Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Malditos Roedores: Retorn als escenaris a La Vaqueria
El retorn de Malditos Roedores Després d'un període d'inactivitat on els seus membres s'han centrat en altres projectes musicals, el grup tarragoní Malditos Roedores reprèn la seva activitat amb un concert a la sala La Vaqueria. La Maribel, veu del grup, explica que aquest és el tercer concert que fan aquest estiu, consolidant així la seva tornada. Canvis en la formació i repte vocal Un dels punts clau de l'entrevista és l'absència temporal de l'altre cantant, el Gavi, que es troba a Austràlia per motius d'estudis. Això ha portat a la Maribel a assumir el rol de veu solista principal per al proper concert, un repte que ja ha superat en ocasions anteriors. Repertori i estil musical El grup es caracteritza per les seves versions de rock amb molta energia i qualitat. Durant l'actuació oferiran: - Un repàs musical des dels anys 60 fins a l'actualitat. - Versions d'artistes emblemàtics com Jimi Hendrix, Rolling Stones, Red Hot Chili Peppers i Led Zeppelin. - Incorporació de nous temes, com algunes peces de Sheryl Crow. La filosofia del directe La Maribel destaca que el grup no té material gravat en estudi perquè la seva essència és el directe. Consideren que les versions s'han de gaudir en viu i, tot i que no descarten gravar un disc en directe en el futur, actualment se centren a cercar una estabilitat a les sales de Tarragona per oferir actuacions regulars. "Els Malditos jo crec que no es poden deixar mai." Components actuals esmentats: - Moncho Grau: Bateria. - Sergio Mann: Baix. - Juan Zarpas (Andy Ellyn): Guitarra. - Maribel i Gavi: Veus.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Nova temporada de cinema clàssic amb l'Andrés
Retorn del cinema clàssic a la ràdio En aquesta nova temporada, l'espai dedicat al cinema clàssic canvia de format per oferir una presència més constant. L'Andrés explica que el programa passarà a ser una càpsula diària de curta durada, aproximadament uns 8-10 minuts, que ell anomena afectuosament un "estornut". Continguts del nou format L'objectiu és apropar les curiositats i la història del setè art a l'audiència d'una manera amena i directa: Serials radiofònics: Es recupera l'estil dels antics serials però aplicat a pel·lícules, on una sola obra es desgranarà durant tota una setmana. Seccions variables: No només es radiaran pel·lícules, sinó que hi haurà espai per a bandes sonores, anècdotes i perfils d'actors icònics com Buster Keaton. Cinema a la carta: L'Andrés posa a disposició el seu arxiu personal de més de 6.000 títols per atendre peticions, incloent-hi col·laboracions amb estudiants universitaris. Cicles de cinema presencial L'activitat no es limita a la ràdio, ja que es mantenen i amplien les sessions presencials a Tarragona: Dimarts (Casa de la Generalitat): Cinema més alternatiu i "rar". Aquest mes es presenta un cicle de cinema sense paraules amb títols com El Espía (1952) i el documental Koyaanisqatsi. Dimecres (L'Antiquari): Cinema a la carta a partir de les 22:00h, començant amb el clàssic Els tres mosqueters. Dijous (Casa de la Generalitat): Pel·lícules més comercials i conegudes, amb un cicle especial dedicat al cinema aragonès en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó. "Explicarem als oïdors allò que no es veu, per fer-ho amè i que no es faci pesat per ningú."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nova temporada de cinema clàssic a Tarragona
Presentació de la Temporada Cinematogràfica L'entusiasta del cinema Andrés d'Andrés presenta la nova programació de cinema clàssic per a la tardor i l'hivern a Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on han triomfat títols com Pirates del Carib i El Pianista, ara se centra en els cicles estables de la ciutat. Cicles Destacats i Programació La programació d'octubre s'estructura principalment en tres espais i temàtiques: Cine Club de la Generalitat (Carrer Major): Dimarts: Un cicle experimental de pel·lícules sonores sense diàlegs. Són films amb so ambiental però on no es pronuncia cap paraula, com The Thief (1952) o el musical Le Bal. Dijous: Cicle dedicat a l'Aragó en el cinema, en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb clàssics com Nobleza Baturra i Agustina de Aragón. Cafeteria Antiquari (Dimecres): Cinema "a la carta" on el públic tria les pel·lícules. Destaca la projecció de Els tres mosqueters (1948) pel seu valor coreogràfic en les lluites. Pròxims Cicles Temàtics L'Andrés ha preparat una agenda que s'estén fins a l'abril, amb temes socials molt marcats: Novembre i la Protectora d'Animals: Un cicle dedicat a la tasca de les entitats animalistes amb films com Francis (la mula que parla) o The Birdman of Alcatraz. Desembre i les Ames de Casa: Pel·lícules que tracten la vida i les problemàtiques de les dones des d'una perspectiva clàssica. "El meu fort és el cinema clàssic; gaudeixo revisant cada dia aquestes joies i compartint-les amb la gent." L'entrevistadora destaca la capacitat logística de l'Andrés, que gestiona personalment els projectors i les pantalles especials de gran format per portar el cinema a qualsevol espai.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nova Temporada de Cinema Clàssic amb l'Andrés
Presentació de la temporada de cinema a Tarragona L'Andrés torna a la ràdio per presentar la nova programació de cinema clàssic i de proximitat a la ciutat de Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on èxits moderns com Pirates del Carib i clàssics com Escola de Sirenes han triomfat, s'enceta ara el cicle d'hivern amb diverses subcategories temàtiques. Espais i horaris de les projeccions La programació es divideix en tres grans eixos setmanals: Dimarts (Cine Club Generalitat): Cinema especial i rar. El primer cicle estarà dedicat a pel·lícules sonores sense diàlegs. Dimecres (Cafeteria L'Antiquari): Cinema a la carta (peticions del públic) i cinema japonès subtitulat. Dijous (Cine Club Generalitat): Cicles temàtics mensuals col·laboratius. Destacats de la programació d'octubre i novembre L'Andrés detalla l'oferta per als propers mesos, posant èmfasi en la curiositat dels títols seleccionats: Cicle sense paraules (Dimarts): Destaca L'espia (1952), d'estètica sonora però sense cap paraula escrita al guió, i el documental Koyaanisqatsi (1982). Cicle d'Aragó (Dijous): En col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb títols com Nobleza Baturra o Agustina d'Aragón. Cicle Animalista (Novembre): Col·laboració amb la Protectora d'Animals i Plantes. Inclou cintes com El último caballo de Fernando Fernán Gómez o L'home d'Alcatraz. "No em puc partir en quatre, només puc fer cine a dos llocs a l'hora perquè tinc dos projectors." Logística i passió pel clàssic L'Andrés explica el seu mètode de treball: transporta pantalles de grans dimensions (fins a 24 metres quadrats) fetes de materials especials que no s'arruguen. Tot i que ha projectat pel·lícules recents aquest estiu, reafirma que el seu autèntic fort és el cinema clàssic i la conservació de la seva pròpia filmoteca personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
PortAventura presenta la seva temporada de Halloween 2004
Halloween a PortAventura: Terror i Diversió L'emissora connecta amb Almudena Mazuelo, cap de premsa d'Universal Estudis Mediterrani, per presentar les novetats de la temporada de Halloween 2004, que tindrà lloc del 7 d'octubre al 14 de novembre. L'objectiu principal és oferir una experiència on la diversió i la por caminin de la mà durant les 24 hores del dia. Les claus de la temporada L'Hotel El Paso: Enguany s'ha habilitat una ala de l'hotel totalment encantada. Els hostes podran conviure amb personatges tètrics i una decoració extrema que inclou teranyines i sang artificial als lavabos. La Selva de la Por: Situada a l'àrea de la Polinèsia, aquest laberint ha triplicat la seva mida respecte a l'any passat, inspirant-se en l'estil de pel·lícules com El projecte de la bruixa Blair. Espectacles Tematitzats: Far West: Es consolida com la zona amb més ambientació, incloent el Saló de Mitjanit i l'orquestra de zombis Vamp Frentzy. Xina: Presenta la Venjança de Fumanchú, un espectacle de màgia i terror oriental. Pels més petits: L'espectacle de titelles de Jack Linterna i la presència del Woody Vampir. Personatges i Atmosfera "Aquest any la diversió s'ha d'apoderar dels visitants pel dia i el malson per la nit." El parc comptarà amb figures clàssiques del cinema de terror com Freddy Krueger, la nena de l'Exorcista o Dràcula. A més, es presenta un nou personatge resident, un zombi amb la mirada injectada en sang que serà la imatge central de la campanya. Finalment, l'entrevista destaca que és una festa per a totes les edats, però amb opcions de relaxació com la zona coberta de Costa Caribe per a aquells que prefereixin una experiència menys intensa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Menció especial per als Sprinters al DO Tarragona
Reconeixement als Sprinters al concurs DO Tarragona L'entrevista se centra en la menció especial atorgada al grup tarragoní Sprinters durant la roda de premsa de valoració de Santa Tecla. Tot i que els detalls concrets de la distinció encara no s'han especificat oficialment, la banda rep amb alegria aquest reconeixement. Detalls del concert i la formació Els membres del grup (Jordi, Adrià, Dito i Elias) comparteixen les seves sensacions després de l'actuació de Santa Tecla: * El bateria, l'Elias, va arribar just a temps d'un viatge solidari a Mèxic per poder participar-hi. * El concert va ser un èxit de públic i els músics van acabar molt satisfets amb la participació de l'audiència. * El grup fa aproximadament un any que toca conjuntament i ja s'han consolidat a l'escena local. Estil musical i influències El guitarrista, el Dito, explica que la seva música beu directament dels anys 60 i 70, amb referents clars com: * The Beatles i Bob Dylan. * El blues d'Stevie Ray Vaughan. * La improvisació a partir de peticions del públic durant els directes. Pròxims projectes i actuacions "Dins dels dos mesos s'acaba ja la gravació per poder començar a ensenyar la nostra música a més gent." La banda té previst: 1. Continuar com a grup resident al bar No sé de Torredembarra, amb actuacions cada 15 dies (divendres a mitjanit). 2. Finalitzar la seva primera gravació d'estudi en els mesos vinents. 3. Realitzar un concert proper a Sabiñánigo (Osca).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
5è aniversari i serveis de L'Onada Tarragona
Celebració de l'aniversari i serveis de L'Onada En aquesta conversa, Núria Rosselló, directora del centre de dia L'Onada de Tarragona, explica els detalls del cinquè aniversari de la institució i el funcionament d'aquest recurs assistencial. La celebració s'ha enfocat en la interculturalitat, involucrant tant usuaris com personal i famílies en activitats lúdiques i tallers. Activitats del 5è Aniversari La festa no és només un esdeveniment d'un dia, sinó un projecte que es prepara durant tot un mes per motivar els avis: * Temàtica especial: Enguany s'ha centrat en les cultures del món, decorant el centre i realitzant danses internacionals. * Jornada festiva: Va incloure un esmorzar especial, una gimcana matinal i un dinar de gala. * Implicació familiar: Es va fer una recepció a la tarda amb espectacles de teatre, coreografies de psicomotricitat i una exposició de les manualitats realitzades pels usuaris. Què és un centre de dia? Rosselló clarifica que, a diferència d'una residència, un centre de dia ofereix atenció diurna exclusiva (de 9:00 a 21:00 h). El seu objectiu és oferir suport a les famílies sense que la persona gran hagi de deixar el seu entorn familiar: * Flexibilitat: Servei de transport adaptat que recull els avis a domicili a partir de les 7:30 h. * Places: Compten amb 45 places, de les quals 20 són públiques (Generalitat de Catalunya) i 25 privades. * Equip multidisciplinari: Ofereixen rehabilitació física, acompanyament i tallers terapèutics. L'estimulació cognitiva i el taller de memòria Un dels pilars de L'Onada és la gimnàstica de la ment per combatre o mantenir les capacitats davant l'envelliment o patologies com l'Alzheimer: * Es treballa l'atenció per reduir l'ansietat que provoca la pèrdua de facultats. * Es realitzen exercicis de reminiscència, càlcul i llenguatge adaptats a cada perfil d'usuari. "L'objectiu final és millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris a través d'una activitat productiva i constant."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
El grup Zinc guanya el concurs DO Tarragona
Victòria del grup Zinc al concurs DO Tarragona L'entrevista celebra l'èxit del grup Zinc, format pel Javi, el Mario, el Jordi i el Carles Ribas, que s'han proclamat guanyadors del concurs DO Tarragona d'enguany. La notícia ha estat una sorpresa per a la banda, especialment perquè era el primer any que es presentaven al certamen. Experiència en directe i valoració del jurat El Carles explica que el concert de Santa Tecla, que servia com a prova de foc, va estar marcat per problemes tècnics i dificultats de sonorització sobre l'escenari. Malgrat no sentir-se del tot còmodes, el grup va mantenir una actitud positiva per fer gaudir el públic. El jurat va destacar diversos factors per a la seva decisió: Una posada en escena molt cuidada i professional. La gran qualitat de les cançons presentades a la maqueta. La solvència dels instrumentistes i el conjunt musical. El carisma especial del cantant, Carles Ribas. Impacte del premi i futur del grup Guanyar el DO Tarragona representa un impuls vital per a la formació: "A banda de la pasta... suposa una injecció de moral increïble i unes ganes terribles de continuar treballant amb més força encara." El premi econòmic els permetrà disposar d'un fons per a futures gravacions, un aspecte fonamental per a un grup que no es dedica professionalment a la música. Tot i l'eufòria del moment, la banda es mostra humil i centrada a seguir assajant per consolidar el seu projecte musical.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
31'
Recull de Benvingudes i Reflexions Nocturnes
Introducció i Benvinguda En aquest episodi, s'explora de manera sistemàtica l'acte de la salutació nocturna com a ritual de connexió. El contingut se centra en la reiteració de la frase "Bona nit" com un mantra de tranquil·litat i reconeixement de l'audiència. El Valor de la Repetició L'estructura del podcast es basa en diversos punts clau: • La creació d'una atmosfera relaxada mitjançant la comunicació verbal directa. • L'ús del català en la seva expressió més quotidiana i amable. • La importància de marcar el ritme temporal durant tota la sessió. "Bona nit" Conclusió del Podcast El programa tanca mantenint la mateixa coherència formal amb la qual ha començat, emfatitzant la continuïtat i el respecte cap als oients en l'espai nocturn.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Concert de gralles i música tradicional a la plaça dels Sedassos
Concert i germanor a la celebració de Santa Tecla L'episodi recull l'ambient viscut a la plaça dels Sedassos de Tarragona durant un concert de gralles i instruments populars. L'acte ha comptat amb la participació de diverses formacions, destacant les colles convidades que han obert la jornada. Formacions i participants Grups convidats: Els Bernets de Vilafranca del Penedès i els Dulzaineros del Bajo Aragón. Grups locals: Grallers de l'Alfàbrica, els Bordons (que han ofert una salutació especial a Tarragona Ràdio), els del Molnàs, els Pelacanyes, els Quatre Garrofers i els Toca Ferro. Instruments i tradició S'ha destacat la presència d'instruments peculiars i recuperats de la cultura tradicional: Chicotén o salterio: Un instrument de percussió de corda originari de l'Alt Aragó, amb arrels que es remunten a l'època romànica. Dulzaina i gralla: Protagonistes del so característic de les festes. L'ambient a la plaça "La plaça dels Sedassos és relativament petita i té una acústica molt bona, però queda com una cova i és impossible comunicar-se mentre toquen." A part de la música, s'ha descrit un ambient de germanor, amb la gent asseguda a les escales i a les taules instal·lades per a l'ocasió, gaudint de la mamadeta i d'un moment de pausa després de la intensitat de les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
L'arribada del Circ Monti i Companyia a Tarragona
El Circ Monti aterra a Tarragona amb 'Grotesco' En el marc de les festes de Santa Tecla, el Circ Monti i Companyia s'ha instal·lat al parc de la ciutat de Tarragona amb una estructura imponent: una gran carpa de color vermell lluent. L'espectacle que presenten, titulat Grotesco, s'allunya del concepte tradicional de circ amb animals per centrar-se exclusivament en l'art dels clowns i els pallassos. Un espectacle d'emocions per a tots els públics Grotesco narra la història d'un baró italià del segle XVIII que ho va deixar tot per amor a una gitana i a la vida bohèmia. L'obra busca: Despertar emocions tant en grans com en petits. Combinar l'humor dels clowns amb números de malabars i elements còmics. Recuperar l'estètica del circ tradicional amb una carpa blava a l'interior que simula un cel estrellat. Ambient i producció Segons l'Helena Pla, membre de l'equip de producció, el circ arriba amb l'embranzida de l'èxit obtingut a la Fira del Teatre de Tàrrega. "Ens hi caben 500 persones sota aquesta carpa tan preciosa." L'ambient a l'entrada és vibrant, amb famílies d'arreu (incloent-hi visitants de l'Espluga de Francolí o de Bèlgica) que esperen amb il·lusió l'inici d'una funció que promet rialles i una dosi de nostàlgia familiar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
1h 31min
Santa Tecla 2004: Seguici Popular i Diada Castellera
Crònica de les Festes de Santa Tecla 2004 Aquest episodi especial recull l'ambient vibrant de la fira i les celebracions a la Plaça de la Font de Tarragona. Durant el matí de Santa Tecla, les reporteres descriuen detalladament l'entrada i les exhibicions de les figures emblemàtiques del Seguici Popular, un dels pilars de la tradició catalana. Elements del Seguici i el Bestiari L'activitat comença amb l'espetec de la pirotècnia i el ball de les bèsties de foc: • La Víbria i la Cucafera, aquesta darrera famosa per llançar caramels als nens. • L'Àliga de Tarragona, que executa la seva dansa cerimonial i majestuosa davant l'Ajuntament. • La Mulassa, coneguda per les seves corregudes i girs esbojarrats que fan apartar el públic. • El Lleó, que aporta un punt de solemnitat i elegància amb el seu pas doble. Balls Tradicionals i Nanos El podcast repassa la gran varietat de balls que conformen el seguici: • Ball de Serrallonga: Amb els seus trabucs i representació del bandoler. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros i els Negritos ballen conjuntament, seguits dels Nanos Vells (portats enguany íntegrament per noies) i els Nanos Nous. • Balls de Bastons i de Pastorets: Destaquen per la seva coordinació ràpida i les figures humanes que aixequen al final. • Recuperació històrica: Es fa esment especial al Ball de Cossis, recuperat després de 200 anys d'absència. La Diada Castellera Com a tancament del matí, es prepara la plaça per a l'entrada de les colles castelleres (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau): • La Colla Jove arriba amb l'objectiu de descarregar el 3 de 9 amb folre. • Es discuteix la importància de la diada del 23 de setembre com el moment culminant de la festa major. "Santa Tecla no és la Setmana Santa... volem menys moxigangues i més sexe i rock and roll!" — Cita satírica del Ball de Diables durant els seus versots.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
2h 16min
Santa Tecla 2004: Processó i entrada del Braç
La Diada de Santa Tecla a Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio retransmet en directe un dels moments més emotius i solemnes de les festes de la ciutat: la processó del Braç de Santa Tecla. L'emissió capta l'ambient vibrant des del Pla de la Seu, amb la narració de l'anada a la catedral, l'espera del seguici i el retorn de la relíquia. Espais i Protagonistes • Pla de la Seu: L'epicentre de la celebració, on milers de persones s'apleguen per veure l'entrada i sortida de la santa. • Seguici Popular: Presència de les bèsties de foc, balls tradicionals i les quatre colles castelleres de la ciutat. • Rafael López Monné: El fotògraf tarragoní col·labora en la retransmissió oferint una mirada estètica i històrica sobre el patrimoni viu de la festa. El Moment Culminant: L'Entrada del Braç El punt àlgid arriba quan la relíquia torna al seu temple enmig d'una apoteosi de foc i so. Aquest ritual es defineix per la simultaneïtat d'elements: • Sostre de foc: Les bèsties infernals (Drac, Víbria, Bou) i el Ball de Diables creuen carretilles creant una cúpula de pòlvora. • Pilars castellers: Les colles aixequen els seus pilars en honor a la patrona. • Himne i campanes: La Unió Musical de Tarragona interpreta la marxa mentre les campanes de la catedral repiquen amb força. "És un moment màgic que combina els sentiments, la llum i la tradició més arrelada de Tarragona." Reflexió sobre la Identitat Durant la transmissió es destaca com la festa actua com un element d'integració social. Independentment de les creences, la ciutadania reconeix en Santa Tecla un símbol de convivència i una continuïtat històrica que es remunta a segles enrere, adaptant-se als nous temps sense perdre la seva essència mediterrània.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
1h 38min
Ofici Solemne de Santa Tecla amb l'arquebisbe Jaume Pujol
Celebració de la Diada de Santa Tecla Aquest podcast recull la retransmissió de l'Ofici Solemne a la Catedral de Tarragona, un esdeveniment històric marcat per ser el primer cop que el doctor Jaume Pujol Balcells presideix la cerimònia com a arquebisbe metropolità i primat. Processó i Litúrgia de la Paraula La cerimònia s'inicia amb el trasllat de la relíquia del braç de Santa Tecla des de la capella dels marbres fins a l'altar major. Durant la litúrgia, es destaquen diversos elements musicals i espirituals: • Intervenció del cor i orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de mossèn Miquel Barberà. • Lectures bíbliques centrades en la fidelitat extrema i la saviesa davant el patiment. • L'Evangeli de les deu verges, que simbolitza l'actitud de vigilància de la santa patrona. Homilia de l'Arquebisbe Jaume Pujol En la seva primera homilia de Santa Tecla, l'arquebisbe reflexiona sobre la figura de la santa com a deixeble de Sant Pau. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • Una crida a escoltar la Paraula de Déu en un món cada cop més materialista. • Una advertència contra les distreccions de la societat de consum i la pèrdua de transcendència. • El reconeixement de les ciutats agermanades (L'Alguer, Orleans, Avinyó, Clagenfurt) presents a la basílica. "Qui escolta la paraula de Déu i la guarda, és qui dona fruit en terra bona." Litúrgia de l'Eucaristia i Clausura L'episodi cobreix tota la part sacramental, des de la consagració fins al ritu de la pau i la comunió dels fidels. Finalment, es tanca amb la veneració de la relíquia, on autoritats i ciutadania passen a besar el braç de la santa mentre sonen els tradicionals Goigs.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
29'
Santa Tecla 2004: L'Anada a Ofici de Tarragona
La Tradició de l'Anada a Ofici El programa ens transporta al cor de les festes de Santa Tecla a Tarragona, concretament al moment de l'anada a ofici des de les escales del Pla de la Seu. Aquesta celebració destaca per la seva barreja de solemne institucionalitat i bogeria festiva, on el foc, la música i el bestiari popular prenen el protagonisme absolut. El Bestiari de Foc i Elements del Seguici L'episodi descriu amb detall l'entrada a la plaça dels diversos grups que formen el seguici popular: • El Ball de Diables: Responsables dels primers espetecs i trons que omplen l'aire de pólvora. • La Víbria: Protagonista de l'edició del 2004, commemorant el seu aniversari i el seu ball de foc. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga, símbol de la ciutat, balla al so de la Banda Musical d'Amposta, mentre la Mulassa interactua amb el públic amb les seves tradicionals embestides. • La Cucafera i el Lleó: Elements estimats per la canalla pels caramels i pel ball de figures majestuoses. Els Trompeters i el Protocol Històric Un dels moments més interessants és la participació dels trompeters de l'Ajuntament, que realitzen els tocs de pregó: "Aquest és el primer toc de pregó de les festes de veritat. S’atribueix a un mestre de capella del segle XVI anomenat Nicasi Sòrita." • Els tocs es divideixen en tres moments estratègics a mesura que la Senyera de la ciutat avança pel carrer Major. • El vestuari dels pregoners (gramalla vermella i barret de copa) té un origen històric curiós, vinculat a una malifeta política de l'època de Felip V per ridiculitzar els consellers de la ciutat. Evolució i Sentiment de la Festa El col·laborador Josep Maria Sabaté aporta la visió històrica, explicant com Tarragona ha aconseguit recuperar tradicions que en el passat s'havien perdut o substituït per influències foranes. Es destaca l'esforç dels participants, molts dels quals porten tota la nit sense dormir per fer possible l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
La Tecla Tapa 2004: Gastronomia i Carnaval a Tarragona
Festa i Gastronomia a la Plaça Verdaguer En el marc de les festes de Santa Tecla 2004, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a la Tecla Tapa, situada a la carpa de la plaça Verdaguer. Aquest espai s'ha convertit en un punt de trobada clau on diverses colles de Carnaval de la ciutat gestionen estands de menjar i beguda per recaptar fons per a les seves carrosses i disfresses del pròxim any. Una oferta gastronòmica assequible El reportatge destaca la varietat de tapes i els preus populars, pensats per a tots els públics durant els dies de festa: Preus: Tapes a dos euros i begudes a un euro. Varietat: L'oferta inclou patates braves, xorisset, llangonissa, creps de xocolata, llom, biquinis, Frankfurts, bacon amb formatge i truites. Ambient: Música, xarangues i un esperit que recorda la disbauxa del Carnaval en plena festa major. Protagonistes de les colles La periodista Núria Cartanyà entrevista diversos responsables dels estands: Enric Parés (colla 10.45): Explica que la nit de l'empalmada és el moment de màxima afluència. L'any anterior van vendre prop de 1.500 Frankfurts i enguany esperen xifres similars per finançar la seva activitat. L'Ascensión i la Sònia (comparsa Tarraco de l'Ubce): Comparteixen el secret de les seves famoses patates braves. L'Ascensión és l'encarregada de cuinar la salsa (un secret de la casa) i de confeccionar les disfresses de la comparsa, demostrant el gran compromís personal dels membres amb les seves entitats. "És una ajuda per a la comparsa, aquest any hem venut en un dia el que l'any passat vam vendre en dos." Horaris i ambient ciutadà La plaça Verdaguer es reivindica com un espai vital fora de la Part Alta, amb un horari que s'allarga fins a les 3 o 4 de la matinada. L'objectiu és oferir un lloc de "repostatge" per als tarragonins que participen en el Seguici o en les revetlles nocturnes, fomentant la participació ciutadana i el suport a les associacions locals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
29'
Dames i Vells: Sàtira i Actualitat a Santa Tecla
El Ball de Dames i Vells de Tarragona Aquest episodi presenta la representació en directe del Ball de Dames i Vells, un dels elements més emblemàtics i esperats de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El podcast recull la crònica de la Unitat Mòbil de Tarragona Ràdio, destacant el caràcter irreverent, mordaç i humorístic d'aquest ball parlat. Temes de Crítica Política i Social La funció repassa els esdeveniments més destacats de l'any mitjançant versots satírics: • L'actualitat local: Es fa mofa de l'alcalde Joan Miquel Nadal, les obres a la ciutat (com la polèmica de Terres Cavades), la neteja urbana i el funcionament dels serveis municipals. • Política nacional i internacional: S'esmenten temes com la retirada de les tropes de l'Irak per part de Zapatero i la situació a l'Afganistan. • Context eclesiàstic: Un dels punts centrals és l'arribada del nou arquebisbe, Jaume Pujol, vinculat a l'Opus Dei, i el comiat de l'arquebisbe anterior que marxa a Barcelona. Personatges i Dinàmica de l'Obra L'estructura es basa en les constants discussions entre les dames i els vells, tutelades per les autoritats (l'alcalde, el rector i el militar/blázquez). "Tarragona estava neta i feta una meravella... en canvi ara ho tenen tot ben marrano i ben coxino." Conclusió de l'Espectacle L'obra acaba amb la intervenció de les forces d'ordre i un discurs final que barreja la identitat tarragonina amb la crítica a la manca de mobilització ciutadana davant problemes com els peatges de les autopistes. L'espectacle tanca amb el tradicional visca a Santa Tecla Gloriosa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
1h
Cercavila de Santa Tecla 2004: Seguici Popular
Crònica del Seguici Popular a la Plaça del Rei Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio de la Cercavila de Santa Tecla de l'any 2004, comptant amb les veus de Núria Cartanyà i el col·laborador Jordi Cubillos, especialista en festes populars de Sitges. El programa ofereix una visió detallada de l'entrada a la plaça dels elements més emblemàtics de la festa tarragonina. Elements del Bestiari i Pirotècnia L'inici de la cercavila ha estat marcat pel soroll i les purnes de les colles de foc. S'han destacat diferents tipus d'enceses segons l'element: • Ball de Diables: Amb sortidor daurat. • El Drac: Carretilla blanca. • El Bou i la Víbria: Amb sortidors blancs i carretilles xiuladores respectivament. Figures de Gran Majestat El programa dedica un espai ampli a descriure l'Àliga de Tarragona, destacant la seva recuperació l'any 1986 i el seu simbolisme reial. Com a curiositat, es comenta que durant la "Baixada de l'Àliga" de la nit anterior portava una mitra (barret eclesiàstic) i una ampolla de Chartreuse al bec, en lloc del tradicional colom. Altres elements descrits inclouen: • La Mulassa i la Cucafera: Elements molt estimats per la canalla pel seu caràcter juganer i la seva interacció amb el públic. • El Lleó: Una de les figures més representatives de la ciutat pel seu caràcter majestuós i la seva qualitat escultòrica. El Món dels Gegants i els Nanos S'explica la història dels gegants tarragonins, posant èmfasi en el Gegant Negrito i la seva parella, la Negrita (o Panxita), així com els Gegants Moros, reconeixibles pel seu sabre de plata. "Els gegants i els nans antigament eren un entremès indestriable, formaven part d'un mateix cos festiu." Es fa una comparació amb altres viles catalanes, esmentant els gegants de Vilanova i la Geltrú (els més alts) i els de Solsona. Balls i Novetats del 2004 L'episodi cobreix diversos balls tradicionals com el Ball de Bastons, el de Turcs i Cavallets i el de Gitanes. Com a gran novetat d'aquell any, es destaca l'estrena del Ball de Cossis, que va generar expectació pel seu vestuari amb nombrosos cascabells i barrets peculiars. El tancament de la jornada ha anat a càrrec de la Banda Unió Musical de Tarragona amb la mítica peça Amparito Roca.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Entrevista a Espai Light: Concerts i Projectes Musicals
Actualitat i Futur del Grup Espai Light En aquesta conversa, en Rubén del grup Espai Light detalla l'estat actual de la formació i la seva preparació per als propers compromisos en directe. El grup es troba en un moment de creativitat activa, combinant els assajos amb la producció de nou material. Preparació del Concert del Dia 25 L'entrevista se centra en el concert programat per al proper 25 de setembre, que tindrà lloc al voltant de les 2:30 h de la matinada. Els punts clau de la seva preparació inclouen: Règim d'assajos: Intenten mantenir un mínim d'un o dos assajos setmanals per garantir la qualitat del directe. Repercursions i difusió: Han valorat molt positivament l'aparició en el recopilatori de la revista Enderrock vinculat al concurs Denominació d'Origen Tarragona. Projectes d'Enregistrament Pel que fa a la seva producció discogràfica, Espai Light està treballant en diversos fronts: Han finalitzat una edició multimèdia domèstica que inclou cançons de la seva maqueta. Tenen la intenció de realitzar un nou enregistrament de cara a l'hivern, aproximadament en un termini de sis mesos. "Hem de posar tota la carn a la graella i fer-ho el millor possible." L'episodi conclou amb un repàs de la seva activitat durant l'estiu, on han participat en diversos festivals de la zona de Tarragona amb una valoració molt positiva per part del grup.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
2004-09-22 SOBER
L'essència de Sôber i el seu nou treball 'Redo' En aquesta entrevista, Carlos Escobedo, cantant i baixista de la banda de rock Sôber, ens parla sobre la trajectòria del grup i el seu darrer disc, Redo. El títol de l'àlbum significa "reflex" en llatí, buscant que els oients se sentin identificats amb experiències quotidianes i personals. Punts clau de la producció Autonomia creativa: El disc s'ha gravat als estudis Cube (propietat de Carlos), cosa que els ha permès treballar amb una tranquil·litat i llibertat sense precedents. So i barreges: Han comptat amb la col·laboració del prestigiós productor Scott Humphrey als Estats Units per a les mescles finals. Estètica i energia: Tot i la seva imatge fosca i l'ús recurrent del color negre, la banda destaca per la gran potència i energia que transmeten dalt de l'escenari. Trajectòria i èxits "Amb Paradiso vam arribar a les 100.000 unitats, es va fer disc de platí, i Redo ja està a punt de ser disc d'or." Sôber porta més d'una dècada en actiu, consolidant-se com un referent del rock en castellà. Durant la conversa, s'expliquen detalls de videoclips emblemàtics: 1. La Nube: Gravat a Berlín, aprofita l'estètica grisa de la ciutat per tractar el tema del maltractament psicològic. 2. El Hombre de Hielo: Actual single que està tenint una gran rebuda en els directes. Concert i futur La banda actuarà aquest dissabte 25 de setembre a Tarragona, una ciutat on tenien ganes de tocar fora dels circuits de festivals. A més, tenen plans d'expansió per portar la seva música a Mèxic i Sud-amèrica pròximament.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
Entrevista a Pau, vocalista de Plou Com Mai
Entrevista amb Plou Com Mai: Pop-Rock amb identitat pròpia En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, en Pau, cantant del grup Plou Com Mai, ens detalla la trajectòria de la banda, el seu estil musical i la seva participació en el concurs D.O. Tarragona. El grup, originari del Baix Penedès, es troba en un moment dolç amb una agenda plena de concerts i projectes de futur. Punts clau de la banda Estil i Evolució: La banda defineix la seva música com una barreja de pop i rock. Recentment han incorporat un teclista (David), un canvi que consideren vital per "donar cos" i cohesionar el seu so actual. Lletres Introspectives: En Pau, que és el principal lletrista, explica que les seves cançons solen ser filosòfiques i ambigües. La seva intenció és que cada oient pugui interpretar-les segons la seva pròpia experiència vital. El procés creatiu: Com a curiositat, en Pau revela que moltes de les idees per a les lletres neixen mentre condueix, anotant versos en tiquets i tovallons. Participació al D.O. Tarragona El grup actua el proper 24 de setembre al Parc de les Granotes de Tarragona, dins de la final del concurs musical D.O. Les dades clau del concert són: Horari: Aproximadament a les 00:30h (una hora que valoren molt positivament per l'assistència de públic). Repetició: És el segon any consecutiu que arriben a la final, el que demostra la seva consolidació a l'escena local. "No som un grup festiu per saltar i ballar, però tenim missatge; intentem donar un sentit a les lletres." Futur i actuacions A banda de la cita a Tarragona, Plou Com Mai té previstos concerts a Tortosa (concurs Ebre Músic), Vilafranca i Sant Jaume dels Domenys, demostrant la seva voluntat d'expandir-se més enllà de la seva comarca d'origen. Actualment, també estan treballant en el que esperen que sigui el seu proper disc.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Introducció a la sessió Aquest document recull una sèrie de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament homogeni i se centra exclusivament en l'expressió de cortesia Bona nit. Punts clau de la interacció Repetició constant: L'ús de la fórmula de comiat o salutació és l'únic element present. Ritme regular: Les entrades es produeixen amb una freqüència aproximada de cada 30 segons. Absència de contingut addicional: No es desenvolupa cap tema de conversa ni s'aporta informació extra. "Bona nit" En resum, el text serveix com a mostra d'una interacció ritualitzada o d'una prova de transmissió on la concisió és la característica principal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Dani Pérez porta l'espectacle 'Los unos por los otros' a Tarragona
Monòlegs i energia al Teatre Magatzem El monologuista Dani Pérez visita la ciutat de Tarragona per presentar el seu espectacle Los unos por los otros. Amb una trajectòria de nou anys sobre els escenaris, l'artista proposa un humor que s'allunya del format estàndard del stand-up americà per endinsar-se en una proposta molt més dinàmica, gestual i física. Un estil propi i influències L'espectacle es defineix per diversos elements claus: * Interacció amb el públic: L'obra s'ha anat construint a partir de les reaccions dels espectadors en xous anteriors. * Humor de la quotidianitat: Tracta temes com la parella o les situacions familiars portades a l'absurd i l'exageració. * Relleu generacional: Se'l compara amb mestres de l'humor com Pepe Rubianes, qui ell mateix reconeix com la seva principal influència, a més de referents com el Tricicle o Gila. Característiques de l'actuació "Jo soc més de batalla, d'anar movent-me i d'anar escenificant mentre vaig narrant la història." A diferència dels monòlegs estàtics, Pérez destaca per la seva intensitat física, arribant a suar literalment la samarreta a causa de l'activitat constant a l'escenari. L'artista també subratlla la importància de la improvisació, assegurant que cap funció és igual a l'anterior gràcies a la comunió que s'estableix amb el públic. Detalls de la funció L'espectacle tindrà lloc al Teatre Magatzem de Tarragona el divendres 24 i dissabte 25 a les 22:00h. Pérez convida tothom a gaudir d'una obra que reivindica que, en el fons, tots som iguals en les nostres virtuts i defectes.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
29'
Pregó de Santa Tecla 2004: Tarragona i Klagenfurt
Benvinguda i Presentació del Pregoner L'acte s'inicia amb la presentació formal d'Harald Scheuker, alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt, com a pregoner de les festes de Santa Tecla 2004. Es destaca la seva trajectòria professional a Caríntia i la seva vinculació especial amb Tarragona, no només pel procés d'agermanament, sinó per una coincidència personal significativa: "La data de naixement del nostre bon pregoner és, precisament, el dia 23 de setembre de 1940, dia de Santa Tecla, patrona de Tarragona." Relacions Històriques i Culturals entre Àustria i Catalunya El parlament de Scheuker fa un recorregut històric per subratllar els vincles entre ambdues nacions: • L'Ordre del Cister: L'origen comú en el segle XIV a través dels monestirs de Poblet i Santes Creus a Catalunya, i el de Viktring a prop de Klagenfurt. • La Dinastia dels Àustria: El projecte polític supranacional dels segles XVI i XVII que unia Madrid i Viena, destacant la influència cultural i la difusió de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Àustria. • Conflictes Compartits: Tant el desastre de la Guerra de Successió com l'expansionisme napoleònic van afectar paral·lelament ambdues ciutats. La Construcció de la Nova Europa Es reflexiona sobre el pas de l'Europa dels súbdits a l'Europa dels ciutadans. Scheuker reivindica figures intel·lectuals com Ingeborg Bachmann i el filòsof Karl Popper per defensar una societat oberta i plural. Reptes i Identitat • Pluralisme: L'autor defensa que la supranacionalitat i la immigració són elements enriquidors i no amenaces per a les identitats nacionals. • Reconeixement Lingüístic: Es fa una crida a una Europa que reconegui i potenciï la llengua i cultura catalana, així com l'eslovena. • Desconnexió Institucional: Es lamenta la baixa participació electoral i el burocratisme de Brussel·les, proposant els agermanaments municipals com el camí més directe de relació entre persones. L'Agermanament Tarragona-Klagenfurt Es detallen trenta anys de col·laboració (1974-2004) iniciats per l'intercanvi de palmes de Setmana Santa. S'esmenten projectes concrets com: • El programa Erasmus entre les universitats d'ambdues ciutats. • Intercanvis juvenils, culturals i esportius (exposicions de pintura, corals i orquestres). • El mosaic del drac (escut de Klagenfurt) al passeig de Sant Antoni a Tarragona. Cloenda de l'Alcalde de Tarragona Finalment, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, agraeix el pregó i dóna la benvinguda al nou Arquebisbe. Reivindica la condició de Tarragona com a capital de la tarraconense i tanca l'acte convidant a la felicitat i la germanor durant les festes.