Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1801-1824 de 2569

Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
18'
Memòria periodística de les eleccions del 1979
Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi ofereix una mirada retrospectiva a la societat i la política de fa 25 anys, concretament al voltant de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol comparteixen les seves vivències professionals i personals d'aquella època de canvi. Context Social i Cultural Es repassen diversos fets que van marcar l'imaginari col·lectiu d'aquell any: Eurovisió i música: El record de Betty Missiego quedant segona amb "Mi canción" i el triomf de l'"Hallelujah" d'Israel. Televisió i Cinema: L'època de l'UHF i les pantalles que encara no s'havien generalitzat en color. S'esmenten sèries com Dallas o Heidi, i el contrast cinematogràfic entre Woody Allen i el fenomen de Pajares y Esteso amb "Los Bingueros". Geopolítica i Espanya: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia al marxisme del PSOE i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. La cobertura de les eleccions municipals Els interlocutors descriuen com es treballava en el periodisme electoral sense les tecnologies actuals: Autoaprenentatge: Els periodistes van haver de crear la seva pròpia metodologia i terminologia, com el concepte del "ball de l'escó". Fonts d'informació: Davant la lentitud del Govern Civil, les seus dels partits (sovint pisos petits i familiars) eren les fonts més ràpides. El PSUC destacava per la seva eficàcia en el recompte paral·lel. Tecnologia rudimentària: Sense telèfons mòbils ni enquestes sofisticades, la informació depenia de les trucades des de cabines públiques. Dinàmiques del primer Ajuntament democràtic Es destaca la transició d'una política amateur a una de professional: Fair Play: Malgrat la falta d'experiència, imperava un esperit de col·laboració per "fer ciutat". Temes clau: El gran debat sobre la municipalització de l'aigua a Tarragona, que llavors encara era salada. Plenaris maratonians: A diferència dels plens ràpids del franquisme, els nous plenaris eren llargs i amb debats intensos que sovint acabaven a la mitjanit. "Abans els polítics eren amateurs que entrenaven cada dia i que tenien un nivell de professionals."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
25'
25 anys de política municipal a Tarragona
Tertúlia commemorativa: Un quart de segle a l'Ajuntament L'episodi aplega dues figures clau de la política tarragonina, Joan Miquel Nadal (alcalde) i Josep Anton Burgasé (president del Port), per repassar la seva trajectòria de 25 anys ininterromputs des de les primeres eleccions municipals democràtiques. L'evolució de les formes i el simbolisme Es discuteix com ha canviat la imatge pública dels representants polítics: • La transició des dels texans i la camisa blanca dels inicis cap a la corbata com a signe de respecte institucional. • L'anècdota de la senyora de Camp Clar que va qüestionar Nadal sobre la seva "vestimenta d'alcalde". • El simbolisme de la roba com a marca de progressisme en el context del canvi de règim. Els temps difícils de la transició Els interlocutors recorden que els inicis no van ser fàcils i van estar marcats per la tensió social: • Les manifestacions de la Guàrdia Urbana amb elements lligats a l'extrema dreta. • L'ambient de perill físic i els insults rebuts en actes oficials com el Dia de les Forces Armades. • La inexpertesa total del moment, intentant seguir un manual del concejal que no s'ajustava a la realitat. La professionalització política vs. l'idealisme Es reflexiona sobre la naturalesa de la política actual en comparació amb la de 1979: • El concepte de polític professional: els tertulians defensen la dedicació plena com una necessitat de la democràcia moderna. • El contrast entre l'idealisme del canvi de règim i la gestió pràctica d'una democràcia ja consolidada. "Nosaltres hem viscut la consolidació i la democràcia plena, ells van viure el procés de canvi que no va ser ni fàcil ni d'un sol dia."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
40'
25 anys del primer Ajuntament Democràtic de Tarragona
Memòria històrica de la transició política a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la constitució del primer ajuntament democràtic des de la República, aplegant els principals protagonistes de la legislatura de 1979. Context social i vida quotidiana • La ciutat comptava amb només cinc discoteques principals (Tòtem, Zodiac, Egipcis, Explosión i Nalàuria) i la mítica sala de festes Máxims. • L'esperit de l'època estava marcat per una forta empenta reivindicativa als barris, que patien mancances elementals de serveis bàsics. Desafiaments del nou consistori • El problema de l'aigua salada va ser l'eix central de les campanyes electorals i de les queixes ciutadanes. • La gestió es va veure limitada per una manca absoluta de recursos econòmics, amb un pressupost de només 300 milions de pessetes. • Els regidors de l'època es definien com a "aficionats" o "polítics sense experiència de govern", impulsats més per la il·lusió que per la tècnica administrativa. Protagonistes i representació • Josep Maria Requesens: Primer alcalde democràtic, qui destaca la seva herència republicana familiar. • Teresa Batet: L'única dona regidora l'any 1979, símbol de la lluita per la presència femenina a les institucions. • Francesc Xammar: Representant de la candidatura veïnal, recorda la lluita dels barris per obtenir escoles, sanitat i asfalt. "No podíem donar tot el que demanaven perquè no es demanava per capritx, era un dret que exercien els ciutadans però no hi havia diners."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
9'
Manifestació a Tarragona contra el terrorisme pels atemptats de Madrid
Crònica de la Mobilització Ciutadana a la Rambla Nova L'episodi recull el testimoni directe de diversos ciutadans de Tarragona que participen en una manifestació multitudinària en rebuig als atemptats de Madrid. L'ambient es descriu com a commovedor, amb la Rambla Nova completament desbordada per la gent i moments de silenci trencats per aplaudiments espontanis. Veus de la Manifestació Famílies i infants: Hi ha una presència notable de nens que porten cartells fets a mà amb missatges com "Visca la Pau". Els pares expliquen la dificultat de fer-los entendre la situació, però subratllen la importància de transmetre valors de convivència. Joventut i estudiants: Grups d'estudiants i entitats com el Tarragona Handbol Club han suspès les seves activitats per sumar-se a la marxa, destacant que la violència és una "falta de vergonya a la humanitat". Col·lectius professionals: Treballadores de l'ajuntament i altres sectors s'uneixen per reclamar el dret a viure sense por. Missatges Clau i Reivindicacions Unitat i Pau: El sentiment dominant és la solidaritat amb les víctimes i la necessitat d'unitat social, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Crítica a la manipulació: Alguns manifestants expressen el seu desig de transparència informativa i el rebuig a qualsevol forma de manipulació política dels fets. Impacte emocional: Els testimonis descriuen una barreja de: "Angúnia, impotència molt forta i una indignació completa." La marxa culmina a la Plaça Imperial Tàrraco, visualitzant una de les respostes ciutadanes més massives que es recorden a la ciutat, comparant-la amb les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq o l'assassinat d'Ernest Lluch.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
6'
Resposta de l'alcalde de Tarragona a l'atemptat de Madrid
Condemna institucional i ciutadana als atemptats de Madrid L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, intervé a Tarragona Ràdio per expressar la seva consternació i la de la ciutat davant l'atemptat brutal i salvatge ocorregut el matí de l'11 de març a Madrid. L'Ajuntament ha activat de forma immediata els protocols de rebuig institucional en solidaritat amb les víctimes i la capital de l'Estat. Accions de l'Ajuntament de Tarragona L'alcalde ha detallat el full de ruta per a la jornada de dol: - Convocatòria d'una concentració de silenci a les 12:00h a la Plaça de la Font. - Realització d'un plenari extraordinari a les 13:00h. - Publicació d'un bàndol oficial de condemna i solidaritat. Punts clau del bàndol oficial L'alcalde ha llegit les cinc consideracions principals del text institucional: 1. Condemna enèrgica de l'atemptat per la seva especial crueltat. 2. Crida a la unitat ciutadana contra l'acte que qualifica de "criminal i feixista". 3. Solidaritat profunda amb el dolor de les famílies i de la ciutat de Madrid. 4. Apel·lació al seny català com a eina per fer front a la barbàrie a través dels drets humans i la llei. 5. Invitació a participar en tots els actes de repulsa que s'anunciïn. Posicionament polític contra el terrorisme Nadal ha estat contundent en la seva anàlisi sobre el combat contra el terrorisme, independentment de la seva autoria: "Aquí no és un problema de diàleg, és un problema de l'exercici judicial immediat i de l'exercici policial. No cap més diàleg." L'alcalde sosté que en aquest extrem de crueltat, l'única via és l'aplicació estricta de la llei i la fermesa de l'estat de dret per protegir la convivència i la democràcia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
7'
2004-06-30 UM REGALEM ESTIU OLIVIER
L'estiu i el comerç local a Tarragona L'episodi transcorre des d'una terrassa privilegiada a la Rambla Nova, prop del Balcó del Mediterrani, on s'entrevista a Rafa Olivia, president de la Via T de Tarragona. La conversa destaca la importància de valorar el patrimoni i l'ambient local, sovint més apreciat pels turistes que pels propis tarragonins. Funcionament de la campanya 'Regalem Estiu' La iniciativa busca fidelitzar tant els ciutadans com els visitants mitjançant un sistema senzill de recompenses: * Butlleta de segells: Els clients reben una butlleta blava als comerços associats. * Mecànica: Cal aconseguir 4 segells de 4 botigues diferents amb una compra mínima de 3 euros. * Regals directes: Sense sortejos, les butlletes es poden bescanviar al punt de turisme de la Rambla per articles com: * Ràdios per escoltar Tarragona Ràdio. * Bosses de platja i estores. * Pales de joc. Vida al carrer i convivència Es subratlla que Tarragona és una ciutat que es viu intensament a l'exterior durant l'estiu gràcies a esdeveniments com el concurs de focs artificials, Sant Magí i Santa Tecla. També s'esmenta el repte de la reordenació de les terrasses per trobar un equilibri: "Hem d'arribar a un equilibri on imperi el sentit comú per tal que tothom pugui gaudir: els que passegen i els que volen estar asseguts." L'entrevista finalitza amb una crida a gaudir del bon temps i a aprofitar la vitalitat comercial i gastronòmica del centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
22'
2004-06-30 UM CAN JOANET
Roderes en el temps: Un viatge per la història del transport L'exposició Roderes en el temps, situada al Moll de Costa de Tarragona, presenta una de les col·leccions més grans i variades de carruatges, carros i estris agrícoles d'Espanya. El propietari de la col·lecció, Jordi Rovira (de Can Joanet), ens guia a través d'aquesta mostra que busca preservar la memòria d'una forma de vida ja desapareguda. Peces destacades de l'exposició La mostra inclou un ampli ventall de vehicles, des del luxe més absolut fins a l'ús funcional i agrícola: Carruatges de Gran Luxe: Destaquen peces úniques com el carruatge de tipus Adumont, conduït des dels cavalls com el de la reina d'Anglaterra, i el Landó alemany, un vehicle descapotable d'alta aristocràcia. Vehicles de Servei Públic: Es conserven peces emblemàtiques de Tarragona, com el carro de transport càrnic municipal (potser el més gran d'Espanya) i el carret de recollida de gossos, famós pel seu conductor, el Far de Fesols. Transport i Tradició: Des de carruatges fúnebres que imposen respecte fins a òmnibus que feien el trajecte de les estacions a les fondes. Evolució del Camp: Una secció dedicada a la maquinària agrícola, amb carros per al transport del raïm i bombes manuals per al vi. El repte de la conservació i el futur del museu "L'artesà en si ha desaparegut... avui per acabar un carruatge tal com era costa moltíssim sacrifici." Jordi Rovira expressa la seva preocupació pel manteniment d'aquestes peces, moltes de les quals han aparegut en pel·lícules com Terra de Canons. El seu gran desig és la creació d'un museu permanent a Tarragona per evitar que la col·lecció s'hagi de disgregar o marxar de Catalunya, posant en relleu la diferència entre el valor material i el valor dels sentiments d'aquesta herència cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
12'
20a Edició del Campus d'Estiu de l'ADT a Tarragona
El Campus de l'ADT celebra el seu 20è aniversari L'Associació Deportiva Torreforta (ADT) ha iniciat una nova edició del seu tradicional campus d'estiu a les instal·lacions de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona. Aquest esdeveniment, que ja és un clàssic de la temporada estival, ha assolit una xifra històrica de participació en la seva vintena edició. Organització i Esports El campus ofereix diverses modalitats esportives, centrant-se principalment en el bàsquet i el futbol: Bàsquet: Coordinat per David Navas, jugador del primer equip. L'objectiu és la iniciació a través de jocs, competicions individuals i per equips, prioritzant que els infants s'ho passin bé mentre aprenen tècniques bàsiques com el bot i el tir. Futbol: Sota la coordinació de Juan Romero, aquesta secció ha batut rècords amb més de 150 nens. Es divideixen en tres grups d'edat (dels 9 als 16 anys) i es fomenta el divertiment per sobre de la tecnificació pura. Seguretat i Gestió Amb més de 430 participants, la seguretat és un pilar fonamental. Josep Marquez, responsable d'aquesta àrea, destaca: "El que és molt important és que la seguretat estigui a tot arreu... quan el risc està controlat, l'activitat es pot gaudir molt més." Situació Institucional del Club El director del campus, Robert Hernández, ha intervingut per valorar l'èxit del projecte, per on han passat més de 6.000 joves en dues dècades. Tanmateix, ha comentat la situació del primer equip, que es troba a l'espera d'una possible repesca per a la Lliga EBA, amb unes probabilitats del 50% depenent de les renúncies d'altres clubs a la Federació Espanyola.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
14'
Previsions turístiques i reptes del sector a la Costa Daurada
Anàlisi de la Temporada Alta Salvador Pellicer, vicepresident de la FEHT de Tarragona, analitza l'arrencada de la temporada alta, tradicionalment situada entre el 15 de juny i el 20 de setembre. Tot i les onades de calor, el sector afronta un escenari complex marcat per: Reserves de darrera hora: La incertesa econòmica provoca que els turistes esperin fins a l'últim moment per contractar, dificultant les previsions. Impacte en els marges: Les ofertes puntuals per omplir places redueixen els beneficis comercials, malgrat que l'ocupació es pugui mantenir estable. Comparativa anual: S'espera una temporada similar a l'anterior, que ja va patir una certa davallada respecte als anys de màxim creixement. Mercats i Competència Internacional El sector observa canvis en el comportament dels diversos mercats emissors: Mercat Britànic: Continua sent el pilar principal de la regió, representant un elevat percentatge del turisme estranger. Davallades significatives: Es nota una caiguda en visitants d'Alemanya, Holanda i Bèlgica, a més de les dificultats amb els visats per al mercat rus. Noves potències: Països com Turquia, Croàcia i Tunísia han crescut exponencialment en infraestructures de luxe, esdevenint competidors directes. Reivindicacions davant la Generalitat Amb la visita del conseller Pere Esteve, la patronal vol posar sobre la taula qüestions estratègiques: L'aeroport de Reus: Decepció per l'incompliment de les previsions de vols de baix cost (només 4 dels 12 previstos). Pla Director de la Química: Preocupació per la segregació de mercaderies perilloses i els recursos presentats per la indústria química. Innovació: Demanda de suport per al centre CISTO conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili. "Cada cop més s'estan fent reserves a darrera hora; si tinguéssim que fer cas de les actuals, les previsions serien no massa bones."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
19'
Activitats d'estiu al Museu Arqueològic de Tarragona
L'Estiu al MNAT: Història Viva i Didàctica Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), presenta l'àmplia oferta d'activitats per a la temporada estival, destacant la capacitat del museu per adaptar-se a un públic divers que inclou tant turistes com residents locals. Caius i Faustina: Una immersió a la Vila dels Munts L'activitat estrella de l'estiu és la visita teatralitzada a la Vila Romana dels Munts (Altafulla): * Personatges Reals: A diferència d'altres recreacions, Caius Valerius Avitus i la seva dona Faustina van ser personatges històrics reals del segle II. * Experiència Sensorial: Les visites es fan al capvespre per evitar la calor i aprofitar la brisa marina, creant una atmosfera única. * Participació: Els visitants s'involucren directament, ajudant els amfitrions en les tasques de la casa i coneixent detalls sobre la gastronomia i la higiene de l'època. "És una activitat recomanable perquè fa viure la història d'una manera molt directa." Educació i Tallers per a Infants Sota el títol "Fes un viatge per la història", el museu proposa setmanes temàtiques (del 13 al 16 de juliol) per a joves de 8 a 17 anys: * Encaixa la Història: Una excavació fictícia per ensenyar la metodologia de l'arqueologia. * Retrobem-nos a Tàrraco: Un joc de pistes per descobrir la societat romana a través de sis personatges hipotètics. Exposicions i Propostes Culturals Fotografia Digital: El MNAT acull l'exposició de Valentín Vallhonrat (Primavera Fotogràfica), que reflexiona sobre l'autenticitat dels monuments mitjançant maquetes i tecnologia digital. Avanç de Santa Tecla: Es prepara una gran exposició sobre l'aigua a Tàrraco, fruit de les darreres troballes en termes i fonts monumentals. Informació Pràctica Horaris: El museu obre de 10:00 h a 20:00 h (dimarts a dissabte) i de 10:00 h a 14:00 h (diumenges). Reserves: Per a les visites teatralitzades, es recomana la reserva prèvia a causa de les llistes d'espera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
13'
40 anys del Col·legi Pax: Història i renovació pedagògica
Un recorregut per la història del Col·legi Pax de Tarragona L'entrevista amb Maria Güell, actual directora del centre, se centra en la presentació d'un llibre commemoratiu que recull les quatre dècades de trajectòria de l'escola. Aquesta institució va néixer l'any 1963 com una aventura pedagògica per trencar amb els esquemes tradicionals de l'educació de l'època. L'estructura del llibre commemoratiu El llibre, editat per Arola Editors, ha requerit dos anys de treball intens per part d'una comissió de pares i mestres. Es divideix en dues parts fonamentals: Part històrica: Un repàs al marc fundacional, els inicis i l'evolució del centre. Recull de vivències: Aportacions personals de unes 70 persones (exalumnes, pares i docents) que narren la seva experiència a través de les diferents etapes: inici, consolidació, pas a escola pública i actualitat. Els pilars del projecte educatiu L'escola va ser fundada per Maria Antònia Ferrer, qui buscava una alternativa educativa que no existia a Tarragona en aquell moment. Els principis que han definit el PACS són: Educació integral: Un model laic, plural i català. Contacte amb la natura: L'elecció del Mas Mallol i el seu bosc adjacent no va ser casual; es considerava l'entorn com un element educatiu clau. Sentit comú: Segons la directora, els principis pedagògics aplicats fa 40 anys segueixen sent plenament vigents. "L'alternativa que oferia Tarragona en aquell moment no la satisfeia... es van llançar a buscar una escola totalment diferent." Present i futur: El canvi d'edifici Després de molts anys al Mas Mallol, l'escola s'ha traslladat recentment a unes noves instal·lacions més modernes i amb el doble de capacitat. Tot i que l'edifici és nou, manté l'essència original i la proximitat amb el bosc, assegurant que la memòria històrica del centre no es perdi en aquesta nova etapa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
27'
Acollida de nens saharauis a Tarragona
Projecte de Vacances en Pau a Catalunya L'episodi detalla l'arribada i l'organització de les colònies d'estiu per a nens procedents dels camps de refugiats del Sàhara. Aquest projecte, coordinat per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui, té com a objectiu principal oferir un respir a aquests infants i sensibilitzar la societat sobre la seva situació política. Logística i Organització • S'espera l'arribada d'uns 850 nens a tot Catalunya, dels quals més de cent s'ubicaran a la província de Tarragona. • L'organització als campaments presenta dificultats per la manca de mitjans tecnològics (fax, telèfon), el que fa que les llistes definitives no es confirmin fins a l'arribada a l'aeroport de Barcelona. • Els nens tenen edats compreses entre els 7 i els 14 anys. Objectius del Programa • Revisions mèdiques: És potser el punt més crític. Molts nens reben tractaments o operacions a través de la Seguretat Social que no podrien obtenir als campaments. • Nutrició i benestar: Es busca que els nens millorin el seu estat físic general i gaudeixin d'activitats que no tenen al seu entorn habitual, com piscines o platges. • Sensibilització: Visualitzar la problemàtica saharaui que sovint queda en l'oblit mediàtic. L'Experiència de les Famílies Acollidores L'Alberto Martín, pare acollidor des de fa cinc anys, comparteix la seva visió personal sobre la convivència: "La recompensa és al final del verano, cuando sabes que has compartido con este niño sus cosas y él con nosotros." • Integració familiar: Els nens s'adapten ràpidament, aprenent sovint el català com a primera llengua de contacte. • Convivència: És fonamental que tota la família (inclosos fills i avis) estigui d'acord amb l'acollida per evitar gelosies i garantir el benestar del menor. • La naturalesa temporal: Es recorda clarament que no es tracta d'adopcions; els nens tenen la seva família al Sàhara i hi han de retornar al setembre. Activitats i Testimoni directe El programa inclou visites a Port Aventura, el zoo i una manifestació reivindicativa a Barcelona el 18 de juliol. En Sheiba, un nen de 9 anys que visita Tarragona per tercer cop, destaca que el que més li agrada és la piscina i mirar dibuixos animats a la televisió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
24'
La nova ordenança de convivència a Tarragona
La transformació del model de convivència a Tarragona En aquesta entrevista, el professor Jordi Jària, de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, detalla l'avantprojecte de la nova Ordenança General de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics encarregat per l'Ajuntament de Tarragona. El canvi més significatiu és conceptual: es passa d'una visió autoritària de "policia i bon govern" a una centrada en la dignitat de la persona i el servei al ciutadà. Objectius i fonaments de l'ordenança • De l'autoritat al servei: El nou títol de l'ordenança reflecteix un enfocament democràtic on l'administració actua com a servidora de la societat. • Dignitat humana: El text es basa en l'article 10.2 de la Constitució, situant el respecte mutu com a eix vertebrador de totes les relacions urbanes. • Responsabilitat compartida: S'emfatitza que la convivència no és només una obligació de l'Ajuntament, sinó una tasca col·lectiva de tota la ciutadania. Actualització de continguts i dret comparat L'anterior normativa havia quedat obsoleta i no recollia realitats actuals de les ciutats del segle XXI: • S'incorporen regulacions sobre animals de companyia, residus, ús de platges i protecció de costes. • S'ha realitzat un treball de dret comparat analitzant models de ciutats com Barcelona o Terrassa per adaptar les millors solucions a Tarragona. • S'ha buscat una sistematització més clara de les normes per facilitar-ne l'aplicació i el compliment. La funció pedagògica del dret El professor Jària destaca que una bona norma no només ha de servir per sancionar, sinó que ha de tenir una funció educativa: "Un bon text legal ha de fer pedagogia. No només ha de servir per justificar sancions, ha de fer veure coses que moltes vegades dius 'és que això és així'." Participació ciutadana i futur del text • El text ja està en mans dels representants polítics per al seu estudi i presentació d'esmenes. • Es preveu un període d'informació pública (mínim 30 dies) on els ciutadans i les associacions de veïns podran aportar els seus suggeriments. • S'aconsella l'ús de canals digitals per facilitar que els terminis siguin funcionals i el ciutadà s'impliqui realment en el procés.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
11'
Inauguració del Festival d'Estiu 2004 a Tarragona
Crònica de l'espectacle 'Teatre sense animals' L'edició del 2004 del Festival d'Estiu de Tarragona s'ha inaugurat al Teatre Metropol amb l'obra Teatre sense animals, una peça dirigida per Sergi Belbel i escrita per l'autor francès Jean-Michel Ribas. La col·laboradora Cinta Olivan ofereix una anàlisi detallada de la seva experiència a la platea. Detalls de l'obra i l'estil Estructura: L'obra es compon de vuit sketches independents que exploren el teatre de l'absurd. Temàtica: Parteix de situacions quotidianes que deriven en fets completament surrealistes (com l'aparició d'un bolígraf de 500 quilos). Repartiment: Destaca la participació de Jordi Boixaderas, Mercè Arànega, Marta Marco i Àngel Llàcer. Humor: Es defineix com un humor purament francès, basat en la capacitat de riure d'un mateix, un tret que els tertulians contraposen a la sobrietat intel·lectual del públic barceloní. Entrevista exclusiva amb Àngel Llàcer L'espai inclou declaracions de l'actor Àngel Llàcer, qui destaca la calidesa i la bona sonoritat del Metropol. L'actor reflexiona sobre la recepció de l'humor: "Els catalans no sabem tant riure de nosaltres mateixos com els francesos. Fora de Barcelona el públic sap passar-s'ho millor, sense tants prejudicis intel·lectuals." Recomanacions i valoració del Festival El públic assistent valora molt positivament la varietat de la programació estiuenca, que combina música i teatre. La Cinta finalitza recomanant als oients que s'arrisquin a veure propostes com el Juli Cèsar de Shakespeare, encara que siguin versions controvertides o modernes del Teatre Lliure.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
13'
Festa de Sant Pere al Serrallo: Tradició i Puntaires
La Festivitat de Sant Pere al Serrallo L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat amb la seva unitat mòbil al barri del Serrallo per viure en directe la celebració de Sant Pere, patró dels pescadors. L'ambient festiu es concentra entre l'església i la llotja, on s'estan preparant diversos actes tradicionals i lúdics. Activitats Destacades Exhibició de Puntaires: Un grup d'unes vint dones realitza una mostra de punta al coixí. La professora Anna Maria destaca que és una activitat "relaxant i gratificant" que fins i tot recomanen els especialistes per a la salut mental. Gastronomia Popular: A la una del migdia s'organitza una musclada popular acompanyada de vermut a un preu simbòlic d'un euro. Actes Religiosos: La missa oficial a l'església de Sant Pere (coneguda per la seva peculiar forma de barca o llaüt català) i la posterior processó per la tarda. Espectacles: Concert nocturn amb l'orquestra Marina i l'actuació de la vedet Soledad León de Salazar. Identitat i Germanor El reportatge destaca la forta identitat del barri i la connexió amb altres zones de la ciutat: "Som germans, els de Sant Pere i Sant Pau (al nord) i els del Serrallo (al sud) ens hem de fer companyia." Els veïns i visitants subratllen l'atractiu del Serrallo pel seu ambient mariner, la seva artesania i la capacitat de mantenir vives unes tradicions que reuneixen gent de tota la ciutat, malgrat que cada barri ja té les seves pròpies festes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
12'
L'ascens del Nàstic a Segona A: alegria i futur
Celebració de l'ascens al bar Petit Tàrraco L'emissora connecta amb una unitat mòbil des del Petit Tàrraco, un dels punts neuràlgics de l'afició del Gimnàstic de Tarragona. L'ambient és de satisfacció i encara certa incredulitat 48 hores després d'haver aconseguit el retorn a la Segona Divisió A (categoria de plata). Decoració festiva: El local llueix pancartes de "Som de Segona A", reproduccions del jugador Antoni Pinilla i simbologia grana. Sentiment de l'afició: Els seguidors destaquen el patiment d'una temporada irregular que ha acabat amb una recompensa emocionant. Planificació i rumors de fitxatges Amb la plantilla ja de vacances, el focus d'interès s'ha desplaçat cap a la configuració de l'equip per a la temporada professional. S'analitza qui es queda, qui marxa i les possibles incorporacions: Entrenadors: Hi ha incertesa sobre la continuïtat de Jordi Vinyals i Muñoz. Noms sobre la taula: S'especula amb tècnics com Miquel Álvarez (Terrassa), Paco Flores o Mané. Gerard Escoda: El jugador de Reus i exgrana ha estat vist a prop del bar i es confirma que ja hi ha hagut contactes de la directiva (Josep Secall) per al seu retorn. Repte institucional i social L'objectiu principal és la consolidació a la nova categoria per no repetir descensos precipitats de passades etapes. El propietari del bar, el Carlos, fa una crida a la mobilització social: "Si ara som 4.500 socis, hem d'arribar com a mínim a 7.500 per aguantar el Gimnàstic a segona." Es valora positivament el canvi que suposarà jugar en estadis amb millors infraestructures, vestidors i zones de premsa pròpies del futbol professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
19'
2004-06-29 JOSEP MARIA PALLÀS
Balanç del curs i reptes del sistema educatiu Josep Maria Pallàs, director del Servei Territorial d'Educació al Camp de Tarragona, analitza el tancament del curs escolar i la transició política viscuda. Segons Pallàs, el sistema ha superat una prova de foc combinant els canvis de govern a Catalunya i a l'Estat amb una normativa sovint vacil·lant. Actuacions i inversions durant l'estiu Tot i que les classes s'aturen, el mes de juliol és un període d'activitat intensa per als centres: Manteniment escolar: S'invertirà més d'un milió d'euros en obres de millora als centres de la demarcació. Formació del professorat: Els mestres aprofiten l'estiu per a tasques de reciclatge i programació del curs vinent. Planificació de places: Es preveu un increment mínim de 200 nous professors (100 a primària i 100 a secundària) per fer front al creixement demogràfic. Prioritats: Inclusió i cohesió social Una de les grans apostes del nou govern és el programa de la Subdirecció General de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: Aules d'acollida: S'implantaran 39 aules a primària i 32 a secundària per facilitar la immersió lingüística dels alumnes nouvinguts. Atenció especialitzada: Increment de recursos humans en psicopedagogia, treball social i logopèdia. Problemàtiques urbanístiques i absentisme Pallàs posa l'accent en la falta de previsió d'alguns consistoris respecte al sòl educatiu: "Els ajuntaments han d'entendre que el millor solar del poble ha de ser per a l'escola, no el més arraconat o amb pitjor pendent." Pel que fa a l'absentisme escolar, es defensa la necessitat de solucions globals que impliquin a les famílies i ofereixin itineraris més flexibles i manipulatius per als alumnes sense motivació acadèmica. Projectes a Tarragona ciutat Quant a les infraestructures locals, es destaquen tres punts clau: 1. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es busca una ubicació definitiva i potent al centre de la ciutat per abandonar la provisionalitat actual. 2. Institut de Bonavista: Els tràmits estan a punt de culminar a l'espera de la cessió oficial del solar per part de l'Ajuntament. 3. Noves construccions: Urgència d'una escola nova a la zona de l'Hospital Joan XXIII i millores al CEIP de Sant Pere i Sant Pau.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
5'
L'anàlisi de l'obra Teatre sense animals de Michel Ribes
El teatre de l'absurd i la condició humana L'entrevista explora les claus de Teatre sense animals, una comèdia de l'autor francès Michel Ribes. L'obra es defineix pel seu ritme trepidant i una capacitat única per combinar la diversió amb una reflexió profunda sobre les manies i quimeres de la societat actual. Temes principals i estil dramatúrgic Crítica a la intel·lectualitat: L'autor posa en evidència el valor excessiu que la societat europea atorga a la intel·ligència i la cultura, arribant a marginar aquells que no s'ajusten a aquests estàndards. L'absurd quotidià: A través de situacions aparentment normals (converses entre familiars, amics o parelles), l'obra estira la realitat fins a arribar a l'absurd. Home vs. Animal: El títol fa referència a la pèrdua de l'instint en l'ésser humà modern en contrast amb el món animal natural. Estructura i representació L'obra es formalitza mitjançant 8 faules o històries curtes que recorden l'univers literari de Pere Calders. Segons l'actor Jordi Buixaderes, el treball actoral s'ha centrat en: Una fidelitat absoluta al text original per mantenir-ne la força. La recerca d'una automaticitat i convicció en el parlar que potencia el punt de "bogeria" de la peça. "El text dit amb una absoluta convicció i automaticitat és el que fa que l'obra guanyi aquest punt de bogeria que la fa més còmica." L'obra es presenta com una dissecció de la carrera de civilització que ens fa perdre la capacitat de viure les sensacions més primàries.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
8'
2004-06-28 UM AIRE CONDICIONAT
Crisi de subministrament i falta d'estocs L'entrevista a Josep Maria Martorell, de l'emblemàtica botiga Autofred de Tarragona (amb 59 anys d'història), posa de manifest una situació excepcional en el mercat de l'aire condicionat. La combinació d'una demanda massiva i la psicosi derivada de la calor extrema de l'any anterior ha provocat un trencament d'estocs sense precedents. Problemes logístics i proveïdors Els terminis d'entrega s'han allargat fins als 3 o 4 mesos. Molts models de primeres marques, especialment les japoneses, arriben amb comptagotes. Per intentar agilitzar les entregues, s'ha passat del transport en vaixell al transport en avió, tot i que continua sent insuficient. "Amb 59 anys que té l'empresa mai ens havíem trobat amb una situació així." Canvis en la normativa de gasos refrigerants Un factor addicional ha estat la transició cap a gasos més ecològics que no afecten la capa d'ozó, com el 410 i el 407, en substitució dels antics gasos chlorats (CFC) com el R-22. Tot i que el gas antic encara es podrà utilitzar fins al 2009, la por del consumidor a disposar d'equips obsolets ha accelerat la demanda de noves unitats. Consells d'ús i manteniment Extracció d'humitat: El valor real de l'aire condicionat a l'àrea de Tarragona no és només baixar la temperatura, sinó reduir l'alta humitat ambiental. Programació eficient: No es recomana deixar l'aparell encès tot el dia si no hi ha ningú a casa; és millor programar-lo una o dues hores abans d'arribar. Manteniment: Es destaca la importància de llegir el manual d'instruccions i fer una neteja periòdica dels filtres per garantir la durabilitat de l'equip. L'expert conclou que, davant la impossibilitat d'instal·lacions immediates, cal planificar amb temps i prioritzar una instal·lació ben feta per sobre de la urgència del moment.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
1h
Informe SOS Racisme i Cooperació Internacional en el Podcast Social
Presentació del Novè Informe de SOS Racisme L'episodi se centra en la intervenció de l'Isabel, portaveu de SOS Racisme, qui detalla les conclusions del seu darrer informe anual. La situació es descriu com a alarmant, assenyalant que la pèrdua de drets democràtics afecta tota la societat, però especialment els col·lectius més vulnerables. Eixos Principals de l'Informe • L'estat del racisme: Es denuncia un augment de la xenofòbia tant a nivell institucional com social, vinculant sovint la immigració amb la delinqüència. • Vulnerabilitat laboral: L'informe subratlla que milers d'immigrants en situació irregular formen una reserva de mà d'obra barata per a l'economia submergida, totalment desproveïda de drets. • Extrema dreta i neonazisme: S'alerta de la proliferació de grups skinheads organitzats a través d'internet, especialment a zones com el Vallès i Sabadell. Polítiques i Legislació "Si els drets en general estan de rebajas, els drets per als immigrants estan en liquidació." Es critica la Llei d'Estrangeria i les reformes del Codi Penal que generen un apartheid jurídic. Tot i això, es mostra una certa esperança amb el canvi de govern estatal per a la possible derogació d'alguns articles inconstitucionals. Iniciatives Local i Esportives per a la Integració Projectes a Vilaseca • L'esport com a eina social: Es presenta el club de beisbol "Los Tigueres de Vilaseca", impulsat per la comunitat dominicana per fomentar la convivència entre immigrants i autòctons. • Cafès Tertúlia: Begoña Álvarez, diputada del PSC, explica la creació d'espais de debat a Vilaseca per tractar la diversitat de les 67 nacionalitats presents al municipi. Cooperació a Nicaragua Es tanca el programa amb l'experiència de SETEM a Managua, detallant el projecte Los Quinchos de suport a joves en risc i les beques universitàries per a estudiants sense recursos.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
57'
Entre Amics: Drets i participació dels immigrants a Catalunya
Debat sobre la integració política i social En aquest episodi del programa Entre Amics, els moderadors i col·laboradors analitzen el paper de la població immigrant, especialment la llatinoamericana, en l'ecosistema polític de Catalunya. Es discuteix la importància de passar de ser simples residents a exercir com a ciutadans de ple dret. La Xarxa Llatina i el paper del PSC Un dels convidats principals, Javier, explica el funcionament de la Xarxa Llatina (Xarxa Llatina), una iniciativa vinculada al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). • L'objectiu no és crear un "gueto" per a immigrants, sinó incentivar la militància activa en les agrupacions territorials del partit. • Es busca que els nouvinguts s'integrin plenament en les estructures de decisió política. • Es destaca la presència de diputats d'origen immigrant com Roberto Labandera o Mohamed Chaib. Cooperació Internacional i Desenvolupament El diàleg també aborda les polítiques de cooperació entre Espanya i Amèrica Llatina: • Es critica el model de cooperació basat en "pedaços" o solucions temporals. • Es defensa una estratègia centrada en el fortaleciment de la societat civil i les institucions locals (municipis). • Es menciona el repte de la distribució de la riquesa en lloc de només la seva generació. "Nosaltres entenem que la cooperació internacional no ha de ser posar pedaços, sinó donar les eines perquè la societat civil surti endavant." Reivindicacions: El dret al vot Un dels punts més rellevants és la reivindicació del dret al vot per als immigrants extracomunitaris. Els interlocutors coincideixen que la integració real passa per la capacitat de triar representants i ser elegits, independentment de la nacionalitat d'origen.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
57'
Inmigració, drets i la lluita de l'Oriana a Entre Amics
L'experiència migratòria de l'Oriana i la seva família El programa d'avui presenta el relat commovedor de l'Oriana, una dona ucraïnesa resident a Vila-seca que ha superat nombroses adversitats des de la seva arribada a Espanya fa cinc anys. Malgrat tenir estudis superiors en medicina, ella i el seu marit van haver d'enfrontar-se a situacions d'extrema precarietat. Dificultats inicials i superació • El seu marit, també metge, va arribar primer i va acabar dormint entre cartrons a Madrid després de ser acomiadat sense previ avís. • Actualment, la situació ha millorat notablement: regenten el bar Las Vegas a Vila-seca i acaben d'adquirir un pis. • L'Oriana destaca l'ajuda desinteressada de famílies locals que els van acollir en els moments més crítics. El conflicte amb l'ambaixada i el dret a estar amb la seva filla El punt central de l'episodi és la denúncia de l'Oriana contra el tracte rebut per l'Ambaixada Espanyola a Ucraïna. "Ens van dir que teníem el dret d'invitar, però que ells tenien el dret de denegar, com una forma de càstig per haver estat irregulars." Punts clau de la denúncia consolar: • Denegació de visats: Malgrat tenir tota la documentació en regla, se li va prohibir a la seva filla de 8 anys visitar Espanya. • Sancions desproporcionades: Un segell de denegació als passaports de la filla i la neboda que els impedeix l'entrada durant 10 anys. • Tracte degradant: Descriuen condicions d'espera inhumanes, amb aglomeracions i falta d'accés a serveis bàsics com l'aigua o el bany. Gastronomia i cultura ucraïnesa L'episodi també dedica un espai a la riquesa cultural d'Ucraïna. L'Oriana explica que el seu bar serveix plats típics per donar a conèixer les seves arrels: • Borscht: Una sopa tradicional de remolatxa. • Vareniki: Empanadilles bullides farcides de formatge i patata. • Platzki: Elaboracions basades en patata ratllada. Finalment, es fa una crida a la participació política, instant tots els ucraïnesos a votar a les eleccions presidencials des del consolat de Barcelona, sense por al seu estatus migratori.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
59'
El Ramadà i l'Islam: una visió espiritual i cultural
Introducció al Ramadà i el calendari lunar L'episodi explora en profunditat el significat del Ramadà, el novè mes del calendari lunar islàmic. En Basir i en Dirar expliquen que aquest mes no és només una tradició, sinó un deure religiós i un dels cinc pilars de l'Islam. • El dejuni es realitza des de l'alba fins al capvespre. • Inclou l'abstinència de menjar, beure i relacions sexuals. • L'important és el dejuni dels sentits: no insultar, no robar i mantenir l'autocontrol. Fonaments i pilars de l'Islam Es discuteixen les bases de la fe musulmana, destacant que l'Islam es considera una continuïtat de les religions monoteistes anteriors. Els convidats subratllen punts clau: • Monoteisme absolut: La paraula Al·là significa simplement Deu en àrab. Rebutgen la idea de figures divines humanitzades. • Absència d'intermediaris: No hi ha sants ni sacerdots que perdonin els pecats; la relació amb Deu és directa. • Els 5 pilars: La fe (Shahada), la pregària (Salah), l'ajuda social (Zakat), el dejuni (Sawm) i el pelegrinatge. "L'Islam és una continuïtat de totes les creences anteriors i reconeix tots els profetes, com Moisès o Jesús." Normes, excepcions i salut El programa aclareix que l'Islam és flexible davant les necessitats físiques. El dejuni està estrictament prohibit per a: 1. Gent gran i malalts. 2. Dones embarassades, amb la menstruació o en període de lactància. 3. Viatgers que facin trajectes llargs. Els nens només comencen a practicar-lo a la pubertat, tot i que sovint ho fan abans com un repte personal per sentir-se adults. La convivència i la Nit del Destí Es destaca la Nit del Destí (Laylat al-Qadr), la més sagrada de l'any, que commemora la primera revelació del Corà. També es reflexiona sobre la hospitalitat àrab i la importància de respectar els morts i el judici final, compartint molts valors ètics amb el cristianisme, malgrat les diferències de forma.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
57'
Entre Amics: Diversitat LGTBI i Experiència Marroquina a Tarragona
Diversitat i Drets: La Nova Associació ACATHI L'episodi d'avui se centra en la presentació d'ACATHI, la primera associació a tot l'Estat espanyol dedicada específicament a la integració d'immigrants homosexuals, bisexuals i transexuals. Reptes de la Doble Discriminació • El col·lectiu s'enfronta a una doble marginació: per la seva condició d'immigrant (racisme i xenofòbia) i per la seva orientació sexual (homofòbia). • Benito, voluntari de l'entitat, destaca la necessitat d'ajudar en tràmits de nacionalitat, convalidació de títols i suport per a persones amb VIH. • Es reivindica que la persecució per orientació sexual sigui motiu explícit d'asil polític, ja que en molts països d'origen està castigada amb la pena de mort. L'Avenç Legislatiu i Social • Es discuteix la nova llei de matrimoni igualitari a Espanya i el dret a l'adopció, superant la visió