Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

505-528 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
26'
Actualitat Científica, l'Invent de la Bicicleta i el Missatge d'Arecibo
Notícies d'Actualitat i Ciència Curiosa L'episodi comença amb una recopilació de notícies singulars que afecten humans i animals: • L'experiment de l'ESA: L'Agència Espacial Europea busca voluntàries per passar dos mesos estirades per estudiar els efectes de la falta de gravetat en el cos femení. • Gens i biologia: S'ha descobert que l'ésser humà té entre 20.000 i 25.000 gens, una xifra inferior a la d'algunes plantes com la Arabidopsis thaliana. • Estrès felí: Un estudi revela que els gats pateixen un estrès sever davant els canvis, afectant el seu sistema urinari. • Salut mandibular: Les professions que impliquen parlar molt (mestres, jutges, periodistes) tenen més risc de patir la disfunció de l'articulació temporomandibular. • Canvi climàtic: El calentament global incrementarà la intensitat dels huracans en el futur. Grans Invents: La Bicicleta i la seva Evolució Es repassa la història de la bicicleta moderna, inventada per John Starley el 1885: • El model Rover va ser revolucionari per tenir dues rodes iguals i frens. • Els beneficis econòmics d'aquest invent van permetre la creació de la marca d'automòbils Rover i fins i tot van finançar els experiments aeronàutics dels germans Wright. L'Exploració Espacial i la Recerca de Vida Es commemora el 30è aniversari del Missatge d'Arecibo, la primera radiomissió enviada a l'espai per contactar amb intel·ligències extraterrestres: • El missatge està codificat en sistema binari i conté informació sobre l'ADN humà i el nostre sistema solar. • Es discuteix la dificultat de rebre resposta, ja que el missatge trigarà 23.000 anys llum a arribar al seu destí. • Es presenta el Projecte SETI, que permet als ciutadans cedir la potència de càlcul dels seus ordinadors per analitzar senyals de l'espai. Serendipitats: El Descobriment de l'LSD Finalment, s'explica com Albert Hofmann va descobrir de manera accidental l'LSD el 1938 mentre investigava derivats de l'àcid lisèrgic, experimentant els efectes al·lucinògens en ell mateix i tornant a casa en bicicleta durant el seu primer "viatge". "La ciència és el més gran laboratori de la conquesta humana, però és també el major escenari dels fracassos."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
26'
9,8: Ciència, Guerra i l'Inici de l'Aviació
Resum de l'episodi En aquest episodi del programa 9,8 de Tarragona Ràdio, s'explora la complexa relació entre el progrés científic i els conflictes bèl·lics, analitzant com la inversió militar sovint supera la recerca civil. També es repassen fites històriques com la invenció de l'avió i curiositats mèdiques i tecnològiques del nostre dia a dia. Actualitat Científica i Debats Ètics L'episodi comença abordant temes d'actualitat global i local: • Clonació humana: Es discuteix la polèmica entre la clonació terapèutica i la reproductiva, arran de les pressions internacionals a l'ONU per prohibir totes les seves variants. • Supernoves i astronomia: La capacitat de predir explosions estel·lars gràcies a nous satèl·lits com el Swift. • Incident a Ascó II: S'explica la parada automàtica del reactor nuclear degut a una avaria elèctrica, emfatitzant que els sistemes de seguretat van funcionar correctament. • Canvi climàtic: La preocupant desaparició del gel a l'Àrtic, amb prediccions que apunten a la seva absència total a finals de segle. El Descobriment: L'Avió Es detalla la història dels germans Wright, que l'any 1903 van aconseguir el primer vol controlat. "Van estar dissenyant bicicletes amb l'únic objectiu de recaptar diners per poder aconseguir volar." L'evolució va ser ràpida, passant de segons en l'aire a la creació de l'actual American Wright Corporation, venent finalment la patent a l'exèrcit. Ciència i Guerra: Una Relació Simbiòtica El tema central analitza com la recerca militar rep, en països com Espanya, fins al triple de finançament que la recerca bàsica. Es mencionen exemples com: • Arpanet (Internet): Originalment una xarxa militar descentralitzada per resistir atacs nuclears. • Càlcul balístic: Els primers ordinadors es van dissenyar per a finalitats purament militars. • Manifest Russell-Einstein: La veu dels científics que s'oposen a l'ús d'armes de destrucció massiva. Serendipitat: L'Origen del Post-it Finalment, s'explica com Art Fry va inventar el Post-it el 1974 de manera accidental, buscant una forma de marcar el seu llibre de càntics sense que caiguessin els papers, aprofitant un adhesiu que s'havia considerat un 'fracàs' per ser massa fluix.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
26'
Ciència, desinformació i curiositats del món físic
Introducció i Context Històric El programa comença amb una reflexió sobre la naturalesa de la ciència a través d'una cita de Jules Verne: > "La ciència es composa d'errors, que alhora són els passos cap a la veritat." Es fa un repàs biogràfic breu de l'autor, destacant la seva capacitat per integrar la ciència dins dels seus relats fantàstics a cavall dels segles XIX i XX. Actualitat Científica i Mediambiental Emergència als Pirineus • Greenpeace alerta sobre la desaparició imminent dels glacials a Espanya. • Segons un estudi al Monte Perdido, la superfície glacial ha disminuït un 85% des del 1894 (de 1.779 a 290 hectàrees). • L'acceleració d'aquest desgel s'ha accentuat dràsticament en els darrers 20 anys a causa del canvi climàtic. Salut i Neurociència • L'addicció a la cafeïna: Un nou estudi demana incloure-la en el manual de trastorns mentals. Símptomes com la fatiga i el mal de cap apareixen en tallar el consum de forma sobtada. • Càncer de mama masculí: S'ha detectat un augment del 25% en els darrers 25 anys. Tot i ser poc freqüent (1 de cada 100 casos), s'insta els homes a l'autoexploració. • Bilingüisme i cervell: Es confirma científicament que aprendre una segona llengua abans dels 5 anys modifica la plasticitat cerebral, facilitant l'aprenentatge d'altres idiomes en el futur. Història de la Tecnologia i l'Univers L'evolució de la calculadora • Inventada originalment per Blaise Pascal el 1642, inicialment només sumava i restava i era extremadament cara. • No fou fins al 1971 que Texas Instruments va popularitzar la versió portàtil, revolucionant el mercat. La prova del Big Bang • Relat de com Arno Penzias i Robert Wilson van descobrir el 1964 la radiació de fons de microones per accident mentre netejaven excrements de colom d'una antena. • Aquest "soroll residual" va confirmar la teoria de l'explosió inicial de l'univers, valent-los el Premi Nobel de Física el 1978. Crítica als Mitjans: La Desinformació Científica Es debat sobre com certs mitjans utilitzen el sensacionalisme per guanyar audiència: • Casos com l'asteroide Totatis o rumors de glaciacions per promocionar pel·lícules com The Day After Tomorrow. • La importància de qüestionar la informació i la necessitat de més periodistes especialitzats en ciència.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
26'
9,8: Ciència, Premis Nobel i Dinamita
Introducció al Programa El programa 9,8 (nom que fa referència a l'accent de l'acceleració de la gravetat a la Terra) comença amb una reflexió sobre la figura del científic quan opina sobre temes aliens a la seva especialitat. S'introdueix la figura de Richard Feynman, físic guardonat amb el Nobel, conegut pel seu sentit de l'humor i la seva participació en el Projecte Manhattan. Notícies d'Actualitat Científica i Curiositats Els col·laboradors comenten diverses fites i invents recents: • Altaveus vegetals (K-On): Un invent japonès que utilitza la vibració de plantes i flors per transmetre so. • Turisme espacial privat: L'èxit de l'SpaceShipOne, la primera nau comercial a sortir de l'atmosfera, finançada per Paul Allen. • Nanotecnologia contra el càncer: Investigacions que fan servir nanopartícules per enganyar les cèl·lules canceroses i atacar-les des de l'interior. • Sabates anticel·lulítiques (MBT): Calçat inspirat en la tribu Massai que activa la musculatura profunda del peu. • Arqueologia mèdica: El descobriment a Anglaterra d'una cirurgia cranial reeixida realitzada al segle XI. La Història d'Alfred Nobel i els Premis Es repassa la vida d'Alfred Nobel, inventor de la dinamita. El podcast explora com la mort accidental del seu germà amb nitroglicerina el va portar a buscar un explosiu més estable. L'Origen de la Pau "L'origen del Premi Nobel de la Pau és creure que amb la dinamita s'acabaria la guerra." Es detalla que Nobel va crear els premis perquè no tenia descendència directa i volia deixar el seu llegat per premiar avenços en medicina, física, química, literatura i la pau, aquest últim impulsat per la influència de la seva amiga pacifista Berta von Suttner. Serendipitat i els Ig Nobel S'introdueix la secció Serendipitat, on s'explica com Nobel va descobrir un explosiu més potent per casualitat en fer-se un tall al dit i usar col·lodió. Finalment, es mencionen els Premis Ig Nobel, que parodien els guardons originals premiant recerques improbables com la del creador del karaoke.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
25'
Isaac Asimov, la Roda i el Nou CosmoCaixa a 9,8
Introducció al Nou Programa de Ciència Presentació de l'espai 9,8 a Tarragona Ràdio, conduït per Abel Singla i Anna Fargas. Aquest primer episodi marca l'inici d'una sèrie dedicada a descobriments històrics, l'actualitat científica i curiositats del món de la tecnologia i la medicina. La Figura d'Isaac Asimov Es repassa la vida i l'obra d'Isaac Asimov, escriptor de referència en la ciència-ficció i divulgador. Es destaca la seva formació com a químic i la seva visió humanista. Les Tres Lleis de la Robòtica Es detallen les normes ètiques creades per Asimov en el seu llibre Jo, Robot: • Primera llei: Un robot no pot fer mal a un ésser humà o permetre que en pateixi per inacció. • Segona llei: Un robot ha d'obeir les ordres humanes, tret que violin la primera llei. • Tercera llei: Un robot ha de protegir la seva existència sense entrar en conflicte amb les lleis anteriors. Actualitat Científica i Tecnològica • Llenguatges perduts: Es comenta la desaparició del Nuxu, un llenguatge exclusiu de dones a la Xina, utilitzat durant segles per compartir secrets. • Avanços en diabetis: Investigadors de l'Índia han desenvolupat un mètode per subministrar insulina via oral mitjançant un terpolímer que protegeix l'hormona dels sucs gàstrics. • Curiositats: La creació a Hong Kong d'una nòvia virtual per a mòbils, pensada per a homes de negocis sense temps per a relacions personals. Història de la Ciència: La Roda Anàlisi de l'impacte de la roda, inventada pels sumeris al voltant del 3500 a.C. Es discuteix com aquest invent va propiciar l'aparició de carros, carreteres i, eventualment, el comerç internacional. El Nou CosmoCaixa Celebració de la inauguració del museu CosmoCaixa a Barcelona (antic Museu de la Ciència). Es ressalta el seu creixement fins als 50.000 metres quadrats i el seu disseny arquitectònic innovador. Espais Destacats • Planetari Bombolla: Orientat a nens d'entre 3 i 9 anys. • Toca-toca: Zona d'interacció directa amb animals i plantes de diversos ecosistemes. • Filosofia: Un museu on els objectes "conversen" i es fomenta l'experimentació real per sobre de la simple interacció amb botons. "La frase més excitant per un científic no és 'Eureka!', sinó 'Això és molt estrany'." - Isaac Asimov Curiositat Final: Arquimedes Es tanca el programa amb l'anècdota d'Arquimedes, qui va descobrir el càlcul del volum per desplaçament d'aigua a la seva banyera i va sortir corrent despullat cridant Eureka.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
28'
Ciència, tecnologia i el darrer programa del 2004
Resum de l'episodi Aquest episodi de 9,8 a Tarragona Ràdio marca el tancament de l'any 2004. L'equip format per l'Abel, l'Anna i el Xavi repassa les notícies tecnològiques més recents, fan un recorregut històric pel descobriment del paper i comparteixen les interioritats del programa i els seus hàbits de treball. Seccions principals Actualitat Tecnològica i Científica • Imatges 3D a les cabines: Investigadors japonesos estan desenvolupant tecnologia per transformar cabines telefòniques en emissors d'imatges tridimensionals de 360 graus. • Projecte de digitalització de Google: La iniciativa per escanejar i oferir online llibres únics de biblioteques d'universitats prestigioses com Harvard o Oxford. • Amenaça a l'Antàrtida: La presència d'un iceberg gegant (B15A) posa en risc milers de pingüins en bloquejar les seves rutes d'alimentació. • GPS Europeu: El Projecte Galileu pretén independitzar Europa del sistema de localització nord-americà mitjançant 30 satèl·lits nous. • Aigua a Mart: Noves dades dels robots Spirit i Opportunity reforcen l'evidència de presència d'aigua en el passat del planeta vermell. Un any, un descobriment: El Paper L'espai històric se centra en l'origen de la cel·lulosa: • Tradicionalment atribuït a Cai Lung l'any 105 d.C., tot i que hi ha proves arqueològiques més antigues. • Evolució des de la seda cap a materials com l'escorça o draps. • L'aparició del paper moneda (el bitllet) com una de les aplicacions més revolucionàries. El dia a dia de 9,8 Els locutors expliquen com preparen els temes, la seva nova adreça de correu electrònic i la seva particular afició pel te, motivada per estudis sobre la millora de la memòria i la prevenció de l'Alzheimer. "La casualitat afavoreix a les ments entrenades."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
28'
Einstein, la relativitat i curiositats científiques
Notícies i Curiositats de la Ciència Actual L'episodi comença amb una sèrie de notícies curtes sobre salut i tecnologia que conviden a la reflexió: • Riscos de l'ordinador portàtil: S'exposa un estudi que vincula l'ús del portàtil sobre la falda amb problemes de fertilitat masculina a causa de l'increment de temperatura. • Components als xampús: Es discuteix la presència del component MIT i el seu possible risc potencial durant l'embaràs segons estudis recents en ratolins. • Avenços en la visió: Investigadors de Berkeley han aconseguit que cèl·lules cegues detectin la llum mitjançant enginyeria genètica, una alternativa més prometedora que els ulls biònics. • Simulació marciana: Rússia busca voluntaris per tancar-se 500 dies en una càpsula per simular les condicions d'un viatge a Mart. • Longevitat extrema: Es debat la teoria d'Aubrey de Grey sobre la possibilitat que els humans visquin fins a 1.000 anys reparant el deteriorament cel·lular. Premis i Història dels Invents Es destaca el Premi Descartes atorgat per la Unió Europea a recerques sobre el mitocondri i la comunicació mitjançant fotons, obrint la porta a conceptes com la criptografia quàntica. Aprofitant la proximitat del Nadal, s'explica l'origen del Cava. Tot i que Pierre Perignon va inventar el mètode champenoise el 1693, va ser Nicole Barbe Clicquot qui va perfeccionar la tècnica per fer-lo transparent i sense impureses mitjançant la inclinació de les ampolles. La Revolució d'Albert Einstein El bloc principal del programa se centra en la figura d'Albert Einstein i el seu llegat intel·lectual: • Teoria de la Relativitat: Einstein va trencar amb la idea de l'èter i va demostrar que la velocitat de la llum és constant. • La relativitat del temps: Es detalla com el temps no és universal, sinó que depèn de la velocitat de l'observador, concepte demostrat amb rellotges atòmics en avions. • Energia i Massa: La cèlebre fórmula E=mc² explica com una petita quantitat de massa es pot transformar en una quantitat enorme d'energia. • Deformació de l'espai-temps: La gravetat pot desviar la llum, un fet comprovat durant un eclipsi solar el 1919. "Si realment estigués equivocat, amb un sol autor n'hi hauria d'haver hagut prou." Perfil Personal i Pacifisme Malgrat la seva ment brillant, Einstein va ser un personatge complex. El programa recorda la seva faceta com a rebel escolar, el seu treball en una oficina de patents i el seu ferm compromís amb el pacifisme, malgrat que les seves teories fossin utilitzades per a la bomba atòmica. També se'n destaca el seu sentit de l'humor i les seves controvertides opinions sobre les dones i el matrimoni.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
11 d’oct. del 2004
29'
9,8: Tecnologia, història de les lents i el cacau
Seguretat Digital i Biometria L'episodi comença analitzant les prediccions de Bill Gates sobre la desaparició de les contrasenyes tradicionals. Es debaten les vulnerabilitats actuals com el phishing i les alternatives tecnològiques: • Tècniques biomètriques: Ús d'escàners de retina, empremtes digitals i reconeixement de veu. • Sistemes RFID: Identificació per radiofreqüència per a l'accés a dispositius i edificis. • DNI electrònic: La implementació del nou document d'identitat amb signatura digital. Ciència i Investigació del Cervell Es presenta una recerca sobre l'ús de la ressonància magnètica per detectar mentides. A diferència del polígraf tradicional, aquest mètode analitza les àrees cerebrals actives, ja que el cervell no pot mentir quan processa informació real versus inventada. Curiositats Tecnològiques i Evolució del Passat • Rècord de missatges: S'explica la història de Ben Cook, posseïdor d'un rècord mundial d'escriptura ràpida en mòbils. • ADN d'espècies extintes: Un nou programari permetria reconstruir l'ADN d'animals com els dinosaures per entendre l'evolució. • Mòbils ecològics: Prototips de telèfons amb carcasses biodegradables que contenen llavors de gira-sol. Història de les Lents i la Visió Repàs cronològic de la invenció de les ulleres, des dels monjos del segle XIII fins a les lents de contacte modernes: "Salvino Degli Armanti va descobrir les primeres ulleres amb vidres convexos el 1280 per corregir la vista cansada." El Món del Cacau i Cristòfor Colom Secció dedicada a la xocolata, explorant el seu origen com a moneda de canvi entre els maies i la seva arribada a Europa gràcies a Hernán Cortés. Es detallen propietats afrodisíaques i curatives per a sistemes cardiovasculars. L'episodi tanca amb la figura de Cristòfor Colom, destacant el seu error de càlcul sobre la mida de la Terra que el va portar a descobrir Amèrica pensant que havia arribat a l'Àsia.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
29'
Salut de l'esquena: Anatomia, patologies i solucions
Anatomia de l'Esquena i la Columna L'esquena es divideix en quatre parts fonamentals, cadascuna amb característiques i funcions específiques: • Cervicals: Formades per set vèrtebres que aguanten el pes del cap. • Dorsals: Consta de 12 vèrtebres situades a l'alçada de les costelles, a la part central. • Lumbars: Són les 5 vèrtebres més grosses i fortes, responsables d'aguantar el pes del tronc i els braços, però també les que més pateixen. • Sacre i Coxis: Vèrtebres fusionades a la base de la columna; el coxis és la part final i és especialment sensible als cops. Els Discos i la Mèdula L'estructura vertebral inclou els discos, que actuen com a amortidors elàstics per absorbir els impactes del moviment. A més, la columna té la funció vital de protegir la mèdula espinal i els nervis que surten cap a les extremitats. Patologies Comuns i el seu Origen El podcast repassa els problemes més habituals que afecten la població: • Contractures musculars: El múscul perd elasticitat i s'agarrota, sovint a causa de l'estrès o el fred. • Èrnies discals: Es produeixen quan el teixit del disc surt del seu lloc i prem un nervi, provocant dolor o ciàtica. • Pinçaments: Compression d'un nervi que activa un mecanisme de defensa del cos ("quedar-se enganxat"). • Artrosi i Osteoporosi: Desgast del cartílag i pèrdua de consistència de l'os, especialment en gent gran. "El cos és extremadament intel·ligent i sovint fabrica dolors musculars com a mecanisme de protecció." Consells i Tractaments Casolans S'ofereixen diverses alternatives per alleujar el dolor de manera pràctica: • Escalfor: Molt eficaç per a les contractures. Es recomana l'ús de cataplasmes de patata bullida o esterilles elèctriques. • Exercici amb pilota: Ús d'una pilota de tenis a la planta del peu per relaxar les cadenes musculars o a l'esquena com a automassatge. • Moviment: Contràriament al que es pensa, el moviment suau és la millor prevenció contra l'artrosi. • Calçat: Es desaconsellen els talons alts i prims perquè accentuen la lordosi lumbar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
19'
El dolor: Mecanismes del cos i remeis naturals
Comprendre el dolor: El sistema d'alarma del cos En aquesta sessió amb el fisioterapeuta Felip Caudeta, s'explora la naturalesa del dolor com un sistema d'alarma essencial per a la supervivència. El dolor no és un enemic en si mateix, sinó un senyal que el cervell envia quan detecta que alguna cosa no funciona correctament, actuant de forma similar al pilot vermell d'un cotxe. Tipus de dolor Podem classificar el dolor segons el seu origen i la seva durada: Dolor Físic i Psíquic: Mentre el físic respon a lesions estructurals, el psíquic es manifesta sovint a través de somatitzacions, com contractures cervicals per estrès o erupcions cutànies per nervis. Dolor Agut: Una sensació intensa i ràpida (com una punxada). Dolor Crònic: Un dolor persistent o "sord" que acompanya la persona durant molt de temps. Funcionament del sistema nerviós L'expert utilitza la metàfora d'una autopista per explicar la transmissió neuronal: El tacte és la sensació més ràpida, el que ens permet reaccionar abans de cremar-nos. El dolor és la sensació més lenta; els seus senyals són com camions pesats que es poden "tapar" amb altres estímuls més veloços (com el copet que dóna una infermera abans de punxar). Les endorfines, conegudes com les hormones del plaer, són substàncies naturals que el cos fabrica per contrarestar el dolor. Remeis casolans i punts de pressió Es proposen diverses solucions pràctiques per a la gestió del dolor en l'àmbit domèstic: Cataplasma de patata: Bullir patates amb pell, aixafar-les amb sal i aplicar-les calentes (dins un drap) per alleujar dolors articulars o cervicals gràcies a la seva capacitat d'adaptació al cos. L'ou per als cops: Introduir un dit colpejat dins d'un ou fresc ajuda a desinflamar i calmar la molèstia. Acupressió (Punys d'acupuntura): Punt entre polze i índex: Ideal per al mal de queixal. Punt aspirina (al turmell): Situat entre l'os i el tendó d'Aquil·les, efectiu contra el mal de cap. Alimentació i respiració: El consum de verdures de fulla verda (riques en vitamina B) i la pràctica de respiracions abdominals lentes ajuden a calmar el sistema nerviós.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
23'
Usos terapèutics i aplicacions de l'argila
Beneficis i propietats de l'argila L'episodi aprofundeix en les propietats medicinals de l'argila, destacant la seva capacitat per descongestionar, cicatritzar, purificar i absorbir toxines. Es diferencia entre els tipus principals: • Argila verda: La més comuna, amb gran poder depuratiu. • Argila vermella: Molt utilitzada per a dolors inflamatoris. • Argila blanca: L'única indicada per a ser consumida (beguda). Preparació i eines És fonamental seguir unes pautes per no alterar les propietats del material: • No utilitzar mai estris de metall ni de plàstic; cal fer servir fusta o fang. • Barrejar l'argila en pols amb aigua, infusions (com la camamilla) o aigua amb sal de manera gradual, sense remenar bruscament per evitar grumolls. • Aplicar generalment en fred o tebi, mai calent. Tractaments específics Pell i salut bucal • Acné: S'aplica una mascareta d'argila verda sobre la cara fins que s'assequi. És crucial hidratar la pell posteriorment amb oli d'oliva o cremes. • Llagues a la boca: Es recomanen glops d'aigua argilosa (preparada amb argila blanca que ha reposat tota la nit). Dolors i problemes corporals • Artrosi i dolors articulars: Ús de cataplasmes o emplastos que s'han d'anar canviant a mesura que s'escalfen amb la calor del cos. • Hiperhidrosi (excessiva suor): Banys de peus amb argila espessa durant 30 minuts i, opcionalment, mastegar boletes d'argila si la causa és nerviosa. • Migranyes: Aplicació de cataplasmes fredes a la front, la nuca i, sorprenentment, sobre la zona del fetge per descongestionar la vesícula biliar. "L'argila té una estructura molt rica en minerals que suposa una aportació interessant per al cos." Contraindicacions i consells • Embarassades: Evitar aplicacions directes al ventre o a la zona lumbar. • Cames amb varius: Les aplicacions fredes i primes són beneficioses ja que estimulen el retorn venós. • Cal llençar l'argila utilitzada, ja que absorbeix les impureses del cos.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
26'
ZZ FELIP 2004-10-26
Introducció a la Geoteràpia En aquest episodi, el terapeuta Felip Caudet ens introdueix en el món de la geoteràpia, l'ús terapèutic de la terra i l'argila. Es destaca que és una eina de salut única, assequible i sovint oblidada, que tothom pot aplicar fàcilment a casa seva. Història i Context L'ús del fang no és una moda nova, sinó una pràctica mil·lenària: • Els egipcis l'utilitzaven tant per a la salut com per a embalsamar. • Els romans i grecs en feien un ús terapèutic regular. • En algunes cultures de Sud-amèrica, l'argila s'ha utilitzat tradicionalment com a aliment pel seu alt contingut mineral. • Durant la Primera Guerra Mundial, es va fer servir per combatre malalties intestinals com la disenteria. Propietats i Composició L'argila destaca per la seva riquesa en minerals essencials que també formen part del nostre cos: • Silici: Vital per a tendons, pell i ungles. • Calci i Magnesi: Fonamentals per als ossos. • Ferro: Component clau de la sang. Tipus d'Argiles segons el color Argila Verda: La més comuna. Ideal per a desintoxicar, mascaretes i problemes musculars. Argila Vermella: Alta en ferro, indicada per a dolors articulars i musculars. Argila Blanca: Molt especial, ja que és la que es pot ingerir per tractar trastorns interns. Aplicacions Pràctiques i Casolanes L'argila té capacitats de cicatrització, desinfecció i absorció de tòxics. "El fang és com un intercanvi: absorbeix les substàncies nocives de la pell i, a la vegada, allibera els minerals que ens fan falta." Preparació de l'Argila • Utensilis: Cal usar sempre recipients de vidre o fusta, evitant el plàstic i el metall per no alterar les propietats iòniques. • Temperatura: Es pot barrejar amb aigua freda o tèbia (mai calenta en excés). No s'ha d'escalfar mai al microones. • Usos curiosos: Més enllà de la pell, un got amb aigua i argila pot eliminar males olors de la nevera o l'olor de tabac en una habitació. Formes d'aplicació • Cataplasmes: L'argila es posa directament sobre la pell i es tapa amb un drap de cotó. • Emplastos: S'aplica l'argila i es deixa assecar directament a l'aire lliure.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
18'
Fisioteràpia i acupuntura: El camí cap a la salut holística
Introducció a les teràpies naturals i alternatives En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet ens apropa al món de la salut des d'una perspectiva integral. Es destaca la importància de buscar l'equilibri entre la medicina convencional i les anomenades medicines complementàries, posant èmfasi en el fet que el cos s'ha d'entendre com un tot. L'acupuntura: Una visió generalista L'acupuntura es defineix com una eina versàtil que no només actua sobre el dolor físic, sinó que també tracta: Problemes orgànics: Trastorns intestinals, menstruals i circulatoris. Problemes psíquics: Ansietat, estrès i fatiga mental. Lesions musculars: Esquinços de turmell i tensions cròniques. "L'acupuntura és una teràpia bastant completa que entén el cos com un tot, incloent-hi la part mental i psíquica." Prevenció, hàbits i responsabilitat personal Es discuteix com l'estil de vida modern afecta la salut, especialment en el rang d'edat de 30 a 50 anys. Els punts clau de la discussió inclouen: Hàbits nocius: Les males postures al sofà o a la feina provoquen dolors a les cervicals i l'esquena. La falta de temps: L'estrès i l'absència de temps per a un mateix són els principals enemics de la recuperació. L'autocura: La importància de dedicar 5 o 10 minuts diaris a fer estiraments o petits remeis casolans com aplicacions de fang. Col·laboració amb el metge: Caudet subratlla que aquestes teràpies no substitueixen el metge, sinó que hi han de col·laborar directament. Conceptes erronis i veritats sobre el tractament Dolor i por: Les agulles d'acupuntura són molt fines i pràcticament indolores; de fet, molts pacients no s'adonen quan ja han estat col·locades. Aprimament: El professional aclareix que l'acupuntura és una ajuda contra l'ansietat i per a l'eliminació de líquids, però no és una solució màgica sense una alimentació correcta. Professionalitat: Es recomana sempre buscar centres oficials i professionals amb formació extensa per evitar riscos innecessaris.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Discurs de Cap d'Any de l'alcalde Joan Miquel Nadal
Missatge de Cap d'Any a la ciutadania L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, s'adreça als tarragonins i tarragonines a través de Tarragona Ràdio per fer un balanç de l'any que acaba i plantejar els reptes del nou any 2005. El discurs es centra en la cohesió social, el progrés urbanístic i la capitalitat de la ciutat. Balanç de l'any i compromís amb els barris L'alcalde repassa els moments dolços i amargs de l'any anterior, destacant: - La voluntat de tirar endavant el Pla Integral de Camp Clar malgrat no comptar amb subvencions externes. - L'assumpció de responsabilitats davant temes conflictius com Terrescavades, afirmant que es treballa per solucionar-ho. - El reconeixement a la ciutadania que es compromet amb el dia a dia de la ciutat. Projectes de futur i cohesió urbanística Per als propers anys, es defineixen diversos eixos estratègics per al creixement de Tarragona: - La transformació de la façana marítima i el desenvolupament del projecte de Ponent. - L'arribada d'un gran centre comercial i la construcció de la Ciutat Judicial. - L'aposta per projectes urbanístics que connectin definitivament els barris amb el centre urbà. Solidaritat i drets socials L'alcalde subratlla la importància d'una ciutat que no deixi ningú enrere, posant el focus en col·lectius específics i problemàtiques actuals: - Atenció a la gent gran, persones amb discapacitat i joves. - Lluita contra la violència de gènere i l'alcoholisme. - Respecte pels drets de les parelles homosexuals. "Vull una Tarragona capital i solidària." Desitjos i civisme Finalment, Nadal demana per als Reis d'Orient una millora en el diàleg polític i més civisme ciutadà (especialment pel que fa a la tinença de gossos), reafirmant la condició històrica de Tàrraco capital.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Recollida de material a Tarragona per a Tailàndia
Emergència a Tailàndia: Crida a la solidatitat L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha iniciat una campanya de recollida urgent de material per ajudar les víctimes del tsunami al sud-est asiàtic. Segons ha explicat el voluntari Juan Castro, la iniciativa sorgeix d'una petició directa de l'ambaixador espanyol a Tailàndia. Materials sol·licitats Es demanen articles específics per cobrir les necessitats d'higiene i salut a la zona afectada: * Pastilles de sabó: És la demanda principal per als ciutadans. * Aigua mineral: Preferiblement en ampolles d'un litre i mig. * Material sanitari: Primers auxilis, lleixiu i sudaris. Punts de recollida i logística Els voluntaris es troben a la Rambla Nova, a l'alçada de l'estàtua dels Despullats, amb una unitat mòbil. La campanya s'ampliarà properament a les portes de grans centres comercials de la ciutat per facilitar les donacions. Tot i que el viatge cap a Tailàndia estava previst inicialment per a avui, s'ha ajornat per tal d'agrupar tot el material recollit i poder muntar un hospital de campanya a la destinació. "Actualment tenim ja recollits gairebé mil sudaris donats per sanatoris de tota la província." Entitats col·laboradores L'entrevistat destaca la col·laboració del Joan XXIII, clíniques i mútues, tot i lamentar la falta de suport d'algunes institucions hospitalàries locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
28'
Josep Lluís Montesinos i l'èxit de 'Final'
Introducció al món del curtmetratge El cineasta tarragonès Josep Lluís Montesinos visita el programa per desgranar l'intens procés de creació que s'amaga darrere d'un curtmetratge. Destaca que, tot i la seva curta durada (entre 12 i 20 minuts), requereix sovint un any sencer de feina que inclou preproducció, cerca de recursos, localitzacions i càsting. El procés creatiu i el guió Montesinos explica que la clau de qualsevol projecte és una bona idea original. • El procés de selecció d'idees pot durar mesos, descartant propostes fins a trobar la definitiva. • Tot i ser un cinema d'autor, busca sempre l'equilibri amb una certa comercialitat perquè el públic entengui la història. • El guió és la base on l'autor té total llibertat creativa. 'Final': Humor negre i reconeixement internacional L'eix central de l'entrevista és el seu multipremiat curt Final, una obra que aborda el tema del suïcidi des de l'humor negre. Impacte i premis Durant el 2004, el curt ha tingut un recorregut extraordinari: • Guardonat com a millor curtmetratge al Festival Internacional de Sant Sebastià. • Reconeixement com a Nou Talent FNAC. • Premi al millor guió al Festival Nacional de Cinema Jove de Saragossa. • Èxit internacional amb premis a països com el Perú (Quimera de Plata). "El món del curtmetratge és una malaltia: quan t'acabes de gastar tots els teus diners en un, al cap d'un any en tornes a fer un altre pel pur plaer de la il·lusió." Producció i realitat del sector El director destaca la magnitud del projecte Final, on van participar 90 actors i més de 300 figurants. Les localitzacions es van centrar a Tarragona, incloent llocs emblemàtics com el Pont del Diable. Aspectes econòmics i futur • El cost del curt va ser d'uns 3 milions de pessetes, una xifra modesta que ha resultat molt rendible gràcies als premis. • Montesinos reflexiona sobre el risc en el cinema espanyol i la necessitat de més ajudes per a històries trencadores. • Per al 2005, el cineasta ja treballa en el guió del que podria ser el seu primer llargmetratge.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Activitats de Cap d'Any a Tarragona i el Bany de Sant Silvestre
Celebració de la Fi d'Any a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona assumeix l'organització del tradicional Bany de Sant Silvestre amb l'objectiu de garantir-ne la continuïtat i potenciar la participació ciutadana. Al llarg de la conversa, es detallen els preparatius per al darrer dia de l'any i el llegat de la societat civil en aquests actes. El Bany de Sant Silvestre Relleu organitzatiu: Després de 20 anys a càrrec dels amics de Joan Cerón, l'Ajuntament agafa les regnes per cercar un relleu generacional i una major participació. Perfil dels banyistes: Històricament, unes 150 persones hi participen, moltes de les quals es banyen durant tot l'any. Es vol obrir l'activitat a tota la ciutadania, independentment de si són esportistes o no. Condicions i seguretat: L'aigua sol estar entre els 13 i 15 graus. Es recomana precaució en sortir de l'aigua per evitar refredats, i hi haurà presència preventiva de la Creu Roja. L'Agenda del 31 de Desembre L'agenda del darrer dia de l'any es presenta plena d'activitats tradicionals i esportives: 1. L'Home dels Nassos: Sortirà a les 12:00 h des del Pla de la Seu. S'ha aclarit que no arribarà per mar, tot i les bromes inicials. 2. Bany Popular: A la una del migdia a la platja del Miracle o la Comandància. 3. Cursa de Sant Silvestre: Per als més actius, durant la tarda s'organitza la cursa a càrrec dels fondistes locals. Comiat de l'Any i Bons Desitjos L'entrevista conclou amb un intercanvi de desitjos per a l'entrada de l'any 2005, destacant la importància de la salut i les bones notícies. "Esperem seguir comptant amb la participació de tots ells per aconseguir aquesta foto tan bonica de més de 100-150 persones banyant-se en ple hivern."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
29'
Balanç d'un any del Govern Tripartit a Tarragona
Balanç Polític i Gestió del Territori El delegat del govern a Tarragona, Javier Sabater, analitza el primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). Subratlla que l'arribada d'aquest executiu ha representat la normalització democràtica de Catalunya després de 23 anys sense alternança. Coordinació Territorial Respecte a la cohesió interna del govern a les comarques tarragonines: • No hi ha hagut friccions rellevants entre els delegats territorials de diferents partits. • S'ha mantingut una coordinació mensual constant, fins i tot a l'agost. • El repte pendent és la descentralització real de l'administració per evitar viatges innecessaris a Barcelona. Relacions amb l'Ajuntament de Tarragona Sabater es mostra crític amb l'actitud de l'alcalde de la ciutat, assenyalant una manca de recepció positiva a les propostes de la Generalitat. Projectes Culturals i Patrimonials • Museu Nacional Arqueològic: Es busca desbloquejar el projecte amb el govern de l'Estat. Sabater demana diàleg sobre la ubicació, sigui a la Tabacalera o prop de l'actual seu. • Teatre Romà: S'anuncia que es traurà el projecte museístic del calaix sense esperar a la darrera sentència judicial per guanyar temps. • Patrimoni de la Humanitat: Voluntat de coordinar accions no només a la ciutat, sinó a tot el conjunt monumental (Constantí, Altafulla, etc.). Equipaments i Urbanisme L'entrevista repassa diversos punts de fricció i projectes estratègics: • Edifici de la Chartreuse: La Generalitat paga una quantitat mensual elevada per un espai que l'Ajuntament vol, però no s'arriba a un acord de compensació. • Escola Oficial d'Idiomes: Sabater reclama que l'Ajuntament cedeixi formalment els terrenys per iniciar els tràmits, ja que les promeses verbals no s'han materialitzat. • Ciutat Judicial: Es planteja la possibilitat d'ubicar els jutjats a la Tabacalera com una solució racional i econòmica. "No voler parlar de les coses és el pitjor que pot passar; necessitem solucions conjuntes per als temes pendents." Comerç, Seguretat i Barris Grans Superfícies Es confirma la suspensió de llicències per a grans superfícies un any més, cosa que afecta l'arribada d'El Corte Inglés. L'objectiu és protegir el comerç petit mentre es modernitza i s'aprova un nou pla d'equipaments. Llei de Barris i Seguretat • Camp Clar: Sabater nega amiguisme en la denegació de l'ajut i insta l'Ajuntament a tornar-se a presentar al febrer. • Mossos d'Esquadra: Es preveu avançar el desplegament total a Tarragona al 2007 i es destaca la incorporació de 100 agents per a tasques d'investigació, més enllà de la simple presència visual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-12-29 ROSA MªABADIA.ESPLAIS FUNDA.LA
Nadàlia: Una Aliança Intergeneracional El programa Nadàlia, impulsat per la Fundació La Caixa, és una iniciativa consolidada que busca unir generacions a través de les noves tecnologies. Segons explica Rosa Maria Badia, gestora social dels esplais, el projecte se centra en l'intercanvi de coneixements entre persones grans voluntàries i nens durant períodes clau com el Nadal o l'estiu. Eixos Principals del Programa Alfabetització Digital: Els participants aprenen a navegar per internet, enviar correus electrònics i utilitzar plataformes educatives. Intercanvi de Rols: Tot i que els grans actuen com a voluntaris, sovint els nens (a partir de 8-10 anys) acaben ensenyant als avis, creant un estímul positiu per a la gent gran. Recursos Educatius: L'ús de portals com Educàlia (per a nens i secundària) i el Club Estrella (per a gent gran), on es realitzen tallers, concursos de fotografia i creació de postals digitals. Beneficis per a la Gent Gran L'experiència va més enllà de la tècnica; és una eina contra la soledat i el sedentarisme: "És una altra manera de relacionar-se que no faries a casa, perquè miraries la tele i no faries res més. La tele és mirar, no és interactiva." Per a molts avis, l'ordinador és una porta per comunicar-se amb familiars llunyans o per sentir-se valorats i recordats a través de la recepció de postals digitals. A més, la paciència dels avis ajuda els nens a gestionar la immediatesa del món digital. Ubicació i Participació Les activitats es realitzen als esplais de la Fundació La Caixa, recognoscibles per la seva emblemàtica estrella. A la província de Tarragona, destaquen els centres de: * Tarragona ciutat: Sant Magí i Sant Pere i Sant Pau. * Altres localitats: Salou, Vila-seca, Reus, Falset i les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
2004-12-29 REPOR PESSEBRES
El Pessebre: Una Tradició Viva a Tarragona El pessebre, una tradició iniciada per Sant Francesc d'Assís al segle XIII, continua sent un element central del Nadal a Catalunya. Aquesta ruta ens descobreix tres exposicions emblemàtiques a la ciutat de Tarragona que mostren des de la tradició més local fins a la diversitat internacional. 1. El Pessebre de la Colla dels Xiquets de Tarragona Situat al carrer Sant Antoni, destaca per la seva complexitat tècnica i realisme: Dimensions impressionants: Utilitza més de 1.000 litres d'aigua, 600 kg de pedra i 300 figures. Efectes especials: Incorpora un muntatge electrònic amb motors i temporitzadors per a rius, molins que giren i olles que treuen fum. Detalls locals: Inclou una font amb la insígnia de la colla castellera i referències al Priorat amb vinyes i marges de pedra seca. Figures d'autor: Compta amb peces del figuretaire Carles Delgado i d'escoles com Olot i Barcelona (Martí Castells). 2. L'Associació Pessebrista de Tarragona Ubicada al carrer Girona, presenta una mostra d'onze diorames amb un enfocament més artístic i acadèmic: Rigor i perspectiva: Es prioritza la proporció i l'estudi històric de les escenes. Diorames destacats: Des d'una ambientació al temple de Luxor (Egipte) fins a escenaris locals com el Carrer Jueu de Tarragona. Innovació: Destaca el primer diorama realitzat íntegrament per dones pessebristes a la ciutat. Elements curiosos: El pessebre dels reis d'Orient inclou un estel mòbil que creua el cel de tant en tant. 3. Pessebres d'arreu del món a la Diputació Una exposició al pati del Palau de la Diputació que recull cent peces de la col·lecció del Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar: Diversitat internacional: Pessebres de 30 països diferents de gairebé tots els continents. Peces singulars: > "Un pessebre de Polònia que és una reproducció de l'església de Santa Maria de Cracòvia, fet amb paper de plata de colors." Adaptació cultural: Mostra com cada cultura adapta el naixement al seu entorn, com els pessebres tallats en fusta d'Uganda o l'estil naïf de Rosa Ramalho a Portugal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Debut de la Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona
Estrena de la Banda Simfònica al Teatre Fortuny Aquest vespre, a les 22.00 h, el Teatre Fortuny de Reus acollirà el debut oficial de la Banda Simfònica dels centres d'ensenyament musical de la Diputació de Tarragona. Segons explica el seu director, Joan Ramon Reverter, el projecte és una iniciativa educativa pionera que uneix més de 100 joves músics procedents dels conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa. Caràcter i Objectius del Projecte Naturalesa Simfònica: La banda destaca per la seva gran dimensió i per l'addició d'instruments de corda a la base tradicional de vent i percussió. Finalitat Educativa: L'objectiu principal és permetre que els alumnes (d'entre 12 i 20 anys) accedeixin a un repertori variat i complex que difícilment podrien abordar de forma individual als seus centres. Col·laboració Territorial: El projecte és fruit del treball conjunt de professors dels tres conservatoris de la província. Programa del Concert El repertori seleccionat per a l'estrena es divideix en dues parts clarament diferenciades: Música per a banda: Inclou un pasdoble, un vals de jazz suite, fragments del musical The Phantom of the Opera i l'obra original Ross Roy de Jacob de Haan. Música clàssica i ballable: Una segona part dedicada íntegrament a la família Strauss, amb valsos i polques cèlebres com El Danubi Blau. "El projecte neix amb una forta vocació educativa per oferir als joves una experiència musical de gran format que els seus centres, de manera individual, no els podrien proporcionar." L'entrevista conclou destacant la motivació dels alumnes i l'aposta institucional de la Diputació per la formació musical de grau mitjà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Els Pastorets de Tarragona: Humor i Tradició al Teatre Metropol
Els Pastorets de Tarragona: Una versió renovada En Jordi Gómez, representant de la companyia La Golfa, presenta la versió dels Pastorets que es representarà aquest cap de setmana al Teatre Metropol. Aquesta adaptació, escrita per l'actual conseller en cap Josep Bergalló, es diferencia del clàssic de Folch i Torres per la seva agilitat i la introducció d'elements contemporanis. Humor i Sàtira Política L'espectacle destaca per mantenir l'essència tradicional però amb una forta càrrega d'actualitat: Dosi d'humor per a adults: S'inclouen crítiques i bromes sobre la política municipal, nacional i estatal. Visió per a infants: Lluquet i Rovelló adopten un estil més proper al clown o pallasso, oferint un humor molt visual. Aparicions virtuals: L'obra comença amb una presidenta de la Generalitat explicant la història a través de la televisió, en lloc de la tradicional àvia. Producció i Tècnica La companyia ha treballat per oferir un espectacle dinàmic conegut per: Música en directe: Enguany s'utilitza un teclat/piano i cantants en viu per crear una sonoritat diferent. Col·laboració local: Participació de l'Acadèmia de Dansa Marmet per a les escenes de l'infern i els pecats capitals. Ritme frenètic: S'ha reduït la durada a unes dues hores (incloent la mitja part) per adaptar-se als gustos actuals del públic. "És un espectacle que cada any l'intentem variar una miqueta perquè sigui atractiu a la gent que encara no ens ha vist i també als que ens veuen cada any." Participació del públic i sorteig Durant l'entrevista, s'han repartit sis entrades gratuïtes entre els oients de Tarragona Ràdio que han estat capaços d'identificar personatges secundaris de l'obra com Sant Gabriel, la Verge Maria o Sant Josep.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Missió d'ajuda de Protecció Civil de Tarragona al sud-est asiàtic
Expedició humanitària tarragonina davant la tragèdia del tsunamis Arran del devastador terratrèmol i posterior tsunami al sud-est asiàtic, un equip de vuit voluntaris de Protecció Civil de Tarragona es prepara per desplaçar-se a la zona de Phuket, Tailàndia. L'objectiu de la missió és oferir tasques de rescat, logística i assistència sanitària en una catàstrofe que ja supera les 24.000 víctimes mortals. Detalls de l'operatiu de rescat L'equip tarragoní està format per perfils especialitzats per afrontar la crisi: 4 guies canins amb gossos ensinistrats per a la recerca de persones. 4 efectius sanitaris i experts en logística de campanya. L'enviament inclou medicines i material de primers auxilis proporcionat per diverses entitats hospitalàries i locals. Logística i incerteses de la missió Àlex Ruiz, membre de l'expedició, destaca que, tot i tenir el material a punt, la principal dificultat és la confirmació del vol des de Barcelona a causa de la complexitat de carregar tot l'equipament logístic. Tot i l'experiència prèvia en desastres a Algèria o el Marroc, Ruiz admet la duresa psicològica de la situació: "És difícil i complicat treballar amb gent que ho està passant tan malament... t'esperen imatges de cossos sense vida que has de treure." Crida a la solidaritat ciutadana L'episodi clou amb una crida urgent a la col·laboració econòmica a través de la Creu Roja Internacional, que ha habilitat comptes corrents a les principals entitats bancàries per canalitzar l'ajuda humanitària cap a les zones afectades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Perspectives econòmiques i reptes de Tarragona pel 2005
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), fa un balanç del 2004 i exposa els reptes estratègics per al territori. Estratègia i infraestructures Cabré reflexiona sobre la decepció que va suposar no ser seu de l'Expo 2015, però ho veu com una oportunitat per crear un pla estratègic a 25 anys. Considera que Tarragona ha de recuperar la seva capitalitat històrica mitjançant: * La privatització de l'aeroport de Reus per guanyar agilitat i competitivitat davant la gestió estatal. * L'aposta pels vols de baix cost com a model de futur per a la mobilitat regional. * La millora urgent de les infraestructures, destacant el tercer carril de l'AP-7 i la millora de la N-240. El Consorci del Camp i la política local L'entrevistat es mostra crític amb el funcionament actual del Consorci del Camp de Tarragona, afirmant que necessita una redefinició profunda per ser operatiu i evitar morir per inactivitat. Defensa la creació d'una veritable àrea metropolitana que aglutini els 400.000 habitants del territori per assolir una "massa crítica" competitiva a nivell europeu. "L'acord entre els polítics per sobre dels colors partidistes és el punt més important per situar Tarragona al món." Perspectives econòmiques Malgrat els canvis polítics amb el govern tripartit, Cabré valora el 2004 com un any molt bo, impulsat pel turisme, la química i el sector de la construcció. De cara al 2005, preveu un creixement econòmic positiu seguint l'estela de la recuperació a Europa, sempre que es deixi treballar els empresaris sense intervencionismes excessius.