Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1129-1152 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Selectivitat de setembre a Tarragona: Preparatius i Proves
Segona convocatòria de la Selectivitat a Tarragona Un total de 325 estudiants de la demarcació de Tarragona s'enfronten a partir de demà dimarts a la convocatòria de setembre de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Aquesta segona oportunitat s'adreça principalment a alumnes que van suspendre al juny o a aquells que volen millorar la seva nota de tall per accedir a carreres específiques. Detalls Logístics i Participació Tribunals: S'han establert dos tribunals; un a la Facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona i l'altre a la Facultat de Ciències Econòmiques de Reus. Assistència: S'espera que hi participi entre el 95% i el 97% dels matriculats, ja que alguns alumnes opten per altres vies abans de l'examen. Procedència: El gruix d'estudiants prové principalment de les comarques del Tarragonès i el Baix Camp. Calendari de l'Examen "Demà és el dia de les llengües: castellà, català i llengua estrangera, bàsicament l'anglès." L'estructura de les proves es divideix en tres jornades: Dimarts: Fase comuna amb les matèries lingüístiques. Dimecres: Assignatures obligatòries de modalitat segons l'itinerari de batxillerat. Dijous: Proves específiques, incloent les matemàtiques, que segueixen sent l'assignatura més temuda pel seu grau d'abstracció i dificultat històrica. Gestió del Nerviosisme i Accés Un aspecte fonamental destacat per la directora Maria Bargalló és la gestió emocional. Els membres del tribunal tenen la tasca de calmar els alumnes, que sovint arriben amb alts nivells d'ansietat el primer dia. També s'aclareix que els alumnes de Cicles Formatius de Grau Superior poden accedir a la universitat directament amb la seva nota mitjana, sense necessitat de realitzar la selectivitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
25'
2004-09-06 JORDI SURIÑACH.SORTEIG CONCURS
Resum de l’activitat castellera del cap de setmana El periodista Jordi Sorignac repassa un cap de setmana marcat per la recuperació de les grans estructures i el compte enrere per al Concurs de Castells. S’han destacat actuacions a la Torre d’en Barra, Sabadell i fora del Principat. Actuacions destacades • Xiquets de Tarragona: Han tornat a demostrar la seva categoria descarregant el 3 de 8 i el 4 de 8 fora de la ciutat, un fet que no passava des del 2002. • Nois de la Torre: Han recuperat el nivell assolint dos castells de set en una mateixa diada (4 de 7 i 3 de 7 carregat), mostrant un treball tècnic molt seriós. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han mantingut la seva ratxa amb el 5 de 8, una estructura que dominen amb una regularitat absoluta (més de 50 de consecutius), i que augura un bon 5 de 9 amb folre pel concurs. • Minyons de Terrassa: A Sabadell han firmat l'únic castell de nou del cap de setmana amb el 3 de 9 amb folre i han captivat el públic fent girar un pilar de sis. El Sorteig del Concurs de Castells a Tarragona Dissabte es va celebrar al Teatre Metropol la gala del sorteig d'ordre d'actuació per al certamen del proper 3 d'octubre. El format, a l'estil Champions League, ha donat més visibilitat i solemnitat a l'acte. Ordre d'actuació i estratègia • La Colla Vella de Valls ha estat la gran afavorida, ja que actuarà l'última de les colles grans, permetent-los actuar segons el que facin els seus rivals directes. • Els Castellers de Vilafranca apareixen com els favorits indiscutibles per la seva regularitat i el domini de la Torre de nou amb folre i manilles. • S'ha debatut la importància de la ubicació a la plaça, buscant la proximitat de "colles amigues" per a la col·laboració en les pinyes. "Sortir darrere de Vilafranca ens permet veure-les venir i decidir l'estratègia en funció del que ells facin." Participació especial i el jurat • Els Xiquets del Serrallo van ratificar la seva participació a última hora en assemblea per un estret marge de vots. • Josep Bargalló, actual conseller en cap, exercirà de president d'honor del jurat, deixant la seva tasca habitual d'speaker per motius institucionals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Entrevista a Francesc Vallès sobre els Pressupostos de l'Estat 2005
Prioritats i Reptes dels Pressupostos Generals de l'Estat 2005 El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, analitza el nou curs polític posant el focus en la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2005. L'entrevista destaca el caràcter eminentment social dels comptes i la voluntat de corregir els dèficits acumulats en legislatures anteriors. Eixos Principals del Pressupost Polítiques Socials: Es preveu un augment del 6% en les pensions més baixes, una ampliació significativa de les ajudes per a l'accés a l'habitatge (de 200.000 a 500.000) i la creació de 25.000 noves beques. Inversions en Infraestructures: S'admet que el 96% de la inversió per al 2005 està hipotecada per decisions del govern anterior del Partit Popular, fet que limita el marge de maniobra immediat. Territorialitat i Competitivitat: L'objectiu és que la inversió a Catalunya s'equipari al seu pes en el PIB espanyol, aproximadament un 18,5%. Actuacions Específiques a les Comarques de Tarragona Vallès detalla diverses infraestructures clau per al territori que seran prioritàries durant la legislatura: 1. Nova cultura de l'aigua: Inversió de 215 milions d'euros en el programa Agua com a alternativa al Pla Hidrològic Nacional. 2. Xarxa ferroviària: Impuls simultani de l'Alta Velocitat (AVE) per al 2006 i la millora necessària de la xarxa de Rodalies. 3. Carreteres i Aeroport: Acceleració del Pla Director de l'Aeroport de Reus i millores a la N-340 i l'autovia Tarragona-Montblanc. Clima Polític i Negociacions L'entrevistat subratlla el canvi de "talant" del nou govern de Rodríguez Zapatero, basat en una negociació transparent i pública: "És un pressupost que té com a prioritat corregir desigualtats i que s'aprovarà mitjançant una negociació parlamentària a dues bandes, pública i transparent." Respecte al paper de Convergència i Unió (CiU), Vallès es mostra crític amb les seves demandes sobre la façana marítima de Tarragona, considerant-les propostes electoralistes sense suport tècnic previ, i recorda que el seu pes polític actual a Madrid és de grup de l'oposició.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Judici a Fernando Adalit pel cas Gloria Sanz
Inici del procés judicial a l'Audiència de Tarragona Aquest matí ha començat la constitució del jurat popular per al judici contra Fernando Adalit, acusat de l'assassinat de la metgessa tarragonina Glòria Sanz. El procés se celebra a la secció segona de l'Audiència Provincial de Tarragona sota una gran expectació mediàtica. Detalls de la selecció del jurat S'han citat inicialment una trentena de persones, de les quals només 21 han participat finalment en la selecció. El jurat definitiu estarà format per 11 persones (9 titulars i 2 suplents). Es preveu que la vista oral comenci demà i s'allargui durant tota la setmana. Peticions de penes i antecedents El Ministeri Fiscal i l'acusació particular demanen 18 anys de presó per un delicte d'assassinat. S'exigeix una indemnització de 300.000 euros per a la família de la víctima. "El viatge de tornada des d'Holanda va ser el moment en què l'acusat va confessar l'autoria als agents i la ubicació del cadàver." Crònica dels fets (2003) La desaparició de la jove va tenir lloc el 18 de gener de 2003. Després d'una discussió al seu domicili, l'acusat presumptament la va colpejar i escanyar. Fernando Adalit va fugir a Holanda, on va ser detingut el 5 de febrer. El cos de la víctima va ser localitzat el 10 de febrer en una zona boscosa de Vallirana, després de la confessió de l'agressor durant l'extradició.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Excavacions i Reinterpretació del Fòrum de la Colònia a Tarragona
Projecte de Recerca Arqueològica al Fòrum de la Colònia L'entrevista amb David Vivó, professor de la Universitat de Girona i codirector de les excavacions, detalla la segona fase del projecte al Fòrum de la Colònia de Tarragona. Aquesta intervenció busca reinterpretar les excavacions antigues realitzades per Serra i Vilaró als anys 20, utilitzant metodologies actuals per completar el coneixement d'aquest espai central de la Tarraco romana. Objectius i Troballes Principals Actualització de la planta general: S'està elaborant un planell nou que substitueix el de fa 80 anys, integrant detalls que anteriorment no es consideraven prioritaris. Evolució de la Basílica: S'han identificat tres fases constructives diferents, cosa que demostra que l'edifici va ser ampliat i adaptat a les noves necessitats al llarg del temps. Troballes d'habitatges republicans: Sota de les estructures monumentals, s'han localitzat paviments de signínum decorats amb tesel·les, que pertanyen a les primeres cases romanes de la ciutat. La Funció del Fòrum en la Vida Romana El fòrum no era només un espai físic, sinó el centre espiritual i civil de la colònia. Vivó destaca que Tarragona era considerada una "extensió de Roma a 3.000 km de distància". En aquest espai se situaven els dos pilars de la societat: L'Edifici de la Basílica: Un espai polivalent cobert on es realitzaven negocis, política i, sobretot, el poder judicial (tribunal del pretor). L'Àrea de Culte: On es localitzen els temples dedicats als déus protectors de la ciutat. "La basílica és l'espai cobert més gros que hi ha en una ciutat... d'aquí que, molts anys més tard, els cristians fessin servir la basílica romana per al seu nou tipus de culte." El Futur del Patrimoni a la Part Baixa El projecte s'emmarca en la voluntat de l'Ajuntament de Tarragona de potenciar la part baixa de la ciutat, creant un nou circuit turístic que connecti el fòrum, el teatre i altres restes. L'objectiu final és fer una museografia moderna basada en dades científiques actualitzades per fer el jaciment més entenedor per al públic general.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Nous contenidors soterrats a Tarragona i polèmica pel parc eòlic
Resum de l'entrevista a l'Agustí Mallol a Tarragona Ràdio En aquesta connexió exterior des de la Plaça Verdaguer, s'analitzen les darreres iniciatives en matèria de medi ambient i gestió de residus a la ciutat, així com el debat sobre les energies renovables al litoral tarragoní. Gestió de Residus: Contenidors Soterrats L'Ajuntament de Tarragona ha presentat una nova illeta de quatre contenidors soterrats que uneix la plaça Verdaguer amb el carrer Girona. Els punts clau d'aquest projecte són: Tecnologia: Sistema hidràulic que facilita l'elevació per a la recollida diària, el mateix que s'utilitza a la Plaça de la Font. Expansió: Es preveu la instal·lació de quatre illetes més abans de final d'any en zones com Prat de la Riba, Ramon i Cajal i el casc antic (entorn del pàrquing Jaume I). Cost zero: Les instal·lacions formen part de les millores de la contracta amb l'empresa Fomento, sense cost directe per al consistori. Subvencions europees: L'ajuntament ha sol·licitat 900 milions de pessetes a Brussel·les per soterrar el 70% dels contenidors de les zones més emblemàtiques i crear deixalleries fixes als barris. Polèmica pel Projecte de Parc Eòlic Marí El conseller de Medi Ambient, Agustí Mallol, ha expressat el seu ferm rebuig al projecte de parc eòlic a la costa de Tarragona, basant-se en diversos arguments: Impacte en el sector pesquer: Mallol alerta que la instal·lació suposaria la "ruïna" per als pescadors del Serrallo. Impacte mediambiental i visual: Preocupació per l'afectació a la fauna marina i a les aus de pas, així com pel valor del patrimoni de la humanitat de la ciutat. Alternativa fotovoltaica: Proposa com a alternativa l'ús de plaques solars en els més de 20.000 metres quadrats de sostre de les naus del Port de Tarragona. "No estic en contra de les energies renovables, però el lloc on es vol ubicar pot perjudicar greument el sector pesquer i la imatge de la ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Primera Mostra de Serveis i Comerç a Sant Pere i Sant Pau
Impuls al comerç de proximitat L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Rafael Domingo, representant del sector comercial i propietari de Labo Soft, detalla la celebració de la primera mostra de serveis i comerç al barri de Sant Pere i Sant Pau. L'esdeveniment coincideix amb les festes del barri i té com a objectiu principal visibilitzar l'oferta local davant els veïns i els col·lectius flotants de la zona. Objectius Estratègics Els organitzadors busquen assolir fites clau per al futur econòmic del barri: * Fidelització del client: Evitar que els residents marxin al centre de Tarragona o a grans superfícies per inèrcia. * Captació del públic universitari: Atraure els estudiants del Campus Sescelades de la URV que passen moltes hores al barri. * Assessorament personalitzat: Diferenciar-se de les grans cadenes mitjançant el tracte directe i l'expertesa professional. "Moltes vegades desconeixem el que tenim al costat de casa; el petit comerç ofereix una confiança i un tu a tu que no trobes a les grans superfícies." Detalls de l'esdeveniment La mostra s'ubicarà a la Rambla del barri i comptarà amb diversos estands i promocions especials: * Dates: Dissabte i diumenge. * Horari: De 10:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h. * Inauguració: Dissabte a les 12:00h. Futur de l'associacionisme L'entrevistat destaca que aquesta fira és el primer pas per a la creació d'una associació de comerciants forta. Segons Domingo, "la unió fa la força", i és necessari agrupar els empresaris locals per tenir més pes i capacitat de desenvolupar projectes futurs que beneficiïn tot el barri, que té una àrea d'influència de prop de 25.000 persones.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
26'
Entrevista a Marta Cid: Previsions del Nou Curs Escolar
Planificació i Infraestructures Educatives La consellera d'Educació, Marta Cid, analitza l'inici del curs escolar amb un enfocament especial en el Camp de Tarragona. Tot i l'increment d'alumnat, es preveu un inici tranquil gràcies a les mesures preventives preses pel Departament. Un dels temes crítics tractats és l'ús d'aules prefabricades. La consellera reconeix que, tot i que s'han reduït en uns 1.800 alumnes respecte a l'any anterior, encara n'hi ha un nombre considerable: • L'objectiu de les aules prefabricades ha de ser la transitorietat. • S'està treballant per evitar que generacions senceres d'alumnes cursin tots els estudis en mòduls. • Hi ha un pla d'inversió de 150 milions d'euros per a la legislatura destinat a infraestructures. Recursos Humans i Ràtios El Govern ha prioritzat l'increment de plantilles per sobre del creixement percentual de l'alumnat per millorar l'atenció directa. • S'aposta per una gestió descentralitzada on cada centre rep recursos segons la seva pressió real. • La mitjana de la ràtio al país se situa en 10,7 alumnes per professor, tot i que varia segons la complexitat del centre. Integració i Cohesió Social Es destaca el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, dotat amb 36 milions d'euros. Aquest pla busca la integració dels alumnes nouvinguts sense recórrer a la segregació. • S'han creat 66 aules d'acollida a les comarques de Tarragona. • L'escola actua com a pal de paller per a l'acollida de les famílies al barri. "Ens hi juguem moltíssim com a societat en la llengua i la cohesió social." Projectes Específics a Tarragona Ciutat Nou Institut a Bonavista-La Canonja Les obres d'aquest centre, qualificat com un deute històric, començaran de manera imminent un cop finalitzats els tràmits administratius. Escola Oficial d'Idiomes (EOI) La consellera expressa la voluntat de tancar un acord definitiu amb l'Ajuntament durant el mes de setembre. La proposta preferida és la ubicació al costat de l'Institut Martí Franqués, aprofitant un espai de 22.000 metres quadrats que permetria millorar les instal·lacions i mantenir la proximitat al centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Festes de Santa Tecla a Sant Pere i Sant Pau
Celebració de les Festes del Barri El barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau inicia aquest divendres les seves festes patronals en honor a Santa Tecla. En una entrevista amb Benjamí Pallejà, president de l'Associació de Veïns la Unió, es detallen les activitats d'un cap de setmana ple de tradició i participació ciutadana. Actes Destacats del Divendres i Dissabte La festivitat arrenca amb força el divendres amb el pregó de festes, que enguany va a càrrec del president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, veí conegut del barri. Divendres: Destaca la Revella a les 23:30 h amb el grup Quim Reserva, una formació amb membres del propi barri que assegura una gran afluència. Dissabte: El matí es reserva per a activitats esportives i infantils, com el futbol sala i una gincana. A la tarda, l'escola de ball Menchu i Montse actuarà abans de la tradicional cita amb la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Sopar de Germanor: Arriba a la seva 13a edició i es trasllada a la plaça de la tercera promoció, buscant ser el punt de trobada central per als veïns. Cloenda de Diumenge i Tradicions El darrer dia de festes combina cultura popular i activitats familiars: Cultura popular: Es durà a terme la 8a Trobada de Puntaires i la segona edició del popular intercanvi de plaques de cava. Cercavila: Comptarà amb la presència de gegants i grups d'animació com el Club Maginet i el grup jove Xerrinolle. Final de festa: Com és tradició, el diumenge clourà amb una cantada d'havaneres acompanyada de rom cremat i un espectacle de foc a càrrec de la colla de Diables. "El sopar de germanor és, com als pobles petits, el gran punt de trobada on tothom vol participar."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-09-02 FESTES BOSCOS TGN
Celebració de les Festes de Barri a Tarragona L'entrevista amb Ramon Joan Olamó, president de l'Associació de Veïns del Massa Vilar de Boscos, detalla la programació de les festes dels barris de Boscos de Tarragona i el Molnàs Residencial, que se celebraran del 10 al 12 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Activitats Destacades del Programa La celebració combina tradició, esport i una forat aposta per la gastronomia local: Divendres 10: Inici oficial amb una discoteca mòbil a mitjanit enfocada al públic jove. Dissabte 11: El dia central de la festa amb: Bicicletada popular a les 10:30 h per la zona de Masenric, un recorregut no competitiu i planer. Paella gegant per a més de 300 persones a càrrec de Juan de Loio. Competicions esportives de futbito i bàsquet. Sopar de germanor i revetlla popular amb el grup Doble R. Exhibicions de ball: sevillanes i belly dance (dansa del ventre). Diumenge 12: Jornada de cloenda amb: Inflables i activitats infantils. Recerca del tresor: un joc d'orientació amb brúixola pels carrers del barri per a joves d'entre 8 i 12 anys. Ball final amb el conjunt Blue Moon, centrat en música dels anys 60 i 70. Ubicació i Esperit de la Festa El centre neuràlgic de les activitats serà el carrer de l'Àliga, situat sota l'antic club de tennis del barri. El president subratlla la importància de la participació veïnal i convida tota la ciutat a gaudir dels actes: "La festa és per tothom, i la festa és per cada un de nosaltres. Us hi esperem."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Festes del Barri del Miracle 2024: Programa i Activitats
Presentació de les Festes del Miracle L'entrevista se centra en l'arribada de les festes del Barri del Miracle a Tarragona, que s'inicien aquest divendres i s'allarguen durant tot el cap de setmana. La Maria Dolors Naves, coordinadora de l'esdeveniment, explica els detalls d'una celebració que porta un mes de preparació intensa per part d'una junta formada per 14 persones. Programació Destacada Les activitats estan pensades per a totes les edats, amb una organització distribuïda per tasques individuals per garantir-ne l'èxit: Divendres: Comença amb un esplai infantil, missa de difunts, futbol sala i el pregó (que comptarà amb un autor local com a sorpresa d'última hora). La nit inclou música disco per als joves. Dissabte: Destaca pels jocs infantils, regates i el sopar de càtering (6 euros). L'actuació musical anirà a càrrec del grup local P40, seguida d'un karaoke. Diumenge: El darrer dia inclou les matinades, un esmorzar popular al mirador de la Via Augusta, lliurament de premis i l'homenatge a la gent gran. La festa clourà amb les tradicionals havaneres i rom cremat. Ubicació i Logística La majoria d'actes tindran lloc al mirador de la Via Augusta (alçada del número 43), un espai obert amb vistes al mar per convidar tant veïns com visitants que entren a la ciutat. "Volem que la festa no sigui només tancada al barri, sinó per a tothom qui hi vulgui participar." En cas de pluja, l'organització ja té previst traslladar els actes al local social de l'associació de veïns.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Preinscripció i oferta de cursos a l'EOI de Tarragona
Inici del curs a l'Escola Oficial d'Idiomes Amb el final de les vacances, l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) posa en marxa el procés de preinscripció per al curs escolar. La directora del centre, Yolanda Scott, detalla l'oferta formativa i els tràmits necessaris per als nous alumnes que vulguin aprendre llengües oficials. Oferta formativa i alumnat L'escola manté una oferta estable que inclou diversos idiomes i nivells: * Idiomes disponibles: Alemany, anglès, francès, català, castellà per a estrangers, àrab i rus. * Capacitat: Es preveu una xifra propera als 3.000 alumnes, amb una plantilla de 35 professors. * Places per a nous alumnes: Es reserven unes 800 places per a primer curs, ja que els nivells superiors s'omplen prioritàriament amb alumnes que promocionen. Procés de preinscripció i matriculació El procés és exclusivament presencial a la seu de la Rambla Nova. Els passos principals són: 1. Presentació de documents: Cal portar el DNI (original i fotocòpia). 2. Proves de nivell: Els alumnes amb coneixements previs poden fer un examen per accedir directament a cursos superiors. 3. Sorteig de lletres: Com que la demanda supera l'oferta, el dia 8 es realitza un sorteig públic de lletres per determinar l'ordre alfabètic de matriculació. "Fins a l'últim moment sempre hi ha una esperança; de vegades hi ha gent que no es matricula perquè l'horari no li combina i queden forats." Tendències en l'aprenentatge d'idiomes Scott assenyala que, tot i que l'anglès segueix sent l'idioma més sol·licitat, el mercat laboral actual exigeix el domini de segones i terceres llengües. S'ha detectat un interès creixent en idiomes com l'àrab (especialment entre professionals de l'ensenyament i la integració) i el rus.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
2004-09-01 SÍNDROME POSVACACIONAL
Entenent la síndrome postvacacional En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora què és realment la síndrome postvacacional. No es tracta d'una patologia mèdica, sinó d'un procés d'adaptació provocat pel canvi sobtat d'estil de vida en tornar a la rutina laboral. Símptomes i causes principals L'expert destaca que prop del 40% de la població experimenta algun tipus de malestar en tornar a la feina. Els símptomes més comuns inclouen: Físics: Cansament, mal de cap, alteracions digestives i trastorns del son. Emocionals: Irritabilitat, ansietat, nerviosisme i falta de concentració. Contextuals: El risc és més alt en persones que fan vacances molt llargues o que tornen a feines on no se senten valorades. "No estem onze mesos patint i un passant-nos-ho bé. Les persones necessitem activitat; l'avorriment cansa més que fer coses." Consells per a una tornada progressiva Per pal·liar aquests efectes, se suggereixen diverses estratègies pràctiques: Tornada anticipada: No arribar del viatge just el dia abans de treballar; és millor tornar 2 o 3 dies abans a casa per habituar-se a l'entorn. Gradualitat laboral: No intentar resoldre tots els problemes pendents el primer dia. Cal dedicar temps a ubicar-se i parlar amb els companys. Mantenir l'oci: Reservar espais per a activitats plaents durant la setmana laboral per no sentir que el lleure s'ha acabat definitivament. Finalment, s'adverteix que si els símptomes persisteixen o deriven en depressió (un 15% dels casos), és recomanable buscar ajuda professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Balanç de la temporada turística a la Costa Daurada
Anàlisi i perspectives del sector turístic Salvador Pellicer, president de la Federació Empresarial d'Hostaleria de la Província de Tarragona, analitza el tancament de l'agost i la situació general del turisme a la Costa Daurada. Malgrat el soroll mediàtic sobre una possible crisi, el sector mostra xifres de resistència. La polèmica del "turisme de borratxera" Pellicer qualifica de "desafortunades" les declaracions de la consellera Tura sobre el turisme de borratxera. Argumenta que: * Són fets puntuals localitzats en zones molt concretes (com Lloret de Mar) i no representen la generalitat del sector. * A la Costa Daurada predomina un turisme familiar que conviu amb una oferta d'oci nocturn sana i necessària. * El turisme de qualitat s'ha d'entendre com aquell que respecta les instal·lacions i el descans dels altres. Balanç d'ocupació i mercats Tot i que encara no es disposa de dades definitives, les primeres estimacions indiquen una estabilitat respecte a l'any anterior: * Agost: S'espera tancar amb una ocupació propera al 90%, xifra molt similar a la del passat exercici. * Mercats: El 45% és mercat nacional (Euskadi, Navarra, Aragó), mentre que en l'estranger destaca el britànic (58%), seguit del francès, alemany i rus. * Crisis: Més que una crisi de demanda, es parla de la necessitat de vigilar els marges comercials degut a les ofertes agressives de preu. Infraestructures: El gran fre El sector critica durament que les infraestructures obsoletes impedeixen el creixement i la millora de la qualitat: "No n'hi ha prou amb tenir grans hotels de 4 o 5 estrelles; necessitem infraestructures que permetin una comunicació fluida." Es denuncia el col·lapse constant de l'autopista i de la carretera N-340, que sovint espanta els turistes que s'allotgen a la zona de Tamarit o Tarragona ciutat cap a altres destinacions. Futur i Innovació Es planteja la diversificació com a estratègia clau, utilitzant la costa com a aparador per promocionar l'interior (Priorat, Terra Alta, Delta de l'Ebre). Així mateix, es destaca la creació del CISTO (Centre d'Innovació i Recerca) en col·laboració amb la universitat per adaptar les empreses a les noves formes de consum i comercialització per internet.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Crisi de parella postvacacional: la realitat dels divorcis
L'augment de les separacions després de l'estiu En aquesta conversa amb l'advocada experta en dret de família Laura Picó, s'analitza el fenomen de l'increment de divorcis en tornar de les vacances d'agost. Les estadístiques del Consell General del Poder Judicial assenyalen que una de cada tres parelles que trenquen la seva relació ho fan precisament en aquest període de setembre. Causes i perfils de la ruptura Segons l'experta, hi ha dos grups principals que impulsen aquestes dades: El grup del descobriment: Persones, sovint joves, que durant l'estiu s'adonen que existeix un món fora de la relació que portaven per inèrcia o "perquè tocava". El grup de la rutina trencada: Parelles que durant l'any funcionen per automatisme (feina, nens, tasques domèstiques) i que en trobar-se cara a cara les 24 hores del dia sense distraccions, s'adonen que no tenen res a dir-se. "Arriba l'estiu, es miren a la cara i tenen poques coses a dir-se. Els camins han divergit i les vacances actuen com a focus dels problemes latents." La importància de la convivència i la comunicació L'advocada destaca que la convivència és dura i que sovint s'arriba a la ruptura per una manca crònica de comunicació. Moltes parelles, especialment les dones segons la seva experiència al despatx, reclamen més estímuls i diàleg. Com a solució preventiva, proposa cultivar la relació durant tot l'any: Prioritzar la parella: Dedicar temps exclusiu sense fills, com ara un cap de setmana al mes o sopars a soles. Evitar l'acumulació de conflictes: No callar les petites coses per mantenir un fals "bon rotllo" que acaba sent una muntanya insostenible. El procés legal: Separació vs. Divorci Picó aclareix conceptes legals importants: * La separació no trenca el vincle matrimonial (permet reconciliació sense tornar-se a casar). * El divorci sí que trenca el vincle definitivament. Finalment, l'experta subratlla que el seu objectiu és sempre aconseguir acords amistosos, especialment quan hi ha fills, ja que el tràmit ja és prou dolorós emocionalment per a ambdues parts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
L'habitatge protegit i la nova pobresa a Tarragona
La problemàtica de l'habitatge social al Camp de Tarragona En aquesta conversa amb Jordi Navarro, delegat de l'empresa pública Adigsa (anomenada Aditxa a l'entrevista), s'analitza la situació crítica de l'habitatge al territori. El punt de partida és la manca de sòl i l'alta demanda social que supera amb escreix l'oferta disponible. Conceptes clau i tipologies d'habitatge Protecció Oficial (HPO): Promocions privades amb un topall de venda fixat per l'administració. Estan destinades a una classe mitjana amb ingressos estables que rep subvencions de l'Estat. Promoció Pública: Habitatges que formen part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Són el que s'etiqueta com a habitatge social, destinat a famílies amb rendes baixes (habitualment per sota dels 18.000 euros). El diagnòstic del dèficit d'habitatge L'entrevistat destaca diversos factors que agreugen la situació: Falta de sòl urbà: Els ajuntaments sovint prefereixen cedir terrenys per a promocions privades en lloc de cedir sol públic a la Generalitat per a construcció social. Segregació i models caducs: Es critica el model de grans concentracions (com Campclar o Constantí) i s'advoca per un model d'habitatge social descentralitzat per afavorir la cohesió social. L'impacte de la immigració: Prop de la meitat de les sol·licituds actuals provenen de població immigrada, que té grans dificultats per accedir al mercat lliure. "L'habitatge, l'educació o la sanitat no haurien de ser objectes de consum, sinó de primera necessitat." Perspectives de futur i noves polítiques Navarro planteja noves línies estratègiques per pal·liar el dèficit: Mercat de segona mà: La compra de pisos buits per part de l'administració per evitar la construcció massiva. Lloguer amb garanties: Un sistema on la Generalitat lloga pisos a particulars (garantint el cobrament i el manteniment) per després rellogar-los amb criteris socials. Combatre el pis buit: Mesures com l'increment de l'IBI per a habitatges desocupats per forçar-ne la sortida al mercat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
2004-08-31 PASTOR ALEIXAR
La Realitat de l'Ofici de Pastor al Baix Camp L'entrevista a Josep Oliver Martorell, un pastor de 70 anys de l'Aleixar, ofereix una visió profunda i nostàlgica d'un ofici ancestral que es troba en vies de desaparició. Amb una trajectòria que va començar als 15 anys, en Josep representa la quarta generació d'una família dedicada totalment al bestiar a la zona de la Mussara. Els Desafiaments del Dia a Dia Ser pastor implica una dedicació absoluta, sovint descrita com una feina de 24 hores al dia, 365 dies l'any. Durant la conversa es detallen diversos aspectes de la rutina: Horaris i clima: La jornada comença a les sis del matí per evitar la calor de l'agost. El major perill a la muntanya no és la calor, sinó la boira, que dificulta el control de les bèsties. Gestió del ramat: En Josep gestiona unes 320 ovelles i 36 cabres. Explica curiositats sobre la jerarquia del ramat, diferenciant entre el marrà (el mascle de les ovelles) i el boc (el mascle de les cabres). Remeis tradicionals: Davant de picades d'escurçó, els pastors utilitzen tècniques ancestrals com fer talls per extreure el verí o aplicar sal i vinagre. El Valor Ecològic i el Futur de l'Ofici En Josep destaca la funció vital que fan els ramats en la prevenció d'incendis, ja que actuen com a netejadors naturals del bosc: "El bestiar fa molt de bé pels boscos perquè es mengen moltes brosses... abans no es cremava mai res perquè els ramats ho netejaven tot." Una Vida de Sacrificis L'entrevista revela la duresa de la professió a través d'anècdotes personals, com el dia del seu casament, que va haver de posposar de les deu del matí a les deu del vespre perquè no trobava ningú que pogués guardar les ovelles. Actualment, la manca de relleu generacional és evident: dels nombrosos ramats que hi havia a pobles com Vilaplana o l'Aleixar, ara pràcticament només queda el seu, gestionat parcialment per un nebot, ja que el jovent busca feines amb vacances i caps de setmana lliures.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Fi de la vaga de grues i acords amb les asseguradores
Normalització del servei d'assistència en carretera Després de tres dies d'aturada tècnica que va afectar tot l'estat, el sector de les grues d'assistència en carretera ha tornat a la normalitat total. Juan Morán, vocal de l'Associació Catalana d'Empreses d'Assistència en Carretera, confirma que el servei s'ha restablert plenament a les comarques de Tarragona des de la matinada de dissabte. Punts clau de l'acord Tot i que el sector encara no es mostra totalment conforme, s'han assolit millores significatives respecte a la situació anterior: Eliminació de la franquícia de quilometratge: Desapareix el mínim de quilòmetres en serveis urbans, evitant que desplaçaments a nuclis propers (com Salou des de Tarragona) es paguin com a tarifa de ciutat. Millora de l'horari nocturn: S'amplia la franja nocturna, començant ara a les 20:00 hores en lloc de les 21:00. Tarificació de festius: Es modifica l'inici del pagament per festiu, que ara computa des de les 00:00 hores del dissabte fins a les 08:00 del dilluns, eliminant el greuge anterior on l'asseguradora no pagava el suplement fins dissabte a la tarda. Publicitat i rotulacions: S'ha negociat el cost i la problemàtica de portar anagrames de les companyies asseguradores als vehicles de les empreses de grues. Impacte en l'usuari i tallers Segons Morán, les millores econòmiques no haurien de recaure directament en l'automobilista, sinó que són els tècnics de les companyies qui han de gestionar aquests costos. Pel que fa als tallers mecànics de Tarragona, una unitat mòbil ha confirmat que no hi ha col·lapse: "Realment no hem notat més feina de la que és habitual; els tallers estem preparats i la vaga ha durat poc." Actualment, a la província de Tarragona operen unes 41 o 42 empreses del sector, que gestionen una mitjana de 55-60 serveis diaris cadascuna.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Actualitat política i crisi municipal a Tarragona
Anàlisi de la situació política a Tarragona L'entrevista a Francesc Enric Comà, primer tinent d'alcalde i president del grup municipal del Partit Popular (PP), repassa un estiu marcat per la intensitat política i diversos conflictes de gestió a la ciutat. La dimissió d'Àngel Fernández i el cas Terres Calades El tema central de la conversa és la crisi generada per la dimissió del tinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, arran del cas Terres Calades: Valoració ètica: Enric Comà considera que la dimissió és una mesura preventiva adequada i un exercici d'ètica política quan hi ha ombres de sospita sobre un càrrec públic. Estabilitat del pacte: El PP referma el seu compromís amb l'estabilitat del govern. Tot i admetre que hi ha una crisi interna a Convergència i Unió (CiU), assegura que el seu grup intensificarà l'esforç per no aturar els projectes de ciutat. Autonomia de gestió: Comà subratlla que el pacte de govern es basa en la màxima autonomia de cada partit en les seves àrees, fet que protegeix el PP de les turbulències internes del seu soci de govern. Relacions entre els socis: Convergència i Unió L'entrevista aborda el distanciament visible entre els dos socis de la federació nacionalista: El portaveu popular critica els "polsos públics" entre socis, suggerint que les queixes s'haurien de resoldre internament per no perjudicar el projecte comú de ciutat. Aclareix que el PP no demanarà més competències (com Urbanisme) aprofitant la crisi, apel·lant a la lleialtat i al compliment del pacte signat originalment. Conflictes laborals i projecció de futur Es tracten altres carpetes obertes de l'estiu: Guàrdia Urbana: Malgrat la desconvocatòria de protestes, Comà demana que darrere els gestos hi hagi una voluntat real de negociar el conveni per tancar definitivament el conflicte. Estratègia Turística: Pel nou curs, el PP aposta pel Pla Director del Turisme com a motor per posicionar Tarragona en els circuits europeus durant tot l'any. "La nostra responsabilitat és fer que tots els projectes que tenim programats per Tarragona no s'aturin." Relació amb el Govern de l'Estat Finalment, com a diputat al Congrés, expressa preocupació pels futurs pressupostos de l'Estat sota el govern de Zapatero, recordant que hi ha projectes vitals com la façana marítima o el segon cinturó que ja estaven pactats i pressupostats amb l'anterior executiu del PP.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Defensa i dimissió d'Àngel Fernández pel cas Terrescavades
Defensa de la Legalitat i Gestió Urbanística L'aleshores tinent d'alcalde d'urbanisme de Tarragona, Àngel Fernández, defensa la seva actuació en el projecte de Terrescavades, afirmant que s'ha seguit estrictament l'interès general i la legalitat. En el seu discurs de comiat, destaca els següents punts: Absència de tracte de favor: Nega rotundament haver afavorit familiars o vincles personals en la tramitació del pla urbanístic. Transparència i ètica: Qualifica la seva gestió d'èticament inqüestionable i avalada per informes jurídics independents i la mateixa Generalitat de Catalunya. L'habitatge com a dret: Argumenta que el projecte és vital per a l'expansió de la ciutat i per garantir l'accés a un habitatge digne per als joves. Crítica a l'Oposició i Denúncia de Linxament Polític Fernández utilitza la seva compareixença per carregar contra els partits de l'oposició (PSC, ERC i ICV), acusant-los de realitzar un "linxament polític" per interessos electorals. Acusa l'oposició de bloquejar sistemàticament els grans projectes de ciutat (Eroski, El Corte Inglés, façana marítima). Denuncia que les crítiques provenen de sectors que han comès irregularitats urbanístiques prèvies. "Tothom sap que el que és legal és ètic. I negar-ho és mal a fer." Confirmació de la Dimissió L'acte clou amb la confirmació que la seva dimissió ja ha estat presentada. El regidor manifesta estar "cansat de tanta lluita" i demana respecte per la seva intimitat fins que l'alcalde en faci oficial el retorn i la decisió definitiva. L'acte ha comptat amb el suport presencial de diversos regidors de Convergència Democràtica i representants veïnals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Anàlisi de la final de 1.500m de Natàlia Rodríguez
Anàlisi de la Final Olímpica d'Atenes En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'analitza l'actuació de l'atleta tarragonina Natàlia Rodríguez a la final dels 1.500 metres dels Jocs Olímpics d'Atenes. Amb la participació de Pere Valls (jutge d'atletisme) i Rafael Casellas (atleta de Tarragona Fondistes), es desgrana la complexitat d'arribar a una final elitista i el rendiment de la fundista de Torreforta. La Duresa de la Competició i la Pressió Psicològica Els convidats destaquen que arribar a una final olímpica és extremadament difícil per la igualtat entre les 30 millors del món, separades per tot just uns segons. Es discuteixen aspectes clau: • La pressió comercial i federativa a la qual estan sotmesos els atletes professionals, on un mal dia o un petit factor extern pot arruïnar anys d'entrenament. • La importància de tenir referents com la Natàlia per a la promoció de l'esport base a la ciutat. • El desgast físic de córrer tres curses d'alt nivell (eliminatòries, semifinals i final) en només sis dies. Detalls Tècnics de la Cursa L’entrenador de l'atleta, Miguel Escalona, destaca que la final va tenir un ritme inusualment alt: "S'ha corregut molt... les quatre o cinc primeres han fet la millor marca mundial de la temporada." • Natàlia Rodríguez va finalitzar en desena posició, essent la participant més jove de la final (25 anys). • Va aconseguir la seva millor marca de la temporada, tot i haver patit una lesió mesos abans. • El ritme de la cursa va ser tan exigent que 9 de les 12 finalistes van batre el seu rècord personal o nacional. Balanç General dels Jocs i Futur Es fa una reflexió sobre el paper de la delegació espanyola i la crítica mediàtica, que sovint passa del "negre al blanc" segons les medalles. També es reivindica el paper d'altres atletes locals com Berta Castells (martell) i Arantxa Quintanal (pes), augurant un futur prometedor per a totes elles de cara a Pequín 2008.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
La dimissió d'Àngel Fernández i el futur de la governabilitat
Anàlisi de la crisi institucional i el futur del pacte de govern L'actual situació política ha portat a un desenllaç que es considera una reacció lògica davant el desgast institucional: la presentació de la carta de dimissió per part d'Àngel Fernández. Aquest gest es valora com una mesura necessària per facilitar la gestió de la crisi a l'alcalde Nadal. Punts clau de la declaració: Legalitat Urbanística: Es referma amb total rotunditat que el procés de requalificació de terrenys i el pla urbanístic de Terres Cavades és completament legal i transparent. Ètica i Estètica: Es reconeix que el debat sobre l'ètica és subjectiu i va lligat a la manera d'actuar de cada persona, però s'agraeix que el regidor hagi posat el càrrec a disposició per no perjudicar la institució. Governabilitat de la ciutat: El Partit Popular referma el seu compromís amb l'estabilitat política, garantint que la governabilitat de la ciutat prevaldrà per sobre de qualsevol altra condició. Respecte als terminis: Es confia en l'experiència de l'alcalde, descrit com un "gat vell" en política, per gestionar els temps i prendre la decisió final més adequada després de madurar la situació. "Nosaltres, per damunt de tot, el que tenim és la tranquil·litat que el procés de requalificació dels terrenys... és un procés que està fora de tota qüestió." En definitiva, el govern aposta per la prudència i el respecte a la legalitat vigent mentre s'espera una resolució definitiva de l'alcaldia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
2004-08-30 PACMA TOROS
Denúncia per incompliment de la llei de protecció de menors Representants del partit anti-taurí de Tarragona s'han concentrat per denunciar la presència continuada de menors d'edat a les corrides de toros, fet que incompleix la legislació vigent aprovada pel Parlament. Han presentat nombroses denúncies amb proves gràfiques per forçar la intervenció de les autoritats. Crítica a la inacció política Els manifestants acusen tant l'Ajuntament de Tarragona com la Delegació del Govern de dur a terme un "joc brut" de traspàs de competències que immobilitza els expedients sancionadors: La Delegació del Govern afirma que la competència és municipal. L'Ajuntament declara que no pot actuar perquè no ha rebut formalment els expedients. Els activistes sospiten que aquesta demora és deliberada per permetre que acabi la temporada taurina sense aplicar sancions. Objectiu: El tancament definitiu L'única sanció que el col·lectiu considera acceptable davant l'incompliment reiterat (més de deu denúncies previstes) és el tancament definitiu de la plaça. Han expressat el següent: "Si l'alcalde no actua, anirem directament al jutge per demanar mesures cautelars i que sigui la justícia qui precinti la plaça de braus." Finalment, han refermat el seu compromís de mantenir la lluita fins i tot després que finalitzi la temporada actual per assegurar que la plaça no torni a obrir l'any vinent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Balanç del Servei de Vigilància de Platges a Tarragona
Balanç de la temporada d'estiu i prevenció a les platges En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joan Cocorull, coordinador del Servei de Vigilància de Platges de Creu Roja, analitza el transcurs de l'estiu a la costa tarragonina. Tot i que el temps ha acompanyat, s'han registrat dades significatives sobre l'assistència a banyistes. Intervencions i assistències destacades Volum d'actuacions: S'han atès unes 13.000 persones a tota la província. Aquesta xifra inclou des de ferides lleus i picades de medusa fins a rescats crítics. Increment de ferides per ams: Un fet destacable d'enguany ha estat l'augment de persones punxades per ams de pesca abandonats a l'arena o a l'aigua. L'incident del dofí: Es va resoldre la confusió a la platja de la Mora on es van trobar restes òssies que inicialment es van confondre amb restes humanes o d'estruç, però que finalment van resultar ser d'un dofí en descomposició. Cas d'èxit i ús de matalassos inflables Es detalla el rescat crític d'un jove a la platja de la Mora que va quedar atrapat en un corrent mentre usava un matalàs inflable. El noi va entrar en parada cardiorrespiratòria, però gràcies a la ràpida intervenció de la Creu Roja i el SEM, es va recuperar totalment sense seqüeles. "Sobre el matalàs perds la noció de la fondària; només que hi hagi una mica de vent que t'espitgi mar endins, intentes tornar i ja no pots." Civisme i mesures dissuasòries Bandera vermella: Les noves sancions de l'Ajuntament de Tarragona per banyar-se amb bandera vermella han funcionat com a mètode dissuasori. La gent ha obeït més les indicacions sense necessitat d'utilitzar el xiulet o posar multes. Turisme estranger: S'ha detectat que la barrera de l'idioma a vegades dificulta la comunicació dels perills en zones com Tamarit o la Mora. Recomanacions finals Cocorull recorda que la seguretat no acaba quan marxen els socorristes (16 de setembre): Sentit comú: Avaluar l'estat del mar i els corrents personalment. Esports nàutics: Ús obligatori de l'armilla salvavides per la seva flotabilitat i protecció tèrmica. Emergències: Trucar immediatament al telèfon d'emergències en cas de perill.