Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton i la transició al cinema sonor
La transició de Buster Keaton al cinema sonor En aquesta sessió, l'Andrés analitza com l'arribada del cinema sonor va afectar la carrera del mític còmic Buster Keaton. Malgrat la creença popular, el so no va ser l'únic factor del seu declivi. Punts clau de la discussió El mite del sonor: Es desmitifica la idea que la veu de Keaton va arruïnar la seva carrera. Tot i la seva aparença menuda, posseïa una veu greu i potent que contrastava amb la seva imatge. Èxits internacionals: Es recorda que pel·lícules com Estrellados i De Frente Marchen (1930) es van rodar simultàniament en anglès i espanyol, sent grans èxits de taquilla. El conflicte amb la indústria: El veritable problema no va ser la manca de talent mímic, sinó la pressió de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) per encasellar-lo en nous formats que trencaven amb la seva llibertat creativa dels anys gloriosos del cinema mut. Nous referents: L'aparició de parelles com Stan Laurel i Oliver Hardy o els Germans Marx va marcar un canvi en el gust del públic cap a un humor més verbal procedent de Broadway. Propostes culturals Cine Club dels Dimarts: Recomanació de la pel·lícula musical Le Bal (Héctor Scola), un film sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 als 80. "Dir que el cinema sonor va arruïnar la carrera de Buster Keaton és dir una veritat ben bé a mitges."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Pep Escoda guanya el Lux d'Or 2004 en fotografia
Reconeixement a l'excel·lència fotogràfica de Pep Escoda El fotògraf tarragoní Pep Escoda ha estat guardonat amb el Lux d'Or 2004, el premi més prestigiós de la fotografia professional a l'Estat espanyol, atorgat per l'Asociación de Fotógrafos Profesionales de España. Escoda ha obtingut aquest guardó, juntament amb l'agència Art en Pixel, pel seu treball en el llibre Les 12 Collites del Frare. Projectes guardonats i obra actual Durant la gala celebrada al Palau de Congressos de Barcelona, Escoda no només va recollir l'Or, sinó que també es va endur un Lux de Argent (Plata) per un altre dels seus treballs: Lux d'Or: Pel llibre sobre la bodega Clos de l'Obac (Priorat), obra de Carles Pastrana. El treball recull un any de seguiment del procés del vi, destacant el component humà i el paisatge de la comarca. Lux de Argent: Per una trilogia fotogràfica titulada Poeta en Nueva York, inspirada en García Lorca, que connecta visualment Cuba, Tarragona i Nova York a través de l'element de la son. Projecció internacional del Priorat El llibre premiat s'està imprimint en cinc idiomes (català, castellà, anglès, alemany i japonès) i tindrà una presentació destacada a l'Hspanish Institute de Nova York l'1 de desembre. El fotògraf destaca que: "És un reconeixement per a mi, però també per als fotògrafs de la Catalunya sud, que de vegades estem una mica apartats de les grans produccions." Tècnica i essència L'autor referma la seva aposta per la fotografia analògica en blanc i negre, treballant amb ampliacions manuals i sense l'ús de filtres, buscant captar la realitat a través de la llum natural i la sensibilitat personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Buster Keaton i l'Edat d'Or del Cinema Mut
L'Esplendor de Buster Keaton als Anys 20 En aquesta conversa s'explora l'època daurada de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema mut. Durant els anys 20, Keaton va viure el seu millor moment personal i professional: Es va casar amb Natàlia Talmadge i va formar una família amb dos fills. Va residir a una luxosa mansió a Beverly Hills, coneguda com la Villa Italiana, que es va convertir en el centre de reunió de la flor i nata de Hollywood. L'èxit dels seus curtmetratges era tan gran que sovint eclipsaven el llargmetratge principal en els programes dobles dels cinemes. L'Ecosistema del Slapstick i la Comèdia Física L'episodi repassa altres figures fonamentals que van definir el gènere conegut com a slapstick o comèdia de sacsejades i caigudes: Charles Chaplin i el seu pas del cabaret als seus propis estudis. Stan Laurel i Oliver Hardy, analitzant les seves trajectòries individuals abans de formar la mítica parella de El Gordo y el Flaco. Altres còmics rellevants com Harold Lloyd (famosos per la seva escena del rellotge), Larry Seamon (conegut a Espanya com Jaimito), Ben Turpin i el seu característic estrabisme, i Roscoe 'Fatty' Arbuckle. Transició i Decadència "Ell es va confiar que era tan famós que va caure en la trampa que li van preparar... un parany per treure-li el suc d'una altra manera." Es fa referència a l'inici del declivi de Keaton al final de la dècada, marcat per un contracte amb grans estudis que limitaria la seva llibertat creativa. Malgrat això, el llegat de Keaton es manté viu com una de les carreres més llegendàries de la història del cinema.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Setena edició del Festival COS a Reus
El Festival COS: Referent del Teatre Gestual L'entrevista amb Lluís Graells, director artístic del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus (COS), desvela els detalls de la setena edició d'aquest certamen totalment consolidat. Tot i que va néixer amb caràcter biennal, el seu èxit l'ha portat a convertir-se en una cita anual imprescindible que mobilitza tota la ciutat. Programació i Participació Internacional L'edició d'enguany destaca per una gran diversitat i abast: Xifres clau: Participen un total de 19 companyies. Procedència: Una oferta global amb grups de França, Itàlia, Veneçuela, Mèxic, Alemanya, Estats Units i Taiwan. Talent local: Destaca l'estrena de La Melodicció Zombie de la companyia reusenca Copyright. Temàtica central: Aquest any el fil conductor és la màscara, explorant gèneres com la commedia dell'arte. Espais i Accessibilitat El festival s'estén per múltiples escenaris de Reus per arribar a tots els públics: Grans teatres: El Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina acullen les propostes de gran format. Formats alternatius: Espais com La Palma (per a un públic jove), el Bravium, l'Orfeó Reusenc i espectacles gratuïts a la Plaça del Castell. Preus populars: Entrades entre 3 i 10 euros, amb l'opció de la Tarja Verda (abonament de 6 unitats per 24 euros). El Valor del Gesta i el Futur del Sector Graells aclareix que el teatre gestual no exclou la paraula, sinó que situa el gest com a vehicle fonamental. Malgrat el tòpic de la crisi permanent, el director es mostra optimista: "Cada cop anem a millor a grans trets... s'estan fent festivals amb voluntat de fer coses diferents que comencen a tenir molt de públic." L'organització d'aquest esdeveniment requereix una planificació a llarg termini, arribant a tancar contractes amb dos anys d'antelació a causa de les atapeïdes agendes internacionals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Actualitat Musical i Concerts a Tarragona
Un Munt d'Idees: La Secció de l'Associació de Músics de Tarragona En aquesta edició, la Fina Domínguez i l'Edubit Calla ens porten les darreres novetats per als músics locals i una completa agenda cultural per al cap de setmana. Oportunitats per a bandes i solistes Des de l'associació es promou la participació en certàmens musicals com a via de difusió per als grups de la demarcació. S'han destacat dos concursos rellevants: El Certament: Obert a tot tipus d'estils musicals. Les bases es poden demanar mitjançant el seu lloc web oficial. Villa de Bilbao: Un concurs amb molta trajectòria, orientat principalment al rock, amb premis significatius. L'actuació sorpresa de l'Antonio L'episodi ha comptat amb la intervenció espontània de l'Antonio, un músic de Constantí que ha interpretat en directe la seva cançó «Vente a cortarme el pelo». Amb un estil casolà i molta personalitat, l'Antonio ha compartit la seva experiència tocant al Bar Manolo i la seva intenció de presentar-se als concursos esmentats anteriorment. "Cada cançó la faig diferent, la tinc gravada a la ment i a la gent de Constantí els agrada molt." L'agenda del cap de setmana a Tarragona i voltants S'han repassat els esdeveniments més destacats per als propers dies: Divendres: Concert de Carlos Chavero (El Duende) a La Vaqueria i sessió de DJ Coco a la Sala Zero. Dissabte: Músiques del món amb artistes de Palestina al Centre Social de la Caixa i música electrònica a la Sala Zero. Diumenge: Actuació conjunta de Paco en la Luna i Juan Antón (L'Equilibrista) a La Vaqueria.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
Paco en la luna i Juan Ton a la Boqueria
Entrevista i música en directe amb 'Un Equilibrista en la Luna' L'episodi presenta la col·laboració musical entre el conegut artista tarragoní Paco en la luna i el barceloní Juan Ton, que uneixen forces en el projecte Un Equilibrista en la luna. Durant la conversa, els artistes expliquen la seva dinàmica de treball, les actuacions quinzenals a la Boqueria de Tarragona i la seva visió compartida de la música. Punts clau de l'entrevista Sinergia musical: Ambdós artistes destaquen una connexió personal i professional molt forta, considerant-se exigents amb ells mateixos i compartint un estil que fusiona les seves composicions pròpies. Mètode de treball: Malgrat la distància entre Barcelona i Tarragona, realitzen estades intensives o stages en llocs aïllats com el Pirineu per assajar i estrènyer vincles personals. Actuacions en directe: El duet actua cada dos diumenges a la Boqueria, oferint un espectacle que barreja cançons amb una gran dosi de xerrameca i interacció amb el públic. Interpretacions musicals El programa inclou diverses actuacions en viu que mostren el caràcter del duo: "Muerto, vivo y apaleao": Una crítica a la fama efímera i als personatges de televisió sense ofici. "Échate un poquititillo pa' allá": Cançó de Juan Ton inspirada en la pel·lícula El lado oscuro del corazón, que utilitza la metàfora de la dona que "sap volar". "Tiffany's": Un dels temes emblemàtics de Paco en la luna que narra un contrast entre el luxe i la realitat quotidiana. "El tema de l'amor és l'única cosa en la que hem de ser exigents."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Música en directe per a 'El maquinista de la General'
Estrena de la Temporada al Teatre Magatzem El Teatre Magatzem inicia el seu cicle de Tardor 2004 amb un espectacle multidisciplinari titulat "La nit de Buster Keaton". Aquesta proposta combina cinema mut, teatre gestual (mim) i música en viu. Una Banda Sonora Original i en Directe L'eix central de l'entrevista és la creació de la banda sonora per a la pel·lícula El maquinista de la General. Els músics encarregats d'aquesta tasca són Carles Robert (piano) i Miquel Àngel Marín (clarinet), que actuen com un binomi complementari: El Piano: Considerat un instrument de percussió que aporta l'estructura rítmica. El Clarinet: Aporta la part melòdica, l'aire i el vent. Diferències entre Keaton i Chaplin Carles Robert explica el repte de passar de musicar obres de Charles Chaplin a fer-ho amb Buster Keaton. Segons el músic: "L'humor de Keaton és bastant més intel·lectual i bastant més irònic... és bastant més geomètric i objectiu." Aquesta objectivitat es tradueix en una música que, tot i tenir moments romàntics, se centra més en l'acció trepidant de les persecucions de trens i en el rerefons històric de la Guerra de Secessió. Detalls de la Producció Metodologia: La banda sonora ha estat composta i assajada treballant les seqüències de forma fragmentada. Improvisació: Tot i que l'espectacle és en directe, el marge per a la improvisació és mínim per tal de mantenir la música sincronitzada amb els canvis de pla. Futur: Després de l'estrena al Magatzem i al Festival Cos de Reus, els músics es plantegen explorar el cinema mut francès per buscar registres més poètics.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Teresa Orroz estrena 'Dolce Betilda' a la Sala Trono
Estrena de la nova temporada a la Sala Trono El programa Tarragona Cultura Contemporània presenta l'inici de la temporada teatral amb l'estrena de l'obra 'Dolce Betilda', a càrrec de la companyia Solubles. L'actriu i autora Teresa Orroz, amb una llarga trajectòria en companyies com La Cubana o el Teatre Nacional, protagonitza aquest monòleg de petit format. L'obra: Una recepta entre l'humor i la vida L'espectacle ens presenta una fornera, la Betilda, que acudeix al teatre per explicar la seva famosa recepta de la coca de pa. El que comença com una classe de cuina gastronòmica es transforma en una metàfora vital: Humor àcid i negre: Tot i que l'objectiu principal és fer riure, l'obra té un rerefons agredolç que convida a la reflexió sobre la duresa de la vida. Escenografia dinàmica: Destaca una cuina de disseny que es va embrutant i una curiosa cortina de pans. Procés de transformació: La massa del pa simbolitza les vivències de la protagonista, que es va transformant a escena. La figura de Teresa Orroz i la companyia Solubles Orroz destaca la llibertat creativa que li ofereix el teatre independent i la seva pròpia companyia, Solubles, en comparació amb grans produccions. "Tant se val quants cops caiguis. El més important és tornar-se a aixecar." L'obra, dirigida per Xus Gómez, és un cant a la resiliència d'un personatge fràgil però entusiasta que connecta directament amb el públic gràcies a la proximitat de la sala.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton: l'ascens a l'estrellat i els seus errors
L'Època Daurada i el Declivi de Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés ens submergeix en la trajectòria de Buster Keaton, un dels grans mites del cinema mut, destacant tant el seu geni creatiu com les decisions personals i professionals que van marcar el seu destí. Vida Personal i Matrimoni L'any 1921, Keaton va cometre el que es descriu com el seu primer gran error: el matrimoni amb Natàlia Talmadge. Segons el relat: * Natàlia era una actriu frustrada amb un caràcter rancorós. * Pretenia triomfar a l'ombra del talent del seu marit. * La relació només va durar mentre les coses anaven bé professionalment. La Carrera Professional i el "Pamplines" Keaton va començar sota les ordres de Faty, un còmic de l'època amb un humor més ordinari, però que el va ajudar a convertir-se en una llegenda. A Espanya se'l va conèixer popularment com "Pamplines" o "Carapalo", a causa de la seva expressió impertorbable. Keaton mai reia a la pantalla, però posseïa un domini expressiu excepcional amb les celles i els ulls. L'Inici de la Sentència de Mort Professional L'etapa de màxima creativitat es va basar en la seva llibertat artística. Tanmateix, l'any 1928, el seu contracte va ser venut a la Metro-Goldwyn-Mayer. "Quan ell va firmar, sense saber-ho, la seva sentència de mort." Malgrat els advertiments dels seus companys Harold Lloyd i Charles Chaplin sobre el temperament de Louis B. Mayer, Keaton va signar el contracte que acabaria per ensorrar la seva carrera. Cinema d'Aragó a Catalunya Abans d'entrar en la matèria de Keaton, s'ha destacat la projecció de la pel·lícula La Dolores (1940), dirigida per Florián Rey, al Cine Club de la Casa de la Generalitat, emmarcada en el cicle "Aragó en el cinema".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Cinema a l'Antiquari: Cinema Japonès i Buster Keaton
Cinema Japonès a l'Antiquari Aquesta secció destaca la programació especial de cinema a l'espai Antiquari. Com que és el segon dimecres de cada mes, la sessió es dedica exclusivament a la temàtica nipona: Pel·lícula seleccionada: Les germanes Munakata (1950). Director: Yasuhiro Ozu. Format: Versió original en japonès amb subtítols. L'interlocutor expressa la seva fascinació per la versió original, ja que li permet connectar millor amb les interpretacions i la cultura d'una societat tan diferent a l'occidental. L'Època Daurada del Cinema Mut: Buster Keaton El programa fa un salt cap a Hollywood per repassar els inicis de Buster Keaton i la seva estreta relació amb Roscoe "Fatty" Arbuckle: Orígens: Keaton va créixer en el món del Vodevil, fet que li va donar unes habilitats físiques i gimnàstiques excepcionals per al cinema. La construcció del personatge: Es destaca com va descobrir que la seva serietat absoluta davant de situacions còmiques feia riure el públic, convertint-se en la seva marca personal. Etapa amb Fatty Arbuckle: Es recorda que, en els seus inicis, Keaton era l'aprenent i Fatty la gran estrella. Fins i tot es comenta que moltes reposicions actuals posen el nom de Keaton primer per qüestions comercials, tot i que originalment era secundari. "Es va adonar que la gent reia molt precisament de la seva serietat amb consonància amb els actes còmics que li passaven." Final de l'Etapa d'Aprenentatge La col·laboració entre ambdós còmics va culminar cap al 1919 amb la pel·lícula Fatty en el garaje, tancant un cicle de tres anys on Keaton va aprendre els secrets del muntatge i l'ofici cinematogràfic abans de volar sol cap a l'èxit massiu.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton i el tràgic final de Roscoe Arbuckle
Context i Felicitacions L'episodi comença amb un to festiu felicitant totes les dones anomenades Pilar amb motiu de la seva festivitat l’endemà. Es comenta l'activitat a Saragossa i la pausa en la programació habitual del cinema per ser dia festiu. L'Escàndol de Virginia Rappe i Roscoe Arbuckle Es recupera la crònica sobre la figura de Roscoe "Fatty" Arbuckle, soci i amic de Buster Keaton. Es detalla el tràgic incident que va posar fi a la seva carrera: * Virginia Rappe: Actriu coneguda pels seus escàndols familiars i actitud liberal en l'època, que va morir en presència d'Arbuckle. * Injustícia mediàtica: Tot i que Arbuckle va ser declarat innocent, la premsa i la societat de l'època (molt influenciada per la moral religiosa) van destruir la seva reputació i la de la noia. L'Ascens de Buster Keaton Es descriu la transició de Keaton cap a l'èxit professional independent: * Servei militar: La seva col·laboració amb Fatty es va interrompre el 1918 quan Keaton va haver de marxar a servir a França durant la Primera Guerra Mundial. * Arribada a Hollywood: El trasllat dels estudis de Nova York a Califòrnia l'octubre de 1917. * Connexions familiars: La importància de la família Talmadge i el productor Joseph Schenck, que van donar suport a la carrera de Keaton. "Una injustícia no justifica una altra injustícia, ni la ninfomania ni l'estriptís eren motius per denigrar la seva memòria." Inicis en solitari Keaton es guanya ràpidament el favor del públic amb pel·lícules com El xerif (1918), on retroba el seu pare en el set de rodatge, iniciant una de les carreres més brillants del cinema mut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
La Caixa Fosca presenta 'Revolució' a Reus
Presentació del nou disc: 'Revolució' El grup barceloní La Caixa Fosca visita les terres de Tarragona per presentar el seu segon treball discogràfic, titulat Revolució. En una entrevista amb en Cito (baixista) i en Rubén (veu), el grup explica la seva evolució cap a un so més contundent i agressiu en comparació amb el seu primer àlbum. Producció i estil musical El disc ha estat produït per Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto), gravat a el Vendrell i mesclat a Palma de Mallorca. Tot i la influència del productor, la banda assegura haver mantingut la seva essència: El so ha evolucionat cap al rock alternatiu, fugint de les etiquetes genèriques del pop-rock. S'han incorporat matisos d'electrònica i atmosferes més treballades. El resultat és un reflex directe de l'energia dels seus assajos. Lletres i temàtica: L'optimisme a través de la foscor Les lletres d'aquest nou treball busquen ser més punyents i directes. Segons expliquen els membres de la banda: "És un enfrontament poètic amb la vida i el món, on les persones són el més important." El nom del grup, La Caixa Fosca, fa referència a les primeres càmeres fotogràfiques: un espai fosc on entra un petit raig de llum. Aquesta metàfora s'aplica a les seves lletres, que tot i tractar temes complexos o agressius, sempre guarden un punt d'esperança i lluita positiva. Directe i influències El grup destaca temes com Cauen les flors (pels seus cicles vitals i to electrònic) i el senzill Desconnexió. Pel que fa a les seves influències personals, citen noms com Pearl Jam, Alanis Morissette i grups del moviment grunge, així com referents que saben combinar la comercialitat amb la qualitat musical.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
L'amistat entre Buster Keaton i Roscoe 'Fatty' Arbuckle
Homenatge al Cinema Mut i la Llegenda de Buster Keaton En aquesta entrega, els interlocutors aprofundeixen en la història del cinema mut i la seva preservació actual, tot destacant la figura del genial Buster Keaton. El programa serveix per reivindicar una època del cinema que, tot i ser considerada com un conjunt de "joies", sovint es troba oblidada pel gran públic i és difícil de localitzar en formats comercials. La Connexió amb Roscoe "Fatty" Arbuckle Un dels punts centrals de la conversa és la relació professional i personal entre Keaton i Roscoe Arbuckle, conegut popularment com a Fatty: Inicis i Aprenentatge: Keaton va deixar el teatre familiar per unir-se a Arbuckle, qui ja era una estrella consagrada de la comèdia física. Estil de Comèdia: Es fa una distinció entre el cinema de Fatty, descrit com més "vulgar i bast", i el de Keaton, que presentava un estil molt més "refinat". El Declivi de Fatty: Es recorda el tràgic incident i el posterior judici que, malgrat declarar-lo innocent, va destruir la seva carrera professional. La Lleialtat de Keaton Davant l'ostracisme de la indústria cap a Arbuckle, Buster Keaton va ser l'únic amic que el va ajudar, oferint-li oportunitats per dirigir sota pseudònim o mitjançant la seva influència en títols com El moderno Sherlock Holmes (1924). "Encara que amb el judici es va demostrar la seva innocència, el mal ja estava fet. Només un amic li va estendre la mà: Buster Keaton." Cinema Medieval a la Catedral Finalment, el programa fa una crida als oients per assistir a les projeccions de cinema medieval a l'aire lliure, situades al peu de les escales de la Catedral de Girona, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la interacció nocturna Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva de la salutació "Bona nit", la qual s'estén al llarg d'aproximadament vint minuts de registre cronològic. La naturalesa del contingut és monòtona i se centra exclusivament en l'acte formal de saludar en un context nocturn. Aspectes destacats de la comunicació Consistència absoluta: Es manté exactament la mateixa salutació en intervals regulars de 30 segons. Manca de contingut informatiu: Més enllà de la cortesia bàsica, no es produeix cap intercanvi de dades, opinions o tancaments alternatius. Ritme constant: El patró temporal suggereix una automatització o una pràctica de caràcter ritualista. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat, repetint-se en cada marca de temps especificada fins a la finalització del registre als 1229 segons.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Entrevista a No lo sé: 20 anys de música a la bequeria
Resum de l'entrevista al grup No lo sé La periodista Núria entrevista en Fernando, bateria de la històrica formació tarragonina No lo sé, amb motiu del seu esperat concert anual a la sala la bequeria. Durant la conversa, es fa un repàs a la trajectòria de la banda i les novetats sonores que presentaran. Punts clau del concert i la gira La Gira Mundial 2004: Amb un toc d'humor, descriuen la seva gira com un esdeveniment que comença i acaba al mateix lloc: Tarragona. Data i lloc: El concert tindrà lloc demà divendres a les 23:00 h a la sala la bequeria. Repertori: Interpretaran un total de 20 temes, dels quals només un pertany al seu quart disc, Canciones del Mundo de Franca Retirada. La resta seran cançons no enregistrades. Evolució musical i nous matisos La banda, que l'any vinent celebrarà el seu 20è aniversari (comptant els primers 5 anys sota el nom d'RPM), es troba en una etapa de recerca emocional: * Busquen potenciar l'emotivitat i els matisos més que la posada en escena visual. * S'apropen a sonoritats més ambientals o de "sensació", tot i mantenir la base de guitarra, baix i bateria. * Comptaran amb la col·laboració del multi-instrumentista Pasco Martín (del grup Time Travel) als sintetitzadors i cors. Filosofia del grup "Pugem a l'escenari tal i com anem... ara ens concentrem una mica més als matisos de les cançons." En Fernando recomana als assistents anar amb les orelles ben obertes per captar el gir cap a l'emoció que han imprès en temes nous com Jo Anònimo.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Entrevista a Tremendo: Hip-hop i el disc 'Vidalogía'
Presentació del disc Vidalogía L'Enrique, conegut artísticament com Tremendo, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Vidalogía. Aquest disc és el resultat de quatre anys de preparació intensa on l'artista ha seleccionat acuradament les millors bases i lletres per oferir una proposta madura. El procés creatiu i la influència de música negra Estil Musical: El disc beu directament del funky i el soul dels anys 70 i 80, aportant un "color negre" i un flow tranquil que el diferencia d'altres propostes de la línia actual del hip-hop. La producció: Les produccions han anat a càrrec de Griffi (del grup Solo los Solo). Aquesta col·laboració manté una coherència sonora amb el segell Del Palo. Autonomia en l'estudi: Tremendo destaca la importància de tenir un estudi propi (Strictly Habugo) per guanyar independència respecte als tècnics de so convencionals: "L'eina principal en l'estudi és l'oïda; cadascú té la seva manera de treballar per trobar un so particular que la gent identifiqui." Detalls de la Gira i el Directe L'artista es troba en plena gira per tot l'estat espanyol, amb una resposta molt positiva per part del públic. Pel que fa al show en directe: Format: Tot i que el projecte és en solitari, a l'escenari s'acompanya de Quiroga (veu i R&B) i DJ Falcata als plats. Concert a Tarragona: La presentació oficial a Tarragona tindrà lloc aquest divendres a la Sala Golfus a les 23:00h.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Buster Keaton: Orígens i salts cap al cinema
Un repàs a la història del cinema i la vida de Buster Keaton L'episodi d'avui comença amb l'anunci del cicle Aragó en el cinema a la Casa de la Generalitat, destacant la projecció de la pel·lícula Nobleza Baturra (1935) de Florian Rey. Tot seguit, l'espai se centra en la biografia de l'icònic Buster Keaton, explorant els seus inicis en el món de l'espectacle. Formació i influències primerenques Educació autodidacta: Keaton va aprendre a llegir i escriure mentre viatjava amb la seva família d'artistes, aprofitant els períodes de descans entre actuacions. Mestres de l'espectacle: Va rebre lliçons de ball de George Primrose (un popular minstrel) i del famós ballarí negre Bill Robinson (conegut com Bogangles). Teatre i cinema primitiu: L'any 1906 va protagonitzar l'obra El pequeño Lord Fauntleroy, una peça que posteriorment seria adaptada al cinema per Mary Pickford. El camí cap al cinema en solitari La trajectòria de Keaton està marcada per la transició del vaudeville familiar cap a la gran pantalla, un camí ple de contrastos familiars: "Joe Keaton, el pare, va dir que no perquè ell odiava el cinema, odiava les pel·lícules... Però Buster Keaton no era de la mateixa opinió i va dir: 'ep, a mi m'agrada això'." Èxit internacional: La família va triomfar a Anglaterra amb paròdies de melodrames de Broadway com The Yellow Jacket. Crisis i nous inicis: L'any 1917, a causa dels problemes de l'alcoholisme del seu pare, Buster decideix dissoldre el grup familiar i buscar feina en solitari a Nova York. La trobada clau: Gràcies a un antic amic, Lou Anger, Keaton és introduït al productor Joseph Schenck i al còmic Roscoe 'Fatty' Arbuckle, marcant l'inici del seu apassionant viatge en el setè art.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Cursos de formació i futur centre teatral a Tarragona
Formació teatral a Tarragona: Tallers i nous projectes L'entrevista amb Joan Pasqual, coordinador dels Tallers de Teatre de Tarragona, detalla l'oferta formativa vigent al Teatre Metropol i l'ambiciós projecte de crear un centre professional a la ciutat. Oferta de tallers per edats Els cursos estan estructurats per cobrir diferents etapes del desenvolupament personal i artístic: Taller 1 (8 a 13 anys): Dividit en subgrups segons l'edat (8-10 i 11-13). L'objectiu és introduir el llenguatge teatral de forma lúdica, treballant el control del cos, la veu i el treball en equip. Taller 2 (Joves de 14 a 17 anys): Aprofundeix en la tècnica i la improvisació, culminant sovint en una petita representació final per experimentar el contacte amb el públic. Pla de Formació de l'Actor (Adults): Orientat a persones amb o sense experiència que volen viure tot el procés de muntatge, des de la tria de l'obra fins a l'estrena. Espai Zero: Un taller monogràfic sobre teatre contemporani, happenings i performances, coordinat amb l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili. Filosofia pedagògica Joan Pasqual destaca que el teatre no és una activitat de lleure buida o una "guarderia", sinó una disciplina amb eines concretes: "L'objectiu no és muntar l'espectacle, sinó el treball de base. El teatre és un llenguatge i hem d'ensenyar les eines per controlar la veu i el cos." El futur: Un centre de formació professional Es presenta la creació d'un nou Centre de Formació Teatral per a l'octubre de l'any vinent. Aquest projecte neix de la unificació d'esforços amb l'aula de teatre musical i la col·laboració de professionals com Ramon Simó i Magda Puyo. L'objectiu és evitar que els talents locals hagin de marxar a Barcelona o Madrid per professionalitzar-se. Informació pràctica Les inscripcions estan obertes fins al 15 d'octubre al carrer Armanyà (darrere del Metropol), de 19:00 a 20:30 hores.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Poetes: El grup que fusiona la poesia clàssica amb el pop-rock
Poetes: Una nova proposta musicoliterària L'episodi ens presenta a Vicente Monera, l'artífex i compositor del grup tarragoní Poetes. Aquesta formació destaca per una proposta agosarada: musicar textos poètics de tots els temps utilitzant una base instrumental pròpia del pop-rock, allunyant-se del format tradicional de cantautor amb guitarra acústica. La fusió entre literatura i rock El projecte neix de la voluntat d'apropar la gran poesia al públic més jove i trencar amb l'estigma que els recitals de poesia són exclusius per a la gent gran. Els punts clau de la seva sonoritat inclouen: Instrumentació elèctrica: Ús de bateries, baixos i guitarrres amb distorsió. Estils variats: Tot i que la base és el rock, incorporen elements de funky o reggae segons el poema. Selecció de textos: Han treballat amb uns 50 poemes, seleccionant aquells on la mètrica i el sentiment encaixen millor amb el ritme del rock. Autors i temàtiques El repertori de Poetes és ampli i abasta des del Segle d'Or espanyol fins a autors més contemporanis: Miguel Hernández: Molt present per la seva poesia combativa, que sintonitza amb l'energia del rock. Quevedo, Bécquer i Jorge Manrique: Adaptacions de clàssics que prenen una nova dimensió sonora. Antonio Machado: Un dels autors més difícils d'adaptar a causa de la seva dolçor inherent, que a vegades xoca amb el volum de les guitarres elèctriques. Temes universals: Les cançons parlen d'amor, mort, desengany i tristesa, buscant crear un ambient íntim però potent. "Els músics ens hem de buscar gent que sàpiga fer lletres, i això és el que he fet jo: agafar els millors, els poetes." L'entrevista conclou destacant el repte que suposa per a un grup de rock presentar-se davant el públic amb un repertori on les lletres tenen un pes literari tan específic, buscant sempre que la cançó funcioni com una peça de rock independentment del seu origen culte.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Nova programació i reformes al Teatre Magatzem
Presentació del Cicle de Tardor al Teatre Magatzem Aquest dimarts s'ha presentat oficialment la nova programació de tardor del Teatre Magatzem de Tarragona, que s'estendrà des de l'octubre fins al 30 de desembre. El gestor cultural Javi Plana ha detallat els eixos fonamentals d'aquesta temporada, destacant la voluntat de consolidar la sala com un referent estable i innovador a la ciutat. Eixos de la programació La temporada s'articula mitjançant diverses col·laboracions i cicles temàtics: Circuit Català de Sales (CIC): Una aposta que combina artistes consolidats amb noves formacions. Destquen noms com Josep Tió (Sopa de Cabra), Pere Tàpies i la proposta arriscada de Gadagang. Tardor Literària: El teatre acollirà jornades de debat sobre literatura mediàtica en el marc del conveni amb l'Ajuntament. Cicle de Nadal: Programació alternativa a les tradicions clàssiques, amb propostes com Nadales amb swing i espectacles de clown. Homenatge a Buster Keaton: L'estrena del 16 d'octubre serà un espectacle interdisciplinari que combina teatre gestual, música en directe i cinema mut. Reformes i futur de la sala Un dels anuncis més rellevants és la parada tècnica al gener per realitzar reformes estructurals a l'edifici de la Cooperativa Obrera: Instal·lació d'un sistema avançat de climatització intel·ligent (termostat) sense sorolls, essencial per al confort del públic. Millora dels accessos i cartelleria exterior pel carrer Fortuny. Remodelació de camerinos i infraestructures internes. "Aquest any és una oportunitat per projectar tot el que es fa a la Cooperativa Obrera en el seu centenari i posar-la al dia." Javi Plana subratlla que l'objectiu és dinamitzar la sala diàriament, convertint-la en un espai viu i reconegut en el mapa cultural tarragoní.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Entrevista a Míriam Matajari de la banda La Kinky Beat
La Kinky Beat: Una banda de caràcter internacional i directe En aquesta entrevista, Míriam Matajari, vocalista de la formació La Kinky Beat, explica els detalls sobre la seva trajectòria actual, la gira europea i el llançament del seu disc Made in Barna. La banda es defineix principalment pel seu potent directe i la fusió d'estils. Punts clau de la conversa Èxit a Europa: Malgrat ser una banda de Barcelona, han tingut una recepció espectacular a països com França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. Míriam destaca que la resposta del públic europeu ha estat molt positiva i constant durant tot l'any. L'essència del directe: La banda es considera a si mateixa una "banda de directos". Actualment actuen set persones a l'escenari, oferint una proposta que barreja energia i festa. Segons la cantant, els seus concerts són com una verbena per ballar i gaudir. Estil i producció: El disc Made in Barna conté influències variades, des de pinzellades dels anys 70 fins a tocs psicodèlics. Es destaca la feina de Majid a les guitarres i la bona convivència entre els membres del projecte. Origen del nom: El nom de la banda va sorgir de la recerca d'una combinació entre l'anglès i el castellà amb un caràcter femení i sonor. Cita destacada "Jo m'ho prendria com una verbena i una nit maca per passar-ho bé. Això és el que sempre intentem fer." Propers passos La banda continuarà la seva gira promocional per la península (Tarragona, Balears, Madrid) durant l'octubre per després tornar a Europa al novembre. També tenen en ment futurs projectes com l'edició de remixes en vinil.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Els orígens i la infantesa de Buster Keaton
La biografia i els inicis de Buster Keaton Aquesta secció del programa explora la vida primerenca de l'icònic còmic del cinema mut, Buster Keaton. El relat ens transporta a Kansas i als escenaris del vodevil nord-americà, on Keaton va forjar la seva identitat artística. Origen i context familiar Naixement: Josep Francis Keaton va néixer el 4 d'octubre de 1895 a Piqua, Kansas. Entorn: Fill de Josep Alie Keaton i Mira Edith Kutler, una parella de còmics que recorria els teatres dels Estats Units buscanti-se la vida en el gènere del vodevil. Anècdota del nom: El seu pseudònim, Buster, va ser fruit d'una trobada fortuïta amb el famós mag Harry Houdini. Després de veure el nen caure per unes escales sense fer-se mal, Houdini va exclamar: "What a Buster!" (Quina caiguda!) Formació artística i proeses físiques Keaton va ser un artista extremadament precoç, debutant a l'escenari amb només un any. Amb el temps, es va integrar totalment en el número familiar conegut com The Three Keatons: * Habilitats atlètiques: Des de molt petit va demostrar una capacitat física sorprenent, realitzant piruetes increïbles i caigudes de gran risc que deixaven el públic bocabadat. Aquesta preparació física seria la base de les seves futures escenes de risc al cinema. * Polèmica social: El seu número era tan extrem que la Societat per a la Prevenció de la Crueltat amb els Nens va investigar la família, ja que Keaton era utilitzat com una "fregona humana", sent llançat i arrossegat per l'escenari. Connexions històriques El text també destaca figures que van coincidir amb Keaton en els seus inicis, com el compositor Irving Berlin (Itzy Balin), que amenitzava les vetllades abans de fer-se mundialment famós.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
10è Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls
El Concurs Estatal de Curtmetratges a Valls L'entrevista amb Francesc Fàbregas, president de la secció de cinema, ens detalla l'actualitat i la trajectòria del Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls, que enguany celebra el seu desè aniversari. Després de l'èxit de l'edició anterior, on es van rebre més de 120 pel·lícules, el certamen es consolida com una plataforma vital per als cineastes novells. Punts clau de la 10a edició Consolidació del certamen: Un espai necessari per al cinema independent i els realitzadors joves que surten de les facultats. Requisits de participació: El termini per enviar obres finalitza el 10 d'octubre. Les peces han de ser de format lliure (DVD, Mini-DV) i no poden superar els 30 minuts de durada. Dates importants: Les projeccions tindran lloc els caps de setmana del 6, 7, 13 i 14 de novembre, amb la gala de clausura el dia 20 de novembre al Teatre Principal de Valls. Homenatge i Reconeixement Local Dins dels actes del desè aniversari, es realitzarà un homenatge en vida al cineasta vellenc Josep Nadal, de 74 anys, destacant la seva vitalitat i la seva trajectòria des dels 8mm fins al vídeo digital. "El curtmetratge és el cinema 100% on preval l'imatge i els missatges clars, sense la manipulació del cinema comercial." Caràcter i Identitat Els premis tenen una forta identitat local, amb guardons batejats com l'Enxaneta d'Or, d'Argent i de Bronze, dissenyats exclusivament per a l'esdeveniment. Fàbregas aprofita per fer una reivindicació final sobre la paradoxa que Valls tingui un concurs de cinema de referència però cap sala de projecció comercial activa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Buster Keaton: L'enginy oblidat del cinema clàssic
Homenatge a Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés ens submergeix en la figura de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema clàssic que, malauradament, ha estat injustament oblidat pel gran públic modern. A través d'un repàs per la seva trajectòria, es destaca el seu humor personalíssim i la seva capacitat com a creador de situacions còmiques úniques. L'ombra de Charlie Chaplin i la veritat sobre el seu declivi Durant la xerrada es desmitifiquen diversos punts sobre la seva vida: * Rivalitat i col·laboració: Tot i que Charlie Chaplin el va acabar superant en popularitat, Keaton va ser l'autor intel·lectual de molts dels gags més famosos del cinema, incloent-hi escenes de la mítica pel·lícula La quimera de l'or. * Llegenda negra: Es nega rotundament que acabés en una institució mental, tot i que sí que va patir de problemes d'alcoholisme i algunes etapes de decadència artística. * Mentor darrere l'escenari: En la seva maduresa, va escriure gags per a grans noms com els Germans Marx o Jerry Lewis. Escenes icòniques i originalitat El resum posa èmfasi en el virtuosisme tècnic de Keaton: "Tenia un humor únic... les pel·lícules havien de ser a la seva mida i de la seva manera." Es mencionen moments estel·lars com la cèlebre escena de la façana que li cau a sobre a L'heroi del riu (Steamboat Bill, Jr.), on la precisió era vital per a la seva seguretat física. També es recorden els seus darrers papers a Golfos de Roma o El món està boig, boig, boig, on, malgrat les crítiques, va mantenir la seva essència artística fins a la mort.