Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1849-1872 de 2569

Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
56'
Toc de Castell: Balanç dels Xiquets i Previsió de la Diada
Balanç de la Temporada dels Xiquets de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el tancament de la temporada dels Xiquets de Tarragona (els matalassers). En una entrevista amb el seu cap de colla, Joan Sala, es repassen els moments clau del 2004: • La valoració global és molt positiva, destacant la seguretat en els castells de 8. • La diada a l'Espluga de Francolí va marcar un punt d'inflexió en la mentalitat de la colla. • Es comenta l'espineta clavada amb el 5 de 8 al Concurs de Castells, que va quedar a prop de ser carregat. • Per a la diada de comiat a la Plaça de les Cols, s'anuncia que no es realitzarà el pilar de 5 caminant per falta d'assaig i per protegir la canalla. Actualitat del Concurs de Castells Es recullen les conclusions de la reunió del Patronat del Concurs, on s'ha admès la necessitat de reformar la cita per evitar durades excessives (com les 8 hores d'enguany) i millorar l'organització de cara al 2006. Previsions per a la Diada de Santa Teresa i altres actuacions Es connecta amb diversos caps de colla per analitzar les actuacions del cap de setmana: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Albert Grau explica que buscaran castells de 8 al Vendrell per tancar l'any amb seny després de la caiguda al concurs. • Colla Joves Xiquets de Valls: Francesc Sánchez destaca l'aposta pel 3 de 9 net (sense folre) per a Santa Úrsula, fent-ne un assaig previ al Vendrell. • Nens del Vendrell: El seu cap de colla, Rodri Sánchez, expressa la voluntat de descarregar finalment el carro gros (4 de 8). • Xiquets de Reus: Antoni Cano preveuria repetir l'actuació del concurs per consolidar el seu 4 de 8. • Castellers de Sants i Xics de Granollers: Ambdues colles busquen refermar els seus castells de 8 i, en el cas dels Xics, estrenar la torre de 7. Secció Musical: Toc de Gralla El programa tanca amb una actuació en directe dels grallers dels Xiquets de Tarragona. "Toquen amb canyes de tenora i graies seques, mantenint una execució que prové de la tradició oral dels antics grallers de la ciutat." Interpreten el Toc de Castells amb una sonoritat pròpia i tradicional que els diferencia d'altres formacions actuals.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
56'
Balanç del Concurs de Castells: Model i reptes
Anàlisi del XX Concurs de Castells de Tarragona L'episodi se centra en la reflexió profunda sobre l'esdeveniment casteller més important, celebrat a la Tarragona Arena Plaça, amb un focus especial en la necessitat de reformar el model organizatiu. Problemes de Gestió i Durada L'excessiva durada de la jornada, que es va allargar fins a les vuit hores de rellotge, és el principal punt de discòrdia. Els col·laboradors debaten si això es deu a: • La complexitat de les noves estructures (com el 4 de 9 amb folre i agulla). • Deficiències en la megafonia i la comunicació interna entre el jurat i les colles. • La possible obsolescència del model actual de rondes. Propostes de Millora i Futur Es plantegen diverses solucions per agilitzar l'espectacle sense perdre l'essència de la festa: • professionalització de l'organització: Encarregar la gestió a experts en grans esdeveniments de masses. • Modernització tecnològica: Ús de sistemes de comunicació directa (walkie-talkies o SMS) per substituir els cartells arcaics. • Criteris d'accés: Debat sobre si cal limitar el nombre de colles participants o marcar mínims de nivell més estrictes (com el 3 de 8). Polèmiques sobre les Bases i la Puntuació Es discuteix la controvèrsia entre els castells carregats vs. descarregats. Existeix un corrent d'opinió que demana penalitzar més els intents i els castells que no es completen, posant d'exemple la comparativa entre la Colla Joves de Valls i els Capgrossos de Mataró. "Un castell descarregat, encara que sigui d'un pis inferior, hauria de valer més que un de carregat de gamma superior per premiar l'execució perfecta." El Paper de les Gralles Finalment, es destaca la importància del toc de castells i el compliment de les bases pel que fa a l'entrada a plaça. Es suggereix que les formacions musicals també haurien d'estar sota el focus de la normativa per garantir la tradició i el ritme de l'actuació.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
54'
Balanç de Santa Tecla i el Futur del Model Casteller
Balanç de les Diades de Santa Tecla L'episodi analitza profundament les actuacions castelleres de la Festa Major de Tarragona, destacant el retorn dels castells de nou a la ciutat després d'anys d'absència. S'avalua la feina de les colles locals i convidades en un context marcat per la proximitat del Concurs de Castells. Rendiment de les Colles Grans • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Es destaca la seva gran actuació amb el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, situant-los en la lluita per les primeres posicions del concurs. • Xiquets de Tarragona: Valoració positiva de la seva solidesa, tot i que alguns aficionats esperaven el 5 de 8 ja per Santa Tecla. • Minyons de Terrassa: Elogiats pel seu compromís i qualitat malgrat no participar en el concurs. Decepció a les Colles Petites • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Dificultats per completar el 5 de 7 per manca de camises. • Xiquets del Serrallo: Moment crític per a la colla, que només va poder realitzar castells de sis, obrint un debat sobre la seva participació en el concurs. El Debat del Model Casteller a Tarragona Es planteja una reflexió profunda sobre si el model actual és sostenible i competitiu: • Drets vs. Qualitat: Es discuteix si el fet de ser una colla de la ciutat ha de donar dret automàtic a actuar el dia 23 o si caldrien uns mínims tècnics. • Tercera Diada: Hi ha divisió d'opinions sobre la creació d'una nova diada fixa amb colles de fora per augmentar el nivell casteller de la festa. "Els castells de Tarragona són dels tarragonins, no de les colles castelleres tarragonines; cal decidir quin nivell volem mostrar com a ciutat." Actualitat i Pròximes Cites • Repàs de les previsions per a les actuacions al Prat de Llobregat, Barcelona (La Mercè) i Lleida. • Les colles ultimen els assajos de grans estructures com el 3 de 10 amb folre i manilles de cara a la cita a la Plaça de Toros.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
55'
Especial Santa Tecla i Diada de l'Esperidió
Panorama Casteller de Santa Tecla L'episodi se centra en el tret de sortida de les festes de Santa Tecla a Tarragona, destacant la Diada de l'Esperidió com l'esdeveniment clau del cap de setmana on la Colla Jove Xiquets de Tarragona celebra el seu 25è aniversari. Objectius de les Colles Tarragonines • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han anunciat la intenció de portar a plaça el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Reconeixen haver fet una "frenada" per consolidar estructures i ara se senten madurs per als castells de nou. • Xiquets de Tarragona: El seu cap de colla, Joan Sala, manté un programa conservador però solvent amb el 3 de 8, 4 de 8 i el 2 de 8. L'objectiu és crear una base sòlida per al futur, deixant el 5 de 8 per al proper concurs. • Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Ambdues colles se centren en la gamma de set, destacant els intents de 3 de 7 i 4 de 7, tot i les dificultats de mobilitzar gent als assajos. Colles Convidades i Altres Diades • Minyons de Terrassa: Tornen a Tarragona després de 9 anys amb la intenció de fer un castell de nou i treballar el 4 de 8 amb el pilar. • Colla Joves Xiquets de Valls: Tot i algunes baixes d'última hora, mantenen l'aposta pels castells de nou a la ciutat. • Actuacions a Reus i Sitges: Es detallen els preparatius de la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca, que ja miren de reüll el concurs amb estructures de gamma extra com el 3 de 10 amb folre i manilles. Cultura i Estudi del Fet Casteller • Es presenten les Segones Jornades d'Estudi dels Castells (2 d'octubre), amb ponències sobre identitat social, la realitat de les colles metropolitanes i un debat sobre les lesions i la transparència informativa. • > "La intenció és fer un menú equilibrat per a tots els gustos, amb ponències assequibles sobre el món casteller des d'una vessant acadèmica i social." Actualitat Grallera Josep Maria Salvador repassa la importància de les gralles a la festa, destacant que el 13% dels actes de Santa Tecla compten amb música de gralla, incloent-hi les tradicionals matinades als diferents barris.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
53'
Toc de Castell: Balanç de Sant Fèlix i el Concurs de Castells
Balanç Professional de la Festa Major de Vilafranca L'episodi analitza l'exhibició històrica dels Castellers de Vilafranca, que han completat una setmana gairebé perfecta amb sis castells de gama extra. Joan Badell destaca que aquest èxit és fruit d'una preparació intensiva a l'assaig, tot i la lleugera davallada en la mobilització de personal comparat amb anys anteriors. Construccions més destacades: • 2 de 8 net (Torre de 8): La gran joia carregada a plaça que planteja el repte del 2 de 9. • 4 de 9 amb folre i l'agulla: Descarregat per Sant Ramon. • Construccions de gama alta: Ús de folres, manilles i estructures netes que demostren un repertori ampli. Preparatius per al Concurs de Castells de Tarragona El programa se centra en la gala de sorteig de l'ordre d'actuació al Teatre Metropol. Sergi Puig, president del certamen, explica que la ubicació a la plaça no és només estètica, sinó que influeix el sol, l'ombra i l'estratègia segons el que facin els rivals. "Aquest any, la torre de 8 neta serà un castell decisiu per guanyar el concurs, segurament més que el 3 de 10." Actualitat de les Colles i Projectes Culturals Previsions del cap de setmana: • Xiquets de Tarragona: Volen consolidar els castells de vuit a Torredembarra. • Colla Vella: Planteja una actuació de tràmit pensant ja en el concurs. • Colla Jove de Tarragona: Anuncia l'objectiu de recuperar els galons de nou el proper 19 de setembre amb el 4 de 9 amb folre. Museu Casteller de Valls: Es discuteix el retard en el projecte del museu a causa del canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i la proposta de rebatejar-lo com a Centre d'Interpretació Casteller per donar-li un caire més actiu.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
51'
Toc de Castell: Prèvia de Sant Fèlix i Actualitat Castellera
La Diada de Sant Fèlix a Vilafranca L'episodi d'avui se centra quasi exclusivament en l'anomenada "Final Four" del món casteller: la diada de Sant Fèlix. Es descriu com una edició especialment oberta on, tot i que no és un concurs amb punts, la competitivitat és màxima. Entrevistes als Caps de Colla El programa compta amb la participació dels líders de les quatre colles que actuaran a la plaça de la Vila: • Minyons de Terrassa (Jordi Caus): Després de tornar de vacances, aposten per una actuació sòlida amb el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Caus admet certa insatisfacció per no haver pogut portar un castell de gama extra superior a causa dels assajos recents. • Colla Vella dels Xiquets de Valls (Javi Pons): Arriben amb dubtes per una temporada marcada per les lesions de castellers clau. Tot i això, no descarten el 5 de 9 amb folre si les primeres rondes de castells de nou van bé. • Colla Joves dels Xiquets de Valls (Francesc Sánchez): L'objectiu principal és descarregar els dos castells de nou en una mateixa diada (3 de 9 i 4 de 9) i tancar amb el 4 de 8 amb l'agulla. • Castellers de Vilafranca (Lluís Esclassans): Els amfitrions es mostren molt ambiciosos. Tenen en cartera el 4 de 9 amb l'agulla, el 5 de 9 amb folre, el pilar de 8 amb folre i manilles i la gran incògnita de la torre de 8 neta. "Sant Fèlix, tot i que no hi ha punts, sempre té un guanyador." Memòria i Cultura a la Plaça més Castellera Literatura i Història El periodista Pep Ribes presenta el seu nou llibre sobre la història de la plaça de la Vila de Vilafranca. El recull inclou: • Més de 150 anys de cronologia castellera. • Documentació fotogràfica de més de 40 colles diferents. • Una anàlisi de per què se l'anomena la plaça més castellera del món. Món Falconer i Música • Falcons de Vilafranca: L'Oriol Orina explica les figures més emblemàtiques com l'escala o la pira, i les diferències tècniques i estètiques respecte als castells. • A Toc de Gralla: En Josep Maria Salvador destaca la importància de la música durant la festa major, presentant unes variacions del Toc de Castells interpretades per la Colla de Mar.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
54'
Anàlisi de Sant Magí i reptes cap a Sant Fèlix i el Concurs
Balanç de la Diada de Sant Magí L'edició d'enguany de Sant Magí a la plaça de les Cols s'ha tancat amb una valoració molt positiva per la seva agilitat, ritme i absència de caigudes. Els experts destaquen que les colles han estat realistes amb els seus objectius actuals. Actuacions de les colles de Tarragona • Colla Jove i Xiquets de Tarragona: Ambdues van completar el 3 de 8, 4 de 8 i el 2 de 8 amb folre. Es destaca l'execució impecable de la Jove, amb estructures que "demanen un pis més". • Colles petites: Sant Pere i Sant Pau va complir amb castells de set, mentre que el Serrallo va viure una jornada més difícil, tot i descarregar el primer 3 de 7 de l'any. Preparació per a Sant Fèlix i festes majors Les colles grans encaren un cap de setmana decisiu abans de la gran cita del 30 d'agost a Vilafranca. • Castellers de Vilafranca: Treballen intensament el 3 de 10 amb folre i manilles i la torre de nou, amb l'objectiu de portar el màxim nivell a la seva Festa Major. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: El seu objectiu prioritari és la consolidació d'estructures per evitar caigudes, després d'un inici de temporada irregular. • Minyons de Terrassa: Tornen de vacances amb un exigent triple compromís a Sitges, Igualada i Castellbisbal per recuperar les sensacions de l'actuació de tripleta que van fer abans de l'aturada. "El salt del castell de vuit al castell de nou és un pas molt important que requereix no només tècnica, sinó un gran volum de gent i mentalització." Músiques del món casteller: El Toc de Vermut La secció final recorda la importància de la música en la litúrgia castellera: • L'anomenat Toc de Vermut (o marxa de camats) és la tonada alegre que marca el final de l'actuació. • Es destaca la versió dels Grallers de la Colla de Mar de Vilafranca, que realitzen arranjaments corals de peces tradicionals.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
55'
Sant Magí i els reptes de Tarragona al Toc de Castell
Previsions per a la Diada de Sant Magí L'episodi es centra en la històrica diada tarragonina, on les quatre colles locals busquen consolidar-se en una temporada de transició. Els caps de colla expliquen els seus objectius tècnics: • Xiquets de Tarragona: L'objectiu principal és la gamma de 8, amb el 3 de 8 i el 4 de 8 assegurats, i el dubte del 2 de 8 amb folre segons la pinya. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Busquen rodar les estructures de 8 (3de8 i 4de8) i estrenar el 2 de 8 amb folre, amb la mirada posada en els castells de 9 per al setembre. • Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Es debaten entre consolidar els castells de 7 o mantenir-se en la gamma de 6 per falta de camises a la pinya. Debat sobre la Crisi Castellera a Tarragona Es discuteix obertament si la ciutat viu una pèrdua de lideratge respecte a altres places com Vilafranca o Valls: Factors i respostes • Els caps de colla prefereixen parlar de resituació o de cicle natural més que de crisi profunda. • Es destaca la importància de la seguretat i d'avançar pas a pas per evitar caigudes que desanimin la canalla. • Es fa una crida a la premsa i a la ciutadania per potenciar l'arribada de nous castellers als assajos. Actualitat de la Bisbal i el Concurs Es repassa l'agenda del cap de setmana amb la participació dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i la Colla Joves a la Bisbal del Penedès, on es preveuen construccions de gama extra. "Ens hem d'emmotllar a la situació: si no hi ha pinya, farem castells de 6; el més important és mantenir la colla viva." Cultura i Història • Concursos històrics: Reportatge sobre les edicions de 1984 i 1986, marcades pel primer 4 de 9 amb folre carregat per la Colla Jove de Tarragona. • Música: Explicació del Toc del Pilar Caminant, la melodia que marca el ritme del pilar fins al balcó de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
53'
Toc de Castells: Duel a Valls i Actualitat Castellera
Crítica als Mitjans i Actualitat de les Colles L'episodi comença amb una crítica contundent a la cobertura castellera de Televisió de Catalunya, lamentant la falta d'immediatesa i la baixa qualitat dels comentaris en comparació amb mitjans locals. Posteriorment, es repassa l'agenda del cap de setmana amb especial atenció a: • Colla Joves Xiquets de Valls: S'analitza la possibilitat de portar el 4 de 8 amb l'agulla a Llorenç del Penedès. • Nens del Vendrell: La colla busca recuperar el pilar de 6, una estructura que no assoleixen des dels anys 70. • Xiquets de Tarragona i Xicots de Vilafranca: Ambdues colles adeqüen els seus objectius a causa de les baixes per vacances. La Singularitat de Llorenç del Penedès Es presenta el cas de l'agrupació de Llorenç, una formació que només actua una vegada a l'any per la Festa Major. • Es caracteritzen per no portar camisa, sinó un mocador que canvia de color cada any. • Els seus membres solen provenir d'altres colles o dels Falcons, i busquen principalment la participació popular amb castells de 6. Anàlisi del Firagost: El Duel de les Colles Vallenques La tertúlia central es focalitza en la diada de Firagost a la plaça del Blat, on la Colla Joves va sortir-ne clarament guanyadora. • Colla Joves: Van descarregar el 3 de 9 amb folre de forma èpica i el 2 de 8 amb folre. Es destaca el seu gran moment moral. • Colla Vella: Va patir un estat de nervis superior, amb dos intents desmuntats de 4 de 9 amb folre i baixes importants al tronc que van passar factura. Memòria Històrica: El Concurs de 1982 Es recorda l'edició de 1982 del Concurs de Castells de Tarragona, marcada per la polèmica del 4 de 8 amb l'agulla de la Colla Joves. "Quan se van deixar els dosos, el castell estava carregat segons les bases, però el jurat el va desqualificar." Aquest fet va provocar que la Joves abandonés la plaça en senyal de protesta, seguida pels Nens del Vendrell. Cultura Popular i Gralles L'espai final es dedica a la música de gralla amb l'actualitat de les Festes de Sant Roc i la presentació del nou disc del Grup de Grallers de la Tarota de Salou, que celebren 15 anys de trajectòria amb un recull de peces populars i pròpies.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
55'
Toc de Castell: Actualitat, Historia i el Cas Ganxets de Reus
Actualitat Castellera i l'Anàlisi del Cap de Setmana L'episodi d'avui de Toc de Castell ofereix una visió profunda sobre l'estat actual de les colles a les portes de les festes majors de Terrassa i Vic. S'analitzen les expectatives tècniques dels Minyons de Terrassa, que busquen consolidar els seus primers castells de nou de la temporada després d'uns mesos de dificultats en l'assistència als assajos i renovació de la canalla. Principals Previsions de les Colles • Minyons de Terrassa: Objectiu de fer la tripleta (3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8) per recuperar el pols de la temporada. • Capgrossos de Mataró: Intentaran el seu primer 3 de 9 amb folre de l'any al Raval de Montserrat. • Sagals d'Osona: Gran ambició a Vic amb la intenció de descarregar el 2 de 8 amb folre. • Castellers de Vilafranca: Volen estrenar el 4 de 9 amb folre i convertir Vic en plaça de nou. La Polèmica de les Retransmissions a TV3 Un dels punts clau de la tertúlia ha estat l'explicació de Ramon Bach, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, sobre per què Televisió de Catalunya no retransmetrà la diada de Santa Tecla. "S'ha d'escollir entre Santa Tecla i la Mercè pel fet que coincideixen molt en el temps i Televisió de Catalunya ha de quadrar un calendari amb patrocinadors i quotes d'emissió." Bach aclareix que la decisió no és definitiva per a futurs anys i que respon a criteris de logística i de l'interès comercial del programa Dos de Nou. La Curiosa Transformació dels Ganxets de Reus El programa aborda la situació crítica dels Ganxets de Reus, que han decidit aturar l'activitat castellera per convertir-se temporalment en un grup de trabucaires. El president, Carlos Montalà, explica que la manca d'efectius i la pèrdua del local social els han portat a prendre aquesta mesura de seny per evitar riscos a la plaça i intentar captar nova gent mitjançant aquesta nova secció cultural. Història: Els Concursos dels Anys 50 Es dedica un reportatge especial a la recuperació dels concursos de castells a Tarragona entre 1952 i 1956. Es destaquen moments històrics com: • L'empat entre els Nens del Vendrell i la Moixiganga de Valls el 1952. • L'incident de la "copa robada" per un casteller de la Vella de Valls el 1954. • La introducció de les primeres polisses d'assegurances per a castellers el 1956.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
54'
Toc de Castell: Concursos de 1932 i Diada de Sant Joan
Balanç de la Diada de Sant Joan i Novetats Castelleres L'episodi d'avui del Toc de Castell se centra en l'anàlisi de la recent Diada de Sant Joan a Tarragona, marcada per l'absència de castells de vuit per primera vegada en 13 anys. Els tertulians debaten sobre si aquest fet és simptomàtic d'una crisi o simplement una conjuntura de falta d'efectius i problemes amb la canalla. Repàs Històric: Els Concursos de 1932 i 1933 S'inicia una sèrie de reportatges especials per commemorar la 20a edició del Concurs de Castells. En aquest primer capítol es recorden els orígens: • El concurs de 1932: La recuperació de la capitalitat castellera de Tarragona i la polèmica per l'ús de la Plaça de Toros. • La presidència del jurat pel mestre Pau Casals. • El concurs de 1933 i les disputes per les bases que van impedir la participació de la Colla Vella de Valls. Literatura i Periodisme Casteller El periodista Guillem Soleil presenta el llibre Repensar els castells, una recopilació acadèmica que busca analitzar el fet casteller des de les ciències socials i l'antropologia. També s'anuncia un projecte futur sobre la història del periodisme casteller. Actualitat de les Colles • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Preparatius per al seu 25è aniversari amb actes a Cornudella i la Diada de l'Esperidió. • Xiquets de Tarragona: Valoració de la seva actuació a Sant Joan, on van ser l'única colla de la ciutat a descarregar-ho tot. • Colles Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Dificultats per créixer per la falta de camises i la competència amb altres activitats d'oci. "Els castells, al cap i a la fi, no són un hobby; han de competir amb molta oferta cultural i això es nota a les pinyes."
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
54'
Toc de Castell: Actualitat castellera i 25 anys de la Jove
Actualitat Castellera i Sant Fèlix L'episodi d'avui de Toc de Castell se centra en les darreres novetats del món casteller, destacant especialment els canvis organitzatius de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Per primera vegada en moltes temporades, l'ordre d'actuació es decidirà per sorteig, eliminant el privilegi tradicional dels Castellers de Vilafranca de sortir primers. A més, s'exigirà per contracte l'execució de tres castells i un pilar, canviant la dinàmica de rondes per a colles com els Minyons de Terrassa. Previsions per a les Santes a Mataró Castellers de Vilafranca • La colla verda vol portar a plaça el primer gama extra de la temporada: el 2 de 9 amb folre i manilles. • L'objectiu és completar la tripleta de nou amb el 3 de 9 i el 4 de 9 f. Capgrossos de Mataró • Els amfitrions busquen la tripleta màgica (5 de 8, 3 de 9 f i 4 de 9 f). • El cap de colla, Xavi Castellbí, destaca la voluntat de recuperar la confiança amb el 3 de 9 després de l'intent fallit a Terrassa. Altres actuacions destacades • Xiquets de Reus: Tenen com a objectiu principal descarregar el primer 4 de 8 de la temporada al Forja. • Nens del Vendrell: Preparats per intentar el 4 de 8 per la Diada de Santa Anna. Es confirma que actuen sols pel tancament definitiu de la Colla Nova del Vendrell. • Colles de Tarragona: La Jove i els Xiquets de Tarragona preparen el camí cap a Sant Magí amb castells de 7 i 7 i mig, reservant els castells de 8 per a l'agost. 25è Aniversari de la Colla Jove de Tarragona El Sergi Crespo, vocal d'activitats, explica el programa d'actes per celebrar el quart de segle de la colla lila: "Volem que tothom se senti identificat en aquest 25è aniversari, no només la gent de la colla, sinó tota la ciutat." • Actes destacats: Playbacks històrics, una sortida commemorativa a Cornudella i la gran diada del 19 de setembre amb la participació de Minyons i la Joves de Valls. • Productes especials: S'ha creat un gelat de la colla (elaborat per Rafa Olivier) i es prepara un llibre, un DVD i una exposició pel 2005. El Concurs de Castells 2004 Es repassa la llista provisional de les 18 colles que participaran en el proper concurs a la Plaça de Toros. Destaquen les 4 colles de la ciutat i aquelles que han descarregat el 3 de 8. Incertesa sobre la participació dels Bordegassos de Vilanova i la ja coneguda absència dels Minyons de Terrassa. A Toc de Gralla L'espai musical tanca el programa amb la visita dels Grallers dels Xiquets del Serrallo. Interpreten en directe l'havanera El meu avi (adaptada a la gralla) i finalitzen amb el tradicional Toc de Vermut.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
54'
Actualitat Castellera i 25 anys de Minyons
Trobada Castellera: L'Actualitat de la Jornada L'episodi d'avui del programa Toc de Castell de Tarragona Ràdio ofereix un repàs exhaustiu a l'agenda de les colles per al cap de setmana, marcat especialment per la celebració del 25è aniversari dels Minyons de Terrassa. S'analitzen les expectatives tècniques i els objectius de les principals agrupacions del país. Celebració del 25è Aniversari dels Minyons de Terrassa El programa dedica un espai central a la trajectòria dels de la camisa malva. • Entrevista amb Jordi Caus: El cap de colla actual detalla els objectius per a la diada de diumenge, on busquen descarregar el 3 de 8, el 4 de 9 i el 5 de 8. • Actes commemoratius: Es destaca la "foto de família" a la plaça per reunir tots els qui han portat la camisa malva en algun moment. • Visió Històrica: S'entrevisten 8 caps de colla històrics (com per exemple Josep Anton Falcato i Marius Boada) que recorden fites com el primer 4 de 9 net o el 3 de 10 amb folre i manilles. "Continuem mantenint aquell tarannà que ens va fer grans i que va fer que Minyons consolidés una gran colla en una població poc tradicional." Previsions per a les Diades de Valls, Barcelona i Vilafranca • Colla Vella i Colla Joves de Valls: Ambdues coincideixen a Terrassa amb la intenció de rematar la feina pendent de Sant Joan, amb el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre en cartera. • Castellers de Vilafranca: Lluís Esclassans comenta el seu intens calendari amb actuacions a Altafulla i Torre d'en Barra, encarats cap a la gran cita de Sant Fèlix. • Bordegassos de Vilanova: Es confirma que finalment la colla ha decidit participar en el pròxim concurs, una notícia molt esperada pel patronat. Cultura i Mitjans de Comunicació • Revista Castells: El seu director, Eloi Roca, presenta el segon número d'aquesta publicació independent que busca fer pedagogia i oferir informació més enllà de les cròniques immediates. • Crònica del 1970: Reportatge històric sobre el duel mític entre els Nens del Vendrell i l'agrupació de Valls, conegut com la "batalla de Tarragona". • A toc de gralla: Secció dedicada a la música tradicional on es presenta un disc d'homenatge al timbaler Anton el Gràs (el Segal), analitzant les diferències en el so del timbal de llautor.
Arxiu Sonor Programes 2004
8 de febr. del 2004
53'
40è Aniversari del Concurs de Can Jorba i Actualitat Castellera
Resum del Programa L'episodi d'avui se centra en la commemoració del 40è aniversari del primer concurs de Can Jorba a Barcelona, un esdeveniment que va marcar un punt d'inflexió en el món casteller dels anys 60. A més, es repassa l'agenda del cap de setmana amb diverses diades destacades i novetats institucionals. Seccions Principals Commemoració de Can Jorba • Els Castellers de Barcelona organitzen una actuació especial per recordar el concurs de 1964. Tot i que la intenció inicial era reunir les colles originals (Vella de Valls i Nens del Vendrell), finalment actuaran amb Lleida i Cornellà. • L'historiador Pere Ferrando explica la rellevància històrica d'aquests concursos: "Aquests concursos van ajudar molt a reactivar el moment casteller de l'època, que es trobava en una fase de molta apatia." • Es destaca la rivalitat històrica que es va generar i com la victòria de la Colla Vella va esperonar els Nens del Vendrell a recuperar grans construccions. Actualitat i Previsions del Cap de Setmana • Esparreguera: Se celebra la Diada de Festa Major amb els Minyons de Terrassa, Capgrossos de Mataró i la colla local. Els Capgrossos intentaran el primer 5 de 8 de la temporada. • La Granada: Una cita clau on s'espera veure també castells de la gamma alta de vuit per part dels Castellers de Vilafranca i la Colla Joves. • Gimcana Infantil a Vic: Enric Socarrats detalla la tercera edició de la gimcana Viure i Riure, que aplega més de 15 colles i 400 nens per fomentar la convivència entre la canalla. Institucional i Cultura • Nou Speaker del Concurs de Castells: S'anuncia oficialment que el periodista Jordi Jaria serà la veu del pròxim Concurs de Castells de Tarragona, substituint Josep Bargalló. • A toc de gralla: Secció dedicada a la música, explicant les peces de lluïment que es tocaven antigament per captar fons de les autoritats durant les matinades.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
29'
Taller d'interpretació: Narració i poesia dramàtica
Taller d'Interpretació i Lectura en Veu Alta Aquest episodi recull una sessió de treball pràctic on diversos participants practiquen la lectura expressiva i la interpretació teatral de textos literaris i poètics. L'objectiu principal és allunyar-se de la lectura monòtona pròpia dels informatius per dotar el text de vida i intenció. Text del Confessió: La Mort de la Vella La primera part del taller se centra en un relat en primera persona sobre un personatge que confessa haver comès un crim durant la seva pausa d'esmorzar. Els punts clau discutits són: • La manca de remordiment i la fredor del narrador. • La descripció física de la víctima, comparant-la amb la seva pròpia mare per emfatitzar la fragilitat. • Les diferents interpretacions de les reaccions de les companyes de feina després del seu divorci. Crítica Tècnica i Estilística L'instructor i els companys analitzen les diverses lectures, destacant errors comuns: • La tendència a adoptar una cantarella de notícia neutral, la qual cosa resta dramatisme al text. • La importància del ritme i les pauses per transmetre les emocions subjacents. Narrativa Breu i Poesia Social La sessió continua amb la pràctica de diversos textos breus i poemes: • El llorer de la plaça: Un micro-relat sobre un noi trist i la naturalesa, usat per practicar la tendresa en la veu. • El meu germà era aviador: Un poema de caràcter bèl·lic per treballar la sobrietat. • Bertolt Brecht: Es realitza un exercici intensiu amb el poema General, el teu tanc és un vehicle poderós, explorant diverses veus (militant, filòsof, fred) per subratllar la crítica a la guerra i el poder del pensament humà. "General, l'home és molt útil. Pot volar i pot matar. Però té un defecte: pot pensar."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
20'
Taller d'interpretació: Tècniques de lectura i dicció
Taller pràctic d'interpretació i lectura oral Aquest segment presenta un exercici pràctic on s'analitza com la tècnica de lectura influeix en la comunicació. L'objectiu principal és aprendre a desenganxar-se del text per evitar una reproducció monòtona o purament mecànica. Conceptes clau de la interpretació Durant la sessió, s'aborden diversos elements fonamentals per a qualsevol professional que hagi de parlar en públic o interpretar textos: Control de paràmetres físics: Es treballa la relació entre la velocitat, el volum (fort/fluix) i l'entonació. L'error comú és augmentar el volum quan es vol anar més ràpid per pura espontaneïtat. Lectura vs. Comunicació: Es busca que l'oient no noti que s'està llegint, transformant la lectura en una explicació directa i natural. Memòria i intenció: Es practiquen diferents registres sobre una mateixa notícia política sobre la capitalitat de Tarragona i Reus, provant matisos com la sorpresa, el mode informatiu o l'enuig. L'objectiu de l'entrenament "Es tracta de saber controlar certs factors, és a dir, de no deixar-se portar estrictament per l'espontaneïtat." L'exercici conclou que la naturalitat no és fruit de l'atzar, sinó d'un entrenament conscient que permet separar l'acció de llegir de l'acció d'expressar, evitant els vicis de la gent del carrer que confon "parlar millor" amb simplement "parlar més fort".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
55'
Taller de fonètica: El control de la sibilant i el micròfon
Tècniques per al control de la 'S' en ràdio El podcast se centra en un taller pràctic de fonètica aplicada a la locució, concretament en com gestionar el so de la lletra S (sibilant) per evitar que resulti molesta o estrident a través del micròfon. L'exercici de "matar les S" L'instructor ensenya diversos mètodes per reduir l'impacte acústic de la 'S': • L'adaptació acústica: Utilitzar el micròfon i els auriculars per escoltar-se a un volum elevat. Això permet al locutor identificar quan la seva 'S' és massa aguda o "peta". • La correcció de la pressió d'aire: Es busca reduir la intensitat de l'aire expulsat sense baixar el volum de la veu general. • Posició de la llengua: Es debat la diferència entre fer la 'S' a la part inferior o superior de la boca. L'instructor suggereix que la posició ideal és a dalt, prop d'on es pronuncia la 'R' o la 'L'. Diagnòstic i entrenament Els interlocutors fan proves amb frases complexes com la de la "senyora Sots i la senyora Sánchez" per observar defectes comuns: • El xiulet: Un component agut que apareix sovint en vocals tancades com la 'u' o la 'i'. • L'espontaneïtat: Es constata que és més fàcil controlar el so durant una lectura pausada que en la parla improvisada. "L'única correcció possible és l'adaptació acústica. Ens hem de posar la boca a l'orella a través del micròfon per sentir què molesta." Altres aspectes de la locució • Respiració: Es comenta breument com evitar els sorolls de respiració (rebufs) davant del micro. • Fisonomia: Es discuteix com la forma del paladar o la dentadura de cada persona influeix en el seu timbre particular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
47'
Tècniques de locució i expressivitat oral a Tarragona Ràdio
Exploració de la veu i la interpretació L'episodi se centra en diversos exercicis pràctics de locució radiofònica i interpretació de textos, realitzats a l'Estudi número 2 de Tarragona Ràdio. Els participants exploren com transmetre emocions a través de la veu, la importància de la vocalització i el ritme narratiu. Exercicis d'entonació i numeració • Enumeració sostinguda: Es realitza un exercici de comptar números de manera seqüencial per treballar el control de la respiració i la claredat en el parlar. • Expressió emocional: Els locutors proven de llegir xifres sota diferents estats anímics, com la tristor, per analitzar com l'emoció modifica la percepció del missatge. L'anècdota de l'estudi i la comunicació espontània Es parla de la història de l'estudi burger o búnquer de l'emissora, destacant les seves característiques tècniques i el seu ambient particular. També es discuteix el fenomen del riure espontani durant els directes: "No em costa gens riure, recordes aquell dia que a mig de l'informatiu ens va agafar un atac de riure?" Narració de contes i poesia L'última part de l'episodi es dedica a la lectura interpretada de diversos relats breus i poemes: • El llorer de la plaça: Es fan múltiples preses per trobar el "ganxo" narratiu necessari per captivar l'oient. • La Marina i el Nespré: Un conte infantil que serveix per practicar la narració propera i el canvi de personatges. • Poesia social: Lectura de textos de Bertolt Brecht, com el famós poema del general i el tanc, centrat en la capacitat de l'home per pensar com el seu únic defecte davant la maquinària de guerra.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
29'
Jornades de Sortides Professionals en Dret a la URV
Les Quartes Jornades d'Exalumnes de Dret Aquest episodi se centra en la celebració de la quarta edició de les jornades sobre sortides professionals organitzades per l'Associació d'Exalumnes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els convidats, Sergio Nassarre, Maria Estela Ribas i Francesc García, expliquen les diverses opcions laborals per als llicenciats en dret. L'Associació d'Exalumnes i la Facultat • L'associació va néixer l'any 1996 amb la primera promoció i actualment compta amb 237 socis. • La facultat no només imparteix dret, sinó que engloba també relacions laborals, ciències del treball i treball social. • Es destaca la importància de crear xarxa entre antics alumnes i estudiants actuals per oferir una visió propera i realista del món laboral. El Ventall de Sortides Professionals S'analitzen les opcions més enllà de l'advocacia tradicional: • Oposicions d'alt nivell: Registres de la propietat, notaries i judicatura. Es remarca que són camins durs que requereixen entre 5 i 12 anys d'estudi constant. • Sector públic i privat: Des d'advocats d'empresa fins a funcionaris de l'administració local o estatal. • Figures clau: Es reivindica la figura del procurador i la tasca als cossos de seguretat, incloent l'assessoria jurídica de l'exèrcit. • Àmbit internacional: Es fomenta la sortida cap a la Unió Europea, destacant que la formació jurídica a casa nostra està molt ben valorada a l'estranger. "Ens falta potser una mica d'eficàcia en el treball i planificació, però el mecanisme i l'educació que hem rebut aquí és excel·lent comparat amb Europa." Reptes de la Professió i Formació • Hiperregulació: Es discuteix l'excessiva producció de lleis i el procés de codificació del Codi Civil de Catalunya. • Especialització: En ciutats com Tarragona, l'especialització (civil, penal, financer) és ja una necessitat per sobre de l'advocat "tot terreny". • Perfil de l'estudiant: S'observa una manca de motivació i feedback en els alumnes de primer curs, contrastant amb la bona preparació tècnica que assoleixen en acabar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
18'
Exploració dels serveis i la web de la Universitat Rovira i Virgili
Guia de serveis digitals i recursos de la URV En aquesta sessió es analitza en profunditat el portal oficial de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant-ne la facilitat d'ús i la gran quantitat d'informació estructurada per a la comunitat universitària. Canals d'accés i estructura del portal L'accés principal es realitza mitjançant l'adreça www.urv.es, amb un disseny corporatiu identificable pels seus colors granats. La web s'organitza en sis grans àrees: Formació acadèmica, Recerca, Vida a la URV, Notícies, Biblioteca i la institució en si. Recursos per l'alumnat i futurs estudiants Informació d'accés: Detalls sobre les PAU, proves per a majors de 25 anys i diverses vies d'entrada. Gestió acadèmica: Consulta d'horaris, departaments i guies d'assignatures. Destaca el sistema d'automatrícula online, que facilita el procés d'inscripció anual. Biblioteca i recursos digitals: Accés al catàleg bibliogràfic de tota la xarxa d'universitats de Catalunya. Possibilitat de fer renovacions i reserves de llibres de manera electrònica. Consulta de revistes digitals i bases de dades especialitzades. Vida Universitària i Serveis de Suport Borsa d'habitatge i treball: Eines per trobar allotjament i ofertes laborals, tant per a titulats com per a estudiants en actiu. Beques i ajuts: Informació sobre beques del ministeri i beques de col·laboració (biblioteques, informàtica), que permeten als alumnes formar-se mentre treballen a la universitat. Activitats extraacadèmiques: Oferta cultural i esportiva, incloent la coral, l'aula de teatre, cinema i esports al pavelló Sant Jordi. Crítica a l'accessibilitat "No és suficient tenir una web molt ben feta i intuïtiva si després l'accessibilitat física als ordinadors a les facultats és reduïda o amb horaris limitats." Es tanca la conversa ressaltant la necessitat de millorar el nombre de terminals disponibles per als alumnes que no disposen d'equip propi per aprofitar al màxim aquests recursos digitals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Balanç de la Sindicatura de Greuges a la URV amb Isabel Baixeres
Balanç de cinc anys a la Sindicatura de Greuges Isabel Baixeres, després de tancar la seva etapa de cinc anys com a síndica de greuges a la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre la importància d'aquesta figura d'arbitratge i mediació. El relleu l'agafa l'advocat Francisco Zapater. La figura del Síndic: Origen i Autoritat • El terme té un origen medieval (Consell de Cent) i equival a la figura internacional de l'ombudsman. • El seu objectiu principal és la defensa dels drets fonamentals i estatutaris de la comunitat universitària. • No posseeix poder executiu, sinó autoritat atorgada per una designació democràtica del Claustre (majoría de 3/5 partsX). Tipologia de queixes i usuaris • Estudiants: Són el col·lectiu que més consulta, especialment per qüestions d'avaluació, matrícules i beques. • Professors: Presenten temes complexos de relacions personals, propietat de la recerca i mediació professional. • PAS (Personal d'Administració i Serveis): Tot i que hi acudeixen menys (sovint usen vies sindicals), són claus per resoldre els expedients. "No s'ha de fer una valoració prèvia de si un problema és important o una tonteria; si per a la persona que ve ho és, cal escoltar-la i tractar-la en sèrio." Procediments i resolució de conflictes • La sindicatura es defineix per la confidencialitat absoluta i la manca de burocràcia. • Les actuacions se centren en la mediació i la prevenció, cercant que les solucions neixin del consens i no d'imposicions externes. • En l'àmbit acadèmic, el síndic respecta la llibertat de càtedra, intervenint només si s'han vulnerat els procediments d'avaluació establerts. Evolució de la Universitat Baixeres destaca que en aquests cinc anys s'ha reduït el dèficit d'informació gràcies a la digitalització. Defineix la URV com una universitat de mida mitjana on és fàcil resoldre problemes interns de manera humana i propera.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
22'
I Fòrum Ocupacional de la Universitat Rovira i Virgili
Crònica de la primera fira de l'ocupació a la URV L'episodi recull la cobertura en directe de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio al campus de Sescelades, on se celebra la primera edició del Fòrum Ocupacional. La reportera Sílvia Garcia entrevista diversos responsables d'empreses i estudiants per copsar l'ambient d'aquesta jornada dedicada a la inserció laboral. Empreses i perfils demandats Durant el recorregut per la fira, es destaquen diferents sectors interessats en el talent universitari: Grup Sagessa: Centrat en l'assistència sanitària i social, busquen des de metges fins a enginyers informàtics per a la gestió de centres. Grup Codorniu: Tot i ser una empresa de vins i caves, cerquen perfils variats com enginyers electrònics, economistes i publicistes. Futura Systems: Empresa italiana ubicada a Rodonyà que aposta fortament pel sistema de beques per a joves graduats en química o enginyeria. Dow Chemical: Posen èmfasi en la importància de la mobilitat internacional i el domini de l'anglès, oferint pràctiques a l'estranger. CEРTA i Caixa Tarragona: Entitats locals que faciliten l'accés a borses de treball i assessoren els estudiants sobre els processos de selecció. L'experiència dels estudiants Els alumnes valoren molt positivament la iniciativa, destacant la facilitat de poder entregar el currículum directament en mà i conèixer de primera mà què busquen les grans empreses del territori. Es recullen testimonis d'estudiants d'enginyeria i psicologia que veuen en aquesta fira una sortida professional real. "És una oportunitat per donar esperances als alumnes: jo vaig començar de becari i ara sóc responsable de laboratori." Èxit d'organització Tant organitzadors com participants coincideixen que, tot i ser el primer any, l'afluència ha estat massiva (amb centenars de currículums recollits per estand) i l'organització de la Universitat Rovira i Virgili ha estat excel·lent.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
27'
Explorant la Setmana de la Ciència 2004 a la URV
Descripció de l'Esdeveniment Aquest episodi ens transporta al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, on la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebra la Setmana de la Ciència. A través d'una unitat mòbil, es realitza un recorregut interactiu pels diferents estands de les facultats, destacant la importància d'apropar la recerca científica a la ciutadania de manera pràctica i entenedora. Seccions i Temes Principals Química i Vida Quotidiana • S'explica que la química no és només laboratori o indústria, sinó que és present a la cuina i als productes de neteja. • Es realitzen experiments amb polímers (com els dels bolquers) i tallers d'aromes per identificar fragàncies quotidianes. Bioquímica i Biotecnologia • Estan especialment enfocats a alumnes de batxillerat per treballar la seqüenciació de l'ADN. • Ofereixen visualització de mostres amb microscopis i anàlisis de paràmetres bioquímics com la glucosa. Salut Mediambiental i Residus • Un taller sensorial on els participants, amb els ulls tapats, han d'identificar objectes per conscienciar-se sobre la gestió de residus i el reciclatge. • Es discuteixen temes com la incineració, les dioxines i la toxicitat de components electrònics. Prehistòria i Arqueologia • Presentació d'una taula d'excavació on s'ensenya la metodologia científica per recuperar peces arqueològiques. • Taller de pintures rupestres utilitzant pigments d'òxid de ferro per recrear l'art prehistòric. Aviació i Simulació de Vol • El CESDA ofereix un simulador de vol per experimentar les tasques d'un pilot professional. • Els visitants aprenen nocions bàsiques d'enlairament, l'ús de l'altímetre i la navegació per GPS. Primers Auxilis i Infermeria • L'Escola d'Infermeria realitza demostracions pràctiques de Reanimació Cardiopulmonar (RCP). "L'aprenentatge de la RCP bàsica és una cosa que tota la població hauria de tenir per poder salvar vides." Impacte Social L'esdeveniment destaca pel seu caràcter interactiu, rebent tant visites d'instituts pel matí com de famílies per la tarda, fomentant les vocacions científiques i la curiositat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Màster en Gestió i Difusió de fons Arxivístiques a la URV
Introducció al Món de l'Arxivística Moderna En aquesta sessió es discuteix la complexitat i la importància de la gestió documental a través del nou Màster en gestió i difusió de fons arxivístiques i documentals de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els experts Montserrat Sanmartí i Daniel Pinyol desmitifiquen la figura de l'arxiver, allunyant-la de la imatge d'una persona tancada entre pergamins antics per apropar-la a la realitat de l'era digital. Conceptes Clau i Tipologia de Documents • Fons Arxivístics: No es limiten a documents històrics; inclouen documentació administrativa contemporània, fons d'empreses i institucions. • Suports Variats: A banda del paper, es gestionen fons orals (història oral), audiovisuals, cartogràfics i fins i tot discos de vinil. • Catalogació Internacional: L'ús d'estàndards per garantir que la informació sigui recuperable des de qualsevol part del món. "L'arxiu per molt ben organitzat que estigui, si no el posem a l'abast del públic, no serveix absolutament de res." Gestió, Difusió i Formació L'episodi detalla com el màster s'estructura en diversos mòduls que abasten des de la introducció teòrica fins a aspectes pràctics com la informàtica aplicada. Es destaca que la difusió és tan crucial com la gestió; posar exemples com l'exhibició de documents al carrer per apropar la història a la ciutadania. L'Avaluació i l'Expurgació de Documents Un dels punts més rellevants és la gestió de l'espai i el pes als arxius. No tot es pot guardar per sempre: • S'apliquen tècniques d'esporga (eliminació legal de documents duplicats o sense valor històric). • Existeixen comissions d'experts (historiadors, advocats) que determinen què es pot destruir. • Es recorda que elements com grapes o clips s'han de treure per evitar el deteriorament del paper. Arxius a Tarragona i Patrimoni Familiar Es fa un repàs als arxius de la demarcació, destacant l'Arxiu del Port de Tarragona, el de la Diputació i l'Església. Es menciona la Butlla de restauració de la seu metropolitana (1091) com un dels tresors documentals de la ciutat. Finalment, es fa una crida als ciutadans per a la donació o dipòsit de documentació familiar (cartes, fotos, vídeos) per evitar la seva pèrdua i ajudar a construir la "petita història" de la societat.