroport de Reus L'entrevista conclou amb una breu valoració sobre l'anunci de la companyia Hapag-Lloyd d'abandonar l'aeroport de Reus. L'alcalde atribueix aquesta decisió a una qüestió de competència i enveja respecte a l'èxit de Ryanair, i anuncia una propera reunió del Consorci del Camp de Tarragona per abordar el tema el dia 23.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Projectes i obres en l'ensenyament a Tarragona
Millores als centres educatius de Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duc, detalla les actuacions prioritàries per als centres de la ciutat, destacant l'inici de les obres al CEIP Sant Pere i Sant Pau. Aquestes obres, que duraran fins a l'abril, permetran traslladar els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per habilitar una nova llar d'infants a l'edifici annex. Expansió de les Llars d'Infants Municipals El balanç de les noves llars d'infants obertes al novembre (El Miracle, El Serrallo i Sant Salvador) és molt positiu. Punts clau a destacar: Disponibilitat de places: Encara queden vacants lliures, especialment a Sant Salvador, a les quals les famílies poden accedir directament. Noves obertures: Per al curs vinent es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants a Sant Pere i Sant Pau i a la zona de Llevant (La Rabassada). Atenció a les famílies: L'Ajuntament enviarà una carta informativa per recordar la naturalesa municipal del servei i atendre necessitats de conciliació horària. Planificació de nous centres de primària L'Ajuntament ja ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya la construcció de tres noves escoles en zones de creixement, cedint terrenys municipals a: Joan XXIII La Floresta La Rabassada (Llevant) També s'ha confirmat la continuïtat de l'Escola Oficial d'Idiomes al seu emplaçament actual de la Rambla, amb una futura ampliació de les instal·lacions. Cultura i Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) L'Escola Municipal de Música acostarà la formació als barris per evitar desplaçaments i obrirà una aula de música tradicional. A més, al gener es publicarà la primera fase del Projecte Educatiu de Ciutat, que recull ponències d'experts per millorar la coordinació entre les regidories d'Esports, Joventut i Ensenyament. "Pel curs vinent hem d'oferir la llar d'infants de Sant Pere i Sant Pau; és un compromís que ja he acceptat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Carme Conesa presenta l'obra 'Se busca impotente para convivir'
Humor i reflexió sobre les relacions de parella L'actriu Carme Conesa conversa amb Tarragona Ràdio sobre l'estrena de l'obra teatral Se busca impotente para convivir al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta comèdia, que porta gairebé un any en gira per tot l'estat amb un gran èxit de públic, planteja una situació insòlita a través d'un anunci per paraules. L'argument: Un anunci poc convencional La trama gira al voltant de Carmen, una dona triomfadora i independent que, canviada de les relacions convencionals, decideix buscar un home que sigui intel·ligent però impotent. Les idees clau de l'obra inclouen: La lluita de sexes i els tòpics sobre què busquen els homes i les dones. La cerca de la valoració personal més enllà del desig sexual. La descoberta que, quan apareix l'amor real, la part física esdevé una peça complicada de gestionar si s'ha renunciat d'entrada. Una producció dinàmica i divertida L'obra destaca per la seva agilitat a l'escenari, amb un repartiment on els actors (a excepció de Conesa) interpreten fins a 13 personatges diferents cadascun. Segons l'actriu, l'objectiu principal és el riure, una eina que considera "molt sana" i fins i tot terapèutica. "Riure és una teràpia per curar moltes malalties; nosaltres posem un granet de sorra perquè la gent passi una bona estona." L'entrevista finalitza destacant l'èxit de vendes a Tarragona, amb gairebé totes les localitats exhaurides, abans que la companyia continuï la seva gira cap a Madrid, al Teatre Amaya.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
33'
Seguretat química i nou centre d'emergències a Tarragona
La Seguretat Química a Tarragona L'entrevista amb César Puig, delegat del Govern de la Generalitat, s'inicia amb una comparativa entre l'accident industrial de Puerto Llano i la situació a Tarragona. Puig afirma rotundament que les realitats no són homologables gràcies a una conscienciació ciutadana superior i una estructura de seguretat més exigent. • El risc zero no existeix, però Tarragona ha aplicat conclusions tant de l'accident de Toulouse com dels recents sinistres. • S'espera un informe detallat de Repsol sobre Puerto Llano per extreure'n aprenentatges tècnics. "L'excés de confiança és el gran problema dels plans d'emergència quan no passa res durant molt de temps." Revisió del Pla PLASEQTA Es detalla l'actualització del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA), que s'ha adaptat a la normativa europea Seveso II. Novetats clau del Pla • Increment d'escenaris de risc: S'ha passat de 200 a 700 hipòtesis d'accident. • Efecte dominó: Per primera vegada s'analitza la interrelació de sinistres entre diferents indústries. • Auditories anuals: Inspeccions obligatòries per part d'agents externs a les empreses per garantir el manteniment dels sistemes de seguretat. El Nou Centre d'Emergències del Camp de Tarragona Situat a l'antic edifici del Consorci d'Aigües, aquest centre serà un referent a l'Estat espanyol i entrarà en funcionament ple a finals de setembre. • Centralitzarà la gestió del 112 i coordinarà respostes davant d'inundacions, incendis o nevades. • Inclou tecnologia per rebre imatges en directe dels polígons i avisos domiciliaris via telefònica. • Es pretén que sigui l'embrió d'un futur Institut de Prevenció de Riscos. Medi Ambient i Qualitat de Vida S'aborden dos temes que han generat tensió social: les males olors i els estudis sobre la salut. • Mapa d'olors: Es preveu la seva elaboració en el termini d'un any amb la col·laboració d'ajuntaments i la pròpia indústria química. • Estudis epidemiològics: Des de 1992 s'han recopilat dades d'unes 11.000 històries clíniques per analitzar l'impacte de la indústria en la salut pública, amb resultats que es presentaran aviat. Infrestructures i Prevenció • Bombers: S'ha posat en marxa un nou parc al Port de Tarragona finançat pel sector industrial. • Inundacions: Es destaca la neteja de la llera del Francolí i actuacions a la Riera de la Bisbal com a mesures d'autoprotecció davant de futures llevantades.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Homenatge a l'ascens del Nàstic: El retorn dels herois
L'Homenatge de l'Afició als Herois de l'Ascens El programa ret homenatge a la plantilla del Gimnàstic de Tarragona que va assolir l'ascens a la Segona Divisió A fa dues temporades, posant fi a 21 anys d'absència a la categoria de plata. Un grup de socis ha organitzat un sopar de comiat per a jugadors emblemàtics que ja han deixat el club o estan a punt de fer-ho. Membres Clau i Punts d'Inflexió • Gordillo, Masnou, Castillejo i Félix Prieto comparteixen els seus records sobre una temporada marcada per la tragèdia i l'èxit. • El punt d'inflexió emocional va ser la mort del delegat Joaquín Gómez a Cuenca: "Eso fue un punto de inflexión... lo principal por lo que se logró el objetivo era la unión y el buen vestuario que había." • Es destaca la fita de Castillejo, qui va marcar 27 gols durant aquella campanya històrica. L'Impacte Social a Tarragona Els convidats recorden com la ciutat es va bolcar amb l'equip, passant d'una assistència de 1.500 persones a omplir el Nou Estadi amb més de 12.000 aficionats. La identitat grana es va reactivar entre els més joves, que van començar a lluir les samarretes dels seus ídols locals en lloc de les d'altres clubs. Futur i Professionalitat • Gordillo marxa al Jaén amb Josep Maria Nogués. • Félix Prieto i Santi Castillejo busquen opcions que prioritzin l'estabilitat familiar a prop de Tarragona. • Jordi Masnou reflexiona sobre la dificultat de moure's constantment i la importància de valorar aspectes més enllà de l'econòmic. Els jugadors coincideixen que el futur del Nàstic és una incògnita a causa de la renovació total de la plantilla, demanant paciència a l'afició davant la pressió per tornar a pujar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Esport i integració a la Fundació Tallers de Catalunya
La tasca social de la Fundació Tallers La Fundació Tallers de Catalunya és una entitat privada sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral d'adults amb discapacitat psíquica. Amb centres a Santa Coloma, Barcelona, Vilafranca i el Tarragonès, l'organització adapta els seus programes segons el grau de discapacitat dels usuaris: Centres Especials de Treball: Per a persones amb capacitat productiva que fan tasques de jardineria, neteja o administració. Centres Ocupacionals: Adreçats a persones amb un grau més elevat de discapacitat que requereixen un servei terapèutic i suport constant. Les Jornades d'Estiu: Esport i convivència L'episodi destaca la consolidació de les jornades esportives d'estiu, que van néixer l'any 1997 per trencar la rutina i oferir activitats lúdiques. Actualment, unes 350 persones de diversos centres de la província participen en un ventall d'activitats molt variat: Esports de precisió: Com les bitlles catalanes (molt populars) i la bòquia, una modalitat adaptada per a persones amb paràlisi cerebral similar a la petanca. Activitats de natura: Senderisme descentralitzat per diverses comarques, batejos de mar, vela i introducció al món del cavall. Altres disciplines: Tenis taula, bolos i jocs aquàtics. Impacte en els usuaris L'objectiu principal és fomentar la interrelació entre persones de diferents centres, cosa que resulta altament enriquidora per compartir experiències amb companys que tenen mancances similars. Segons els responsables: "La interrelació entre diferents persones amb discapacitat d'altres centres per ells és molt enriquidor perquè no només estan amb els seus companys de cada dia." A més de l'esport, la fundació promou activitats singulars com la producció de mel pròpia, on els usuaris tenen cura de les abelles i fan la recol·lecta, demostrant que la integració passa per obrir nous horitzons i capacitats.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Entrevista a Xavi Galant sobre el 14è Concurs de Focs de Tarragona
L'art de la pirotècnia al servei de Tarragona En el marc del 14è Concurs de Focs Artificials de Tarragona, l'expert pirotècnic Xavi Galant, de Pirotècnia Gestió, comparteix la seva visió sobre la complexitat i el nivell d'exigència d'aquest certamen. Galant destaca que el públic tarragoní és cada vegada més expert, cosa que obliga les empreses a innovar constantment per sorprendre amb nous efectes i coordinacions. Darrere de l'espectacle: Treball i inversió L'espectacle pirotècnic no és només un xou visual, sinó el resultat de mesos de preparació: Representa la culminació del treball de tot un any d'investigació i disseny. Requereix una infraestructura logística considerable, amb equips d'entre 7 i 10 persones treballant intensament durant tot el dia del muntatge. Suposa una gran inversió econòmica que les empreses assumeixen com una plataforma publicitària i una exposició del seu saber fer davant el món. La tradició japonesa al Fortí de la Reina L'entrevista també posa el focus en la participació de l'empresa japonesa Marutamaya. Galant subratlla les diferències culturals i tècniques de la pirotècnia oriental: "Per ells la pirotècnia és quelcom més que un ofici, és una religió, un sapiguer fer." Segons l'expert, els japonesos destaquen pels seus canvis de color espectaculars i la creació de mons crisantems de diversos pístils, una tècnica molt depurada i difícil d'aconseguir a Europa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Presentació del 14è Concurs de Focs de Tarragona
Inici de la 14a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials El regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta els detalls de la 14a edició del concurs, destacant la gran varietat internacional del cartell d'enguany. L'esdeveniment ha passat de ser un complement festiu a convertir-se en un fenomen sociològic amb entitat pròpia que atreu milers de persones a la platja del Miracle. Principals novetats i participació internacional Debut japonès: Per primera vegada a Catalunya, una pirotècnia japonesa, Maru Tamaya, inaugura el certamen. Aquesta empresa, amb història des del segle XVII, ha requerit una logística complexa de dos mesos per portar el material des de Tòquio. Cartell insular i global: A més del Japó, hi participen empreses de les Canàries, Alemanya i Sicília, consolidant Tarragona com una cita de referència per a les primeres marques mundials de la pirotècnia. Consolidació del format: La competició s'ha estabilitzat en 6 dies d'espectacles, amb 3 empreses que debuten a la ciutat i d'altres de veteranes. Seguretat, logística i expertesa ciutadana L'organització destaca que l'èxit del concurs no només depèn de l'espectacle, sinó d'un treball burocràtic i de seguretat que comença al gener. Es fa una crida a la ciutadania a desplaçar-se a peu per evitar col·lapses i gaudir millor de l'esdeveniment. "Els ciutadans de Tarragona han agafat un nivell d'expertesa que ja voldrien algunes poblacions del País Valencià." Sistema de votació i jurat El concurs disposa de dos veredictes que habitualment coincideixen: 1. Jurat d'experts: Valora 16 criteris tècnics i estètics (química, disseny, arts). 2. Votació popular: El públic pot votar de 0 a 10 mitjançant tres vies: paperetes tradicionals, missatges SMS al 7200 (paraula clau FOC) o a través de portals web especialitzats com piroart.com.