Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2017-2040 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
35'
Arola i Cossetània: L'edició al Camp de Tarragona
La Situació de les Editorials Tarragonines En aquesta conversa, l'Alfred Arola (Arola Editors) i el Jordi Ferrer (Cossetània Edicions) analitzen el panorama actual de la indústria editorial fora de Barcelona. Els directors destaquen que, tot i el pes mediàtic de la capital, les editorials del Camp de Tarragona han assolit la majoria d'edat i han trobat el seu espai a les llibreries de tot el país. Reptes i Estratègies de Mercat • Competència amb les grans empreses: Malgrat les dificultats per accedir als grans mitjans de comunicació d'abast nacional, les editorials locals compensen aquesta barrera amb una gran especialització. • Estandardització del consum: El món del llibre ha entrat de ple en les dinàmiques de consum de masses, similar al sector musical o automobilístic, on hi ha una producció constant i una gran oferta. • Socialització de la cultura: L'augment de l'alfabetització i l'accés a la universitat ha provocat que molta més gent escrigui, tot i que això també implica que calgui fer una tria més estricta de la qualitat. El Mercat del Llibre en Català i el País Valencià Els editors expressen la seva preocupació pel mercat al País Valencià, el qual consideren que s'ha vist perjudicat per decisions polítiques i pel secessionisme lingüístic. "S'ha fet molt malament políticament... estem fent un mal favor a la cultura i a l'economia de la indústria cultural." Defensen la unitat de la llengua com una eina econòmica de supervivència: ampliar el mercat de 6 milions d'electors potencials a 9 milions és vital per a la viabilitat dels projectes. Sant Jordi i l'Especialització • Impacte de la Diada: Sant Jordi representa entre el 20% i el 30% de la facturació anual. Tot i això, els editors adverteixen sobre la saturació i la dificultat per visibilitzar títols que no siguin mediàtics durant aquesta jornada. • Forats de mercat: Les dues editorials han apostat per nínxols específics: - Arola: Referent en l'edició de teatre contemporani i clàssics locals. - Cossetània: Líder en col·leccions de gastronomia, rutes d'excursió i assaig. Col·laboració en lloc de Competència Ambdós editors subratllen la seva relació de cooperació. Han sumat esforços en promocions conjuntes i coincideixen que, en un mercat tan fragmentat, la col·laboració és més beneficiosa que la competència directa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
40'
25 anys del primer Ajuntament democràtic de Tarragona
Memòria històrica i transició a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de les eleccions municipals de 1979, reunint els protagonistes del primer consistori democràtic després de la dictadura. La conversa barreja la vida quotidiana de l'època amb els reptes polítics d'una ciutat en plena transformació. La vida quotidiana i l'oci el 1979 • La ciutat comptava amb cinc discoteques principals: Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion i la boat del Lauria. • Es recorden espais emblemàtics com la sala de festes Màxims i el Cafè Cantant, punt de trobada per a cantautors sud-americans. El paper de la dona i el feminisme "Jo vaig entrar per reafirmar la vigència del feminisme i que la dona tingués veu i vot." Teresa Batet, l'única regidora en aquell consistori, reflexiona sobre la seva presència com una acció reivindicativa en un entorn absolutament masculinitzat. Els tertulians coincideixen que, tot i el companyerisme, la igualtat de sexes era encara una assignatura pendent i la dona no tenia un paper actiu en la política institucional. Reptes i precarietat de l'Ajuntament Democràtic Els convidats, encapçalats pel primer alcalde Josep Maria Requesens, recorden les dificultats extremes dels primers anys: • La crisi de l'aigua salada: Tarragona era coneguda com la "ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua corrent, que sobrava fins i tot els electrodomèstics. • Manca de recursos: El pressupost era de només 300 milions de pessetes i el Crèdit Local estava esgotat, obligant a buscar finançament extern (com el crèdit de la Caixa de Catalunya per al pàrquing de Saavedra). • Inexperiència política: Molts es definien com a "aficionats" que venien de la clandestinitat o de tradicions familiars, però sense experiència en la gestió pública directa. Reivindicacions veïnals i solidaritat El testimoni de Francesc Xammar destaca la importància de les candidatures veïnals. Els barris de la perifèria, formats per la immigració, vivien situacions precàries: • Manca de claveguera, asfalt, escoles i centres sanitaris. • Un esperit de solidaritat veïnal molt fort que, segons els tertulians, s'ha anat perdent amb el benestar material actual. • La transició de l'exigència al carrer a la gestió institucional va generar una etapa inicial d'eufòria seguida d'una certa desil·lusió en veure que els canvis no podien ser immediats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Memòria dels 25 anys dels ajuntaments democràtics
Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol recorden l'ambient social i polític de l'any 1979, coincidint amb el 25è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a Tarragona. Nostàlgia i context sociocultural L'episodi s'inicia amb un repàs dels referents culturals i històrics que marcaven l'època: * Música i Televisió: Es recorda el pas de Betty Missiego per Eurovisió, l'èxit de l'Hallelujah d'Israel i sèries com Dallas, Los Róper o Heidi. * Cinema: L'aparició de pel·lícules de Pajares i Esteso conviví amb el cinema d'autor de Woody Allen o Pasolini, sovint en sales d'art i assaig que més tard esdevindrien sales de cinema X. * Fets Històrics: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia del PSOE al marxisme i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. El naixement del periodisme electoral Els convidats narren com van viure la cobertura de les eleccions sense precedents prèvies: * Autoaprenentatge: Van haver d'inventar terminologies com el "ball de l'escó" i buscar mètodes per obtenir dades ràpides recorrent les seus dels partits, ja que l'administració era molt lenta. * Mètodes artesanals: En una era sense mòbils ni internet, les trucades es feien des de cabines telefòniques i el recompte del PSUC era el més fiable pel seu sistema de mostreig de taules. Dinàmica política dels primers ajuntaments Es destaca la transformació de la gestió municipal: * Dels 10 minuts als debats maratonians: Els plens del franquisme eren tràmits ràpids, mentre que els nous consistoris debatien temes clau com la municipalització de l'aigua fins a la mitjanit. * Polítics vocacionals: Es defineix els regidors de l'època com "amateurs que entrenaven cada dia", persones molt entregades que buscaven sumar per la ciutat per sobre de les sigles. "No es va acabar el franquisme de cop, però va desaparèixer la figura que aglutinava una sola manera d'entendre la vida i l'entorn."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Tarragona 1979: La transició cap a la democràcia municipal
Context històric i social de 1979 El programa especial de Tarragona Ràdio rememora els 25 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. L'historiador Jordi Piqué analitza una època marcada per l'efervescència política i el canvi social profund. Una ciutat en creixement meteòric Tarragona havia experimentat una transformació demogràfica sense precedents abans de l'arribada de la democràcia: La població es va duplicar en només 15 anys (de 43.500 a més de 100.000 habitants). Aquest creixement va ser impulsat per la indústria petroquímica, el turisme i la construcció. L'arribada d'immigració, principalment d'Andalusia, va crear dues Tarragones: el nucli urbà i els barris perifèrics amb greus mancances de serveis i transport. L'economia i el mercat laboral Malgrat la industrialització, el 1979 va ser un any de crisi econòmica internacional que va afectar severament la regió: L'aparició de l'atur com un problema social de primer ordre. Expedients de crisi en empreses emblemàtiques com Servi o Helena. Una estructura laboral centrada en el sector serveis (51%) i la indústria (29%), amb una pèrdua d'importància del sector primari. La comunicació política d'una època Els primers comicis es descriuen amb una certa nostàlgia per la seva ingenuïtat: "Probablement aquells missatges eren més espontanis, i també més sincers, perquè no hi havia experiència en campanyes ni agències publicitàries." Els joves de l'època participaven activament de formes molt directes, com enganxant cartells electorals pels carrers per guanyar alguns diners, reflectint una política molt més artesanal que l'actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
25'
25 anys de política a Tarragona: de la Transició a la democràcia
Tertúlia commemorativa: 25 anys d'ajuntaments democràtics L'episodi aplega dues figures clau de la política tarragonina, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor i president del Port, Josep Anton Burgasé. Tots dos repassen la seva trajectòria ininterrompuda des de les primeres eleccions municipals de 1979. L'evolució de la imatge i el protocol Es discuteix com ha canviat la percepció de l'autoritat a través de la vestimenta. Els convidats recorden anècdotes sobre l'ús de texans en els primers anys i com el ciutadà exigia una imatge més formal per representar la institució amb dignitat. • El pas de la indumentària informal dels anys 70 al vestit i corbata actual. • La transició d'un simbolisme progressista a un respecte institucional més rígid. Els perills de la Transició i el canvi de règim La conversa s'endinsa en la complexitat dels primers anys de democràcia, recordant que no va ser un procés fàcil ni exempt de riscos físics: • Manifestacions de la Guàrdia Urbana vinculades a l'extrema dreta que van arribar a perseguir regidors. • L'hostilitat d'alguns sectors militars i policials davant els nous representants democràtics. • La figura del periodista Roca Garcia com a icona de la premsa que va viure el canvi de règim. "Usted lo que hace es saludarme militarmente." La professionalització de la política Es debat sobre si la política actual ha perdut l'idealisme dels inicis en favor d'una gestió més tècnica i professional. Els interlocutors coincideixen en el fet que: • Els primers alcaldes van haver de dedicar-se plenament al càrrec, creant una nova classe política. • La generació de la Transició va viure la consolidació, mentre que les actuals viuen la democràcia plena. • La dificultat del relleu generacional a causa de l'experiència acumulada pels veterans. Anècdotes i memòria històrica El programa tanca amb records més personals, com la visita de Nadal a l'empresa de pompes fúnebres on va provar el "model Carrero Blanco" de taüt, o viatges conjunts que simbolitzen la bona relació personal malgrat les diferències ideològiques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Francesc Chamar: Solidaritat Internacional i Memòria Democràtica
Trajectòria i compromís social de Francesc Chamar Francesc Chamar, conegut activista social tarragoní, es prepara per a un canvi d'etapa vital rellevant. Després d'anys de dedicació al teixit veïnal de Tarragona, especialment al barri de la Floresta, assumeix ara la Secretaria Internacional del Comitè de Solidaritat Oscar Romero. Missió a l'Amèrica Llatina Destinació: Tindrà la seva seu a la Universitat Centroamericana de Managua (Nicaragua). Durada: Es preveu una estada de dos anys coordinant una xarxa internacional de grups solidaris. Referents: Chamar treballarà sota el paraigua de figures com el bisbe català Pere Casaldàliga i el mexicà Samuel Ruiz, ambdós presidents honoraris de l'organització. L'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) L'entrevista coincideix amb la commemoració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics a Tarragona. Chamar recorda la seva etapa com a regidor electe per la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV): Origen del moviment: El col·lectiu va néixer de la necessitat de dotar els barris de serveis bàsics (escoles, sanitat, asfaltat i telèfon) que havien estat negats durant la dictadura. Èxit electoral: Van aconseguir dos consellers, representant una línia ideològica que alguns consideraven radical per la seva defensa directa de l'autoorganització popular. Transició i eufòria: Descriu el ple de constitució del 19 d'abril com un moment d'eufòria col·lectiva i satisfacció per haver assolit un objectiu històric. Reflexió sobre la participació ciutadana Chamar estableix una comparativa crítica entre la democràcia participativa d'aquells anys i l'actualitat: "Abans es dipositava el vot i se seguia molt de prop els representants; ara la gent és més individualista i hi ha un cert desencís." Finalment, l'activista recorda amb humor el seu cessament com a tinent d'alcalde d'informació per part de l'alcalde de l'època, a causa de la seva insistència excessiva en informar i fer participar directament els veïns en la gestió municipal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
46'
2004-04-16 ESPECIAL 02 AJUNTAMENTS
Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi commemora el 25è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a la ciutat de Tarragona. A través d'una tertúlia nostàlgica i periodística, es repassa com va canviar la vida social, política i mediàtica de la ciutat durant la transició. El context del canvi de règim El programa se situa en la memòria de l'any 1979, un any marcat per fets històrics com la invasió soviètica d'Afganistan o la renúncia al marxisme del PSOE. • Cultura popular: Es recorda el festival d'Eurovisió d'aquell any i sèries mítiques com Dallas, Los Roper o Heidi. • Cinema local: Les sales de cinema de Tarragona passaven del cinema d'autor i art i assaig a les sales X, reflectint l'obertura de l'època. El periodisme de la Transició Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol expliquen com va ser la cobertura d'aquelles primeres eleccions amb una manca total de referents previs. • Es va haver de fer un procés d'autoaprenentatge per entendre conceptes com l'escrutini. • No hi havia telèfons mòbils ni enquestes; els resultats es coneixien anant a les seus dels partits com el PSUC, que feien recountes propis molt fiables. • Les campanyes es vivien amb un ambient casolà: > "A les seus dels partits, els entrepans i les truites les feien les afiliades i companyes; era tot molt proper". L'anecdotari polític: Nadal i Burgessé L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Josep Anton Burgessé aporten la seva visió com els representants més veterans que han estat 25 anys ininterromputs al consistori. • La professionalització: Reflexionen sobre el pas d'una política idealista i amateur a una de professional i pràctica. • La importància de les formes: S'expliquen anècdotes sobre la indumentària; del regidor que entrava amb texans i el guàrdia no el deixava passar, fins a la decisió de l'alcalde de portar sempre corbata per respecte a la institució. • L'anècdota del taüt: L'alcalde Nadal explica de forma divertida com va arribar a tancar-se dins d'un taüt model "Carrero Blanco" durant una visita a l'empresa de pompes fúnebres per demostrar que no tenia por.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
53'
2004-04-16 ESPECIAL 01 AJUNTAMENTS
Commemoració de la Constitució dels Ajuntaments Democràtics (1979-2004) L'episodi especial de Tarragona Ràdio celebra el 25è aniversari de la constitució del primer ajuntament democràtic de la ciutat després de la dictadura. Reuneix protagonistes històrics per fer un exercici de memòria històrica i analitzar la transformació social i política des del 19 d'abril de 1979. El Context de la Tarragona del 79 La ciutat vivia una situació complexa marcada per: • Un creixement demogràfic meteòric (la població es va doblar en 15 anys, arribant als 110.000 habitants). • La manca de serveis bàsics als barris perifèrics, habitats majoritàriament per immigrants. • La convivència amb una crisi econòmica internacional que va disparar l'atur. • Problemes endèmics com l'aigua salada que sortia de les aixetes domèstiques. Els Protagonistes de la Transició Local El programa compta amb la presència de figuras clau del primer consistori: • Josep Maria Requesens (PSC), el primer alcalde democràtic. • Teresa Batet (CiU), l'única dona regidora l'any 1979. • Representants d'altres forces com Josep Sendra (CiU), Àngel Ballver (Centristes de Catalunya) i Josep Anton Baixeres (PSUC). Desafiaments i Governança Els convidats recorden la naturalesa de la seva activitat inicial: "Érem aficionats i prou, perquè de política no en sabíem res des del punt de vista de la gestió pública." Els punts més destacats de la conversa inclouen: • Pobresa de recursos: L'ajuntament disposava d'un pressupost de només 300 milions de pessetes per a una ciutat amb necessitats gegantines. • Esperit Reivindicatiu: El consistori funcionava com una olla de pressió, amb manifestacions i exigències diàries de veïns que demanaven asfalt, escoles i centres sanitaris. • Feminisme incipient: Teresa Batet destaca el seu paper per reafirmar els drets de la dona en un entorn totalment masculinitzat. • Candidatura Veïnal: S'analitza el paper de la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV), liderada per Francesc Xamart, com un moviment clau per portar les necessitats dels barris marginats al ple.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Passarel·la Tarragona Marca i el Futur del Comerç Local
Nova edició de la passarel·la Tarragona Marca Josep Maria Castanya, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUBT), i el vocal Emilio González, detallen les novetats de la passarel·la de moda que tindrà lloc aquest cap de setmana a l'escenari de l'Auditori del Camp de Mar. Principals novetats de l'edició Dates i format: Per primera vegada, l'esdeveniment es divideix en dues nits consecutives (divendres i dissabte a les 22:00h). L'objectiu és oferir desfilades més curtes i dinàmiques (d'una hora i poc) per evitar que el públic marxi si refresca a la nit. Contingut diferenciat: Divendres: Centrat en la roba de nit. Dissabte: Dedicat a la moda més informal i diària. Participants: Hi participen un total de 13 botigues de la ciutat, que presenten les col·leccions de primavera-estiu. Models i personatges convidats L'esdeveniment comptarà amb una infraestructura professional coordinada per l'empresa Ambassi, amb uns 35-40 models professionals, incloent-hi: * Sis misses i sis místers (com Miss Barcelona o Miss Granada). * La presència mediàtica d'Aida, col·laboradora del programa Crónicas Marcianas, que s'espera que atregui un gran volum de públic. "És una organització complexa que requereix molt de temps i coordinació per portar-la a terme en favor del comerç de la ciutat." Futur i noves iniciatives de la FUBT Els representants dels botiguers han recordat l'èxit de la recent fira de rebaixes a la Rambla i han avançat nous projectes en els quals estan treballant: 1. Fira de rebaixes d'estiu: Prevista per a finals d'agost a la Rambla. 2. Rastrillo benèfic: Un mercat de saldos on part dels beneficis aniran a una ONG. 3. Saló de Tendències: Un esdeveniment més tècnic al Palau de Congressos per a tot tipus de comerços (alimentació, ferreteria, regals), no només moda. Finalment, han fet una crida a la participació activa dels comerciants de Tarragona, lamentant que sovint la feina organitzativa recau en poques persones.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Gestió del trànsit i novetats en l'aparcament a Tarragona
Gestió de la velocitat i controls de radar El regidor de trànsit de Tarragona, Raül Font, aclareix que els controls de velocitat a la ciutat no tenen un afany recaptatori, sinó una finalitat dissuasòria. La intenció és conscienciar els conductors per evitar accidents en zones urbanes. Dades i funcionament dels radars • L'any passat es van controlar més de 14.000 vehicles, dels quals només el 4% va ser sancionat. • La majoria d'excessos són lleus (entre 10 i 15 km/h per sobre del límit). • Els radars estan calibrats per saltar a partir dels 65 km/h en vies limitades a 50 km/h per donar un marge de cortesia. • Les sancions econòmiques oscil·len entre els 72 € i els 300 €, tot i que es preveu un enduriment de les multes per als casos més greus (superar els 100 km/h). "Només que aconseguim salvar la vida d'una sola persona, ens donarem per ben pagats." Zones amb major sinistralitat i controls S'han detectat velocitats de fins a 114 km/h en vies urbanes com l'Avinguda Roma o l'Avinguda d'Andorra. Altres punts calents inclouen: • Avinguda Països Catalans: Una zona amb molts vianants i centres educatius. • Sant Salvador: Controls establerts a petició dels mateixos veïns. • Via Augusta i Carrer Francesc Macià. Mobilitat i Aparcament Bandes sonores i rotondes L'Ajuntament aplica un criteri restrictiu amb les bandes sonores degut a les molèsties acústiques que generen als veïns a l'estiu i els problemes que causen a ambulàncies i autobusos. Es prefereix l'ús de rotondes per reduir la velocitat de forma natural. Reordenació de la Part Alta Es planeja una transformació profunda d'aquest barri històric: • Restricció del trànsit: Els portals de Sant Antoni i del Roser seran només d'entrada. • Targetes de resident: S'estendrà el model d'aparcament per a residents (com el de Pin i Soler) per protegir el dret dels veïns a aparcar prop de casa. • Visió de futur: L'objectiu és alliberar de cotxes els espais monumentals per potenciar el patrimoni de la humanitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach: Set Anys a Tarragona
Balanç de set anys al capdavant de l'Arxidiòcesi L'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach repassa la seva trajectòria a Tarragona coincidint amb el setè aniversari de la seva arribada. Destaca la seva voluntat de servei i l'agraïment cap a la comunitat religiosa i la societat civil. Durant aquest període, la seva tasca ha seguit les directrius del Pla Pastoral Diocesà i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense. Projectes de restauració i patrimoni Un dels pilars de la seva gestió ha estat la conservació del patrimoni cultural, amb una fita destacada: • La inversió de 1.000 milions de pessetes per a la restauració de la Catedral de Tarragona. • La creació de convenis amb institucions com la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació per a programar intervencions plurianuals. • El descobriment de restes arqueològiques rellevants durant les obres al subsol de la seu i el claustre. Reptes de futur i vocacions L'arquebisbe expressa la seva preocupació per la manca de vocacions sacerdotals i de vida consagrada, vital per mantenir la tasca social en hospitals i residències. També subratlla la necessitat de fer front a la descristianització mitjançant: • L'impuls de la pietat popular (processons i ermites) com a porta d'entrada a la fe. • El paper dels laics en la vida pública i professional. • La re-instauració del catecumenat per a batejar persones adultes. "No hi pot haver una separació entre Crist i l'Església; la temptació actual és acceptar Jesús però rebutjar l'estructura eclesial." Actualitat social i política L'entrevista aborda temes pungents de l'actualitat del 2004: • Terrorisme i Islam: Sistach demana no criminalitzar la comunitat musulmana pels atemptats de l'11-M, distingint clarament entre els terroristes i els creients que conviuen pacíficament. • Immigració: Recorda el deure cristià d'acollir el foraster i reclama que el diàleg intercultural només és possible des del coneixement de la pròpia identitat. • Educació i vida: Defensa el dret dels pares a triar l'assignatura de religió i manté una postura ferma en la defensa de la vida des de la concepció davant de possibles reformes legals. L'arquebisbe conclou mostrant-se amb energia i amb una agenda plena de compromisos, incloent-hi activitats internacionals en l'àmbit del dret canònic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Sofia Mata guanya un creuer pel Rin amb Tarragona Ràdio
Sofia Mata de la Cruz, guanyadora del creuer pel Rin L'emissora Tarragona Ràdio, en col·laboració amb Mediterrània i Viatges Berga, ha realitzat un sorteig especial on la Sofia Mata de la Cruz ha resultat ser l'afortunada. Malgrat trobar-se indisposada i haver tornat d'hora de la feina per descansar, la notícia del premi ha estat la millor medicina per a la seva recuperació. Detalls del premi i el viatge L'obsequi consisteix en un creuer pel Rin que destaca per la seva qualitat: * Pensió completa inclosa durant tot el trajecte. * Desplaçaments en avió fins al punt de sortida. * Flexibilitat per escollir dates entre el juny i l'octubre, aprofitant el clima més favorable. Una sorpresa inesperada La guanyadora ha confessat la seva incredulitat inicial davant la trucada del programa: "Hem pensat que era una broma. Pensava que era un amic que em feia una broma perquè en vam fer quan omplíem les butlletes." Sofia ha explicat que va participar en el sorteig durant dos dies seguits, divendres i dissabte, acompanyada d'una amiga i del seu marit. Malgrat no haver guanyat mai cap premi anteriorment, aquesta vegada la fortuna s'ha aliat amb ella per oferir-li unes vacances de luxe que podrà gaudir el pròxim estiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Sorteig d'un creuer fluvial pel Rin a Tarragona Ràdio
Sorteig del viatge a la Trobada del Medi Ambient L'emissora Tarragona Ràdio ha dut a terme el sorteig d'un cruer fluvial pel centre d'Europa entre tots els participants de la Trobada del Medi Ambient de Mediterrània, celebrada a la Rambla Nova a principis d'abril. El concurs ha comptat amb una participació massiva a través de dues vies: Butlletes dipositades a l'urna de l'estand de la ràdio. Missatges de text (SMS) amb la paraula clau mediter. Detalls del premi i el guanyador El representant de Viatges Berga, Eduard Berga, ha explicat que el premi consisteix en un creuer de set nits pel riu Rin i el Mosel·la, amb un itinerari entre Estrasburg i Colònia. El viatge està valorat en uns 1.400 euros per parella i inclou: Pensió completa i cabina doble. Vols d'anada i tornada des de Barcelona. Visites culturals guiades amb personal de parla hispana. La guanyadora del sorteig ha estat la senyora Sofia Mata de la Cruz, veïna de Tarragona del carrer Doctor Zamenhof. Tot i que no s'ha pogut contactar amb ella en directe, se l'ha instat a posar-se en contacte amb l'emissora o l'agència per concretar les dates del viatge, que es pot realitzar entre els mesos de juny i octubre. "No té res a veure un creuer marítim amb un creuer fluvial; és una manera de viatjar que guarda una gran comoditat sense haver de fer i desfer maletes cada dia." Tendències en el sector turístic Durant la tertúlia, s'han analitzat les destinacions més de moda per a la propera temporada d'estiu, destacant especialment l'interès creixent per l'Europa de l'Est (Croàcia, Polònia i la República Txeca) i els clàssics africans com Kènia o Sud-àfrica. També s'ha mencionat l'arribada de noves tarifes de baix cost per a vols transoceànics cap a Centre-amèrica i Sud-amèrica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista de comiat a Àngel Sagardoi, subdelegat del govern
Balanç de gestió i relleu institucional L'entrevista amb Àngel Sagardoi, subdelegat del govern central a Tarragona, se centra en el seu procés de comiat i el balanç dels seus dos anys i mig de mandat. Sagardoi afronta l'etapa d'interinitat amb naturalitat, destacant que l'alternança política és l' essència de la democràcia després dels resultats electorals del 14 de març. Claus de la transició política Continuïtat administrativa: Tot i el canvi de govern a Madrid, Sagardoi manté la premissa de seguir treballant amb normalitat fins que es produeixi el relleu efectiu, previst entre maig i principis de juny. Institucionalitat: L'entrevistat subratlla que els càrrecs estan per sobre de les persones i que la seva prioritat és deixar la subdelegació en ple funcionament per al seu successor. Filosofia de servei al ciutadà Un dels punts més personals de la conversa és la visió de Sagardoi sobre la política local. Defensa la necessitat d'una administració més humana i accessible: "El polític ha d'apropar-se a la gent i escoltar. Moltes vegades el ciutadà només demana ser escoltat, no que li resolguis el problema immediatament." Reptes en Seguretat Ciutadana En l'àmbit de la gestió, es destaca: Seguretat: Reconeix que ha estat el tema estrella i un repte constant a causa de la manca d'efectius fixos a Catalunya i la mobilitat de les plantilles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Coordinació: Sagardoi fa una crida a la coordinació total entre cossos (Guàrdia Urbana, Mossos, Policia i Guàrdia Civil) usant la metàfora de "fer pinya" com en els castells o la sardana. El subdelegat marxa satisfet d'haver apropat la institució a col·lectius que abans la veien com un element estrany, especialment en el sector agrari (els pagesos).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Nova etapa musical al Palau de Congressos de Tarragona
Estrena del Palau de Congressos com a Auditori Estable L'Ajuntament de Tarragona ha anunciat la transformació del Palau de Congressos en un auditori estable per a la ciutat. Aquesta decisió respon a la necessitat històrica de pal·liar el dèficit de butaques i espai escènic que patia el Teatre Metropol per a grans formacions. Millores tècniques i acústiques Per convertir l'espai en un recinte apte per a la música sinfònica, s'ha comptat amb el suport de l'enginyer Higini Arau, reconegut expert en acústica que ha treballat en llocs emblemàtics com el Liceu o l'Escala de Milà. El repte principal ha estat: Sonoritzar una sala amb estètica de pedra on el so rebotava excessivament. Implementar un sistema de tractament electrònic de la música amb resultats excel·lents. Recuperar un aforament de 1.200 a 1.300 localitats. Programació de la Primavera Musical El cicle inaugural consta de sis concerts variats que combinen prestigi internacional i talent local: OBC i Orfeó Català: L'estrena del 20 d'abril amb obres de Prokófiev i una exclusiva de Joan Guinjoan. Cor Ciutat de Tarragona: Celebració del seu 20è aniversari amb l'orquestra del Conservatori. Banda Unió Musical de Tarragona: Sota la direcció de Jean-Baptiste Messeguer. Formacions Internacionals: Orquestres de Bielorússia i Romania amb programes populars com Carmina Burana o música de Gershwin. "Soc una persona feliç perquè, com a tarragoní, paliem el dèficit que hi havia de butaques per sentir bona música." Accessibilitat i preus L'estinent d'alcalde de Cultura, Albert Ballvé, destaca la voluntat de fer la cultura accessible amb un abonament de 36 euros pels sis concerts (només 6 euros per entrada). Les entrades es podran adquirir al Teatre Metropol, al mateix Palau o via ServiCaixa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Salut Pública a Tarragona: Consells per Setmana Santa
Seguretat i Salut Pública a les Portes de la Setmana Santa En aquesta conversa amb les responsables de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, Gloria Engràcia i Gerri Garcia, es detallen les accions de control i prevenció necessàries per gaudir d'unes vacances segures. Tot i que les tasques de vigilància es fan durant tot l'any, l'arribada del bon temps i l'augment de l'afluència turística fan que s'intensifiquin certs controls especialment a les platges i en la seguretat alimentària. Consells clau per a l'ús de les platges Per garantir la convivència i la salubritat de l'entorn, es recomana: * Recollida de residus: Emportar-se les deixalles de casa si els serveis mínims encara no estan actius. * Prohibició d'animals: No es permet l'entrada d'animals domèstics a la sorra per motius d'higiene i seguretat. * Higiene infantil: Evitar el contacte dels nens amb zones potencialment contaminades per femtes animals, ja que són focus de coliformes i paràsits. * Ús de la tovallola: Utilitzar sempre la mateixa cara de la tovallola en contacte amb la sorra per evitar infeccions indirectes. Seguretat Alimentària i Picnic Amb el costum de menjar la mona de Pasqua a l'aire lliure, les expertes adverteixen sobre els riscos d'intoxicació: * Cadena de fred: És imprescindible l'ús de neveres refrigerades per a aliments amb ou, maioneses o salses casolanes. * Compte amb el sol: La combinació d'aliments sensibles i altes temperatures (més de 20 graus) facilita el creixement de bacteris i fongs. * Exigència ciutadana: Davant qualsevol anomalia en establiments públics, els consumidors poden recórrer a la OMIC per presentar denúncies. "No fer res que pugui causar un malestar a l'altra persona és la base del respecte, la salubritat i la higiene." Properes campanyes: Parcs i sorrals infantils A finals d'abril s'iniciarà una campanya pionera per analitzar la qualitat microbiològica dels sorrals dels parcs públics de Tarragona. L'objectiu és detectar possibles fongs dermatòfics o paràsits per protegir els nens més petits, que són els més vulnerables en portar-se les mans a la boca després de jugar amb la sorra.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Simbiosi: Fotografia 3D al Port de Tarragona
Introducció a l'Exposició Simbiosi En el marc de la Primavera Fotogràfica, els fotògrafs Albert Saludes i Francesc Virgili presenten una proposta innovadora al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona. L'exposició, titulada Simbiosi, va més enllà de la fotografia convencional per oferir un muntatge audiovisual tridimensional que utilitza la tècnica de l'estereoscòpia. La Tècnica: L'Estereoscòpia L'exposició destaca per l'ús de tecnologia que genera una sensació de relleu i profunditat, trencant la bidimensionalitat habitual de les imatges planes. Durant l'entrevista s'expliquen diversos punts clau: Història: Tot i semblar moderna, la tècnica es remunta a experiments de Sir Charles Winston el 1838. Experiència de l'espectador: Es proporcionen ulleres polaritzades als visitants per permetre que cada ull rebi una imatge lleugerament diferent, creant l'efecte 3D al cervell. Diferència amb el passat: Es recorda, amb un toc d'humor, les antigues ulleres de cartró blau i vermell (sistema anaglífic) com una experiència sovint decebedora, a diferència de la tecnologia actualment emprada. El Contingut i la Temàtica L'obra pretén reflectir la vida al port durant una jornada de 24 hores, mostrant la convivència de diferents realitats: Activitat Industrial: El tràfec de càrrega i descàrrega i la feina dels pescadors. Lleure i Esport: Ciutadans fent footing, submarinisme, passejant en bicicleta o patins. Cultura i Patrimoni: L'ús dels espais històrics com els tinglados i els museus. "Simbiosi significa que, sense destorbar-se els uns als altres, hi ha la part industrial i, al voltant, tota una sèrie de vida quotidiana." Reflexions sobre la Primavera Fotogràfica Els autors i l'entrevistadora reflexionen sobre les tendències actuals del sector, destacant un retorn cap al testimoniatge de la vida quotidiana i la recuperació del patrimoni històric enfront de les avantguardes més trencadores de biennals passades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Supervivència de Postguerra a Tarragona (1939-1946)
La Realitat de la Postguerra a Tarragona L'entrevista a la historiadora Esther Magriñá Lozano aprofundeix en el seu treball d'investigació sobre els primers anys del franquisme a la ciutat de Tarragona i la seva rodalia. L'estudi, premiat amb el Premi Tarragonès d'Investigació Lucius Licinius Sura, analitza com la victòria militar es va traduir en una ocupació efectiva de la vida civil i no pas en un "alliberament", tal com dictava la propaganda de l'època. L'Estructura del Poder i el Control Social L'autora destaca que, tot i ser un fenomen extrapolable a tota Espanya, a nivell local es poden observar les dinàmiques humanes i les lluites de poder: Dualitat de poders: Les picabaralles constants entre el Governador Civil (representant de Madrid) i les figures de la Falange (com Josep Maria Fontana). Finalment, cap al 1943, aquests càrrecs s'unifiquen per consolidar l'estructura del règim. Repressió als pobles: El control era sovint més cruel en comunitats petites, on l'alcalde, el cap de Falange i el rector exercien una vigilància asfixiant sobre els veïns. Depuració del magisteri: Els mestres van patir una repressió severa, sent sotmesos a inspeccions ideològiques constants per garantir l'adoctrinament dels infants. La Vida Quotidiana i l'Absurd El llibre posa un èmfasi especial en la denominada història de la vida quotidiana, revelant situacions que avui ens semblen absurdes però que marcaven el dia a dia de la població: Sancions aleatòries: Multes per vendre escombres d'amagat o persecució de la prostitució mentre els prostíbols eren freqüentats per les anomenades "persones d'ordre". Moralitat i control del cos: L'autora relata l'anècdota d'una dona a qui es va prohibir ballar sardanes perquè el seu moviment es considerava "immoral". Discriminació de gènere: Crítiques ferotges a la premsa contra les dones que conduïen, qualificant de "poc fines" aquelles que feien servir vehicles. "Moltes vegades hem sentit a casa que la guerra va ser difícil, però encara va ser més difícil la postguerra." El Buit de la Memòria Històrica Magriñá assenyala un cert enfosquiment del període entre 1939 i 1946. Durant aquests anys, el règim va fluctuar en la seva propaganda (especialment amb l'ascens i caiguda de l'Eix nazi durant la Segona Guerra Mundial) i molts dels qui van viure aquella duresa prefereixen no recordar-ho pel dolor que encara els genera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La Rambla de Tarragona en 150 anys: Retrat Col·lectiu
La Rambla com a Escenari Fotogràfic En el marc de la celebració del 150è aniversari de la Rambla Nova de Tarragona, els artistes Blai Mesa i David Sant presenten un projecte innovador per a la Primavera Fotogràfica. La iniciativa busca convertir els passants en els veritables protagonistes d'un muntatge audiovisual. Un Plató al Carrer Els dies 10, 16 i 17 d'abril s'instal·larà un plató de grans dimensions davant del Teatre Metropol. L'objectiu és capturar la diversitat de la gent que transita pel passeig: - Fotografies de cos sencer per mostrar l'estètica i actitud real. - Participació de perfils heterogenis: des d'estudiants fins a gent gran o turistes. - L'acció es realitzarà entre les 12:00h i les 18:00h. Més que una Imatge: Un Contenidor de Memòria L'obra final no es limita a fotografies estàtiques, sinó que és una instal·lació complexa que inclou: * Audiovisual rítmic: Vídeos que capten el flux de la Rambla durant les 24 hores del dia. * Banda sonora original: Creació de Jordi Prió que barreja música electrònica amb sons ambientals reals del passeig. * Gran format: Projeccions en quatre pantalles lumíniques de grans dimensions (3x2 metres). "Un lloc és un contenidor de memòria; volem que d'aquí a 50 anys la gent recordi com era la Rambla en els albors del nou mil·lenni." L'estrena oficial d'aquesta experiència interactiva tindrà lloc el proper 21 d'abril a la mateixa Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Previsions turístiques i ocupació hotelera a la Costa Daurada
Perspectives per a la Setmana Santa i l'estiu Salvador Pellicer, president de l'Associació Hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda, analitza la situació del sector turístic en un context d'incertesa global. Tot i els reptes, les previsions per als dies centrals de la Setmana Santa són positives, amb una ocupació que podria superar el 80-90% en les dates clau. Factors condicionants i noves tendències Reserves d'última hora: S'ha consolidat la tendència de reservar a pocs dies de l'arribada, cosa que dificulta les previsions a llarg termini. Impacte d'esdeveniments externs: L'actualitat política i social (com els fets de l'11 de març) influeix directament en la confiança del viatger. Turisme nacional: Durant la Setmana Santa, el 70% dels visitants provenen del mercat espanyol, ja que l'operació estrangera regular no comença fins a finals d'abril. Reptes del sector: Oferta, preus i qualitat El sector s'enfronta a una paradoxa: l'ocupació es manté alta, però la rendibilitat disminueix a causa de la forta competència i l'augment de l'oferta de places (més de 10.000 de noves en pocs anys). "El nostre aliat principal és la tranquil·litat... el que millor ens va és que no hi hagi notícies i que la gent pugui viatjar sense res que els pugui desviar." Vols de baix cost: Es veuen com una eina clau per a la desestacionalització, tot i que l'aeroport de Reus encara ha de recuperar el ritme perdut per la marxa de certes companyies. Qualitat integral: Pellicer subratlla que la qualitat no depèn només de l'hotel, sinó del destí (seguretat, neteja, serveis públics). Factor humà: Es destaca la importància de la formació i la necessitat de facilitar la incorporació de mà d'obra qualificada, sovint provinent de la immigració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Tarracoviva i projectes de patrimoni a Tarragona
Presentació de l'edició de Tarracoviva L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, se centra en la nova edició del festival de reconstrucció històrica Tarracoviva. Enguany, el festival s'ha presentat amb antelació per facilitar la col·laboració amb el sector hoteler i la creació de packs turístics. Eixos principals del festival Internacionalització i promoció: S'han realitzat accions de difusió a fires com Fitur i en museus d'arqueologia de ciutats com Madrid, València, Barcelona i Saragossa. Gestió d'aforaments: Com a novetat, les activitats nocturnes tindran un preu simbòlic de 3 euros gestionat a través de ServiCaixa per garantir l'accés als visitants de fora. Activitats destacades: Es mantenen els clàssics com les lluites de gladiadors a l'amfiteatre, però s'introdueixen espais nous com la Torre de Minerva per a teatre clàssic i la recreació d'una cort gàl·lica del baix imperi. "Volem que la gent vegi de quina manera ha evolucionat la vida quotidiana i les professions des de l'època romana fins avui." Restauració i rutes al Pont del Diable L'altre gran focus de la conversa és el recinte de l'Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable). Després d'un any de la seva obertura al públic, s'anuncien intervencions imminents: Obres de restauració: A finals d'any començarà una intervenció integral de la pedra finançada per l'1% cultural dels ministeris de Cultura i Foment. Noves rutes de senderisme: S'han dissenyat tres itineraris (blau, verd i negre) segons la dificultat, que permeten descobrir fins a 25 pedreres romanes i jardins romàntics del segle XIX. Activitats d'estiu: Es preveuen visites guiades arqueològiques, de natura i botànica autòctona, aprofitant les zones d'ombra del recinte.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
L'Escola de Pesca i el projecte Tarragona Blau
Una iniciativa per apropar la mar a la ciutadania El projecte Tarragona Blau, impulsat per l'expescador Lluís Palau, neix amb l'objectiu de transformar la crisi del sector pesquer en una oportunitat educativa i turística. Mitjançant una embarcació adquirida a Maó i adaptada per a fins didàctics, es pretén mostrar l'ofici de pescador. L'Escola de Pesca per a joves L'activitat està especialment dissenyada per a escolars d'entre 10 i 12 anys i inclou: * Visualització d'audiovisuals sobre les arts de pesca (arrossegament, tramall i encerclament). * Visita a la llotja del peix per conèixer el procés de subhasta. * Demostracions pràctiques a bord, com el calat d'un tramall. * Degustació de sardina de Tarragona per fomentar l'hàbit de menjar peix. Vessant turística i experiencial A l'estiu, el vaixell ofereix rutes pel litoral tarragoní: * Excursions fins al Bosc de la Marquesa i la Platja de la Roca Plana. * Possibilitat de banyar-se i dinar a bord (fideus arrossejats i sardines). * Vistes privilegiades dels focs d'artifici de Tarragona des del mar. "L'idea era fer l'activitat turística només, però vam pensar que l'activitat escolar seria una bona forma d'allargar la temporada." L'embarcació, amb capacitat per a 100 persones, inicia la temporada el 15 de juny i utilitza com a imatge un dofí inspirat en els mosaics romans de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Fotoperiodisme: La visió professional de l'actualitat
L'Ofici del Fotoperiodisme: Més enllà del clic En aquesta conversa amb els fotoperiodistes Javi Jurio i José Carlos León, s'explora la realitat d'una professió sovint mitificada però fonamental per a la informació diària. El motiu de la trobada és l'exposició "Imatges 2003", organitzada per la Fundació Caixa Tarragona i el Col·legi de Periodistes, que recull el treball dels professionals del sector a les comarques tarragonines. L'evolució de la professió Els convidats reflexionen sobre com ha canviat la seva consideració social i laboral en l'última dècada: De ser considerats gairebé "recaders", han passat a participar en la presa de decisions a les redaccions. La maquetació actual dóna més pes a la imatge, permetent que les fotografies es publiquin a mides més grans. L'horari és inexistent: > "Saps a quina hora comences i no saps a quina hora acabes". Diferència entre el diari i l'exposició Es destaca que una fotografia canvia radicalment segons on es visualitzi: Al diari: La imatge es dilueix per la qualitat de la impressió i la competència amb el text i altres estímuls visuals. A l'exposició: La foto recupera el seu valor artístic i documental, permetent una observació més detinguda. La mirada del fotògraf La fotografia no és només un document objectiu; hi ha una intencionalitat clara a través de l'enquadrament: L'originalitat: El repte de buscar punts de vista diferents en temes rutinaris (com la política). L'impacte social: Imatges d'incendis o esdeveniments quotidians que, sota la mirada del professional, capturen sentiments. L'adaptació tecnològica: La transició irreversible cap al món digital sense perdre l'essència de la imatge. L'exposició es pot visitar fins al 24 d'abril, oferint una visió retrospectiva de l'any 2003 a través de l'objectiu dels fotògrafs locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Entrevista amb Joan Pinos al Festival de Dixieland
El retorn de la Sitges Van a Tarragona En aquesta conversa, Joan Pinos, integrant de la formació Sitges Van, comparteix la seva experiència en l'onzena edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. El grup, que va néixer d'una colla d'amics aficionats que van aprendre a tocar junts, celebra la seva tercera participació en el certamen. L'esperit del festival i l'estil musical El músic destaca la diversitat d'escenaris que ofereix el festival, des de la Rambla Nova fins a locals petits com la cerveseria Kennedy's. Segons Pinos, aquesta fórmula és un encert total: "Recupera l'esperit que realment es tenia a principis de segle... la música es vivia al carrer i era una cultura popular." Pel que fa al seu estil, el defineixen com a jazz antic, que abasta des del ragtime de finals del segle XIX fins al pre-swing dels anys 30, incloent referències a Scott Joplin i Fletcher Henderson. Nous projectes i formació del grup La banda està formada per sis membres amb una estructura clàssica: * Base rítmica (second line): Contrabaix, washboard i banjo. * Front line: Clarinet, trombó i trompeta. Actualment, el grup prepara un nou disc que fusiona la tradició americana amb la catalana, adaptant peces del repertori popular com els Pastorets, cançons de Festa Major o composicions de Sitges al ritme del Dixieland.