Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1297-1320 de 2569

Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
1h 38min
Victoria clara del CBT davant l'Orense al Serrallo (88-65)
Anàlisi del Partit i Context El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha aconseguit la seva primera victòria de la temporada a la segona jornada de la Lliga LEB, imposant-se amb autoritat al Ourense Baloncesto. Després d'una ensopegada inicial a la Palma, l'equip de Pep Clarós ha demostrat la seva fortalesa com a local al pavelló del Serrallo. Actuacions Destacades • Fuller: Ha estat el jugador més determinant en la pintura, signant uns números excel·lents amb 12 punts i 7 rebots ja a la primera meitat. • Jordi Millera: Ha dirigit el joc amb mestria, aportant visió de joc i assistències clau que han trencat la defensa gallega. • Jesús Chagoyen: Malgrat els problemes amb les faltes personals, la seva intensitat defensiva i capacitat per capturar rebots han estat fonamentals per mantenir l'avantatge. • FJ Martín: Ha destacat per la seva polivalència, especialment en l'encert des de la línia de triple i el seu lideratge en els moments crítics. Dinàmica del Joc i Tàctica L'inici del partit ha estat marcat per la igualtat i algunes imprecisions, però el CBT ha sabut distanciar-se gràcies a un gran encert exterior. Durant el tercer quart, un parcial d'encert des de la línia de 6,25 ha trencat el partit definitivament. "És molt important que el CBT doni una sensació de fortalesa dins de la seva canxa i es plantegi que aquí ha de ser un camp inexpugnable." Aspectes Clau de la Victòria • Domini del rebot: Tant ofensiu com defensiu, impedint segones opcions a l'Orense. • Defensa exterior: La intensitat defensiva sobre els bases de l'Orense, com Bernabé, ha estat la clau per evitar la remuntada del conjunt visitant. • Rotació de banqueta: Jugadors menys habituals com Alba o Paco González han aportat minuts de qualitat mantenint el ritme del partit. Conclusions i Propera Jornada L'episodi conclou amb una valoració molt positiva de la serietat de l'equip. La propera setmana, el CBT rebrà l'Inca a casa, buscant consolidar la seva posició a la classificació i mantenir l'invicte al Serrallo.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
8'
Derrota del CB Tarragona a Saragossa i anàlisi postpartit
Anàlisi de la derrota al pavelló Príncipe Felipe El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha caigut derrotat davant el CAI Saragossa amb un marcador final de 90-78. El partit ha estat marcat per un inici aclaparador dels locals, especialment gràcies a l'encert de jugador Sabater, qui ha anotat 20 punts en només 22 minuts, obligant l'equip tarragoní a anar a remolc durant tot el matx. Factors clau de la derrota segons l'entrenador L'entrenador Pep Clarós ha destacat diversos punts crítics en el joc de l'equip: Feblesa defensiva: S'ha lamentat de la facilitat amb què el rival ha anotat, considerant que rebre 91 punts és una xifra excessiva per competir. Manca d'encert ofensiu: Ha assenyalat que bons tiradors de l'equip han acabat amb estadístiques pobres (1 de 7), atribuïnt-ho als nervis i a la frustració. Crítica a l'arbitratge: Clarós s'ha mostrat molt crític amb la diferència de tirs lliures, afirmant que: "Amb aquests arbitratges no guanyarà ningú... nosaltres som l'equip que més faltes rep i avui només n'hem tirat 9 en tot el partit." Perspectiva de la directiva i futur proper El director general del club, Daniel Llorba, ha reconegut que l'equip es troba en una dinàmica negativa i que el problema és principalment mental. Tot i la derrota, s'ha mostrat caut sobre possibles canvis en la plantilla: L'aturada de Nadal es veu com un punt d'inflexió necessari per reflexionar amb el "cap fred". L'objectiu segueix sent complir les fites marcades a l'inici de la temporada. L'equip reprendrà els entrenaments el 27 de desembre per preparar el proper partit del 4 de gener a casa. L'espai radiofònic ha finalitzat amb una nota personal, felicitant l'aniversari del president de l'entitat, Rafael Pintado, malgrat el resultat negatiu.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
1h 27min
Retransmissió del CAI Saragossa vs Club Bàsquet Tarragona
Crònica del Partit: CAI Saragossa vs CBT Retransmissió de la jornada de bàsquet des del pavelló Príncipe Felipe, on el Club Bàsquet Tarragona (CBT) s'ha enfrontat al CAI Saragossa en l'últim partit de l'any 2003. El conjunt tarragoní encarava el matx amb la necessitat de trencar una ratxa de tres derrotes consecutives, mentre que els aragonesos arribaven amb un balanç de cinc victòries seguides. Desenvolupament del Matx • Inici complicat: El primer quart ha estat marcat per l'efectivitat anotadora de Sabater per part del CAI, situant un desavantatge de 8 punts al final dels primers 10 minuts (28-20). • Manca d'encert exterior: El CBT ha patit molt durant la primera meitat des de la línia de tres punts. Fins ben entrat el segon quart, l'equip no ha aconseguit anotar el seu primer triple (obra d'Anderson Sud), fet que ha permès al CAI mantenir distàncies còmodes. • Lluita sota els tancaments: Malgrat el domini del rebot per part de Todd Fuller, l'equip de Pep Clarós no ha pogut contenir les transicions ràpides i el joc interior d'Otis Hill i Mesa. Resolució Final • La sentència: En l'últim quart, tot i els intents de reacció liderats per Jesús Chagoyen (6 punts gairebé consecutius al tram final) i Jordi Millera, el CAI ha gestionat el seu avantatge gràcies a l'encert de Ferrer i els tirs lliures. • Resultat final: El partit s'ha tancat amb un marcador de 91 a 78 favorable als locals. "Nova derrota del CBT, la quarta consecutiva, que acaba l'any 2003 amb sensacions agredolces en la seva visita a terres aragoneses." Altres Continguts de la Transmissió Durant les pauses, s'ha informat sobre l'actualitat del Nàstic de Tarragona (partit contra la Vila Joiosa) i l'agenda cultural de la ciutat, destacant el concert de Berta a la Vaqueria i les funcions dels Pastorets al Teatre Metropol.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
1h 45min
Derrota del CB Tarragona davant Los Barrios (77-84)
Resum del Partit Retransmissió del partit de la jornada 15 de la Lliga LEP entre el Club Bàsquet Tarragona (CBT) i Los Barrios al pavelló del Serrallo. El partit ha acabat amb una sorprenent victòria visitant per 77-84, en un enfrontament marcat per la irregularitat dels locals. Evolució del Joc • Inici prometedor: El CBT ha començat dominant amb bones transicions ràpides i una defensa agressiva, arribant a tenir avantatges de fins a 7 punts. • Col·lapse al segon quart: Un parcial de 0-13 a favor de Los Barrios ha capgirat el marcador. El conjunt andalús, liderat per un encertat López (portuguès) des del perímetre, ha marxat al descans 10 punts amunt (37-47). • Intent de remuntada: En el tercer i quart període, el CBT ha aconseguit empatar el partit (61-61) gràcies a l'empenta d'Antoni Douglas i Jordi Millera. • Desenllaç final: Les indecisions defensives i el control del timing per part del base visitant Monclova han impedit culminar la remuntada local. Protagonistes i Claus • Antoni Douglas: Ha estat el millor del CBT amb 32 punts i una gran valoració en rebots. • Monclova: El base visitant ha jugat els 40 minuts, essent el director absolut del ritme del joc. • Falta de referents: Els comentaristes han destacat que el CBT ha depès massa de Douglas, mentre que Los Barrios ha mostrat un joc més coral i equilibrat entre jugadors interiors i exteriors. "Avui el CBT ha tingut més por de perdre que ganes de guanyar." Pausa de Nadal i Agenda Cultural L'episodi també inclou detalls sobre la Loteria de Nadal, el proper partit contra el Saragossa i diverses activitats culturals a Tarragona com audicions de guitarra i exposicions d'art.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
10'
Anàlisi de la desfeta del CB Tarragona a Lleó
Crònica d'una derrota contundent El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha patit una dura derrota per 27 punts de diferència a la pista del León-Caja España. El partit ha quedat marcat per una primera meitat on la defensa tarragonina ha estat pràcticament inexistent, permetent que el conjunt local anotés 48 punts en els primers 20 minuts. Reaccions institucionals i tècniques Les declaracions recollides a la sala de premsa mostren un clima de profunda crisi i decepció: Rafel Dansau (President): Ha estat el més dur de tots, qualificant la imatge de l'equip com a "vergonyosa". > "Han fet el ridícul. Hi ha jugadors que s'estan tocant la pera i això ha de canviar." Pep Clarós (Entrenador): Ha destacat la manca d'intensitat i gana dels seus jugadors en comparació amb el rival. Ha posat èmfasi en la incapacitat per aturar el joc interior contrari i ha anunciat que ha de parlar urgentment amb el club per buscar solucions. Jaume Morales (Capità): Ha admès que el partit ha estat nefast tant en atac com en defensa, instant la plantilla a treballar amb màxima intensitat a partir de dilluns per revertir la situació. Conclusions del partit L'equip mostra una dualitat alarmant entre el rendiment a casa i a fora. La jerarquia del club es planteja mesures dràstiques davant la falta d'actitud de certs membres de la plantilla. El CBT fa un pas enrere en els seus objectius de la temporada a falta de tres jornades per acabar la primera volta.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
1h 29min
CBT a Lleó: Crònica d'una derrota contundent (102-75)
La desfeta del Club Bàsquet Tarragona a pista lleonesa El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha patit una dura derrota a la pista del Baloncesto León (Caja España) amb un marcador final de 102-75. El partit, corresponent a la 14a jornada de la Lliga LEB, s'ha vist marcat per la superioritat ofensiva del conjunt local des del salt inicial. Una defensa inexistent i falta d'agressivitat El resum del partit se centra en la fragilitat defensiva dels homes de Pep Clarós. Tot i venir de dues victòries consecutives, el conjunt blau no ha pogut trobar el ritme que el caracteritza: • El primer quart ha estat un vendaval local (27-16), amb un Julio González imparable. • La falta d'agressivitat ha permès al Lleó anotar amb excessiva facilitat. • Al descans, la diferència ja era de 13 punts (49-36). Protagonistes i estadístiques clau Pel costat local, el trident format per Onkegue, Julio González i Kamal Mosley ha escombrat la resistència tarragonina: "Ens han escombrat de la pista; el marcador ho diu tot. Ha estat el millor partit del Lleó en molt de temps." Pel CBT, han destacat individualment: • Pau del Tío: El millor valorat de l'equip amb 8 punts i diversos triples en moments crítics. • Todd Fuller i Antoni Douglas: Han intentat mantenir l'equip sota la pintura, però el desgast de faltes (Douglas i Pau del Tío eliminats) ha estat decisiu. • F.J. Martín: Ha tancat el partit amb un triple espectacular des de mig camp, tot i que només ha servit per maquillar el resultat final. Conclusió de la jornada Amb aquesta derrota, el CBT trenca la bona ratxa i es manté a la zona mitjana-baixa de la classificació. La sensació de fredor inicial i la incapacitat de reaccionar quan el partit es posa en contra han estat els punts més crítics analitzats durant la retransmissió de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
9'
Derrota del CB Tarragona en el debut contra l'UV La Palma
Resum de la jornada inaugural El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha iniciat la seva trajectòria al campionat de lliga amb una derrota contundent (79-51) a la pista canària de l'UV La Palma. Tot i les expectatives del debut, el conjunt tarragoní no ha pogut trobar el seu ritme de joc en cap moment del partit. Estadístiques i rendiment El rendiment ofensiu de l'equip ha estat un dels factors determinants de la derrota, amb percentatges de tir especialment baixos que han impedit qualsevol opció de remuntada: Màxim anotador: Un jugador del CBT ha liderat l'equip amb 14 punts, seguit d'altres com TJ Martín amb 8 i Jamo Morales amb 6. Eficàcia de tir: L'equip ha registrat un discret 35% en tirs de dos i un preocupant 18% en tirs de tres. Valoracions del President Rafael Pincado, president del club, s'ha mostrat molt crític amb el desenvolupament del matx, definint-lo com un partit per oblidar, tot i que ha volgut desvincular la derrota d'altres factors externs. "No hem jugat bé, ens hem buidat... però ells ens han desbordat en tot." Arbitratge: El president ha expressat la seva disconformitat amb el criteri arbitral, acusant els col·legiats de buscar la compensació de personals, tot i que ha admès que el CBT ha perdut perquè s'ho ha merescut. Actitud: Malgrat el resultat, ha destacat que l'actitud dels jugadors ha estat bona i que s'ho han deixat tot a la pista. Pròxims reptes L'equip afronta ara dos partits consecutius a casa, al pavelló municipal del Serrallo. El president ha fet una crida a l'afició per omplir les grades (esperant unes 1.500 persones) i convertir aquesta derrota en un simple accident de pretemporada.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
8 de maig del 2004
1h 34min
Derrota amarga del CB Tarragona a La Palma (74-51)
Resum del Partit: Debuta el CBT a la Lliga LEP El Club Bàsquet Tarragona ha iniciat la seva temporada a la segona categoria del bàsquet espanyol amb una derrota contundent a la pista de l'UV La Palma. Tot i un inici esperançador, el conjunt tarragoní s'ha anat desinflant davant el major encert del conjunt canari. Una arrencada il·lusionant L'equip dirigit per Pep Clarós ha començat amb molta força, arribant a dominar per 4-8 gràcies a l'actuació de la seva parella americana, Fuller i Douglas. Tanmateix, aquesta empenta inicial s'ha vist frenada per un col·lapse ofensiu total. El domini canari L'UV La Palma, liderat per un inspirat Edwards (peça clau en l'anotació exterior) i la presència interior de Triguero i el mexicà Horacio Llamas, ha capgirat el marcador ràpidament: • Un parcial nefast al final del primer quart ha deixat el CBT amb només 13 punts. • Els tarragonins han mostrat moltes mancances en el llançament exterior, amb percentatges molt baixos des de la línia de 6,25 m. • La defensa no ha pogut aturar les penetracions constants de l'equip local. Reacció insuficient En la segona meitat, l'entrada de Paco González i Francisco Alba ha donat una mica de "xispa" a l'equip, però les pèrdues de pilota i la falta d'encert en els tirs lliures han impedit qualsevol remuntada real. La diferència s'ha anat ampliant fins als 25 punts, tancant el marcador final amb un clar 74-51. "Hem estat nuls en atac, més nuls que en els primers compassos de la Lliga Catalana." Estadístiques clau • Llançaments de 2: Només un 33% d'encert. • Triples: Un pobre 16% durant gran part del matx. • Tirs lliures: S'han fallat llançaments crucials en moments de possible reacció.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Cine clàssic de Hitchcock i el conte de la Rateta
Cinema i Literatura Infantil a l'Antiquari L'episodi comença amb una recomanació cultural a l'espai Antiquari de Reus, on es projectarà el clàssic d'Alfred Hitchcock, La soga (1948). Els interlocutors destaquen les innovacions tècniques de la pel·lícula i la seva temàtica agosarada per a l'època. Anàlisi de 'La soga' Tècnica cinematogràfica: Es ressalta que la pel·lícula està filmada intentant simular un pla seqüència continu, on els actors havien d'actuar sense interrupcions durant tota la durada de la bobina. Censura i temàtica: Es comenta com la censura de l'època va intentar ocultar l'homosexualitat dels protagonistes, un element clau en la trama psicològica. Repartiment: S'esmenten actors de renom com James Stewart i Farley Granger. La Rateta que escombrava l'escaleta La segona part del programa es dedica als més petits amb la narració del conte clàssic de la rateta presumida. La història segueix l'estructura tradicional: 1. La rateta troba un dineró i es compra un llacet rosa. 2. Rebuja diversos pretendents (el gall, el ruc, l'ànec, el porc i el gos) per les seves veus estridents. 3. S'enamora de la veu fina del gat, qui acaba intentant menjar-se-la durant el banquet de bodes. "Això és violència domèstica... s'ha d'ensenyar als nens que això no s'ha de fer." Finalment, els locutors reflexionen sobre el final del conte des d'una perspectiva moderna, condemnant l'actitud del gat i advocant pel respecte i la no-violència en les relacions.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
La celebració del Cap d'Any i el conte d'en Patufet
Introducció i celebració del Cap d'Any L'Andrés i la Sílvia conversen sobre l'arribada del nou any 2005. Comenten la il·lusió de les festes i les recomanacions de seguretat viària per a la nit de Cap d'Any. L'Andrés recorda la seva experiència positiva a la festa del Raurell, destacant-ne: L'ambient familiar i assequible. L'organització conjunta entre l'Ajuntament i els veïns. La intenció de repetir l'experiència aquest any. El conte d'en Patufet La secció principal de l'episodi es dedica a la narració del clàssic conte popular català, en Patufet. La història segueix les aventures d'un nen tan petit que dorm en una clofolla de banyona. Els encàrrecs i la cançó En Patufet insisteix a ser útil a la seva mare i aconsegueix que el deixin anar a fer encàrrecs, sempre cantant la seva famosa cançó per evitar ser trepitjat: "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret; patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet." Anar a comprar sal: Provoca un gran ensurt al botiguer, el senyor Papet, que es pensa que els productes de la botiga parlen. Portar el dinar al pare: En Patufet s'amaga sota una col per protegir-se de la pluja, moment en què un bou se'l menja sense voler. Rescat i conclusió Els pares troben en Patufet dins la panxa de l'animal gràcies als seus crits. Finalment, alimenten el bou amb molta herba fins que l'animal fa un pet i en Patufet surt disparat sa i estalvi. Comiat del programa El programa tanca amb els millors desitjos per a l'any nou, esmentant tradicions com portar roba interior vermella o posar or dins la copa de cava per atreure la bona sort.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
La Caputxeta Vermella: Una versió clàssica i divertida
Resum del programa: Un conte clàssic per als més petits En aquesta edició especial dedicada a la setmana dels nens, l'Andrés presenta una versió radiofònica i dramatitzada del cèlebre conte de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa habitualment se centra en el cinema clàssic, s'aprofita l'avinentesa per portar narracions que també han tingut un gran recorregut en el setè art. La broma de Sants Innocents L'inici de l'episodi està marcat pel to humorístic de l'Andrés, qui aprofita que és el 28 de desembre per fer una petita innocentada a la presentadora abans de començar la narració real del conte. Estructura de la narració El conte segueix la línia argumental tradicional però amb matisos còmics i personatges ben caracteritzats: L'encàrrec de la mare: La Caputxeta rep la missió de portar un pastís de poma i una ampolla a la seva àvia, que viu al mig del bosc. La trobada amb el llop: El llop, un personatge afamat i calculador, fingeix ser el "llop bo" per guanyar-se la confiança de la nena i enganyar-la perquè colli flors mentre ell s'avança per una drecera. L'intent frustrat d'atac: En arribar a la casa, el llop no aconsegueix menjar-se l'àvia, ja que aquesta s'amaga a l'armari. Posteriorment, el llop es disfressa amb la camisola de dormir. El desenllaç còmic: A diferència de les versions més cruentes, aquí el llop és víctima de la seva pròpia malaptesa, relliscant amb el pastís i colpejant-se contra les parets. Cites destacades "Són per menjar-te millor!" Finalment, gràcies a l'ajuda dels caçadors, el llop fuig aterrit per no tornar mai més, permetent que la Caputxeta i la seva àvia visquin tranquil·les.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
La Caputxeta Vermella: Una versió humorística i especial
La Caputxeta Vermella: Entre la tradició i la broma En aquest episodi, l'Andrés ens presenta una adaptació molt particular del conte clàssic de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa sol centrar-se en el cinema clàssic, aprofitant les dates nadalenques i la setmana dedicada als nens, s'ha optat per portar contes que també han tingut la seva versió a la pantalla gran. Una introducció plena d'humor L'inici de la sessió ve marcat per una inocentada per part de l'Andrés (coincidint amb el 28 de desembre), jugant amb efectes de so i confonent la interlocutora abans de començar la narració real de la història. Punts clau de la narració adaptada: L'origen del nom: La protagonista rep el regal d'una caputxeta de la seva àvia per no passar fred, i el veïnat acaba oblidant el seu nom original. El llop còmic: El llop es presenta com un personatge que intenta ser astut però que acaba sent víctima de la seva pròpia malaptesa. Ensumar la nena li provoca un esternut monumental i intenta guanyar-se la seva confiança fent-se passar per un "llop bo". El desenllaç accidentat: A diferència de les versions més crues, aquí el llop fracassa repetidament a causa de les relliscades amb pastís de poma, cops contra la paret i la camisola de l'àvia, que el fan fugir per sempre més perseguit pels caçadors. "No pateixis. Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors i tornaré abans que no es faci fosc." Finalment, l'Andrés i la Sílvia destaquen que aquesta versió és més moderna i diferent de la tradicional, pensada especialment per distreure els més petits amb un toc d'humor.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Els Músics de Bremen: Un conte de superació
Introducció i Context Nadalenc L'episodi comença amb una conversa distesa entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Parlen de la moderació en el menjar i el beure (torrons i cava) i de l'arribada imminent de l'any 2005. La conversa deriva cap al pas del temps i la vellesa, servint d'introducció per al relat del dia. El Conte: Els Músics de Bremen La narració se centra en la història clàssica de quatre animals que, en fer-se grans, són considerats inútils pels seus amos: L'ase: El primer a marxar després de tota una vida carregant pesos. Somia en anar a Bremen per apuntar-se al circ. El gos de caça: Abandonat per haver perdut la velocitat. El gat: Rebutjat per no tenir prou agilitat per caçar ratolins. El gall: El quart membre que s'uneix a la colla en el camí cap a la ciutat. El Conflicte amb els Lladres Durant el trajecte, els animals troben una casa al bosc que resulta ser l'amagatall d'uns lladres. Famolencs, decideixen traçar un pla: Es col·loquen l'un sobre l'altre per crear una ombra gegantina. Comencen a cridar i fer soroll simultàniament. Els lladres, aterroritzats pensant que es tracta d'una bruixa o un monstre, fugen de la casa. Resolució i Reflexió Final "A partir d'aquell dia, ja no van tornar mai més els lladres." Els animals decideixen quedar-se a viure a la casa del bosc, on formen una banda de música i viuen una vellesa tranquil·la i digna. L'episodi acaba amb una breu reflexió sobre el valor del conte i el comiat de l'Andrés fins a la propera sessió.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
El conte de les sabatetes vermelles i el Nadal
Introducció i esperit nadalenc L'episodi comença amb una conversa animada entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Es comenten tradicions com el cant de la Nadala "El 25 de desembre" i la preparació dels torrons en família per a la nit de Nadal. El conte: Les sabatetes vermelles L'eix central del programa és la narració del conte clàssic sobre la Karen, una nena pobra que rep unes sabates vermelles d'un sabater. L'adopció: Després de quedar-se òrfena, una senyora benestant l'adopta i intenta que porti una vida més austera. La vanitat: La Karen, seduïda per unes noves sabates vermelles, les utilitza per anar a l'església, ignorant els advertiments. L'encanteri: En posar-se les sabates, aquestes comencen a ballar soles, impedint que la noia pugui parar. Lliçó de vida i redempció El relat arriba al seu punt àlgid quan la Karen abandona la seva benefactora malalta per anar a ballar a una festa. En veure les conseqüències del seu egoisme, demana perdó: "No hauria d'haver deixat la meva àvia sola quan més em necessitava per anar ballant." Finalment, es desperta del que sembla un malson i decideix dedicar-se a cuidar la seva família, guardant les sabates al fons de l'armari. Comiat del programa L'Andrés i el seu company tanquen l'emissió desitjant Bones Festes a tota l'audiència, tot recordant la importància de passar aquests dies amb la família.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cine Club a Tarragona i el conte de la Ventafocs
Cine Club de l'Antiquari a Tarragona L'Andrés presenta una proposta cultural per a aquesta nit a les 10 al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Sant Anna de Tarragona. Es projectarà la pel·lícula bèl·lica Objetivo Birmania (1945), dirigida per Raül Walsh i protagonitzada per Errol Flynn. L'entrada és lliure. El conte de la Ventafocs Amb l'arribada de les vacances escolars, el programa dedica un espai als nens amb la narració del conte clàssic de la Ventafocs (la Cenicienta): La crueltat de la madrastra: La Ventafocs és obligada a fer les feines més dures de la casa mentre les seves germanastres es preparen per al ball del príncep. L'aparició de la fada padrina: Mitjançant la màgia, transforma una carbassa en carrossa i vesteix la noia amb gala, amb la condició de tornar abans de la mitjanit. La pèrdua de la sabata: En fugir del ball, la Ventafocs perd una sabata de cristall, l'única pista que tindrà el príncep per trobar-la. Final feliç: Malgrat els impediments de les germanastres, la sabata només encaixa al peu de la Ventafocs, i el príncep declara el seu amor basat en la seva bondat. Reflexions finals L'episodi clou amb una comparació humorística entre el sort de la loteria i el destí de la protagonista. Es recorda que les festes de Nadal ja són a tocar, amb la brillantor dels llums i els preparatius dels torrons.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
Conrad Setó: Nadales amb swing i antologia amb Miquel Pujador
Projectes actuals de Conrad Setó El músic i compositor Conrad Setó presenta dos treballs discogràfics simultanis que mostren la seva versatilitat. Per una banda, una col·laboració íntima amb el cantautor Miquel Pujador, i per l'altra, una revisió jazzística del cançoner nadalenc català. Entre la veu i els dits: Antologia amb Miquel Pujador Aquest disc és el resultat d'una relació professional de més de vint anys entre ambdós artistes. El projecte es va gestar fa un any després d'un concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on la connexió entre la veu i el piano va convèncer els músics de la necessitat de gravar-lo. Concepte: Una antologia que revisa 16 temes de la trajectòria de Pujador en un format despullat de veu i piano. Influències: Inspirat en el minimalisme i la intensitat d'autors francesos com Léo Ferré o Claude Nougaro. Procés: Setó ha assumit la responsabilitat d'arranjar de nou totes les músiques, aportant el seu segell personal però respectant l'essència original. Nadales amb swing: Tradició i modernitat El segon treball, realitzat conjuntament amb Joan Moliner, proposa una lectura instrumental de 12 nadales clàssiques sota una mirada contemporània. Estils: Tot i el títol, el disc viatja pel swing, la bossa nova, el jazz llatí i fins i tot el jazz contemporani. Instrumentació: Un quintet on els músics es desdoblen fins a tocar 13 instruments diferents, incloent instruments de pua (mandolina) i vent (flugel or fiscorn). Objectiu: Reivindicar la qualitat melòdica de les nadales catalanes com a estàndards equiparables als americans, allunyant-les de la "carrincloneria" habitual. "Hem agafat el repte de creure en el nostre material i fer-ho a la nostra manera, de la mateixa manera que els músics de jazz fan amb els estàndards." Properes actuacions Nadales amb swing: Dijous 23 de desembre al Teatre Magatzem de Tarragona i l'1 de gener a Alcover. Gira amb Pujador: Properes actuacions a València, Perpinyà i un possible concert a París amb el piano original de Léo Ferré.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La història de l'Aneguet Lleig: superació i identitat
Resum del conte de l'Aneguet Lleig L'episodi presenta una adaptació del clàssic conte de Hans Christian Andersen, on un suposat aneguet pateix el rebuig pel seu aspecte físic fins que descobreix la seva verdadera naturalesa. El neixement i el rebuig Tot comença amb una mare ànega que espera que neixin els seus fills. Un dels ous triga més a obrir-se i, quan finalment ho fa, en surt una criatura fosca, gran i diferent de la resta. Els seus germans i la comunitat el consideren lleig i el marginen. L'aneguet decideix marxar per no patir més burles i passa per diverses penúries. Les dificultats de l'hivern El protagonista s'ha d'enfrontar a la solitud i al fred rigorós de l'hivern. Durant aquesta etapa, sent una profunda admiració per uns ocells blancs i majestuosos que veu volar, desitjant ser com ells. La transformació final Amb l'arribada de la primavera, l'aneguet es retroba amb aquestes aus: els cisnes. En acostar-se a l'aigua i veure el seu reflex al mirall de glaç, s'adona de la realitat: "De debò sóc jo? Ets un signe dels més bonics que conec." L'ensenyança final de la història destaca que la bellesa exterior és relativa i que el més important és la bondat interior, ja que, com diuen els interlocutors, els dolents són els qui realment són lletjos de veritat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La música de György Ligeti a '2001: l'odissea de l'espai'
L'ús de la música de Ligeti per Stanley Kubrick En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés explica la selecció musical que el director Stanley Kubrick va realitzar de les obres del compositor György Ligeti per a la seva obra mestra 2001: una odissea de l'espai. La música de Ligeti s'utilitza per subratllar els moments més transcendents i misteriosos del film. Fragments clau a la pel·lícula L'expert destaca tres obres fonamentals que s'entrellacen amb la trama: - El Rèquiem: Utilitzat en el pròleg titulat L'alba de l'home, a la cèlebre escena on els primats comencen a interactuar amb el monòlit. - Lux Aeterna: Peça que acompanya la descoberta del monòlit a la Lluna, aportant una atmosfera de misteri i simbolisme. - Atmòsferes: Obra que acompanya el viatge de l'astronauta Bowman a través de les estrelles, en una explosió visual de llum i color. El simbolisme acústic L'Andrés emfatitza que les composicions de Ligeti funcionen com un simbolisme acústic que representa la presència d'una intel·ligència superior i la llavor de la humanitat. "Les seves fantasmals tonalitats donen una gran càrrega de misteri a les escenes sobre el terra de la lluna." Pròxims passos i nou projecte L'episodi serveix també per anunciar que, a partir del proper dilluns, s'iniciarà un nou cicle amb un enfocament més infantil, buscant despertar l'interès dels més petits per la ràdio i la música.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cicle de contes clàssics: Alí Babà i els 40 lladres
Adaptació del conte clàssic per al públic infantil En aquesta sessió, l'Andrés i l'Ana ens introdueixen en un nou cicle dedicat als contes clàssics en català, pensat especialment per a les festes de Nadal i les vacances escolars. L'episodi se centra en la narració d'una versió sintetitzada d'Alí Babà i els 40 lladres. Punts clau de la narració: El descobriment del tresor: L'Alí Babà, un llenyataire que treballa per a en Cassim, descobreix per atzar la cova secreta on una banda de lladres amaga les seves riqueses mitjançant la fórmula màgica: > "Sèsam, obre't!" L'ambició d'en Cassim: En conèixer el secret, l'amo de l'Alí Babà intenta saquejar la cova, però la seva cobdícia fa que oblidi les paraules per sortir-ne i acaba desapareixent. L'enginy de la Mulgiana: La minyona (i futura esposa de l'Alí Babà) es converteix en l'heroïna de la història gràcies a la seva astúcia: Marca totes les portes del poble amb una creu per confondre els lladres. Descoberta l'emboscada de les gerres, utilitza oli bullent per acabar amb la banda. Identifica el capità dels lladres durant el ball final i salva l'Alí Babà. Conclusió i valors L'episodi destaca el final feliç on l'Alí Babà, lluny de ser corromput per la riquesa, decideix compartir el tresor amb els pobres del país. Els col·laboradors emfatitzen la importància d'oferir contingut clàssic adaptat als infants dins del seu espai de ràdio habitual.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Slow Color: El Segell Independent de Tarragona
Aproximació a Slow Color L'entrevista presenta el segell discogràfic Slow Color, una iniciativa independent amb seu a Tarragona que funciona sota un model de gestió horitzontal i assembleari, format per un grup d'unes 12 o 13 persones. Filosofia i Gestió del Segell Absència d'ànim de lucre: El projecte es defineix gairebé com una associació on els beneficis es reinverteixen totalment en nous discs. Criteris de selecció: Per editar un grup, el requisit principal és que la música agradi a la majoria de membres i que no hi hagi una oposició radical. Suport tarragoní: La majoria de formacions són locals (Pupille, Zool, Don Simón i Telefunken), tot i que estan oberts a propostes externes si la qualitat és alta. Autogestió total: Els membres s'encarreguen des de la maquetació i el disseny gràfic (a càrrec de Gerard Gil) fins al manteniment de la seva infraestructura web. Economia de l'Edició Independent L'edició d'un disc és un exercici d'equilibris financers. Els entrevistats detallen alguns costos i procediments: Inversió: Els membres del segell aporten el capital de la seva pròpia butxaca. Producció: Editar unes 1.000 còpies pot costar uns 800 euros (sense comptar la gravació, que sol anar a càrrec del grup). Preus al públic: La venda directa a través d'internet permet oferir els CDs a un preu reduït de 5 euros, eliminant intermediaris. Visions de Futur i Propers Projectes "El que volem és treure certs productes que ens agraden i ja està. Si es fa la mitjana, són zero beneficis, però zero pèrdues." El segell prepara l'edició d'un disc de Bif (grup reconegut de Barcelona) que inclourà rareses i cares B. També mantenen una xarxa de col·laboració amb altres segells independents de l'estat com Becore o Anderhill per moure els grups per diferents circuits. Properes cites i contacte Concerts: Destaquen les actuacions de Pupille i Derbiche a finals de gener. Web oficial: slowcolored.com és el centre d'operacions on es pot consultar el catàleg i fer comandes.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nou taller d'art i artesania a la Part Alta de Tarragona
Un nou espai creatiu a Tarragona L'Àngeles Rodríguez i la Carme Mayas presenten el seu nou taller situat al carrer Escribanies Velles, un local emblemàtic a la Part Alta de la ciutat que s'inaugura amb la voluntat de ser un espai obert a la creativitat i a la interacció amb el públic. Les disciplines i les artistes L'espai combina dues mirades artístiques complementàries: * Carme Mayas: Pintora especialitzada en l'oli. Presenta l'exposició Encuentros, una col·lecció de caràcter intimista que explora les emocions a través de textures i colors terra. També és coneguda per les seves obres d'estil impressionista sobre racons de Tarragona. * Àngeles Rodríguez: Artesana del vidre. Treballa el gravat i la pintura sobre cristall, buscant la innovació i la creació de peces originals i úniques, allunyades de la producció industrial. Un local amb història L'estudi no és només un lloc de treball, sinó un entorn amb un gran valor patrimonial: * Està situat a uns baixos que conserven murs romans i arcades històriques. * Disposa d'un element singular: un safareig amb aigua corrent que crea una atmosfera放松 (relaxant). * Les responsables han habilitat una bústia de suggeriments i una llibreta d'idees per acollir projectes d'altres artistes. Impuls a l'artesania local Durant l'entrevista es destaca la creació d'un tríptic d'artesans de la Part Alta, que agrupa una vintena d'establiments. Aquesta iniciativa pretén ser el primer pas per a una futura associació d'artesans i comerciants especialitzats, amb l'objectiu de revaloritzar el treball manual davant el consum massiu. "L'obra acabada ja no és teva, és dels demàs."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Música i Cinema: L'Odissea de l'Espai de Kubrick
L'Ús de la Música a 2001: Una Odissea de l'Espai En aquesta conversa s'analitza l'ús revolucionari que el director Stanley Kubrick va fer de la música clàssica en el seu cinema. Es destaca com la tria de peces preexistents va substituir la necessitat d'una banda sonora original convencional, creant una simbiosi comercial i artística sense precedents. Peces Clau Analitzades Richard Strauss: L'obertura del poema simfònic Així parlà Zarathustra s’utilitza per il·lustrar l’alineació de la terra, la lluna i el sol, simbolitzant el misteri del món. György Ligeti: La seva música aporta una visió fantasmal i ultramoderna, ideal per transmetre la sensació de buit i la solitud de l'home a l'espai. Johann Strauss (fill): La decisió més sorprenent de Kubrick va ser incloure el vals El Danubi Blau. La Coreografia dels Astres "Va optar per un vals vienès per embolicar la suprema coreografia dels astres ballant mentre les naus floten." Es descriu una de les el·lipses més famoses de la història del cinema: el moment en què un os llançat a l'aire per un homínid es transforma en l'aeronau Orion. Aquest salt temporal és acompanyat per les notes del vals de Strauss, creant una harmonia visual i sonora que, tot i ser discutida inicialment, ha esdevingut una icona cultural. L'episodi conclou amb l'audició de la versió de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
38'
Gerard Quintana presenta 'Les claus de sal'
Una nova etapa en solitari El conegut músic Gerard Quintana visita Tarragona per presentar el seu segon treball discogràfic en solitari, titulat Les claus de sal. A diferència de la seva etapa anterior amb Sopa de Cabra o amb l'Alquímia, aquest disc neix d'una voluntat de simplificació i despullament musical. El concepte del disc: Sensibilitat i "membrana" L’artista reflexiona sobre la capacitat de sentir en un món convuls. El títol del disc, Les claus de sal, és una metàfora de les llàgrimes, enteses com el símptoma de sentir plenament. Quintana explica que: • Vivim protegits per una membrana o tel que ens fa impermeables al patiment aliè. • El disc busca dissoldre aquesta membrana per recuperar la connexió amb la realitat i els sentiments. • La producció musical s'allunya del rock contundent per centrar-se en la veu, el piano i la guitarra, buscant l'aire i el silenci. Col·laboracions i poetes En aquesta obra, Quintana ha obert el seu ventall creatiu incorporant paraules d'altres autors i versions d'artistes internacionals: • Poetes: Col·laboren figures com Enric Casasses, Joan Margarit i Jordi Guardans. • Versions: Inclou temes de Lluís Llach, Jaume Sisa, el brasiler Lenine i l'anglo-hindú Susheela Raman. "Canto sense xarxa, salto i sempre caic." Projectes de futur i vida personal Quintana comparteix també la seva faceta més personal, la seva vida a cavall entre Barcelona i Eivissa, i futurs projectes que van més enllà de la música, com la seva primera novel·la, una mena de road movie literària que porta temps preparant.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Humor i clown amb Laspi Twister al Teatre Magatzem
Entrevista amb Chus Gutiérrez de la companyia Laspi Twister L'episodi se centra en la presentació de l'obra "A que la suelto", que es representarà al Teatre Magatzem de Tarragona. L'entrevistada explica l'evolució de la companyia, originària de Burgos, i la seva transició del món infantil al teatre per a adults. Característiques de l'espectacle L'obra es defineix com una barreja entre teatre de clown i cabaret, caracteritzada per: Un humor blanc i directe, qualificat de naíf i molt humà. L'absència del tradicional nas de pallasso per buscar una connexió més natural amb el públic adult. Un guió flexible que permet la improvisació i l'adaptació segons l'espai (sigui un cafè-teatre o una sala convencional). Una posada en escena que transita per diferents gèneres, des de la comèdia fins a la narració de contes. La situació del teatre a Burgos Un punt destacat de la conversa és la vitalitat cultural de Burgos, on Chus Gutiérrez destaca: L'existència de l'associació En Clave de Calle, que agrupa unes 20 companyies. El suport institucional que reben, amb la cessió de sales per a assajos i muntatges. La consolidació d'un públic fidel que exigeix programació teatral constant. "És una història de dues dones de teatre a les quals els toca fer una mica de tot per tirar endavant l'espectacle." Nous projectes La companyia també està treballant en un espectacle de carrer basat en El Llac dels Cignes, adaptat sota la seva mirada particular de clown amb un gran component visual i de moviment.