Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1393-1416 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Raimon Samsó i els beneficis de l'escriptura terapèutica
L'escriptura terapèutica amb Raimon Samsó En aquesta entrevista, l'escriptor i economista Raimon Samsó ens presenta l'acte d'escriure no com una professió, sinó com una eina poderosa d'autoconeixement i sanació. A través de la seva experiència personal i professional, Samsó explora com el fet de posar paraules als sentiments pot transformar la nostra realitat. Conceptes clau de la teràpia a través de l'escriptura Honestedat absoluta: Perquè l'escriptura sigui realment terapèutica, cal escriure amb la garantia que ningú ho llegirà. Això permet una sinceritat que no es té quan s'escriu per als altres. Concreció emocional: El procés d'escollir paraules obliga a concretar sentiments que sovint són difusos, ajudant a endreçar el "mobiliari mental". El paper del passat i el futur: L'escriptura serveix tant per sanar ferides d'autoestima i traumes passats com per decretar el futur, plasmant objectius i desitjos per fer-los realitat. Eines i pràctiques recomanades Samsó proposa diversos exercicis pràctics per a aquells que vulguin iniciar-se en aquest mètode: El diari personal: Que no necessàriament ha de ser diari, sinó un registre de sentiments en lloc de fets. Cartes de reconciliació: Escriure a persones absents, a malalties o a un mateix en el futur. Les pàgines del matí: Escriure tot just en llevar-se, aprofitant que el subconscient encara està molt actiu. "Som sers espirituals enmig d'una experiència material, però sovint estem tan hipnotitzats per la matèria que ens n'oblidem." La importància del format físic Tot i l'era digital, l'autor recomana l'ús de paper i bolígraf. Segons Samsó, la mà té el pols del cor i la lletra manuscrita conté una impremta energètica que la pantalla de l'ordinador no pot replicar. Rellegir el que s'ha escrit passat un temps (com qui tasta un bon vi reposat) permet observar la pròpia evolució amb una perspectiva profunda i reveladora.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Halloween i el Ball dels Vampirs a PortAventura
Halloween i el Ball dels Vampirs a PortAventura En aquesta secció, se'ns presenta la programació especial de PortAventura per a la celebració de Halloween, centrant-se especialment en el Ball dels Vampirs que té lloc la nit del 29 d'octubre. Almudena Mazuelos, cap de premsa del parc, detalla les claus d'aquesta celebració on el terror i la diversió s'uneixen. Detalls de la Festa i el Ball El Ball dels Vampirs se celebra a la Cantina de Mèxic, un espai que es transforma per oferir una atmosfera tètrica i ideal per a l'ocasió. Es recomana fermament que els assistents vagin disfressats per maximitzar l'experiència. Les entrades es poden adquirir a través de Servicaixa o directament a les taquilles del parc. Espectacles i Atraccions Destacades "El Halloween d'aquest any ofereix dies de diversió i nits de pesadilla per a totes les edats." La Selva de la Por: Un laberint a l'aire lliure situat a la zona de la Polinèsia que enguany és tres vegades més gran. El Diablo Dijo Sí: L'espectacle principal que es representa a la cantina amb un èxit total de públic. Hotel El Paso: Ofereix l'experiència de dormir en una habitació encantada compartida amb "éssers d'altres mons". Calendari de Temporada La temporada de Halloween s'allarga fins al 14 de novembre. Després d'una setmana de transició, el parc inaugurarà la temporada de Nadal el 27 de novembre, que durarà fins al 9 de gener.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club i la trajectòria de Fortunio Bonanova
Cinema i Cultura: El Cine Club dels Dimarts L'episodi comença presentant la programació del Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat de Tarragona. Aquest mes es dedica a documentals escollits, inaugurant el cicle amb: Era ser una vez en Hollywood: Un recull de les millors seqüències dels musicals de la Metro-Goldwyn-Mayer. Presentat per figures llegendàries com Frank Sinatra, Bing Crosby i Gene Kelly. L'objectiu és oferir una experiència tant per a cinèfils veterans com per a joves que vulguin descobrir l'època daurada del musical. La vida polifacètica de Fortunio Bonanova El gruix de la conversa se centra en la figura de Josep Lluís Moll i Esteve, conegut artísticament com Fortunio Bonanova. El personatge destaca per la seva increïble versatilitat abans de triomfar a la gran pantalla: Inicis i superació: Es relata una anècdota al Teatre Principal de Mallorca on, en quedar-se sense veu per primera vegada, va reaccionar amb humor dient: > "Ja nedem, Jaumet, ja nedem", guanyant-se l'ovació del públic. Formació i professions: Va ser telegrafista d'ofici, va estudiar dret i filosofia, i va destacar com a baríton en el Belcanto. Etapa periodística i literària: Va col·laborar en diaris com El Sol i Baleares, enviant cròniques fins i tot des de Hollywood. Relació amb les avantguardes Es destaca la seva profunda implicació amb el món cultural de principis del segle XX: Va tenir relació amb Jorge Luis Borges i Rubén Darío. Va ser un dels signants del Manifest de l'Ultraisme a Mallorca, un moviment d'avantguarda influenciat pel futurisme. El seu lema vital, compartit durant la tertúlia, era: "La creació per la creació".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova: l'orgull i el mite de l'actor mallorquí
La vida i el caràcter de Fortunio Bonanova En aquesta conversa, s'aprofundeix en la figura de Josep Lluís Moll i Esteve, conegut artísticament com a Fortunio Bonanova. L'actor mallorquí és descrit com un personatge fascinant, marcat per una personalitat aclaparadora i un cert aire de conqueridor i fanfarró. Característiques de la seva personalitat Presència imponent: Allà on anava, es convertia en el centre d'atenció per la seva alçada i la seva manera d'actuar. L'orgull com a barrera: Malgrat l'èxit als Estats Units, el seu orgull li va impedir tornar a Mallorca quan la seva fama va començar a decaure, per por a fer el ridícul. El mite de l'accent: Presumia d'un accent d'Oxford, tot i que realment mantenia un fort substrat mallorquí. Reconeixement i llegat "Nadie es profeta en su tierra." Aquesta frase resumeix la trajectòria de Bonanova a la seva illa natal. Tot i ser una estrella a Hollywood i treballar de forma incansable com un bon vivant, a Mallorca la seva figura es va anar desvaint fins a gairebé desaparèixer de la memòria col·lectiva. Gràcies a la documentació aportada per la seva dona Margaret i la seva filla Rissa, s'ha pogut reconstruir una biografia sovint barrejada amb la llegenda creada per ell mateix.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
5'
Tradicions de Tots Sants al Restaurant Lehmann
La tradició de la pastisseria artesana L'Àngela, del Restaurant Lehmann, explica que el seu establiment manté vives les tradicions pastisseres de tota la vida. Treballen amb una clientela fidel que repeteix cada any buscant productes artesans, elaborats seguint les festivitats del calendari com Sant Joan o Tots Sants. Els panellets: varietats i el rei de la festa Tot i que el Lehmann s'adapta a gustos diversos, la seva aposta principal és la pastisseria tradicional: El panellet de pinyó: És considerat el producte estrella i el més venut amb diferència. Varietats clàssiques: Ofereixen panellets d'ametlla, coco, cafè, llimona i el codonyat. Especialitats: També elaboren els anomenats ossos de sant (fets de maçapà amb forma d'os) i rovellons. "El pinyó és el rei del panellet... és una cosa que agrada a tothom, grans i petits." Campanya de Tots Sants i disponibilitat La venda de panellets és exclusiva d'aquesta època de l'any, cosa que els fa especials en comparació amb altres dolços. L'Àngela destaca que el diumenge de la Castanyada serà el moment de màxima afluència de públic. El restaurant ofereix un servei ininterromput: Horari: Obert des de les 8 del matí fins a la 1 de la matinada. Serveis: Combinen la cafeteria i el restaurant a la Rambla Nova, 27. Sorteig: S'ha lliurat una safata variada a una oient (la Pepi Trill) perquè pugui tastar les diferents especialitats artesanes de la casa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
L'aMT presenta el grup Circle of Death i l'agenda musical
Actualitat de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT) La secció "Un munt d'idees" comença amb les novetats de l'aMT, presentada per la Fina Domínguez i l'Edu Vizcaia. Destaquen el retorn del seu butlletí trimestral, que inclou: Una nova targeta de soci amb avantatges i descomptes en botigues de música i instruments. Una quota d'inscripció de 6 euros i una quota anual de 12 euros (només un euro al mes) per finançar nous projectes. Crida a la participació ciutadana: es poden enviar articles d'opinió i crítiques musicals al seu correu electrònic. Entrevista a Circle of Death El grup convidat d'aquesta setmana és Circle of Death, una banda jove de la zona que es defineix dins l'estil thrash metal. Estil i composició del grup Gènere musical: Fan una barreja de metal, combinant la velocitat del thrash amb influències del heavy clàssic (Metallica, Iron Maiden) i pinzellades de black metal o sons més foscos. La formació: El grup està compost per sis membres: bateria (Álvaro), vocalista (Pau), baixista (Gaby), dos guitarristes (Edu i Álvaro) i un teclista (Xavi). Filosofia: Defensen la importància de saber tocar un instrument i la complexitat de sonar compactes en estils tan ràpids. Rebutgen la idea que la seva música sigui només "soroll". Directe i projectes de futur "Abans que triomfar, volem tocar i gaudir nosaltres mateixos sense canviar el nostre estil per vendre més." Tenen previst un concert el 3 de desembre a la sala Utopía de Saragossa. Actualment estan treballant en la creació de noves cançons per poder publicar un LP properament. Recentment han incorporat el Pau com a nou cantant, qui aporta una tècnica més cuidada i disciplinada a la veu. Agenda Musical del cap de setmana L'Edu tanca la secció amb les recomanacions de concerts i esdeveniments: Divendres 29: Rock amb Catarrama Estuma a la Sala Zero i sessions de DJ al Bar San Siro. Dissabte 30: Cant coral a Riudoms i sessió de DJ Tommy al San Siro, a més de rock amb Top Models i Els Experiments a la Sala Zero. Diumenge 24: El concurs D.O. i sessions a la Vaqueria de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a Riqui Gil del grup Top Models
Entrevista amb Riqui Gil sobre l'actualitat de Top Models En aquesta entrevista telefònica, Riqui Gil, vocalista i compositor del grup Top Models, ens parla sobre la gira actual de la banda i el futur del seu projecte musical. El grup, consolidat com a trio des de fa aproximadament dos anys, es troba en un moment de gran activitat en el circuit de sales de Catalunya. Properes actuacions i nou treball discogràfic La banda té previst actuar a localitats com Lleida, l'Hospitalet i Tarragona (sala 0) aquest proper cap de setmana. Durant la conversa s'han destacat els següents punts: Gravació del segon disc: El grup entrarà a l'estudi el mes vinent. Actualment aprofiten els directes per rodar les cançons noves i veure la reacció del públic. Procés creatiu: Riqui Gil s'encarrega de la majoria de les lletres, les quals sorgeixen de manera espontània un cop tenen la base musical. Estil i influències: La música de Top Models beu del rock and roll, el rhythm and blues, el soul i el punk. L'experiència en directe "Busquem la contundència per damunt de tot, amb una formació de baix, guitarra i bateria on tot ha de sonar molt quadrat." Gil destaca que els seus concerts són enèrgics i que, tot i ser només tres a l'escenari, tots participen en les veus per aconseguir un so potent. El repertori combina temes del seu primer disc homònim, cançons noves i algunes versions que els han acompanyat des dels inicis de la banda.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cicle de Cinema Aragonès i el llegat de Fortunio Bonanova
Resum de l’episodi En aquesta sessió cinematogràfica, l'Andrés repassa el tancament del cicle de cinema organitzat pel Centre Cultural d'Aragó a Tarragona, destacant la projecció d'un clàssic del cinema històric espanyol. Posteriorment, es profunditza en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova, explorant la seva polifacètica carrera entre l'estat espanyol i els Estats Units. Projecció destacada Agustina d'Aragón: Es tanca el cicle amb aquesta gran producció dirigida per Juan de Orduña. La pel·lícula compta amb un repartiment de luxe: Aurora Bautista, Fernando Rey i José Bódalo, entre d'altres. L'esdeveniment tindrà lloc a la Casa de la Generalitat (Carrer Major de Tarragona) amb entrada gratuïta. El fenomen Fortunio Bonanova Es dedica bona part de la conversa a analitzar la trajectòria de Fortunio Bonanova, centrant-se en la seva interpretació del Don Juan Tenorio: Èxit a Barcelona i Madrid: El film, estrenat originalment el 1922, va consolidar Bonanova com un dels grans galants de l'època, causant furor especialment entre les joves barcelonines. Un artista polifacètic: Més enllà del cinema, va destacar com a tenor, cantant d'òpera representant el Don Giovanni de Mozart, i fins i tot va tenir breus incursions en el món de la boxa. Carrera internacional: Es detalla el seu salt a Amèrica durant els anys 20, on va recórrer l'Argentina i els Estats Units fent sarsuela i òpera en prestigiosos escenaris com el Lyceum Theatre de Nova York. "Fortunio i Jaume Planas van ser els únics que realment recitaven els versos de Zorrilla amb la màxima perfecció."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Juan Carlos Elijas: Poesia i Rock al Teatre el Magatzem
Poesia i Rock: El Projecte Multidisciplinari de Juan Carlos Elijas L'autor presenta el seu nou treball, Versos Inclusive (o Versos y Versiones), un projecte que trenca les barreres entre gèneres i combina la poesia crua amb la potència de la música rock. L'obra es materialitza en un pack literari i musical que inclou un poemari i un CD de versions d'artistes emblemàtics. Conceptes clau del projecte Fusió de gèneres: L'autor defensa que el teatre, la música i la poesia no han d'estar separats, i per això proposa una posada en escena multidisciplinari. Influència del Rock: Els poemes han estat concebuts integrant fragments de cançons de grups i artistes com Rosendo, Polla Records, José María Fonollosa i Albert Pla. Temàtica social: El llibre tanca una trilogia underground centrada en la descripció poètica de la violència quotidiana, incloent-hi referències actualitzades com els atemptats del setembre de 2001. L'espectacle en directe L'actuació al Teatre el Magatzem no serà un simple recital, sinó un esdeveniment amb una dotzena de persones implicades entre músics i tècnics. Destaca la col·laboració de Manuel Camacho, qui interpreta una versió en format ranxera del tema "Sufre como yo". "Penso que la poesia, si és crua i sincera i es treballa tècnicament, pot donar productes políticament incorrectes que tenen el seu públic." Referents Literaris Elijas cita referències clàssiques i contemporànies com l'Ezra Pound (pels seus Cantos), César Simón pel seu enfocament envers el buit, i fins i tot la mística bíblica, tot adaptat a un llenguatge modern i crític amb els mitjans de comunicació actuals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
25'
Revólver: Reflexions sobre 'Mestizo de alma'
Entrevista amb Carlos Goñi sobre el seu nou àlbum En aquesta sessió, el líder de Revólver, Carlos Goñi, ens presenta el seu treball discogràfic titulat Mestizo de alma. L'artista reflexiona sobre la seva evolució personal i musical, destacant la falta de por i la claredat amb què afronta aquesta nova etapa. Característiques de l'àlbum • Protagonisme de les guitarres: L'àlbum està centrat gairebé exclusivament en la guitarra elèctrica, deixant de banda altres arranjaments complexos per tornar a l'essència del rock dels 70. • Producció domèstica: Per primera vegada, Goñi ha gravat i mesclat el disc íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Lletres amb missatge: S'aborden temes profunds com l'ecologia, la crítica a la televisió i la condició humana. Cançons destacades i el seu origen • Olas Muertas: Una cançó sobre la natura que va trigar més de 20 anys a materialitzar-se. La catàstrofe del Prestige va ser el detonador final per escriure-la. • Una guerra feliz: Una peça on l'artista opta per parlar en lloc de cantar per transmetre millor el missatge. Crítica Social i Tecnologia "Les opinions són com els culs, tots en tenim un." L'artista es mostra molt crític amb la televisió actual i l'ús covard d'internet, on molta gent s'amaga rere perfils falsos per atacar sense respecte. Tot i això, agraeix la feina dels seguidors que gestionen els seus webs oficials des de la passió. Gira i futur Carlos Goñi confirma l'inici d'una gira que passarà per Fuerteventura, Madrid, Barcelona i Alacant, mostrant-se sorprès i agraït per la gran quantitat de dates confirmades abans de començar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club de l'Antiquari: La zona muerta i Fortunio Buonanova
Cinema a l'Antiquari i la figura de Stephen King L'episodi comença amb una introducció al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Santana, on es destaca l'espai acollidor de la sala. L'atenció es centra en la projecció de la pel·lícula La zona muerta, basada en l'obra de l'escriptor Stephen King. Stephen King és reconegut per gèneres com el terror, el misteri i la ciència-ficció. La pel·lícula narra la història d'un home que, després de despertar d'un coma, adquireix poders extrasensorials que li permeten tenir visions del passat i del futur mitjançant el contacte físic. Es destaca el concepte de la "zona muerta", un espai cec en les visions del protagonista. "Era algo como un espacio negro. Una zona muerta." La producció maleïda de Don Juan Tenorio La conversa continua rescatant la trajectòria de l'actor Fortunio Buonanova, un intèrpret poc conegut pel gran públic però amb una carrera rellevant a Hollywood. Es detallen els problemes que van envoltar el rodatge de la seva versió de Don Juan Tenorio entre 1921 i 1922: L'assassinat de l'actriu original: L'actriu escollida per al paper de Doña Inés va ser assassinada abans de començar el rodatge en un incident mai esclarit. La substitució d'urgència: Els germans Banyos van haver de contractar Innocencia Alcubierre, una acomodadora d'un teatre del Paral·lel sense experiència prèvia. Morts durant el rodatge: Durant els sis mesos de producció, van morir l'actor Julio López de Castilla (que feia de pare de Don Juan) i el propietari d'una de les finques on es rodava. Finalment, s'explica la tradició de representar o projectar aquesta obra per Tots Sants degut a la seva temàtica funerària i els diàlegs de Don Juan amb les estàtues del cementiri.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
Improvisació i art escènic amb Impromptu Teatre
L'art de l'imprevist a la Sala Trono L'episodi d'avui se centra en la visita de la companyia Impromptu Teatre a Tarragona. El seu representant, l'actor Raimon Borrell, explica els detalls d'un espectacle on la improvisació absoluta és l'eix vertebrador. A diferència del teatre convencional, aquí no hi ha un guió tancat, sinó un treball constant de preparació per a estar obert a l'imprevist. La mecànica de l'espectacle El procés creatiu comença amb la participació directa del públic: • Cada assistent rep un paper on ha d'escriure una frase o títol lliure. • Aquests papers es dipositen en una urna sobre l'escenari. • Els actors extreuen els títols i tenen només 15 segons per preparar cada escena. "El nostre crit de guerra és: el públic tria i nosaltres improvisem." Gèneres i disciplines Tot i que el gènere predominant sol ser la comèdia, la companyia domina diverses categories per donar forma a les escenes: • Culebrons (els més sol·licitats pel públic, sovint amb accent veneçolà). • Cine negre i teatre shakespearià. • Teatre postmodern i creacions dramàtiques. El paper de l'actor i la connexió del grup Raimon destaca que per a poder improvisar amb èxit és vital la complicitat entre els actors. Defineix la seva feina com un teatre anti-divos, ja que es basa totalment en l'acceptació de les propostes del company per fer créixer la història. Tot i anar "en pilotes" (metafòricament, sense guió), l'espectacle té darrere una direcció rigorosa a càrrec de Maria Laura Fernández.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club i la Història del Don Juan Tenorio Mut
Actualitat del Cine Club i el Cinema Mut En aquesta sessió, l'Andrés presenta les activitats del Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat. Es destaca la cloenda del cicle de cinema sonor sense paraules amb la projecció del documental Koyaanisqatsi (1982), produït per Francis Ford Coppola. L'obra és descrita com una peça de denúncia sobre la destrucció de la natura per part de l'home, recomanada especialment per a un públic amb sensibilitat artística o inquietuds ecològiques. Fortunio Bonanova i l'adaptació de Don Juan Tenorio L'espai se centra en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i la seva col·laboració amb els germans Baños en la producció cinematogràfica de l'època muda: Producció i Pressupost: Es detalla com la manca de recursos va condicionar el resultat final, tot i que el treball de direcció de Ramon Baños va ser considerat excel·lent per la crítica. Estètica i Localitzacions: La pel·lícula combinava decorats teatrals amb exteriors naturals emblemàtics: Barri Gòtic de Barcelona. Jardins del Laberint d'Horta. Entorn de la Catedral de Tarragona. Promoció Innovadora: Es destaca la creació de press books o llibrets de propaganda luxosos que detallaven l'argument i incloïen fotografies de les seqüències. "Aquesta pel·lícula només la recomano per cinèfils o gent que tingui curiositat... una persona que vingui a veure una pel·lícula de consum s'avorrirà." Curiositats i Tragèdies del Rodatge L'Andrés explica que el film buscava un estil barroc i espectacular, malgrat ser considerat un anacronisme pels historiadors respecte a les tendències europees del moment. El programa tanca amb una dada tràgica: l'actriu originalment escollida per interpretar Dona Inés va morir assassinada just abans de començar el rodatge, deixant la resolució d'aquest misteri per al proper programa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
25'
2004-10-22 REVOLVER
L'essència de 'Mestizo' i el procés creatiu Carlos Goñi, l'ànima de Revólver, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Mestizo. Aquest àlbum neix d'una necessitat personal de ser més incisiu i de la maduresa de l'artista, qui afirma haver perdut la por i els complexos amb el pas dels anys. Un àlbum de guitarres i arrels rockeres • El disc destaca per un so basat gairebé exclusivament en les guitarres elèctriques, recuperant la influència del rock americà i anglès dels anys 70. • És el primer treball gravat i mesclat íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Goñi explica que, a diferència de discos anteriors on Prioritzava arranjaments d'altres instruments, aquí la guitarra n'és la protagonista absoluta. "Aquest àlbum neix per una necessitat de ser un poc més incisiu... un dia em vaig mirar al mirall i em vaig dir: aquest ets tu, et fots." Compromís social i lletres amb rerefons L'entrevista aprofundeix en el significat de diverses cançons que componen l'àlbum, on les lletres prenen un paper fonamental: Temàtiques destacades • "Olas Muertas": Una cançó amb un fort missatge ecologista. Tot i que la idea va gestar-se durant més de vint anys, el desastre del Prestige va ser el detonant per finalitzar-la. Reflexiona sobre el llegat mediambiental per a les generacions futures. • "Una guerra feliz": En aquest tema, Goñi opta per una interpretació propera a la paraula parlada, prioritzant la transmissió del missatge per sobre de la melodia convencional. • Crítica a la televisió: L'artista es mostra molt crític amb el format actual dels mitjans de comunicació i la tele-realitat, defensant una visió del món més real i menys prefabricada. Connexió amb el públic i nova gira Goñi parla de la seva relació amb internet i els seus seguidors. Valora positivament la tasca dels fans que gestionen la seva presència a la xarxa, tot i ser crític amb l'anonimat de certs comentaris. Finalment, detalla l'inici d'una gira extensa que el portarà per tota la península i les Illes Canàries, després de gairebé dos anys d'aturada dels escenaris per preparar aquest nou projecte de manera perfeccionista.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova i el Don Juan Tenorio del cinema mut
El mite de Don Juan al cinema mut català En aquesta sessió, l'Andrés i la seva interlocutora exploren la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i l'ambiciosa producció cinematogràfica dels germans Baños a Barcelona a principis del segle XX. Fortunio Bonanova: Un talent polifacètic Actor mallorquí, gran cantant d'òpera i intèrpret de teatre que, malgrat la seva gran carrera internacional, és poc recordat actualment. Va ser reclutat pels germans Baños mentre actuava a París per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de l'obra de Zorrilla. Els Germans Baños i el "Hollywood Català" Ricardo i Ramón Baños van ser productors i directors pioners a Barcelona. Es destaca que, amb ajudes estatals, haurien pogut convertir Barcelona en un centre neuràlgic del cinema comparable a Hollywood. Van realitzar dues versions de Don Juan Tenorio (1908 i 1922) i una gran producció sobre Cristòfor Colom. Curiositats de la producció i la sonorització El repte del so: Als anys 30, es van fer versions sonoritzades de pel·lícules mudes. L'Andrés explica que, en el cinema mut, els actors sovint no deien el text real (per evitar el cansament o per distracció), però en aquesta versió es va mantenir una gran fidelitat. La lectura de llavis: Els espectadors sordmuts es queixaven quan els llavis dels actors no coincidien amb els rètols de la pel·lícula. Tècnica visual: La diferència de velocitat de fotogrames (de 16-18 a 24 per segon) fa que les imatges semblin més ràpides i, de vegades, còmiques, tot i ser un drama seriós. "Si aquests dos homes haguessin tingut una mica d'ajut estatal, haguessin fet un petit Hollywood a Barcelona."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
L'educació musical infantil amb Pau Hernández
L'educació musical a les primeres etapes En aquesta edició del programa de l'Associació de Músics de Tarragona, la Fina Dominguez i l'Edu Vizcaya conversen amb en Pau Hernández, estudiant de tercer curs de Magisteri Musical que actualment està realitzant el seu pràcticum a una escola tarragonina. L'entrevista se centra en com s'introdueix el món sonor als infants des de P3 fins a segon de primària. Metodologia i aprenentatge L'ensenyament musical per a infants de 3 a 5 anys (P3-P5) es basa en sensacions i conceptes bàsics com la direccionalitat del so (greu i agut), la durada (curt i llarg) i la intensitat (fort i fluix). S'utilitzen eines lúdiques per captar l'atenció de la "cantera", com ara: Titelles i personatges imaginaris com en Nunut (el rei de la música). Cançons populars lligades a les estacions (com les de la Castanyada). Viatges imaginaris amb la flauta d'èmbul cap al "País de la Música". A partir de primària, el treball es torna més tècnic, introduint el pentagrama, la clau de sol i la lateralitat musical mitjançant moviments corporals. L'experiència del docent en pràctiques En Pau destaca que la pràctica real és fonamental per aprendre a gestionar un grup de 20-25 nens, especialment quan aquests són tan petits que presenten una "anarquia total" rítmica. Tanmateix, subratlla la gratificació personal que suposa la innocència i l'afecte que reben els mestres per part dels seus alumnes. "Els nens et donen molt i aprens molt d'ells. Estic aprenent moltíssim i són meravellosos; veure com descobreixen coses noves és el més bonic." Agenda cultural de Tarragona L'espai finalitza amb un repàs als concerts del cap de setmana a sales com la Sala Zero, la Bequeria o el Teatre Metropol, destacant estils com el rock surf, la música electrònica i el rap de Nach Scratch.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Buster Keaton: L'ocàs d'un geni i la seva etapa a Mèxic
El declivi personal i el divorci arruïnador L'episodi repassa els moments més difícils en la vida de Buster Keaton. L'any 1933 va patir un divorci devastador amb Nathalie Talmadge, qui es va quedar amb la custòdia dels fills i la totalitat del seu patrimoni: la mansió de Beverly Hills, la vila italiana, els iots i tots els seus estalvis. Keaton va quedar literalment a la ruïna i sota la pressió mediàtica d'una premsa que no li perdonava antigues amistats polèmiques. La supervivència artística: entre el teatre i la televisió Tot i l'arribada del cinema sonor, que va fer desaparèixer moltes estrelles de l'època, Keaton va demostrar la seva resiliència: Va realitzar gires teatrals a Europa, destacant les seves actuacions al Circ Medrano de París. Es va refugiar en la televisió naixent als Estats Units amb programes com The Buster Keaton Show (1950-51). Va mantenir la seva essència de mim i còmic, adaptant-se a un físic cada vegada més envellit i marcat. L'etapa mexicana i la pel·lícula "El Moderno Barba Azul" Un dels punts més curiosos del programa és l'anàlisi de la seva incursió al cinema mexicà: Es comenta el film El Moderno Barba Azul (1946), on Keaton interpreta un mariner nord-americà que naufraga i creu haver arribat al Japó, quan realment és a Mèxic. L'espai ofereix una oportunitat única: sentir la veu original de Keaton (greu i profunda), un contrast notable amb la seva etapa muda. "El cinema és com una droga i qui la prova és incapaç d'abandonar-la." L'episodi conclou recordant les seves darreres obres, com Golfos de Roma, i reivindicant la figura d'un actor que, malgrat les trompades de la vida, mai va deixar d'actuar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Tarragona acull la primera fira dedicada al tuning
La febre del tuning arriba a Tarragona L'espai radiofònic de Tarragona Ràdio dedica aquest segment a la primera fira de tuning que se celebra a la ciutat, concretament al Palau de Fires i Congressos. El sector viu un creixement exponencial de demanda i oferta a Catalunya, convertint-se en una moda consolidada. Participants i perspectives del sector Ramon Juncosa (Empresari): Propietari de la botiga Devil Sound a Reus. Explica que el negoci ha crescut molt en els últims dos anys, especialment en instal·lacions de caràudio, multimèdia i kits de carrosseria. Gerard Mas (Aficionat): Propietari d'un Rover 45 completament transformat (color groc i lila) en el qual ha invertit uns 25.000 euros. Destaca la passió i la cura extrema que els propietaris tenen pels seus vehicles. Jordi Rubio (Futur aficionat): Representa el públic interessat que s'apropa a la fira per acabar de decidir-se i conèixer les novetats. Novetats i tecnologies exposades El tuning modern va més enllà de l'estètica exterior. Durant la fira es podran veure: Sistemes multimèdia: Pantalles tàctils, DVD, navegadors i MP3 per portar "la casa al cotxe". Potenciació de motors: Ús de reprogramacions per augmentar la potència fins a un 25% i millorar la fiabilitat mecànica. Estètica i enllumenat: Ús de llantes personalitzades, colors vius i llums de colors (verds, blaus). Cultura i seguretat "Si a un li agrada una cosa, com més t'ho prohibeixi, més ho fas." Els convidats debaten sobre la legalitat d'alguns elements (com veure DVD mentre es condueix) i la por a patir accidents o ratllades en vehicles tan costosos, fet que provoca que molts aficionats només treguin el cotxe per a concentracions especialitzades que ja se celebren durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Gadegang: Electrònica, tradició i l'estiu dels ous
L'èxit estiuenc de Gadegang El grup Gadegang ha tancat una temporada d'estiu excepcional amb el seu primer disc, La Butxaca. Malgrat ser una proposta arriscada que fusiona la música electrònica amb instruments tradicionals catalans, la resposta del públic ha estat immillorable. Jordi Martí destaca alguns factors clau del seu creixement: La col·laboració amb la discogràfica Discmedi. L'elecció del seu tema com a cançó de l'estiu de TV3. Una intensa gira amb prop de 50 actuacions per tot el territori. Del circuit acústic a la performance visual El grup arriba al Teatre Magatzem de Tarragona dins del circuit de la SIC. Tot i ser un cicle tradicionalment per a cantautors i formats petits, Gadegang hi aporta la seva energia habitual. El seu espectacle no és només musical, sinó que inclou una forta càrrega visual i de performance: Instruments antics: Viola de roda, flabiol i sac de gemecs modernitzats amb samplers i sintetitzadors. Estils de ball: Ritmes de house, break beat i sons de discoteca. L'escenografia: Ús de màscares de soldador i una mítica escena amb ous gegants al cap en homenatge a Salvador Dalí. "Nosaltres sortim a estripar igualment, com si estéssim en un altre tipus d'escenari, però ens fa gràcia trobar-nos amb un públic diferent." Futurs projectes i tancament de gira Després dels propers concerts a Girona i el comiat a Vinyols i els Arcs, el grup farà una pausa per centrar-se en la gravació del seu segon disc. La intenció és mantenir l'essència de la barreja electrònica i tradicional, buscant potser un so encara més ballable de cara a l'estiu vinent. L'entrevista conclou amb la invitació al concert de dissabte a Tarragona, prometent la mateixa "canya i trempera" de sempre.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
El declivi de Buster Keaton i l'arribada del sonor
Cinema i Història: Del Cine Club al Final de Buster Keaton L'episodi d'avui combina la informació sobre les activitats actuals de divulgació cinematogràfica amb una anàlisi profunda de la decadència d'una de les figures més grans del cinema mut: Buster Keaton. Activitats del Cine Club Es presenta la sessió del Cine Club dels dijous que té lloc a la Casa de la Generalitat (Tarragona). Aquest mes, el cicle està dedicat a l'Aragó a través del cinema: * Pel·lícula destacada: Un indiano en Moratilla (1957). * Director: Leon Klimowski. * Valoració: Es descriu com una comedieta agradable per passar una bona estona, tot i no ser una obra mestra. La Tràgica Decadència de Buster Keaton El programa aborda els darrers anys de la carrera de Keaton, marcats per problemes personals i professionals: * L'alcoholisme: La seva addicció a la beguda va provocar comportaments erràtics i fins i tot delirium tremens, arruïnant rodatges com el de Queremos Cerveza. * Manca de visió comercial: A diferència de Charles Chaplin o Harold Lloyd, Keaton va ser un mal negociant. No va entendre que la indústria del cinema és, abans que res, un negoci. * Crisis personal: El seu matrimoni amb Natalie Talmadge es va convertir en un infern que va culminar amb la separació definitiva l'any 1933. L'Adaptació al Cinema Sonor Es comenta com el pas al sonor va afavorir nous estils i artistes: * Els Germans Marx: Van triomfar gràcies a la seva xerrameca (verborrea) i personalitat única, tot i que Groucho Marx no simpatitzava amb Keaton. * Laurel i Hardy: Tot i que el sonor els va fer perdre l'agressivitat física del mut, van guanyar popularitat gràcies als seus caràcters i un accent característic que els dobladors de tot el món van intentar imitar. "Ell mai es va adonar que el cine és abans que res un negoci."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Entrevista a Nach: Hip-hop i sociologia a la Sala Golfus
Entrevista a Nach pel seu concert a Tarragona L'artista d'Alacant, Nach, concedeix una entrevista a Tarragona Ràdio abans d'actuar a la Sala Golfus el proper diumenge 24 d'octubre. Durant la conversa, el raper repassa la seva trajectòria, la seva visió de la cultura hip-hop i el vincle entre la seva formació acadèmica i la música. Detalls de l'esdeveniment i gira Ubicació: Sala Golfus, Port de Tarragona. Data i hora: Diumenge, 24 d'octubre a les 19:00h. Artistes: Nach acompanyat de DJ Castro i un artista convidat. Activitats: A més dels directes, hi haurà micròfon lliure i exhibició de graffitis. La sociologia i el procés creatiu Nach explica que la seva carrera com a sociòleg influeix directament en la seva manera d'escriure. Tot i que no pretén donar lliçons, analitza la realitat social i les experiències personals per transformar-les en lletres directes i sinceres. L'artista destaca que: "Tot em serveix per fer música o per fer les lletres, que realment és on poso més esforç." Evolució i nous projectes Encara que segueix promocionant el seu disc Poesía Difusa (2003), ja treballa en temes nous que podrien veure la llum en el concert de diumenge. L'artista cerca una connexió d'energia bidireccional amb el públic en els seus directes, prioritzant la intensitat i l'impacte emocional per sobre de les estructures preestablertes. Ha col·laborat recentment amb figures del hip-hop francès, com el germà de Shurik'n (IAM), enfortint la seva projecció internacional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La decadència comercial de Buster Keaton i Hitchcock
El Cinema a l'Antiquari: Hitchcock i Suspense L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica per a la nit de dimecres a l'Antiquari. Es destaca la projecció de la pel·lícula de suspense de 1953, "Jo confieso" (I Confess), dirigida per Alfred Hitchcock. El col·laborador emfatitza la qualitat del repartiment, encapçalat per Montgomery Clift, i convida els oients a no perdre's aquesta sessió d'entrada lliure a les 22:00 hores. Buster Keaton i la Rigidesa dels Estudis La conversa es desplaça ràpidament cap a la trajectòria de Buster Keaton, analitzant un període especialment difícil de la seva carrera marcat pel control ferri dels grans estudis: Versions estrangeres calcades: Durant els anys 30, era habitual rodar versions en altres idiomes (com el francès) de grans èxits de Hollywood. Keaton va participar en films com Estrellados o El pobre tenorio. Manca de llibertat creativa: El director Claude Autant-Lara va descriure el treball amb Keaton com una tasca purament comercial on s'havia de calcar escena per escena la pel·lícula original americana, sense permetre cap tipus d'improvisació. "No podíem modificar res sota cap concepte... era una obligació absoluta. No hi havia cap possibilitat de creació i això era frustrant i paralitzant." Fracassos imposats i parelles forçades L'estudi, encapçalat per figures com Irving Thalberg, va rebutjar els projectes personals de Keaton (com un film de l'oest) per imposar-li cintes com "Les calles de Nova York" (1931). El fracàs comercial d'aquestes obres va ser atribuït injustament a l'actor. En un intent desesperat per recuperar l'èxit, l'estudi el va aparellar amb el còmic Jimmy Durante. Tot i la popularitat de Durante, la combinació no va funcionar orgànicament, ja que els seus estils humorístics eren totalment incompatibles. L'episodi tanca amb la música de l'orquestra Pasadena i el tema "Parecía una buena idea en ese momento", tancant la reflexió sobre les decisions equivocades de la indústria cinematogràfica de l'època.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Jesús Monlleó inaugura l'Aula de Cinema de la URV
Presentació de l'Aula de Cinema a la URV El cineasta tarragoní Jesús Monlleó protagonitza la inauguració de la nova temporada de l'Aula de Cinema a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Com a antic alumne de la institució, Monlleó expressa el seu orgull per actuar com a "padrí" d'aquesta iniciativa que fomenta el talent local i la formació cinematogràfica a la ciutat. Trajectòria i Projeccions Durant l'acte, s'ha programat la visualització de dos dels seus curtmetratges per mostrar l'evolució tècnica i de direcció d'actors: La mirada oblíqua (2000): El seu treball de graduació realitzat a Anglaterra. El legado: El seu projecte més recent, que actualment es troba en fase de distribució per festivals. El Cinema a Tarragona Monlleó reflexiona sobre el canvi de paradigma cultural a la ciutat des de l'any 2000. Destaca que: Tarragona ja no és només un escenari on gent de fora ve a rodar, sinó un nucli de creació pròpia. Les estrenes durant les festes de Santa Tecla serveixen com a termòmetre per mesurar la reacció del públic abans de la distribució estatal. "Si avui aconsegueixo que algú s'emocioni i tiri endavant un projecte, tot això que n'hem tret." Programació de l'Aula de Cinema L'espai universitari oferirà una programació variada que inclou: Cicles temàtics: Visions d'Amèrica Llatina, Testaments cinematogràfics i un monogràfic sobre Basilio Martín Patino. Seminaris: Destaquen els dedicats al cinema fantàstic i de terror (amb títols com Hellraiser o Fausto) i el seminari sobre el cinema dins del cinema.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La fi de Buster Keaton a la Metro Goldwyn Meyer
El declivi de Buster Keaton i la sessió de cinema a Tarragona Aquesta conversa radiofònica combina la recomanació cultural de proximitat amb un repàs històric a la tràgica caiguda de l'estrella del cinema mut, Buster Keaton, durant la seva etapa a la Metro Goldwyn Meyer (MGM). Sessions de cinema a Tarragona L'espai comença amb una invitació al Cineclub dels Dimarts a la Casa de la Generalitat de Tarragona: * Pel7lícula: Le Bal (La Sala de Ball) d'Ettore Scola. * Característiques: Una obra sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 fins als 80, destacant-ne la música i la caracterització dels personatges. L'enfonsament de Buster Keaton a la MGM El gruix de la secció se centra en com la carrera de Keaton es va truncar per la mala gestió empresarial i personal: * La tirania d'un estudi: El president de la MGM, Luis B. Meyer, va forçar Keaton a un contracte que limitava la seva creativitat natural. L'artista, acostumat als espais oberts i a la llibertat d'acció, es va veure atrapat en papers de teatre de boulevard amb escassos decorats. * Problemes personals: Per ofegar les penes, Keaton va caure en l'alcoholisme, un fet que el va anar degradant tant personalment com professionalment. * L'etapa a Espanya: S'explica que el 1931 Keaton va viatjar a Espanya, però en va marxar ràpidament espantat per la turbulència política i el sentiment antimonàrquic previ a la caiguda d'Alfons XIII. "En lloc d'intentar desfer el contracte que el lligava amb la Metro Goldwyn Meyer, ell es va començar a veure, a veure, a veure... i això és la desgràcia de tothom." Conflictes de producció El productor executiu Lawrence Weingarten va intentar imposar-li un estil de comèdia que no encaixava amb les seves habilitats, el que va segellar definitivament el seu destí a Hollywood.