Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

529-552 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Primers detalls de la Sant Silvestre de Tarragona
Èxit rotund en la primera edició El portaveu del Club Esportiu Tarragona Fondistes, Rafa Casellas, ha explicat l'acollida excepcional que ha tingut la primera cursa de Sant Silvestre a la ciutat de Tarragona. Contra tot pronòstic per ser una primera convocatòria, l'organització ha hagut de tancar les inscripcions anticipadament en arribar al límit de 500 participants. Detalls de la competició i el recorregut Circuit: Consta d'uns 8 quilòmetres amb sortida i arribada a la Llotja de Pescadors. Recorregut: Passa per l'Autoritat Portuària, el Moll de Llevant, el Moll de Lleida i el passeig marítim a la platja del Miracle. Logística: S'ha escollit una zona principalment peatonal i portuària per minimitzar l'impacte en el trànsit d'un dia laborable com el 31 de desembre. Filosofia de l'entitat organitzadora L'entitat, fundada l'any 1997, es defineix com un club amateur i obert a tothom. Ofereixen assessorament a nous corredors sobre materials, salut (amb vincles amb Santa Tecla) i organitzen grups d'entrenament setmanals. "Correm perquè ens agrada... som una entitat oberta, amateur, que corre per amor a l'art." Expectatives de futur L'alta demanda d'aquest l'any assegura pràcticament la celebració d'una segona edició el curs vinent. L'objectiu de l'organització és consolidar aquesta prova dins el calendari d'esdeveniments esportius de la ciutat, on ja destaquen la Mitja Marató o la Cursa de la Mina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-12-28 CENTRE ALT RENDIMENT
Projecte de tecnificació esportiva a l'antiga Laboral El Govern català ha iniciat els tràmits per convertir part dels terrenys del Complex Educatiu de Tarragona (l'antiga Universitat Laboral) en un centre de tecnificació esportiva. Aquest projecte pretén aprofitar les infraestructures existents per oferir un espai on els joves puguin compaginar els estudis amb l'esport de competició sense haver de triar entre ambdues facetes. Diferències entre nivells d'alt rendiment S'han definit tres esglaons dins l'estructura esportiva de la Generalitat: CAR de Sant Cugat: El nivell màxim d'alt rendiment, de gestió directa i abast nacional. Centres de Tecnificació: Com el previst a Tarragona o el ja existent a Amposta, que representen un grau intermedi. Instituts d'esports: El tercer nivell, centrat en disciplines específiques. Instal·lacions i viabilitat del projecte Jordi Cortilla destaca que el complex ja disposa d'una base sòlida d'equipaments que cal reorientar i millorar: Camps i pistes: Inclou cinc camps de futbol, pistes cobertes de bàsquet i futbol sala, circuits de cross i pistes d'atletisme. Residència: Disposa de 600 places per a estudiants, clau per atreure esportistes de fora de la ciutat. Entorn acadèmic: La convivència amb instituts de batxillerat, cicles de formació professional i la proximitat amb la URV (Universitat Rovira i Virgili) facilita la conciliació formativa. "Sempre veig que hi ha un moment que els alumnes han de triar o l'esport o l'educació per una qüestió de temps; volem que no hagin de triar." Finançament i col·laboració institucional Francesc Aguiló subratlla que el projecte es troba en fase de converses i requerirà la implicació de diversos actors per ser viable: Ajuntament de Tarragona: Es considera essencial la seva implicació directa i l'aportació de recursos. Generalitat de Catalunya: Participaria amb el finançament d'un terç o més de la inversió. Clubs i Federacions: Entitats com el Nàstic, el CBT o de voleibol podrien beneficiar-se i col·laborar en el centre. Noves inversions: La prioritat inicial seria la construcció d'un pavelló de grans dimensions (tipus PAV-3) i, possiblement, una piscina coberta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
2004-12-27 U M REDES
Objectius i abast de la iniciativa Isabel Pérez presenta una campanya itinerant impulsada per Red.es que recorre Espanya amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància d'Internet i les noves tecnologies. El missatge central és clar: a les portes del 2005, ningú pot viure aliè a la revolució digital. Metodologia de l'aprenentatge La campanya utilitza un mètode pràctic i vivencial estructurat en tres fases: Testimonis reals: Ús de CDs amb casos de ciutadans que expliquen com Internet ha millorat les seves vides. Formació bàsica: Una aplicació que ensenya des del maneig del ratolí fins als components interns del PC. Pràctica directa: Exercicis guiats en una xarxa de 30 ordinadors amb banda ampla per aprendre a: Utilitzar buscadors. Enviar correus electrònics. Participar en un xat intern per entendre la comunicació en xarxa. Impacte social i institucional La campanya posa un focus especial en col·lectius com la tercera edat, destacant beneficis com la gestió bancària online o la comunicació amb familiars distants. A més, s'ha observat un gran impacte en les administracions locals de zones rurals: "Molts ajuntaments de pobles petits ens pregunten com muntar un telecentre després de veure l'interès dels seus ciutadans." Finalment, es destaca que no només cal inversió en infraestructures, sinó que la clau de l'èxit resideix a conscienciar el ciutadà perquè decideixi "pujar al carro" de la tecnologia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
La Casa de l'Agua de Coco: 10 anys de solidaritat
Solidaritat a través de la imatge En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista Josep Maria Sansa presenta el seu llibre La Casa de l'Agua de Coco, 10 anys, una obra que commemora la primera dècada de vida d'una ONG modesta però amb un gran impacte humà. El llibre, prologat per Arcadi Oliveras, recull fotografies que fugen del tòpic de la misèria per mostrar l'esperança i la plenitud de les persones que reben ajuda. Projectes transformadors a Madagascar, Cambodja i Brasil L'ONG centra els seus esforços en tres àrees geogràfiques concretes amb estratègies adaptades a les necessitats locals: Cambodja i Madagascar: Es focalitzen en la recollida de famílies indigents. Se les forma en un ofici artesanal i s'escolaritza els fills. Mentre dura la formació, l'entitat construeix una vivenda que acaba essent propietat de la família si compleixen el pla de seguiment. Salvador de Bahia (Brasil): Treballen en col·laboració amb una associació de veïns de la favela de Lobato per treure nens i joves de la prostitució, oferint-los suport escolar i formació professional com perruqueria o manicura. L'origen d'un nom singular L'autor explica que el nom de l'entitat prové d'un recurs mèdic utilitzat durant la guerra civil de Cambotja: "A manca de medicaments, utilitzaven l'aigua de coco directament a la vena com a substitut del sèrum intravenós, ja que és estèril i rica en glucosa." Metafòricament, l'ONG no només vol curar les ferides del cos, sinó també les de l'ànima. Futur i denúncia Sansa revela que ja treballa en nous projectes per a l'any vinent: 1. Una exposició multimèdia a Tarragona que seguirà l'estètica del llibre. 2. Un nou treball de recerca i denúncia sobre l'explotació infantil al Sud-est asiàtic. El llibre es pot adquirir a llibreries de Tarragona com La Capona i L'Herconet, i tots els beneficis es destinen íntegrament als projectes solidaris de l'ONG.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Humor i Actualitat: Radio Bufaruy i Informatius 3.5
Resum del Programa: Sàtira i Actualitat Local L'episodi presenta un format de ràdio escolar realitzat pels alumnes del Col·legi Sant Pau (2n C), on es barregen esquetxos humorístics, paròdies polítiques i un repàs fictici a les notícies d'actualitat sota el nom de Radio Bufaruy i Informatius tres minuts i mig. Esquetxos Polítics i Debats Lingüístics L'inici del programa se centra en una sèrie de paròdies sobre figures polítiques rellevants: Paròdia de Zapatero i Aznar: Es burlen del nivell d'anglès d'Aznar i del nivell de català de Zapatero, recreant una discussió absurda on fins i tot es proposa l'ús de tortillas de patatas com a argument. Maragall i Mas: Una breu escena que satiritza les negociacions per l'Estatut, introduint elements de suborn humorístic i peticions de desintoxicació. El debat de la llengua: Una taula rodona caòtica amb personatges com George Bush, Mariona (filla del president d'ERC) i una jove de moda. Es discuteix de manera irònica la independència de Catalunya, la unificació del català versus el castellà i la importància global de l'anglès. Seccions Informatives i Entrevistes El programa segueix l'estructura d'un telenotícies convencional però amb un gir positiu o surrealista: Notícies Globals: S'informa d'una pau hipotètica a l'Iraq i Txetxènia, i d'una millora en l'ajuda humanitària. Crònica Rosa: Inclou reconciliacions impossibles de personatges com Belén Esteban i la família de Carmina Ordóñez. L'Entrevista de Lídia: Una trucada a una dona que suposadament va fer una vaga de fam, però que acaba confessant que està cuinant un pollastre, generant un conflicte còmic amb el presentador. "Si Espanya fos un dònuts, Madrid seria inexistent i, amb una caixalada, Catalunya independent." Esports i Previsió del Temps Futbol: Es comenta la situació del FC Barcelona i del Real Madrid a la lliga, destacant la necessitat que el Barça "es posi les piles". Motor: Esment especial a Fernando Alonso, Dani Pedrosa i l'alumne del col·legi, Albert Mateu, campió de motociclisme de Catalunya. El Temps: S'anuncia amb optimisme que plou a les zones seques del planeta i que la normalitat ha tornat a Haití. L'episodi tanca amb blocs publicitaris ficticis (com el cotxe Remover TDI o l'agència A peu viatges) i el comiat entusiasta de tota la classe.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Experiència radiofònica a l'ESO del Col·legi Sant Pau
Introducció a l'activitat Montserrat Arbó, coordinadora d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona, presenta una iniciativa educativa on els alumnes de segon d'ESO s'endinsen en el món de la comunicació a través d'una experiència radiofònica pròpia. Aquesta activitat s'ha dissenyat com una activitat complementària dins el currículum escolar. Objectius Pedagògics L'activitat no busca la perfecció argumental, sinó el desenvolupament de competències clau: * Treball de la llengua: Fomentar l'expressió creativa i el gaudi amb l'idioma. * Comunicació verbal: Millorar la capacitat d'expressió oral, el ritme i la sonoritat de les paraules, contrarestant la tendència actual a la comunicació escrita per missatgeria mòbil. * Coneixement del mitjà: Apropar la ràdio a uns joves que consumeixen majoritàriament continguts audiovisuals i televisió. El repte d'apropar la ràdio als joves L'entrevista revela la distància entre els adolescents de 13 anys i el mitjà radiofònic tradicional: * Els alumnes perceben la ràdio generalista com a quelcom "avorrit" o dirigit a un públic adult. * L'element que més els ha cridat l'atenció i els ha resultat atractiu han estat els anuncis i la publicitat, tant per la forma com pel contingut. * La música és el seu principal punt de connexió, tot i que prefereixen consumir-la a través de plataformes d'Internet. Producció i Resultats "Tot, absolutament tot, ho han elaborat ells: els textos, les músiques..." L'experiència ha estat altament positiva, ja que els alumnes han estat els protagonistes absoluts de la producció, creant continguts des de zero. El programa resultant és un reflex de la classe de 2n C, que ha treballat de forma autònoma per expressar-se i comunicar-se amb un format nou per a ells.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Balanç i futur del Palau de Congressos de Tarragona
Cinc anys de trajectòria ascendent El tinent d'alcalde Francesc Ricomà fa balanç dels primers cinc anys del Palau de Congressos de Tarragona, destacant una evolució positiva en activitat i ingressos. Actualment, la ciutat acull una mitjana de 10 congressos anuals, xifra que posiciona la instal·lació en la part mitjana-alta del rànquing estatal. Els pilars de l'èxit congressual L'atractiu de Tarragona per als organitzadors es basa en dos factors clau: • Instal·lacions modernes: Espais operatius i funcionals que garanteixen la comoditat dels assistents. • Oferta lúdica i cultural: La capacitat de la ciutat per oferir gastronomia, història (patrimoni mundial) i oci de qualitat tant per als congressistes com per als seus acompanyants. "El congressista busca una ciutat idònia que, a part de bones instal·lacions, tingui una oferta lúdica prou àmplia per cobrir una estada de tres o quatre dies." Estratègia de futur: Fires i Cultura L'objectiu per als propers anys és assolir els 13-15 congressos anuals i consolidar altres línies de negoci: Especialització firal Es passa del model de fira multisectorial (saturat i poc diferenciat) a les fires temàtiques i participatives. S'espera arribar a un calendari de sis fires pròpies el 2006, destacant èxits com Mobidec (moble), El Teu Dia (casaments) i el Tuning. La Sala August i l'oferta musical Gràcies a les millores en l'acústica, la Sala August (amb capacitat per a 1.200 persones) s'obrirà més a la ciutadania amb una programació cultural i d'espectacles estable. Projectes destacats i reconeixements • Congrés de Seguretat en el Futbol: Es presenta el primer congrés organitzat directament per l'Ajuntament, centrat en la prevenció i seguretat als estadis, amb el suport de la Federació Espanyola de Futbol i la presència d'Ángel María Villar. • Premi al Millor Centre de Congressos: Tarragona rebrà el febrer de 2005 el premi al millor centre de congressos espanyol del 2004, atorgat pels organitzadors professionals. • Pla d'Acció Turística: Es preveu la redacció d'un nou pla per al maig de 2005 i el llançament de la Citycard per facilitar la visita als turistes, especialment en el segment de turisme familiar i de cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
2004-12-27 IVAN PUIG LLIBRE
L'Argentinazo i el drama del corralito L'autor Ivan Puig descriu el seu contacte amb la realitat argentina durant la crisi del 2001, coneguda com l'Argentinazo. L'episodi central del seu relat és l'assassinat de Gastón Riba, una de les víctimes de la repressió policial durant l'estat de fiti decretat per Fernando de la Rua. La vídua de Riba, Mari Riba, va viure el trauma de veure la mort del seu marit en directe per televisió mentre les càmeres filmaven la revolta popular. L'autor destaca la dignitat de la Mari, qui tot i el dolor, manté intactes les seves utopies i el seu compromís amb la construcció d'un país millor. Del sud de l'Argentina a la Selva Lacandona El llibre no es queda només en el context urbà de Buenos Aires, sinó que es mou cap a Mèxic seguint el fil organitzatiu de les associacions de dret humans com Hijos. El moviment zapatista: Puig viatja a Chiapas per conèixer de prop la revolta dels camperols indis que, des del 1994, lluiten contra 500 anys d'esclavitud i silenci. L'educació com a salvació: Malgrat la pobresa extrema i la condició de desplaçats de guerra, els zapatistes prioritzen la creació d'escoles al mig de la selva com a eina fonamental per a la seva deslliurança. Una obra sobre la memòria i l'esperança Tot i narrar fets dramàtics, l'autor insisteix que el llibre és un relat humà i amable que busca allunyar-se de la politització del dolor i dels textos acadèmics feixucs. "Aquestes pàgines estan del costat de les víctimes de 500 anys de saqueig o d'altra vegada en marxa per la seva emancipació." L'objectiu final de l'obra és servir de mirall per a la societat catalana, convidant a reflexionar sobre la capacitat de la classe obrera per seguir somiant en utopies i en la construcció d'una realitat social diferent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
El Poema de Nadal a la Catedral de Tarragona amb Enric Major
El retorn d'un clàssic: El Poema de Nadal L'actor Enric Major ens presenta la nova edició de l'espectacle Nadal en concert, que inclou el cèlebre Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Aquesta funció tindrà lloc a la Catedral de Tarragona i destaca per ser una producció renovada respecte a l'any anterior, amb un format que fusiona la paraula dita i la música en directe. Un ventall d'artistes de luxe L'espectacle compta amb una nòmina d'intèrprets i músics de primer nivell que busquen emocionar el públic: Recitadors: Montserrat Salvador, Mercè Pons, Pere Ponce i Enric Major. Música: L'actuació estel·lar de Maria del Mar Bonet, acompanyada per Manel Camp al piano i Eulogio Dávalos a la guitarra. Direcció i producció: Sota la visió d'Esteve Polls i la producció de Maria Josep Arenós. L'emoció del text de Sagarra Major reflexiona sobre la potència del text de Sagarra, qualificant-lo de "perillosíssim" per la seva capacitat de commoure tant a creients com a agnòstics: "El poema de Nadal va molt més enllà... toca unes fibres que a vegades l'emoció se't dispara per on no voldries." L'actor destaca que no és un text amable de pessebre, sinó una obra que burxa en les injustícies humanes i en la part més íntima de la sensibilitat col·lectiva. L'espectacle està concebut com una peça orgànica on la música del cor i els instruments s'entrellacen amb el vers per oferir una experiència sensorial completa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
La Muntanyeta: Reptes i projectes de paràlisi cerebral
La realitat quotidiana de la paràlisi cerebral L'episodi explora la complexitat de les tasques diàries per a les persones amb paràlisi cerebral i els seus cuidadors. S'emfatitza que accions que per a la majoria són instantànies, com alimentar-se, dutxar-se o desplaçar-se, esdevenen autèntiques epopeies que requereixen una logística ingent i molt de temps. Reptes logístics i econòmics • L'alimentació: Cada infant té necessitats específiques de textura i ritme, requerint una dedicació que pot anar dels cinc minuts a l'hora i mitja per àpat. • Accessibilitat a la llar: Les famílies han d'afrontar despeses elevades per adaptar habitatges amb portes amples i dutxes planes. • Activitats exteriors: Sortir a la piscina o anar de colònies implica un desplegament de transport adaptat i personal altament coordinat. "Qualsevol cosa quotidiana que per a nosaltres pot ser senzilla, per als nostres nens és una verdadera aventura." El factor humà i emocional Es destaca la importància de l'afecte en el tracte diari. La María, treballadora del centre, explica com els infants perceben i senten l'entorn de la mateixa manera que qualsevol altra persona, desmuntant el mite que la seva discapacitat els impedeix connectar emocionalment. Projectes de futur a La Muntanyeta En Jaume Marí, president de la Fundació, detalla els objectius per al 2005: Infraestructures i serveis • Jardí terapèutic: Un espai finançat per entitats locals que serà realitat a la primavera. • Transport adaptat: Adquisició d'una furgoneta nova gràcies a la col·laboració institucional. • Ampliació de la residència: Projecte de segona i tercera fase valorat en més d'un milió d'euros per donar cabuda a una cinquantena de residents. Innovació en l'atenció • Projecte 0-3 anys: Una iniciativa pionera a l'Estat basada en l'estimulació precoç i el consens entre diferents administracions per donar suport a les famílies des del naixement del fill.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
25'
Voluntariat i teràpies innovadores a La Muntanyeta
El valor del voluntariat al centre L'episodi destaca la figura dels voluntaris com a pilar fonamental del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta. Mitjançant els testimonis de la Virgínia (infermera) i el José Manuel, s'explora què mou a una persona a dedicar el seu temps lliure a acompanyar persones amb paràlisi cerebral. • Reciprocitat emocional: Els voluntaris coincideixen que, tot i que sembla un tòpic, reben molt més del que donen. La satisfacció personal i l'aprenentatge vital superen qualsevol esforç. • Comunicació més enllà de les paraules: S'explica com el vincle es crea a través de mirades, gestos, somriures i el contacte físic, superant les barreres inicials de la discapacitat. • Activitats d'oci: Es mencionen activitats com la bocha (un esport similar a la petanca per a persones amb mobilitat reduïda) i els jocs de persecució que fomenten la integració i la diversió. "No hi ha salari al món que faci aquesta feina. És alguna cosa més que una feina." Teràpies ocupacionals i activitats innovadores El centre no només se centra en l'atenció bàsica, sinó que aposta per la estimulació creativa i física a través del Centre Ocupacional. Hipoteràpia: El contacte amb els cavalls Una de les activitats amb més èxit és la hipoteràpia, que ofereix beneficis en diversos aspectes: • Físic: Millora el to muscular i la postura. • Emocional: Augmenta l'autoestima dels usuaris en veure's a dalt de l'animal, canviant la seva perspectiva visual del món. • Adaptació tècnica: El centre ha instal·lat una grua de sostre especial per poder pujar els adults (que poden pesar 60-70 kg) al cavall amb seguretat. El teatre i la creativitat Els joves del taller ocupacional participen en obres de teatre (com la presentada al Metropol), on ells mateixos pinten els decorats i participen en la creació de l'argument, demostrant que les greus minusvalies no impedeixen l'expressió artística. El projecte del Jardí Terapèutic Inspirats per un intercanvi amb una escola de Noruega, el centre està desenvolupant un jardí terapèutic exterior. L'objectiu és aprofitar el clima mediterrani per realitzar fisioteràpia a l'aire lliure i donar responsabilitats als nois, com la cura i el reg de les plantes, per fomentar hàbits i rutines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
La Residència de la Muntanyeta: Atenció i Solidaritat
Atenció a la Paràlisi Cerebral i Vida a la Residència El programa explora el funcionament de la residència per a persones amb paràlisi cerebral, destacant la feina coordinada entre l'escola, el taller i el centre residencial. La conversa amb la Marta Frontinyà, responsable del centre, posa de manifest la realitat dels infants i joves que, per motius de desestructuració familiar, resten sota la tutela de la Generalitat i troben en la residència una llar on se'ls garanteix una qualitat de vida òptima. Organització i Benestar del Centre Capacitat i demanda: Actualment hi viuen 22 persones, amb una demanda creixent que voreja el límit de la seva capacitat. Vigilància especialitzada: El centre disposa de sistemes de seguretat i vigilància per atendre les crisis nocturnes i realitzar canvis posturals necessaris per evitar llagues. Interacció amb l'entorn: Malgrat les limitacions físiques, els residents mantenen una forta percepció de la realitat, mostrant emocions i reconeixent les persones que els cuiden. L'Estimulació a través de les Passions Un dels pilars de l'activitat diària és la musicoteràpia i l'estimulació sensorial. Durant el programa, es fan patents les preferències dels residents: * La música: Personatges com el Pepe demanen cançons i ballen per expressar la seva joia. * L'esport: L'Isaac demostra el seu entusiasme pel Barça, mentre el Rubén representa l'afició visitant de l'Espanyol. "Poden percebre aquest entorn... les alegries, les tristeses, quan estan dins de l'aula... tot això els agrada moltíssim." Actuacions Musicals de Nadal Per tancar aquesta part de l'especial, diversos grups de joves músics de Valls interpreten peces com Santa Nit i Eternal Flame, creant un ambient festiu i emotiu per als residents i el personal del centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Actuació nadalenca del Centre La Montanyeta de Tarragona Ràdio
Crònica de l'especial de Nadal a La Montanyeta En una emissió especial de Tarragona Ràdio realitzada directament des del menjador del centre La Montanyeta, s'ha celebrat una col·laboració musical amb alumnes d'escoles de música del territori. L'acte ha servit per apropar l'ambient nadalenc a través de la veu de joves talents locals. Protagonistes de la jornada Els artistes convidats, vinculats principalment a l'Escola Municipal de Música de Valls, han fet un desplaçament especial per participar en l'esdeveniment. Els integrants del grup són: - Clara Domingo - Glòria Cano - Josep Maria Oliver - Neus Pàmies Provenen de diverses localitats de l'Alt Camp com Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. Interpretació musical El grup ha interpretat en directe el clàssic modern de Nadal: "És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure'm, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces al meu cos." La cançó escollida ha estat 'Quan somrius', una peça emblemàtica que ha omplert d'emoció el centre. L'actuació ha culminat amb un gran aplaudiment dels assistents abans de fer la pausa informativa de les 12 del migdia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
40'
Especial de Nadal amb la Fundació La Muntanyeta
Celebració de Nadal a La Muntanyeta Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta. L'acte celebra el recent reconeixement del centre amb el Premi d'Educació de la Generalitat i compta amb la participació altruista de l'Estudi de Música de Tarragona. Què és la Paràlisi Cerebral? El president de la Fundació, Jaume Marí, aclareix que no es tracta d'una malaltia única, sinó d'una afectació cerebral que genera una simptomatologia diversa: • Falta de mobilitat en les extremitats. • Possibles discapacitats intel·lectuals o sensitives associades. • Origen generalment pre natal o durant el part. "Tots tenim necessitats especials, però aquestes persones les tenen cadascuna de maneres diferents." Estructura i Serveis del Centre El centre, fundat fa 27 anys per les pròpies famílies, s'organitza en tres àrees claus que treballen de manera multidisciplinària: L'Escola: Ofereix escolaritat a mida i compartida amb centres ordinaris. El Taller: Enfocat a l'activitat ocupacional i l'autonomia. La Residència: Llar permanent per a 22 persones amb un alt nivell d'atenció. Teràpies Avançades i Projectes de Futur La Núria Buira, responsable de l'escola, destaca la importància de les noves metodologies: • Sala Multisensorial: Espai ric en estímuls visuals i auditius per a nens amb gran afectació. • Hidroteràpia: Ús de l'aigua tant per a tractaments de fisioteràpia com per a relaxació lúdica. • Projecte 0-3 anys: Creació d'una escola bressol especialitzada per donar suport a les famílies des del primer moment del diagnòstic. L'Impacte en les Famílies Es discuteix obertament el xoc emocional que suposa el naixement d'un fill amb paràlisi cerebral. Jaume Marí descriu el procés com una "motxilla" o un "ocell amb un tret a l'ala", però destaca com aquesta realitat permet desenvolupar capacitats humanes i nivells de comunicació únics i profunds.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 20min
Especial de Nadal amb La Muntanyeta i Tarragona Ràdio
Celebració i visibilitat de la paràlisi cerebral El programa es trasllada al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta per reconèixer la seva tasca i celebrar el recent Premi d'Educació de la Generalitat. L'emissió té com a objectiu apropar la realitat d'aquest col·lectiu a la ciutadania mitjançant el testimoni de professionals, familiars i els propis usuaris. Estructura i serveis del centre L'entitat, amb més de 27 anys d'història, s'organitza en tres pilars fonamentals que garanteixen una atenció integral durant tota la vida de la persona: • L'Escola: Centrada en l'etapa educativa, utilitza mètodes com l'escolaritat compartida per fomentar la integració en centres ordinaris. • La Residència: Ofereix servei d'acollida permanent per a 22 persones, incloent-hi menors sota tutela de la Generalitat per situacions de risc familiar. • El Taller: Proporciona activitats per a adults per mantenir les seves capacitats i autonomia. Teràpies i innovació Es destaquen tècniques avançades per millorar la qualitat de vida dels usuaris: • Sala multisensorial: Un espai ric en estímuls visuals i tàctils per a persones amb gran afectació. • Hidroteràpia: Ús d'una banyera d'hidromassatge per a tractaments de fisioteràpia i relaxació. • Musicoteràpia: La música s'utilitza com a eina de comunicació i estimulació cognitiva. El paper de les famílies i professionals "Cada nen és el centre de la institució, l'objectiu final és la seva qualitat de vida i autonomia." El president de la fundació, Jaume Marí, destaca el xoc emocional que suposa el diagnòstic per a les famílies i la importància de disposar de suport especialitzat per evitar que la discapacitat provoqui una desestructuració social. S'emfatitza que els professionals del centre aporten un plus d'implicació personal més enllà del deure laboral. Música en directe i participació L'episodi compta amb actuacions de l’Estudi de Música, amb la participació d'alumnes de Tarragona i Valls que interpreten nadales i temes contemporanis, creant un ambient festiu i d'interacció amb els nois del centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Seguretat viària i mobilitat a Tarragona per Nadal
Mesures Especials de Trànsit per a les Festes Navidenyes L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, cap del Servei Territorial del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, aborda els reptes de la mobilitat durant el període de Nadal. Tot i que Tarragona no és una zona de neu, es preveu un augment significatiu dels desplaçaments interns i cap a zones de muntanya. Vigilància i Controls Policials La prioritat absoluta del SCT i dels Mossos d'Esquadra és la lluita contra l'accidentalitat. Per aquest motiu, s'intensificaran els controls en dos eixos principals: Alcoholèmia: Especial incidència a causa dels dinars i sopars d'empresa. Actualment, un 3% dels conductors superen la taxa permesa. Velocitat: S'anuncia l'activació de radars fixos durant el mes de desembre. Segons experiències internacionals, aquests dispositius poden reduir la sinistralitat fins a un 90% en els punts on s'instal·len. Balanç de Sinistralitat a Tarragona L'any 2004 es tancarà amb una dada agredolça a la demarcació: * S'han reduït el nombre total d'accidents i de ferits. * Tanmateix, la mortalitat ha patit un lleuger increment respecte al 2003, degut en part a diversos accidents múltiples de gran gravetat en vies com la C-14 o l'AP-7. * L'objectiu marcat per la Unió Europea és reduir la sinistralitat un 50% per a l'any 2010. El Factor Humà i les Infraestructures S'analitza l'estudi del RACC que situa Tarragona com la demarcació amb més trams de risc (55%). Tot i reconèixer que calen millores en vies com la N-340 o el desdoblament de la C-14, De l'Olmo posa l'èmfasi en la responsabilitat del conductor: "El factor humà és el primordial a l'hora que es produeixi l'accident; no s'ha d'intentar justificar els accidents només per l'estat de les carreteres." Es fa una crida a no relaxar-se davant de millors vehicles o carreteres, ja que sovint això comporta una major assumpció de riscos innecessaris. Recomanacions i Consells Finals Alcohol zero al volant. Ús obligatori del cinturó de seguretat i sistemes de retenció infantil. Revisió del vehicle per a viatges a la neu (cadenes, anticongelant i dipòsit ple).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut
Solidaritat pel Nadal: La campanya 'Regala un món millor' En el marc de les festes nadalenques i el consum que aquestes generen, la Creu Roja Joventut impulsa a Tarragona la seva tradicional campanya de recollida de joguines. L'objectiu principal és fer de patges reals per garantir que cap infant de la ciutat, independentment de la situació econòmica de la seva família, es quedi sense regals la nit de Reis. Principis de la campanya i tipus de joguines Des de l'organització es posa un èmfasi especial en el tipus d'articles que es recullen, seguint els valors de l'entitat: Joguines noves: Perquè tots els nens i nenes mereixen una joguina en perfectes condicions. No bèl·liques: Es vol potenciar la cultura de la pau i evitar objectes que incitin a la violència. No sexistes: Es busca trencar amb els estereotips de gènere. Educatives i cooperatives: Es prioritzen jocs que fomentin el compartir i l'aprenentatge en grup. Logística i punts de recollida Aquesta iniciativa compta amb la participació altruista de voluntaris i voluntàries que s'encarreguen de classificar i personalitzar els regals segons el llistat facilitat pels serveis socials. Els ciutadans poden col·laborar portant joguines fins al 2 de gener als següents punts: Centre de Formació de Creu Roja (Rambla Nova, 35). Assemblea Provincial (Avinguda Andorra, 61). Botiga Dream al Parc Central. Farmàcies col·laboradores identificades amb el cartell de la campanya. "Les joguines han de ser com les de la resta dels nanos; han de ser joguines noves, no bèl·liques i no sexistes." Gestió de les donacions i necessitats Tot i que el focus són les joguines noves, l'entitat també dóna sortida a les joguines usades a través d'esplais o centres oberts, i utilitza les bèl·liques per a activitats de sensibilització com el Gran Mural per la Pau. Actualment, es necessiten especialment joguines per a les franges d'edat extremes: de 0 a 3 anys i de 10 a 12 anys.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Ambient de la Loteria de Nadal al Mercat de Tarragona
Ambient atípic a Tarragona durant el sorteig de Nadal El programa de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil, encapçalada per Josep Sunyer, per copsar l'ambient a la ciutat després que hagi sortit el primer premi de la Grossa (54.600). Malgrat la magnitud de l'esdeveniment, la realitat a la Rambla i la Plaça Corsini és de total normalitat. Punts clau de la crònica: Absència de celebracions: No es detecta eufòria ni celebracions al centre de la ciutat. La gent entra i surt del Mercat Central amb la rutina habitual. Poca participació a Tarragona: Les entrevistes a peu de carrer refermen la idea que Tarragona és una de les demarcacions on es juga menys a la loteria. Molts ciutadans confessen no haver comprat cap número o ni tan sols saber que el sorteig s'estava celebrant. Desconnexió i anècdotes: Una entrevistada afirma que, tot i tenir loteria regalada, no comprovarà els números fins d'aquí a uns dies. Una altra persona recorda tenir el número a casa però no en sap la terminació, tot i l'esperança de rebre el reintegrament (acabat en zero). Es comenta la curiositat d'una antiga administració de loteria propera que ha tancat definitivament fa pocs dies. Estat dels premis "La grossa ha sortit ja tan aviat i no s'ha venut a Tarragona, segurament podem trobar ja algunes cares de decepció, però també d'esperança pels premis que queden." Els locutors recorden que encara s'espera la sortida del segon, tercer i diversos cinquens premis, com el ja anunciat 07.779, amb l'esperança que alguna participació hagi arribat de forma indirecta a la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
La Loteria de Nadal a Tarragona: Premis i Esperança
Balanç de la Loteria de Nadal a Tarragona L'emissió radiofònica connecta amb l'administració de loteria número 1 de la Rambla Nova, on el loter Pere Sants analitza els resultats del sorteig. Malgrat no haver repartit cap dels premis majors ("el Gros"), l'ambient és de moderada satisfacció gràcies a la gran quantitat de premis menors repartits a la ciutat. Detalls dels Premis Repartits Premis de consolació: S'han repartit nombroses centenes, pedre, i terminacions del segon i tercer premi. Impacte econòmic: S'estima que l'administració haurà distribuït prop de 600.000 euros (uns 100 milions de les antigues pessetes). Participacions locals: El Casino de Tarragona és una de les entitats beneficiades amb números que cobren per partida doble gràcies a les combinacions de centenes i terminacions. Fiabilitat de les Llistes i Consells El loter adverteix que les llistes que surten el mateix dia no són 100% fiables: "Fins que no tingui la llista oficial de demà, no firmo res. Les llistes d'avui tenen una fiabilitat del 95%, però sempre hi ha petits errors." Reflexions sobre la Sort i el Futur Vendes vs. Sort: Es debat sobre l'èxit d'administracions com La Bruixa d'Or, concloent que el volum de vendes és determinant: a més números diferents venuts, més probabilitats de premi. Sorteig del Nen: Hi ha moltes esperances dipositades en el proper sorteig de Reis, ja que històricament Tarragona ha tingut més fortuna amb el Nen que amb el de Nadal. Finalment, es fa una crida a la prudència i a esperar la llista oficial abans de donar un número per no premiat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Ambient de la Loteria de Nadal als carrers de Tarragona
La Loteria de Nadal a la Part Alta de Tarragona El reporter Josep Sunyer es troba a la pujada de la catedral de Tarragona, concretament davant de l'administració número 11, per copsar l'ambient del sorteig de la Loteria de Nadal. Malgrat el moment del matí, la sensació general és de poca eufòria a la ciutat, ja que els premis principals han passat de llarg. Els premis del sorteig Durant la connexió, s'han repassat els números premiats fins al moment: El primer premi (la Grossa): El 54.600, venut íntegrament a Sort. El segon premi: El 45.564. El tercer premi: El 23.342, que acaba de sortir amb una dotació de 480.000 euros, venut a Alacant. Un cinquè premi: El 7.779. Reaccions a peu de carrer Les entrevistes realitzades mostren un panorama variat però poc optimista: Molta gent està comprant ja la loteria del sorteig del Nen com a previsió. Dues noies entrevistades han celebrat haver guanyat 20 euros gràcies a la terminació en zero de la Grossa, tot i que reconeixen que el premi només serveix per "recuperar els diners". Altres ciutadans prefereixen no comprovar els números fins que arribin a casa per dinar. "Ara tot és misèria, que bé" - declaració irònica d'una veïna en saber que els premis no havien caigut a la seva zona. Manca d'eufòria generalitzada El reporter destaca que no es percep l'ambient festiu d'altres anys. Molts tarragonins tenen poques esperances de fer-se rics i el carrer es manté tranquil, sense grans celebracions ni col·lectius de guanyadors a la vista.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Rifa de Nadal: L'esperança a Bonavista (Tarragona)
La crònica de la Loteria de Nadal a Tarragona El matí de la Rifa de Nadal transcorre amb una barreja d'esperança i resignació al barri de Bonavista, a Tarragona. Tot i que encara queda pendent un quart premi, l'ambient als carrers és d'una calma absoluta, sense grans celebracions públiques. La decepció dels números propers Un dels moments més comentats ha estat la mala sort d'un bar local del carrer 22. Els clients estan visiblement empipats per la increïble coincidència numèrica: Tenien el número 54.609 de la Bruixa d'Or. La Grossa (el premi gros) ha estat el 54.600. "Una cosa és que no et toqui ni per aproximació i una altra quedar-te tan a prop." Testimonis a peu de carrer Durant la connexió de la unitat mòbil, s'han recollit diverses impressions dels veïns: Yolanda: Una veïna que té números a València i Constantí, però que no recordava les terminacions exactes. Davant la possibilitat que li hagi tocat a València, ha marxat corrents cap a casa per comprovar-ho. Clients de la pastisseria: La tònica general és de desconeixement o desinterès momentani, amb moltes persones que encara no havien consultat els seus dècims. Ambient general: Els reporters descriuen una situació "molt normaleta", sense ampolles de cava ni salts d'alegria, tot i que mantenen la fe en els premis que falten per sortir. Finalment, l'equip de la unitat mòbil es desplaça cap a un altre punt de la ciutat amb l'esperança de trobar, per fi, algun afortunat que vulgui compartir la seva celebració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Loteria de Nadal i l'esperança grana a Tarragona
Seguiment de la Loteria de Nadal des de Tarragona Connexió en directe amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio per copsar l'ambient del sorteig de la Loteria de Nadal. Tot i que ja han sortit els premis principals, l'esperança es manté viva malgrat que, de moment, la fortuna ha passat de llarg de les comarques tarragonines. Detalls dels Premis Principals Es recorden els números premiats fins al moment: La Grossa: 54.600 Segon Premi: 45.564 Tercer Premi: 23.342 Cinquè Premi: 07.779 L'ambient al Bar Petit Tàrraco Els reporters Jose Maria Bertran i Josep Sunyer s'han desplaçat al Bar Petit Tàrraco, un punt de trobada emblemàtic per als seguidors del Gimnàstic de Tarragona. L'ambient és una barreja d'expectació pel sorteig i il·lusió pel partit contra l'Almeria. Els clients segueixen el sorteig per televisió amb feixos de números damunt la taula, molts d'ells comprats a La Bruixa d'Or. Destaca el sentiment nastiquer: molts juguen el número 1.886 (any de fundació del club). S'esmenta el número 27.604, representatiu de la data de l'últim ascens, tot i que no tots els presents el porten. Una jornada marcada pel futbol La conversa deriva ràpidament cap a l'actualitat esportiva: "Si ens toca, almenys, aguantar a Segona A." L'eufòria per la loteria és moderada al carrer, on molts ciutadans semblen més pendents de les seves rutines diàries o de la victòria del Nàstic que no pas dels bombos de Madrid.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Tradició i veterans als Pastorets de la Salle de Tarragona
El llegat dels Pastorets de la Salle L'episodi explora la profunda tradició de la representació dels Pastorets de la Salle a Tarragona, una fita anual que se celebra des de fa més de mig segle. Amb els textos clàssics de Josep Maria Folch i Torres, l'obra es manté fidel a l'essència més genuïna d'aquesta celebració nadalenca. Una vida dedicada a l'escenari El programa destaca la impressionant trajectòria dels seus membres, molts dels quals han dedicat dècades a la representació: Rosaura Rota: Ha passat per tots els papers des dels 3 anys, des d'Angelet fins a la Mare de Déu, paper que interpreta des de fa 26 anys. Josep Maria Toset: Recentment va complir els 25 anys fent el paper protagonista de Lluquet. Antoni Guerra: Un dels veterans més antics amb prop de 40 anys de vinculació. "Hi ha actors que han crescut amb el personatge; un cop entren al grup de teatre de la Salle, ja no en marxen." Organització i relleu generacional Aquesta producció mou un equip humà d'unes 40 persones (30 actors i 10 tècnics de tramoia), tots vinculats a la comunitat de la Salle. Malgrat que alguns veterans demanen la "jubilació", el relleu està garantit per fills i nets d'actors que comencen fent de pastorets muts o de nen Jesuset. Detalls de la funció al Teatre Metropol Les representacions tindran lloc els dies de Sant Esteve (26 de desembre) i el següent (27 de desembre) al prestigiós Teatre Metropol. Les convidades recorden que, tot i ser un text conegut, cada any s'intenta innovar en l'escenografia, com el nou decorat de la masia i el bosc nevat. Preus assequibles: 6 euros per a adults i 4 euros per a infants. Exigència: L'equip destaca que, tot i ser teatre amateur, la disciplina és absoluta, prioritzant els assajos i muntatges fins i tot per sobre de les celebracions familiars de Nadal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Exposició pels 150 anys de la Rambla a les Teresianes
Presentació de l'exposició escolar El col·legi Santa Teresa de Jesús, situat a la Rambla Nova de Tarragona, celebra el 150è aniversari de la Rambla amb una exposició interna creada exclusivament per l'alumnat i el professorat. El centre, que fa 80 anys que està ubicat en aquesta artèria de la ciutat, ha transformat el seu passadís central en una Rambla simbòlica. Participació per nivells educatius El projecte ha implicat uns 300 alumnes i més de 25 professors, on cada curs ha treballat aspectes concrets del monument urbà: Primer: Dibuixos dels arbres i les fulles característiques de la Rambla. Segon: Reproduccions amb cartró, plastilina i material reciclat dels quioscos de flors, premsa, loteria i llaminadures. Tercer: Estudi del Balcó del Mediterrani i exercicis de preguntes sobre el monument. Quart: Dossier sobre la fauna local, concretament la biologia i els problemes dels coloms. Cinquè: Dibuixos al natural d'edificis emblemàtics com la Casa Sales, la Cambra de Comerç i entitats bancàries. Sisè: Recerca històrica profunda sobre els orígens de la Rambla, les seves mides (717 metres de llarg) i la història de l'edifici escolar de l'arquitecte Bernadí Martorell. Valor pedagògic i futur de la mostra L'objectiu principal ha estat que els nens coneguessin millor el lloc on estudien i es fixessin en detalls que sovint passen desapercebuts. Les coordinadores destaquen la importància de la convivència a la Rambla: "Som part integrant de la Rambla i volíem que els nens la miressin tant de prop com fins ara no ho havien fet." Tot i que actualment només és visitable per les famílies de l'escola, s'ha plantejat l'interès de poder-la exposar públicament fora del centre per la riquesa del material històric i artístic generat.