Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín i el documental de la seva vida
Estat de les obres i programació cultural L'episodi comença amb una actualització sobre l'estat de les instal·lacions de la Casa de Cultura de la Generalitat. Els interlocutors aclareixen que, a causa de diverses reformes en la infraestructura, no hi haurà projeccions durant els mesos de novembre i desembre. S'espera que les obres, que inclouen el soterrament de cables i la construcció d'un nou escenari per a concerts, finalitzin a principis de gener. Les pel·lícules i el cicle de documentals sobre animals queden ajornats, no cancel·lats. Es preveu que la programació habitual es reprengui la segona quinzena de gener. Homenatge a Antonio Machín El nucli de la conversa gira al voltant de la figura d'Antonio Machín i el documental Machín, toda una vida. Aquesta peça audiovisual serveix de base per analitzar l'impacte d'un artista que, tot i no venir del món del cinema pur, va deixar una empremta inesborrable en la cultura popular. Perspectives d'artistes convidats En el documental participen diverses figures destacades que aporten la seva visió sobre l'autor: Joan Manuel Serrat: Defineix el gènere de Machín com a "cançó de consol" més que de protesta. Analitza la lletra de Angelitos Negros com una denúncia suau però real de la desigualtat racial. "L'autor no s'inventa una paret pintada amb angelets blancs i rossos en un país on el 90% de la població és negra." Joaquín Sabina: Reflexiona sobre l'exotisme de la figura de Machín a l'Espanya de l'època i el seu paper com a "negre bo" per al públic. Àngel Casas: Explica l'estructura dels espectacles de varietés de l'època, on Machín sovint tancava la funció després de números de circ o malabaristes. Interpretació musical: Amparanoia El programa finalitza amb una menció a les noves versions dels clàssics de Machín. Es destaca la interpretació de la cantant Amparanoia, que aporta un estil renovat a la mítica cançó Dos Gardenias. Els presentadors lloen la seva energia i la forma en què manté viva l'essència de la composició original en un entorn modern com el "Café del Foro".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
La màgia del Nadal arriba a PortAventura Park
PortAventura inicia la seva temporada nadalenca Des del 27 de novembre fins al 9 de gener, PortAventura Park es transforma per oferir una experiència immersiva de Nadal. Després d'un Halloween històric amb un increment del 65% en visitants, el parc aposta per una temporada més llarga i plena de novetats. Ambientació i decoració màgica El parc canvia completament la seva imatge amb una decoració detallada que inclou: * Abets gegants, garlandes i llums per tot el recinte. * Efectes especials com pompes de sabó i neu artificial per crear un ambient acollidor. * La zona de la Mediterrània es destaca com un dels espais més especials per passejar tranquil·lament. Espectacles destacats L'oferta d'entreteniment s'adapta totalment a les festes: * Belén de Película: Un espectacle multimèdia interactiu on el públic participa activament. * Woody on Ice: Els personatges del parc realitzen exhibicions de patinatge sobre gel. * Arribada dels Reis Mags: Ses Majestats apareixen de forma sorprenent al llac amb motos nàutiques per tancar el dia. Experiència als hotels i Costa Caribe L'experiència s'estén als allotjaments, on els nens poden lliurar les cartes directament a Papà Noel o als Reis Mags, que s'allotgen a l'Hotel PortAventura. A més, es manté oberta la part coberta de Costa Caribe, oferint un "oasi estiuenc" amb piscines climatitzades en ple hivern. "Els nostres personatges poden mossegar-te el coll a Halloween o muntar l'espectacle de patinatge més màgic que puguis veure."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: El llegat musical a través del documental
Homenatge a la figura d'Antonio Machín Aquest episodi continua el recorregut per la vida i obra del cèlebre cantant Antonio Machín, analitzant un documental que recull testimonis directes i interpretacions musicals. A través d'una narració compartida, s'explora el vincle de l'artista amb ciutats com Sevilla i Barcelona. Crònica d'un viatge per la memòria Sevilla i l'entorn personal: L'espai ens trasllada a una navegació pel riu amb familiars i col·laboradors propers, com el seu pianista Botafogo i la seva neboda Maria José Lugo. Es destaca la seva vida quotidiana i l'amor per la seva dona, l'Angelita. L'escena de Barcelona: El relat salta al mercat de la Boqueria i a escenaris emblemàtics com el Teatre Tívoli i el desaparegut local Piscinas y Deportes, on es recorda l'èxit massiu de les seves actuacions. Anàlisi de l'èxit: "Angelitos Negros" El periodista Àngel Casas intervé per analitzar el fenomen de la cançó Angelitos Negros, destacant: 1. La bellesa melòdica de la peça. 2. La càrrega d'espiritualitat cristiana que connectava emocionalment amb la societat de l'època. Anecdotari professional Es relata una curiosa anècdota sobre l'honestedat artística de Bola de Nieve, qui es va negar a interpretar Angelitos Negros al Tívoli per respecte a Machín (que l'estava cantant al teatre del davant), fet que va provocar la ruptura del seu contracte amb Concha Piquer. "Ahí enfrente hay un paisano mío que lo hace muy bien y yo no le quiero hacer la competencia." L'episodi clou amb la selecció del clàssic Bésame Mucho, reservant altres grans èxits per a futures edicions.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: Amor, Família i l'Homenatge a Sevilla
El llegat sentimental d'Antonio Machín Aquest episodi ens apropa a la faceta més humana i íntima d'Antonio Machín, explorant les seves relacions, el seu entorn familiar i el reconeixement públic de la seva figura. El relat combina records personals d'amics i familiars amb fragments del documental 'Machín, toda una vida'. L'amor definitiu: Angelita L'escriptor Eduardo Jovert i la germana de l'artista, Chiquitita, detallen com Machín, malgrat ser una persona molt sol·licitada per les dones i tenir una vida sentimental agitada, va trobar l'estabilitat amb Angelita. El xoc cultural: Es relata la dificultat que va suposar per a l'època (anys 40 a Sevilla) que un home negre demanés la mà d'una noia en una societat tan classista. L'estabilitat: Els amics coincideixen que sense el suport d'Angelita, l'èxit durador del cantant no hauria estat possible. Arrels familiars i caràcter Es destaca la influència de la seva mare, Leoncia Machín, descrita com el veritable motor de la família que gestionava amb caràcter els seus set fills varons, mentre que el pare, un gallec treballador, era d'un temperament més suau. Homenatge a Sevilla Un dels moments més emotius és l'enregistrament de la inauguració del carrer Antonio Machín a Sevilla. "Les seves cançons portaven a la grisa Espanya del franquisme els dolços sons de la seva illa privilegiada." L'episodi conclou amb interpretacions musicals de Rafa Rodríguez i converses entre el pianista Santiago Botafogo i la neboda de l'artista, María José Lugo, recordant l'essència d'un músic que mai es va apagar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: El camí d'un mite de la música cubana
La trajectòria internacional d'Antonio Machín Aquest episodi realitza un recorregut pel documental Machín, toda una vida, centrant-se en l'impacte global de l'artista i les seves vivències personals. Durant la sessió de cinema cultura, s'analitza la seva figura a través de testimonis directes i imatges històriques. Els inicis i l'èxit a l'estranger La narració ens trasllada al Nova York de 1933, on es mostren imatges d'un jove Machín actuant amb el seu grup. Segons els experts, la seva estada a París va ser un punt d'inflexió clau: El tema El Manisero va ser la cançó que va obrir les portes de la música cubana a tot el món. A París va trobar un ambient propici gràcies a la gran quantitat de músics cubans que hi residien. Es destaca la seva etapa actuant a locals emblemàtics com La Coupole. Testimonis i personalitat Diverses figures del món de l'espectacle ajuden a dibuixar el perfil humà de l'artista: Joan Manuel Serrat recorda Machín com una de les "veus de la ràdio" que portaven llum en uns temps molt sombris. Pepe Antequera descriu l'artista com una persona manirroto (generosa en excés), amant de la nit i dels jocs de cartes com el pòquer. "Era extremadament llaminer, i per culpa dels dolços va conèixer l'Angelita, la dona de la seva vida, en una confiteria de Sevilla." Conclusió de l'episodi L'espai finalitza recordant que, tot i no ser un actor de cinema convencional, la seva vida té prou força narrativa per protagonitzar aquest lliurament documental. El programa tanca amb la interpretació de la cançó Como duele una traición, avançant que el proper capítol aprofundirà en la figura de la seva esposa, Angelita.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Firanit 2004: El festival d'electrònica a Falset
Firanit 2004: Electrònica i Cultura a Falset El festival Firanit, un esdeveniment plenament consolidat que arriba a la seva quarta edició, se celebra aquest dissabte al pavelló de Falset. L'organitzadora Georgina Anguera detalla que el festival coincideix amb la fira d'artesania de Sant Andreu, convertint la localitat en un referent cultural del cap de setmana. Cartell i Estils Musicals L'edició d'enguany destaca per ser una de les més eclèctiques, cobrint diversos gèneres de l'electrònica i el pop: * Pop i Electrònica: Amb la presència destacada de Rogi Blanco (Radio 3) i DJ Amable (Razzmatazz). * House i Electro: Sessions a càrrec de Sergio Patricio i Undo. * Talent Local: El festival aposta per artistes de la província com Javier Ortiz i Iván López. Experiència i Escenografia A més de la música, la nit comptarà amb vidoeprojeccions creades per l'artista local Gavi. L'organització, formada per un grup de 14 persones vinculades a Lo Millor de Cada Casa, ha treballat en l'aclimatació i decoració del pavelló municipal per transformar-lo en una autèntica sala de ball. "Intentem tocar una miqueta cada estil perquè el festival sigui eclèctic: anem pujant de to fins al tecno més radical." Informació d'Interès Horari: Dissabte a partir de les 23:00h fins a les 08:00h del matí. Entrades: Disponibles a taquilla per un preu de 10 euros. Públic: S'espera una assistència d'unes 1.100 persones, seguint la línia d'èxit de l'any passat, amb visitants d'arreu de Catalunya i fins i tot de Madrid.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Entrevista a Pere Tàpies: cançons i gastronomia
Retorn als escenaris de Pere Tàpies L'artista polifacètic Joan Collell, conegut popularment com a Pere Tàpies, visita el programa per parlar del seu proper concert a Tarragona. L'entrevista repassa la seva trajectòria musical i la seva consolidada faceta com a divulgador gastronòmic. El concert al Teatre Magatzem Tanca la seva gira amb l'Associació de Cantants de Cançó Catalana (ASIC). Presenta un format de teatre de butxaca: un espectacle acústic amb només la seva guitarra, la gorra i la proximitat del públic. El repertori inclou clàssics com La moto o El pastís de la Carme, a més de noves composicions satíriques com Felicitats Nano. Passió per la gastronomia Actualment, Tàpies està molt centrat en projectes culinaris: * El programa Tàpies a la carta a la xarxa de televisions locals. * La seva col·laboració a Catalunya Ràdio amb Tàpies variades. * Reconeix que la cuina l'ha absorbit tant que el públic més jove el coneix principalment per aquesta faceta. "Entre la crònica, el sentiment, la nostàlgia i la descripció; així és el meu espectacle." Vinculació amb Tarragona L'artista destaca la seva estima per la ciutat, especialment pel barri del Serrallo i el plat emblemàtic de la zona: 1. Reclama el romesco com un dels grans clàssics. 2. Lloa la qualitat del producte directe del mar combinat amb l'oli i el vi de la terra.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
L'art del breakdance: campionat Breaking Tàrraco
Introducció al campionat de breakdance L'episodi explora el proper campionat de breakdance a la sala Golfos del port esportiu de Tarragona, conegut com el Breaking Tàrraco. A través de l'entrevista amb un participant i un jutge, es desgrana la complexitat d'aquesta disciplina que combina l'esport, l'art i la cultura urbana. Perspectiva del ballarí: Gus i l'estil personal En Gus, membre del grup Luny Tunes, comparteix la seva experiència de 5 anys en el món del break. Destaca que, tot i que hi ha passos apresos, el component fonamental és el freestyle: • El breakdance no és només fer acrobàcies, és un ball que ha de seguir un ritme i una música. • Diferencia entre el power move (moviments aeris i espectaculares) i el ball complet que inclou footwork i freezes. • Segons en Gus, Barcelona és considerada la meca d'aquest ball a Catalunya, mentre que a Tarragona encara hi ha una mentalitat massa centrada en l'espectacle visual buit de ritme. "Això no és un circ; és un ball on has de sentir la música." La importància de la tècnica i el paper del jutge En Rudi, reconegut ballarí i jutge de l'esdeveniment, explica els criteris que se segueixen per puntuar en un campionat professional: • Originalitat i Netedat: Es valora més un moviment net i integrat amb la música que una pirueta difícil però forçada. • Improvisació: El DJ punxa música sense que els ballarins sàpiguen el tema prèviament, obligant-los a interpretar-la al moment. • Regles: Està terminantment prohibit tocar al contrincant durant les batalles. Història i orígens del moviment L'episodi ofereix una lliçó magistral sobre la gènesi del hip-hop: • El terme B-Boy prové de Bronx Boy o dels nois que ballaven durant els breaks de les cançons. • Influències clau: La música de James Brown, la cançó Good Foot i les primeres pel·lícules com Beat Street. • El breakdance va néixer en un context de postguerra (Vietnam) com un moviment sociocultural als barris de Nova York. Evolució i futur a Tarragona Tot i que el nivell a Tarragona és més emergent que a Barcelona, hi ha una gran constància i cada cop més joves s'hi apunten, com demostren les classes a Reus. El breakdance es defineix finalment com un estil de vida saludable, allunyat de tòpics negatius, basat en l'esforç i la superació personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín i anècdotes del cinema clàssic
Cinema i Societat: Un viatge en el temps L'episodi comença amb una conversa sobre la programació cinematogràfica a L'Antiquari, on es destaca la projecció de la pel·lícula Golfos de Roma (1966), dirigida per Richard Lester. Els interlocutors remarquen la presència de grans figures de la comèdia com Buster Keaton, fent menció especial a la seva característica veu i la seva trajectòria en el cinema parlat. Crònica social d'una època conservadora La tertúlia deriva cap a anècdotes de la postguerra i el control moral de l'època. Es recorda la figura del "vigilant de ball", que s'encarregava que les parelles mantinguessin la distància física adequada. El terme "arrambar" (o arramblar) s'utilitza per descriure l'intent d'aproximació física prohibit. Es relaten reaccions d'escàndol de la societat davant de vestimentes considerades "lleugeres", com les espatlles al descobert. La trajectòria d'Antonio Machín El nucli central del programa és el documental Machín, toda una vida, que repassa la carrera de l'artista cubà a través d'entrevistes i testimonis: Pepe Antequera aporta la seva visió com a presentador sobre la popularitat del cantant. Un testimoni anònim explica com va descobrir Antonio Machín en una sala de festes a la seva arribada de París i com el va ajudar a debutar al prestigiós local Casablanca. El compositor Gerardo Sanchís recorda com va conèixer Machín sent només un nen de 10 anys, quan li va fer un retrat al carbonet, i com més tard va escriure per a ell la cançó En tu traje de raso. "Quan vaig sentir cantar Antonio Machín em vaig adonar que estava en presència d'un artista de molta categoria." L'episodi tanca amb un to lúdic fent referència a la famosa cançó del Cola Cao i reafirmant-se tots com a "machinistas" confessos.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
2004-11-22 TARDOR - RISTORANTE DA MEL
El vincle entre gastronomia i lletres L'Helena Ronda, responsable del Restaurante de Mel a Tarragona, presenta la seva participació en el cicle Lletres a taula de la Tardor Literària. La passió personal de l'Helena per la lectura l'ha portat a crear un vincle directe entre els llibres i els seus fogons, entenent que la literatura és una font constant d'inspiració culinària. "Com els escriptors per la lectura, la literatura il·lumina la meva inspiració per a la cuina." Dones, d'Isabel-Clara Simó: La font d'inspiració El menú literari d'aquesta edició s'inspira en el llibre Dones de l'escriptora Isabel-Clara Simó. L'Helena ha seleccionat aquesta obra pel seu retrat profund de les diverses etapes i facetes de la vida de la dona. Tot i que les referències gastronòmiques al text són quotidianes i disperses, el restaurant ha aconseguit articular una proposta coherent anomenada "Dones a cuina". Proposta Gastronòmica: Menú "Dones a cuina" El menú està dissenyat amb una forta base de cuina italiana autèntica, fruit dels nou anys d'experiència de l'Helena a Itàlia: Primers plats: Opció entre Molletes i engrunes (un mix de pasta farcida de carabassa i de col llombarda) o Crespele de fruites (una espècie de caneló de pasta d'ou amb fruita de temporada i beixamel). Segon plat: Una recepta de mar i muntanya amb mandonguilles amb sèpia. Postres: El clàssic tiramisú de la casa o pastís de xocolata amb licor. Detalls literaris: El menú inclou mencions especials al pa (cuit al propi forn) i al cafè/cappuccino, elements molt presents en la prosa de Simó. L'essència del Restaurante de Mel Ubicat al carrer Vilaroma (darrere de la plaça del Rei), el local s'especialitza en pasta fresca elaborada artesanalment. Amb més de 16 varietats de pasta i salses creatives (com la de cérvol o albergínia), el restaurant aposta per una cuina imaginativa però fidel a les arrels italianes, allunyant-se de les pizzes per centrar-se en plats més elaborats com els fioqui de pera o les llunes de bròcoli.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: De París a la Barcelona de postguerra
El Bolero com a eina d'expressió L'episodi aprofundeix en la figura d'Antonio Machín i el gènere del bolero. Es defineix aquesta música no només com un ritme, sinó com un mecanisme psicològic per expressar sentiments complexos que, cara a cara, serien difícils de comunicar. "El bolero és una arma que s'ha buscat l'ésser humà per justificar coses, per poder dir el que un no s'atreveix a dir-li a una altra persona a la cara." L'arribada a Barcelona i els inicis difícils Es narra el moment històric de la seva arribada a la capital catalana l'any 1939, fugint de la Segona Guerra Mundial a Europa: Fugida de París: Machín va decidir abandonar França quan els alemanys van trencar la línia Maginot. Arribada a l'Estació de França: Tot i venir de triomfar a Nova York i Londres, a Barcelona va haver de començar de zero. Postguerra: En una ciutat marcada per la manca de recursos i de ganes d'anar al teatre, l'artista va haver d'actuar de franc en sales de festes per donar-se a conèixer. L'època dels 'Balls Taxi' El productor discogràfic Jordi Pujol explica el funcionament dels locals de l'època, com el cabaret Shanghai. Aquests espais funcionaven amb el sistema de ball muset o balls taxi: Els clients compraven tiquets per ballar amb les senyoretes. L'orquestra interpretava peces i els ballarins escollien parella per la durada de la melodia. Les noies rebien una comissió per cada tiquet entregat, un reflex de la vida nocturna i social de la Barcelona dels anys 40. L'episodi conclou amb les actuacions de l'orquestra i la cantant Araí, recordant l'ambientació de l'estraperlo i la necessitat d'evasió de la societat de l'època.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Homenatge a Antonio Machín i el món del bolero
Homenatge a la figura d'Antonio Machín En aquest programa, l'Andrés i la seva interlocutora continuen el recorregut pel documental Machín, toda una vida (2002). L'episodi se centra en la influència del cantant cubà no només en la música, sinó també en la cultura popular i el cinema clàssic. Tot i que no va ser actor de carrera, la seva presència a través de les cançons i aparicions puntuals en sales de festes el van convertir en una icona cinematogràfica indirecta. Testimonis de rellevància El resum inclou reflexions de figures clau que analitzen l'impacte emocional de la seva obra: Joaquín Sabina: Destaca com la música de Machín era el refugi emocional de l'exili espanyol a Londres, afirmant que és una música ideal per "plorar i abraçar-se". Àngel Casas: Defineix Machín fonamentalment com un bolerista, tot i que recorda la seva versatilitat amb estils com el son cubano, la salsa o la rumba. Sara Montiel: Intervé per parlar de peces universals com Bésame mucho. Xiquitita Machín: La germana de l'artista aporta el context familiar i l'accent clàssic de Cuba. El llegat transmúsical El programa subratlla la perdurabilitat del gènere: "El bolero t'ofereix aquesta espatlla que no vols que existeixi però que t'ajuda a plorar." Finalment, es mostra com el grup de Vigo Los Piratas versiona els clàssics de Machín, demostrant que el seu estil particular segueix viu en les noves generacions de la música popular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Exposició de fotos dolentes: Qüestionant el concepte d'art
L'art de l'error: Una exposició col·lectiva al Bar Gruf Aquest dissabte, el Bar Gruf de Tarragona acollirà una iniciativa cultural insòlita organitzada per In-Out Produccions. Sota la coordinació de Blai Mesa, l'acte convida a tothom a treure de l'oblit aquelles fotografies que normalment acabarien a les brossa. Conceptes clau de l'esdeveniment Democratització de l'art: La premissa principal és que tothom és un artista i que les creacions quotidianes tenen un valor intrínsec. El valor de la imperfecció: Es busquen imatges desenfocades, amb excés de flaix o mal enquadrades per reavaluar si poden ser considerades art. Participació activa: No és una exposició estàtica; els assistents porten el material i el pengen directament als plafons durant la vetllada. Debat i comunitat: Més enllà de les imatges, es busca generar un espai lúdic amb berenar i col·loqui per trencar la seriositat del món de les galeries convencionals. Projecte "Exploràdiques" Aquesta activitat és el tret de sortida d'un cicle titulat Exploràdiques, que se celebrarà cada 15 dies. L'objectiu és recollir elements marginals que queden fora dels circuits institucionals: Dibuixos fets en tovallons de bar. Frases apuntades en moments fugaços. Vídeos domèstics de baixa qualitat (cutres). Objectes quotidians amb valor sentimental o estètic no reconegut. "Es tracta de buscar un llenguatge com és l'art per poder parlar de nosaltres mateixos i conèixer-nos millor."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
L'escena musical a Tarragona i la Sala La Vaqueria
Entrevista amb Toni Noguero: Programació i Música a Tarragona En aquest episodi del programa Un Munt d'Idees, s'explora profundament l'estat de la música en directe a la ciutat de Tarragona a través de l'experiència de Toni Noguero, programador i tècnic de so de la emblemàtica sala La Vaqueria. Novetats de l'Associació de Músics Abans d'entrar en l'entrevista central, l'espai destaca el llançament imminent de la segona edició del CD Un Munt d'Idees, un projecte multimèdia que inclou: * Pistes d'àudio de grups locals. * Biografies dels músics i informació per a la seva contractació. * Noves incorporacions que demostren la vitalitat del sector a la regió. La gestió cultural a La Vaqueria Toni Noguero detalla el funcionament d'una sala amb set anys de trajectòria, destacant la seva polivalència i la qualitat acústica que ofereixen les seves voltes romanes. La filosofia del local és oberta: * Estils variats: Des de pop-rock i heavy fins a jazz, ska, tango o espectacles de màgia. * Sessions obertes: Cada dos diumenges s'ofereix un format de micròfon obert per a nous talents. * Suport local: L'aposta per grups de Tarragona és constant, compartint escenari amb bandes de fora. Reflexió sobre el públic i la indústria Noguero comparteix una visió crítica però esperançadora sobre l'escena local: "A Tarragona falta una mica de cultura d'anar a veure concerts com a activitat principal; la gent encara és una mica passiva i li costa apropar-se a l'escenari." L'entrevistat també dóna consells als grups que comencen, subratllant la importància de saber-se vendre bé i de demostrar la qualitat en directe, que sovint difereix del que s'escolta a les maquetes editades. Agenda Cultural L'episodi tanca amb un recull d'actuacions a sales com La Vaqueria, Sala Zero, El Cau i Teatre el Magatzem, destacant artistes com The Sunday Drivers, Holy Water o l'espectacle de Paco en la Luna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Antonio Machín: Vida i Llegat del Rei del Bolero
El Retrat d'una Llegenda: Antonio Machín Aquest episodi ens apropa a la figura d'un dels artistes més emblemàtics de la música popular, mitjançant el documental Machín, tota una vida (2002). El programa destaca com la seva música ha transcendit generacions, captivant tant el públic clàssic com els joves que el descobreixen actualment a la ràdio. Evolució i Estil Propi En fragments d'entrevistes de Televisió Espanyola, el mateix Machín reflexiona sobre la seva carrera: * Adaptabilitat: L'artista afirmava sentir-se "in" malgrat els canvis en les modes i els ritmes pop. * Essència: Tot i evolucionar en els arranjaments musicals, mai va voler perdre la seva melodia ni el seu estil característic. * El concepte Camp: Machín va acceptar l'etiqueta de cantant camp (terme reivindicat pel periodista Àngel Casas), entenent-la com la defensa de la cançó melòdica i el bolero davant la modernitat. Testimonis Directes El relat s'enriqueix amb les veus de persones que el van conèixer de prop: * Santiago Rogés (Botafogo): El seu pianista recorda com Machín el va buscar per assajar i muntar cançons per a nous discs l'any 1970. * Venedores de loteria de Madrid: Dones de la Gran Via recorden la seva presència quotidiana, descrivint-lo com una persona alta, amable i molt popular que s'allotjava a l'Hotel La Corzana. * Luis Jiménez: El seu xòfer explica que, tot i no haver-lo vist mai per televisió abans de treballar-hi, la seva música ja era part de la seva vida a través dels discs. * Àngel Casas: El periodista destaca la humilitat de l'artista, qui guardava amb estima un petit article de la revista Fotogramas que el reivindicava en un moment de baixa activitat professional. "Yo he evolucionado en los arreglos musicales, como no, pero yo no puedo perder mi melodía y mi estilo." L'episodi clou amb el seu immortal bolero Espérame en el cielo, reafirmant la seva petjada inesborrable en la cultura musical popular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Gastronomia i Lletres al Restaurant Marlott
Unió de Cuina i Literatura a Tarragona El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio rep en Francesc Lladó, del restaurant Marlott, per parlar de la seva participació en la iniciativa Lletres a Taula, emmarcada dins la Tarda Literària. Aquest projecte fusiona la gastronomia local amb el món de les lletres, comptant amb la col·laboració de diversos restaurants de la ciutat. El Menú Literari i els Autors El menú d'enguany ha estat creat a partir d'una col·laboració directa amb els escriptors Jordi Tiñena i Olga Xirinacs. A diferència d'altres edicions, els plats i els textos s'han gestat mútuament: Col·laboració creativa: El xef i els autors es van reunir per compartir records gastronòmics i receptes familiars. Inspiració: El menú va servir com a punt de partida perquè els escriptors creessin textos específics. Sopars amb autors: S'organitzen trobades amb places limitades (23 persones) per sopar i conversar directament amb els autors en una "taulassa" de grans dimensions que facilita la comunicació. Els Plats del Menú El menú literari del Marlott és una proposta de temporada que aprofita els productes locals, especialment els bolets, malgrat les dificultats de la collita d'enguany: Entrant: Risotto de ceps carnosos amb botifarra negra i fetge d'ànec (inspirat en records de bosc en una conversa amb Jordi Tiñena). Peix: Llobarro "enriolat" amb fesols i llanegues (terme literari per a un plat inspirat en records de Roser Guàs). Carn: Fricandó de senglar a fréstec amb rovellons (un plat tradicional de "xup-xup" associat a Olga Xirinacs). Postres: "La Castanyada en un plat" (un suflé de castanyes farcit de panellet i vi dolç). La Filosofia del Producte "La gastronomia, quan es fa com s'ha de fer, és cultura també." En Francesc Lladó subratlla la importància de consumir productes de proximitat i de temporada. Defensa que seguir el cicle natural dels aliments no només garanteix la millor qualitat i gust, sinó que també enriqueix la dieta i és un acte cultural necessari.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín:vida i obra en documental
Homenatge radiofònic a Antonio Machín En aquesta sessió, els locutors repassen la trajectòria de l’emblemàtic cantant cubà Antonio Machín a través del documental cinematogràfic "Toda una vida" (2002). L'episodi se centra en els orígens humils de l'artista i la seva lluita per dedicar-se a la música malgrat l'oposició familiar. Crònica del Cine Club i context Es comunica la suspensió temporal de les activitats del Cine Club a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14) a causa d'obres de remodelació a la sala d'actes. Es preveu que la programació es reprengui a mitjans de gener, amb les instal·lacions ja millorades. Els orígens d'Antonio Machín El programa inclou testimonis directes del documental, destacant la intervenció de la seva germana, Chiquitita Machín, i la seva neboda, Lidia Ventosa Lugo: Inicis corals: Machín va començar a cantar en un cor d'església, on ja destacava per la seva veu i la seva aspiració a ser baríton. Relació familiar: El seu pare s'oposava inicialment a la seva carrera musical, considerant que els cantants eren "chulos" i preferint que el seu fill exercís d'albanyil. Persistència: Machín va arribar a escapar-se de casa per perseguir el seu somni, afirmant una identitat clara: “Seré persona cantant perquè això és el que jo vull ser.” Cloenda musical L'episodi finalitza amb la reproducció d'un dels seus temes més universals, "El Manicero", celebrant l'èxit que va aconseguir des de Cuba cap al món sencer.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
Josep Tió presenta el seu nou disc acústic al Teatre Magatzem
Entrevista a Josep Tió: Música en essència El compositor i guitarrista Josep Tió, conegut per ser el principal autor dels èxits de Sopa de Cabra, presenta el seu darrer treball discogràfic titulat "Avui és demà". L'entrevista se centra en el seu concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on actuarà en un format acústic íntim. Detalls del format i el repertori Acompanyament musical: Tió actua en format duet amb el pianista gironí Nitu Figueres, un músic amb una llarga experiència al costat d'artistes com la Nina. Recuperació de clàssics: Durant el concert, a part de les peces del seu nou disc, l'artista recupera cançons emblemàtiques de la seva etapa amb Sopa de Cabra, com la mítica "Empordà". L'essència acústica: El músic defensa aquest format perquè li permet tornar a l'origen de la creació: > "L'origen de la cançó és aquest... em permet recuperar l'essència de la cançó." Projectes futurs i experimentació La trompeta com a somni: L'autor expressa la seva voluntat d'incorporar una trompeta en futurs directes, buscant un to dramàtic i personal que el saxo no li ofereix. Evolució professional: Tió reflexiona sobre com el llegat de Sopa de Cabra pot fer-li ombra, però alhora se sent orgullós d'aquella etapa que el va formar com a músic. Noves cançons: També destaca la interpretació de "Quan somrius", una nadala composta per ell que mai s'havia tocat en directe sota el seu propi nom.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
El Paintball a Tarragona: Esport, Estratègia i Adrenalina
Introducció al Paintball i Tarraco Paintball L'episodi explora el creixement del paintball a les comarques de Tarragona a través de l'experiència de Sergi Ferran, propietari de Tarraco Paintball a Vilavella. Aquest esport, d'origen nord-americà, consisteix a eliminar adversaris disparant boles de pintura biodegradable mitjançant marcadores d'aire comprimit. Aspectes Clau del Joc Equipament i Seguretat El material bàsic per practicar-lo inclou: • Màscara protectora (l'element de seguretat més vital). • Marcadores (pistoles que funcionen amb CO2 o sistemes electrònics). • Boles de pintura biodegradables. • Armilla i mono per protegir la roba i el cos. "S'han registrat menys accidents en el paintball que en el golf, el futbol o el bàsquet; si es respecten les normes, és un esport molt segur." Dinàmica i Beneficis • Una partida estàndard dura entre dues i tres hores i consta d'unes vuit partides amb diferents objectius. • És una activitat ideal per a empreses (antiestrès), comiats de solter i grups d'amics. • L'edat mínima recomanada és de 12 anys per garantir el compliment de les normes. La Vessant Competitiva L'entrevista compta amb el testimoni d'Elias Montés, jugador de l'equip de competició. Es destaca l'existència d'una Lliga Catalana de Paintball amb tres divisions, on el joc passa de l'entorn natural a escenaris artificials amb inflables on l'objectiu principal és la captura de la bandera. Ubicació i Logística El camp de Tarraco Paintball col·labora amb l'Ajuntament de Vilavella, permetent als usuaris l'ús del poliesportiu i la piscina municipal, fomentant així el turisme local i l'activitat econòmica al poble.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Menú literari al restaurant El Llagut de Tarragona
El Llagut i la seva participació a la Tardor Literària El restaurant El Llagut, situat a la cèntrica plaça del Rei de Tarragona, participa per primera vegada en la iniciativa municipal de la Tardor Literària. En Ramon Martí, propietari i cuiner de l'establiment, presenta un ambiciós menú degustació de sis plats inspirat en diversos autors clàssics i contemporanis. Una proposta gastronòmica amb arrels Tot i que el restaurant s'especialitza habitualment en arrossos i peix salvatge, per a aquesta ocasió han dissenyat una experiència que fusiona la cuina tradicional amb la literatura: Entrant: Terrina de conill i fetge d'ànec amb vinagreta de sarfoll, inspirada en una rondalla mallorquina d'Antoni Maria Alcover. Primer plat: Sopa cremosa de creixens amb anguila fumada del Delta. Plat de peix: Lluç d'esperit lliure cuinat al vapor amb gingebre. Plat de carn: Papillot de cèrbol sobre llit de llenties i salsa de ceps. Postres: Sorbet d'alcodonyat i mil fulls de xocolata amb fruita de la passió. Filosofia de la cuina de proximitat En Ramon destaca la importància de treballar amb productes de temporada i de la zona, com els bolets o l'anguila. Defineix El Llagut com una taverna tarragonina a la Part Alta que aposta per la senzillesa ben executada: "Fer les coses senzilles bé ja és prou difícil; si agafes producte de primera qualitat, no cal molta elaboració." L'espai és íntim, amb una capacitat per a unes 35 persones, oferint un ambient recollit ideal per gaudir de la gastronomia amb calma. Durant l'entrevista, s'ha sortejat un sopar per a dues persones entre els oients.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Mauri Biosca i 'La linda locura de los cuerdos' a la Sala Trono
Poesia feta Teatre amb Mario Benedetti L'entrevista presenta l'espectacle La linda locura de los cuerdos, una proposta de la companyia Sinvergüenza del Sentimiento que arriba a la Sala Trono. L'actor Mauri Biosca explica com ha transformat la poesia de l'autor uruguaià Mario Benedetti en una experiència teatral directa i propera. Els pilars de l'espectacle Selecció de textos: L'obra consta d'una vintena de poemes escollits per la seva senzillesa i capacitat de connectar amb el públic, evitant el teatre feixuc. Música en directe: La presència d'un guitarrista a l'escenari crea el clima necessari per a la comunicació directa. Escenografia minimalista: S'utilitzen només quatre cadires i diaris per no distreure l'atenció de la paraula. L'essència de Benedetti Biosca destaca que la poesia de Benedetti no sembla poesia perquè és molt directa, irònica i quotidiana. L'espectacle tracta temes universals com: L'amor i les comiatos. La crítica social i política (com l'imperialisme). La por i la condició humana. "És com si estiguessis a la cuina de casa teva amb la llar de foc encesa... una persona t'està explicant històries al costat." Connexió personal i autorització L'actor revela que, tot i no conèixer personalment Benedetti, va rebre el seu permís i desitjos de sort a través del seu agent literari. L'obra no és un simple recital, sinó una dramatúrgia creada a partir de la "matèria prima" de l'autor, pensada perquè l'espectador s'hi senti reflectit.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: Orígens i Documental a l'Antiquari
Homenatge a Antonio Machín i Agenda Cultural L'episodi d'avui combina la recomanació d'activitats culturals de proximitat amb una exploració profunda de la figura d'Antonio Machín. Els locutors comencen amb un to distès recordant anècdotes del programa anterior abans d'endinsar-se en la història del cèlebre cantant cubà. Cinema i Documentals Cineclub a l'Antiquari: Es presenta la projecció de la pel·lícula Barbarella (1967), dirigida per Roger Vadim i protagonitzada per Jane Fonda. Una proposta per entendre l'estètica del cinema dels anys 60. El documental de Machín: Es comenta una peça audiovisual que recull fragments de la seva vida i orígens, destacant que, tot i no ser actor, la seva música va impregnar el cinema de l'època. Les Arrels d'un Artista A través d'una entrevista a la seva germana, Gloria Lú Machín, es desvetllen detalls familiars crucials: * L'origen del cognom Machín prové dels antics amos de la seva bisabuela esclava. * La seva mare, Leoncia Machín, era una dona criolla lliure, mentre que el seu pare, José Lugo, d'ascendència espanyola, es definia com a guajiro (petit agricultor de canya de sucre). * Machín va ser un dels 16 germans i va començar a cantar de ben petit, fins i tot posant veu en viu a les projeccions de cinema mut. "Aquel muchachito que tuvo que desempeñarse como cortador de caña, fue el primer artista negro en presentarse en el casino nacional." L'episodi conclou amb el testimoni de persones que el van conèixer i la reproducció del seu emblemàtic bolero Corazón loco.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Homenatge compartit a Antonio Machín i canvis al Cineclub
Repàs del documental sobre Antonio Machín i canvi en el Cineclub L'episodi d'avui combina anuncis logístics sobre l'agenda cultural de Tarragona amb la continuació de l'homenatge al cèlebre cantant cubà Antonio Machín. Els locutors agraeixen la bona recepció dels oients a aquest repàs històric i musical. Suspensió de les activitats al Cineclub S'anuncia que les projeccions dels dimarts a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14) queden temporalment suspeses durant els mesos de novembre i desembre: * El motiu són unes obres de millora a la sala de projeccions. * La programació habitual es reprendrà al gener, traslladant les pel·lícules pendents a aquest mes. * Les sessions a l'Antiquari es mantenen sense canvis. Figures que recorden la llegenda de Machín El documental ofereix testimonis de grans personalitats que defineixen la figura de Machín des de diverses perspectives: * Joaquín Sabina: Destaca la seva elegància cubana, descrivint-lo com un artista "pulcre" i "correctíssim", amb una estètica propera als cabarets de luxe de l'Havana dels anys 50. * Caco Senante: El qualifica de vertadera llegenda de la música en espanyol. * Antonio Gala: Defineix Machín com la personificació de la tendresa humana i un record dolç de l'adolescència de tota una generació d'espanyols. * Sara Montiel: També participa en l'homenatge des del seu domicili particular. Música i Orígens Es repassen peces clau i moments de la seva carrera: * La interpretació de Corazón loco a càrrec de La Vieja Trova Santiaguera. * Imatges d'arxiu de Televisió Espanyola on el propi Machín presenta el seu repertori. * El viatge de la càmera a Sagua la Grande (Cuba), el poble natal de l'artista, per conèixer els seus orígens i el seu primer quartet. "Machín és la tendresa, no sols la dels boleros, sinó la tendresa humana, el color dolç d'allò moreno." L'episodi clou amb la cançó Camarera de mi amor, servint de comiat fins a la propera emissió.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Salutació nocturna continuada i repetitiva
Anàlisi del Contingut Aquest document recull una seqüència ininterrompuda de salutacions que es prolonguen durant gairebé disset minuts. El text es caracteritza per una uniformitat absoluta en el seu missatge, sense variacions en la forma ni en el fons. Punts Clau de la Interacció Consistència temporal: S'emet una salutació aproximadament cada 30 segons. Monotonia comunicativa: No hi ha intercanvi d'informació addicional més enllà del protocol de cortesia. Estabilitat del discors: El text manté la mateixa estructura d'inici a fi. "Bona nit" En resum, es tracta d'una iteració constant de la mateixa expressió de comiat o benvinguda nocturna, la qual cosa suggereix un escenari de proves de so, un bucle automatitzat o una interacció ritualitzada extremadament simplificada.