Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1969-1992 de 2569
  • La Canonja inicia el procés de segregació de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    La Canonja inicia el procés de segregació de Tarragona

    Un pas històric cap a la municipalitat L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, valora com a històrica la decisió de l'Ajuntament de Tarragona d'aprovar per unanimitat l'inici del procés de segregació d'aquest nucli. Segons Muñoz, comptar amb la complicitat de la capital és fonamental perquè el camí sigui més planer davant la resta d'administracions. Passos immediats i tràmits complexos El procés que s'obre és complex i es preveu llarg a causa de la normativa vigent. Les accions següents inclouen: Ple extraordinari a la Canonja el mes de maig per aprovar formalment l'inici del procés. Elaboració d'una memòria detallada que delimiti el terme, els habitants, els ingressos i el pla de viabilitat del futur municipi. Negociacions amb la Generalitat de Catalunya per buscar una interpretació favorable de la llei. L'aspiració al territori històric Un dels punts clau de la negociació serà la delimitació del terme municipal. La Canonja aspira a recuperar la situació prèvia a l'1 de gener de 1965: Això inclouria, en teoria, el barri de Bona Vista i els terrenys ocupats pel polígon petroquímic. L'alcalde aposta per aplicar "solucions imaginatives" i mecanismes de mancomunació de serveis per no bloquejar la negociació. Es mantindrà un criteri de discreció i prudència en les converses directes amb l'Ajuntament de Tarragona per evitar interferències mediàtiques. "No es tracta de crear un nou municipi, sinó de restituir la història abans del 1965." El paper de la Generalitat Malgrat que la legislació actual no afavoreix la creació de nous municipis, Muñoz confia a trobar una excepcionalitat en el cas canongí. Ja s'han iniciat els contactes amb la Direcció General d'Administració Local i es buscaran complicitats al més alt nivell del govern català per resoldre un greuge que dura més de 40 anys.

  • Entrevista a Josep Bargalló: Balanç del primer govern tripartit - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    22'

    Entrevista a Josep Bargalló: Balanç del primer govern tripartit

    Balanç del Govern de la Generalitat i Relació amb l'Estat Josep Bargalló, Conseller en Cap, analitza els primers quatre mesos del govern tripartit. Destaca que, mentre l'Estat es reserva les decisions de gran impacte mediàtic i gestos simbòlics (com la retirada de tropes d'Iraq), la Generalitat gestiona el dia a dia, una tasca més dura i amb canvis a llarg termini. Relacions Polítiques i Model de Finançament Canvi a Madrid: Es ressalta el pas endavant que suposa la interlocució amb el govern del PSOE davant la manca de diàleg de l'etapa anterior del PP. Lleialtat institucional: Se subratlla que el diàleg és la base de la democràcia, tot i que no sempre hi hagi acords. Finançament: Es considera imprescindible negociar un nou model de finançament durant aquesta legislatura per garantir la viabilitat de serveis com la sanitat. "L'estat fa gestos i nosaltres fem feina genèricament, i això és difícil de comparar." Projectes i Infraestructures al Camp de Tarragona Justícia i Equipaments Presons: Es reconeix la massificació de la presó de Tarragona i la necessitat d'un nou centre, tot i que encara no s'ha iniciat el debat territorial sobre la seva ubicació. Administració: L'objectiu és centralitzar totes les oficines de la Generalitat a Tarragona en un únic edifici per millorar l'eficiència i el servei al ciutadà. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es descarta la solució dels Caputxins i es proposa un treball conjunt amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) al campus de Sescelades. Urbanisme i Litoral N-340 i Variant: Bargalló proposa revisar el projecte de Foment per evitar el trinxament del territori, suggerint l'ampliació de l'autopista existent com a autovia gratuïta. Protecció del litoral: El govern vetllarà per la preservació de la desembocadura del riu Gaià davant de projectes urbanístics. Segregació de la Canonja: Es veu com una reparació històrica d'una injustícia del franquisme, mostrant voluntat de diàleg entre els ajuntaments implicats.

  • Interculturalitat, Diversitat i Gestió de la Immigració - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    24'

    Interculturalitat, Diversitat i Gestió de la Immigració

    Introducció a la Recerca en Immigració L'episodi comença amb la presentació de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret, qui descriu la trajectòria del seu grup de recerca a la Universitat de València. Aquest grup ha evolucionat des de l'estudi de mesures contra el racisme i la xenofòbia cap a un enfocament multidisciplinari que inclou sociologia, dret i treball social, col·laborant estretament amb la Universitat Rovira i Virgili. Conceptes Fonamentals: Diversitat vs. Convivència Es defineix la diversitat cultural no com un projecte, sinó com un fet social preexistent. • La diversitat és natural en qualsevol societat, fins i tot abans de la immigració actual. • Historisament, l'Estat ha gestionat aquesta diversitat intentant ocultar-la o fer-la desaparèixer (per exemple, el model monolític de 1492). • Existeix una distinció clau entre multiculturalitat (fet) i interculturalitat (projecte polític de gestió). El Paper del Dret i les Institucions L'entrevistat subratlla que el dret és una condició necessària però insuficient per a la convivència. La gestió real depèn de factors que van més enllà de la legislació: L'escola: Com a motor d'integració i aprenentatge compartit. Els mitjans de comunicació: Responsables de la narrativa pública sobre l'altre. "Sense uns criteris jurídics que apostin pel valor de la diversitat, no es poden gestionar els conflictes inevitables que genera la pluralitat." Anàlisi dels Conflictes Quotidians Es discuteixen temes polèmics com l'ús del vel o la instal·lació de centres de culte. Javier de Lucas demana desdramatitzar aquests conflictes: • Cal diferenciar entre el mocador capil·lar i el burka (que sí que pot plantejar problemes d'identificació). • Molts conflictes són en realitat problemes propis de la societat receptora que no han estat resolts prèviament. • El dret ha de jutjar comportaments concrets, no identitats ni cultures senceres. Racisme Institucional i Políticament Correcte Es critica el concepte d'integració com un procés unilateral i es denuncia el racisme institucional. Segons l'expert, certs missatges oficials (com els de la Fiscalia o certs operatius policials) vinculen directament nacionalitats amb criminalitat, fomentant el prejudici en la ciutadania. També adverteix que el llenguatge políticament correcte sovint serveix de coartada per amagar pràctiques socials excloents.

  • Entrevista al Dr. Soler Poblet: El futur del Col·legi de Metges - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    27'

    Entrevista al Dr. Soler Poblet: El futur del Col·legi de Metges

    Context Electoral i Polèmica L'episodi comença amb una anàlisi del procés electoral al Col·legi de Metges de Tarragona. El Dr. Soler Poblet descriu la campanya com a inversemblant i lamentable a causa de les desqualificacions rebudes per part de l'altra candidatura. • Es produeix l'exclusió inicial de la llista del Dr. Vizcarro per defectes en les signatures, considerats un acte de falta d'ètica professional. • Malgrat ser declarats electes inicialment, la candidatura de Soler Poblet va demanar repetir el procés per fomentar la transparència. • L'alta abstenció (73%) s'atribueix a la desmobilització causada per la duresa de la polèmica. "Cada vegada que un metge signa un document, el que està fent és pràcticament un acte notarial." Reivindicacions de la Professió Mèdica El nou president posa l'accent en la necessitat crítica de millorar la inversió en sanitat. Espanya i Catalunya es troben a la cua d'Europa en percentatge del PIB destinat al sistema sanitari. Formació i Sistema MIR L'entrevista aborda les deficiències del sistema de formació actual: • Reivindicació que la formació continuada sigui finançada i realitzada dins l'horari laboral. • Crítica al sistema MIR: es proposa l'accés directe a l'especialitat per a tots els llicenciats i la creació de places en propietat en finalitzar la formació. • Preocupació per la lliure circulació de professionals a la UE i el control de la qualitat de la formació dels metges vinguts de l'est. El Metge i la Societat Es debat la percepció social de la professió. El Dr. Soler Poblet destaca que l'alta satisfacció dels usuaris es deu a l'esforç personal dels metges i no als recursos de l'administració. • Ètica i Deontologia: Es subratlla la importància de la nova Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) que fa obligatori el compliment del codi ètic. • Relació metge-pacient: Es demana respecte i comprensió cap a la figura del metge, recordant que la medicina no és una ciència infal·lible i que el professional s'equivoca com qualsevol humà. • La nova Junta es presenta com un equip amb representació territorial absoluta per a totes les comarques de Tarragona.

  • La 14a Bicicletada Popular de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    12'

    La 14a Bicicletada Popular de Tarragona

    Presentació de l'esdeveniment Aquest diumenge 9 de maig, Tarragona celebra la 14a Bicicletada Popular, una iniciativa del Patronat Municipal d'Esports amb el patrocini fonamental de Parc Central i Eroski. L'esdeveniment es defineix com una experiència insòlita que permet als ciutadans pedalar amb llibertat absoluta pels carrers de la ciutat, sense les restriccions del trànsit habitual. Caràcter de la prova i inscripcions Els organitzadors subratllen que no es tracta d'una competició, sinó d'una passejada festiva familiar. Els punts clau sobre la participació són: Inscripció obligatòria: És essencial per motius de seguretat i assegurança. Es pot fer a Parc Central de 10h a 22h. Participació massiva: Ja hi ha més de 2.000 inscrits i s'espera arribar a milers de persones. Perfil dels participants: Obert a totes les edats, des de nens petits fins a gent gran, incloent-hi bicicletes adaptades i tàndems. "Aquí se viene a participar i a divertir-se, no a ganar ningún campeonato... els ciutadans són en aquell moment els més importants." Recorregut i Logística El circuit té una distància d'uns 18 quilòmetres. La sortida serà a les 10:00h des de l'avinguda Vidal i Barraquer. L'itinerari inclou zones emblemàtiques com el Serrallo, el Pont Mòbil, l'escullera, el Far de la Banya, la platja del Miracle i la Via Augusta. Per garantir el bon funcionament, l'organització disposa de: * Voluntaris i Club Ciclista: Per controlar el ritme i ajudar en cas de problemes mecànics. * Cotxe escombra: Per recollir aquells que no puguin completar el recorregut. * Seguretat: Es recomana l'ús del casc, roba còmoda i mantenir-se dins els espais marcats. Premis i cloenda En finalitzar el recorregut, es lliurarà una bossa d'avituallament i es realitzaran diversos sortejos entre els inscrits amb premis com bicicletes, consoles PlayStation, Game Boys i material esportiu, a més de 400 premis directes dins les bosses.

  • La Fira d'Abril a Bonavista: Tradició i Gastronomia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    La Fira d'Abril a Bonavista: Tradició i Gastronomia a Tarragona

    La Fira d'Abril a Tarragona: Un tros d'Andalusia al barri de Bonavista Aquest cap de setmana, el barri de Bonavista a Tarragona es converteix en l'epicentre de la cultura andalusa amb la celebració de la seva tradicional Fira d'Abril. Ubicada a l'esplanada del mercat setmanal, la fira compta amb un espai de 2.400 metres quadrats dedicat a les casetes i més de 7.000 metres quadrats destinats a atraccions infantils. Organització i Participants La present edició reuneix un total de 8 casetes de diverses entitats, incloent-hi: * L'Associació de Veïns de Bonavista i la Casa d'Andalusia de Tarragona. * Partits polítics com Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes. * Noves incorporacions com el sindicat UGT i l'associació flamenca de Reus. Gastronomia i Cultura L'oferta gastronòmica és un dels pilars de l'esdeveniment, permetent als visitants degustar: * Productes típics: pescadito frito, pernil, formatge mantxec i truites. * Begudes tradicionals: el vi de manzanilla i el popular rebujito (mix de manzanilla i refresc). * Novetats curioses: el caldo de puchero amb menta, ideal per recuperar forces durant la matinada. Espectacles i Vida Nocturna La fira és, per sobre de tot, un lloc de trobada i germanor on la música no s'atura: "La fira és un espai d'encontre on la gent es reuneix per parlar, veure les amistats i estar una estona agradable veient actuacions flamenques." L'ambient més dinàmic s'espera a partir de les 22:00 hores, allargant-se fins a les 03:00 de la matinada. Entre les actuacions destaquen el coro rociero de la Casa d'Andalusia (format per 25 veus i guitarristes) i diversos grups de ball flamenc com la Torre del Oro.

  • 26a edició del Premi Dow: Talent i col·laboració URV-Dow - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    20'

    26a edició del Premi Dow: Talent i col·laboració URV-Dow

    El guardó i la trajectòria L'episodi se centra en el Premi Dow, un guardó amb 26 anys d'història organitzat per la multinacional Dow Chemical en col·laboració amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest premi no només busca l'excel·lència acadèmica, sinó que se centra a identificar futurs líders que encaixin amb la cultura de la companyia. Criteris de selecció i guanyador El Pitu Boronat, de Dow Chemical, destaca que el premi avalua competències transversals més enllà de les notes: - Iniciativa i versatilitat. - Lideratge i capacitat de comunicació. - Treball en equip i orientació al client. - Responsabilitat i compromís. El guanyador d'enguany és l'Albert Palomar, un jove de 23 anys que ha rebut una dotació de 6.000 euros per cursar un màster en enginyeria ambiental als Estats Units (Universitat de Bucknell). Malauradament, el guanyador no va poder assistir a l'entrega personalment per problemes logístics amb els vols des de Nova York. La importància de la dona en l'enginyeria Un aspecte rellevant és la presència femenina en el sector. La Marta Feliu, una de les finalistes, subratlla la normalització de les dones en la carrera (actualment representen el 50-60% de l'alumnat). Boronat confirma que Dow prioritza el talent professional per sobre del gènere i disposa de xarxes de suport com la Women Innovation Network (IWIN). Aliança Universitat-Empresa La relació entre la URV i Dow es descriu com un binomi win-win (guanyar-guanyar). Aquesta col·laboració inclou: - El llançament del Curs de Seguretat i Sostenibilitat, amb 15 anys de tradició. - La participació d'experts de primer nivell com Claude Fussler. - Formació pràctica per als estudiants en àrees de medi ambient, riscos i plans d'emergència (Pla SECTA). "Les persones són les que fan anar les companyies. Necessitem aquest planter per al relleu generacional."

  • Catorzena Trobada Cultural i Esportiva a Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    7'

    Catorzena Trobada Cultural i Esportiva a Torreforta

    Celebració de l'1 de Maig a Torreforta El barri de Torreforta, a Tarragona, celebra la seva 14a trobada cultural i esportiva aquest dissabte, coincidint amb el Dia del Treball. L'entrevista amb Antoni Segura, president de l'associació de veïns, detalla l'origen d'aquesta festivitat, que va néixer vinculada a la creació dels gegants del barri i a les activitats de l'escola de bàsquet de l'ADT. Programa d'Activitats La jornada està dissenyada per omplir tot el dia, des de primera hora del matí fins al vespre, amb una estructura clara: Matí (Activitats al carrer): 08:00h: Matinades amb la colla de grallers. 09:00h: Esmorzar popular per a les colles participants. Cercavila: Recorregut pel barri amb gegants, majorettes i el ball de bastons del Casc Antic. Esport: Partits de futbol al camp municipal amb lliurament de trofeus a la una del migdia. Tarda (Actes institucionals i socials): 17:00h: Homenatge a una professora de pintura local al Centre Cívic. Social: Berenar per a la gent gran i ball. Futbol: Partit especial entre pares de Sant Pere i Sant Pau i de Torreforta. Organització i Pressupost L'esdeveniment està organitzat principalment per l'Associació de Veïns, amb la col·laboració estreta de l'ADT per a la vessant esportiva de bàsquet. "Tenim una ajuda de l'Ajuntament bastant grossa per cobrir un pressupost d'unes 600.000 pessetes." L'organització destaca la preocupació per la meteorologia, ja que la manca d'espais alternatius de gran capacitat podria condicionar els actes en cas de pluja, tot i que mantenen l'optimisme per gaudir d'una jornada assolellada.

  • El Nàstic davant el repte de la lligueta d'ascens - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    17'

    El Nàstic davant el repte de la lligueta d'ascens

    Camí cap a la Segona Divisió A L'entrevista amb Àngel Fernández, vicepresident del Gimnàstic de Tarragona, se centra en la transcendència del pròxim partit contra l'Alacant. Una victòria en aquest enfrontament deixaria l'equip amb un peu i mig a la lligueta d'ascens, culminant una temporada qualificada de gran nivell malgrat algunes irregularitats. L'esperit de la "Nàsticmania" Fernández destaca el clima d'eufòria que es respira a la ciutat, comparant-lo amb l'històric ascens de la temporada 2000-2001. Segons el directiu: "Tarragona està vivint de nou l'esperit d'aquella temporada... l'assistència al camp sol ser importantíssima i l'eufòria està desatada." Claus de l'èxit i preparació logística Estabilitat del vestidor: Es destaca la sòlida amistat i el companyerisme de la plantilla com a base de l'èxit actual. Prudència institucional: Tot i l'entusiasme de l'afició, tant el Consell d'Administració com els tècnics mantenen els peus a terra fins a assegurar els punts necessaris. Impacte mediàtic: L'interès de la televisió autonòmica reafirma el bon joc de l'equip i ajuda a projectar la imatge de Tarragona. Planificació del Play-off El club ja treballa en l'organització de la fase d'ascens, preveient: Plens històrics: S'espera arribar a les 12.000 o 13.000 persones al Nou Estadi. Desplaçaments massius: Organització de vols xàrter i autocars per acompanyar l'equip, incloent-hi possibles viatges a les Illes Canàries. Seguretat i logística: Gestió de nous abonaments i mesures especials per a les jornades decisives.

  • La novena Fira del Vi de Falset i del Priorat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    La novena Fira del Vi de Falset i del Priorat

    Celebració de la cultura enològica a Falset L'entrevista amb Agustí Massip, regidor de Cultura i president de la Fira del Vi de Falset, detalla la programació de la novena edició d'aquest esdeveniment, que ja es considera la "festa major del vi" de tota la comarca del Priorat. Novetats i activitats destacades Canvi d'ubicació: Degut a l'èxit de públic d'anys anteriors, la fira es trasllada de la plaça de la Quartera al carrer Miquel Barceló, un espai més ampli per acollir els 50 expositors i els cellers participants. Activitats paral·leles: Més enllà de la degustació, es realitzen activitats com el tast selectiu, el tast de vins de fa deu anys i una curiosa exposició olfactiva amb més de 70 aromes per entrenar el nas. Cultura i Gastronomia: Destaca la presència d'escultors treballant en directe a les places i la preestrena d'un espectacle del Teatre de los Sentidos que posteriorment anirà al Fòrum de Barcelona. Moments recomanats Segons Massip, hi ha dos moments que ningú s'hauria de perdre: Diumenge al matí: La cuina del vi, on 16 cuiners elaboren plats en directe amb el vi com a ingredient principal i se sortegen les cassoles entre el públic. Diumenge a la tarda: L'espectacle teatral vinculat a l'imaginari del vi. "No és només una fira de degustacions, és una introducció a la cultura del vi amb activitats gastronòmiques, teatrals i artístiques."

  • Inauguració dels vols Reus-Dublín amb Ryanair - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    2'

    Inauguració dels vols Reus-Dublín amb Ryanair

    Inauguració amb retards a l'Aeroport de Reus Aquest migdia s'inaugura la nova ruta aèria que connecta l'Aeroport de Reus amb la capital d'Irlanda, Dublín, operada per la companyia de low cost Ryanair. Tot i l'expectació, la jornada ha començat amb incidències logístiques. Situació actual a la terminal Retards confirmats segons pantalles: El vol que havia d'arribar de Dublín a les 13:30 h s'ha ajornat fins passades les 15:00 h. Efecte dominó: Com que l'avió és el mateix que ha de tornar a Irlanda, la sortida des de Reus també patirà un retard proporcional. Incertesa informativa: Existeix una contradicció entre la informació de les pantalles de l'aeroport i el personal de la companyia, que encara no confirma oficialment l'abast del retard. "Si el que ha de venir arriba tard, el que ha de marxar també marxarà tard." Expectatives del servei La unitat mòbil de la ràdio, amb l'Anna Plaça i en Joan Maria Bertran, resta a l'espera de confirmar si aquests retards són definitius o si la companyia podrà agilitzar els tràmits per normalitzar el vol inaugural.

  • Inauguració del vol Reus-Dublín i previsions a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    3'

    Inauguració del vol Reus-Dublín i previsions a Tarragona

    Inici de la Fira d'Abril i condicions meteorològiques L'actualitat a la regió comença amb l'obertura de la Fira d'Abril de Bonavista i la celebració del Dia Internacional de la Dansa. Tot i que es preveu una treva meteorològica durant la tarda que permetrà dur a terme els actes, s'adverteix de la possible arribada de noves precipitacions durant la nit. Retards en el vol inaugural Reus-Dublín La notícia principal se centra en l'aeroport de Reus, on s'espera l'arribada del primer vol de la companyia Ryanair procedent de Dublín. Retard confirmat: L'avió, que tenia prevista la seva arribada a les 13:30h, s'ha endarrerit aproximadament dues hores, situant la nova hora d'arribada a les 15:30h. Detalls del servei: S'utilitzen aeronaus Boeing 737 amb capacitat per a 189 passatgers. Tot i que l'ocupació es qualifica de bona, la companyia manté les xifres exactes sota confidencialitat. Preus promocionals: El vol s'ha llançat amb una oferta inicial de 29,99 euros (més taxes), permetent viatges d'anada i tornada per uns 50 euros segons la disponibilitat. Expansió de Ryanair a l'Aeroport de Reus Amb aquesta nova connexió amb la capital d'Irlanda, la companyia de baix cost ja suma tres rutes actives des de Reus: Londres (Stansted): Operativa des del 6 de novembre. Frankfurt: En funcionament des del 15 de gener. Dublín: Inaugurada avui. "Ara Ryanair tindrà en total quatre vols diaris: dos a Londres, un a Dublín i un a Frankfurt."

  • Trobada intergeneracional al Museu d'Art Modern - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    Trobada intergeneracional al Museu d'Art Modern

    Trobada entre els nens de P4 i els avis de la residència de la Mercè El Museu d'Art Modern de Tarragona ha acollit una iniciativa pionera que uneix generacions a través de l'art. Els protagonistes d'aquesta jornada són els alumnes de P4 (el grup dels tabalets) del Col·legi Mare Nostrum i 14 avis de la residència La Mare de Déu de la Mercè. Detalls de l'activitat i la trobada Inici de la jornada: La trobada ha començat davant de la residència de la Mercè. Els nens han lliurat als avis una rosa de paper i una targeta d'amistat feta per ells mateixos. Interacció directa: Avis i nens han caminat agafats de la mà fins al museu, creant un vincle immediat d'afecta i respecte. Contingut pedagògic: Acompanyats per Marissa Suárez i Francesc Obo, els participants han explorat l'exposició de memòria fotogràfica, on els avis han compartit records sobre la seva infància. Objectius i experiències L'activitat pretén reforçar els lligams intergeneracionals i apropar el museu a la societat d'una manera més humana i participativa: "He vingut a veure't per donar-te la meva amistat" Accessibilitat artística: El museu permet als infants i avis tocar les escultures i experimentar amb les textures, trencant la barrera tradicional de les vitrines. Aprenentatge compartit: S'utilitza la mirada personal dels avis i la curiositat dels nens per comprendre aspectes del color i la llum en les pintures de grans dimensions.

  • Balanç i Reptes del CNL de Tarragona: Memòria 2003 - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    22'

    Balanç i Reptes del CNL de Tarragona: Memòria 2003

    L'actualitat de la llengua al CNL de Tarragona L'entrevista amb Santiago Pallas, president del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, i Rosa Ibarz, la seva directora, serveix per presentar la Memòria 2003. El document reflecteix un canvi de paradigma en la demanda formativa, impulsat principalment pels moviments migratoris. L'impacte de la nova immigració Les dades mostren un augment significatiu de la demanda de cursos de català per part de persones immigrades. Segons els responsables: El 80% dels alumnes estrangers actuals són d'origen sud-americà. S'espera un increment de persones procedents del Magrib i de l'Europa de l'Est. Molts nouvinguts arriben desconeixent la realitat bilingüe i s'interessen pel català per necessitat laboral i voluntat d'integració. Noves necessitats i flexibilitat formativa El centre ha passat d'un model enfocat al perfeccionament (nivells C i D) a un model d'acollida lingüística. Això implica: Flexibilitzar l'estructura dels cursos amb mòduls més curts i adaptats. Crear un context d'aprenentatge atractiu i lúdic per evitar l'abandonament en la població adulta. Fomentar el voluntariat lingüístic, que ha esdevingut un èxit sorprenent per a la pràctica de la llengua. Reptes territorials i de recursos El creixement demogràfic a zones com el Baix Penedès (especialment el Vendrell) i Salou ha desbordat la capacitat del Consorci. "És un tema de país, fonamental per a tots, en el qual hem de dedicar més recursos, més esforços i més interès." Els entrevistats fan una crida a les administracions per incrementar el finançament per a contractar més professionals, ja que la demanda actual supera l'oferta disponible al local de Tarragona.

  • Celebració del RECA 04: Cinema i Creació Audiovisual a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    Celebració del RECA 04: Cinema i Creació Audiovisual a Tarragona

    El Festival RECA 04 i la seva Evolució a Tarragona L'entrevista presenta la quarta edició del RECA (Festival de Creació Audiovisual de Tarragona), un esdeveniment que ha crescut significativament des dels seus inicis l'any 2001. El seu coordinador explica com ha passat de ser una iniciativa tímida d'aficionats a convertir-se en un espai consolidat que aposta per formats més enllà del curtmetratge convencional. Estructura i Continguts del Festival El festival s'organitza al voltant de diversos eixos per arribar a diferents públics: Projecte educatiu: Activitats matinals dedicades a la formació. Seminaris tècnics: Sessions de tarda per aprofundir en àmbits com el videoclip, la publicitat i l'animació. Operes Primes: Una secció nocturna dedicada a primeres o segones pel·lícules de realitzadors que fan el salt del curt al llargmetratge, amb moltes obres inèdites. REC la Nuit: L'espai més experimental i "golfo" celebrat al Camp de Mart, amb participació d'alumnes de la URB i de l'Escola d'Art de Tarragona. "Moltes vegades és molt més difícil fer un relat breu que no una gran novel·la de 800 pàgines." Formats i Tendències Actuals Es destaca la gran qualitat dels treballs rebuts d'arreu de l'Estat, dividits en tres categories principals: ficció, videoart i documental. El coordinador subratlla el paper del vídeo digital com a eina democratitzadora que permet reduir costos de producció en comparació amb el caríssim format de 35 mm, facilitant l'aparició de nous talents i propostes més imaginatives que les del cinema comercial convencional.

  • Celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    9'

    Celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona

    Commemoració del Dia de la Dansa L'entrevista se centra en els preparatius per al Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril) a la ciutat de Tarragona. L'escola Artis participa activament en els esdeveniments organitzats per l'Associació de Professors de Dansa i l'Associació pel Foment de la Dansa. Activitats Principals La Barra al Balcó del Mediterrani: Es realitzarà una classe de dansa clàssica a l'aire lliure utilitzant la barana del balcó com a suport. Hi participen alumnes de totes les edats, des de nens de 3 anys fins a adults. Actuació a la Rambla: Una coreografia conjunta al centre de la Rambla que combina diversos estils, incloent-hi el hip-hop i el jazz. Espectacles anteriors: S'esmenten les gales prèvies realitzades al Teatre Metropol i al Teatre Fortuny. Evolució i Disciplines L'Escola Artis destaca per la seva tradició en dansa acadèmica, però s'ha adaptat a les noves demandes: Clàssic, contemporani i espanyol com a base formativa. Incorporació de tendències com el funky i el jazz acadèmic per adaptar-se a les demandes de les alumnes i les influències mediàtiques. Experiència de l'Alumnat Dues alumnes, la Neus i la Marina, expliquen la seva dedicació (entre 3 i 4 hores i mitja setmanals) i el seu desig de professionalitzar-se en aquest art. "L'art és això: fer que sembli fàcil allò que per dins requereix un treball molt intens." L'objectiu final és fer que la dansa surti al carrer i sigui accessible per a tothom, amb la mirada posada en la previsió meteorològica per poder dur a terme l'esdeveniment.

  • 20 anys del Cor Ciutat de Tarragona i concert al Palau - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    20 anys del Cor Ciutat de Tarragona i concert al Palau

    Celebració de la trajectòria del Cor Ciutat de Tarragona L'entitat musical tarragonina celebra el seu 20è aniversari, una fita que consolida la seva solera i presència en l'àmbit coral. El president de l'associació, Ramon Maria Sanz, destaca que no es tracta només d'un cor d'adults, sinó d'una estructura pedagògica que inclou: * Rossinyols: Secció infantil. * Jove Cor: Secció per a joves. * Adagio: Secció adulta que complementa el Cor Ciutat de Tarragona. El concert de la Primavera Musical L'eix central de l'entrevista és el concert del 30 d'abril al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquest esdeveniment és especialment rellevant perquè serveix per testar la nova acústica de la sala. El director del cor, Josep Prats, valora positivament la reforma tot i que assenyala alguns detalls tècnics sobre la percepció del so des de l'escenari. Repertori i col·laboració El concert es realitza conjuntament amb l'Orquestra del Conservatori de la Diputació de Tarragona, sota la direcció de David Magrané. El programa inclou: 1. Segona Simfonia de Beethoven (primera part). 2. Missa de la Coronació de Mozart i motets com l'Ave Verum Corpus (segona part). El valor de la pràctica coral Josep Prats reflexiona sobre la importància de cantar en col·lectiu com a eina de formació humana: "En la mesura que la gent sap cantar en grup i sap escoltar, està creixent d'una manera molt gran, explícita i subtil a la vegada." Projectes de futur L'associació té una agenda plena de compromisos internacionals i nacionals: * Actuacions a València (Morella) i una gira pel País Basc amb cançó catalana. * Participació al Fòrum de les Cultures 2004 interpretant El Pessebre de Pau Casals el proper 4 de juny. * Cloenda del 20è aniversari durant les festes de Santa Tecla.

  • Segregació de la Canonja i incidència a Repsol - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    Segregació de la Canonja i incidència a Repsol

    Actualitat a Tarragona: Segregació i Medi Ambient L'actualitat de Tarragona se centra en dos eixos principals: la gestió política de la segregació de la Canonja i les recents incidències ambientals relacionades amb la companyia Repsol. Procés de segregació de la Canonja L'Ajuntament de Tarragona ha convocat un ple extraordinari per iniciar formalment el procés de segregació d'aquesta entitat menor descentralitzada: * L'alcalde Joan Miquel Nadal busca el consens de tots els grups polítics. * L'objectiu és recuperar la independència municipal perduda durant la dècada dels 60. * El procés encara necessita l'aprovació de la Generalitat de Catalunya, que històricament ha estat reticent a la creació de nous municipis. Incidència ambiental a la Pobla de Mafomet S'ha informat d'una fuita de gasoil en una canonada de Repsol Petróleo: * Ha afectat una superfície de 300 metres quadrats de graves. * Josep Bertran, cap de relacions externes de la companyia, ha confirmat que el corrent del riu Francolí no ha estat afectat. * L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) supervisa les tasques de reparació i anàlisi del terreny. Debat sobre el cabal ecològic del Gaià S'han après nous detalls sobre la reunió entre Repsol i Medi Ambient pel que fa al cabal del riu Gaià: * Es tracta d'una represa de contactes després de dos anys sense reunions formals. * La trobada ha servit per posar al dia els estudis tècnics de l'administració. * S'ha tingut en compte la consulta popular recent als municipis del Tarragonès. "L'administració ha de ser receptiva o sensible a les expectatives que pugui tenir la població."

  • Manteniment del sistema de puntuació al Concurs de Castells - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Manteniment del sistema de puntuació al Concurs de Castells

    Ajornament de la reforma de les bases del Concurs El Patronat Municipal de Castells de Tarragona, sota l'assessorament de la comissió de bases, ha decidit finalment mantenir el sistema de puntuació tradicional per a l'edició del concurs d'octubre de 2004. Tot i que s'havia plantejat una reforma profunda per fer el sistema més equilibrat, s'ha optat per un període de reflexió més llarg. Motius de l'aturada de la proposta Segons Josep Maria Sabaté, president de la comissió de bases, no es tracta d'una marxa enrere, sinó d'una pausa estratègica basada en: La necessitat d'un període de maduració més extens per analitzar les crítiques i esmenes rebudes. La voluntat d'evitar aplicar canvis amb la temporada ja iniciada, facilitant que les colles tinguin dos anys de marge per adaptar les seves tàctiques. La constatació que és impossible acontentar a totes les colles, ja que cadascuna té els seus propis interessos particulars. Actualitzacions i novetats tècniques Malgrat mantenir el sistema tradicional, s'han introduït certs matisos per incentivar la competitivitat i la innovació a la plaça: Castells inèdits: S'ha variat la posició d'algunes construccions poc vistes, com el Pilar de 7 net o el 4 de 10 amb folre i manilles, per donar-los més valor. Unificació estètica: S'ha establert que tots els castells s'han de fer amb un sol enxaneta, per mantenir l'estètica tradicional i augmentar la dificultat tècnica en certes gammes. La construcció màxima: El castells més valorat en l'actual taula segueix sent el 3 de 10 amb folre (sense manilles). "El debat és vida. Si no ens renovéssim, ens moriríem d'èxit; però el Concurs de Castells a la plaça de braus de Tarragona segueix sent un esdeveniment únic al món." En resum, l'organització pretén que el concurs segueixi sent un motor de millora per al món casteller, premiant tant la qualitat com la novetat mitjançant criteris estadístics i històrics.

  • Entrevista a Carme Borbonés, nova directora de Càritas Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Entrevista a Carme Borbonés, nova directora de Càritas Tarragona

    Nova etapa a Càritas Diocesana de Tarragona L'entrevista presenta Carme Borbonés, qui ha assumit recentment la direcció de Càritas Diocesana de Tarragona. Borbonés, professora de la Universitat Rovira i Virgili, expressa la seva voluntat d'aportar noves respostes a les situacions del segle XXI des d'un plantejament cristià i de servei als més febles. Objectius i línies estratègiques La nova directora s'ha marcat un període de quatre anys per desenvolupar un pla estratègic propi que s'alineï amb les directrius de Càritas Espanyola i de Càritas Europa, però adaptat a la realitat local. Els punts clau del seu programa inclouen: Inclusió social: Treballar perquè ningú es quedi sense futur, passant de l'ajut directe a la promoció personal. Atenció integral: Posar el focus en la família com a nucli on neixen les situacions de risc. Incidència política: Sensibilitzar les administracions per implementar polítiques socials més eficaces. Projectes destacats a Tarragona Durant la conversa, es detallen diverses iniciatives que ja estan en marxa a la ciutat i a la diòcesi: Programa Filigrana: Centrat en el reciclatge de roba i la inserció laboral de persones sense experiència. Projecte Hèrcules: Enfocat a la formació i ocupació laboral. Atenció a transeünts: Treball en l'autoestima i la reinserció de persones rodamon. Suport a la dona i gent gran: Programes específics com Ara Sí per a la tercera edat i formació d'hàbits diaris per a dones immigrants. Recursos i voluntariat L'entitat compta amb una xarxa de 800 voluntaris a tota la diòcesi. Pel que fa al finançament, Borbonés destaca que el 57% dels ingressos provenen de donatius particulars i col·lectes parroquials, mentre que el 34% restant arriba per via de subvencions públiques i fons europeus. "L'objectiu central és treballar amb i per als últims i no atesos per la societat."

  • Trobada de 2.000 alumnes de corals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Trobada de 2.000 alumnes de corals a Tarragona

    Gran trobada coral al Camp de Mar Tarragona s'ha convertit en l'escenari d'una macro-trobada musical amb la participació de prop de 2.000 alumnes d'instituts de secundària. L'esdeveniment aplega a 64 corals procedents de tota Catalunya, a més de representacions de València, Alacant i Terol. Organització i Preparatius La coordinació ha estat un repte logístic que ha implicat diverses institucions: * L'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament. * L'Institut Martí Franquès i la Banda Unió Musical de Tarragona. * Els alumnes havien treballat les partitures prèviament als seus centres durant mesos abans de la trobada final. Repertori de l'actuació El concert inclou una selecció variada que combina estils clàssics i contemporanis: 1. Amperito Roca: Peça instrumental d'obertura molt arrelada a Tarragona. 2. O Fortuna (Carmina Burana) de Carl Orff. 3. El meu avi: Havanera tradicional dirigida per Jordi Massip. 4. Bon dia: El cèlebre tema d'Els Pets, dirigit per Remei Tell. 5. L'hora dels adeus: Com a tancament tradicional de la jornada de germanor. Un acte de germanor L'acte ha comptat amb la presència de personalitats del món coral com Manel Cabero. Després del concert, els joves, vestits amb samarretes blanques commemoratives, han celebrat un dinar de germanor per culminar l'experiència. "És una manera de veure com entitats de Tarragona poden col·laborar i fer actes tan importants com aquest."

  • L'univers literari de Dalí arriba al Metropol amb 'Delirium' - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    7'

    L'univers literari de Dalí arriba al Metropol amb 'Delirium'

    Delirium: El Salvador Dalí més desconegut L'actriu tarragonina Mercè Rovira presenta a Tarragona Ràdio el muntatge teatral Delirium, una obra que s'allunya de la imatge comercial i excèntrica del pintor per endinsar-se en la seva faceta com a escriptor i pensador. L'espectacle, que es representarà al Teatre Metropol, neix d'una recerca exhaustiva de textos originals de Dalí que sovint passen desapercebuts pel gran públic. Estructura i Temàtiques del Muntatge L'obra no segueix una narrativa lineal clàssica, sinó que s'organitza en blocs temàtics que recullen la visió de l'artista sobre diversos aspectes de la vida i l'art: Relacions personals: Inclou textos sobre la seva musa, Gala, i la correspondència amb Federico García Lorca. Pensament artístic: Reflexions sobre el surrealisme, el cinema, la fotografia i fragments del seu llibre Hidden Faces traduïts al català. Poètica visual: Una posada en escena que busca la profunditat del personatge més enllà de la seva capa superficial. Una aposta multidisciplinar L'espectacle destaca per combinar diverses disciplines artístiques per donar vida a les paraules de Dalí: Interpretació: Amb les actrius Mercè Rovira i Lali Feliu al capdavant. Música i Cant: Participació d'una cantant lírica (Elisenda) i un violinista (Serge Alpiste). Dansa: Expressió corporal a càrrec de la ballarina Susana. Direcció i Dramatúrgia: Treball realitzat conjuntament per Rovira, Feliu i Àngels Aymar. "Tothom coneix normalment les pintures de Salvador Dalí, però els seus textos no són tan coneguts... l'espectacle dona un punt de vista de Dalí molt desconegut." L’obra ja ha estat reconeguda amb el premi del Castell de Carmençó i arriba a Tarragona després d'una bona rebuda a Figueres.

  • El Fòrum Cívic del Camp estrena seu i nous projectes - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    El Fòrum Cívic del Camp estrena seu i nous projectes

    El Fòrum Cívic del Camp: Nova etapa i projectes estratègics El President del Fòrum Cívic del Camp, Josep Maria Bach, ha presentat oficialment la nova seu de l'entitat i ha fet balanç dels primers sis mesos d'activitat. L'organització, constituïda com a fundació, té com a objectiu principal generar idees i propostes per al desenvolupament del territori des de la societat civil. Nova seu i identitat visual Ubicació estratègica: S'han instal·lat al Castell de Masricart, a la Canonja. Segons Bach, s'ha triat aquest emplaçament per la seva neutralitat, en estar a mig camí entre Reus i Tarragona. El Logotip: Obra pòstuma del pintor reusenc Carles Amill. Representa un amfiteatre ple de ciutadans, simbolitzant la participació civil. Estructura i Comissions de Treball El fòrum s'organitza internament a través de quatre comissions especialitzades que es reuneixen periòdicament a La Boella: 1. Ordenació del Territori. 2. Cultura, Societat i Humanística. 3. Economia (Indústria, Comerç, Turisme i Agricultura). 4. Comunicació. Projectes Destacats: La Badia de Sant Jordi El projecte més ambiciós és l'estudi per al desenvolupament marí i costaner de la Badia de Sant Jordi (des de Salou fins al Delta de l'Ebre). * Preveu un pressupost de 20 milions de pessetes en dos anys. * Compta amb la col·laboració d'experts com l'oceanògrafa Marta Estrada (doctora Castellví). Filosofia de l'entitat Bach aclareix que el Fòrum no vol actuar com un grup de pressió, sinó com un centre d'opinió sensat: "No volem ser un lobby ni un grup de pressió; volem ser un centre d'opinió i un interlocutor vàlid per a les administracions." Aproximació a la ciutadania Per tal de no quedar-se en la feina interna, l'entitat posarà en marxa el Cercle d'Amics del Fòrum, un espai obert per a debats i brainstorming amb la societat civil.

  • Actualitat sociolaboral i preparatius de l'1 de maig a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Actualitat sociolaboral i preparatius de l'1 de maig a Tarragona

    Entrevista a Jaume Pròs sobre el futur sindical i laboral En aquesta conversa amb el secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a les comarques de Tarragona, s'analitzen els resultats del recent Congrés Confederal del sindicat celebrat a Madrid i els reptes immediats per al món del treball. Resultats del Congrés de CCOO Consolidació del lideratge: Jaume Pròs valora positivament la reelecció de Josep Maria Fidalgo amb el 60% dels vots, destacant que la salut del sindicat és excel·lent amb un creixement de més de 200.000 afiliats. Unitat interna: Malgrat l'existència d'un sector crític, Pròs minimitza les diferències, assegurant que el consens es construeix en el dia a dia laboral més que en les disputes per càrrecs. Prioritats i reptes sociolaborals L'estratègia del sindicat per als propers quatre anys se centra en tres pilars fonamentals: 1. Treball estable: Reduir la temporalitat a la mínima expressió. 2. Seguretat laboral: Combatre l'alta sinistralitat en els llocs de treball. 3. Drets socials: Eliminar la discriminació de dones, joves i immigrants, i estendre el dret de sindicació a cossos de seguretat. "Hem de passar d'una cultura de baixos costos salarials a una basada en la innovació i la tecnologia." Celebració de l'1 de Maig Es confirma la unitat d'acció amb la UGT per a la manifestació de dissabte a Tarragona. El lema d'enguany se centra en l'Europa Social, la pau i la lluita contra el terrorisme, coincidint amb l'ampliació de la Unió Europea a deu nous estats. Conflictes laborals oberts Tot i que la conflictivitat a la demarcació és baixa, es mencionen diversos focus actius: * Vaga en el sector de les arts gràfiques. * Conflictes en el servei de neteja de Cambrils. * Situació crítica a la fàbrica Tadis de Tarragona davant l'amenaça de tancament.