Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1945-1968 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
1'
Records de la Rambla: Coloms, Festejos i Bars
Memòries d'una Rambla Transformada En aquesta conversa s'exploren els canvis socials i arquitectònics de la Rambla Nova a través dels ulls de dos testimonis veterans. El diàleg transcorre entre l'enyorança per una època passada i la crítica a l'estat actual de l'espai públic. La Problemàtica dels Coloms Un dels temes centrals ha estat la presència massiva de coloms a la zona. S'han destacat diversos punts: La brutícia: Els interlocutors lamenten que els bancs estan inutilitzables a causa de les deposicions. El manteniment: Es suggereix que una distribució diferent dels bancs (com els de pedra) podria millorar la higiene. El control de població: Tot i que reconeixen que hi ha gent que els dona menjar, defensen que caldria redueir-ne la quantitat: "Mirar de cuidar-los però que no n'hi hagi tants." El Retorn a la Joventut La part més emocional de la conversa se centra en com es vivia el lúdic en dècades anteriors: Festejar a la Rambla: Es recorda com el punt de trobada principal per conèixer gent i trobar amistats o parella. L'oci i la restauració: Es menciona amb nostàlgia el desaparegut Bar Baviera, descrit com el seu lloc de referència que ara ja és història. Relats de vida: La secció serveix d'introducció per a un reportatge sobre Salvador Arimany, un treballador històric de la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Memòria festiva, orquestres i anècdotes de la Rambla
Crònica sentimental i cultural de la Rambla de Tarragona En aquesta conversa, diversos col·laboradors i testimonis, entre ells Oriol Grau i el mestre Pere Godall, repassen la història viva de la Rambla de Tarragona com a epicentre de l'espectacle, la música i la vida social al llarg de diferents generacions. El diàleg transita des de les revetlles clàssiques fins a la música postdemocràtica i les anècdotes més pintoresques de la ciutat. L'evolució de les orquestres i les revetlles Es destaca el paper fonamental de grups com La Gramola de la Iaia, que a finals dels 70 i principis dels 80 van trencar amb l'estil de les orquestres oficials i enquilosades. Modernització del repertori: Grups com la Plateria o la Salseta van retornar la música al poble amb un estil més progressista i actual. El públic jove: Aquestes formacions aconseguien atreure la joventut de l'època amb versions accelerades de clàssics i boleros. La tradició: Es recorda el programa de la Festa Major de l'any 1942, quan la Rambla (aleshores del Generalíssimo) s'il·luminava amb fanalets japonesos i el trànsit quedava tallat per al gaudi popular. Clandestinitat, circ i locals emblemàtics El resum també explora la faceta més golfa i oculta de la Rambla: Locals històrics: Es parla de la clandestinitat dels primers bars gai (com la Cabanya del Tio Tom) i de societats com l'Ateneu Tarraconenc de la Classe Obrera. L'exotisme: La memòria col·lectiva recorda l'arribada d'elefants de veritat a la Rambla amb els circs de l'època, una imatge que avui semblaria surrealista. Teatre i censura: Des dels espectacles verdarotes del Teatro Argentino amb Manolita Chen fins a la censura del governador en algunes cançons. Anècdotes i "Happenings" "Vam vestir els despullats amb calçotets i sostenidors; va ser un happening amb totes les de la llei que va acabar amb tres cotxes de policia." L'entrevista conclou recordant espais quotidians com la Granja Clarà, coneguda per les seves coques seques i pel seu caràcter blindat durant les manifestacions, on els clients quedaven tancats a l'interior fins que passava el perill.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Celebració dels 150 anys de la Rambla Nova
Homenatge a la Rambla i la Música L'episodi recull una emissió especial de Tarragona Ràdio en directe des de la Rambla Nova, en una jornada que coincideix amb el 150è aniversari d'aquest espai emblemàtic, el solstici d'estiu i el Dia Internacional de la Música. Anècdotes i la figura de Dalí Durant la conversa, es destaca la capacitat d'atracció de la Rambla, on qualsevol activitat esdevé un èxit. Es recorden anècdotes curioses sobre el pintor Salvador Dalí: La seva visita a la ciutat acompanyat d'un elefant. L'ús d'una truita a la francesa doblegada a la butxaca de la jaqueta com si fos un mocador. "A la Rambla, si repartissis bufetades la gent vindria a buscar-les també, perquè tot el que fas té èxit." Actuacions Musicals en Directe El programa compta amb la participació dels alumnes de l'Estudi de Música, que interpreten una adaptació al català d'un clàssic del musical Grease (originalment de John Travolta i Olivia Newton-John). Els joves intèrprets, presentats un a un, aporten el vessant artístic a la celebració. Programació Especial Es detalla que la ràdio mantindrà la seva presència al carrer fins a les 22:00h amb: Instal·lació d'un escenari adjacent a l'estudi mòbil per a més actuacions. Col·laboracions amb l'Associació de Músics de les Comarques de Tarragona. Participació del grup Can Teatre amb una actuació sorpresa al final de la jornada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Balanç del primer any de mandat de Francesc Ricomà
Anàlisi del primer any de mandat municipal Francesc Ricomà, portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, fa un balanç positiu del primer any del nou mandat. El representant destaca la tranquil·litat i l'operativitat del pacte amb Convergència i Unió (CiU), que es manté des de finals de 1999. Segons Ricomà, aquest model de govern ha permès que la ciutat avanci sense les disputes partidistes que s'havien viscut en etapes anteriors. Relació amb el nou context polític Davant l'arribada del tripartit a la Generalitat i el canvi de govern a l'Estat (PSOE), Ricomà rebutja que la situació a Tarragona sigui anacrònica. Defensa la legitimitat de la majoria municipal i critica l'estratègia del Partit Socialista local: Acusa el PSC de centrar-se en una estratègia de partit en lloc de pensar en la ciutat. Manifesta la seva preocupació per la possible demora de grans projectes estatals com l'Alta Velocitat, la Façana Marítima o el Pla Director de l'Aeroport. Reclama a l'oposició que faci de "pont" amb les administracions d'alt nivell en lloc d'obstaculitzar. L'Àrea de Promoció i Estratègies de Ciutat Com a responsable d'aquesta macroàrea, el portaveu posa en valor l'aposta per la projecció externa de Tarragona: Turisme i Patrimoni: S'ha gairebé triplicat el pressupost del Patronat de Turisme per aprofitar el potencial de la ciutat. Palau de Congressos: Tot i admetre que és el punt més difícil de gestionar per l'alta exigència del sector, destaca una mitjana d'un congrés important al mes. "Tarragona té unes possibilitats brutals com una via més de desenvolupament, apostant seriosament per la seva projecció externa." Finalment, Ricomà confirma que el pacte de govern té plena vigència fins al 2007, ignorant els rumors de trencament i centrant-se en l'execució de la "fulla de ruta" prevista per al final de l'any.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Jesús Montlló i el rodatge solidari d'El Legado a Tarragona
Resum de l'episodi El director tarragoní Jesús Montlló presenta el seu nou projecte cinematogràfic titulat El Legado, una obra que explora la profunditat de la condició humana des d'una perspectiva íntima i compromesa. Després de l'èxit internacional dels seus anteriors curtmetratges, La mirada obliqua i Glòria, Montlló aposta per seguir creant cinema des de la perifèria, reafirmant el seu vincle amb Tarragona com a escenari d'excepció. Punts clau i temàtica Cinema des de casa: El director destaca les facilitats institucionals i l'ajuda de l'equip local per rodar a la seva ciutat natal, evitant la pressió de les grans capitals. Repartiment d'excepció: El projecte compta amb actors reconeguts com Oriol Grau, Mercè Rovira, Carlota Olzina i la jove promesa Aida Folch. Trama emocional: La història se situa en una habitació d'hospital (UBI), on dues dones amb tetraplegia exploren sentiments de fragilitat, supervivència i l'agraïment pel simple fet de respirar. Repte tècnic: El Legado inclou diàlegs més extensos que els treballs previs i una direcció de fotografia més complexa. Una crida a la participació ciutadana L'episodi serveix com a plataforma per demanar la col·laboració de la ciutadania. Es necessiten 150 extres per a una escena onírica i multitudinària: "Vull el carrer Major ple de paraigües que cobreixin la seqüència, on la càmera lllisqui per damunt de la gent sota una cortina de pluja artificial." Els voluntaris han de presentar-se el proper diumenge a les 17:00h al Carrer Major amb roba d'hivern i paraigües, prèvia inscripció al telèfon de producció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Recapta de l'AECC a Tarragona per a la prevenció del càncer
Suport a la lluita contra el càncer a Tarragona L'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) organitza la seva recapta anual a Tarragona amb l'objectiu de finançar serveis essencials i programes de prevenció. L'entitat destaca la importància de la col·laboració ciutadana per mantenir la seva activitat, que es basa principalment en donatius. Detalls de la jornada de recapta Logística: Es desplegaran 10 taules en punts estratègics de la ciutat com la Rambla Nova, el carrer Canyelles i el Serrallo. Horari: Els voluntaris estaran actius des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda. Equip: Hi participen entre 6 i 7 col·laboradors per cada taula informativa. Serveis i programes finançats La doctora Isabel Sabater detalla que els fons es destinen a diversos eixos d'actuació: Diagnòstic precoç: Especialment en càncers de mama i coll d'úter. Atenció integral: Servei de psicologia per a malalts i familiars, a més d'assessorament oncològic. Prevenció i formació: Conferències gratuïtes i cursos per deixar de fumar (deshabituació tabàquica). Ajuda social: Subministrament de pròtesis mamàries i ajuts econòmics directes segons la necessitat. Preocupacions principals a la zona "A Tarragona el càncer de mama és el que ha tingut una major incidència i és una de les nostres principals preocupacions." Càncer de mama: S'insisteix en la necessitat de revisions periòdiques, especialment entre la gent jove que ja està més conscienciada. Càncer de pell: Amb l'arribada de l'estiu, l'entitat alerta sobre els perills dels raigs ultraviolats i recomana evitar l'exposició solar directa entre les 12h i les 16h. Altres patologies: També es realitzen estudis preventius sobre el càncer de colon i de pròstata.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Balanç del primer any de mandat a Tarragona amb ERC
Anàlisi política i balanç institucional En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Xavier Almagro, portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, realitza una valoració crítica del primer any de mandat municipal (2003-2004). Almagro descriu aquest període com un exercici de gestió "pobra o pràcticament nul·la", denunciant que l'administració s'ha limitat a continuar projectes heretats sense aportar noves iniciatives polítiques rellevants. Crítica a la gestió de Joan Miquel Nadal El portaveu d'ERC destaca un deteriorament en les relacions entre l'equip de govern i l'oposició. Segons Almagro: L'alcalde Joan Miquel Nadal s'ha "enrocat" i governa cada cop més mitjançant decrets, abandonant el diàleg que havia existit en mandats anteriors. L'actitud de l'alcalde s'atribueix a la pèrdua de poder de Convergència i Unió a la Generalitat i del Partit Popular al Govern de l'Estat. Es qüestiona la vigència del pacte de govern amb el PP, ja que la justificació original (la influència a Madrid) ha desaparegut. L'aliança de l'oposició i temes clau Almagro subratlla la creixent unitat d'acció entre ERC, PSC i Iniciativa per contrarestar les decisions unilaterals de l'equip de govern en temes estratègics per a la ciutat: Urbanisme i l'A7: Oposició frontal a la urbanització del litoral a prop d'Altafulla i defensa d'una alternativa per l'autovia que tingui el consens dels veïns i ecologistes. La Façana Marítima: Dubtes sobre la veracitat dels acords anunciats per l'alcalde amb l'anterior govern de l'Estat sobre el soterrament de les vies. El Casino: ERC es manté ferma en contra de la ubicació del casino a l'hotel Imperial Tàrraco, argumentant que perjudicarà el comerç i la restauració local. El Corte Inglés: Crítica a la utilització mediàtica del tema quan existeixen plans urbanístics i comercials (POEC i PTSEC) que en limiten el desenvolupament immediat. Perspectives de futur i relació amb la Generalitat Amb l'entrada d'ERC al govern de la Generalitat (Tripartit), Almagro espera una millor fluïdesa informativa, tot i que reconeix les dificultats de canviar la dinàmica de l'administració catalana després de 23 anys. Denuncia la creació de lleis sense dotació pressupostària, especialment pel que fa a la gestió de residus als municipis. "Les maneres de fer en política a vegades són més importants que el mateix fet de fer." L'objectiu per als propers tres anys és forçar el diàleg i el consens per complir el programa electoral d'ERC des de l'oposició, mantenint un control estricte sobre la gestió de l'equip de govern.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
La Fotografia al Volant: L'Ofici dels Minuters
L'Ofici de Minuter: Retratistes de carrer El text explora la figura històrica dels minuters, fotògrafs que van revolucionar la imatge popular sortint dels estudis per oferir retrats al moment. Durant bona part del segle XX, aquests professionals eren una visió comuna a llocs emblemàtics com la Rambla de Barcelona o les fires locals. Característiques d'una tècnica artesanal Càmeres fetes a mà: No eren aparells comercials; els fotògrafs construïen les seves pròpies caixes de fusta amb òptiques de segona mà, basant-se en el principi de la càmera fosca. Revelat instantani: Amb un sofisticat i complicat sistema de mànegues negres, revelaven la foto a l'interior de la mateixa màquina en només un minut i l'entregaven encara humida. Escenaris de fantasia: Utilitzaven fons pintats (llones que simulaven boscos o la Torre Eiffel) i parapetos de cartró on la gent només posava el cap per aparèixer vestida d'enamorat, torero o mariner. Dades rellevants sobre la col·lecció "Jo diria que potser el que ens queda avui dia no arribaria ni a l'1% del que hi havia." Recuperació històrica: Joaquim Cabezas presenta una col·lecció de 40 fotografies que documenten no només rostres, sinó també la vestimenta, el mobiliari i l'evolució urbana de l'època. El paper de la dona: Es destaca que, especialment a les Rambles de Barcelona, moltes de les professionals eren dones conegudes com a minuteres, que treballaven sovint amb una bata blanca característica. Conservació del patrimoni: L'autor lamenta la pèrdua de milers de clixés de vidre i fotografies familiars que han acabat llençades o venudes al carrer, perdent-se així una part fonamental de la memòria col·lectiva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Tarragona, seu de la nova associació Medi Samac
Tarragona esdevé el centre neuràlgic de la pesca mediterrània L'entrevista a Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, revela els detalls de la constitució de l'Associació Mediterrània dels Professionals de la Pesca, finalment anomenada Medi Samac. La ciutat ha estat escollida com a seu d'aquesta entitat internacional després d'una intensa negociació a Tunísia. Aspectes clau de la candidatura La victòria de Tarragona davant de candidates com Marsella o Tunísia es va basar en diversos factors estratègics: Presentació tècnica superior: L'ús de suports digitals (CD recopilatori) i la traducció als idiomes dels participants, incloent l'àrab. Infraestructures modernes: S'ha posat en valor el Palau de Congressos per a reunions internacionals i la nova seu de la Confraria, amb 200 m² equipats amb tecnologia d'última generació. Aliances estratègiques: El suport decisiu del Marroc va ser clau per superar el bloc francès i el vot àrab concentrat. Ubicació ideal: La connexió entre dos continents i el paper de Tarragona com a pont cultural. Objectius de Medi Samac L'associació neix per defensar els interessos del Mediterrani davant la Unió Europea, històricament més centrada en les polítiques de l'Atlàntic. Els reptes principals inclouen: Unificació de criteris: Superar les diferents "velocitats" dels països membres. Sostenibilitat: Establir acords comuns sobre vedes i sistemes de protecció per evitar l'explotació irracional. Representació institucional: Espanya ha obtingut un pes significatiu amb la seu, una vicepresidència (Antonio Marzoa) i el comitè executiu. Situació actual del sector a Tarragona Ortiz també repassa temes interns de la confraria: "Més que acollir una seu internacional de pesca, difícilment podem aixecar més el llistó." Auditoria: Es presentarà la setmana vinent juntament amb un pla de viabilitat per sanejar els comptes. Conflictes d'inspecció: Existeix una negociació oberta amb el Ministeri a Madrid per solucionar els problemes amb les xarxes en la pesca del popet i les inspeccions de la Guàrdia Civil.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Premis Tarracompresa Jove: suport a l'emprenedoria
Reconeixement a les noves iniciatives empresarials de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta els guanyadors de la darrera edició de Tarracompresa Jove, una iniciativa de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament de Tarragona. L'objectiu d'aquests guardons és oferir una empenta econòmica i institucional a projectes emergents i empreses ja constituïdes que destaquen per la seva innovació. Limbos: Millor iniciativa empresarial L'empresa guanyadora en la primera categoria, representada per Javier Mestre, se centra en la gestió forestal sostenible: * Activitat: Neteja de boscos, plans de prevenció d'incendis i assessorament per a subvencions. * Objectiu: Constituir-se oficialment al setembre i generar ocupació per a unes cinc persones. * Repte: La inversió inicial és elevada (30.000-40.000 €) a causa de la maquinària especialitzada. Ecomedi: Innovació en el sector ambiental Antoni Parera, màxim responsable d'Ecomedi, explica la seva consolidació com a empresa especialitzada en impacte ambiental i acústic: * Especialització: Estudis acústics, mapes de soroll i aïllaments de locals per a administracions i particulars. * Creixement: Amb dos anys de recorregut, l'empresa reinverteix el premi en instrumentació de mesura avançada i programari de predicció. Somi: Gestió professional de l'oci i l'esport Els emprenedors Francesc Aritjol i Sergi Moncosí representen Somi, guardonada amb el segon premi a la innovació: * Filosofia: Aportar professionalitat a un sector sovint marcat per l'amateurisme i l'intrusisme laboral. * Serveis: Coordinació d'activitats extraescolars, campus esportius, animació en hotels i entrenaments personals. "Ser empresari t'aporta l'incentiu de poder organitzar-te la teva pròpia feina i fer realment el que t'agrada, tot i que requereix molta més planificació que ser un assalariat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
II Jornades de Violència de Gènere a Tarragona
II Jornades Estatals de Violència i Dones El proper divendres s'inauguren a Tarragona les II Jornades Estatals de Violència i Dones, organitzades pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. L'esdeveniment busca donar continuïtat a la col·laboració interdisciplinària iniciada l'any anterior per abordar la violència de gènere des de múltiples àmbits: judicial, policial, social i psicològic. Evolució i Alarma Social Durant l'entrevista amb la psicòloga Núria Vázquez, s'analitza si la violència ha augmentat realment o si és una qüestió de major visibilitat: Visibilitat de la gravetat: La violència sempre ha existit, però ara surten a la llum casos més extrems i amb finals tràgics. Reacció del maltractador: S'apunta que la pèrdua de la impunitat històrica i el control social sobre l'àmbit privat han pogut generar reaccions més violentes i desesperades per part dels agressors. Drets i denúncies: Des de mitjans dels anys 80, la legislació ha evolucionat per permetre la intervenció policial dins del domicili, trencant la figura del "pare de família" com a autoritat absoluta. Tipologies de Violència Es fa una distinció clara entre diversos conceptes que sovint es confonen: Violència de gènere: Aquella exercida contra la dona pel simple fet de ser-ho, vinculada al seu paper social. Violència domèstica: La que té lloc dins l'àmbit familiar, incloent-hi fills i, en un percentatge inferior al 5%, homes. Violència social: Un oient intervé per denunciar l'agressivitat en altres contextos, com l'escola o el carrer, posant en relleu la necessitat de protegir també altres col·lectius vulnerables. Programa i Rehabilitació Les jornades inclouran conferències sobre l'impacte dels mitjans de comunicació, aspectes psicobiològics de la violència i la projecció de la pel·lícula Te doy mis ojos per generar debat. "Fer intervenció sobre l'agressor és fer feina preventiva." Núria Vázquez destaca que el tractament dels maltractadors és fonamental per evitar la reincidència i protegir potencials futures víctimes, un plantejament que sovint genera controvèrsia pel destí dels recursos públics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Oriol Grau i el comiat de 'La veu del món'
L'adéu de 'La veu del món' a Tarragona L'entrevista amb Oriol Grau, director de Trono Villegas, se centra en la representació final de l'obra 'La veu del món' al Teatre Metropol. Després de 75 actuacions i dos anys de recorregut, l'obra es commemora com un projecte que ha explorat la interculturalitat i la crítica religiosa a través de l'humor. Punts clau de l'obra Origen i context: L'obra es va començar a assajar coincidint amb els atemptats de l'11 de setembre, tractant temes de màxima actualitat sobre la pau i el conflicte. Argument: Una proposta de la UNESCO que uneix 12 líders espirituals per formar una coral. El que comença com un projecte d'unitat acaba en desordre, reflectint la realitat del "pensament únic" sota el control d'un capellà nord-americà. Recepció del públic: Grau destaca el contrast entre la "fredor" del públic de Barcelona i l'entusiasme viscut a comarques. La polèmica amb el Fòrum de les Cultures L'autor explica que l'obra va ser descartada pel Fòrum de les Cultures per la seva manca d'un final feliç: "Ens van dir que estava molt bé però que, com que no tenia un final esperançador i era crítica amb les religions, no els semblava adequada." Projectes de futur Tornada als escenaris: Oriol Grau deixarà la direcció en el pròxim projecte per centrar-se en la seva faceta d'actor. Nova producció: Trono Villegas prepara un espectacle de format petit basat en un relat de Kafka, amb la previsió d'estrenar-lo cap al setembre o octubre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Màrius Serra: El procés de creació de 'Monocle'
De com s'escriu una novel·la: La gènesi d'un projecte atípic L'escriptor Màrius Serra presenta la seva darrera obra, una peça que ell defineix com una novel·la de sense ficció. El llibre relata el procés, sovint tortuós, de creació d'una altra novel·la anterior titulada Monocle, la qual va quedar encallada durant set anys. Punts clau de l'entrevista El fracàs com a motor creatiu: Serra admet amb sinceritat que l'obra neix d'un fracàs narratiu. El que havia de ser un simple pròleg per a l'edició de llibreria de Monocle es va acabar convertint en una narració autònoma de 200 pàgines. La participació dels lectors: Davant el bloqueig de l'autor, la novel·la Monocle es va acabar gràcies a les propostes dels lectors de La Vanguardia. Es van rebre unes 150 propostes de final, un exercici que l'autor descriu com una cura d'humilitat i una experiència enriquidora i única. Interacció i regals per al lector: L'edició de De com s'escriu una novel·la inclou un sobre sorpresa que pot contenir: Impressions dels correus electrònics enviats pels lectors. Manuscrits originals dels quaderns de treball de l'autor. Invitacions a un sopar amb el mateix Màrius Serra (inspirat en Charlie i la fàbrica de xocolata). L'impacte de la vida real: L'autor explica com la seva experiència personal en hospitals —degut a la malaltia del seu fill— va transformar la percepció de la realitat que prèviament havia intentat plasmar en la seva ficció. La filosofia literària de l'autor Serra defensa que en la literatura les històries ja estan inventades i que l'essència resideix en el com s'expliquen, posant un gran focus en el joc amb el llenguatge com a via per atreure nous lectors. "Les novel·les es fan en paraules; t'adones que, sovint, en els detalls més petits trobes els grans retalls dels grans temes."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Tarragona al Fòrum de les Cultures i l'estratègia turística
Presència de Tarragona al Fòrum de les Cultures La ciutat de Tarragona tindrà un paper actiu al Fòrum de les Cultures de Barcelona mitjançant la signatura de dos convenis: un de cultural i un altre de turístic. L'objectiu és doble: fomentar que els tarragonins visitin el certamen i aprofitar el flux de visitants internacionals per atreure'ls cap al territori tarragoní. Dates clau al Fòrum 14 al 16 de juliol: Participació en els diàlegs de turisme, on la ciutat presentarà una ponència sobre turisme i sostenibilitat. 24 de juliol: El Dia de Tarragona. Una jornada especial on els ciutadans de Tarragona gaudiran d'un 26% de descompte en l'entrada. Durant aquest dia es lliurarà un talismà simbòlic a la Jaima del Fòrum que representarà un desig de futur vinculat al patrimoni de la humanitat. "Tarragona és patrimoni de la humanitat, un concepte que enllaça directament amb els valors de pau i sostenibilitat del Fòrum." Estratègia i Promoció Turística Francesc Ricomà, president del Patronat de Turisme, analitza la situació actual del sector a la ciutat, destacant la necessitat de superar l'estacionalitat per tenir visitants durant tot l'any a través d'esdeveniments com Tarracoviva o el Palau de Congressos. El Nou Pla Estratègic de Turisme El Patronat ha posat en marxa un Pla Estratègic amb un pressupost de 60.000 euros i una execució prevista de 5 mesos. Aquest pla busca: Ordenar l'oferta actual i definir una marca clara. Analitzar la demanda internacional, citant l'interès emergent del mercat xinès. Evitar la improvisació i professionalitzar el sector amb una "fulla de ruta" consensuada amb restauradors i hotelers. L'objectiu final és consolidar Tarragona com una oferta integral que combina cultura, gastronomia, oci i qualitat de vida mediterrània.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Primera Fira del Carquinyoli a l'Espluga de Francolí
Presentació de la Primera Fira del Carquinyoli L'Espluga de Francolí estrena aquest cap de setmana la seva primera fira dedicada al carquinyoli, una iniciativa que neix per potenciar els atractius de la vila i posar en relleu la seva llarga tradició pastissera. La regidora de festes, Dolors Domènec, destaca l'expectació davant d'aquest esdeveniment que vol atreure visitants de tota la demarcació. Activitats Destacades i Gastronomia La fira compta amb una programació centrada en el producte artesà i la participació ciutadana: Esmorzar popular: S'elaborarà una coca gegant de més de 100 metres de llargada acompanyada de xocolata cuita de forma gratuïta. Demostracions en directe: Els quatre pastissers i quatre forners del poble faran elaboracions davant del públic, mostrant com es creen el carquinyoli, les neules o els vanos. Tallers participatius: Els assistents, especialment els nens, podran intervenir en l'elaboració de pans o coques. Tiquet solidari: Per un preu de dos euros, s'obté un davantal commemoratiu i el dret a fer degustacions als set estands participants amb vins i rebosteria. Cultura i Entorn La jornada es completa amb altres activitats culturals per a tota la família: Espectacle infantil: Representació musical de Hansel i Gretel a càrrec de la Xarxa. Música clàssica: Concert de professors pel 25è aniversari de l'escola de música a l'Auditori Carulla i Font. Turisme local: S'anima els visitants a conèixer la Cova de la Font Major, que actualment presenta un aspecte magnífic gràcies a l'abundància d'aigua. "Tenim quatre pastissers i quatre forners que fan moltes coses de reposteria... El carquinyoli és el més conegut, però els vanos i les neules també són molt típics d'aquí."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
El Ball del Sant Crist de Salomó: Història i Tradició
El Ball del Sant Crist de Salomó L'alcalde de Salomó, Joan Boronat, presenta una nova edició del Ball de Sant Crist, una representació de cultura popular amb segles d'història que ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Història i Evolució del Ball Tot i que es té constància de la devoció des del segle XVI, l'estructura actual de l'espectacle es remunta a l'any 1972, gràcies a una col·laboració amb l'Institut del Teatre de Barcelona. Aquest canvi va permetre: * Traslladar la representació a l'interior de l'església. * Reduir la durada original de dues hores i mitja a una hora i tres quarts per fer-la més àgil. * Incorporar personatges cronistes que narren els fets per facilitar-ne la comprensió. La Llegenda del Mercader i el Crist L'obra narra la peripècia del mercader salomonenc Josep Nin, qui durant una sequera al segle XVI va viatjar a terres de l'Alger i va trobar una imatge del Sant Crist profanada. Boronat explica el miracle del pes de la imatge: "Es va fer un pacte: el preu seria el pes de la imatge en monedes. Davant la sorpresa de tothom, la imatge només va pesar 30 monedes, el mateix preu pel qual Crist va ser venut." Informació Pràctica per als Visitants Dates: Es representa durant els quatre primers diumenges de maig. Aforament: L'espai és limitat a unes 280 persones per sessió, per la qual cosa és imprescindible fer una reserva prèvia. Participació: Més d'un centenar d'actors de la localitat donen vida a la representació. Turisme: Es convida els visitants a gaudir de l'oferta gastronòmica dels cinc restaurants del poble per completar l'experiència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
2004-05-06 UM BOTIGUERS CATALUNYA
Revifalla Comercial a l'Avinguda Catalunya El teixit comercial de Tarragona s'enforteix amb la creació de la nova Associació de Botiguers de l'Avinguda Catalunya. Aquesta entitat neix de la necessitat de recuperar el pols comercial d'una zona que ha patit gairebé dos anys de tancament i obres per la construcció d'un nou aparcament. Motius i reptes de la fundació Els impulsors de l'associació (Antoni Balbàs, Núria Balló i Joan Jordà) expliquen que el principal motor va ser la pèrdua de clients i d'hàbits de pas dels consumidors a causa de les obres. Dificultats burocràtiques: Constituir l'entitat ha estat un procés lent (un any de tràmits) per la complexitat dels estatuts. Objectiu principal: Unir forces per tenir més capacitat d'interlocució amb l'Ajuntament i altres departaments. Unió del sector: Actualment l'associació compta amb uns 20-25 comerços, tot i que la zona té potencial per arribar als 50. Accions de dinamització Per contrarestar el fet que el nou aparcament no està tenint l'èxit esperat, l'associació té previstes diverses línies d'actuació: Promocions d'estiu: Sortejos de regals sustanciosos per atraure públic. Avantatges logístics: Ús de tíquets de descompte per al pàrquing per fer l'estada més econòmica. Potencial de la zona: Es defineixen com una "gran superfície sota el cel" de la ciutat, oferint serveis integrals que inclouen des de farmàcies i alimentació fins a botigues especialitzades. "La gent som animalets de costums i, amb dos anys d'obres, han agafat altres recorreguts; el nostre repte és que tornin."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Segregació de la Canonja i accident a l'Avinguda Roma
Crònica de l'accident a l'Avinguda de Roma L'informatiu reporta un sinistre ocorregut a les 10:37 hores a la cruïlla de l'Eroski, a l'Avinguda de Roma de Tarragona. El xoc s'ha produït quan un vehicle s'ha saltat un semàfor i ha col·lidit amb un altre. Intervenció dels Bombers: Dues dotacions s'han desplaçat per excarcerar un ocupant atrapat a l'interior d'un dels vehicles. Afectació al trànsit: Es registren retencions i cues notables en sentit sortida de la ciutat. El procés de segregació de la Canonja i Bonavista El programa es desplaça al barri de Bonavista per analitzar el procés de segregació de la Canonja respecte a Tarragona. Ramon López, president de l'Associació de Veïns, i diversos veïns aporten la seva visió. Punts clau de la negociació: Estudis tècnics: Cal realitzar anàlisis econòmiques, territorials i sobre el sector químic per determinar la viabilitat. Llei de la Generalitat: Es destaca la complexitat normativa, inclosa la distància de seguretat de 3 km entre nuclis de població. Consulta popular: Els representants veïnals coincideixen que la decisió final s'hauria de prendre mitjançant un referèndum. "Lo lógico sería hacer un referéndum y que la gente del barrio decidiera qué es lo que quiere realmente." Opinions dels veïns L'opinió ciutadana està dividida però expectant. Mentre alguns veuen la segregació com una oportunitat per a la millora de serveis i una reducció d'impostos, d'altres expressen dubtes sobre el sentiment de pertinença i el prestigi de seguir formant part de Tarragona ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Cinquena Fira de Música al Carrer de Vila-seca
La Fira: Un mercat musical i professional L'esdeveniment es consolida en la seva cinquena edició com un espai de compra-venda d'espectacles, servint de pont entre artistes i programadors. Enguany, la fira ha superat les expectatives amb xifres rècord: Prop de 200 programadors acreditats. Més de 120 formacions van sol·licitar participar-hi, de les quals s'han seleccionat 43 grups. Una oferta d'estils diversa que inclou jazz, música clàssica i tradicional (fusió, flamenc, etc.), a excepció del rock més contundent. El model de Vila-seca: Música al carrer L'organització destaca la tradició musical de la vila, reforçada pel conservatori i el nou auditori. L'objectiu és desacralitzar la música i portar-la als espais lúdics del casc antic, convertint el centre en un escenari a l'aire lliure lliure de cotxes. "Voldríem arribar a ser la Tàrrega musical... ens porten 20 anys de davant, però sempre s'ha de començar." Protagonistes: Non-Quartet El grup local Non-Quartet presenta el seu espectacle Tango de carrer. Malgrat el nom, es tracta d'un trio format per Enric, Miguel Javaloy i l'actor Jorge Forniés. La seva proposta combina: Tangos populars i coneguts (Alfonsina y el mar, Volver). Teatre i monòlegs: Un executiu agressiu que descobreix la música al carrer. Estrena: Actuaran el diumenge 9 de maig a les 19:30 h a la Plaça de les Voltes. Informació pràctica per als visitants Horaris: El dissabte la música s'allargarà fins a les 6 del matí. Espais: Hi ha quatre escenaris principals (Plaça Sant Antoni, Plaça de les Voltes, Hort del Centre i Plaça d'Estudis) a més d'una jaima. Accés: El centre estarà tancat al trànsit en un radi de mig quilòmetre per facilitar el passeig.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Divertimento: Comèdia de l'art al Teatre Metropol
'Divertimento' arriba a Tarragona La companyia de teatre Eifurbi presenta el seu darrer espectacle, Divertimento o la comèdia dels criats, al Teatre Metropol. Sota la direcció de Gemma Beltran, l'obra utilitza el gènere clàssic de la comèdia de l'art per proposar una experiència teatral vital i orgànica. Una metàfora sobre la por i l'actualitat L'argument se centra en l'arribada de la pesta a una població, fet que provoca la fugida dels nobles i deixa els criats sols davant d'aquest nou "governador". L'obra explora: La por instal·lada com una ordre governamental. La vitalitat dels personatges populars per combatre la mort. La connexió de trames del Renaixement amb problemàtiques de l'actualitat social. Elements escènics i tècnica L'espectacle destaca per la seva gran complexitat tècnica i interpretativa, barrejant diverses disciplines en una tarima de dimensions reduïdes (3x4 metres): Màscares artesals: Fabricades per l'especialista italià Stefano Perocco. Música en directe: Els actors canten madrigals a capella i toquen instruments com la flauta i la guitarra. Expressivitat física: Inclou acrobàcies, esgrima, pantomima i ball. "És una història de la por i de la vitalitat dels criats per combatre la mort, en un espai petit que representa la tarima del poble." Una experiència per a tots els públics L'obra, estrenada prèviament al Festival Grec, ofereix diferents nivells de lectura, des d'una visió més visual i energètica per als infants fins a cites cultes i trames complexes per als espectadors adults. Gemma Beltran defineix l'experiència com un petit carnaval on el públic esdevé partícip de l'energia contagiant dels set actors en escena.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El Circo Wonderland arriba a Tarragona: Entrevista amb Enrico Macagi
El Circ Wonderland a Tarragona L'entrevista presenta l'arribada del Circo Wonderland a la ciutat de Tarragona, concretament a la zona de Les Gavarres, on oferirà funcions durant tot el cap de setmana. Enrico Macagi, director del circ, explica la realitat actual del món de l'espectacle itinerant i els reptes de mantenir viva aquesta tradició. Aspectes Destacats de la Vida al Circ Modernització i qualitat de vida: Macagi destaca que les condicions han millorat molt amb les caravanes modernes que disposen d'aire condicionat i totes les comoditats. Escolarització: El Wonderland va ser pioner a Espanya a tenir el seu propi col·legi subvencionat dins del circ fa més de 15 anys, garantint l'educació dels nens itinerants. Tradició vs. Escoles de Circ: Tot i que la tradició familiar encara és forta, sorgeixen nous perfils d'artistes formats en escoles de gimnàstica de l'Est d'Europa que sovint desconeixen la duresa de la vida logística. Dificultats: La tria de terrenys adequats i les inclemències meteorològiques (com el fort vent a Tarragona o el fang) són els principals maldecaps. L'Espectacle renovat L'espectacle d'enguany inclou una gran varietat d'actes: Animals: Tigres siberians, dromedaris, cavalls i animals exòtics, malgrat les traves sanitàries de molts ajuntaments. Màgia i Acrobàcies: Un número de màgia d'estil Matrix i el retorn de les equilibristes sobre esferes, un clàssic recuperat. Humor: Payasos que, segons Macagi, diverteixen tant o més els adults que els nens. "Si ofereixes un bon espectacle, el circ l'omples de públic igualment." Horaris de les Funcions a Tarragona Divendres: 19:00h. Dissabte: 17:00h i 19:30h. Diumenge: 12:00h, 17:00h i 19:30h. Dilluns: 19:00h (funció de comiat).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
32'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: l'actualitat de Tarragona
Segregació de la Canonja i Territori L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, aborda el procés de diàleg obert perquè la Canonja recuperi el seu estatus de municipi. Enfatitza que les negociacions s'han de portar amb la màxima discreció i basar-se en anàlisis històrics i reals, evitant especulacions mediàtiques sobre la recuperació del terme municipal que inclouria Bona Vista i el polígon petroquímic. Contesta també les crítiques de l'oposició sobre la política territorial, defensant la preservació del litoral tarragoní en comparació amb grans operacions urbanístiques a Barcelona com la del Fòrum. Projectes d'Infraestructures i Urbanisme Trasllat del CLH i Façana Marítima • Es confirma la intenció de desubicar la companyia logística d'hidrocarburs (CLH) per permetre el desenvolupament del Serrallo i la part baixa de la ciutat. • Sobre la Façana Marítima, Nadal explica que el canvi de govern a Madrid obliga a reprendre els diàlegs amb el nou ministre de Foment, tot i que els convenis i traçats ja estan definits. Pla General d'Urbanisme El nou pla es basa en un consens amb les associacions de veïns. Incorpora criteris de sostenibilitat i corredors biològics exigits per la Generalitat, a més d'integrar projectes ja aprovats com el de Torres Jordi. Equipaments: Presó i Ciutat Judicial L'alcalde discuteix la necessitat de traslladar la presó actual. Tot i que hi havia un acord per ubicar-la al Mas d'Enric, els serveis tècnics de la Generalitat van posar traves pel desnivell del terreny. Nadal destaca que la prioritat real per a la ciutat és la construcció de la Ciutat Judicial per acabar amb el desgavell d'edificis actual. "No vull convertir-me en un polític d'aquells d'oposició permanent; prefereixo negociar amb tranquil·litat i pau amb la Generalitat pel bé de la ciutat." Gestió Municipal i Transports Empresa Municipal de Transports (EMT) S'anuncia que Agustí Mallol assumirà la presidència de l'EMT. L'objectiu és potenciar un model de cogestió on els veïns tinguin un paper rellevant en el funcionament de l'empresa. Aparcaments i Aeroport • Es demanarà a les empreses de pàrquings el pagament fraccionat per minuts. • Pel que fa a l'aeroport de Reus, es mantenen converses amb companyies com Ryanair per establir noves rutes (Estocolm, Holanda), prioritzant convenis basats en el nombre real de viatgers i no només en subvencions directes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Novetats i devolució immediata de la Renda a Tarragona
Balanç de l'inici de la Campanya de la Renda L'entrevista amb el senyor Palacio destaca un inici de campanya excepcional a la província de Tarragona, marcat per la rapidesa en les devolucions i l'èxit del nou sistema d'esborrany. En només els dos primers dies, ja s'han realitzat 4.000 devolucions a contribuents tarragonins. Les claus de la campanya d'enguany L'Esborrany de la Renda: És la gran novetat. Permet rebre la proposta de declaració a casa i confirmar-la directament. S'ha de sol·licitar prèviament (via web, telèfon o presencialment). Es pot rectificar si les dades no són correctes. La data límit per demanar-lo és el 15 de juny. L'avenç tecnològic: Tarragona és la delegació líder a Espanya en presentacions per internet en termes relatius, amb prop de 67.000 declaracions online l'any anterior. Creixement econòmic: Es preveu un increment d'11.000 nous declarants a la província, un indicador clar que l'economia tarragonina creix per sobre de la mitjana nacional. Servei i col·laboració institucional El sistema de cita prèvia continua sent fonamental, amb una xarxa de col·laboració que inclou: Diputació de Tarragona: Mitjançant el servei BASE. Generalitat: A través de les seves oficines i els Registres de la Propietat. Ajuntaments: Destaca la incorporació de Reus i la continuïtat de Tarragona, Salou i Cambrils per apropar el servei al ciutadà. ". . . la delegació de Tarragona es la primera en España en números relativos en presentación de obligaciones por internet." S'esperen rebre unes 274.000 declaracions, de les quals un 75% seran a retornar, suposant un total de 154 milions d'euros que l'Agència Tributària retornarà als tarragonins.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Setmana de la Solidaritat 2004 a la URV
La Setmana de la Solidaritat a la URV L'entrevista presenta la Setmana de la Solidaritat 2004, una iniciativa organitzada per la URV Solidària (Universitat Rovira i Virgili). El seu coordinador, Joan Fuster, explica que aquest organisme té com a missió articular les accions de cooperació, voluntariat i solidaritat dins i fora de l'àmbit acadèmic, actuant com un nexe entre la universitat i la societat civil. Objectius i Organització L'esdeveniment busca visibilitzar la feina que es fa durant tot l'any a la universitat i sensibilitzar la població sobre diverses problemàtiques globals. La programació destaca pel seu caràcter: - Obert i participatiu: Totes les activitats són d'accés lliure per a la ciutadania, incloent algunes sessions de postgrau que normalment són tancades. - Descentralitzat: Els actes es reparteixen pels diferents campus i facultats del territori (Tarragona, Reus, etc.), aprofitant la dispersió geogràfica com una oportunitat per arribar a tothom. Activitats Destacades Durant la setmana es realitzen conferències, taules rodones i exposicions de gran rellevància: - Arcadi Oliveres: Intervé com a autoritat en política econòmica i agrària per parlar sobre els desequilibris en el món de l'alimentació. - Enginyeria Sense Fronteres: Presentació de l'ONG i una exposició sobre l'accés universal als serveis bàsics (aigua, energia) a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. - Immigració i Justícia: Una taula rodona organitzada per estudiants de Ciències Jurídiques sobre la relació entre immigració, delinqüència i el sistema penitenciari. - Conflicte Palestino-israelià: Una sessió magistral de quatre hores a càrrec de Felisa Loring (mencionada com Oles Onivan) per analitzar les claus d'aquest conflicte. "Assistir a determinades conferències fa que ens sensibilitzem i ens ajudin a descobrir claus per interpretar la premsa i saber què passa al món." L'entrevista conclou recordant l'èxit de projectes de cooperació anteriors, com el de medicina preventiva realitzat per estudiants, i reivindicant el paper de les ONGs i la societat organitzada davant les situacions d'injustícia global.