Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

937-960 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
La 25a Diada dels Raiers a la Pobla de Segur
La tradició del transport fluvial a la Noguera Pallaresa L'entrevista a Laura Gordó, membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, ens apropa a la celebració de la 25a Diada dels Raiers, una festa declarada d'Interès Turístic Nacional. Aquest esdeveniment commemora un ofici desaparegut a principis del segle XX amb l'arribada dels camions i les preses. L'ofici del raier i la seva recuperació Origen de la festa: Fa 25 anys, un grup de veïns de la Pobla de Segur va decidir homenatjar els seus avantpassats que transportaven fusta pel riu. L'experiència de baixar pel riu: Malgrat la seva perillositat, es descriu com una activitat emocionant que requereix un manteniment constant de l'equilibri amb el calçat tradicional, la vigatana. Eines tradicionals: Es destaca l'ús de la ganxa, un pal amb doble punta de ferro utilitzat per dirigir els troncs i desembarrancar la fusta. Activitats destacades de la diada Tallers de construcció: Mostres de com es realitza el muntatge tradicional dels rais al parc municipal. Concursos i competicions: Celebració de de corregudes de barranqueig i transport de fusta a peu en zones de poca aigua. La Ganxa d'Or: Un guardó que enguany s'atorga a Jordi Pujol com a agraïment per la seva col·laboració política i institucional. Cultura popular: La festa culmina amb la cantada col·lectiva de la Cançó del Raier. "Baixar en un rai també és perillós, però és molt, molt emocionant." Finalment, es destaca el gran relleu generacional de l'associació, formada per gent molt jove d'uns 23 anys, cosa que garanteix el futur d'aquesta tradició a la Pobla de Segur.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Noves llars d'infants i millores escolars a Tarragona
Infraestructures educatives a Tarragona La nova regidora d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Duc, detalla el pla estratègic per ampliar l'oferta de places i millorar els centres educatius existents. Noves llars d'infants per al curs 2003-2004 L'Ajuntament s'ha fixat com a objectiu prioritari dotar la ciutat de més places de llars d'infants. Durant aquest curs, s'activaran quatre nous centres: El Miracle, el Serrallo i Sant Salvador: Estaran a punt de cara a l'octubre, amb un període de preinscripció que s'iniciarà al setembre. Sant Pere i Sant Pau: Es preveu que comenci a funcionar entre gener i febrer, un cop s'hagin traslladat els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per alliberar l'espai annex. De cara al futur, s'està treballant en dos nous projectes a les zones de PACS i César August per als cursos vinents. Manteniment i inversions als centres educatius Durant el període estival, es realitzen diverses intervencions de millora als centres de primària: Adequació d'espais: Obres a Sant Salvador (pintura i trasllats), el Serrallo (millora de la xarxa telemàtica) i el Marcel·lí Domingo (reparacions en preescolar). Conveni amb la Generalitat: S'ha tancat un acord de col·laboració valorat en 787.500 euros. El Departament d'Ensenyament aportarà 240.000 euros i la resta anirà a càrrec de l'Ajuntament. Aquest pressupost inclou: Instal·lacions de gas natural a la Floresta. Pintura i millores de pistes a Sant Pere i Sant Pau, els Àngels i Gual Villalbí. Relació amb la comunitat educativa Carme Duc destaca la seva voluntat de visitar tots els centres i mantenir un diàleg fluid amb els directors, subratllant el seu perfil professional com a docent per facilitar l'entesa: "Jo vinc del Departament d'Ensenyament, fa 19 anys que treballo en una escola de secundària i parlem el mateix llenguatge; això als directors els agrada."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Els Tuaregs: Cultura, supervivència i vida al Sàhara
Els orígens i la identitat dels Tuaregs Els tuaregs es consideren a si mateixos descendents de gegants, identificant elements del paisatge desèrtic com els seus ossos (arbres fossilitzats) i les seves tombes (restes neolítiques). Malgrat aquestes creences populars, l'investigador aclareix que són pobles berbers que van migrar cap al desert fugint de les invasions islàmiques entre els segles VII i XII. Característiques culturals clau Aquesta ètnia ha desenvolupat una identitat única que els defineix fins avui: * El vel (Kel-Tagel-Must): Coneguts com els homes del vel, és un dels seus trets més distintius. * El Tamashek: La seva variant pròpia de la llengua berber. * Religiositat mixta: Tot i estar islamitzats, conserven tradicions animistes i creen el seu propi calendari de pregàries. Adaptació a un entorn extrem: El Sàhara Geogràficament, no viuen al desert obert, sinó als massissos muntanyosos (com l'Air o l'Ahaggar) on hi ha aigua i pastures. Pels tuaregs, el desert obert és l'esuf (el lloc salvatge i perillós), mentre que la tenda representa la civilització. "La tenda és l'egei, que vol dir interior, matriu i dona; la dona és la part civilitzada del món per als tuaregs." Canvis en el mode de vida Actualment, la seva vida nòmada s'ha vist alterada per dos factors principals: 1. Dures sequeres: L'avanç del desert ha reduït els seus ramats. 2. Conflictes polítics: Les guerres contra els governs de Mali, Níger o Algèria després de la descolonització han limitat els seus moviments. Molts han passat a ser agropastors, combinant la ramaderia amb el cultiu de cereals en assentaments fixos de fang. L'exposició etnogràfica a Tarragona L'exposició a la Fundació La Caixa presenta més de 260 objectes provinents del Museu de Neuchâtel (Suïssa), fruit de les expedicions de Jean Gabus des del 1946. La mostra inclou: * Objectes quotidians: Eines per fabricar mantega, joies de plata tradicionals i pells decorades. * Símbols de poder: Espases, cadires de camell i escuts d'òrix. * Art i música: Instruments com la vihuela (un tipus de violí) tocats principalment per les dones, que sovint són més cultes i dominen millor l'escriptura antiga (tifinagh).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Dagoll Dagom inaugura el Festival d'Estiu amb 'La Parritxola'
Presentació de l'obra al Festival d'Estiu de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb l'actor Pep Cruz, membre de la històrica companyia Dagoll Dagom, per parlar de la inauguració del Festival d'Estiu de Tarragona amb l'opereta bufa La Parritxola de Jacques Offenbach. Detalls del muntatge i temàtica Un trio amorós i de poder: L'argument gira al voltant d'un birrei, la Parritxola i en Piquillo. Pep Cruz interpreta el Birrei Amat, un personatge poderós i ridícul que intenta conquerir la protagonista. Crítica política i social: L'obra ha generat polèmica pel seu contingut satíric. Segons Cruz, l'adaptació conté referències a la globalització i a la política actual, fins al punt que alguns polítics van intentar posar traves a la seva estrena al Festival Grec de Barcelona. Gènere i estil: Es tracta d'una aposta per reivindicar l'opereta i el teatre musical total. "Els músics canten i interpreten, i els actors ballem, cantem i fem de músics; és una mena de teatre total." Participació dels oients i cloenda Després de l'entrevista, el programa reparteix entrades dobles entre els oients per a la funció del dissabte al Camp de Mart. Els participants subratllen l'expectació que genera veure una de les grans companyies catalanes a la ciutat, així com les ganes de gaudir de la música en directe malgrat la calor estival.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Montserrat Duch: Renúncia i Balanç Polític al PSC
Comiat i Renúncia de Montserrat Duch La diputada del PSC per Tarragona, Montserrat Duch, explica en aquesta entrevista els motius que l'han portat a decidir no presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Després de vuit anys de representació institucional, Duch argumenta que la política no ha de ser una professió permanent. Motius de la Decisió Sentit de l'etapa finalitzada: Considera que ja ha complert el seu cicle i que és moment de retornar a la seva vida professional com a historiadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili. Privilegis de la funció pública: Reconeix que la seva condició de funcionària li permet una tornada segura, un "privilegi" que no té la majoria de la ciutadania autònoma o de l'empresa privada. Visió de la política: Defensa que l'activitat política ha de ser temporal i que es pot servir al país des de molts altres àmbits sense necessitat de tenir un escó. "A la vida hi ha un temps per a cada cosa; jo he decidit que ja en tinc prou i vull tornar a la meva feina." Propostes i Visió de Futur del PSC Malgrat la seva marxa, Duch es mostra convençuda d'una victòria de Pasqual Maragall. Destaca diversos punts clau: Reforma Electoral: Proposa un sistema mixt de llistes tancades i diputats elegits per sistema majoritari per apropar la política al ciutadà i reduir el poder dels aparells dels partits. Candidatura per Tarragona: Manifesta públicament el seu suport a Lluís Miquel Pérez (alcalde de Reus) com a millor relleu per encapçalar la llista a la demarcació, destacant la seva cultura de pacte. L'Àrea del Camp de Tarragona: Reivindica la seva tasca per superar les polítiques de campanar i consolidar la visió unitària del territori com la segona àrea més dinàmica de Catalunya. Balanç Personal i Dificultats Duch reflexiona sobre el cost personal de vuit anys al Parlament, assenyalant que per a les dones la política encara és un "territori impropi" degut a la doble jornada. Remarca també el desgast del model centre-perifèria, havent de viatjar diàriament entre Tarragona i Barcelona per mantenir la seva vida familiar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Estratègies de Promoció Econòmica a Tarragona amb Alejandro Fernández
El nou cartipàs municipal i l'àrea de Promoció Econòmica L'entrevista presenta Alejandro Fernández (Partit Popular), el membre més jove del consistori, com a nou responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta regidoria s'integra en una macroàrea d'estratègia dirigida per Enric Ricomà, on se separen els actius promocionals de les eines de dinamització directa. Eixos principals de la legislatura Fernández desgrana els tres pilars fonamentals de la seva gestió: Dinamització Comercial: Es preveu continuar amb el desplegament del POEC (Pla d'Orientació per a Equipaments Comercials). L'objectiu és expandir l'èxit de la iniciativa VIA T del centre cap als barris perifèrics com Torreforta i Sant Pere i Sant Pau. Viver d'Empreses i Emprenedoria: Es proposa transformar el viver actual en un observatori econòmic de la ciutat. Això inclou: Recerca activa d'oportunitats i nous espais de negoci. Foment de fórmules de finançament com el capital risc. Suport continuat als joves emprenedors mitjançant assessorament. Servei Municipal d'Ocupació: Es planteja un canvi qualitatiu amb nous plans d'ocupació, destacant la innovació en els serveis de proximitat per a la gent gran. Aquesta mesura busca una doble finalitat: donar servei a una població envellida i oferir inserció laboral a assistents socials actualment a l'atur. La recuperació del Pla Estratègic Un dels reptes més ambiciosos és la represa del Pla Estratègic de Tarragona. Fernández subratlla la importància de no deixar aquest document en un calaix i proposa: "Un pla estratègic ha d'implicar tota la ciutat i necessita una oficina de seguiment en col·laboració amb la universitat per avaluar-ne el compliment." L'objectiu final és que totes les àrees municipals treballin de manera interrelacionada sota una visió comuna de futur, seguint models com l'Agenda 21.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Serveis i solidaritat per l'esclerosi múltiple a Tarragona
Atenció Integral i Centres de Dia L'entrevista destaca el funcionament de la primera planta d'un centre especialitzat que ofereix serveis essencials per a les persones amb esclerosi múltiple. Actualment, el centre proporciona: Servei de menjador i transport adaptat per a pacients de tota la demarcació. Atenció professional en fisioteràpia i psicologia. Tallers d'autonomia personal, com ensenyar als afectats a cuinar les seves pròpies receptes. Plans futurs per obrir una segona planta dedicada al telemàrqueting per facilitar la inserció laboral. La Realitat de la Malaltia i la Investigació Es recorda que l'esclerosi múltiple afecta majoritàriament persones joves (entre 20 i 22 anys), amb una incidència especial en les dones. Atès que l'afectació és al sistema nerviós central (comparat amb la CPU d'un ordinador), qualsevol factor extern com la calor pot agreujar els símptomes. "Actualment no hi ha cap medicament que curi la malaltia, però les medicacions existents ajuden a espaiar els brots i millorar la qualitat de vida." L'hospital de referència per a la demarcació de Tarragona és la Vall d'Hebron, on es realitzen diversos assajos clínics internacionals. A més, es treballa per obrir un nou hospital de dia a Tortosa per evitar els desplaçaments de més de 100 km dels pacients de les Terres de l'Ebre. La Campanya "Mulla't" i Activitats Solidàries Aquest cap de setmana es preveuen nombroses activitats per recollir fons a la Plaça Corsini i piscines locals: Parc infantil i esport: Rocòdrom, tirolina i tir amb arc per un donatiu de 5 euros. Activitats gastronòmiques: Una fideuà popular i una sardinada. Exhibicions: Mostra de gossos de rescat de la Guàrdia Urbana i la presència del campió de trial, Abel Cabestany. L'acte central: La tradicional banyada solidària a les piscines per sensibilitzar la població.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Entrevista a Joan Aregio sobre Economia i Pressupostos
Economia, Ordenances Fiscals i Nous Reptes Municipals El tinent d'alcalde de l'Àrea Econòmica i Pressupostària i portaveu del govern de Tarragona, Joan Aregio, analitza la situació financera de l'Ajuntament de cara al pròxim mandat. L'entrevista se centra en l'elaboració dels pressupostos del 2004 i l'impacte de les noves lleis estatals. Política Impositiva i Fiscalitat Contenció impositiva: Es mantindrà la línia dels darrers anys de situar la pressió fiscal per sota de l'IPC interanual. Supressió de l'IAE: Aregio veu amb bons ulls la supressió de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), tot i que critica que les fórmules compensatòries del govern central perjudiquen les arques locals. Diferència entre taxes i impostos: L'entrevistat aclareix que les taxes (com la grua o la brossa) són el reflex directe del cost del servei, basat en estudis tècnics. Gestió Municipal i Pressupostària Inversions a llarg termini: Defensa que les inversions s'han de planificar en cicles de 3 a 4 anys per garantir la seva execució real. Despesa corrent: Es preveu un creixement molt moderat per equilibrar l'augment de la demanda de serveis socials i manteniment. Nous serveis: S'anuncia un retard en les noves dependències de la Rambla Nova, que s'espera que estiguin operatives abans de l'estiu del 2004 per millorar l'atenció al ciutadà. Visió Política i Futur "El primer pas per substituir el Joan Miquel Nadal és que quan arribin les eleccions la gent et voti." Aregio també aborda la seva futura presidència a la Diputació de Tarragona i destaca la feina interna a Convergència i Unió per preparar les llistes electorals al Parlament, posant èmfasi en la necessitat d'una comunicació clara i diàfana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
34'
Estratègies i Desafiaments Contra la Violència de Gènere
Resum de la Taula Rodona sobre Violència de Gènere En aquest episodi del matí de Tarragona Ràdio, es debat profundament sobre la realitat de la violència de gènere a les comarques de Tarragona. Les convidades, expertes en l'àmbit social i institucional, analitzen les mancances del sistema actual i les iniciatives per millorar l'atenció a les víctimes. La Problemàtica Judicial i la Formació Un dels punts crítics discutits és la gestió judicial i legal dels casos de maltractament: • S'ha detectat una falta de sensibilitat i formació específica en jutges, advocats d'ofici i fiscals. • Les expertes subratllen que moltes vegades no s'apliquen les mesures de protecció (com les ordres d'allunyament) per desconeixement o mala praxi. • Es recalca que els processos civils (separacions) i penals (maltractament) haurien d'anar units per protegir millor la dona. L'Atenció a la Víctima: Un Sistema Fragmentat El podcast exposa les dificultats que viuen les dones quan decideixen denunciar: • L'anomenat "peloteo": les víctimes sovint han de passar per múltiples telèfons i institucions abans de rebre ajuda real. • La necessitat d'una coordinació integral entre serveis psicològics, jurídics i socials per evitar que la dona es faci enrere. • L'absència de cases d'urgència a Tarragona que ofereixin suport emocional immediat més enllà d'un simple allotjament en hotels o pensions. Desmitificació i Perfils del Maltractador Les convidades treballen per trencar els tòpics socials que encara persisteixen: • > "La violència de gènere no discrimina per nivell cultural, social o econòmic." • Es desmenteix que el maltractador sigui necessàriament un malalt mental o algú amb addiccions; sovint són persones integrades i "respectables" socialment. • S'alerta sobre la frivolització del tema en certs mitjans de comunicació que busquen l'espectacle o el morbo en lloc de la informació útil. Iniciatives de Futur a Tarragona Finalment, s'anuncia el projecte d'un nou protocol de coordinació a la ciutat, inspirat en models d'èxit com el de Girona, per crear un circuit únic que faciliti la sortida de l'infern del maltractament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Tarragona Ràdio: Un any als nous estudis i el valor de la tertúlia local
Celebració i agraïment als col·laboradors En motiu del primer aniversari del trasllat als estudis de l'Avinguda Roma, el programa reuneix una àmplia representació dels seus tertulians habituals. Els presentadors, el Ricard i la Iolanda, destaquen la tasca desinteressada de les persones que comparteixen la seva opinió cada dia per analitzar l'actualitat més propera de la ciutat. L'evolució de l'emissora i el canvi d'estudis Els tertulians reflexionen sobre el creixement de la ràdio i de Tarragona: • L'enyorança i el progrés: Tot i recordar amb carinyo els antics estudis de la Rambla, el carrer de la Nau o el Mercat del Fòrum, es coincideix que el canvi a l'Avinguda Roma ha suposat un salt de qualitat en l'espai i el confort. • Anècdotes del trasllat: Es recorden amb humor els darrers dies a la Rambla, marcats pels sorolls de les obres i els sacs de ciment. • Expansió de la ciutat: Es discuteix com la ràdio segueix el creixement de Tarragona cap a ponent i cap a la façana marítima. La importància social de la tertúlia Els convidats defineixen la seva participació com un exercici mental i una oportunitat per: Contrastar opinions: La pluralitat de perfils (advocats, metges, comerciants i historiadors) permet una visió polièdrica de la realitat local. Crear estat d'opinió: Segons els participants, la ràdio local sovint marca l'agenda dels diaris de l'endemà. Copsar el pols del carrer: Els comerciants com l'Anton Guàs o el Ramon Civit expliquen que el taulell de venda és la seva principal font d'informació sobre les preocupacions ciutadanes. "Tarragona ha de viure amb el batec de Tarragona Ràdio, ja que és la que serveix realment el que interessa als ciutadans." El paper de la ràdio pública local L'episodi conclou amb una defensa tancada de la proximitat informadora. Els tertulians coincideixen que, en un món globalitzat, la notícia que la gent realment entén i valora és la local, fent de Tarragona Ràdio un referent indispensable per a la vertebració de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Celebració del primer aniversari de Tarragona Ràdio a la Rambla
Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio En motiu del primer aniversari de l'emissora, el programa es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, davant del Teatre Metropol. Durant la retransmissió, diversos oients s'apropen amb els seus aparells de ràdio sintonitzats per participar en el sorteig de regals com samarretes, bosses i neveres de platja. La tertúlia de dones: un espai de llibertat i reflexió L'episodi destaca per la trobada presencial de les col·laboradores habituals de la tertúlia dels divendres. La conductora, la Iolanda García, agraeix públicament el compromís de les tertulianes, subratllant la importància de la ràdio pública com a mirall de la pluralitat de la societat. Visió femenina: Les convidades defensen l'existència d'un espai exclusiu per a dones, no com un acte de confrontació, sinó com una forma de parlar amb un enfocament més pragmàtic, comunicatiu i dialògic. Complicitat i amistat: Es recalca que, tot i tenir opinions polítiques o socials divergents, la relació entre elles és excel·lent, destacant la importància de les pretertúlies o converses fora de micròfon. Funció social: Algunes tertulianes comparen l'espai amb una teràpia de grup on poden "buidar el pap" i compartir els reptes de compaginar vida laboral i familiar. "No n'hi ha mai una postura de 'sentar càtedra' com un home; sempre hi ha una postura dialogant, acceptant les variacions de l'altre." Agraïment i continuïtat L'episodi clou amb un desig de continuïtat per a la propera temporada després de l'estiu, reafirmant el vincle entre les col·laboradores i la ciutadania de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Celebració dels 16 anys i nova etapa de Tarragona Ràdio
Celebració especial a la Rambla En motiu del 16è aniversari i del primer any del canvi d'estudis, Tarragona Ràdio realitza una emissió especial a l'aire lliure, situada a la Rambla Nova de la ciutat. Consolidació institucional i millores La presidenta de l'empresa municipal de mitjans, Maria Mercè Martorell, destaca el salt de qualitat viscut recentment: * Millora tecnològica: El trasllat a l'Avinguda de Roma i el canvi de freqüència al 96.7 FM. * Èxit d'audiència: L'entrada de l'emissora a l'EGM (Estudi General de Mitjans) competint amb emissores d'àmbit provincial. * Expansió de serveis: Creació de continguts editorials (llibres, calendaris), ús de noves tecnologies com els SMS i una graella de programació més àmplia. La ràdio de proximitat Martorell subratlla que l'emissora s'ha convertit en l'editora de l'Ajuntament i un referent informatiu per als ciutadans. A nivell personal, es declara "addicta" a la ràdio, destacant especialment les tertúlies i els programes que surten al carrer per apropar-se a la gent. "Tarragona Ràdio és una ràdio de referència... el futur no té límits i si nosaltres no ens els posem, ningú ens els posarà."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Aniversari de Tarragona Ràdio i els seus col·laboradors
Un nou inici: Celebració a l'Avinguda Roma El programa commemora el primer aniversari dels estudis a l'Avinguda Roma i la nova freqüència de Tarragona Ràdio. Durant l'episodi, s'alternen moments de nostàlgia sobre les antigues instal·lacions de la Rambla Nova amb paraules d'agraïment cap als col·laboradors que fan possible la programació diària. Col·laboracions i entitats participants Diverses figures clau de la societat tarragonina comparteixen la seva experiència amb l'emissora: Rosa Ballonrat (Patronat d'Esports): Destaca la millora de les instal·lacions per acollir grups més grans i la importància de la ràdio per fomentar l'activitat física. Enric Garriga (CPNL): Reflexiona sobre la bona salut del català a internet i la feina del Centre de Normalització Lingüística a través del "Quart de català". Roser Lozano (Biblioteca Pública de Tarragona): Subratlla la forta connexió entre la biblioteca i la ràdio com a part de la mateixa "galàxia comunicativa". Pep Calvet: Representa el vessant dels esports d'aventura i la natura, tot destacant la fidelitat dels oients locals. Confessions i proximitat L'emissora aprofita per trencar la barrera del micròfon i parlar de la il·lusió amb què es treballa, defugint la visió de que tot és "façana". Es remarca que el creixement de la ràdio va lligat a l'èxit de les entitats col·laboradores: "Si no tens ganes, les coses no surten. És un agraïment total per la vostra part." Finalment, es proposen noves iniciatives per a la ciutat, com un possible duatló per Sant Magí aprofitant les millores a la llera del Francolí.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Josep Bargalló s'acomiada del Parlament de Catalunya
L'entrevista se centra en la figura de Josep Bargalló, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, qui abandona la cambra catalana després de dotze anys i tres legislatures d'activitat parlamentària intensa. Motius de la renúncia Bargalló explica que la seva decisió respon a una convicció personal sobre la limitació de mandats i la necessitat de renovació dins dels partits per deixar pas a gent jove i preparada. Segons el diputat: "Dotze anys són suficients per fer l'activitat parlamentària creïble per a tu mateix." Balanç de l'etapa parlamentària Durant el repàs de la seva trajectòria, destaca diversos aspectes clau: * Fites legislatives: Se sent orgullós d'haver impulsat la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). * Evolució del Parlament: Descriu la precarietat inicial de la cambra, on els diputats no tenien ni espais de treball propis, i critica el reglament actual, que considera feixuc i poc àgil comparat amb models com l'anglès. * Satisfacció personal: Més enllà de les grans lleis, Bargalló remarca la gratificació de resoldre problemes petits i directes dels ciutadans, com millores en infraestructures escolars. Futur polític i situació a Torredembarra Tot i deixar el Parlament, seguirà vinculat a la política com a regidor a l'ajuntament de Torredembarra. L'entrevista aborda la complexa situació urbanística i política del municipi, on Bargalló denuncia les fortes pressions del sector immobiliari sobre els càrrecs públics. També es preveu el seu retorn professional com a professor d'institut, a l'espera de possibles nous càrrecs en el futur, com el Consell d'Administració de la CCMA.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Especial 1r Aniversari: Cinema, Festes i el Concurs de Focs
Celebració i Màgia a Tarragona Ràdio En aquest episodi especial per commemorar el primer aniversari de l'emissora a les seves noves instal·lacions, es realitza una anàlisi profunda sobre la importància de la ràdio i l'agenda cultural de la ciutat de cara a l'estiu. La Nostàlgia Cinematogràfica de la Ràdio L'espai s'obre amb una conversa amb el col·laborador David Serra, qui reflexiona sobre la mística del mitjà radiofònic. Serra destaca que la ràdio posseeix una calidesa única gràcies a la invisibilitat de les veus. Influència cultural: Serra recorda clàssics com Historias de la radio, subratllant com el mitjà ha estat clau en la seva pròpia educació sentimental. Passió professional: Tot i la seva trajectòria en el món del cinema, confessa la seva fascinació pels micròfons i la immediatesa del directe. "La ràdio és màgia; la seva força resideix en aquesta invisibilitat i en la calidesa que transmeten les veus." Agenda de Festes i l'expectació pels Focs Japonesos La segona part de l'episodi compta amb la presència de Carles Sala, regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona. El regidor detalla les principals cites del calendari festiu: Concurs de Focs Artificials: Es destaca la participació històrica de la pirotècnia japonesa Marutamaya. És la primera vegada que una empresa nipona actua a Catalunya, generant una gran expectació entre els professionals del sector. Sant Magí: Es confirma el concert de La Oreja de Van Gogh per al 16 d'agost a la Plaça de Braus, així com l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Santa Tecla: S'anuncia l'espectacle del Tricicle i es debat sobre el canvi de model en els macroconcerts musicals, prioritzant la qualitat de la programació pròpia davant dels riscos econòmics del taquillatge. Perfil del Polític i Futur de l'Emissora La conversa també aborda la imatge pública del regidor, sovint associada a la cara més "amable" del consistori per la seva gestió d'esdeveniments lúdics, i finalitza amb els millors desitjos per a la continuïtat de Tarragona Ràdio en el seu segon any de vida.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
L'alcalde Nadal: Memòria, Rambla i Civisme a la Platja
Conversa amb l'alcalde de Tarragona a la Rambla En un ambient distès a peu de carrer, l'alcalde de Tarragona repassa l'actualitat municipal, la història urbana i fa una crida a la responsabilitat ciutadana. La conversa barreja anècdotes personals amb projectes de futur per a la ciutat. Els Arbres de la Rambla i la Memòria L'alcalde corregeix la creença que els arbres actuals són centenaris, explicant que es van plantar el 1979 (brachichitos i tipuanes) per substituir els antics plataners que havien emmalaltit. Aprofita per subratllar la importància de la memòria en la política i el valor de l'estudi: Defensa el desenvolupament de la capacitat memorística davant la intel·ligència pura. Demostra la seva habilitat recitant de memòria tots els partits judicials de Burgos. Crida al Civisme i Seguretat a les Platges L'alcalde expressa una forta indignació per la manca de respecte a les banderes de seguretat a les platges. Considera que és un acte d'egoisme i insensatesa: "Això és impropi d'un ciutadà civilitzat... posen en perill a si mateixos i a les persones que les tenen que anar a salvar després." El Futur de Tarragona Ràdio i la Rambla De cara a la nova legislatura, es plantegen diversos reptes: Reconversió econòmica: L'emissora municipal s'haurà d'ajustar als plans d'estabilitat municipals. Model de programació: L'alcalde suggereix un format de música hit per a les tardes. 150è aniversari de la Rambla: Es planeja una gran celebració amb curses de barmans, desfilades i actes culturals. Connexió urbana: L'objectiu final és que la Rambla arribi fins al riu Francolí.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Josep Subirats Pinyana: Memòries de guerra, presó i democràcia
Entrevista a Josep Subirats Pinyana: Una vida marcada per la història L'exsenador i doctor en Ciències Econòmiques, Josep Subirats Pinyana, presenta el seu llibre de memòries titulat Entrevivències. L'obra recorre més de 80 anys d'història personal i col·lectiva, des de la Guerra Civil fins a la seva etapa al Tribunal de Comptes Europeu. L'etapa a la presó i la supervivència L'autor relata amb duresa els seus anys a la presó de Pilatos a Tarragona i altres centres franquistes. Condemnat a mort amb només 18 anys, la seva pena va ser commutada per reclusió perpètua a causa de la seva minoria d'edat. El record dels afusellaments: Explica com el so dels treballs a la fàbrica de taüts veïna indicava el nombre de persones que serien executades cada nit. Acompanyament en capella: Subirats acompanyava sovint els condemnats en la seva última nit, una experiència que el va marcar profundament. La "vacuna" emocional: L'exsenador afirma que sobreviure a la pena de mort li ha permès afrontar els problemes de la vida amb una serenitat especial, estant "curat d'espant". Formació i ascens polític Malgrat haver passat nou anys a la presó (dels 18 als 27 anys), Subirats va aconseguir formar-se durant la clandestinitat: Va aprofitar les escletxes del sistema per estudiar peritatge mercantil i, posteriorment, esdevenir doctor en Ciències Econòmiques. A la Transició, va ser elegit senador socialista (1977) per la demarcació de Tarragona dins de la candidatura de l'Entesa dels Catalans. Va destacar pel seu perfil tècnic en matèria fiscal, participant activament en els Pactes de la Moncloa i la reforma tributària espanyola. Memòria històrica i justícia El llibre també inclou una anàlisi de 14 sumaríssims desclassificats, on Subirats ret homenatge a figures com el doctor Rafael Battestini o l'alcalde de Tortosa, destacant especialment aquells que van tenir el coratge de declarar a favor dels processats i no pas els denunciants. "La més gran alegria que he tingut a la meva vida és quan vaig firmar la reclusió perpètua; si t'haguessis trobat entre 300 condemnats a mort, no t'estranyaria."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Èxit del programa d'infermeria en centres educatius
Balanç Positiu del Servei d'Infermeria als Instituts El programa de presència de professionals d'infermeria als centres educatius ha superat les expectatives inicials, assolint més de 2.150 demandes en el darrer any. Aquest servei, que inicialment preveia un desplegament més lent, s'ha consolidat com un espai de referència per a adolescents, docents i famílies. Funcionament i Confidencialitat L'èxit del model radica en la proximitat i la seguretat que ofereix als joves: Presència física: Una infermera roman 3 hores setmanals en un despatx del propi institut. Accessibilitat: S'intenta fer coincidir l'horari amb el pati o l'estona de dinar perquè els alumnes no hagin de demanar permís. Garantia de privacitat: Se'ls assegura confidencialitat absoluta i el control sobre les decisions de la seva pròpia salut. Principals Motius de Consulta Els joves cerquen respostes a qüestions amb efectes immediats o que afecten la seva percepció actual: Sexualitat: Consultes informatives i preventives de tot tipus. Nutrició i imatge corporal: Preocupació per l'alimentació i la imatge, incloent alertes entre companys sobre possibles trastorns. Salut emocional: Temes de conducta, estrès i convivència. "Ells havien de ser els amos de la seva situació de salut." Percepció del Risc i Reptes Futurs Un aspecte destacat és el biaix en la percepció del risc. Mentre que la sexualitat o la nutrició generen moltes preguntes, temes com el tabaquisme o l'alcohol pràcticament no reben consultes (només 13 casos d'alcohol en un any). Els joves no perceben aquests hàbits com un problema de salut immediat, cosa que marca una línia de treball per al futur basada en la sensibilització. Perfil de l'Usuari i Expansió Gènere: Les noies representen el 75% de les consultes, mentre que els nois suposen vora el 25%. Consolidació: En els centres on el programa fa dos anys que funciona, el volum de consultes s'ha duplicat respecte als centres nous. Ampliació: El programa s'estendrà a 27 centres el vinent curs, amb l'objectiu d'arribar a tota la demarcació.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Explorant les Músiques del Món: Del Tradicional a la Fusió
El Concepte de Músiques del Món i la seva Evolució En aquesta conversa s'aprofundeix en la definició i la programació de les músiques del món (o World Music), un terme que sovint genera confusió però que s’identifica principalment per la seva procedència i el seu arrelament en una tradició determinada. A diferència de la música tradicional pura, que tendeix a mantenir-se immutable, les músiques del món actuals són el resultat de la interconnexió global, incorporant influències del jazz, la clàssica o l'electrònica. Punts clau de la programació del festival: Companyia Elèctrica Dharma: Celebració dels seus 30 anys amb un format especial que inclou un trio de vents i un cor, reinterpretant el Llibre Vermell de Montserrat. Stanley Beckford (Jamaica): Representant del mento, una música amb arrels històriques i socials profundes, precursora del reggae i l'ska. Petrona Martínez (Colòmbia): Figura mítica del bullerengue. Una artista que, tot i la seva edat, manté una autenticitat aclaparadora, portant els cants de feina de la costa caribenya als escenaris internacionals. Besodos (Hongria): Un grup de músics joves que recullen la tradició dels Balcans però la passen pel sedàs de la formació acadèmica i els ritmes moderns. "El que sí que nosaltres busquem és que, a mínim, sempre hi hagi una referència en quant a la procedència; que tingui un mínim d'arrel." Distincions entre Música Ètnica i Músiques del Món Es fa una distinció clara entre el concepte de música ètnica (aquella que es manté estrictament fidel a l'origen ancestral) i les músiques del món, que permeten la fusió i les noves tendències. El festival aposta per fer moure l'esperit dels espectadors a través de propostes que portin els aires de diferents parts del planeta fins a Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
2003-06-30 ESTIU JOVE
Propostes formatives per a l'Estiu Jove a Tarragona El programa de ràdio presenta tres activitats destacades dins de l'oferta de l'Estiu Jove, centrades en el desenvolupament de habilitats tècniques, artístiques i personals. 1. Ofimàtica i Disseny Assistit Impartit pel professor Sergi Fernández Górdia, aquest curs busca optimitzar els coneixements informàtics dels joves. Els punts clau són: * Adaptació acadèmica: Ensenyar a fer servir internet i programes d'ofimàtica per a treballs escolars i apunts. * Diversitat de nivells: Tot i que s'orienta a un perfil més tècnic, el curs s'adapta al grau de coneixement de cada alumne. * Optimització de recursos: Aprendre a gestionar la font d'informació que és internet. 2. Taller de Caricatures amb Napi El conegut dibuixant Napi proposa un curs pràctic al Col·legi Pau Delclòs on l'objectiu no és només aprendre a dibuixar, sinó a observar la realitat: * L'art de la síntesi: Captar l'essència d'una persona amb poques línies. * L'autocaricatura: El curs comença amb el coneixement d'un mateix a través del propi retrat. * Singularitat: Napi defineix l'acte de fer una caricatura com una forma de rebel·lia simpàtica que assenyala allò que ens fa diferents. 3. Curs d'Autoestima i Creixement Personal Franzina Collado, del Centre d'Orientació Humana, explica la importància de la seguretat emocional en l'adolescència: * Autoestima: Un aprenentatge per recuperar la confiança i atrevir-se a expressar sentiments sense por a la crítica. * Entorn segur: La metodologia es basa en crear un espai on el jove se senti acollit per poder reflectir després aquesta seguretat al món exterior. * Franja d'edat: Tot i que el concepte de joventut és ampli, s'adreça principalment a persones de 17 a 35 anys. "L'essencial és captar-ho amb quatre línies. A mi m'agrada la simplicitat dins de la caricatura." Les inscripcions per a aquestes activitats es centralitzen majoritàriament a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona (Rambla Vella, 7B).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Balanç dels judicis ràpids i la justícia a Tarragona
Anàlisi del Procediment de Judicis Ràpids Després de dos mesos de la seva implantació, el president de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril, valora positivament l'activitat judicial tot i reconèixer certes limitacions. S'ha observat un increment progressiu en l'ús d'aquesta fórmula, passant d'uns pocs casos inicials a un volum considerable de fins a 23 apunts diaris. Els principals casos gestionats sota aquest format són: * Judicis de faltes: Fets que no arriben a ser delictes greus però requereixen una resolució immediata. * Seguretat del trànsit: Especialment casos d'alcoholemi_es* i infraccions similars. Dificultats i Falta de Recursos L'entrevista subratlla una situació d'estrès i pressió per als jutges d'instrucció i el personal judicial. Antonio Carril destaca diversos problemes estructurals: Saturació operativa: Les guàrdies es tornen caòtiques pel solapament dels tràmits ordinaris amb els nous procediments ràpids. Necessitat de personal: Es calcula que fan falta almenys 22 nous llocs de treball (jutges i personal) repartits en dos nous jutjats a Tarragona i un o dos a Reus. Manca d'espai: El Palau de Justícia està col·lapsat. Carril considera "imprescindible" el projecte de la Ciutat Judicial per evitar la dispersió d'òrgans per la ciutat. L'Estatut Fiscal i la Seguretat Ciutadana Sobre la reforma de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, el president treu ferro a la situació de provisionalitat dels fiscals en cap, com José María Parra, i preveu que la majoria siguin confirmats en els seus càrrecs. Finalment, pel que fa a la delinqüència a la demarcació, s'apunta una tendència lleugerament positiva amb un descens del nombre d'assumptes i un manteniment alt de l'eficàcia policial. "El que abans era necessari, ara s'ha fet imprescindible: la Ciutat Judicial de Tarragona no pot esperar més."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Salut Pública i civisme a les platges de Tarragona
Gestió de la Salut Pública a les Platges En aquesta conversa amb Glòria Gràcia, de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, s'analitzen els mecanismes de control i les normes de convivència a les platges durant l'estiu. Els Criteris de Qualitat: Banderes Blaves S'explica que la concessió de les banderes blaves no és un simple protocol, sinó que es basa en la directiva europea 76-160. Els criteris principals inclouen: - Qualitat microbiològica de l'aigua: Recerca de coliformes i estreptococs fecals. - Accessibilitat: Serveis per a persones amb discapacitat i accessos per a vehicles. - Serveis i infraestructures: Estat dels aparcaments i equipaments. Controls i Analítiques L'administració realitza un seguiment rigorós de l'estat del litoral: - Aigua: Es recullen mostres cada setmana d'altures diferents (des de la sorra i des de mar endins amb la Creu Roja) durant la temporada d'estiu. - Sorra: Es fan principalment inspeccions visuals per retirar residus (meduses, fustes, brossa), activant les brigades municipals si cal. Civisme i Responsabilitat dels Usuaris El resum posa èmfasi en el fet que la salut pública també depèn del comportament individual. S'identifiquen diverses problemàtiques: - Gestió de residus: L'ús obligatori de les papereres per a burilles de cigarreta, llaunes i embolcalls. - Animals domèstics: Recordatori que està prohibit portar gossos a la platja a l'estiu per l'ordenança municipal, tant per higiene com per evitar molèsties. - Dutxes públiques: Ús exclusiu per treure's la sorra i el salnitre. Està prohibit l'ús de sabons o xampús per l'impacte ambiental dels detergents. Prevenció de Salut i Higiene Per acabar, s'ofereixen consells pràctics per evitar el contagi de fongs (dermatòfits), molt habituals en entorns humits: - Utilitzar esterilles sota la tovallola. - Fer servir tovalloles de dues cares per no barrejar la part que toca la sorra amb la que toca la pell. - Caminar amb xancletes a les zones de dutxes i xiringuitos. "El que no es veu és sempre el més perillós: els microorganismes que indiquen contaminació fecal."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Visió d'un alemany sobre la Costa Daurada i la seva gastronomia
Una nova mirada sobre el territori català L'autor d'aquest nou llibre de fotografies i textos proposa una perspectiva subjectiva des de fora, defensat que algú que no és nadiu posseeix una objectivitat i una capacitat de sorpresa que els residents sovint perden per l'hàbit. Després de 14 anys vivint a Tarragona, l'obra neix com una "declaració d'amor" a la regió. El valor de la gastronomia i el producte local L'eix central del llibre és la cultura gastronòmica, utilitzada com a eina pedagògica per a turistes i locals: * Pedagogia del producte: Molts nens de la zona no identifiquen d'on provenen els productes bàsics com la taronja o el formatge. * Divulgació internacional: El llibre està editat en quatre idiomes (català, alemany, castellà i anglès) per atraure el viatger que busca alguna cosa més que la platja. * Crítica a la indústria: S'exposen contradiccions com la venda de productes amb denominació d'origen fets amb matèria primera d'importació (com el porc per a la sobrassada). Més enllà del tòpic de la platja L'autor destaca que la Costa Daurada i el seu interior (monestirs, modernisme, cellers) són encara grans desconeguts per a molts turistes que no surten de la sorra: "Moltes persones estan aquí i ni saben que estan a Catalunya, ni saben realment què és Catalunya." Evolució i pèrdua de tradicions Es reflexiona sobre com la Tarragona de fa 20 anys ha canviat dràsticament cap a una certa homogeneïtzació europea (el que l'autor anomena Oirolandia), on sovint es perd la qualitat de les tapes tradicionals en favor de productes industrials o cadenes de menjar ràpid.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Recuperació de la Diada del Club Gimnàstic de Tarragona
El Club Gimnàstic de Tarragona recupera la Diada del Club Després d'uns anys d'absència, el Club Gimnàstic torna a celebrar la seva gran festa social i esportiva el proper dissabte 28. L'objectiu fonamental és fomentar la cohesió entre les diverses seccions que formen la família grana, des del futbol fins a la gimnàstica rítmica o el frontó. Una jornada d'activitats per a tothom La jornada està dissenyada per ser un punt de trobada entre esportistes, socis i simpatitzants: Gimcana multicultural (9:00 h): Una activitat central on els participants recorreran totes les seccions del club, realitzant proves simbòliques a les instal·lacions de tenis, bàsquet, futbol sala i frontó. Exhibicions i partits: A partir de les 10:30 h, cada secció realitzarà mostres del seu esport. Destaca la participació del futbol base, que jugarà contra col·legis de la ciutat als camps d'herba de l'estadi. Tarda de futbol social: Partits entre veterans, pares d'esportistes, directius i entrenadors per cloure la secció esportiva de forma lúdica. Portes obertes i creixement social L'esdeveniment no és exclusiu per a socis; està obert a tota la ciutat amb la intenció de donar a conèixer les instal·lacions i disciplines menys conegudes. Segons els organitzadors: "L'important no és quedar primer o últim, la importància és participar i que tots ens coneguem." Sopar de germanor i reconeixements La celebració acabarà amb un acte institucional i un sopar al Tinglado número 1 del Moll de Costa. S'espera una assistència massiva d'unes 950 persones, superant l'aforament del pavelló del club i consolidant l'èxit de la convocatòria. Durant l'àpat s'entregaran distincions i reconeixements als membres destacats de l'entitat.