Esports d'Estiu a la Platja de la Rabassada

Activitats Esportives a les Platges de Tarragona En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, l'equip es desplaça fins a la platja de la Rabassada per conèixer de primera mà l'oferta d'activitats del Patronat Municipal d'Esports sota el programa Estiu Platja 2003. Equipaments i Classes Dirigides S'han habilitat diverses instal·lacions per fomentar l'activitat física a l'aire lliure: • Quatre pistes de voleibol. • Una pista de futbol-platja. • Espais per a la pràctica de pales i voleibol infantil. • Classes d'aeròbic pel matí i sessions de ioga els dilluns i dimecres al vespre. El Calendari de Tornejos La Roser Barberà, representant del Patronat, detalla el calendari de competicions per als mesos de juliol i agost: • Vòlei-platja: El torneig Costa Daurada se celebra aquest diumenge amb 35 equips. • Futbol-platja: Triangular nocturn a la platja del Miracle el 30 de juliol. • Tenis-platja: Organitzat pel Club Tenis Tarragona els dies 8, 9 i 10 d'agost. • Handbol-platja: Torneig de Sant Magí el 23 d'agost. L'Esport com a Eina Social La conversa destaca el canvi de paradigma a la ciutat, passant de ser una ciutat amb poca activitat al carrer a una de dinàmica gràcies al clima mediterrani. Segons Barberà: "Tarragona ha canviat progressivament... l'esport al carrer dona una qualitat de vida que motiva la gent a participar-hi i no només a mirar." Veu de la Ciutadania El programa recull testimonis de banyistes i turistes (molts d'ells provinents de Saragossa) que gaudeixen de la sorra tot i la bandera vermella. Malgrat que alguns prefereixen caminar o descansar, les classes d'aeròbic han tingut una gran acceptació entre el públic femení que busca mantenir-se en forma durant les vacances.

Seguretat i esports a la platja de la Rabassada

Seguretat Marítima i Socorrisme La jornada a la platja de la Rabassada comença amb una anàlisi de la seguretat a càrrec de la Creu Roja. L'Alicia Galan, responsable del lloc de socors, explica que el criteri per canviar les banderes no només depèn de l'onatge o el vent, sinó principalment de les corrents internes. Estat de les Banderes i Protocols • Bandera Vermella: Prohibició absoluta del bany. S'activa quan el vent i les corrents posen en perill la seguretat dels banyistes. • Bandera Groga: Es permet el bany amb molta precaució. • Equipament de rescat: Disposen de llanxes de motor, motos aquàtiques i el Cormorant (una embarcació de 7 metres), a més d'una ambulància permanent. Salut i Prevenció sota el Sol Es destaca la importància de la prevenció davant les altes temperatures i la radiació solar: • Cremades i Lipotímies: Són les incidències més habituals, sovint causades per l'exposició prolongada sense protecció o per no haver esmorzat correctament. • Consells: Cal aplicar el protector solar abans d'arribar a la platja i renovar-lo cada mitja hora. • Meduses: Tot i que hi va haver un banc important a l'inici del juny, actualment la situació és de calma. Esports i Lleure a la Sorra El Patronat Municipal d'Esports a càrrec de l'Àlex Aguiló i la Roser Barberà, gestiona una àmplia oferta d'activitats per fomentar la vida saludable. Activitats Organitzades • Aeròbic: Classes diàries de 12:00 a 13:00 h, molt populars entre totes les edats. • Ioga: Nova modalitat de tarda (19:30 h) ideal per a la relaxació. • Esports d'equip: Quatre pistes de voleibol, una de futbol platja i zones per a pales. "L'esport a la platja ajuda a mantenir la forma perquè la sorra obliga a fer un major esforç cardíac i de potència de cames." Beneficis per a la Gent Gran La platja és un espai ideal per a la recuperació de lesions i la millora de la circulació sanguínia gràcies a l'exercici de caminar per la vora de l'aigua. Molts metges recomanen el contrast de l'aigua freda i la sorra com a teràpia revitalitzant.

Seguretat i Esports a la Platja de l'Arrabassada

Crònica des de la Platja de l'Arrabassada El programa es desplaça a la costa tarragonina per seguir de prop les activitats d'estiu i conèixer l'estat de les platges. La jornada destaca per una gran afluència de públic malgrat un temps variable i ventós. Seguretat i Prevenció amb la Creu Roja L'entrevista central amb Alícia Galán, responsable de la Creu Roja, posa el focus en la gestió de la seguretat: • Estat de la mar: S'ha activat la bandera groga a causa de les corrents internes i el fort vent, amb possibilitat de passar a vermella. • Protocols de vigilància: Els socorristes verifiquen diàriament l'estat de l'aigua i disposen de llanxes, motos aquàtiques i una ambulància permanent. • Incidències comunes: Es destaquen les lipotímies per excés de calor, les cremades solars i les petites ferides dels infants. • Fauna marina: Tot i que a l'inici del juny hi va haver moltes meduses, l'activitat d'aquestes ha disminuït dràsticament les darreres setmanes. Esport i Dinamització Municipal El Patronat Municipal d'Esports ha organitzat una graella d'activitats per fomentar l'hàbit saludable a la sorra: • Aeròbic a la platja: Una de les activitats amb més èxit, amb gran participació de nens a primera fila. • Instal·lacions esportives: Disponibilitat de pistes per a voleibol i futbol platja. Informació de Servei i Actualitat El podcast també recull l'actualitat informativa del matí: • Trànsit: Situació estable a Tarragona, amb l'excepció d'un accident lleu a la C-12 a Móra la Nova. • Previsió meteorològica: Temperatures en descens moderat abans d'una pujada notable de cara al cap de setmana. • Esports (Barça): Novetats sobre el fitxatge del davanter Eto'o i els entrenaments de pretemporada. "La nostra idea seria que tots els dies estiguessin en bandera verda, però amb el temps no hi podem fer res; la seguretat del banyista és el primer."

Mercè Comes i l'èxit de 'Pel davant i pel darrere'

L'èxit d'un clàssic de la comèdia L'actriu Mercè Comes explica les claus de l'èxit de l'obra Pel davant i pel darrere, un clàssic del teatre que ha triomfat internacionalment i que torna a la cartellera catalana amb una gran recepció. Comes destaca que la força de l'obra resideix en la seva escriptura precisa i en unes situacions tan ben travades que resulten hilarants per a l'espectador. Repetir experiència a l'escenari Tant la Mercè com l'actor Abel Folk ja havien interpretat els mateixos papers fa uns vuit anys. Aquesta vivència prèvia els ha permès: Afrontar el projecte amb més seguretat i menys "neures". Ajudar la resta de l'elenc gràcies a la seva experiència anterior amb el text. Gaudir de la funció com a coproductors, fruit de les ganes de recuperar una obra que els feia feliços. La dificultat de fer riure L'entrevista reflexiona sobre el gènere de la comèdia. Comes afirma que, per fer riure de veritat, cal treballar amb la màxima seriositat: "Les coses que fan gràcia són les que menys has de potenciar tu com a cosa de riure... ho has de fer ben seriosament i llavors és quan realment fan gràcia." Teatre dins del teatre L'obra és una paròdia de les interioritats del món de l'espectacle, reflectint: * Les gires precàries d'antany (maletes de cartró i pensions barates). * Les jerarquies d'una companyia, amb la primera actriu i el galant. * Els imprevistos reals que passen a l'escenari i que sovint superen la ficció de la mateixa obra. L'actriu tanca l'entrevista expressant la seva il·lusió per actuar a Tarragona, al Camp de Mart, destacant la calidesa d'un públic que sempre l'ha acollit molt bé.

Polítiques i Reptes dels Serveis Socials a Tarragona

Una Visió Humanista de la Política Municipal L'entrevista amb Maria Lluïsa Expósito, consellera de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, destaca la prioritat de les persones sobre les infraestructures físiques. L'àrea es defineix per la seva naturalesa interdisciplinar, on la coordinació amb urbanisme, sanitat i ensenyament és clau per afrontar problemàtiques complexes. "Parlar de pedres és important, però no te motiva de la mateixa manera que parlar de persones." El Pla d'Acció al Barri de Camp Clar Un dels temes centrals és la situació a Camp Clar, on s'està implementant un pla integral per revertir la degradació del barri. Els punts clau discutits inclouen: • La lluita contra la guetització i la millora de la convivència veïnal. • El control del desnonaments i ocupacions il·legals, posant l'èmfasi en la realitat de les famílies més enllà de la imatge mediàtica. • La inserció de figures d'integradors socials a les escales de veïns per garantir una normalització real. • El rebuig a les generalitzacions per evitar la criminalització de tot un col·lectiu. Resposta Davant la Violència de Gènere i Grups Vulnerables La consellera subratlla l'agilitat de l'administració en casos d'urgència, especialment en el col·lectiu de les dones: • Violència zero: Es garanteix l'atenció immediata i recursos habitacionals (hotels si cal) sense esperar a tràmits pressupostaris. • Gent gran: S'ha implementat l'exempció del rebut de la brossa, amb més de 600 beneficiaris des del maig, per pal·liar l'estancament de les pensions. • Discapacitat: Col·laboració amb entitats per crear pisos residència que permetin la integració en l'entorn familiar i comunitari. • Joves i prevenció: Adaptació dels programes de drogodependència a les noves realitats de consum de la societat actual. Coordinació Institucional L'èxit de les polítiques socials rau en la xarxa de connexions entre l'Ajuntament, la Generalitat i les pròpies entitats veïnals, treballant de forma conjunta per crear un escenari de seguretat i dignitat per als ciutadans més vulnerables.

Nou Model d'Au-Pair i Voluntariat Europeu a Tarragona

Projectes de Mobilitat i Voluntariat Internacional L'entitat Proa, ubicada a Tarragona, celebra cinc anys de trajectòria gestionant el Servei Voluntari Europeu. Durant aquest temps, han facilitat l'arribada d'uns 40 voluntaris de tot Europa i la sortida d'una vintena de joves locals cap a l'estranger. Actualment, el programa s'enfronta a retallades econòmiques, fet que ha impulsat la creació de noves alternatives. L'Alberg de Joventut: Una Necessitat Logística L'organització té previst obrir un alberg de joventut a Tarragona per centralitzar l'allotjament dels voluntaris. Aquesta iniciativa sorgeix de dos motius principals: Millora de la convivència: Evitar els conflictes que generaven els pisos llogats en comunitats de veïns. Oferta assequible: Proporcionar un espai similar als hostels europeus on viatgers i motxillers puguin allotjar-se a preus reduïts i intercanviar experiències. El Retorn del Model Au-Pair Adaptat A partir del proper mes de setembre, es posarà en marxa un programa d'Au-Pair renovat. A diferència del model dels anys 80, aquest s'adapta a les llars actuals que no disposen d'habitacions de sobres: Funcionament: El jove estranger resideix a l'alberg però treballa a la llar d'una família durant unes set hores diàries. Beneficis per a la família: Assistència en la cura dels infants (cangur) i aprenentatge natural d'idiomes (anglès, francès o alemany). Cost: S'estima entre 450 i 500 euros mensuals, que cobreixen l'allotjament, la manutenció i uns diners de butxaca per al jove. Legalitat: Els participants compten amb assegurança i un contracte específic d'au-pair. Perfil dels Candidats i Selecció L'associació realitza una selecció rigorosa (rebent uns 100 currículums cada dos mesos) per garantir la seguretat i la preparació dels joves, que solen ser estudiants universitaris (molts de Filologia Hispànica) amb ganes d'aprendre català i castellà. "Ven d'un tracte just: jo vinc i tu vens una mica... l'au-pair vol dir a la part."

2003-07-16 PRORAMA LLOTJA 1+2

Inauguració de la Llotja de Tarragona i Futur Pesquer

Un Dia de Celebració al Serrallo L'episodi d'avui se centra en un esdeveniment històric per al barri del Serrallo: la inauguració oficial de la nova llotja de pescadors de Tarragona. El programa alterna entre una tertúlia sobre la realitat del sector primari i la cobertura en directe dels actes protocol·laris, que han inclòs una missa solemne oficiada per l'arquebisbe. El Futur de la Pesca: Vocació i Sacrifici En la part inicial, els convidats reflexionen sobre la duresa de l'ofici de pescador i el pessimisme que sovint envolta el sector: • La vida al mar es descriu com un sacrifici constant amb riscos econòmics elevats, com la pèrdua d'arts de pesca o averies mecàniques. • Malgrat les dificultats, es destaca el caràcter vocacional dels pescadors, una professió que sovint passa de pares a fills. • Es fa una comparativa entre el pagès i el pescador, subratllant que mentre la terra és un bé immoble ferm, el mar és canviant i incert. "El pescador no pot viure massa lluny de la seva barca; és la seva vida i la seva hisenda." La Pèrdua d'Oficis Tradicionals S'analitza la crisi dels oficis auxiliars de la pesca, especialment el cas dels mestres d'aixa: • La substitució de la fusta per la fibra de vidre i el ferro ha convertit la construcció de vaixells tradicionals en una indústria de luxe gairebé inexistent. • La manca de relleu generacional amenaça amb la desaparició definitiva de coneixements centenaris sobre la vela llatina i els materials clàssics. L'Acte d'Inauguració i el Nou Disseny Urbà La part final recull els parlaments de les autoritats, on es destaca que la nova llotja no és només un equipament industrial, sinó una peça clau per a la transformació de la façana marítima de Tarragona. Els punts clau dels discursos inclouen: • La millora de la operativitat i comoditat per als tancaments de les barques i la subhasta del peix. • El paper del Serrallo com a avantguarda de la nova Tarragona, alliberant espais per a ús ciutadà i turístic. • La importància de mantenir el sector primari viu per garantir una societat econòmicament sòlida i diversificada.

La nova llotja de pescadors i la pressió laboral

Estudi sobre la pressió psicològica en el treball L'episodi comença amb una anàlisi profunda d'un estudi sobre les condicions laborals actuals. Es destaca un fenomen de conservadorisme laboral, on els treballadors, malgrat sentir frustració o estar mal remunerats, tenen por de canviar de feina per la precarietat del mercat. • El 53,9% dels enquestats no voldria canviar de professió tot i els alts índexs de frustració. • Les empreses són percebudes negativament: un 80% dels treballadors creu que les companyies utilitzen la pressió psicològica de manera estratègica. • La feina aporta principalment preocupacions (31%), superant la realització personal o el poder adquisitiu. "Es continua identificant la persona que mostra problemes en el seu lloc de treball com un signe de debilitat." Democratització de l'empresa Es discuteix com la transparència en la promoció interna i la participació sindical poden augmentar la motivació i reduir els greuges comparatius dins les plantilles. La festivitat de la Verge del Carme al Serrallo El focus es trasllada al barri mariner de Tarragona, el Serrallo, en un dia històric per a la seva comunitat. Inauguració de la nova Llotja de Pescadors Es realitza un programa especial des de les noves instal·lacions, destacant: • La modernitat de la infraestructura: és la primera llotja totalment refrigerada per mantenir la qualitat del producte. • L'impacte urbanístic: la recuperació d'espais per a la ciutat i el futur projecte d'un pàrquing subterrani a l'antiga ubicació. Tradició i pesca a Tarragona • Estat de les captures: Millora en la pesca de la sardina després d'un inici d'any difícil. • Processó marítima: Tradició arrelada on la tria de la barca que porta la Verge es fa per sorteig. • Vedes: Reivindicació de la flota tarragonina sobre la necessitat que les vedes siguin respectades per tothom per ser realment efectives. Actualitat Internacional i Logística Portuària • Lluís Badia (Autoritat Portuària) explica els reptes del transport marítim com a alternativa sostenible a la carretera (autovies del mar). • S'anuncia la internacionalització del Port de Tarragona amb inversions a Rosario (Argentina). • Breu repàs a l'actualitat: un intent de cop d'estat a São Tomé i Príncipe i l'estat de les platges amb bandera groga.

Sorteig de la Campanya de Compres de l'Associació Ponent

Sorteig a Tarragona Ràdio amb l'Associació Ponent En un ambient festiu als estudis de Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme el sorteig de la campanya de compres de l'Associació Ponent. Amb la presència de Neus Moncosí i Àngel Vicent, s'han gestionat més de 2.000 butlletes que representen la gran participació dels clients dels comerços de la zona. Fidelització del comerç de proximitat Durant la conversa, s'ha destacat la importància d'aquestes iniciatives per enfortir el vincle entre botiguer i client. L'objectiu principal és: Beneficiar el client amb regals directes. Fidelitzar el consumidor a través d'un tracte amable i proper. Demostrar la unitat del comerç en els barris de Ponent. "És una manera de fidelitzar... aquest comerç d'aquesta zona està més que demostrat que està molt unit a l'hora de tirar endavant iniciatives." Detalls del sorteig i premis S'han repartit un total de 52 premis de tota mena, cedits per establiments de 14 carrers diferents de la ciutat. Entre els obsequis destaquen: Tecnologia i llar: Gravadores de CDs, llums d'oficina, tensiòmetres i roba de llar. Gastronomia: Lots d'ibèrics, caixes de cava, pastissos i sopars per a dues persones. Moda i bellesa: Ulleres de sol, joieria, complements de vestir i lots de cosmètica. Serveis: Certificats mèdics, rentats de cotxe i excursions. L'associació es posarà en contacte amb els guanyadors mitjançant trucades telefòniques i publicarà la llista oficial al seu butlletí informatiu.

Impacte Social i Cultural de la Fundació Caixa Tarragona

Compromís amb el Retorn Social Ramon Puig, director de la Fundació Caixa Tarragona, explica el full de ruta de l'entitat en matèria d'ajuts socials i culturals. Amb un pressupost que ha superat la barrera del milió d'euros (un increment del 22% respecte a l'any anterior), l'entitat reafirma el seu compromís de retornar el 20% dels seus beneficis a la societat catalana. Estratègia i Prioritats d'Actuació L'entitat ha evolucionat en la seva manera de gestionar els recursos, centrant-se especialment en les necessitats de la societat civil emergent. El model es divideix en: Àmbit Solidari: Projectes assistencials que tracten l'exclusió social, la immigració i la discapacitat. Àmbit Cultural: Suport a les arts escèniques i la música, com el projecte professional de l'orquestra Camerata 21. Detecció de Noves Necessitats Puig destaca que la fundació actua sovint com a motor d'innovació, arribant allà on l'administració pública encara no té presència: Immigració: Programes de reinserció integral (classes de català, formació laboral). Exclusió Social: Projectes com el del Raval per formar joves en manteniment d'edificis. Discapacitat Psíquica: Evolució des de tallers ocupacionals cap a pisos tutelats i atenció domiciliària. "Qui primer detecta aquella necessitat és realment l'entitat que està treballant en aquell camp." Àmbit Geogràfic i Futur Tot i que l'activitat principal es concentra a les comarques tarragonines (un 80-85%), la fundació també dóna suport a entitats referents de tot Catalunya en camps complexos com l'anorèxia, la bulímia o els abusos a menors. Per al 2004, es preveu seguir prioritzant l'eix solidari sobre el cultural per garantir una eficàcia social màxima.

L'Institut de Recerca Química de Tarragona i el futur industrial

L'Impacte de l'Institut de Recerca a Tarragona La creació de l'institut, fruit d'un esforç col·lectiu, representa un motor de desenvolupament continuat per a les comarques de Tarragona. La seva activitat no només es limita a la recerca acadèmica, sinó que busca garantir la continuïtat i millora del polígon químic mitjançant la incorporació de valor afegit i la generació de coneixement per competir amb l'economia global. Gestió del Talento i Excel·lència Científica Un dels pilars fonamentals de l'institut és el seu model de gestió: Flexibilitat total: Els investigadors gaudeixen de llibertat d'acció sense traves burocràtiques. Avaluació rigorosa: La selecció del personal la realitza una comissió científica internacional. Retorn de cervells: L'objectiu és oferir oportunitats a joves científics que s'han format a l'estranger perquè puguin fer recerca independent a Catalunya, proporcionant-los no només un sou, sinó laboratoris i finançament propi. Sinergia entre Universitat, Empresa i Tecnologia L'institut s'integra en el campus de Sant Pere Sescelades, convertint la Universitat Rovira i Virgili en un referent europeu. La col·laboració amb l'indústria és clau per traslladar la recerca a la realitat quotidiana: Sostenibilitat: Recerca orientada a millorar la qualitat ambiental, reduir el consum energètic i optimitzar matèries primeres. Nanotecnologia: Un enfocament basat en el disseny de molècules que actuïn com a sensors o dispositius de memòria. Col·laboració Industrial: Participació d'empreses com Repsol i IPF en el consell empresarial per fomentar la transferència tecnològica. "No s'ha de perdre qualitat en la recerca pel fet d'orientar-la a objectius; es tracta d'estudiar coses que tinguin una repercussió real."

Festes del Barri Verge del Carme a Tarragona

Celebració de les Festes de l'Associació Verge del Carme Josep Alegret, president de l'Associació de Veïns Verge del Carme, presenta el programa de festes que tindrà lloc a partir del 17 de juliol. Aquest barri de Tarragona, que comprèn zones com Ramon i Cajal, Francesc Bastos, Pere Martell i Felip Padrell, celebra una de les cites més obertes i populars de la ciutat. Reivindicacions i Urbanisme Durant l'entrevista es posen de manifest diverses mancances i reptes del barri: * Manca de zones verdes: Es lamenta l'excés d'edificació i la necessitat de placetes perquè la canalla pugui jugar. * Seguretat al Parc de la Ciutat: Alegret proposa tancar el parc durant la nit per evitar actes vandàlics com els viscuts durant sessions de cinema a la fresca. * Mobilitat: Es destaca la millora que ha suposat l'obertura del vial Vidal i Barraquer, tot i les dificultats logístiques que implica tallar carrers principals com Pere Martell per a la fira. Programa d'Actes Destacats La festa manté les activitats tradicionals que busquen la cohesió social: 1. Cultura Tradicional: Audició de sardanes, actuació de castells amb els Xiquets de Tarragona i una processó en honor a la Mare de Déu del Carme. 2. Activitats Infantils: Concursos de dibuix, festa de l'escuma, xocolatada i playback infantil. 3. Esdeveniments Populars: Sopars de germanor, fideuà popular, cercaviles amb xaranga i el pregó a càrrec de Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet i veí del barri. "Tres dies a l'any es pot tenir una mica de paciència perquè la canalla pugui baixar al carrer i els jubilats facin la botifarrada." Col·laboració i Futur Tot i la bona resposta dels comerços locals (amb un 95% de participació en el llibre de festes), Alegret alerta que la implicació de la gent jove en l'associació encara és una assignatura pendent i que les aportacions econòmiques voluntàries tendeixen a la baixa.

Situació i previsions de la temporada turística a la Costa Daurada

Balanç de la temporada turística a la Costa Daurada En Salvador Pellicer, president de l'Associació d'Hotelers de Cambrils-La Pineda, analitza l'estat actual del sector durant els mesos de juny i juliol. Tot i que el volum de clients es manté estable, el sector s'enfronta a nous reptes per l'augment de l'oferta i els canvis en el comportament dels mercats internacionals. Ocupació i Oferta Hotelera Estabilitat en el nombre de visitants: El nombre total de turistes és similar al de l'any passat, o fins i tot lleugerament superior. Descens de l'ocupació per establiment: L'augment significatiu de l'oferta de llits en els darrers dos anys ha fet que, amb la mateixa xifra de clients, el percentatge d'ocupació individual de cada hotel hagi baixat. Vendes d'última hora: El mes de juliol està marcat per la venda d'última hora, cosa que dificulta fer previsions tancades fins a final de mes. Comportament dels Mercats Turisme Nacional: Continua sent el motor principal, especialment a l'agost, que es manté com el "mes rei" amb reserves molt elevades ja consolidades. Turisme Estranger: S'ha detectat una davallada general des de l'abril. El mercat britànic es manté estable. El mercat alemany i el rus han patit caigudes (aquest darrer penalitzat per l'enfortiment de l'euro). El mercat francès és l'excepció positiva, havent duplicat la seva presència al mes de maig. Mercat Laboral i Contractació Perfil del treballador: Al contrari de la percepció social, entre el 80% i el 85% de la mà d'obra és personal nacional o de la zona. Estacionalitat: El gros de la contractació es realitza a l'abril i maig, deixant el juny per als reforços de la temporada alta. "Tenim la mateixa gent que l'any passat, però l'augment de l'oferta hotelera ha fet que les ocupacions dels establiments hagin disminuït."

Conrad Setó: Creativitat, pedagogia i l'art de polir la música

Conrad Setó: Un referent de la música contemporània a Tarragona El músic i compositor Conrad Setó comparteix la seva visió profunda sobre la creació artística, la seva trajectòria professional i la presentació del seu nou disc, L'any del despertar. Amb una carrera marcada per la col·laboració amb figures com Tete Montoliu, Jaume Sisa i Ovidi Montlló, Setó reflexiona sobre l'evolució del seu llenguatge musical, que ha passat d'una pulsió per l'abundància a la recerca de la destil·lació i la neteja sonora. La filosofia de la creació: Menys és més Setó explica que el seu procés maduratiu ha consistit a "polir" i "buidar" el missatge musical, comparant-ho amb la feina d'un escultor: "No es tracta tant d'afegir, sinó de treure el que sobra." Tecnologia i referències culturals L'entrevista aborda temes crítics com la digitalització i el fenomen de programes com Operación Triunfo: - Informàtica musical: L'autor defensa l'ús de la tecnologia com una eina sota el control humà, evitant que les màquines marquin el ritme de la creativitat. - El "pensament únic": Critica els formats comercials que imposen una única manera de cantar i lamenta la pèrdua de referents de qualitat entre les noves generacions. - L'experiència directa: Reivindica el valor del concert en directe com una experiència mística i irrepetible que cap tecnologia pot substituir. Pedagogia i compromís artístic Setó destaca la seva passió per la docència a través del seu taller avançat de creativitat. El proper concert al Pla de la Seu de Tarragona serà una mostra d'aquesta pedagogia horitzontal, presentant temes originals i inèdits que busquen transmetre positivitat i amor en un món saturat d'estímuls negatius.

El Túnel del Vent a Tarragona: Una Infrastructura Única

El Túnel del Vent: Simulació de l'Atmosfera a Escala El túnel del vent es defineix com un dispositiu constructiu dissenyat per generar un moviment d'aire artificial que reprodueix les condicions de l'atmosfera terrestre. Atès que és impossible reconstruir l'atmosfera a escala real, s'utilitzen maquetes i seccions d'assatig que varien des d'un metre quadrat fins a dimensions de 20x20 metres en els casos més grans. Característiques i Funcionament Graduent de velocitat: El túnel permet reproduir com la velocitat del vent augmenta amb l'alçada, un fenomen clau per a la validesa dels experiments. Interacció amb l'entorn: Es poden situar objectes naturals (arbres), arquitectònics (edificis, ponts) o representacions geogràfiques complexes com el Camp de Tarragona. Singularitat tecnològica: A diferència de molts túnels europeus (com els de Nantes o Karlsruhe), el de la Universitat Rovira i Virgili (URV) permet estudiar el moviment de partícules i l'erosió del sòl, essent únic a la Mediterrània. Aplicacions Socials i Científiques L'objectiu principal d'aquesta instal·lació és revertir en la qualitat de vida dels ciutadans mitjançant diversos estudis: Contaminació atmosfèrica: Identificació de focus emissors i receptors d'emissions i olors. Urbanisme i infraestructures: Impacte del vent en nous vials, ponts i l'erosió de zones patrimonials. Energies renovables: Estudi de l'impacte i eficiència dels parcs eòlics. Gestió portuària: Control de la dispersió de partícules sòlides (com carbó o gra) en zones portuàries. "Un túnel d'aquestes característiques... sempre ha de revertir per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans, de la societat en la qual ens inserim." Un Projecte Territorial i de Futur La tria de Tarragona respon a la seva dinàmica industrial, turística i agrícola, que genera reptes ambientals complexos. El projecte, impulsat per la URV amb el suport de la Generalitat de Catalunya, pretén no només resoldre conflictes de sostenibilitat, sinó també retenir el talent jove, oferint recursos d'investigació d'alt nivell sense que hagin de marxar a l'estranger.

Investidura de Joan Aregio com a president de la Diputació

Presidència per Unanimitat En un acte de gran rellevància política, Joan Aregio ha estat escollit com a nou president de la Diputació de Tarragona amb el suport unànime de totes les formacions. En el seu discurs inicial, Aregio ha expressat el seu agraïment a la federació de Convergència i Unió i a la resta de grups, marcant una línia continuista basada en la millora dels serveis municipals. Intervencions dels Grups Polítics Abans del parlament del president, els portaveus han exposat les seves postures: Lluís Aragonès (ERC): Ha destacat el pes d'ERC com a tercera força municipalista i ha subratllat la complexitat de gestionar un territori tan divers com les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i les zones d'interior i costa. Ha demanat una reforma administrativa simple i propera. Josep Fèlix Ballesteros (PSC): Ha definit el seu vot favorable com un acte de generositat i confiança, tot advertint que el PSC exercirà una oposició vigilant per garantir els interessos locals. S'ha mostrat preocupat per la polarització territorial accentuada pel Pla Hidrològic Nacional. Josep Maria Tost (CiU): Com a diputat més jove i alcalde de Riudecanyes, ha refermat el compromís de la institució amb el món local. Objectius Estratègics Aregio ha marcat com a prioritat el foment de les noves tecnologies a través de l'organisme OASI. "En aquest nou període apostarem de forma decidida per fer arribar als municipis els serveis de segona generació." L'acte clou una jornada de constitució del ple on la sostenibilitat i l'equilibri territorial han estat els temes centrals.

L'art de la destil·lació musical i el valor del directe

En aquesta conversa, el músic reflexiona sobre l'evolució de l'artista cap a la simplicitat, la influència de la tecnologia i la importància de l'experiència musical en viu. La maduresa com a procés de buidatge L'autor explica que, amb els anys, ha après que el creixement artístic no consisteix a afegir elements, sinó a polir i treure el que sobra. Recorda les lliçons de l'Ovidi Montllor i el Toti Soler, que l'ajudaren a entendre la música com un exercici de neteja i precisió. Destil·lació: Passar del barroquisme juvenil a una expressió més directa i "làser". Simplicitat: El camí més llarg en l'art és sovint arribar a la solució més senzilla. Tecnologia i creació Sobre l'ús de sintetitzadors i eines informàtiques, l'entrevistat defensa que la tecnologia ha d'estar al servei de la idea i no a l'inrevés. L'exemple de Bach: Sosté que si Johann Sebastian Bach visqués avui, faria servir sintetitzadors perquè sempre va utilitzar els millors instruments al seu abast. Control de la màquina: Cal precaució perquè el ritme de la tecnologia no substitueixi el propi pols creatiu. Delegació: Prefereix treballar amb experts informàtics per mantenir la claredat del concepte original, de manera similar a un director de cinema. La crisi de referents i el "pensament únic" Es critica el fenomen de la música prefabricada (com Operación Triunfo), que l'autor defineix com a "música tetrabric". Segons ell, aquests formats imposen un pensament únic sobre com s'ha de cantar, ignorant la riquesa i diversitat de la veu humana. "El creador autèntic no se sent influït per la pirateria o el mercat; només s'hi sent aquell qui vol comprar-se una casa amb els drets d'autor." La reivindicació del tu a tu Finalment, l'artista defensa l'experiència irrepetible del concert en petit comitè. Considera que cap tecnologia pot substituir l'emoció d'escoltar un instrument antic en un espai amb acústica natural (com una capella o una catedral). Generositat: L'espectacle a la Catedral de Tarragona presenta un 80% de material nou, diferenciant clarament el treball d'estudi de l'acte social i espiritual del directe.

Constitució de la nova Diputació de Tarragona

Inici de la legislatura a la Diputació El procés institucional ha començat amb la Constitució de la Mesa d'Edat, un òrgan de transició encarregat de supervisar els primers passos de la sessió. Aquesta mesa està integrada pels representants dels dos extrems generacionals del ple: Salvador Pallarès: El diputat de més edat, provinent de la Terra Alta. Josep Maria Tost: El diputat més jove i alcalde de Riudecanyes. Procediment d'elecció i protocol La sessió segueix un ordre rigorós per garantir la legalitat de la presa de possessió: 1. Juraments i promeses: Els diputats i diputades prenen oficialment el seu càrrec. 2. Votació presidencial: Es realitza mitjançant un vot secret. 3. Torn de paraula: Els portaveus dels grups polítics expliquen el sentit del seu vot, seguint un ordre de menor a major representació. "Ara mateix acaben de prendre ells la paraula, que són els qui donaran pas a fer els juraments o les promeses del càrrec." Equilibri de forces polítiques La nova composició de la Diputació mostra un escenari de gran proximitat entre les forces principals: * Convergència i Unió (CiU): Es manté com la llista més votada amb 12 diputats. * PSC: Escurça distàncies significativament situant-se amb 11 diputats. * PP i ERC: Obtenen una representació de 2 diputats cadascun. Personalitats i autoritats convidades L'acte compta amb una àmplia representació de la societat civil i institucional de la demarcació, incloent-hi una trentena d'alcaldes, presidents de consells comarcals (com els del Tarragonès i el Baix Camp), autoritats universitàries de la URV i delegats del govern a Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Elecció de Joan Aregio com a president de la Diputació

Sessió de constitució i elecció de la presidència El ple de la Diputació ha viscut la sessió d'elecció de Joan Aregio com a nou president, una decisió que s'ha pres per unanimitat. El portaveu del Partit Popular (PP), Miquel Àngel López Mallol, ha estat el primer a explicar el sentit del seu vot, elogiant la capacitat de gestió de Convergència i Unió (CiU). Punts clau de la intervenció del PP Consens polític: Malgrat tenir majoria absoluta, CiU ha estat reconeguda per buscar el diàleg amb totes les forces. Equitat territorial: L'aposta per defensar tant els pobles petits com les grans ciutats. Curiositats i dades de la corporació Pel que fa a la composició i el protocol de la nova Diputació, s'han destacat diversos aspectes rellevants: Fórmules de jurament: Només 7 dels 27 diputats han optat pel jurament formal. La resta han triat la promesa, destacant diversos casos de imperatiu legal per part dels diputats d'ERC i, de manera més sorprenent, dos diputats de CiU (Jaume Casas i Josep Maria Tost). Renovació institucional: Hi ha un fort relleu generacional i polític amb 14 nous diputats, cosa que significa que més de la meitat de la corporació és nova. Representació femenina: Augmenta la presència de dones a la institució, passant d'una a tres diputades, totes elles membres del PSC. "Han governat buscant el consens i és això el motiu pel qual han donat el seu vot a Joan Aregio." Finalment, l'acte continua amb les explicacions de vot de la resta de grups (ERC, PSC i CiU) abans del parlament institucional final del nou president.

Incident químic a Solvay per fuita d'àcid clorídric

Gestió de l'incident a Solvay-Fluor L'entrevista detalla l'incident ocorregut a la planta Solvay-Fluor, situada al polígon sud de Tarragona, on cap a l'una de la matinada es va detectar el trencament d'un tanc d'emmagatzematge. El delegat del govern, César Puig, explica les mesures preses per mitigar el risc derivat d'aquest accident industrial. Detalls del vessament i seguretat Substància implicada: S'ha produït una fuita d'àcid clorídric en una concentració del 30%. Contenció efectiva: El líquid s'ha recollit en el cubeto (recipient de seguretat), evitant la contaminació del sòl. Absència de risc: Malgrat la naturalesa de la substància, no hi ha hagut perill per a la població ni ha calgut activar avisos acústics o de confinament. Activació dels protocols d'emergència S'ha activat el pla SECTE (pla d'emergència exterior del sector químic) en situació d'alerta categoria 1. Aquest protocol ha funcionat correctament i ha servit per: 1. Avisar els caps dels grups sanitaris, logístics i d'ordre. 2. Coordinar el transvasament del producte a un tanc segur. 3. Garantir la col·laboració preventiva dels bombers de la Generalitat. "L'operatiu del pla SECTE ha funcionat amb tota correcció i les operacions de transvasar el producte s'han fet amb tota normalitat." Investigació de les causes Tot i que l'emergència s'ha donat per finalitzada cap a les cinc de la matinada, s'obrirà una investigació tècnica entre l'empresa i la Generalitat. Segons Puig, és un fet poc freqüent que un tanc d'aquestes característiques es trenqui, i s'esperen resultats en un termini d'una setmana o deu dies.

Exploració i reptes de la Cova Urbana de Tarragona

Expedicions i futurs descobriments a la Cova Urbana L'entrevista detalla els esforços recents i futurs per explorar les galeries ocultes sota la ciutat de Tarragona. Després d'una petita incursió reeixida per la Sala Ribemar, l'equip de la societat d'espeleologia ha confirmat que hi ha nous terrenys per descobrir més enllà dels llacs subterranis. Reptes logístics de l'espeleologia humana Explorar aquest entorn no és una tasca senzilla i requereix una planificació rigorosa: Recursos humans: Per a una expedició on només bussegen dues persones, es necessita un equip de suport d'unes 15 persones. Material pesant: El transport de bombones d'aire i contenidors estancs és extremadament lent i fatigós. Un trajecte que normalment es faria en una hora pot trigar-ne dues i mitja a causa del pes i la fragilitat de l'equip. Condicions ambientals: La cova presenta un 100% d'humitat i les aigües es mantenen constants a uns 19 graus. Ramificacions i connexions urbanes Els experts creuen que la cova s'estén molt més enllà del que es coneix actualment, amb dues direccions clares: Una ramificació que apunta cap al Palau de Congressos. Una via confirmada que connecta amb el pou de la plaça de la Font. "Des del 1996 que vam descobrir la cova fins ara, déu-n'hi-do els descobriments i les bones estones que ens ha donat." Visites per al públic general La cova també està oberta al públic amb certes condicions: Accés: Cal contactar amb el grup els dilluns o dijous al carrer Ramon i Cajal a partir de les 20:00h. Requisits: No cal una forma física excepcional, però sí pagar una assegurança obligatòria i no tenir por a embrutar-se o mullar-se. Dificultat: El tram inicial del passadís romà és estret i pot causar respecte, però la resta de la cavitat és prou àmplia per distreure els visitants amb explicacions i evitar claustrofòbia.

Consells de seguretat i prevenció a les costes de Tarragona

Seguretat Marítima: Guia de Prevenció per a Embarcacions de Recreu L'increment d'embarcacions a les costes de Tarragona ha generat la necessitat de reforçar les campanyes de seguretat. La majoria d'emergències actuals no són accidents greus, sinó situacions evitables amb una previsió bàsica. Principals causes d'emergència i prevenció L'experiència de l'últim any indica que els problemes més habituals són: * Errades mecàniques: Moltes es podrien evitar amb una revisió de cinc minuts abans de salpar (bateries, combustible i manguitos). * Gestió de l'energia: Un error comú és deixar la nevera connectada mentre s'està fondejat o usar el molinet de l'ancora sense engegar el motor, cosa que esgota la bateria. * Varades: Especialment al Delta de l'Ebre o zones rocoses per no vigilar el calat de l'embarcació sota l'aigua. * Vies d'aigua: Sovint causades per manguitos del motor o vàlvules del lavabo marítim. Conèixer on són els grifons de fons pot evitar un enfonsament. Normativa i Civisme al Mar La navegació requereix tant titulació com sentit comú per garantir la convivència: * Titulació obligatòria: És indispensable tenir els coneixements teòrics i pràctics suficients; la mar canvia bruscament i no és un entorn per a la improvisació. * Motos acuàtiques: Gràcies a la nova normativa i a l'exigència de títols, la sinistralitat en aquest sector ha baixat dràsticament. * Respecte als banyistes: Cal respectar escrupolosament la zona de 200 metres reservada per al bany. "El mar està per gaudir-lo i cal fer-ho amb precaució; una bona revisió pot evitar passar un mal tràngol i agafar fòbia a navegar." Perfil del navegant a Tarragona Actualment hi ha unes 7.800 embarcacions matriculades a Tarragona. El perfil és molt variat: des de pescadors esportius i bussejadors fins a navegants de vela. Tot i que històricament hem viscut d'esquena al mar, l'interès creixent i l'arribada de turistes estrangers (francesos, anglesos, alemanys) obliguen a equiparar la nostra cultura nàutica a la resta d'Europa.

Recuperació de la imatge de Santa Magdalena al Gremi de Pagesos

La tornada de Santa Magdalena a Sant Llorenç Després de 67 anys d'absència, el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona celebra la recuperació de la imatge de la seva copatrona, Santa Magdalena. La figura original va ser destruïda l'any 1936 durant l'esclat de la Guerra Civil, i no ha estat fins ara que una nova talla presideix oficialment la seva festivitat. Procés de restauració i nova creació La recuperació ha estat el fruit d'un llarg procés d'actuacions a l'església de Sant Llorenç: * Prioritats estructurals: Des de 1940 i especialment a partir del 1993, els esforços es van centrar a eliminar humitats i restaurar el retaule gòtic. * L'autoria: La nova imatge ha estat modelada per Jordi Amenós, membre de la junta del gremi, buscant un equilibri entre el gòtic tradicional i una versió moderna, evitant la falsificació d'estil. * Detalls de prestigi: La corona de la santa ha estat confeccionada en tallers especialitzats de Sevilla. "L'únic que quedava per recuperar era la imatge que es va recuperar al cap de 67 anys... és un goig que, per primer cop, la imatge ja presideixi la celebració que li és pròpia." Significat històric i cultural El president del gremi, Joan Oliver, destaca que l'entitat, fundada el 1353, és una de les més veteranes de la ciutat. La imatge no és només un objecte religiós, sinó una crònica viva de la història de la pagesia a Tarragona. Actes de la festivitat i noves rutes Celebració actual: Missa a les 8 del vespre, seguida d'un concert de música tradicional catalana de la coral del gremi. Recerca acadèmica: Es menciona la pròxima publicació d'un llibre basat en la tesi doctoral de Sofia Mata de la Cruz sobre el retaule i la imatge. Turisme: L'església s'integra en la nova ruta modernista de l'Ajuntament de Tarragona, sent visitable els dissabtes, diumenges i dilluns de 10 a 14 h.