Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1177-1200 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Folklore colombià i tradició catalana a la processó de Sant Magí
La Processó de Sant Magí: Un mosaic de tradicions L'episodi detalla els preparatius per a la processó de Sant Magí a Tarragona, que destaca enguany per la seva diversitat cultural. La desfilada comptarà amb la participació de grups tradicionals d'arreu de Catalunya i, com a novetat especial, una formació de música i teatre de Colòmbia. Grups i entitats convidades Ball de Malcasats de Vilanova i la Geltrú. Ball de Panderetes de Sitges. Grup de Jotes del Pinell de Brai. Companyia Pa lo que sea, procedent de Colòmbia (establerta a Barcelona). El folklore colombià recorre Tarragona En una entrevista amb Jaime González, representant de la companyia Pa lo que sea, s'expliquen les claus de la seva actuació: Instrumentació: Utilitzaran instruments autòctons com el bombo, el redoblante, les maracas tradicionals i les gaites colombianes (instruments de vent de fusta), acompanyats del saxofon. Mitologia en escena: L'espectacle inclourà personatges de la tradició popular colombiana com la Madremonte, el Duende i el Pesma Palé. Filosofia del grup: La companyia, que celebra 17 anys de trajectòria, està formada per professionals polifacètics que combinen la música, la dansa, el teatre de carrer i les arts plàstiques. "Qualsevol moment en què es comparteix la vida amb els altres està bé, sigui una congregació religiosa o una reunió festiva." L'itinerari de la celebració La processó seguirà el seu recorregut habitual pel nucli antic: sortida des del Portal del Carro, passant pel carrer Major, la plaça de la Seu i baixant cap a la plaça del Rei, per acabar retornant al punt d'inici.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Sant Magí a Tarragona i la tradició de l'aigua
La devoció tarragonina a Sant Magí i la seva tradició En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, mossèn Francesc Gallar, responsable de l'ermita del Portal del Carro, detalla els preparatius i el significat profund de la festa de Sant Magí, el patró de la ciutat. La celebració destaca per la seva senzillesa i la forta connexió entre la figura del sant i l'aigua miraculosa. L'Aigua de la Brufaganya i la seva Història Un dels elements centrals és l'arribada de l'aigua des de la Brufaganya. Mossèn Gallar aclareix alguns aspectes logístics i històrics: Origen caritatiu: S'apunta que la tradició de portar l'aigua a Tarragona va néixer per atendre els malalts que no podien desplaçar-se fins a les fonts originals per fer cures. Seguretat sanitària: L'aigua que arriba avui dia està totalment controlada. Es baixen uns 4.000 litres de manera prèvia i supervisada per a la seva distribució en els tradicionals càntirs. Simbolisme: L'entrada dels carros amb les portadores és un acte simbòlic que manté viva l'estètica del segle XIX. Actes Religiosos i Populars La festa combina solemnitat i cultura popular en moments clau: La Missa dels Pescadors: Se celebra a les 5 del matí del dia 19. Tradicionalment era l'hora en què els pescadors anaven a missa abans de feinejar al mar. Pujada de Pilars: Un dels moments més emotius és l'arribada del sant al Portal del Carro, on les quatre colles castelleres de la ciutat pugen pilars caminant. Devoció propera: A diferència de Santa Tecla (la patrona oficial), Sant Magí és percebut com un sant més proper i popular, generant una devoció que inclou des de promeses de pujar descalç fins a la simple encesa d'un llentió. Patrimoni i Restauració La capella ha incorporat recentment obres d'art recuperades i restaurades: Es destaca la recuperació d'un quadre de Sant Magí provinent de la Casa Canals, que ara presideix les celebracions. S'han realitzat millores en les vidrieres i altres pintures de la col·lecció per mantenir l'ermita ben ornamentada per als visitants. "Sant Magí atreu per la seva senzillesa, per la seva normalitat. És un Sant proper i el poble el sent com a propi."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Recuperació del Ball de Malcassàs a Sant Magí
Recuperació i Tradició del Ball Parlat En aquesta conversa s'explica la història i la posada en escena del Ball de Malcassàs de Vilanova i la Geltrú, un grup convidat a les festes de Sant Magí. Tomàs Escofet detalla com l'Agrupació de Balls Populars va treballar per recuperar aquesta tradició que té referències històriques des de l'any 1860. Característiques de l'actuació El ball es distingeix per diversos elements que el fan únic: Satíric i burlesc: Utilitza l'humor i la crítica social per connectar amb el públic. Vincle amb el Carnaval: Tot i ser un ball parlat tradicional, des de fa cinc anys s'ha adaptat com un element clau del Carnaval de Vilanova. Vestuari i màscares: Els balladors van molt abrigats i oculten el rostre, mantenint l'estètica hivernal del seu origen. Personatges: L'obra compta amb una dotzena de parelles que representen els diferents estaments de la societat (burgesos, mariners, etc.) que exposen els seus "drapets bruts" davant l'alcalde, l'arcabisbe i l'agutzil. Adaptació per a Tarragona Per primera vegada, el grup surt de Vilanova i la Geltrú per actuar en una altra ciutat. Per a l'ocasió, han realitzat un esforç de mimetització dels textos, adaptant la sàtira a la realitat local de Tarragona, incloent referències a l'alcalde, l'arcabisbe i el Nàstic. "Hem fet un esforç en retocar alguns textos per mimetitzar-ho una miqueta dintre de la ciutat de Tarragona." Horaris i localització El públic podrà gaudir de les seves representacions demà en dos moments clau: Matí: Actuació a la Plaça de les Cols, just abans de la jornada castellera. Nit (21:30h): Una segona representació a la cantonada del carrer d'August amb el carrer de Comte de Rius, després de la processó.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
2004-08-18 SANT MAGÍ.JOTA DEL PINELL
Recuperació i Tradició de la Jota a la Terra Alta En aquesta conversa amb Magda Ferrer, membre de l'associació Pi del Broi, se'ns presenta la riquesa cultural de la Jota del Pinell de Brai. Aquest ball tradicional, que ha perviscut al llarg de generacions, destaca per la seva singularitat dins de la comarca de la Terra Alta, on cada poble manté els seus propis passos i particularitats. Particularitats del ball i l'actuació La Jota que es presentarà a les festes de Sant Magí de Tarragona es caracteritza per: Una estructura de tres o cinc cobles. Una part final molt vistosa on els balladors fan la volta a la balladora mentre el públic l'anima. Un estil de ball amateur però profundament arrelat a la identitat local. "Cada poble té la seva jota particular. Al Pinell tenim la sort i l'orgull que encara es balla." Simbolisme i Indumentària Tradicional El ball no només és una successió de passos físics, sinó que inclou un intercanvi ritual entre els balladors: El ballador regala un clavell a la balladora, que ella llueix al mantó. La balladora respon regalant un puro al ballador. L'abillament inclou esperdenyes passades, mitges blanques, mantó de Manila per a les dones i faixa amb jipó per als homes. L'objectiu principal de la colla Pi del Broi és garantir el relleu generacional, engrescant els més petits i portant la seva tradició a ciutats com Tarragona per donar-la a conèixer arreu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
La Revetlla Remullada de Sant Magí a Tarragona
L'espectacle més humit de Sant Magí La Revetlla Remullada de Tarragona, organitzada per la companyia Espectacles Passocat, es presenta com l'acte central de la nit de Sant Magí. Aquest esdeveniment combina tradició, música i una infraestructura hídrica impressionant per combatre la calor de l'agost. Infraestructura i equip tècnic La magnitud de l'espectacle requereix una preparació intensa i un equip especialitzat: * Recursos: S'utilitzen uns 70.000 litres d'aigua i una potència lumínica de 60.000 watts. * Equip humà: Més de 22 persones treballen en el muntatge, incloent-hi especialistes en efectes d'aigua, escenografia (Jordi Jubany) i il·luminació (Amalgama). * Elements tradicionals: L'aigua no es llança de forma genèrica, sinó a través de figures emblemàtiques com la síndria, el carro, la petxina i el cantir. Experiència visual i musical L'espectacle ha evolucionat d'una proposta teatral cap a una experiència sensorial completa: * Efectes lumínics: Mitjançant focus robotitzats, s'aconsegueix que l'aigua sembli canviar de color (groc, lila, verd) i es creen efectes marins sobre les façanes de la plaça. * Música en directe: L'Orquestra Mitjanit és l'encarregada d'amenitzar la nit amb versions de temes actuals i ballables, evitant els ritmes lents per mantenir l'energia alta durant les dues hores de durada. "No tirem l'aigua perquè sí; fem una aposta perquè sigui un espectacle únic en disseny i espectacularitat." Consells pràctics per als assistents Per gaudir de la festa sense incidents, en Jordi Cartanyà recomana: 1. Roba adequada: Utilitzar teixits lleugers que no pesin quan estiguin mullats (evitar els texans). 2. Protecció del mòbil: Guardar objectes electrònics i carteres en bosses impermeables o de plàstic. 3. Hidratació: Tot i estar mullats per fora, és important hidratar-se per dins a la barra de la plaça. 4. Postfesta: Portar una tovallola i roba de recanvi per poder continuar gaudint d'altres actes de la festa major.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Presentació de la samarreta de Santa Tecla amb la Víbria
La samarreta oficial de Santa Tecla i la Víbria En aquesta entrevista a Javier Felip, membre de la Junta del Ball de Diables, es presenta la samarreta commemorativa per a les festes de Santa Tecla. Després que l'any passat el protagonisme fos per al Lleó, enguany l'element escollit és la Víbria, coincidint amb el seu onzè aniversari (celebrat amb un any de retard per qüestions organitzatives). La samarreta presenta un disseny en color negre per ressaltar els colors del foc de la bèstia. Detalls de la samarreta i punts de venda Disseny: Samarreta negra amb la Víbria en tons vermells i grocs. Talles: Disponibles des de la talla infantil (3-4 anys) fins a la XXL. Preu: Un preu ajustat de 10 euros. Disponibilitat: Ja es pot trobar a diversos punts de la ciutat com la Llibreria La Capona, el Mercat Central, el Negrito i la Negrita, i establiments als barris de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau. L'activitat del Ball de Diables L'entitat ha tingut un estiu molt intens amb sortides fora de Catalunya, com a Terol. Pel que fa a les festes tarragonines, ja es preparen per als actes centrals del seguici: "Bàsicament s'acaba a Santa Tecla... normalment el correfoc és l'última actuació que tanca la temporada." També s'ha destacat la preparació dels tradicionals versots per als dies 22 i 23 de setembre, on la crítica social i política recaurà, com és habitual, sobre figures com l'alcalde o el nou arquebisbe. Finalment, s'ha subratllat la importància del Ball de Diables Infantil com a "pedrera" per garantir el futur de la colla de grans.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Actes de la Societat d'Exploracions Submarines per Sant Magí
Celebració de Sant Magí del Mar a Tarragona El president de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona, Albert Predillo, presenta el programa d'actes per a la festivitat de Sant Magí, una tradició que l'entitat manté viva des de l'any 1957. La celebració se centra a la zona coneguda com a mar Internum, situada al passeig Rafael Casanovas. Cronograma d'activitats Revetlla popular: Se celebra avui a les 23:00 h al mar Internum, amb música d'orquestra i un sopar de carmanyola obert a tota la ciutadania. Actes del dia de Sant Magí: Concurs de dibuix infantil i xocolatada a partir de les 10:00 h. Benedicció de l'escultura i missa a les 11:00 h. Processó submarina: Acte central on es col·loca una petita imatge del sant dins d'una cova sota l'aigua. L'escultura monumental i l'espai L'entitat destaca la instal·lació d'una nova escultura de 4 metres d'alçada a la punta grossa, que serveix com a recordatori permanent de la vinculació de la ciutat amb el mar i la tasca del club de busseig. "Aquest any és un any especial perquè hem fet aquesta escultura per deixar constància que aquí s'està fent una festa des de fa molts anys." Altres activitats de l'entitat Més enllà de les festes patronals, la societat organitza durant l'any: * La travessia de natació del port de Tarragona per Santa Tecla. * Cursos de submarinisme i batejos de mar per a infants. * Sardinades i esdeveniments socials per promoure l'exploració submarina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Inauguració del nou edifici de l'Escola de Turisme de la URV
L'entrevista amb Salvador Anton, director de l'Escola de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en la inauguració de la nova seu a Vila-seca, un pas estratègic per consolidar els estudis d'aquesta disciplina a la regió. Característiques del nou edifici El nou equipament destaca per la seva aposta per la arquitectura bioclimàtica, dissenyada per maximitzar el confort i l'eficiència a través de: * Il·luminació natural indirecta per evitar la calor directa del sol. * Una superfície total de prop de 2.500 metres quadrats dividits en dues plantes. * Espais específics per a la investigació, despatxos, aules d'informàtica i seminaris. * Treis grans aules amb capacitat per a 100-120 alumnes cadascuna. Formació i sortides professionals Aquest curs és especialment rellevant perquè es completa el primer cicle de la diplomatura, produint els primers titulats oficials. Segons el director, les sortides laborals han evolucionat: * No es limiten a l'hoteleria clàssica. * Inclouen la gestió pública, el disseny d'itineraris i la creació d'empreses d'oci. * L'escola manté una col·laboració estreta amb el sector empresarial i la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona. La reinvenció del turisme Anton reflexiona sobre la necessitat que el sector es reinventi davant la crisi del model tradicional de "sol i platja": "El turisme s'ha de reinventar contínuament; és un fenomen social convertit en activitat econòmica que ha passat de la homogeneïtat dels anys 70 a una multiplicitat de possibilitats." L'expert apunta que cal analitzar els marges de benefici més que l'ocupació absoluta i demana decisions polítiques i empresarials valentes davant les destinacions emergents.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Entrevista a Josep Maldonado: Pressupostos i Futur de Tarragona
Represa del Curs Polític i Negociació de Pressupostos El diputat de CiU, Josep Maldonado, analitza l'inici del curs polític marcat per la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2005. Maldonado reitera que la seva formació no signarà acords de legislatura amb el govern de Zapatero, sinó que negociarà any a any segons el compliment de les inversions. Prioritats Estratègiques i Socials CiU planteja unes exigències basades en dues vessants: Vessant Social: Increment de partides per a vivenda, pensions i una gestió més autònoma de la immigració per part de municipis i comunitats. Seguretat: Dotació econòmica per a les forces de seguretat fins que el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona sigui complet. Reivindicacions Territorials per a Tarragona Maldonado és contundent: el vot de CiU dependrà directament d'un paquet d'inversions urgents per a la demarcació de Tarragona, recordant que el seu grup té la clau al Senat. Entre les infraestructures exigides destaquen: L'acceleració de l'arribada del TAV (Tren d'Alta Velocitat). El desdoblament de la N-340 i l'eliminació dels peatges troncals a l'autopista. L'autovia Tarragona-Montblanc i actuacions mediambientals al Delta de l'Ebre. "Si el 'talante' es converteix en fets, votarem a favor; si és només un cop a l'esquena, no tindran el nostre vot." Polèmica per la Façana Marítima El diputat respon a les crítiques socialistes sobre la manca de previsió pressupostària per a la façana marítima de Tarragona ciutat. Defensa la gestió de l'alcalde Nadal i acusa el PSOE d'utilitzar excuses basades en la mala gestió del PP per no complir amb les obligacions actuals envers el municipi. El Debat sobre la Constitució Europea Finalment, s'anuncia un congrés extraordinari el 2 d'octubre per decidir la posició del partit davant el referèndum de la Constitució Europea. Maldonado es defineix com a europeista, però condiciona el seu "sí" al respecte explícit a la identitat, llengua i cultura de Catalunya dins el nou marc europeu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Entrevista a Rafel Gené: Balanç i futur de Caixa Tarragona
Balanç de l'estat de comptes i salut financera El director general de Caixa Tarragona, Rafel Gené, destaca els resultats positius de l'exercici 2003, amb un increment de beneficis del 9,72% (arribant als 28 milions d'euros) i una notable reducció de la morositat. L'entitat es mostra consolidada gràcies a: Un creixement de qualitat i el manteniment d'un bon rating creditici. L'ús d'eines informàtiques de previsió que han permès afinar els resultats. L'estabilitat del mercat hipotecari durant el primer semestre de 2004. El compromís amb el territori i l'Obra Social L'entitat formalitza la seva devolució social a través de la Fundació Caixa Tarragona, amb un pressupost global de 5 milions d'euros. Gené subratlla la importància de la transparència i la distribució territorial: S'han finançat 56 projectes d'entitats (31 solidaris i 25 culturals) mitjançant convocatòria pública. El 75% de l'obra social es concentra a les comarques de Tarragona, malgrat que l'expansió del negoci ja arriba a Barcelona, Madrid i Castelló. L'Auditori i la sala d'exposicions han assolit una gran resposta ciutadana amb una programació estable de qualitat. Expansió i adaptació en un mercat global Sobre l'estratègia de futur, el director general explica l'obertura de noves oficines a llocs com Getafe, Vinaròs i Benicarló, seguint les necessitats dels seus clients. També s'han adaptat els estatuts per complir amb les normatives de bon govern i per donar representació a territoris de fora de la província. Respecte a la competència i els tipus d'interès: "La competència ocupa i alguna vegada preocupa, però també enforteix; és bona per millorar el servei i els productes." Gené preveu una pujada moderada dels tipus d'interès, però confia en la solidesa d'un negoci basat en l'habitatge com a bé de primera necessitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Projecte CBT 2007: L'ambició d'arribar a l'elit de l'ACB
El full de ruta cap a l'ACB El President del Club Bàsquet Tarragona (CBT), Rafael Pintado, detalla el nou pla estratègic de l'entitat amb un horitzó fixat entre 2007 i 2008 per assolir la màxima categoria del bàsquet estatal. Aquest repte no només és esportiu, sinó que se fonamenta en una transformació integral del club. Eixos del Pla Estratègic • Sanejament econòmic: Es preveu una reducció pressupostària del 30% per a la temporada vinent per garantir la viabilitat. • Independència financera: L'objectiu és reduir la dependència de les subvencions de l'Ajuntament i augmentar els ingressos atípics i patrocinis privats. • Creixement social: Es busca passar de 900 a 1.500 abonats per crear una base social sòlida que empenyi l'equip. "Hem de posar ciment i ganes de fer les coses bé; el primer pas és sanejar-nos econòmicament per anar caminant cap a dalt." Infraestructures i visibilitat Un dels grans esculls per a l'ascens és la normativa de la Lliga ACB, que exigeix pavellons de 7.000 espectadors. Actualment, el Pavelló del Serrallo només en pot acollir 2.000. • Es planteja la Plaça de Braus com una alternativa viable si es cobreix, ja que permetria un aforament de fins a 10.000 persones. • Es discuteix la recuperació del Pavelló Sant Jordi per centralitzar la base i evitar la disgregació dels equips del club per la ciutat. Gestió de la plantilla i mercat La planificació esportiva està marcada pel rigor pressupostari: • Renovacions: Es negocia la continuïtat de Todd Fuller supeditada a una rebaixa salarial i a l'eliminació de privilegis logístics (com viatjar en avió). • Fitxatges: El club adopta una estratègia d'espera per aprofitar que el mercat s'abarateixi a mesura que avança l'estiu. • Conflictes legals: S'explica la situació judicial amb jugadors com FJ Martín per la finalització anticipada de contractes en acabar la competició a l'abril.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
5'
Pirotècnia valenciana i tradició a la platja del Miracle
Pirotècnia Arcoiris: L'essència valenciana a Tarragona Manel Rosal, responsable de la companyia valenciana Arcoiris, detalla la seva proposta per al concurs de focs artificials a la platja del Miracle. L'espectacle es caracteritza per ser un muntatge de fabricació pròpia, dissenyat específicament per a l'orografia de la punta del Miracle, combinant tradició i tecnologia d'última generació. Característiques de l'espectacle Estil propi: Un foc típicament valencià amb una grandíssima intensitat de colors i gran lluminositat. Potència sonora: L'espectacle destaca per l'ús del tro i un tancament "hermètic" amb una descàrrega sonora contundent. Tecnologia mixta: Utilitzen un sistema de llançament que combina la part pirodigital amb l'analògica per garantir la màxima precisió i seguretat. Seguretat i experiència L'entrevista també aborda la seguretat arran d'un accident recent en el concurs. Rosal subratlla que, tot i ser una empresa jove (nascuda el 1996), compten amb l'experiència heretada de la reconeguda Pirotècnia Turís. "Esperem fer tremolar una mica la platja de la Punta del Miracle amb una descàrrega de tro potenta." La tradició de la paella al campament Com a bons valencians, l'equip de pirotècnics manté les seves arrels fins i tot durant la jornada de treball, preparant una paella tradicional a peu de platja. Han compartit alguns dels seus secrets culinaris: Ingredients de qualitat: Pollastre, conill, verdura i cargols del terreno. El secret del sofregit: La clau és que la carn estigui ben fregida i es cuini amb temps perquè l'arròs agafi tot el sabor.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
14'
Seguretat alimentària i nova llei d'etiquetatge de transgènics
Seguretat sanitària a l'estiu i aliments transgènics En aquesta conversa amb Gerri García, tècnica de la Unitat de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, s'aborden els reptes de la campanya d'estiu i les novetats legislatives sobre els productes modificats genèticament. Dispositiu sanitari d'estiu a Tarragona L'estiu representa l'època de màxima activitat per a la Unitat Tècnica de Salut Pública a causa del turisme i les temperatures elevades: * Inspeccions a la costa: Es realitzen controls setmanals de la qualitat de l'aigua i inspeccions visuals de la sorra en col·laboració amb la Creu Roja. * Control d'hostaleria: S'intensifiquen les inspeccions en gelateries, bars i restaurants. L'ús de l'ou pasteuritzat ha estat clau per reduir les toxoinfeccions alimentàries (com la salmonel·losi), especialment perilloses en nens i gent gran. * Evolució històrica: Es destaca la gran millora en la sanitat pública en les darreres dècades, recordant que fa anys eren comunes les campanyes de vacunació contra el còlera per problemes en l'aigua. La nova normativa d'etiquetatge de transgènics El nucli de la conversa se centra en la nova legislació europea que obliga a ser més transparent amb els aliments transgènics: * Llindar del 0,9%: Qualsevol aliment que contingui més d'un 0,9% de material transgènic ha d'especificar-ho a l'etiqueta (abans el límit era l'1%). * Productes elaborats: La gran novetat és que ara també s'han d'etiquetar els productes derivats (farines, midons, brioixeria industrial) i no només el gra directe. * Excepcions i polèmica: Tot i l'avenç, col·lectius ecologistes critiquen que la llei no obliga a etiquetar la carn d'animals alimentats amb pinsos transgènics, ni els ferments làctics (iogurts) o el cuall del formatge. "El consumidor té dret a saber el que menja per poder escollir lliurement si vol consumir productes transgènics o no."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
14'
Campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a Tarragona
Presentació de la Campanya Mulla't L'entrevista se centra en la campanya solidària Mulla't per l'esclerosi múltiple, que tindrà lloc el diumenge 11 de juliol. Segons Antonio López, coordinador de voluntaris a Tarragona, la iniciativa té una presència massiva a Catalunya, amb 600 de les 800 piscines adherides a tot l'Estat localitzades en territori català. Objectius i participació L'activitat no només busca recaptar fons, sinó també conscienciar la societat sobre la malaltia. Les formes de col·laborar són diverses: * Banyant-se a les piscines adherides (moltes de les quals permeten l'accés gratuït per a l'ocasió). * Comprant marxandatge oficial: samarretes, clauers porta-mòbils, motxilles i una tovallola de fibra especial per a nedadors. * Fent donatius directes als estands de la Fundació. Realitat de l'Esclerosi Múltiple Lòpez detalla que la malaltia afecta unes 400 persones a la província de Tarragona i 4.000 a tot Catalunya. És una afecció que es manifesta principalment en persones joves (entre 18 i 25 anys) i majoritàriament en dones. "No és només mullar-se banyant-se, sinó mullar-se amb la malaltia en si, amb les persones malaltes." Manifestació i Suport Públic L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós central que es manifesta mitjançant brots personalitzats. * Pot afectar la mobilitat, la vista o la sensibilitat corporal. * Existeix encara un cert estigma laboral per falta de coneixement, tot i que molts afectats poden portar una vida normal amb les adaptacions adequades. * La Fundació ofereix suport a través d'hospitals de dia, com el de Mas Sabater a Reus, que realitza uns 300 serveis mensuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
13'
Cicle de música clàssica al Monestir de Santes Creus
Un clàssic de l'estiu a la demarcació de Tarragona L'entrevista amb Emília Altarriba, responsable de la Fundació Santes Creus, destaca la consolidació del cicle de concerts que se celebra al Monestir de Santes Creus. El que va començar com una "excentricitat" impulsada per mossèn Clemente, s'ha convertit en una de les propostes de música clàssica més prestigioses i amb més continuïtat de la zona. Un entorn patrimonial únic L'experiència va més enllà de la música gràcies a la il·luminació nocturna del monument, inaugurada entre els anys 2000 i 2001. Aquest element actua com a valor afegit, permetent als assistents: Fer una passejada nocturna pel monestir una hora abans del concert. Gaudir d'una preparació espiritual i sensorial abans de pujar al dormitori dels monjos. Convertir la vetllada en un punt de trobada social amb sopars a la zona. Una programació per a tots els públics L'estratègia de la fundació és oferir obres assequibles i conegudes per no allunyar el gran públic, buscant la iniciació de nous oients: Obres destacades: Enguany s'inclouen les Quatre Estacions de Vivaldi, la Novena Simfonia de Beethoven i els Concerts de Brandenburg de Bach (amb el flautista Claudi Arimany). La Nit de l'Agost: El cicle tanca tradicionalment amb una nit dedicada al Gòspel, amb la participació del carismàtic grup Mississipi Gospel Choir. "Tot el que està molt ben fet és perquè està molt estudiat; quan més improvisat sembla i surt bé, és perquè d'improvisació n'hi ha poca." Informació pràctica Es recomana l'adquisició d'entrades mitjançant la venda anticipada (internet o telèfon) per assegurar la localitat, tot i que també hi ha taquilla disponible el mateix dissabte a partir de les 19:00h.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
8'
Presentació de Luis César San Pedro com a nou entrenador del Nàstic
Luis César San Pedro assumeix la banqueta grana El Gimnàstic de Tarragona ha presentat oficialment el seu nou tècnic per a la temporada 2004-2005 a la Segona Divisió. Es tracta de Luis César San Pedro, un entrenador gallec de 38 anys procedent del Racing de Ferrol. La jornada ha estat marcada per un ambient d'optimisme i il·lusió davant el nou projecte esportiu a la divisió de plata. Les claus de la seva presentació Durant la seva primera compareixença davant els mitjans, el tècnic ha destacat diversos punts estratègics: Compromís i ambició: L'entrenador ha triat el Nàstic per la forta vinculació entre la ciutat i l'equip, així com per l'ambició compartida de créixer professionalment. L'objectiu principal: San Pedro ha estat taxatiu en afirmar que la prioritat absoluta és aconseguir la salvació com més aviat millor. Estil de joc: Ha manifestat la seva preferència per un sistema 4-4-2, tot i que es manté obert a adaptar-se segons el perfil dels jugadors de la plantilla. Gestió del mercat: Ha demanat paciència pel que fa als fitxatges, esperant que els preus es tornin més assequibles a mesura que avanci l'estiu. Filosofia de vestidor "Vull jugadors implicats en el projecte i en la ciutat, no vull 'famosillos' ni velles glòries que vinguin a retirar-se." Amb aquesta declaració d'intencions, el nou tècnic deixa clar que prioritzarà el rendiment i el compromís per sobre del nom d'aquells que configuren la plantilla. L'entrenador estarà a Tarragona fins dissabte per començar la planificació esportiva immediata en col·laboració amb el club.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
5'
2004-07-08 UM CASTELL FOCS DIJOUS
Preparatius i Metodologia de Festival Fireworks En la jornada d'avui a la platja del Miracle, la companyia britànica Festival Fireworks es prepara per al seu espectacle pirotècnic. Entrevistem Nathan Winter, responsable de l'equip, qui ens explica els detalls logístics que els fan únics: Extrema planificació: Són extremadament metòdics, fins al punt d'etiquetar les estructures amb l'hora exacta en què han d'estar muntades. Logística inusual: Han arribat amb dos camions (un més de l'habitual) i un equip nombrós i uniformat que inclou homes i dones treballant des de les 4 de la matinada. Característiques de l'espectacle L'espectacle promès per aquesta nit es defineix per la seva intensitat i dinamisme: Moviment i varietat: Utilitzaran el sistema pyropulse per generar moviment amb carcasses de gran calibre i efectes d'arreu del món. Importància del so: Conscients de la tradició local, l'espectacle estarà ple de xiulets i potents explosions. Tecnologia mixta: Combinaran el sistema tradicional d'encesa amb metxa i un sistema de control totalment informatitzat. "L'espectacle estarà ple de ritme i serà definitivament més ràpid que els que hem vist aquests dies." Condicions atmosfèriques i procedència del material Pel que fa al material, la companyia utilitza una barreja de productes de procedència espanyola, italiana i xinesa, a més de material propi fabricat a Anglaterra. Finalment, Nathan ha confirmat que el vent actual a la platja és ideal per a la crema correcta de la pòlfora, garantint que el fum no enteli la visió del castell.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
17'
Remodelació i peatonalització del trànsit a la Part Alta
Nova regulació del trànsit a la Part Alta de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, representat pel tinent d'alcalde Raül Font, impulsa un pla de remodelació de la circulació al casc antic amb l'objectiu d'avançar cap a la peatonalització total de la zona històrica. Aquesta mesura busca compatibilitzar la monumentalitat i el turisme amb la vida quotidiana dels veïns i comerciants. Eixos principals del pla de circulació La proposta estableix una xarxa d'itineraris de sentit únic per reduir l'accidentalitat i l'ús abusiu del vehicle privat: Itinerari perimetral principal: S'estableix un eix d'entrada pels portals de Sant Antoni i del Roser, passant per punts clau com el seminari i l'arquebisbat, amb sortida cap a la Rambla Vella. Restriccions als portals: Tant el portal del Roser com el de Sant Antoni passaran a ser exclusivament de venda d'entrada, eliminant-ne les sortides cap a l'exterior. Entrades secundàries: Es mantenen accessos per carrers com Portella, Granada i Sant Oleguer per donar servei als aparcaments de la plaça de la Font. Zones peatonalitzades: Es tancaran al trànsit rodat el carrer Merceria i la baixada del Claustre per potenciar l'ús prioritari per a vianants. Serveis i logísitica Per no perjudicar l'activitat econòmica i social, s'han previst diverses excepcions i facilitats: Càrrega i descàrrega: S'habilitaran zones i horaris específics per als comerciants, especialment per al mercat municipal i el mercadet de dissabte. Accessibilitat: Es crearan reserves d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda al Pla de Palau. Subitineraris: S'han dissenyat rutes específiques per a residents, transport escolar (Conservatori, Estonac) i serveis d'emergència. El futur de l'estacionament: La Zona Blava El regidor ha plantejat la implementació de zones blaves per a residents de cara a la tardor. Aquesta mesura té una motivació "filosòfica": "El cotxe és un moble que utilitzem per desplaçar-nos, però cadascú s'ha de resoldre el seu tema de l'aparcament i entendre que l'espai públic és de tothom." L'objectiu és fomentar la rotació de vehicles i evitar que cotxes privats ocupin la via pública durant setmanes sense moure's, afavorint així els veïns amb un distintiu especial a preus mòdics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
6'
Explosió d'art i música als carrers de la Part Alta
L'Art surt al Carrer: Una Col·laboració Multidisciplinària L'espectacle neix de la voluntat de treure el talent del Conservatori de Tarragona a l'espai públic, transformant la Part Alta en un escenari viu. Després de l'èxit de l'any passat, aquesta edició amplia la seva oferta combinant música en directe, teatre de carrer, dansa i arts plàstiques. Un Repte per als Músics i el Teatre Adaptable Mentre que els actors de la companyia Trono Villegas i membres de Dames i Vells ja tenen experiència en el teatre de carrer, per als músics del conservatori representa un repte tècnic important: Acústica i entorn: Tocar instruments delicats, com un piano de cua, enmig de places concorregudes. Adaptabilitat: El teatre s'ha posat al servei de la música, escrivint textos a mida basats en les peces que els alumnes ja havien preparat per a final de curs. Recorregut per les Places i Actuacions L'esdeveniment proposa un itinerari per quatre espais emblemàtics de la part esquerra de la catedral: Vestíbul del Conservatori: Homenatge a Miles Davis amb una subhasta teatralitzada d'una trompeta. Plaça del Pallol: Percussió caribenya amb una història sobre la mitologia cubana (Iemayà) i un nàufrag. Plaça de Sant Miquel: Concert d'òpera amb l'orquestra del conservatori i la soprano Marta Mateu, acompanyat d'una escena picant sobre cortesanes i un castrat. Plaça de Dames i Vells: Espai dedicat a la dansa contemporània amb la ballarina Lenka Bautonkova i les noies de Màrmera, que actuaran fins i tot als balcons. "Serà una explosió d'art en dues hores... el concepte és portar el que sona dins del conservatori a la gent del seu propi barri." Reivindicació de l'Espai Públic L'organització subratlla la importància de dignificar el carrer com a espai cultural, demanant a l'ajuntament una millora en la neteja de la zona per garantir que l'experiència artística sigui completa per al públic i els artistes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
22'
Comiat i balanç de Lluís Martínez Sistac a Tarragona
Balanç de set anys al capdavant de l'Arquebisbat El doctor Lluís Martínez Sistac s'acomiada de l'Arxidiòcesi de Tarragona després de set anys de servei per assumir el seu nou càrrec com a arquebisbe de Barcelona. En una entrevista profunda, fa un repàs dels èxits assolits i de les emocions que l'envolten en aquest canvi d'etapa. Punts clau de la seva gestió a Tarragona Durant el seu pontificat, Martínez Sistac destaca diversos avenços significatius per a l'atenció de la comunitat i la preservació del teixit eclesial: Treball pastoral conjunt: S'ha potenciat la unió en els arciprestats, compartint serveis com Càritas, la pastoral de joventut i la preparació al matrimoni. Patrimoni i conservació: Es remarca la inversió en el manteniment de temples i les reformes urgents a la Catedral de Tarragona, assolides gràcies a la col·laboració de feligresos i acords amb institucions civils. Presència als mitjans: S'ha modernitzat el contacte amb els ciutadans mitjançant la televisió i la ràdio, utilitzant un plató propi a l'arquebisbat. Atenció a la joventut: La dedicació exclusiva de sacerdots en àrees clau com Tarragona i Reus per formar les generacions del futur. El futur a l'Arquebisbat de Barcelona Martínez Sistac assumeix la nova responsabilitat a Barcelona en un moment de canvi estructural, marcat per la divisió de l'arxidiòcesi en tres diòcesis (Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat). "L'important és l'Església diocesana, nosaltres passem com passem sempre en aquest món; l'important és la vida del servei a la societat." L'arquebisbe subratlla que el seu trasllat pot ajudar a enfortir les relacions entre les diòcesis catalanes, buscant una unitat pastoral més gran i encaminant-se cap a la creació de la regió eclesiàstica Tarraconense. Tot i la tristesa del comiat, Martínez Sistac es mostra agraït pel suport rebut i demana una acollida eclesial i madura per al seu successor, Jaume Pujol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
19'
Manu Gallo: Música, Multiculturalitat i Compromís
Entrevista amb l’artista Manu Gallo En aquesta conversa, la música i activista Manu Gallo reflexiona sobre el paper de l'art en la societat actual i la importància d'acceptar la multiculturalitat. L'artista, originària de Costa d'Ivori, defensa que el moviment dels pobles és una realitat natural i que la música n'és el reflex més fidel. La Música com a Mirall del Canvi Manu Gallo recalca que la barreja cultural no és una moda actual, sinó una realitat que els músics han practicat durant dècades. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Acceptació del canvi: És fonamental no tenir por a la mescla de cultures i assumir que el món està en moviment constant. Trajectòria personal: Del seu origen en un petit poble a tocar la baix elèctric a ciutats com Nova York, la seva vida és un exemple de mestissatge. Destí musical: Va començar amb els tambors parlants tradicionals als vuit anys i va evolucionar fins a convertir-se en una reconeguda baixista internacional. Temàtiques i Compromís Social El contingut de les seves cançons no és secundari; és un vehicle per a missatges profunds nascuts de l'experiència directa: "El meu missatge principal és demanar que s'aturi la fabricació d'armes. Cal pensar en la pau." L'artista aborda temes punyents com: * La guerra i la pèrdua d'éssers estimats (com el seu pare adoptiu). * L'impacte de la sida a l'Àfrica i al món. * L'homenatge a les mares com a símbol d'amor incondicional. El Futur i la Identitat Africana Finalment, es discuteix el desconeixement que Europa té de l'Àfrica. Gallo aposta per un futur basat en el respecte mutu i la convivència entre veïns, independentment de la nacionalitat específica, ja que viure aïllat en un sol poble o país ja no és viable en el món contemporani.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
5'
Protesta de la Guàrdia Urbana de Tarragona pel conveni
La Guàrdia Urbana de Tarragona en peu de guerra pel seu conveni col·lectiu La jornada d'ahir va estar marcada per una doble problemàtica a Tarragona: d'una banda, una meteorologia inestable que va amenaçar el Concurs Internacional de Focs Artificials i, de l'altra, una protesta dels agents de la Guàrdia Urbana que va afectar directament el servei. Detalls de la mobilització i situació actual Els agents han iniciat una protesta simbòlica a causa del bloqueig en les negociacions del nou conveni col·lectiu amb l'Ajuntament. Els punts clau de la situació actual són: Acampada reivindicativa: Un grup de delegats sindicals ha passat la nit en tendes de campanya davant la seu del carrer Prat de la Riba. Reivindicacions laborals: A les pancartes s'expressa el malestar per l'excessiu volum d'hores extres, arribant a xifrar-les en 23.000 hores. Afectació al servei: Tot i que aquest matí s'ha observat certa normalitat en la sortida de patrulles, ahir a la tarda es va deixar de prestar servei, posant en risc el dispositiu de seguretat dels focs. Negociacions en curs Actualment, les converses continuen entre les parts implicades, tot i que hi ha un hermetisme total de cara als mitjans: "23.000 hores extres no són un bon conveni." El regidor de personal, Carles Sala, i l'alcalde Joan Miquel Nadal estan mantenint reunions amb els delegats sindicals per intentar desencallar el conflicte abans de la segona jornada del concurs pirotècnic. De moment, la incògnita és si la plantilla cobrirà el dispositiu especial d'aquesta nit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
22'
Rafael López-Monné i el valor dels camins de Tarragona
L'èxit de la guia i la recuperació del patrimoni rural El fotògraf i escriptor Rafael López-Monné ha presentat la seva guia A peu per les comarques de Tarragona, un èxit editorial que ja va per la seva segona edició. L'obra no és només un recull d'itineraris, sinó una aposta per un turisme cultural i lúdic que prioritza el gaudi de l'entorn per sobre de la competència esportiva. Conceptes clau de la conversa: Visió del Sud: L'autor reivindica una mirada més rica i complexa de les comarques de Tarragona, allunyada dels estereotips habituals. Filosofia de la passejada: La col·lecció De Ferradura busca explicar històries, anècdotes i llegendes de cada indret, entenent que el coneixement del territori és una experiència plaent. Necessitat d'infraestructura: López-Monné alerta sobre la degradació dels camins històrics. El manteniment d'aquestes vies és essencial per garantir el dret fonamental a circular pel país. El repte de la gestió i el futur dels camins: "Si no hi ha camí, no hi podrem passar. El camí és el nostre garant d'un dret fonamental: el dret a transitar pel nostre país." L'entrevista analitza també la situació legal i administrativa: 1. Manca d'inventaris: Molts camins públics no estan registrats oficialment, cosa que els fa vulnerables davant l'oblit o l'ocupació privada. 2. Tecnologia de comptatge: S'estan implementant sistemes innovadors (com coixins d'aire) per saber quanta gent realment utilitza les rutes i així planificar millor les inversions. 3. Conflicte d'usos: La convivència entre caminants, ciclistes i vehicles a motor (com quads) requereix una gestió acurada per preservar la tranquil·litat del món rural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
1 d’oct. del 2004
7'
Tancament de serveis al CAP Tarracó i impacte en usuaris
Resum de la situació al CAP Tarracó El contingut recull una connexió informativa sobre el proper tancament de la segona planta del CAP Tarracó, que afecta directament els serveis de consultes externes i pediatria. La preocupació principal rau en la manca d'informació de bona part dels usuaris actuals i les experiències prèvies de desplaçament a altres centres. Punts clau de la conversa Afectació del servei: El tancament imminent afectarà la segona planta, obligant a la reubicació de serveis essencials. Manca d'informació: Molts vianants i usuaris propers al centre encara no són conscients dels canvis que s'esdevindran properament. Experiències passades: S'entrevista una parella que ja va viure un tancament anterior en aquest mateix centre. En aquella ocasió, van ser derivats al centre Jaume I i destaquen que la comunicació per part del personal sanitari va ser eficaç. Properes passes: Es manté l'expectativa pel que pugui comunicar oficialment el Departament de Sanitat a Tarragona durant la tarda. "Ens van dir que anéssim allà al cap de... Jaume I. La meva llevadora me va avisar, simplement." L'episodi conclou amb el trasllat del focus informatiu de l'actualitat sanitària cap a l'àmbit festiu amb el concurs de focs artificials.