Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

553-576 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Miquel Àngel López Mallol i el futur del PP a Tarragona
Nova etapa al Partit Popular de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de Miquel Àngel López Mallol, qui acaba de ser elegit nou president provincial del Partit Popular (PP) a Tarragona. Després de set anys com a secretari general, assumeix el relleu de Carles Curto amb un ampli suport dels militants en el darrer congrés provincial. Unitat i representació territorial López Mallol aborda les tensions inicials i la possibilitat d'una candidatura alternativa per part dels regidors Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz: El president destaca que va obtenir més del 84% dels vots, fet que consolida el seu projecte. Nega l'existència d'un debat territorial real entre Reus i Tarragona, argumentant que la capital té una representació majoritària als òrgans de direcció. Defineix el seu mandat com una etapa de continuïtat en la unitat del partit, oberta a tothom qui vulgui "treballar pel bé de la formació". Alineació amb el projecte de Josep Piqué L'entrevistat es declara un ferm defensor de l'estratègia política de Josep Piqué, president del PP de Catalunya: Aposta per un partit moderat, centrista i amb un clar tarannà catalanista. Defensa que es pot ser català i catalanista sense ser independentista, reivindicant la identitat catalana dins d'Espanya. "Un se pot sentir tant català com un altre i es pot sentir també espanyol." Objectius i propostes electorals De cara a les eleccions de 2007, López Mallol marca les seves prioritats estratègiques: Trepitjar carrer: Apropar-se als ciutadans i col·lectius per conèixer les seves problemàtiques reals. Implantació territorial: Recuperar força a les Terres de l'Ebre i créixer en comarques d'interior com el Priorat i la Terra Alta. Govern municipal: Mantenir l'actual govern de coalició a l'Ajuntament de Tarragona i ampliar la presència en altres consistoris basant-se en la vàlua de les persones per sobre de les ideologies.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
2004-12-21 LOTERIA ADM1 P SANS
Increments en les vendes i canvi de tendència S'ha observat un increment d'entre el 7% i el 8% en la venda de loteria de Nadal respecte a l'any anterior. Malgrat que les reserves de participacions d'entitats han patit una lleugera davallada, la compra directa de dècims ha augmentat considerablement. El factor foraster i el turisme de sort Un dels punts clau d'aquest any és l'impacte del turisme en la venda de bitllets: Estiu i vacances: La compra comença al juliol, aprofitant els desplaçaments de la gent. Efecte "fora de casa": Existeix una forta tendència a comprar loteria quan se surt a fora, buscant la fortuna en administracions llunyanes. Visitants de Barcelona: S'ha detectat molta gent de la capital que viatja a Tarragona per dinar i aprofita per adquirir els seus números. Curiositats, anècdotes i "il·luminats" L'entrevistat destaca diverses anècdotes curioses sobre la distribució i la cerca de números específics: Coincidències amb Sort: Un client va descobrir que el mateix número que va anar a comprar expressament a La Bruixa d'Or (Sort) el tenien disponible a la seva pròpia ciutat, Tarragona. El número del "somni": S'ha generat una demanda massiva pel número 16.954 arran d'un suposat vídeo o notícia d'un capellà o "il·luminat" que va assegurar que seria el premiat. Mètodes de selecció: Molts compradors utilitzen operacions matemàtiques, sumant o restaurant xifres, tot i que, com recorda l'administrador: "Tots els números juguen igual. Hi ha 66.000 boles dins el bombo i la que surt és la bona." L'assignatura pendent: La Grossa Tot i que a Tarragona s'han repartit premis importants de la Loteria del Nen, segons premis de Nadal i diversos premis de la Primitiva, la Grossa de Nadal és l'únic gran premi que encara no ha caigut mai a la ciutat després de 200 anys d'història del sorteig. L'administrador expressa que la major il·lusió de la seva professió és, precisament, poder donar aquest primer gran premi al barri.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Dispositiu de la Guàrdia Urbana pel Nadal a Tarragona
Operatiu de Nadal i seguretat a Tarragona L'intendent major de la Guàrdia Urbana de Tarragona, José María de Goya, detalla el dispositiu especial per a les festes de Nadal, centrat en la gestió del trànsit, la seguretat ciutadana i la coordinació policial. Gestió del Trànsit i Infraccions L'increment de desplaçaments per compres i celebracions obliga a una presència intensificada d'agents (entre 30 i 40 per torn). Els punts clau de l'actuació inclouen: * Eixos principals: Control estricte a la Rambla Nova i l'entorn del Mercat Central. * Infraccions habituals: Vigilància de la doble filera i l'estacionament sobre les voreres que perjudica els vianants. * Controls d'alcoholèmia: Es manté una línia continuista amb vuit o deu controls planificats en vigílies i festius. Nou model de gestió de sancions Una de les novetats més rellevants és que la Diputació de Tarragona (a través de l'organisme BASE) passa a gestionar les multes de trànsit. "Això comportarà un canvi en les conductes dels ciutadans perquè s'acaba amb la sensació d'impunitat dels conductors no empadronats." Seguretat Ciutadana i Cooperació El model de policia de proximitat es reforça amb una col·laboració inèdita: * Coordinació total: Agents de la Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra treballaran sectoritzant la ciutat. * Eficiència: Es demana a la ciutadania fer un ús responsable dels telèfons d'emergències per no col·lapsar el servei amb consultes administratives que poden fer-se en horari laboral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Cantada de nadales escolar al Mercat Central de Tarragona
Celebració de la tradició nadalenca a la plaça de Corsini L'esdeveniment reuneix alumnes de diverses escoles de Tarragona per interpretar cançons tradicionals davant el Mercat Central. Aquesta iniciativa busca recuperar tradicions que havien quedat interrompudes i fomentar la participació ciutadana dels més joves. Punts clau de l'entrevista amb Carme Duc La consellera d'ensenyament destaca la importància de portar l'escola al carrer: Recuperació històrica: Antigament es feia a la Rambla i ara fa tres anys que s'ha consolidat a la zona del mercat amb la col·laboració d'Espinsa. Esperit nadalenc: L'objectiu és que els nens de tercer i quart de primària visquin l'ambient festiu de la ciutat més enllà de les aules. Cridada a la participació: Es convida a totes les escoles que encara no s'hi han sumat a participar en futures edicions. "El fet de poder cantar les nadales en públic contribueix a potenciar aquest esperit nadalenc que a vegades només veuen a les pel·lícules." Centres educatius participants Durant la jornada s'ha mencionat la intervenció de diversos col·legis, destacant-ne: Col·legi Sagrat Cor de Jesús: Ha interpretat peces en directe durant la connexió. Actuacions realitzades: Alcarma, Mare de Déu del Carme i Sant Pau. Properes actuacions: Saavedra, El Serrallo, Aura i Riuclar. L'activitat es completa amb un esmorzar per als infants i una visita a l'interior del mercat per observar l'activitat comercial prèvia a les festes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Cantades de Nadales i activitats al Mercat Central de Tarragona
Celebració de la tradicional cantada de Nadales a la plaça Corsini Aquest matí s'ha viscut un ambient festiu al centre de Tarragona amb la participació d'uns 400 nens i nenes de primer i segon de primària de diverses escoles de la ciutat, com el Col·legi Saavedra. L'acte, organitzat per l'empresa municipal de mercats (Espimsa) i l'Associació de Venedors del Mercat Central, pretén recuperar la tradició de les nadales i dinamitzar l'entorn comercial. El vincle entre tradició i gastronomia En declaracions de Raül Font, president de l'empresa municipal, l'activitat té un doble objectiu: celebrar les festes i promoure el Mercat Central com el centre de la gastronomia nadalenca de qualitat. Activitats per als infants: Després de la cantada a l'escenari improvisat davant de Correus, els nens gaudeixen d'un esmorzar i realitzen una visita educativa al mercat. Promoció familiar: S'entrega un tiquet d'aparcament gratuït de 40 minuts perquè els alumnes puguin tornar amb les seves famílies a fer les compres de Nadal. Productes frescos: S'ha posat èmfasi en el mercat com a "catedral dels productes frescos" per a les celebracions familiars. "Vam començar aquesta iniciativa per fer alguna cosa que recuperés la tradició històrica de les Nadales a Tarragona i a la vegada ens ajudés a potenciar la cuina nadalenca." L'acte ha comptat també amb la presència de la consellera d'ensenyament, Carme Duc, qui ha agraït la implicació de les escoles en aquesta jornada marcada per les baixes temperatures típiques de l'hivern.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Campanya de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Ambient i Activitat al Mercat L'activitat al Mercat Central de Tarragona s'intensifica notablement durant les festes de Nadal. Tot i que els dilluns són dies més tranquils a causa de la poca disponibilitat de peix fresc, a partir del dimarts el bullici és constant. Rafael Martínez, gerent dels paradistes, destaca que molts clients que no solen visitar el mercat durant l'any hi acuden ara buscant matèria prima de màxima qualitat per als tasts i sopars familiars. Promocions i Premis: La Campanya del "Brum, Brum" Aquest any, el mercat ha llançat una campanya publicitària sota l'eslògan "Brum, Brum", fent referència al premi estrella: un cotxe. El funcionament del sorteig és el següent: Els clients han d'aconseguir dues butlletes diferents a les parades associades. Una butlleta ha d'indicar "Premi i Lot de Nadal" i l'altra ha de portar el logotip del Cor de Tarragona. En presentar-les al centre del mercat, s'obté un premi directe: un Lot de Nadal. "El Lot de Nadal conté cava, vi blanc, vi negre, torrons, neules i caramels." Actualment s'han repartit uns 250 lots dels 1.000 disponibles, per la qual cosa encara hi ha moltes oportunitats de guanyar. Productes Estrella i Solidaritat Pel que fa a la gastronomia, els productes més demandats són: Marisc: És el producte que experimenta un major creixement en aquestes dates. Productes Clàssics: Capons, rodons de carn, ànecs i pintades. Capó Solidari: Sandra, de la carnisseria del mercat, explica que el capó es ven a 7,90 €/quilo. A més, enguany la venda inclou una col·laboració amb la Creu Roja, on una part dels beneficis es destina a ajudar persones necessitades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Preparatius de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Crònica de l'ambient nadalenc al mercat Aquest segment de Tarragona Ràdio ens apropa a la vitalitat del Mercat Central durant els dies previs a les festes. El recorregut destaca la convivència entre la tradició escolar, la vida comercial i els preparatius gastronòmics de la ciutadania. Els infants i la tradició L'episodi comença amb l'arribada d'uns 500 nens i nenes de diverses escoles de Tarragona que han participat en la cantada de Nadales. Els infants entren al mercat de forma ordenada per rebre el seu esmorzar i petits regals, tot mostrant la seva fascinació per la secció del peix i els productes frescos. Productes estrella per a les festes Diversos paradistes expliquen quins són els productes més demanats per elaborar els plats tradicionals com el pollastre farcit o el capó: Xarcuteria i Foie: Gran demanda de mousse d'ànec, salmó, bacallà i foie amb variants de figues o cava. Fruits Secs: Imprescindibles per al farcit, com ara panses, orellanes d'albercoc, prunes sense pinyol, pinyons i figues. Plats Cuinats: Es destaca l'auge dels menjars precuinats com una alternativa creixent per a les famílies. L'experiència de compra Els clients entrevistats valoren positivament la confiança i el tracte proper que ofereix el mercat a diferència dels centres comercials. "El mercat sempre és el mercat... és com la botiga petita, on hi ha més la relació persona-persona." Tot i que el dilluns és un dia més tranquil per l'absència de peix fresc, s'espera que els dies core de la campanya (dimarts a dijous) el mercat s'ompli de gom a gom per a les compres d'última hora per a l'escudella i els plats de festa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Activitats de Nadal i projectes del MNAT
L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en l'oferta cultural del museu per a les festes de Nadal i els projectes de futur de la institució. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" El museu aposta per una programació específica durant les vacances per atreure el públic infantil i juvenil (entre 6 i 12 anys). L'eix central és l'exposició temporal sobre l'aigua a Tàrraco: Reflexió Històrica: L'objectiu no és només conèixer el passat, sinó comparar la gestió de l'aigua a l'antiguitat amb els problemes de sostenibilitat actuals. Tallers participatius: Els nens poden construir elements de transport d'aigua i analitzar-ne els usos domèstics i lúdics. Vistes a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona, s'ofereixen visites guiades per als més aventurers. Projectes i col·laboracions internacionals El MNAT destaca per la seva gran activitat en xarxa, especialment amb el projecte europeu Roman Europe, que aplega deu museus de referència (com els de Mèrida, Tolosa o Roma) per difondre la cultura romana de forma conjunta. "La història s'ha de conèixer per tenir criteri a l'hora d'afrontar la vida quotidiana." Perspectives per al 2005 De cara al nou any, la directora es mostra esperançada per la concreció de projectes llargament reivindicats: La licitació i calendari del nou museu arqueològic. La rehabilitació de la Necròpolis Paleocristiana, que ha estat tancada parcialment durant molts anys. Una nova exposició sobre l'art del Pròxim Orient en intercanvi amb el Museu de Tolosa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Tàrraco i l'aigua: Exposició i activitats de Nadal
L'aigua com a eix central de la història de Tàrraco El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició temporal Tàrraco i l'aigua, una proposta que no només explora la gestió d'aquest recurs en l'època romana, sinó que convida a una reflexió contemporània sobre la seva sostenibilitat i disponibilitat. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" Aprofitant les vacances escolars, el museu ha dissenyat una programació especial adreçada a infants i famílies: Objectiu educatiu: Relacionar les tècniques de l'antiguitat amb la visió actual de l'aigua. Metodologia participativa: Tallers pràctics sobre la construcció d'elements per al transport d'aigua i debats sobre els seus diferents usos (domèstic, industrial i lúdic). Compromís social: El títol de l'activitat, Mulla't amb la història, és un joc de paraules que incita a la implicació ciutadana i al coneixement del passat per entendre el present. "No només es tracta de conèixer coses sobre el passat, sinó de reflexionar sobre problemàtiques que es donaven llavors i que encara tenim actualment." L'èxit de l'exposició i col·laboracions especials L'exposició ha rebut una gran acollida pel públic, superant ja els 18.000 visitants des de la seva inauguració per Santa Tecla. Entre les seves propostes més destacades es troben: Cicle de conferències: Sessions acadèmiques per aprofundir en el rigor històric. Visites a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), s'ofereixen visites guiades cada dissabte per explorar el fenomen càrstic sota la ciutat, garantint tota la seguretat i el rigor científic dels experts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Hospital Joan XXIII: Cap a un espai lliure de fum
L'Hospital Joan XXIII i la Xarxa d'Hospitals Sense Fum L'Hospital Joan XXIII de Tarragona s'ha integrat formalment a la xarxa d'Hospitals Sense Fum, una iniciativa que busca transformar els centres sanitaris en ambients totalment saludables. Montserrat Olona, responsable del programa, explica que l'objectiu no és només prohibir, sinó educar i acompanyar els diferents col·lectius en l'abandonament del tabaquisme. Poblacions clau i estratègies d'actuació El programa identifica tres grups principals sobre els quals actuar per garantir el respecte a la normativa i la salut col·lectiva: Personal sanitari: Prop del 30% dels professionals fumen, xifra que reflecteix la mitjana de la població catalana. Cal destacar que el perfil més habitual és el de la dona infermera, a qui se li ofereix suport específic. Familiars i visitants: Sovint fumen en zones d'accés o escales per estrès. El programa ha delimitat espais a la cafeteria i fomenta l'ús d'espais exteriors per evitar el fum a l'interior. Pacients ingressats: A partir del 2005, s'implementarà un programa d'ajut per a pacients fumadors que tenen dificultats per deixar-ho durant l'ingrés. Implementació i reptes culturals La transició cap a un hospital lliure de fum no es basa només en la llei, sinó en un canvi de conscienciació cultural: "Les normatives han anat per davant de la nostra cultura com a població, i per això cal un treball d'educació i contenció." Accions concretes: S'ha millorat la senyalització estàndard, s'han editat fulletons informatius i es fa un seguiment actiu a les plantes. Cost econòmic: La iniciativa té un cost baix, ja que es basa principalment en la voluntat i el compromís dels propis professionals de la salut. Tarragona: Regió capdavantera L'Hospital Joan XXIII se suma a altres centres de la zona, com l'Hospital Sant Joan de Reus (pioner) o el de Valls, consolidant Tarragona com una regió compromesa amb la prevenció del tabaquisme i la millora de la qualitat assistencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Control del tabaquisme a l'Hospital Joan XXIII
Estratègies per un Hospital Lliure de Fum El text exposa la implementació d'un programa integral per gestionar l'hàbit de fumar dins de l'entorn hospitalari, identificant tres grups poblacionals clau amb necessitats i conductes diferenciades: 1. El Personal Sanitari S'ha detectat que aproximadament un 30% dels professionals fumen, seguint el patró general de la població a Catalunya. Existeix un consens majoritari, tant en fumadors com en no fumadors, sobre la necessitat de delimitar l'hàbit i realitzar campanyes de sensibilització. 2. Familiars i Visitants S'ha identificat una manca de cultura de respecte, especialment en zones com escales, sales d'espera i àrees d'accés a hospitalització. L'objectiu és modificar aquestes conductes oferint alternatives: Fumar a l'exterior de l'edifici. Ús de zones clarament delimitades a la cafeteria. 3. Pacients Ingressats Es posarà en marxa un programa d'ajuda específic a partir del 2005. L'objectiu és oferir suport professional i teràpia durant els primers dies d'ingrés per evitar la síndrome d'abstinència i conflictes a les habitacions. "Moltes patologies que ingressen a l'hospital estan relacionades amb el tabac; hem d'ajudar aquesta gent a adonar-se que no és bo fumar." Metodologia del Programa El projecte s'emmarca en la Xarxa Catalana d'Hospitals Lliures de Fum i es basa en: 1. Enquestes d'opinió prèvies als professionals. 2. Senyalització estàndard a tot el centre. 3. Campanyes informatives mitjançant fulletons i seguiment actiu a les plantes per recordar la normativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
30'
Balanç de l'any 2004 amb l'alcalde Joan Miquel Nadal
Balanç Polític del 2004 i l'estat de la ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza un any marcat per esdeveniments de gran impacte social i polític. Tot i la rellevància informativa de certs escàndols, Nadal subratlla que la realitat de la ciutadania ha estat marcada per fites positives com l'ascens del Nàstic o la celebració dels 150 anys de la Rambla. L'Afer de Terrescavades • L'alcalde descriu el cas com un "mal somni" i una decepció personal que ha afectat la política municipal. • Tot i l'impacte mediàtic, considera que el tema polític està acabat. • L'objectiu per al 2005 és desencallar el projecte urbanístic sota la nova llei del sòl per evitar l'encariment de l'habitatge provocat per l'especulació. "Terrescavades políticament i periodísticament està acabada; ara cal enfocar com l'Ajuntament tira endavant el projecte." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Nadal es mostra molt crític amb el primer any del govern tripartit de la Generalitat: • Considera que ha estat un any de pèrdua de temps per a Tarragona. • Acusa l'administració de manca de decisions en projectes clau com la variante de la 340, el CAP de Sant Salvador o la Façana Marítima. • Qualifica de "dogmatisme" i "amiguisme" la gestió dels ajuts per al projecte integral del barri de Camp Clar. Projectes de Futur i Infraestructures • Estadi del Nàstic: Nadal es decanta per una remodelació de l'actual estadi per convertir-lo en una "bombonera" (estadi amb pressió ambiental) amb capacitat per a 18.000-20.000 espectadors, en lloc de construir-ne un de nou des de zero. • Capitalitat Cultural 2016: Després del fracàs de la candidatura de l'Expo 2015, l'alcalde aposta fort per la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura. • Cocapitalitat amb Reus: Reitera que la capitalitat de Tarragona és indiscutible i demana vigilància davant les pretensions de la ciutat veïna. Futuro Polític L'alcalde esquiva les preguntes sobre el seu relleu per Joan Aregió, afirmant que la seva voluntat és seguir treballant per la ciutat i que la decisió final dependrà dels electors el 2007. Conclou l'entrevista amb una crida a la prudència durant les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Visita de la consellera Marina Geli al CAP de la Granja Torreforta
Visita institucional i demandes ciutadanes La consellera de Sanitat, Marina Geli, ha visitat el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Granja Torreforta a Tarragona en una jornada marcada per la planificació sanitària i les reivindicacions veïnals. Acompanyada per autoritats locals com el president de la Diputació, Joan Aregio, la consellera ha iniciat una agenda intensa per abordar la situació de l'assistència primària a la ciutat. Objectius de la jornada Segons ha explicat el director territorial de Sanitat, Josep Maria Sabater, la visita té quatre eixos fonamentals: Coneixement de les instal·lacions: Visita directa al CAP de la Granja i Torreforta. Sessions de treball: Reunions amb l'equip directiu per analitzar projectes de futur. Reordenació de serveis: L'objectiu principal és presentar un pla de reordenació que busqui l'equilibri i la seguretat en l'atenció sanitària de la ciutat. Diàleg amb la comunitat: Trobades amb federacions veïnals i grups polítics per copsar les seves demandes. La polèmica de l'horari 24 hores Un dels punts més calents de la visita és la petició dels veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, que reclamen l'obertura del seu CAP durant les 24 hores del dia. Tot i que la consellera s'ha compromès a escoltar-los, les autoritats han matisat l'expectativa: "L'objectiu principal d'aquesta visita no és solucionar el problema de Sant Salvador i Sant Ramon, sinó parlar d'un pla de reordenació de serveis de tota la ciutat." Actualment, els centres de la Granja Torreforta i Bonavista ja funcionen sota aquest model de 24 hores, que és el que demana el col·lectiu veïnal per a la seva zona després d'haver realitzat diverses mobilitzacions i talls a la carretera N-240.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Tarragona descarta l'Expo 2015 després de l'èxit de Saragossa
L'impacte de Saragossa 2008 en les aspiracions de Tarragona La designació de Saragossa com a seu de l'exposició universal de l'any 2008 ha tingut un efecte directe sobre el territori català. Segons la normativa d'esdeveniments internacionals, el fet que una ciutat espanyola organitzi l'exposició el 2008 descarat automàticament la possibilitat que Tarragona aculli l'edició del 2015. Valoració de la CEPTA El president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Sebastià Cabré, ha expressat els seus sentiments en una entrevista a Tarragona Ràdio: Visió optimista: Malgrat que és una mala notícia per a la ciutat, Cabré ho veu com una bona notícia per a l'Estat i una oportunitat per aprendre. Cursa de fons: L'empresari destaca que el projecte de Tarragona només té dos anys de vida, comparat amb altres candidatures com la de Bilbao que en portaven dotze. Consolidació de lligams: El projecte ha servit per assentar els fonaments i unir institucions com la Diputació, el Port i diversos ajuntaments (Reus, Vila-seca i Tarragona). Projectes de futur L'esperit d'aquesta candidatura no es perdrà, sinó que es transformarà. Cabré aposta per: Mantenir el nucli de treball interinstitucional creat. Donar suport a noves iniciatives com la de la Capital de la Cultura, presentada recentment per l'Ajuntament. Seguir treballant per situar el nom de Tarragona a escala mundial. "No és decepció la paraula, diria que és tristesa perquè se'ns tanca una porta en el temps. És una decepció més personal que de ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Homenatge al músic tarragoní Josep Maria Malato
Reivindicació de la figura de Josep Maria Malato L'episodi se centra en l'acte d'homenatge al compositor i director tarragoní Josep Maria Malato, que inclou la presentació del llibre Josep Maria Malato, un il·lustre músic tarragoní escrit per Leuteri Sánchez. Malgrat la seva gran rellevància internacional, Malato ha estat un personatge poc conegut a la seva pròpia ciutat, principalment perquè va desenvolupar la major part de la seva carrera professional a l'exterior. Trajectòria i aportació musical Èxits internacionals: Va ser director de la Banda Primitiva de Llíria durant 15 anys, amb la qual va guanyar 12 primers premis i es va proclamar campió mundial de bandes amateurs a Holanda. Transcripcions i arranjaments: Va realitzar més de 62 transcripcions d'obres orquestrals de gran complexitat (com Stravinsky o Txaikovski) per a banda, facilitant que aquestes agrupacions poguessin interpretar repertori simfònic. Estimació per Tarragona: Tot i viure fora, va mantenir un fort lligam amb la ciutat, reflectit en composicions com la sardana Tu i jo i Magí de les Timbales. L'homenatge i el llibre L'autor del llibre, Leuteri Sánchez, exdirector del Conservatori de Música de Tarragona, explica que la seva motivació ha estat treure de l'oblit un músic d'una "categoria excepcional". L'obra és fruit d'una intensa recerca en arxius de Tarragona i Madrid per documentar tota la seva vida, des del naixement fins a la seva mort l'any 1983. "Jo volia que es coneguera per la importància que té, el gran músic que va ser i per l'amistat que hi vaig tenir." Participació de la Banda Unió Musical de Tarragona El president de la banda, el senyor Boada, destaca l'orgull de participar en aquest acte interpretant peces del mestre. També se sumen a la petició de Sánchez perquè una aula del Conservatori porti el nom de Josep Maria Malato com a reconeixement permanent a la seva figura.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
46'
Balanç del primer any del tripartit a Tarragona
Un any del Govern Catalanista i d'Esquerres: Perspectiva de Tarragona L'episodi presenta una taula rodona amb cinc diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya per analitzar la gestió del primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) i els pressupostos per al 2005. El debat reflecteix la forta polarització entre les forces de govern i l'oposició (CiU i PP) pel que fa al repartiment territorial de les inversions. Els Punts de Vista Polítics • L'Oposició (CiU i PP): Denuncia un excessiu centralisme barceloní (la nomenada barcelonitis) i una disminució de la inversió real al Camp de Tarragona. Critiquen la manca de diàleg en la negociació d'esmenes als pressupostos i consideren que el govern està paralitzat per les disputes internes entre els tres socis. • El Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA): Defensa que s'ha produït un canvi de prioritats cap a les polítiques socials (salut i educació) i la sostenibilitat. Destaquen la recuperació de la qualitat democràtica i la normalització de les relacions amb l'Estat després del canvi de govern a Madrid. Temes Clau i Debats Territorials • Inversions i Pressupostos: S'analitza l'increment de la despesa en sectors com la sanitat, citant el nou Hospital del Vendrell o les millores a l'Hospital Joan XXIII. No obstant això, CiU insisteix que el percentatge d'inversió a Tarragona ha baixat respecte a l'etapa anterior. • Projectes Concrets a Tarragona: Es debaten infraestructures i equipaments com: - L'emplaçament de l'Escola Oficial d'Idiomes. - El desplegament dels Mossos d'Esquadra i la seguretat ciutadana. - L'impuls a la Universitat Rovira i Virgili (URV). - La derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i el seu impacte a les Terres de l'Ebre. Qualitat Democràtica i Gestió "Vostès han anunciat per davant que no s'acceptarà cap esmena de l'oposició abans de discutir-les." Aquesta frase resumeix la tensió sobre el tràmit parlamentari. Mentre l'oposició se sent ignorada, el govern defensa que moltes lleis han estat pactades i que s'ha heretat un dèficit ocult que ha obligat a un pla de sanejament de les finances de la Generalitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Agustí Pujol i el comiat de la Federació de Tenis
Balanç i comiat d'Agustí Pujol En aquesta entrevista, Agustí Pujol, president de la Real Federació Espanyola de Tenis (RFET), comparteix la seva satisfacció per la recent victòria a la Copa Davis i anuncia la seva ferma intenció de no presentar-se a la reelecció el proper gener. Després de 19 anys al capdavant de l'entitat, Pujol considera que ha tancat un cicle d'èxit extraordinari. Punts clau de l'entrevista: La Copa Davis a Tarragona: El trofeu visitarà la ciutat i serà ofert a l'afició durant el partit del Nàstic. Es podrà veure al pavelló poliesportiu i farà una volta d'honor a l'estadi. Final d'una etapa: Pujol afirma que és el moment ideal per deixar la presidència després d'haver assolit els objectius esportius més alts. Situació electoral: L'entrevistat comenta els rumors sobre candidatures alternatives, com la de Pedro Muñoz, i critica moviments territorials que, al seu parer, busquen el poder sense prioritzar la gestió. Futur professional: Tot i que vol dedicar més temps a la família i a la seva professió, no descarta futurs reptes si sorgeixen oportunitats engrescadores. "Avui avanço que la meva intenció és deixar la presidència ja; crec que tot el que havia de fer pel tenis espanyol ja ho he fet." Un llegat d'èxits Pujol descriu la seva trajectòria com a extraordinàriament satisfactòria, destacant que la victòria a Sevilla ha estat la culminació perfecta per marxar amb tranquil·litat de consciència i sense l'ansietat que va viure durant la consecució del primer títol l'any 2000.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Ambient de Nadal i sortejos al Mercat de Torreforta
La màgia del Nadal arriba als mercats municipals L'emissora es trasllada al Mercat de Torreforta per copsar l'ambient de les festes de Nadal. El mercat, recentment remodelat, es presenta com un espai modern amb 14 parades àmplies que ofereixen una gran varietat de productes frescos i de qualitat. Campanya "Et pot tocar a tu" L'atracció principal d'aquestes dates és el sorteig de 30 cistelles de Nadal. L'Emili Barceló, president dels paradistes, detalla el funcionament de la iniciativa: Es sortegen una mitjana de 3 cistelles diàries. No hi ha un import mínim de compra; qualsevol client pot rebre una butlleta. Les cistelles inclouen productes clàssics com cava, torrons, neules i vi. Curiositat: No inclouen pernil per respectar la diversitat cultural del barri i evitar situacions incòmodes per a persones que no consumeixen porc. Productes estrella i preus Durant aquests dies, el mercat registra una major afluència de públic, especialment de clients que busquen assessorament personalitzat per als seus àpats familiars. Els productes més demandats són: Carns: Farcits, filet, entrecot, capó i porquet de llet. Peix i marisc: Tot i que el peix fresc és molt buscat, les angules han esdevingut un producte prohibitiu. "Les angules les he vist a 700 i escaig d'euros i he caigut d'esquena... de vegades sembla que certs productes haurien d'entrar per la Seguretat Social." Futur del mercat El mercat afronta el futur amb optimisme amb la propera obertura d'un supermercat de 1.000 metres quadrats i un nou aparcament gratuït amb unes 58 places, convertint-se en una minisuperfície comercial que combina la modernitat amb el tracte proper del comerç tradicional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Presentació de l'Agenda i el Calendari 2005 de Tarragona
Presentació dels Productes de l’EMMC El proper dilluns, el Teatre Metropol acollirà la festa de presentació del calendari i l'Agenda 2005 de Tarragona, organitzada per la revista Entitats amb el lema "Bones Festes, Bona Gent". L'acte és fruit de la col·laboració entre l'àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC). Caràcter Tarragoní i Col·leccionisme L'Agenda de Tarragona: Arriba a la seva cinquena edició com una eina única que inclou les festes locals, horaris d'autobús i calendaris esportius del Nàstic i el CBT. El Calendari: En la seva quarta edició, aposta per un format col·leccionable i canviant cada any. Enguany està dedicat a la "Gent de Tarragona" sota el lema "Tarragona, tu tens entitat". Un Concert Amb 70 Músics La part festiva comptarà amb la participació de dues formacions locals que sumen esforços per oferir un programa musical variat: 1. Banda Juvenil de la Unió Musical de Tarragona: Dirigida per Jordi Massip, interpretaran peces com El fantasma de l'òpera. 2. Conjunt Instrumental del Conservatori de la Diputació: Sota la direcció de Rogeli Rodríguez, oferiran valsos de Sostakovich i Khachaturian. "El que es tractava era de fer bullir l'olla, estar junts i sentir una bona oferta musical aprofitant aquestes dates." L'acte clourà amb una interpretació conjunta de les dues bandes (uns 70 músics a l'escenari) tocant el Brindis de la Traviata i Irlanda.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
El Messies de Händel al Palau de Congressos
El Messies de Händel inaugura el cicle de Nadal a Tarragona L'emblemàtic oratoris de Georg Friedrich Händel, El Messies, serà interpretat al Palau de Congressos per l'Orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona. Aquest concert no només marca l'inici del cicle de concerts de Nadal, sinó que també commemora el 20è aniversari del cor tarragoní. L'Al·leluia i l'obra completa Un dels punts clau de l'entrevista amb Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, és la democratització de l'obra a través del seu fragment més famós: L'Al·leluia és la peça més reconeguda, però segons Ford, és només un "puntet" dins d'una obra magnífica. Es farà una versió reduïda d'unes dues hores (l'original és molt més llarga). L'estructura consta de tres parts, i l'Al·leluia se situa en el lloc que li pertoca cronològicament, no al final. "Molta gent ve per l'Al·leluia, que és molt impactant, però jo recomano que no vinguin només disposats a esborronar-se amb això, sinó a gaudir d'una obra magnífica." Professionalització i col·laboració local L'entrevista destaca l'evolució de les institucions musicals de la ciutat: Camerata XXI: Ha passat de ser un projecte incipient amb professors i alumnes a una orquestra professional estable. Cor Ciutat de Tarragona: Sota la direcció de Pep Prats, el cor aporta 60 cantaires a l'escenari. Suport institucional: El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i diversos ajuntaments de la província. La importància de la cultura musical Ford reflexiona sobre com la música clàssica arriba al gran públic sovint a través de l'audiovisual i els anuncis. Tot i que ho veu com una via per familiaritzar-se amb melodies refinades, lamenta que de vegades això hagi de suplir la manca de formació musical a les escoles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
El Mesies de Händel a Tarragona amb Camerata XXI
Händel arriba al Palau de Congressos L'entrevista a Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, detalla els preparatius per a la interpretació de l'emblemàtic oratori El Mesies de Händel a Tarragona. Aquest concert marca l'inici del cicle de Nadal a la ciutat, fruit d'una col·laboració professional entre l'orquestra i el Cor Ciutat de Tarragona. Més enllà del famós 'Al·leluia' Un dels punts clau de la conversa és la necessitat de valorar l'obra en la seva totalitat. Ford relata una anècdota curiosa sobre el públic que, en el passat, abandonava la sala si no s'interpretava el cèlebre Al·leluia de forma immediata: "L'Al·leluia no és més que un puntet dintre d'una obra magnífica; la gent ha de venir predisposada a gaudir de tot l'oratori." Aspectes destacats de la producció Format: Es presenta una versió reduïda d'unes dues hores per fer-la més accessible, ja que l'obra original és molt extensa. Interprets: Comptarà amb 60 cantaires, 21 músics professionals i quatre veus solistes sota la direcció de Pep Prats. Evolució professional: Ford destaca que, a diferència d'anys anteriors, la Camerata XXI és ara una orquestra totalment professional i estable. Cultura i societat: Es reflexiona sobre com la música clàssica arriba sovint al públic a través de la publicitat, tot i que es lamenta la falta de pes de l'educació musical en els currículums escolars. Detalls del concert El concert se celebrarà demà al Palau de Congressos de Tarragona a les 21:30h, amb una durada prevista de dues hores dividides en tres parts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Mercat de Nadal de Valls: Tradició de Capons i Viram
Celebració del Mercat de Nadal a Valls El cap de setmana del 18 i 19 de desembre de 2004, Valls acull el seu històric Mercat de Nadal (FICAP), una fira amb més de 800 anys d'antiguitat que recupera l'essència de les fires tradicionals. Aquest esdeveniment no només és un punt de venda, sinó que marca l'inici de la temporada del calçot a la capital de l'Alt Camp. Principals Atractius del Mercat El mercat destaca per la seva oferta única i tradicional, centrada en el centre històric (Plaça del Blat, carrer de la Cort i el Pati): Venda d'aus de corral vives: El tret més distintiu és la presència de viram viu (capons, galls dindis, oques i ànecs). Valls és un dels pocs llocs de Catalunya que manté aquesta tradició. Servei d'escorxador: Els compradors tenen l'opció de sacrificar l'animal en un escorxador homologat al moment. Productes artesans: Una àmplia gamma d'objectes ornamentals, figures de pessebre, tions, mels i vins. El Ruc Català: Com a novetat i element típic del pessebre, s'exhibeixen rucs i someres a la Plaça del Blat. Expectatives i Logística L'organització, a càrrec de la Cambra de Comerç i representada per Rafael Castells, preveu una gran afluència: S'espera la visita d'unes 15.000 persones d'arreu de Catalunya, especialment de l'àrea de Barcelona i comarques veïnes. Es recomana l'ús dels aparcaments municipals com el del Barri Vell o l'antic escorxador per facilitar la mobilitat. Cicle Festiu de Valls Aquest mercat és el punt de partida d'un calendari festiu molt potent a la ciutat: "Aquest mercat és el pòrtic d'una sèrie de festes que la ciutat de Valls anirà celebrant durant aquest desembre i el gener." Tres Toms de Sant Antoni: (16 de gener), un dels més concorreguts del país. Gran Festa de la Calçotada: (30 de gener), l'esdeveniment gastronòmic de referència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
39'
Eudald Carbonell: Ciència, Evolució i Consciència d'Espècie
Presentació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell explica el propòsit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Segons Carbonell, no es tracta només d'estudiar el passat des d'una vessant disciplinària antiga, sinó d'utilitzar les ciències de la vida i de la terra per generar tecnologia social. L'objectiu és: • Comprendre els canvis climàtics i d'hàbits del passat per aplicar-los al pensament actual. • Analitzar com l'espècie humana s'integra a la biosfera. • Rompre les barreres de les disciplines clàssiques i apostar per la transdisciplinarietat. "Volem transformar el coneixement en pensament." Crítica a les anàlisis socials sense base empírica Carbonell llança una crítica punyent cap a certs àmbits de la sociologia, la psicologia o les tertúlies mediàtiques que analitzen el present sense una fonamentació científica sòlida. Considera que moltes d'aquestes anàlisis són inconsistents i que sovint serveixen només per justificar un sistema consolidat que ens porta cap a la destrucció. La importància de la ciència aplicada • La societat ha d'utilitzar la ciència per conèixer el seu propi funcionament social. • Només el mètode científic (assaig-error, empirisme i teoria) té la capacitat d'explicar la realitat i evitar que caiguem pel "cingle" de l'extinció. Consciència d'Espècie i Humanització El debat se centra en el concepte d'humanització, un procés en el qual l'espècie encara es troba immersa. • L'ús de la tècnica: Carbonell afirma que el que realment ens fa humans és la tecnologia i la capacitat de relacionar-nos mitjançant estructures complexes, i no la biologia bàsica. • Socialització del coneixement: La clau per resoldre problemes globals (fam, guerres, malalties) és que el progrés científic i tecnològic arribi a tothom de manera equitativa. • El futur de les relacions: L'entrevistat reflexiona sobre com el coneixement acabarà sent més rellevant que aspectes biològics com el sexe, ja que el saber és un patrimoni que no cansa i no té edat. Reptes de la Modernitat i Sentit Comú Es discuteixen temes d'actualitat sota una òptica racionalista: • Ecologisme i sostenibilitat: Crítica a l'ecologisme "barat" i a la por irracional als transgènics. L'autor advoca per l'obvietat i el sentit comú (per exemple, no abocar residus tòxics als rius no per ideologia, sinó per perill real i objectiu). • Energia i seguretat: Acceptació de tecnologies com la nuclear sempre que s'eliminin els riscos per negoci i es prioritzi l'eficàcia com a espècie. • Globalització: Crítica al capitalisme per ser "antiglobalitzador" en l'àmbit humà (fronteres, lleis d'estrangeria) mentre hi ha una sola espècie al planeta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Balanç de José Antonio Rodríguez com a comissari en cap
Comiat i balanç de cinc anys al capdavant de la Policia Nacional José Antonio Rodríguez Chicol, comissari en cap de la Policia Nacional a Tarragona, tanca una etapa de pràcticament cinc anys per emprendre un nou repte professional a l'ambaixada de Veneçuela, a Caracas. En aquesta entrevista de comiat, analitza l'evolució de la seguretat ciutadana i els reptes que leaves al seu successor. L'evolució de la delinqüència i el crim organitzat El comissari destaca un canvi significatiu en el perfil delinqüencial des de l'any 2000: - Grups organitzats: El principal repte actual és la professionalització de la delinqüència, que actua com un "negoci" estructurat. - Internacionalització: Ha augmentat la presència de grups estrangers, un fenomen comú a tota la franja mediterrània. - Violència de gènere: S'ha detectat un increment de denúncies, fruit d'una major sensibilització social i de les millores legals que animen les víctimes a trencar el silenci. Coordinació policial i manca d'efectius Rodríguez Chicol reconeix que la falta de personal ha estat un punt crític durant el seu mandat, tot i que subratlla la importància de la cooperació: - La col·laboració amb els Mossos d'Esquadra ha estat totalment positiva per pal·liar el dèficit d'agents. - Manté que la coordinació amb la Guàrdia Urbana de Tarragona ha estat excel·lent durant aquest lustre. Un compromís moral amb la víctima Respecte a l'ús de les dades, el comissari es mostra cautelós amb el triomfalisme estadístic: "No li serveix de res que li diguis a una víctima que els delictes han baixat un 30%; per a ella, el delicte ha estat del 100%." Finalment, l'entrevistat expressa la seva satisfacció personal per l'acollida de la ciutat i recomana al seu successor mantenir la línia de servei directe als ciutadans de Tarragona.