Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2041-2064 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
4a edició del Parc Infantil de Primavera a Torreforta
Activitats lúdiques i educatives per Setmana Santa Entrevista a Javier Vargas, coordinador de la Fundació Casal l'Amic, sobre la celebració de la quarta edició del Parc Infantil de Primavera. Aquesta iniciativa sorgeix per cobrir el buit d'activitats durant les vacances escolars de Setmana Santa i oferir una alternativa de lleure amb un fort component educatiu. Detalls del Parc Infantil Dates i horaris: De dilluns a dimecres (matí i tarda) i dijous (només matí). Ubicació: Centre Cívic de Torreforta. Públic objectiu: Infants d'entre 3 i 12 anys. Preu: Una entrada única de 3 euros, amb l'objectiu de ser assequible per a totes les famílies. Principals activitats El parc ofereix una gran varietat de propostes per als més petits: * Tallers diaris de manualitats i circ. * Atraccions inflables i espais de ludoteca. * Activitats de psicomotricitat, maquillatge i espectacles infantils cada tarda. La tasca de la Fundació Casal l'Amic La fundació, amb més de 20 anys d'història a la zona de Ponent de Tarragona, centra la seva activitat en la prevenció i integració de col·lectius infantils i juvenils. "No es tracta només de treballar amb gent que té dificultats, sinó amb el conjunt de la població." Actualment, la fundació gestiona: * Centres oberts amb reforç escolar i informàtica. * Projectes d'educació pel carrer per contactar amb els joves. * Futurs projectes com una Unitat d'Escolarització Externa per evitar l'abandonament escolar de nois que tenen dificultats amb l'ESO.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Entrevista a Francesc Capella sobre el Festival de Dixieland
El vessant formatiu del Festival de Dixieland L'edició actual del Festival de Dixieland de Tarragona destaca no només per les seves actuacions en viu, sinó també pel seu enfocament en la pedagogia musical. Francesc Capella, pianista i antic membre de la Vella Dixieland, explica la cloenda del cicle d'audicions comentades organitzat per la Fundació La Caixa. Les audicions comentades Aquestes sessions, conduïdes per Capella i Pep Gol, han tingut com a objectiu apropar l'arquitectura de les Big Bands al públic general: Visió interna: S'ha explicat el funcionament de les grans orquestres, més enllà de l'execució musical. Intergeneracionalitat: El públic ha anat des de veterans de 75 anys fins a joves de 20 que descobrien el jazz per primer cop. Evolució històrica: S'ha posat el focus en figures sovint invisibles, com els arranjadors. L'estat actual del festival i del gènere Capella valora positivament el creixement del certamen, destacant que s'ha convertit en un esdeveniment totalment inserit a la vida de la ciutat de Tarragona. Segons l'entrevistat: "Aquest és un dels festivals que em sembla més festival de veritat, perquè està molt inserit a la ciutat." Salut del Dixieland: El gènere es troba en un estat excel·lent, ja que connecta amb totes les franges d'edat, sent divertit per als joves i evocador per als més grans. Model d'èxit: El músic lloa que el festival aposti per la qualitat i la connexió amb la gent en lloc de centrar-se exclusivament en noms mediàtics i cars.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Presentació de la revista Jazz al Festival Dixieland
Una nova plataforma per al Jazz a Catalunya En el marc del Festival de Dixieland de Tarragona, el periodista especialitzat Pere Pons presenta el segon número de la revista Jazz. Aquesta publicació neix com una eina pionera per donar visibilitat a l'escena del jazz, el blues i les músiques improvisades al nostre país. Característiques de la revista La revista Jazz destaca per diversos aspectes fonamentals: Multilingüisme: S'edita principalment en català, però també inclou traduccions al castellà i a l'anglès. Contingut musical: Cada número trimestral s'acompanya d'un CD de regal. Estètica cuidada: Té un disseny molt visual, amb un gran ús del color i una impressió de qualitat. Temàtica àmplia: Des del jazz clàssic fins a l'avantguarda i la fusió. El Festival Dixieland i el sector musical Pere Pons analitza positivament l'estat del gènere i el format del festival tarragoní: "Aquest festival recupera l'essència popular del gènere, les ganes de viure-ho i el contacte directe entre músic i públic." L'èxit local: Es remarca la creació de la Big Band de Tarragona com un fruit de la vitalitat del festival. Músics internacionals: Es menciona com molts músics del país triomfen a llocs com Nova York, tot i la manca d'atenció dels mitjans convencionals. Accessibilitat: El festival destaca per oferir la majoria d'actuacions de forma gratuïta al carrer i en locals emblemàtics. Presentació oficial L'acte de presentació té lloc a la Bequeria, a dos quarts d'una de la matinada, acompanyat de l'actuació de la formació alemanya Barrelhouse Jazzband. La revista es pot trobar en quioscos o mitjançant subscripció anual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Dixi del Percebe: Jazz i Circ al Festival Dixieland de Tarragona
Fusió de Música i Espectacle a Tarragona El grup aragonès Dixi del Percebe aterra al prestigiós Festival Internacional de Dixieland de Tarragona per presentar la seva proposta dins de la secció Fringe. Lorenzo Mondrón, membre de la formació, explica que es tracta de la seva primera participació en aquest esdeveniment amb un format que trenca les barreres del concert tradicional. L'espectacle 'Dixi Clown' La proposta central de la banda és Dixi Clown, una experiència que combina dos mons aparentment diferents però amb una gran connexió popular: Música Dixieland: Una banda de set músics professionals de Saragossa. Arts del Circ: La figura d'un clown que actua com a fil conductor i anima el públic. Interactivitat: Un espectacle dissenyat específicament per a la comunicació directa amb la gent. Horaris i Ubicacions La banda realitzarà fins a sis passades durant tot el cap de setmana. Tot i que les actuacions varien de lloc segons el programa, el punt de partida és la Rambla Nova. "Portem bàsicament coses de carrer perquè hi ha elements de pirotècnia que en locals tancats no es podrien utilitzar." Origen i Identitat del Grup El col·lectiu va néixer de la col·laboració entre una banda de música professional i un grup de teatre de carrer de Saragossa, l'any 1997-1998. El seu nom prové d'una referència cultural clara: Inspirat en el còmic 13, Rue del Percebe. Van decidir treure el número 13 per evitar la mala sort. Busquen transmetre la bogeria i l'absurditat pròpia dels personatges de la vinyeta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Antoni Uber: El pregó i l'ànima de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Antoni Uber: El Pregoner de la Setmana Santa 2004 En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'advocat tarragoní Antoni Uber, qui ha estat designat com a pregoner de la Setmana Santa d'enguany. L'acte tindrà lloc el diumenge de Rams al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. L'enfocament del Pregó Uber destaca que el seu objectiu no és fer un exercici purament historiogràfic o literari, sinó actuar com un autèntic pregoner que comunica una notícia i convida a la participació. El seu discurs se centrarà en: L'ànima de la celebració: Explorar què significa la Setmana Santa més enllà del calendari, reivindicant que a Tarragona es viu els 365 dies de l'any. La Passió com a reflexió: Connectar el fet religiós de la Passió de Jesucrist amb les passions reals i quotidianes que pateixen les persones avui dia, des de la seva perspectiva professional com a advocat. Cultura i Tradició: Ressaltar que, independentment de les creences personals, aquests actes formen part de la base cultural occidental i de la identitat tarragonina. Vinculació Personal i Tradició L'entrevistat comparteix la seva profunda vinculació amb la ciutat i les seves germandats: És membre de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang des de la seva infantesa. Enguany, a més de pregoner, tindrà l'honor de ser el banderat de la Soledat a la processó del Divendres Sant. Defineix la festa com una «simbiosi perfecta» entre el sentiment religiós, l'activitat popular i l'atractiu turístic. "Un pregó ha de comunicar, i comunicar és donar alguna cosa a conèixer. El que procuraré és escarbar una mica en l'ànima de la pròpia Setmana Santa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Venda de palmes i palmons a la Rambla de Tarragona
Tradició i Novetats pel Diumenge de Rams L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova per copsar l'ambient de les parades de palmes i palmons abans de la festivitat del Diumenge de Rams. El reportatge destaca la coexistència entre els productes més clàssics i les noves tendències artesanals. Varietat de Productes i Preus Les parades ofereixen un ampli ventall d'opcions per a totes les edats: * Palmes i Palmons: Des de mides reduïdes per a nadons fins a peces de gran format per a la Catedral. * Preus: Els preus oscil·len entre 1,10 € (solaperes) i els 20 € (palmons grans). * Complements: Són molt populars els rosaris de sucre i de gominola, així com les branques de llorer beneïdes que després s'usen a la cuina. L'Artesania darrere la Palma Les paradistes expliquen que cada palma és una petita obra d'art que requereix mesos de preparació. "No ho fa una persona sola, passa per moltes mans: una fa els rosatons, l'altra cus, l'altra fa les trenes. Són moltes hores de feina que sovint no es valoren." Innovació vs. Tradició Aquest any destaquen les palmes de colors (liles, roses, granates) amb dissenys moderns, pensades especialment per a nenes d'entre 10 i 11 anys que busquen un complement que combini amb el seu vestit. Tot i això, el públic general continua preferint la palma blanca tradicional de tota la vida. Actes de Setmana Santa La celebració principal tindrà lloc diumenge al carrer de les Coques amb la benedicció solemne a les 10:45 h, seguida de la missa a la Catedral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Música Dixieland i cavalls Shire a la Rambla Nova
Con connexió en Directe des del Festival de Dixieland L'emissió ens trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on es viu l'ambient festiu del Festival de Dixieland. En aquesta ocasió, l'atenció se centra en una actuació itinerant molt especial que combina la música tradicional amb animals de gran envergadura. Els protagonistes: La banda i els cavalls Small River Dixie: Una formació local de Tarragona que porta sis anys participant en el certamen. Toquen instruments com la trompeta, el saxo, el trombó, el banjo i el clarinet. Cavalls de raça Shire: Aquests exemplars, coneguts per ser dels més grans del món, tiren de la nàrria (carro de transport) on viatgen els músics. Procedeixen d'Anglaterra i es caracteritzen per la seva noblesa i per l'abundant pèl a les potes. Logística i cura dels animals L'encarregat dels cavalls explica que la preparació diària requereix unes tres hores de feina, que inclouen alimentació, higiene (dutxes i raspallat de crineres) i el muntatge de les guarnicions. Malgrat la potència sonora de la banda, els animals es mantenen tranquils i acostumats al soroll i a la gent. L'espectacle itinerant "És molt emocionant i és bastant nou i diferent... és el tercer any que fem això de la nàrria dels cavalls." La banda realitza un recorregut d'aproximadament una hora, des del Teatre Metropol fins al Mercat Central. Per evitar interferències sonores, coordinen les seves sortides per no coincidir massa a prop d'altres formacions com la Hi-Purcao Brass Band.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
La Setmana Santa de Tarragona: Nova Guia i Estratègia Turística
La Setmana Santa com a Actiu Turístic L'entrevista amb Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme, destaca la transformació de la Setmana Santa de Tarragona en un pol d'atracció més enllà del sentiment religiós. S'ha presentat una nova guia d'activitats amb un format radicalment actualitzat, dissenyada per ser pràctica i accessible tant per als tarragonins com per als visitants que no coneixen la tradició. Característiques de la Nova Guia Format gràfic i esquemàtic: Facilita el seguiment de tots els actes, des del Diumenge de Rams fins a la Processó del Sant Enterrament. Informació detallada: Descriu cada acte, l'ordre dels passos i els seus detalls artístics. Enfocament bilingüe: Editada en català i castellà per arribar al turisme nacional. Estratègia de Promoció i Previsions El Patronat ha realitzat una campanya intensa per situar la ciutat com a referent davant altres tradicions com les d'Andalusia o Castella: Promoció a FITUR: Presentació en mitjans de comunicació d'àmbit estatal. Capitació de proximitat: Es focalitza en el mercat de Barcelona i en els turistes de la província de Tarragona amb segona residència. Desestacionalització: L'objectiu és que esdeveniments com la Setmana Santa o Tarraco Viva (que es promourà al Saló Internacional de Turisme de Catalunya) serveixin per trencar l'estacionalitat i generar afluència durant tot l'any. "L'important és cultivar allò que té una raó de ser a la pròpia ciutat, millorant els elements que la pròpia història ens ha donat." Es preveu una presència massiva especialment el Divendres Sant, amb un impacte molt positiu per al sector serveis i hoteler si la meteorologia ho permet.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Jazz a l'estació: Javier Marina al Festival de Dixieland
El Festival de Dixieland i l'art de fotografiar el Jazz En el marc de l'onzena edició del Festival de Dixieland de Tarragona, la música no només omple els carrers i teatres, sinó que també es tradueix en imatges. L'exposició Jazz a l'estació Via Musical, patrocinada per Renfe, recull el treball de Javier Marina, un fotògraf professional que ha unit les seves dues grans passions: la fotografia i el jazz. L'exposició: Una mirada antològica L'exposició és una mostra itinerant que segueix els principals festivals de l'estat. Alguns punts clau de la col·lecció són: Cent fotografies seleccionades d'entre milers de negatius acumulats des dels anys 80. Retrats de llegendes internacionals com Ray Charles, Chet Baker, B.B. King i Sarah Vaughan. Presència de figures nacionals com Tete Montoliu i Pedro Iturralde. Captura de l'atmosfera de clubs de jazz que, malauradament, ja han desaparegut. L'anècdota i la tècnica Javier Marina comparteix experiències viscudes darrere de l'objectiu, destacant la dificultat de separar la devoció de la professió: "Sempre que vaig al jazz porto la càmera, el que vol dir que no puc separar una cosa de l'altra, realment." Marina recorda especialment un concert a València on Sarah Vaughan va fer aturar l'actuació perquè li molestaven els flaixos, o les fotografies realitzades a Chet Baker només tres mesos abans de la seva mort. Finalment, l'autor reflexiona sobre el pas del negatiu analògic al món digital, admetent que troba a faltar el caràcter artesanal del revelat al laboratori.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Exposició 'Imatges 2003': El fotoperiodisme de Tarragona
Inauguració de la mostra fotogràfica de l'any a Tarragona El programa destaca la inauguració de l'exposició "Imatges 2003", una selecció de les millors obres realitzades pels fotoperiodistes de les comarques tarragonines. Aquesta mostra s'instal·la a la seu de la Fundació Caixa Tarragona i representa la segona col·laboració entre l'entitat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Detalls de l'exposició i el catàleg L'edició d'enguany presenta novetats significatives que busquen professionalitzar i donar més valor a la tasca dels informadors gràfics: Participació rècord: Un total de 15 fotoperiodistes aporten 51 imatges. Selecció temàtica: Tot i ser heterogènia, l'any ha estat marcat per l'actualitat política (eleccions) i successos locals com incendis o fets judicials. Edició d'un catàleg: Per primera vegada, s'edita un anuari que recull les fotografies, servint com a testimoni històric del territori. Itinerància: Després de Tarragona, la mostra visitarà poblacions com Vila-seca, Salou, Valls, Reus i Montblanc fins al desembre. Acte inaugural i conferència de Tino Soriano L'acte d'inauguració, que tindrà lloc demà a les 19:30h, no es limitarà a una simple obertura de portes. El reconegut fotògraf Tino Soriano, vinculat a publicacions com National Geographic, oferirà una ponència titulada: "Alternatives en el segle XXI, el fotoperiodisme clàssic, una visió basada en la meva experiència personal." L'objectiu és debatre sobre el valor informatiu de la imatge i l'evolució de l'ofici en el context actual. L'espai triat, el passadís d'accés a l'Auditori, garanteix que l'exposició sigui accessible per a tot el públic que assisteix a les diverses activitats culturals de la fundació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Presentació de la JBBO al Festival Dixieland de Tarragona
Presentació de l'11a edició del Festival de Dixieland L'episodi se centra en l'arribada a Tarragona de la Jazz Band Ball Orchestra (JBBO) de Polònia, una de les formacions més veteranes i rellevants de l'Europa de l'Est, amb més de 40 anys de trajectòria. La banda s'estrena per primera vegada a la península Ibèrica en el marc d'aquest prestigiós festival. Els protagonistes i el seu estil Jazz Band Ball Orchestra (JBBO): Tot i els seus canvis de membres, mantenen l'esperit del seu fundador. Defineixen el seu estil com una nova generació de swing, anant més enllà del Dixieland tradicional i incorporant ritmes propis de la música ètnica polonesa. Jordi Bertran: Actua com a enllaç i intèrpret per explicar la importància de la banda, destacant que han actuat als Estats Units en més de 20 ocasions. Roberto Arrieta: Propietari del local Cafè Cantonada, que explica com la restauració de Tarragona s'integra en el festival. L'experiència gastronòmica i musical Un dels pilars del festival és la combinació de música en directe i gastronomia. Roberto Arrieta detalla que durant aquests dies els locals es transformen: S'ofereixen menús de cuina criolla inspirats en la Nova Orleans de 1900. L'ambientació es cuida al detall amb decoració temàtica, espelmes i uniformes especials per als cambrers. Es fomenta un ambient distès on el públic pot sopar, cantar i ballar simultàniament. Agenda i ubicacions La banda actuarà en diversos espais de la ciutat, incloent-hi: 1. El Teatre el Magatzem de la Cooperativa Obrera. 2. El Cafè Cantonada. 3. Participacions en les Jam Sessions de la Bequeria. "No importa tant què toquem, sinó com ho toquem; volem que el concert sigui divertit i intens." Per a més informació, es remet els oients al web oficial dixielandtarragona.com.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Josep Anton Burgasé i el futur del Port de Tarragona
Balanç i perspectives del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, fa un repàs de les seves primeres setmanes en el càrrec i detalla l'estratègia de futur de la infraestructura. Malgrat una lleugera disminució de trànsits l'any anterior, Burgasé defineix la salut del port com a bona i aposta per una gestió que no sigui "esclava de les xifres", prioritzant la diversificació de càrrega sobre el volum brut de tones. Projectes d'infraestructura i expansió L'entrevista desgrana les obres clau que transformaran el port i la seva relació amb la ciutat: Marina Port Tàrraco: Un projecte d'iniciativa privada per a embarcacions de gran eslora que canviarà la fisonomia de la zona més propera a la ciutat. S'espera que sigui visible cap a finals d'any. Ampliació del Dic de Llevant: Una obra estructural de 800 metres que millorarà l'estabilitat de les aigües interiors i la seguretat dels vaixells. Es preveu una durada d'entre tres i quatre anys. Zona d'Activitats Logístiques (ZAL): Un repte històric de 100 hectàrees a Vila-seca per compensar la manca de terrenys per a operadors privats. Connexió amb l'Aragó: L'aposta estratègica per convertir el Port de Tarragona en la sortida natural de la plataforma logística PLAZA (Saragossa) mitjançant la millora del ferrocarril i l'autovia cap a Montblanc. Context polític i internacional Burgasé analitza com el canvi de govern a l'Estat i la nova Llei de Ports poden afectar la competitivitat. A més, tracta temes de pau i seguretat al Mediterrani, així com la presència de vaixells militars: "En una guerra que considero absolutament il·legítima, des d'un punt de vista polític hauríem de fer el possible perquè els americans resolguin els seus problemes." Finalment, el president confirma que la seva etapa com a regidor a l'Ajuntament de Tarragona, on suma 25 anys de dedicació, és a prop d'acabar per centrar-se exclusivament en la gestió portuària.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Impacte del nou govern espanyol a l'economia de Tarragona
Perspectives econòmiques davant el canvi de govern a l'Estat Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), analitza l'escenari que s'obre després de la victòria socialista a les eleccions generals. Cabré destaca que, tot i la globalització, la figura de Pedro Solves genera confiança per la seva experiència en el control del dèficit pressupostari. Infraestructures i descentralització L'empresariat tarragoní veu amb optimisme la coincidència de color polític entre l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments, interpretant-ho com una oportunitat històrica de consens. Les prioritats principals són: Carreteres: El desdoblament de la N-340 (A-7) cap a València i l'impuls de l'autovia Tarragona-Montblanc cap al nord. Alta velocitat: Consolidar l'arribada de l'AVE des de Madrid-Lleida i la nova connexió amb València. Aeroport de Reus: Reclamar una gestió pròpia i un consorci local per competir amb l'aeroport de Girona i atreure més companyies de baix cost. Model econòmic i l'Expo 2015 Cabré aposta per evolucionar cap a un model de serveis i qualitat de vida, definint el territori com la "Califòrnia europea". Sobre la candidatura de Tarragona a l'Exposició Universal del 2015, el president de la CEPTA confirma que demanaran una reunió immediata amb el nou executiu per ratificar el suport estatal. "Catalunya era un dels motors impulsors d'Espanya que en els darrers anys havia perdut aquesta part d'impulsora... els propers anys seran un bon exemple perquè això sigui possible." Relacions laborals i tancament de conflictes Finalment, Cabré explica que la CEPTA ha decidit desistir de les accions legals contra membres del sindicat CGT per danys a la seva seu, prioritzant les taules de diàleg i la normalització de les relacions sindicals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
35'
Festival de Dixieland de Tarragona: Jazz i Diversitat
Presentació de l'Episodi i del Festival de Dixieland En aquesta edició, es discuteix el Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment que destaca per la seva capacitat d'unir música, pedagogia i carrer. El programa compta amb la presència de Jordi Bertran, tècnic de l'Ajuntament, i representants de dues formacions locals que tenen un paper clau en aquesta edició: la Big Band de l’Aula de Músics i la Tandarica Orquestra. Les Formacions Locals: Innovació i Tradició • Big Band de l’Aula de Músics: Una formació de 17 músics dirigida per Quim Soler. Representa l'esforç per portar els estudis de música moderna fora de les aules. El seu repertori en aquest festival ret homenatge al centenari de Count Basie, amb la col·laboració de Pep Gol. • Tandarica Orquestra: Una proposta singular que fusiona la música balcànica amb el món del circ i el clown. Neix d'un viatge a Romania i busca tansmetre l'energia i la melancolia de les brass bands de l'Est d'Europa, sovint vinculades a bodes i funerals. Un Festival Universal i Multicultural El festival busca trencar amb la idea del jazz com una música elitista. S'explora la connexió entre diferents estils: • La presència de la Jaipur Brass Band de l’Índia demostra que el format de banda de vent i metall és universal, amb arrels que es remunten al segle XVIII. • Es destaca la importància de les jam sessions i la música de carrer com a eina de comunicació directa amb el públic. "El festival no vol ser per a iniciats, sinó que vol iniciar a molta gent." Reflexió sobre l'Estat del Jazz i la Pedagogia Es debat sobre la dualitat del jazz: la vessant de música popular i festiva davant de la visió més intel·lectual i tancada. Els convidats coincideixen que el Dixieland de Tarragona aposta per la proximitat, ocupant carrers, bars i teatres durant les 24 hores del dia. Activitats i Logística • Assajos a portes obertes: Com el de la Big Band al Teatre Metropol, cobert fins i tot per televisió en directe. • Exposicions i Tradicions: La mostra fotogràfica de Javier Marina i l'obertura artesanal d'un barril de cervesa per inaugurar el certamen. • Informació: Tota la programació, que inclou més de 80 activitats i 160 músics, es pot consultar a la web oficial de l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
XII Trobada de Medi Ambient i Cooperació de Tarragona
Trobada de Medi Ambient i Cooperació de Tarragona El President de Mediterrània-CIE, Ángel Juárez, presenta la dotzena edició d'un esdeveniment que combina la rigorositat científica amb la divulgació popular. La jornada s'ha iniciat amb cursos especialitzats i culminarà amb una gran fira a la Rambla de Tarragona. Formació i Alerta Ambiental El programa ha començat amb uns cursos sobre la contaminació marina i els seus efectes devastadors. Juárez ha recordat el tràgic cas de Minamata (Japó) com una lliçó històrica sobre les conseqüències dels abocaments de mercuri. Cursos d'alt nivell: Compten amb la participació de científics del CSIC, experts d'Oceana i representants d'universitats gallegues per parlar de l'impacte del Prestige. Impacte local: S'ha alertat sobre la presència de metalls pesants al riu Ebre i la seva acumulació en la cadena tròfica. Una Fira Popular i Reivindicativa La part més lúdica tindrà lloc el cap de setmana a la Rambla amb una estructura clarament definida: Expositors i Tallers: Més de 90 estands i 25 tallers gratuïts sobre reciclatge, energies alternatives i depuració d'aigües. Diversitat Cultural: Presència de tipis indis i una tenda original de Mongòlia, acompanyats de música i balls tradicionals. Campanya de signatures: Es recolliran firmes per exigir finalment un estudi epidemiològic a Tarragona que analitzi la relació entre la contaminació industrial i la salut dels ciutadans. "La sensibilització no es pot cobrar; hem de fer un esforç perquè sigui una fira totalment oberta a tothom."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
22è aniversari de l'Esbart Dansaire de Tarragona
Celebració de la trajectòria de l'Esbart Dansaire L'Esbart Dansaire de Tarragona celebra el seu 22è aniversari amb un cap de setmana ple d'actes tradicionals i festius. L'entitat, que compta amb una base social de més de 110 balladors, demostrarà la seva vitalitat en un festival que aplega totes les generacions de la formació. Actes principals del cap de setmana Festival al Teatre Metropol (Dissabte 27): Serà el plat fort de la celebració a les 19:00h amb entrada gratuïta. L'objectiu no és només una exhibició tècnica, sinó la participació col·lectiva. Proclamació de la Pubilla: Durant el festival es triarà la nova pubilla, que tindrà la funció de representar l'Esbart en totes les sortides i actes oficials de l'any. Activitats de diumenge: Inclouen una missa commemorativa, una exposició fotogràfica (centrada en el període 1982-1985) i un dinar de germandat. La preservació de la dansa tradicional El Salvador Fà destaca la complexitat actual de la recuperació de balls: "Avui dia, quan vas pels pobles, trobaràs gent de la meva edat; de més grans ja no en trobes gaires i els joves no ho han ballat. El que es recupera és el que es pot trobar escrit." Per aquest motiu, la tasca de l'Esbart inclou: 1. Recerca documental: Ús de de fonts històriques com les de Joan Rigall. 2. Coreografia i adaptació: Els coreògrafs de l'entitat munten les danses basant-se en documents, mantenint sempre els punts tradicionals catalans. 3. Integració generacional: Actualment conviuen cinc seccions: principiants, infantils, juvenils, cos de dansa i veterans.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
La Festa dels Tres Toms a Tarragona: Tradició i Carruatges
El Gran Espectacle dels Tres Toms a Tarragona L'entrevista detalla la celebració de la tradicional festa dels Tres Toms a la ciutat de Tarragona, destacant-la com una oferta cultural i turística de primer nivell. Es tracta d'un esdeveniment que atrau visitants de tot Catalunya gràcies a una campanya de promoció que vincula la tradició eqüestre amb el patrimoni romà de la ciutat. Destaquem de la desfilada: La participació de prop de 80 carruatges i unes 90 unitats en total. La presència de més de 300 cavalls i la mobilització de 450 persones. Carruatges històrics vinculats al transport de vi, incloent-ne un de 7 metres de llargada provinent de Valls. Una peça excepcional: un carruatge de l'any 1900 restaurat expressament per Josep Maria del Mau. Organització i logística: "És tornar a reproduir un món des d'un punt i aspecte cultural." L'esdeveniment comença amb un esmorzar de recepció a la Plaça de la Font (o voltants del nucli antic) des de les 8:30 h fins a les 11:00 h, moment en què el públic pot observar la preparació dels animals i els guarniments. L'organització compta amb el suport de l'Ajuntament, la Diputació i la col·laboració del gremi, amb un pressupost que supera els 3,5 milions de pessetes. Protagonistes i ambient: Grups de ginets uniformats procedents de Reus i les Borges del Camp. La participació de la bandera (senyoreta Climent) i la Banda de la Unió Musical. Presència de personatges locals com la poeta Glòria Ganga en un carruatge de luxe.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Anàlisi post-electoral del PP a Tarragona amb Francesc Ricomà
Anàlisi dels resultats del 14-M i futur del Partit Popular El diputat electe per Tarragona del Partit Popular, Francesc Ricomà, analitza la situació de la seva formació després de les eleccions generals del 14 de març. Ricomà admet que els resultats han estat insatisfactoris i que el partit inicia ara una etapa de reflexió profunda per preparar el relleu en l'oposició. Causes de la derrota electoral Segons Ricomà, diversos factors han confluït en aquest canvi de tendència política: * L'impacte de l'11-M: L'atemptat de Madrid va suposar un punt d'inflexió que va desplaçar el debat de l'eficàcia de gestió cap a un àmbit de passionalitat i sentiments. * Mobilització del vot d'esquerres: Es destaca una participació massiva de sectors que habitualment s'abstenien, amb l'objectiu compartit de fer fora el PP del govern. * Bipolarització inexistent a Catalunya: A diferència d'altres zones de l'Estat, a Catalunya el panorama polític està molt fragmentat entre quatre o cinc forces, cosa que penalitza la distribució d'escons sota la llei d'Hondt. La situació a les comarques de Tarragona L'anàlisi territorial distingeix tres zones d'afectació diferenciada: 1. Terres de l'Ebre: Baix Ebre i Montsià han viscut la caiguda més pronunciada. 2. Comarques d'interior: On s'ha registrat un creixement molt fort d'Esquerra Republicana. 3. Franja costanera i capitals: Zones com Tarragona ciutat, Salou o Calafell, on el partit manté una posició de força com a segona força política. Estratègia de futur i lideratge de Josep Piqué Ricomà referma la seva confiança en el projecte de Josep Piqué i el seu missatge de centralitat i catalanitat. Tot i així, subratlla la necessitat de renovar les estructures internes: "El que fa falta és sàvia nova, sàvia fresca, gent que no tingui tres retrovisors i estigui sempre mirant enrere." Relació amb el nou Govern de l'Estat Pel que fa als projectes de Tarragona (façana marítima, alta velocitat, autovies), el diputat espera que se situï el paper institucional per damunt del partidista i que es respectin les dotacions pressupostàries ja compromeses per l'anterior govern.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
75 anys de l'Associació Pessebrista: Diorames de Passió
Exposició de Diorames de la Passió a Tarragona L'Associació Pessebrista de Tarragona commemora el seu 75è aniversari amb una mostra excepcional de diorames centrats en la Setmana Santa. Després de l'èxit de l'exposició de Nadal, l'entitat ha realitzat un esforç maratonià per renovar totalment el seu local del carrer Girona i oferir una nova experiència artística. Art, Volum i Realisme Els diorames presentats no són simples maquetes, sinó veritables obres d'art en tres dimensions que destaquen per: Dimensions considerables: S'utilitzen figures de fins a 20 centímetres en primer terme, cosa que obliga a crear finestres de visualització de 80 centímetres d'alçada. Complexitat tècnica: A diferència de la pintura plana, es treballa amb el volum, l'escenografia i la perspectiva per aconseguir un realisme impactant. Simbologia local: La mostra inclou 10 escenes cronològiques de la vida de Jesús, destacant una reproducció del carrer Merceria amb el pas del Sant Sepulcre i una ambientació de la Plaça del Rei. Inauguració i Actes Paral·lels L'exposició s'inaugura amb una conferència del periodista Dídac Bertran titulada "Potser Sant Francesc", on s'explora el vincle entre el precursor del pessebre i la representació de la Passió. "Muntar un diorama no és precisament enganxar dos paperets en una paret, sinó que porta moltíssima més feina." L'exposició es podrà visitar al local de la cantonada amb la Rambla Nova fins al 18 d'abril, esperant superar les bones xifres d'assistència de la temporada nadalenca, que va fregar els 9.000 visitants.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Presentació de les Obres Guanyadores (2003) L'acte central de la jornada és la presentació de les obres guardonades en l'edició anterior dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'esdeveniment, conduït per l'escriptor Màrius Serra, té lloc a l'Ajuntament de Tarragona i serveix per posar a la venda les següents obres: Poesia i Assaig: Jordi Julià destaca com el gran triomfador, guanyant el Premi de Poesia Comas i Maduell amb "Murs de contenció" i el Premi d'Assaig Rovira i Virgili amb una obra sobre Gabriel Ferrater. Cultura Popular: Joan Soler i Amigó presenta "D'on venen els nens i com es fan", una obra que repassa les tradicions i creences populars sobre l'origen de la vida. Narrativa Curta: El Premi Tinet ha recaigut en Joan Martí Linares, amb un relat irònic sobre unes eleccions en un poble petit. Història Local: Josep Sánchez Cervelló ha estat premiat pel Gramunt i Subiela amb una biografia sobre el polític republicà Ramon Nogués i Biset. Joves Escriptors: El Premi Domènec Guansé, destinat a autors d'entre 15 i 20 anys, continua sent una plataforma essencial per a nous talents. Novetats i Canvis en la Convocatòria de 2004 La coordinadora de la comissió, Rosa Comas, ha explicat les modificacions significatives a les bases d'enguany, motivades en part per la polèmica del premi Pin i Soler desert de l'any passat: Projecció Editorial: El Premi Pin i Soler de novel·la serà publicat per Columna (en català) i Destino (en castellà), fet que garanteix una major distribució fora de Catalunya. Dotació Econòmica: S'ha augmentat el premi per a la novel·la, passant de 18.000 a 21.000 euros. Renovació de Jurats: S'incorporen noves veus com Gemma Lienas, Biel Mesquida i Josep Franco per aportar imparcialitat i frescor. "Volem posar per escrit i fer públic tot el procés que se segueix... perquè no hi hagi sospicàcies ni dubtes sobre l'anonimat de les obres." Amb l'objectiu de garantir la màxima transparència, s'ha creat un esborrany de reglament obert a suggeriments de la ciutadania i dels escriptors a través del nou web dels premis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Entrevista a Juanjo Artero per Por amor al arte
Estrena teatral al Teatre Metropol de Tarragona Aquesta setmana, Tarragona rep l'obra teatral Por amor al arte, una de les propostes més destacades de la temporada. Sota la direcció de Gerardo Vera, l'obra compta amb un repartiment de luxe amb Maribel Verdú, Juanjo Artero, Cristóbal Suárez i Beatriz Santana. Tot i ser rostres molt coneguts pel gran públic gràcies al cinema i la televisió, els protagonistes reivindiquen la seva trajectòria i passió per les arts escèniques. Una comèdia amb rerefons agredolç L'actor Juanjo Artero defineix l'obra com una peça que, tot i semblar una comèdia romàntica, amaga capes molt més profundes: La trama: Gira entorn d'un noi (Adam) amb baixa autoestima que es deixa modelar per una estudiant d'art. El conflicte: Explora la lluita de poder dins la parella i fins a quin punt intentem adaptar l'altre a les nostres necessitats. El gir final: Artero adverteix que hi ha una sorpresa final que canvia completament la perspectiva de l'espectador sobre tot el que ha vist. "Al final de l'obra hi ha una sorpresa que et fa veure tot el que has vist fins aquell moment amb un altre filtre." L'ofici d'actor: Teatre vs. Televisió Durant l'entrevista, es reflexiona sobre la visibilitat que dóna la pantalla petita respecte a la duresa del teatre. Artero defensa que l'actor es forma realment sobre les taules del teatre, destacant que: Encara que la televisió aporta milions d'espectadors en una nit, el teatre permet un contacte directe i una màgia irrepetible. L'evolució de l'obra és constant; cada funció és un joc nou on l'actor ha de buscar la veritat de les paraules cada dia. L'elecció dels seus projectes es basa més en el guió, el director i els companys que no pas en el mitjà de difusió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
29'
Projectes d'Urbanisme i Futur de la Ciutat de Tarragona
Resum Executiu de les Actuacions Urbanístiques L'entrevista amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme detalla el full de ruta per a la transformació de Tarragona en els propers dos anys. El pla se centra en la creació de nous barris, la millora dels accessos i la modernització d'infraestructures existents. Principals Eixos de Desenvolupament Actuacions a la Via Augusta i Vall de la Rebassada • Inici imminent (13 d'abril) de la urbanització d'un nou sector residencial amb 145 vivendes. • Licitació de la reforma de la Via Augusta el mes de juliol per millorar la seguretat viària amb dues grans rotondes. • Prolongació del carrer Joan Fuster per connectar directament amb la platja de la Rebassada. Expansió del Sector Joan XXIII (PP2) • Creació d'una nova centralitat urbana amb més de 1.800 habitatges. • Ubicació estratègica de nous serveis com la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i un futur centre comercial. • Connexió directa des de la carretera de Valls per evitar el trànsit pel centre de la ciutat. Façana Marítima i Platja Llarga • Negociacions avançades amb 45 propietaris per a la disponibilitat de terrenys. • El projecte de la Platja Llarga està dotat pressupostàriament pel Ministeri de Medi Ambient. • Manteniment de l'acord pel soterrament de les vies del tren malgrat els canvis polítics a Madrid i la Generalitat. Altres Projectes i Millores Urbanes Infraestructures i Serveis • Rotonda de l'Avinguda d'Andorra: El proper dilluns comencen les obres de voreres, enllumenat i ajardinament. • Accessibilitat: Inversió de 233.000 euros en el primer trimestre per eliminar barreres arquitectòniques als barris. • Casi de Tarragona: Tràmits finalitzats per a la seva instal·lació a l'Hotel Imperial Tàrraco; previsió de llicència d'obres en un mes. • Pàrquing Jaume I: Finalització de l'excavació i inici de la instal·lació del sistema intel·ligent i la nova plaça superior. "La Via Augusta i el seu entorn canviaran absolutament de fisonomia en un termini de dos anys gràcies a aquestes tres actuacions coordinades."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Segona Fira d'Entitats i nou alberg juvenil a Tarragona
Presentació de la II Fira d'Entitats de Tarragona L'entrevista amb Lluís Buscail, responsable de l'empresa Proa (gestora de l'Hotel d'Entitats), detalla les novetats de la segona edició d'aquest esdeveniment cívic. Després de l'èxit de la primera edició el 2003, la fira es trasllada a la primavera per aprofitar millor la climatologia i l'espai públic. Detalls de l'esdeveniment Dates: Se celebrarà el cap de setmana del 24 i 25 d'abril. Ubicació: Es trasllada al Passeig de les Palmeres, un espai més obert i participatiu que la carpa de l'edició anterior. Participació: S'espera l'assistència d'unes 60 entitats sense ànim de lucre de tota la ciutat, no només les adscrites a l'Hotel d'Entitats. Activitats: Hi haurà tres vessants principals: Informació i sensibilització a través de tríptics i estants. Tallers per a joves organitzats per agrupaments escoltes i entitats juvenils. Exhibicions i activitats obertes, com classes de salsa, tallers de bonsais o un ràpel al balcó. "L'objectiu és que la ciutadania conegui tot el que realitzen les entitats no lucratives de Tarragona." Projecte del nou Alberg Juvenil Internacional Buscail també ha informat sobre l'estat del futur alberg juvenil situat al carrer del Mar, un edifici històric del Gremi de Marejans que actualment està en fase de rehabilitació. Capacitat: Disposarà de 42 places. Públic objectiu: Joves amb mobilitat europea (Erasmus, Leonardo, Au-Pair) i voluntaris internacionals, tot i que estarà obert a qualsevol viatger que busqui un allotjament econòmic. Previsió d'obertura: S'espera que les obres finalitzin durant l'estiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Entrevista a Francesc Vallès sobre el nou panorama polític
Entrevista a Francesc Vallès sobre el nou panorama polític post-electoral El diputat electe del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, analitza a Tarragona Ràdio la victòria socialista a les eleccions generals del 14 de març i els reptes que se'n deriven per a la demarcació. Analisi dels resultats i context electoral Resultats històrics: El PSC ha aconseguit 21 diputats al Congrés, amb un creixement significatiu a Tarragona (de 2 a 3 diputats). Vallès destaca que Catalunya ha estat decisiva per al canvi de govern a l'Estat. Impacte de l'11-M: Segons el diputat, el tractament informatiu del govern del PP sobre els atemptats va ser el detonant d'un augment massiu de la participació política a través del vot. Legitimitat democràtica: Rebutja les crítiques sobre l'excepcionalitat de la victòria i defensa que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero té prou estabilitat per esgotar la legislatura. Influència i prioritats a Madrid Influència catalana: Tot i les limitacions reglamentàries actuals per tenir un grup parlamentari propi, Vallès afirma que la presència del PSC serà clau en la conformació del govern i en les comissions parlamentàries. Projectes per a Tarragona: Les prioritats se centren en les infraestructures clau i la competitivitat del territori: L'acceleració de l'arribada de l'Alta Velocitat (AVE). L'impuls del pla director de l'Aeroport de Reus. L'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Polítiques socials: Es preveu un reforç de l'estat del benestar, amb reformes en educació, sanitat i el suport a la gent gran. "Ara som en una situació inèdita: un govern progressista a la Generalitat i un govern socialista a Madrid. Les potencialitats d'aquesta col·laboració són increïbles per millorar el benestar." El perfil del nou diputat Amb 32 anys, Vallès representa la renovació generacional de la candidatura. Fins ara exercia com a professor de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, tasca que haurà de deixar per dedicar-se plenament a la seva nova responsabilitat política a Madrid.