Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2497-2520 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Projecte No Miracle: Recerca Europea sobre Riscos Químics
Projecte No Miracle: Una aliança europea per la salut ambiental El projecte No Miracle representa una iniciativa científica d'abast continental que agrupa 17 països i 38 institucions de recerca. L'objectiu principal és analitzar com les substàncies químiques interactuen amb el medi ambient i els humans, posant l'èmfasi en el fet que no existeixen solucions màgiques per a la preservació del planeta, sinó que cal una planificació estratègica basada en dades reals. Els pilars de la investigació L'estudi s'estructura al voltant de quatre components fonamentals per determinar el risc real de l'exposició química: Definició d'escenaris: S'estudien diversos entorns geogràfics, des de la tundra nòrdica fins a zones semidesèrtiques del sud d'Europa, incloent escenaris locals com el Delta de l'Ebre i la província de Tarragona. Avaluació de l'exposició: Es calcula la probabilitat que un producte (en l'aire, l'aigua o la terra) entri en contacte amb els organismes. Efectes i toxicitat: S'analitza quin impacte real tenen les substàncies un cop hi ha hagut contacte, considerant pesticides, productes farmacèutics i compostos volàtils com el benzè. Gestió del risc per al legislador: El projecte pretén crear mapes de risc que serveixin com a eines visuals perquè els polítics puguin prioritzar recursos i polítiques ambientals. El paper clau de la Universitat Rovira i Virgili La URV actua com un actor destacat en aquest consorci, aportant la col·laboració interdisciplinària de dos departaments principals: Enginyeria Química: Responsable d'analitzar la cinètica i el transport de les substàncies entre els diferents compartiments ambientals. Informàtica i Matemàtiques: Encarregats del minat de dades i el desenvolupament de sistemes intel·ligents per extreure informació rellevant d'entre la gran quantitat de dades generades. "Amb els temes ambientals no hi ha miracles. Si planifiquem bé i adoptem polítiques per minimitzar l'impacte dels químics, tindrem un món millor i més saludable." El Dr. Francesc Giral destaca la potència investigadora del departament tarragoní, el qual lidera diversos projectes integrats europeus i es posiciona com un referent en la producció de coneixement científic de primer nivell.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
15'
III Simposi de Símbols i Imatges en el Món Medieval
Símbols i Imatges en el Món Medieval En el marc de les col·laboracions setmanals de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'entrevistada Meritxell Pérez presenta la tercera edició del simposi internacional dedicat a la recerca de models en la literatura i l'art medieval. Aquesta iniciativa, organitzada per tres doctorandes de la facultat d'història (Esther Lozano, Marta Serrano i la pròpia Meritxell), té lloc al Teatre Auditori de Caixa Tarragona. Continguts del Simposi Les jornades abasten una cronologia extensa, des de l'Antiguitat tardana fins al segle XV, centrant-se en la creació de models tant religiosos com laics: Models religiosos: La construcció de l'ideal del bisbe sant i el culte als sants. Models laics: La simbologia relacionada amb reis, reines, guerrers i la figura del bàrbar com a mite historiogràfic. Interdisciplinarietat: S'analitzen textos literaris i diversos suports artístics (escultura, sepulcres, monuments funeraris). Participació Internacional Tot i ser una iniciativa de tres investigadores joves, el congrés ha aconseguit un gran prestigi amb ponents de renom: "És una ocasió única per escoltar un seguit de persones que segurament juntes a Tarragona no hi tornaran a ser." Entre els ponents destaquen figures de la Universitat de Perugia (Itàlia), la Universitat de Sevilla, la Universitat del País Basc i la Colby University d'Estats Units. Reivindicació del Patrimoni Medieval de Tarragona L'entrevista serveix també per reivindicar l'època medieval a Tarragona, sovint eclipsada pel seu passat romà. Meritxell destaca que la ciutat és un dels arquebisbats més antics de la península i que cal divulgar la seva riquesa històrica més enllà de l'etiqueta d'"època fosca". Les jornades finalitzaran amb una visita guiada pels monuments més emblemàtics de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
Trobada Internacional URV: Recerca en Lignina i Xarxa LignoCarp
Projecte LignoCarp: Innovació en Biomassa i Cooperació Internacional La Universitat Rovira i Virgili (URV) acull la primera reunió oficial (o kick-off meeting) de la xarxa LignoCarp, un ambiciós projecte de col·laboració científica que uneix 12 universitats de 10 països diferents d'Europa i Amèrica Llatina. Segons Vanessa Fierro, investigadora de la URV i coordinadora de la trobada, l'objectiu principal és fomentar l'intercanvi d'estudiants de postgrau i investigadors per avançar en el coneixement de la lignina. La Lignina: De Residu Papeler a Material d'Alt Valor La recerca es centra en la lignina, una substància orgànica present en tota la matèria vegetal que aporta rigidesa a les plantes. Històricament, s'ha considerat un subproducte de la fabricació de paper que s'utilitzava majoritàriament per a la generació d'energia mitjançant combustió. No obstant això, el projecte busca alternatives amb valor afegit: Carbons activats: Transformació de la lignina en materials amb una gran superfície específica (fins a 2.600 m²/g) per a filtratge. Aplicacions mediambientals: Ús com a absorbent per a la retenció de metalls pesants en aigües. Substitut de resines: Desenvolupament d'alternatives químiques més sostenibles. Impacte i Futur de la Recerca "No volem que la lignina sigui simplement un combustible; volem donar-li un valor afegit que contribueixi a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient." L'equip investigador, caracteritzat per la seva joventut i empenta, combina la part experimental (producció de materials) amb la simulació molecular. Les properes fites de la xarxa inclouen reunions a Brasil i l'Argentina, culminant amb un gran simposi científic a Nancy (França) per compartir els avenços amb tota la comunitat internacional.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
29'
Jornades d'estudiants sobre conflictes internacionals a la URV
Organització i Context de les Jornades L'episodi presenta una iniciativa pionera a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on un grup d'onze estudiants de tercer curs de Ciències Jurídiques ha assumit la responsabilitat d'organitzar unes jornades acadèmiques exhaustives. L'Anna Alegre i l'Inès Soler, representants del comitè organitzador, detallen com va sorgir la idea a partir de col·laboracions amb URV Solidària i la necessitat d'abordar temes d'actualitat que sovint no es troben als llibres de text. Dinàmica i Estructura Les jornades es divideixen en cinc sessions distribuïdes en cinc setmanes, cadascuna centrada en un conflicte específic. El format combina: • Ponències acadèmiques: Amb la participació de doctors i catedràtics experts en Dret Internacional. • Taules rodones: Espais de debat obert on la comunitat estudiantil pot interactuar amb els ponents. • Vessant humana: Participació de testimonis directes o representants d'associacions vinculades als conflictes. • Activitats complementàries: Exposicions fotogràfiques i una xocolatada solidària per recaptar fons pels damnificats del tsunami al sud-est asiàtic. Detall de les Sessions i Conflictes Les ponents desglossen el calendari de les jornades, que inclouen els següents temes: 1. Txetxènia: Anàlisi dels orígens i les represàlies, amb referència a la tragèdia de Beslan. 2. Palestina i Israel: Una sessió sobre la legalitat del mur i el dret a l'autodeterminació. 3. Mèxic i Chiapas: Enfocament en les rebel·lions indígenes i la solidaritat a Barcelona. 4. Sàhara Occidental: Discussió sobre la responsabilitat històrica d'Espanya en aquest conflicte. 5. Dona al món àrab: Cloenda sobre la discriminació de gènere, la cultura i la religió. "A la universitat no produïm objectes, tractem de formar persones amb sensibilitat per allò que passa a la societat." Perspectives Jurídiques i Polítiques L'entrevista inclou la intervenció del Doctor Antoni Pigrau, qui destaca la paradoxa del Dret Internacional: malgrat que les lleis i resolucions de l'ONU estan escrites i són clares, falta voluntat política i pressió internacional per fer-les complir. Subratlla la importància que els futurs juristes no visquin d'esquena a la realitat global.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Investigació i futur de l'electrònica a la URV
El Congrés d'Investigació Electrònica a Tarragona L'episodi se centra en la celebració d'un prestigiós congrés sobre investigacions electròniques organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a l'Hotel Imperial Tàrraco. Amb la participació de 170 inscrits i ponents internacionals d'EUA, Canadà i Europa, l'esdeveniment és un referent en la recerca bàsica i aplicada. Estudis i Sortides Professionals a la URV Es destaca que la URV ofereix estudis d'electrònica des de fa més de 25 anys, malgrat que sovint és més coneguda per la química o l'enologia. Els punts clau de l'oferta formativa són: Estabilitat en la demanda: El nombre d'alumnes es manté constant gràcies a la diversificació de titulacions. Connexió directa amb l'empresa: Pràcticament el 100% dels estudiants poden fer pràctiques en empreses del sector (especialment en el manteniment industrial i la petroquímica). Plena ocupació: La demanda és tan alta que molts alumnes comencen a treballar abans de finalitzar el seu projecte de fi de carrera. Investigació de Vanguardia: Sensors i Nanotecnologia L'Alexander Pergara, estudiant de doctorat, explica la seva recerca en sensors de gasos, vital per a la indústria de Tarragona. De cara al futur, els experts identifiquen diverses tendències disruptives: Miniaturització: La capacitat d'integració es dobla cada 18 mesos, permetent dispositius més petits i ràpids. Microsistemes: Aplicacions pràctiques com els airbags o els acceleròmetres. Bioelectrònica: Desenvolupament de sensors de glucosa implantables o detectors ràpids d'anticossos. Energies Renovables: Millora de les cèl·lules solars, depenent però de les condicions del mercat del petroli. "L'electrònica possibilita que cada generació de telèfon mòbil sigui més petit i consumeixi menys energia gràcies a la investigació en dispositius."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
33'
El funcionament del Servei de Biblioteques de la URV
Gestió i Estructura de les Biblioteques Universitàries L'episodi explora en profunditat com s'organitza el servei de biblioteques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant la coordinació entre els set punts de servei repartits pels campus. La gestió es realitza de manera centralitzada des d'una oficina tècnica, facilitant que tots els centres funcionin amb una unitat de criteri i processos des de la creació de la universitat l'any 1992. Processos d'Adquisició i Serveis El flux de treball per a la compra de material bibliogràfic és un dels pilars del servei: • Els professors realitzen les peticions segons les necessitats de les seves assignatures. • Les biblioteques de cada centre tramiten les comandes a través d'un programa informàtic compartit. • La secció de serveis centrals (Adquisicions) valida i executa la compra als distribuïdors. Es compren anualment entre 12.000 i 13.000 llibres, xifra a la qual s'han de sumar les nombroses donacions d'entitats i particulars. A més de la col·lecció física, el servei ofereix: • Préstec interbibliotecari: Gràcies al CUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes), els usuaris poden accedir a fons de tota Catalunya. • Formació d'usuaris: Es realitzen sessions específiques segons el nivell d'estudis, des de la benvinguda a primer curs fins a cerques avançades en bases de dades per a segon cicle. Evolució del Perfil Professional i Tecnologia L'Esperanza Manera comparteix la seva experiència de més de 30 anys en el sector, recordant l'època en què les biblioteques eren espais tancats, sense informàtica i on el bibliotecari ho feia tot manualment. "Abans les estanteries estaven tancades en pany i clau; havies d'anar a l'armari i donar el llibre a l'estudiant personalment." Actualment, l'ús de la xarxa informàtica i el programa VTLS ha transformat la feina en una tasca de gestió de dades i servei directe a l'usuari. També es destaca el canvi en el perfil dels estudiants de Biblioteconomia i Documentació, amb una presència masculina creixent en una professió històricament feminitzada. Reptes i Futur del Servei • Espais d'estudi: En època d'exàmens, el paper principal de la biblioteca passa de ser un lloc de préstec a ser un espai de concentració, amb infraestructures com la del campus Sescelades, que ofereix prop de 700 punts de lectura. • Projectes de futur: S'està treballant en la unificació de fons al campus Sescelades i en el planejament del nou Campus Centre. • Qualitat: El servei espera rebre l'acreditació de l'ANECA, un segell que certificaria la qualitat dels processos i la gestió realitzada durant els darrers cinc anys.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
30'
La Guia Definitiva de la TDT a Catalunya
Introducció a la Televisió Digital Terrestre (TDT) En aquest programa, el Beta ens explica la transició tecnològica cap a la TDT, un sistema de difusió que utilitza tecnologia digital per millorar la qualitat d'imatge i so. La principal diferència amb la televisió analògica és que el senyal arriba en paquets digitals, el que requereix una adaptació dels aparells receptors actuals. Adaptació i Equipament Necessari Per rebre la TDT, els usuaris tenen dues opcions principals: • Comprar un decodificador digital extern (STB). • Adquirir un televisor nou que ja tingui el sintonitzador integrat. Es destaca que les antenes col·lectives poden requerir ajustos segons l'antiguitat de l'edifici, mentre que les individuals normalment no en necessiten. Tipus de Decodificadors i Interactivitat L'expert diferencia entre dos tipus de receptors segons les seves prestacions i preu: • Bàsics: Amb un cost d'entre 99€ i 150€, només converteixen el senyal per veure els canals. • Interactius (MHP): Superen els 200€ i utilitzen l'estàndard Multimedia Home Platform. Permeten serveis com la guia de programació, publicitat interactiva i canal de retorn via telefònica. "Amb la introducció de la interactivitat, el telespectador passarà a ser definitivament el protagonista, ja que podrà decidir en tot moment quin contingut vol." L'Apagada Analògica i Canals a Catalunya El desplegament a Catalunya és pioner. S'esmenta que l'apagada analògica està prevista pel 2009 a terres catalanes (un any abans que a la resta de l'estat). Actualment ja s'emeten canals com TV3, Canal 33, el 3/24 i el nou Canal 300, especialitzat en sèries clàssiques. Secció Musical: Vinília L'episodi finalitza amb la secció Vinília, recuperant temes poc coneguts de grups catalans. En aquesta ocasió, presenten el grup En Grafort, de la Terra Alta, amb la seva cançó homònima de l'any 1991.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Avenços en la Tecnologia Solidària i Automobilística
Resum de l'episodi En aquesta sessió de La terra és plana, s'analitzen diversos temes on la tecnologia s'entrellaça amb la solidaritat i la seguretat. El focus principal se centra en la democratització de l'accés a la informàtica i les noves normatives europees per als vehicles. Tecnologia Solidària i la Bretxa Digital El programa destaca el projecte del MIT (Massachusetts Institute of Technology) recolzat per l'ONU per fabricar un portàtil de 100 dòlars. Característiques del dispositiu: Utilitza Linux, té pantalla en blanc i negre per reduir costos i pot funcionar amb fonts d'energia alternatives com una manovella. Objectiu: Arribar a més de 100 milions d'estudiants en països en vies de desenvolupament. La cara oculta: Es denuncia que moltes "donacions" tecnològiques del primer món són, en realitat, deixalles tòxiques que els països receptors no poden reciclar adequadament. Innovacions en Automoció S'introdueixen dos sistemes clau que estan canviant la seguretat viària: Avisador de canvi de carril: Un sistema de sensors de vídeo que fa vibrar el seient si el conductor surt de la via sense posar l'intermitent. E-Call: La trucada d'emergència automàtica que serà obligatòria el 2009. En cas d'accident, el cotxe avisa directament al 112 enviant la posició per GPS. El Domini .cat Es celebra l'aprovació definitiva del domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana. Com a curiositat: "L'ICANN va posar com a condició que cap pàgina en anglès sobre gats pugui usar el .cat per evitar confusions amb el terme anglès cat." L'episodi tanca amb la secció Viatge a Vinília, escoltant el tema Mali Cavall (1979) de la Companyia Elèctrica Dharma.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Futur de l'emmagatzematge, portàtils de 100€ i P2P
La Revolució de l'Emmagatzematge i el Programari Lliure En aquesta edició de la secció La Terra és plana, en Beta analitza com la tecnologia està transformant la nostra relació amb les dades i la cultura. El focus principal recau en la obsolescència dels suports físics i l'emergència de noves alternatives més econòmiques i digitals. Comiat als Discs Durs? El debat comença amb la possible desaparició dels discs durs (HDD) en favor de les memòries flash. Segons investigacions de Samsung, l'evolució de la capacitat d'aquests dispositius (arribant ja als 32 GB en formats mini) podria substituir els sistemes mecànics tradicionals. • Avantatges: Absència de parts mòbils, més velocitat i resistència física. • Inconvenients: Una possible vida útil més curta i el risc de pèrdua degut a la seva petita mida. L'Ordinador Portàtil de 100 Dòlars Es presenta el projecte del MIT per crear portàtils accessibles per a finalitats pedagògiques. Aquest dispositiu destaca per: • Ús de sistema operatiu Linux. • Càrrega manual de bateria per a zones sense electricitat. • Resistència extrema en condicions adverses. "Tenir un ordinador portàtil és gairebé un privilegi, però gràcies al MIT, un model de menys de 100 euros ja és una realitat per a l'educació." La Digitalització de la Música L'episodi tanca amb una reflexió sobre el tancament de plataformes P2P com E-Donkey o WinMX per la pressió de la RIA. Es cita un article de Lluís Gavaldà (cantant de Els Pets) titulat Música invisible, on es reflexiona sobre la pèrdua del format tàctil (CD, vinil) en favor de la immediatesa digital. Secció Final: Viatge a Vinília Com a contrapunt a la digitalització extrema, la secció reivindica el passat amb música del grup B30 de l'any 1988, recordant l'època en què la música encara es podia tocar.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
28'
La Terra és Plana: Tecnologia, Internet i Vinils
Introducció a la nova secció: La Terra és Plana El programa estrena una col·laboració amb el Beta, un expert en tecnologia que prové de l'espai Miss Online. La secció, anomenada irònicament La Terra és Plana, pretén explorar les certeses i els dubtes de l'era digital amb un enfocament amè i quinzenal. Novetats Tecnològiques del Segle XXI Google Earth i la vigilància global Es discuteix l'impacte de Google Earth i Google Maps, eines que permeten veure qualsevol punt del món a vista de satèl·lit. • Es destaca la capacitat de fer zoom fins a veure edificis i carrers. • Es planteja el debat sobre la privacitat i la sensació de Big Brother o vigilància constant. La Revolució de la Telefonia IP Trenta anys després de la popularització d'Internet el 1995, apareixen eines com VoipBuster i Skype. • Aquests programes permeten trucades gratuïtes o a preu reduït entre ordinadors i telèfons fixos. • Es menciona la democratització de les comunicacions internacionals, tot i les limitacions de temps en versions gratuïtes. L'auge del Podcast i Yahoo Podcast Es defineix el concepte de podcast com a programes de ràdio en format MP3 per a ser escoltats en qualsevol moment. • Yahoo entra en aquest mercat per facilitar la descàrrega i organització d'aquests continguts. • Això trenca amb la immediatesa tradicional de la ràdio, permetent un consum a la carta. El Contrapunt: Planeta Vinília Per tancar la secció, es proposa un viatge al passat musical amb discos de vinil. "Passar del segle XXI en el qual ens trobem a retrobar-nos amb la música que es feia al nostre país als 80 i als 90." • Homenatge a Sau: S'escolta el tema No puc deixar de fumar del seu primer disc (1987-1989). • Es recorda la figura de Carles Sabater i la dificultat de fer pop-rock en català en aquella època.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
L'Alguer de Mataró: Secret de la Posidònia i Plantes Superiors
L'Alguer de Mataró: Més que Simples Algues En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, la Marta Comerma, tècnica de Patrimoni Natural del Museu de Mataró, ens descobreix la riquesa biològica del litoral mataroní. El tema central és l'anomenat alguer, una reserva marina que, malgrat el seu nom popular, no està formada per algues, sinó per plantes superiors (fanerògames). Diferències entre Algues i Plantes Superiors La principal revelació de la conversa és la distinció biològica d'aquestes espècies: - Algues: Organismes vegetals primitius sense estructures complexes. - Plantes Superiors (Fanerògames): Com la Posidònia, són plantes que van evolucionar a terra ferma i van tornar al mar. Disposen de: - Arrels de fixació. - Tija i fulles definides. - Capacitat de fer flors i fruits (coneguts com olives de mar). L'Estat de la Posidònia a Mataró L'extensió de Posidònia a Mataró és una de les més importants i millor conservades del litoral català, situada generalment entre els 10 i 20 metres de profunditat. Tot i així, és un ecosistema extremadament fràgil: - Sensibilitat: És molt vulnerable a la contaminació, la pesca d'arrossegament il·legal i els abocaments terrestres. - Creixement lent: La planta només creix uns pocs mil·límetres l'any. "Una bomba de la Segona Guerra Mundial va caure en un prat de Posidònia el 1943; quaranta anys després, no s'havia recuperat ni el 50% de la planta." Recerca i Conservació Des de l'any 1997, el Museu de Mataró, amb la col·laboració del Club d'Immersió de l'Espat, l'Escola del Mar de Badalona i la Universitat de Barcelona, realitza un seguiment constant. - Projecte de seguiment: Voluntaris realitzen immersions dos cops l'any per recollir dades sobre la cobertura i el creixement. - Divulgació: L'objectiu és sensibilitzar la població sobre la importància d'aquest bosc submarí, que segueix el cicle de les estacions i mostra la seva màxima exuberància a la primavera.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Vaga pesquera: el crit de les dones del mar
La situació límit del sector pesquer L'episodi aborda la greu crisi que pateix el sector pesquer a Tarragona i a la resta de l'Estat. A través del testimoni de la Rosa Maria Fortuny i altres dones de pescadors de Sant Carles de la Ràpita, s'exposen les motius de la vaga que manté la flota amarrada. Reivindicacions principals Les demandes del sector se centren en tres eixos fonamentals per a la seva supervivència: • Preu del gasoil: L'increment desmesurat del combustible fa que, després de pagar les despeses d'explotació, els beneficis a repartir siguin pràcticament inexistents. • Preu del peix a llotja: Denuncien que les captures es paguen a preus ridículs (sovint sota cost), mentre el consumidor final el paga car al mercat. • Importacions massives: Una de les queixes més amargues és la facilitat amb què entra peix de fora que inunda el mercat, deixant el producte local en un segon pla. La precarietat econòmica de les famílies El podcast posa l'accent en el vessant humà, destacant que molts pescadors estan guanyant entre 80 i 100 euros setmanals, una xifra clarament insuficient per mantenir una família. "Prefereixo que no surtin a pescar sense guanyar, que no pas que estiguin 12 hores dalt d'un vaixell i arribin a casa amb 80 euros." Tensió amb els intermediaris i l'administració Es discuteix la complexa relació amb els peixeters i el personal del mercat central. S'han produït moments de tensió i petits altercats a causa de la petició de solidaritat perquè no es veni peix d'importació durant l'aturada. Alhora, critiquen durament la falta de respostes de l'administració i les promeses incomplertes de fa un any. Crida a la ciutadania L'entrevista finalitza amb una petició directa als tarragonins: 1. No comprar peix durant els dies d'aturada com a mostra de suport. 2. Exigir producte de proximitat i que se'ls garanteixi l'origen de la costa quan es reprengui l'activitat. 3. Prendre consciència que la mar és un motor econòmic vital per a les ciutats del litoral.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
Can Quintana i la riquesa de les Illes Medes
Can Quintana: El batec cultural de la Mediterrània En aquesta conversa amb Antoni Rovires, director del Museu de la Mediterrània (Can Quintana) a Torroella de Montgrí, s'explora el paper fonamental d'aquest centre en la preservació i divulgació del patrimoni natural i sociocultural de la zona. El museu, inaugurat el 2003, no és només un espai expositiu, sinó un centre interactiu que connecta la realitat local amb el context global de la Mediterrània. Eixos principals del museu El projecte de Can Quintana pivota sobre tres pilars fonamentals: * Territori: Una anàlisi profunda del massís del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter. * Música: L'ús del so com a llenguatge universal. El museu utilitza la música i els sons de la natura com un fil conductor per narrar la història i la identitat del territori. * Valors: El foment de la pau, el diàleg i l'entesa entre cultures, exemplificat a través de les Jornades Ernest Lluch. Biodiversitat i Patrimoni Natural El territori destaca per la seva singularitat biològica, amb espècies clau que requereixen protecció: * El fartet: Un peix diminut i gairebé únic que habita els aiguamolls. * El meru: Característic del fons marí de les Illes Medes per la seva gran mida. * El duc: Un rapinyaires nocturn (mussol real) vinculat al massís del Montgrí i les seves coves prehistòriques. Cultura i Recerca Arqueològica Un dels elements més fascinants és el Pic del Montgrí, una eina de pedra de prop de 300.000 anys d'antiguitat que ha donat nom genèric a aquest tipus de peces en l'àmbit de l'arqueologia mundial. "Vivim en un territori mediterrani i avui, més que mai, el que hem de fer és apropar-nos per trobar vies de diàleg." Antoni Rovires convida a descobrir la vila com un destí que combina la tradició pagesa de Torroella amb el llegat mariner de l'Estartit, recomanant especialment provar el tradicional mar i muntanya de la gastronomia local.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
Preservació del Litoral i Reintroducció de la Foca Mediterrània
La Protecció del Territori i el Litoral a Catalunya En aquesta edició del programa, es presenta la tasca de la Fundació Territori i Paisatge, vinculada a l'Obra Social de Caixa Catalunya. El seu director, Jordi Sargatal, explica el seu model d'actuació basat en l'adquisició de terrenys privats per convertir-los en espais protegits d'ús públic. Estratègia de Conservació i Reserves Marines Adquisició de territori: La fundació ja gestiona unes 8.000 hectàrees comprades directament i més de 90.000 hectàrees de finques municipals. Objectius: L'activitat se centra en la conservació biològica, la gestió benèfica del territori i l'educació ambiental. Manual de Reserves Marines: Es destaca la col·laboració amb l'entitat gallega CEIDA per crear un manual pràctic que ajudi ajuntaments i ONGs a establir zones de protecció marítima. El Retorn de la Foca Mediterrània (Vell Marí) Un dels anuncis més destacats és el projecte de reintroducció de la foca mediterrània a les costes catalanes, previst per a l'any 2014. "Es tracta de fer projectes de reconciliació; de veure que és possible tornar a viure amb el llop i l'os a muntanya, i amb la foca al litoral català." Punts Clau de la Biodiversitat Sargatal destaca diversos llocs de gran valor ambiental on actuen: L'Alfacada (Delta de l'Ebre): Una llacuna d'alt interès biològic. Cap de Creus i Montgrí: Zones candidates per acollir les futures colònies de foques. Muntanya de Montserrat: On la fundació ha comprat una part del terreny per a la seva preservació.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
28'
Activitats pedagògiques i novetats del Museu del Port
Retorn de la secció marítima En aquest episodi es reprèn la col·laboració amb el Museu del Port de Tarragona per parlar de la cultura marítima i la història portuària de la ciutat. La directora del museu, Mercè Toldrà, i la responsable de projectes educatius de Còdul, Maria Atzeries, detallen l'oferta formativa i lúdica d'aquesta nova temporada. Balanç d'estiu i millores d'accés S'ha destacat que, malgrat les obres realitzades al Moll de Costa durant l'hivern, l'estiu ha estat positiu gràcies a l'obertura de noves zones d'aparcament que han facilitat l'arribada del públic individual i turístic. • El Far de la Banya continua sent un gran atractiu, obert al públic general cada diumenge d'11 a 14 hores. • Durant la setmana, l'espai del far es reserva exclusivament per a activitats escolars. Oferta pedagògica: "Museu del Port a la Vista" El museu presenta el seu catàleg per a escoles sota el títol genèric de Museu del Port a la Vista. Les activitats estan dissenyades per a diferents nivells educatius: Tallers i activitats destacades • Deixa't emportar: Una visita guiada centrada en la història i l'evolució del Port de Tarragona. • Sabràs la tira: Activitat per a educació infantil que explica l'origen mariner d'expressions quotidianes i conceptes bàsics de navegació. • Eureka: Un taller basat en el Principi d'Arquímedes on s'aprenen nocions de física i flotabilitat mitjançant experiments en un aquari. • Il·lumina't, viu el far: Un joc de rol on els nens aprenen l'ofici de torrer de la mà del personatge històric Marcelí. La gran novetat: El taller de pirates La incorporació estrella d'aquesta temporada és una activitat sobre el corredor de pirates i corsaris del segle XVI. "Hem trobat una història real del segle XVI sobre una núvia segrestada per pirates a la costa que ens serveix de fil conductor per a l'activitat." L'activitat no només busca el lleure, sinó que s'utilitza com a excusa didàctica per ensenyar: 1. Parts del vaixell (proa, popa, veles). 2. Tècniques de navegació i cartografia antiga. 3. Alimentació i estils de vida a bord d'una embarcació històrica.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
27'
La vida al Serrallo: records de pescadors i tradicions
Introducció a la Tradició Pesquera En aquesta edició especial, comptem amb el testimoni del Jordi i l'Albert, dos pescadors jubilats que han dedicat tota la seva vida a la mar al barri tarragoní del Serrallo. Ambdós comparteixen com la pesca no era només una feina, sinó un estil de vida heretat de generació en generació. La Transformació del Serrallo Els convidats relaten com ha canviat l'entorn físic i humà del barri: • Recorden quan l'església del Serrallo estava a escassos metres de l'aigua abans de la construcció del port pesquer el 1942. • Destaquen l'evolució tecnològica dels motors i l'equipament de les barques. • Lamenten la pèrdua de la germanor que existia antigament, quan no hi havia ràdios ni tecnologia. Anècdotes i Perills de la Mar Tot i que actualment la seguretat és molt elevada, els pescadors recorden moments crítics: • Taurons pelegrins: Han arribat a capturar exemplars de fins a 12-15 metres que destrossaven les xarxes. • Fenòmens meteorològics: Les mànegues (caps de fiblor) i els temporals de mestral eren els reptes més grans. • El Jordi explica una experiència personal impactant en caure a l'aigua amb 23 anys: > "Ets com una puça a la mar, som insignificants en aquest món." Devoció i Festes Mariners La religiositat juga un paper clau en la identitat del pescador: • Totes les barques porten la Verge del Carme i els mariners usen escopularis per protecció. • S'expliquen les tradicions de Sant Pere i la Verge del Carme, on els pescadors i els seus nets pugen les escales de l'església de genolls. Crisi del Sector i Reivindicacions L'episodi tanca amb un missatge d'alerta sobre la situació actual: • El preu del gasoil s'ha duplicat mentre que el preu del peix ha baixat. • Es fa una crida als consumidors per demanar específicament peix de la costa de Tarragona per donar suport a la flota local.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
26'
L'embarcació Snipe i la història de la vela a Tarragona
Introducció i Context Històric Aquest episodi ens apropa a la història marítima de Tarragona a través de la figura de la Mercè, coordinadora del Museu del Port, i de dos convidats d'excepció: el Dr. Lluís del Clos i el Sr. Lluís Donoso. L'eix central de la conversa és l'embarcació Snipe, una petita nau de vela que va marcar una època al litoral tarragoní. Què són els Snipes? Són embarcacions de vela d'uns 4,72 metres d'eslora, molt estables i ideals per a la navegació esportiva. Van tenir una gran difusió mundial, especialment a Amèrica del Nord, tot i que el seu cicle va declinar quan el Comitè Olímpic va preferir la classe 470. El Museu del Port n'ha incorporat recentment una maqueta detallada, donada pel Sr. del Clos, que serveix per documentar aquesta història. La Construcció Artesanal i la Competició Els convidats relaten com, davant la falta de recursos de la postguerra, un grup de quatre amics remers va decidir construir els seus propis vaixells de forma totalment artesanal: * Van utilitzar fusta de Flandes (pi escandinau) proporcionada per proveïdors locals. * Havien de pagar tributs de luxe, ja que tenir una embarcació d'aquest tipus s'equiparava a tenir un cotxe de l'època. * Existia una gran desigualtat tecnològica: mentre ells competien amb veles de cotó i cascos pesants de fusta de 19 mm, altres flotes més riques portaven veles de dacron i cascos de contraplacat molt més lleugers. "Nosaltres anàvem amb un carretonet i ells anaven amb un Mercedes, però la valentia i l'experiència també comptaven." Del Rem a la Vela: Un Canvi de Vida Lluís Donoso explica que el pas del rem a la vela va ser fruit d'una lesió (lumbàlgia) i del desig de seguir vinculat al mar quan l'esforç físic extrem del rem ja no era possible. La vela permetia aplicar la intuïció i l'estratègia: * Saber llegir els vents i aprofitar les maniobres dels rivals era clau per guanyar regates locals. * L'any 1957, Tarragona va arribar a acollir una regata nacional de Snipes, consolidant la ciutat com un punt rellevant del litoral mediterrani. El Museu com a Guardià de la Memòria La Mercè destaca la importància de recuperar no només els objectes físics (com el model de l'Snipe), sinó també la història oral. Les vivències de naufragis, com una jornada on van haver de nedar set hores per un accident durant un entrenament, o les anècdotes sobre la vida al Club Nàutic, formen part del patrimoni immaterial de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
El canal de Reus a Salou: un projecte històric
En aquesta entrevista a l'Enric, director de la Biblioteca Central de Reus (BCR) Xavier Amorós, s'explora la història i l'estat actual d'un dels projectes d'enginyeria més ambiciosos i frustrats de la zona: el canal de Reus a Salou. La Biblioteca Central de Reus L'entrevista comença destacant el paper de la biblioteca com a centre cultural que no només ofereix llibres, sinó també documents audiovisuals, música i pel·lícules. Donatius: La biblioteca accepta donatius de llibres que tinguin interès per a la ciutat. Col·lecció local: Es potencia la documentació sobre Reus i el Baix Camp, amb especial atenció a figures com Gaudí, el General Prim o Xavier Amorós. Carnet únic: El carnet de la biblioteca és gratuït i forma part de la xarxa de biblioteques de la Generalitat, sent vàlid per a quasi tot Catalunya. Digitalització: Es pot consultar el catàleg en línia a través de la web oficial de l'ajuntament (www.reus.net/bcr). El projecte del Canal de Reus a Salou Amb motiu de la celebració del 200è aniversari de la col·locació de la primera pedra (1805), la biblioteca ha editat una guia de lectura que recull una vintena de referències sobre aquest tema històric. Origen: A mitjans del segle XVIII (1750), a causa del mal estat de les carreteres, els comerciants de Reus van plantejar un canal per transportar l'aiguardent directament al port de Salou. Context econòmic: Reus era la segona ciutat de Catalunya en població i potència comercial, però li mancava una sortida eficient al mar, ja que el port de Tarragona estava inutilitzat pel sediment en aquella època. Rivalitat amb Tarragona: El projecte va accentuar les disputes amb Tarragona. Les autoritats tarragonines veien el canal com una amenaça per a la futura rehabilitació del seu propi port. Fracàs i llegat del projecte Tot i que les obres van durar entre dos i tres anys i es van excavar milers de tones de terra, el projecte es va aturar definitivament: La Guerra del Francès (1808): Els 12 milions de rals destinats a l'obra van ser requisats per l'Estat per finançar la defensa contra l'exèrcit de Napoleó. Tradició popular: La festa de la primera pedra va ser tan gran que es van construir els Gegants de Reus actuals específicament per a aquella ocasió. Geografia: El canal havia d'arribar fins a l'actual Plaça d'Europa de Salou, una zona natural de recollida d'aigües. "L'Estat teòricament deu a la ciutat de Reus 12 milions de rals des de l'any 1808 en concepte de reintegrament per la defensa contra els francesos."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Recuperant la tradició: L'associació Les Malles de Sant Pere de Salou
Preservació de les arrels marineres a Salou L'entrevista a Esteve Ferran, vinculat a l'associació Les Malles de Sant Pere, posa de relleu la tasca vital de recuperació de la memòria històrica a Salou. Malgrat que la població ha transitat d'una economia pesquera a una de turística, l'entitat treballa per mantenir viu el llegat dels seus pescadors. La recuperació de l'Art de Pesca Un dels objectius principals ha estat recrear amb exactitud l'antic art de pesca tradicional de la zona: Recreació històrica: Han construït una embarcació de fibra que reprodueix fidelment les formes de les antigues xalanes de fusta. Materials tradicionals: S'han recuperat surades de principis de segle i s'han tenyit cordes amb escorça de pi, tal com es feia antigament per conservar-les. Tècnica específica: L'art es basava en l'extracció des de la platja mitjançant el xurrar (estirar a mà), aprofitant que les platges de Salou són planes i sense enganxadors (pedres). Activitats i transmissió generacional L'associació compta amb uns 50 socis, des de nens de 3 anys fins a veterans de 75. Les activitats més destacades inclouen: Demostracions públiques: Calades de l'art a la platja de Llevant durant la Fira del Mar i per Sant Pere. Cooperació comunitària: Recuperen el sentit de la dita popular: "A l'art tothom hi té part." Projectes de futur L'entitat no s'atura en les demostracions i ja treballa en nous objectius: Museu interactiu: Crear un espai modest però digne que recordi els personatges locals i les vivències marineres. Recerca patrimonial: Col·laboració amb el Museu del Port de Tarragona per catalogar el patrimoni històric del mar a Catalunya. L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la duresa del mar, contraposant la melancolia per les tradicions perdudes amb la seguretat que ofereix el model econòmic actual per a les noves generacions.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
El Museus del Mar: Salvament marítim a Sant Feliu de Guíxols
El Museu d'Història i la seva seu marítima En aquesta edició del programa Ja Tardes, s'entrevista la Sílvia Alemany, encarregada del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. El museu destaca per la seva col·lecció dedicada a l'evolució social del territori i, especialment, pel seu annex focalitzat en el salvament marítim, situat a l'antiga caseta de salvament de nàufrags de finals del segle XIX. Patrimoni recuperat: El bot de salvament La peça central i més emblemàtica de l'annex és un bot salvavides de 1898. Aquest bot té unes característiques tècniques excepcionals per a l'època: És insubmergible i autorredreçable (pot tornar a la posició inicial si bolca). Mesura uns 10 metres de llargada i funcionava amb cinc rems per banda. Va ser restaurat gràcies a la col·laboració amb el Museu Marítim de Barcelona. Altres elements destacats del conjunt patrimonial inclouen el carro verador (utilitzat per baixar el bot fins a la platja), àncores, i canons llança-caps per rescatar tripulacions en perill. Memòria històrica i documentació El museu no només conserva objectes, sinó que també posa èmfasi en la memòria oral i el fons documental: S'han realitzat entrevistes a pescadors locals per crear guions i bustos interactius que narren la història. Es conserva un fons fotogràfic etnogràfic del fotògraf Llorenç. L'arxiu documental va ser salvat de la destrucció per particulars i conté els butlletins de la Societat Estatal de Salvament de Nàufrags. "Aquest bot es va poder salvar perquè va quedar oblidat en un magatzem, mentre que en molts altres llocs el patrimoni marítim s'ha anat perdent o desvallestant." Activitats i futur del museu Actualment, el museu s'integra amb la comunitat a través de tallers d'història local, activitats escolars i tallers de nusos mariners. Entre els projectes de futur, destaca un pla director per al Monestir que inclou la reforma dels espais museístics i la millora de l'accessibilitat per eliminar barreres arquitectòniques.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
27'
El Museu Marítim de Barcelona i l'exposició de Pompeia
Introducció al Museu Marítim de Barcelona L'Alba Espargaró, cap de comunicació del Museu Marítim de Barcelona (MMB), presenta la institució com un espai emblemàtic situat a les Drassanes Reials, un edifici del gòtic civil amb gairebé 75 anys d'història. Amb una superfície de 16.000 m², de la qual gairebé la meitat és expositiva, el museu destaca per la seva accessibilitat total i l'ús de tecnologia com les audioguies en múltiples idiomes per atendre un públic internacional creixent. Estructura i Continguts de l'Exposició Permanent El museu no segueix una línia temporal clàssica, sinó que s'organitza de forma temàtica per facilitar la comprensió de la relació entre la societat i la Mediterrània: • La pesca a Catalunya: Com ha configurat els pobles i la gastronomia. • La imatge del món: El pas del concepte de món pla al món rodó durant el segle XV. • Viatges i migracions: L'evolució des de les galeres fins a l'arribada del vapor i els grans moviments migratoris transatlàntics. Conservació i Restauració El museu disposa d'un taller especialitzat en la restauració de fusta, paper i pintura. Actualment treballen en peces com el mascaró de la Dama de la Rosa i maquetes de ponts de comandament. L'objectiu principal és la conservació preventiva per evitar el deteriorament del fons patrimonial. Peça Estrella: La Galera Reial La peça més destacada és la rèplica de la Galera de Joan d'Àustria, que va participar en la Batalla de Lepant. "És una galera de 60 metres, molt espectacular, que es va construir precisament aquí, a les Drassanes Reials." Propera Exposició: Pompeia a Barcelona L'Alba anuncia una fita històrica: la primera vegada que la Soprintendenza de Pompeia permet una exposició de gran envergadura fora d'Itàlia. • S'exposaran prop de 200 peces arqueològiques. • Es mostrarà la vida quotidiana, el luxe i la bellesa dels ciutadans romans. • S'inclouran els buidats en resina dels cossos de víctimes de l'erupció del Vesuvi.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
L'art de la pesca amb nanses a Torredembarra
Introducció a la pesca tradicional L'episodi explora un mètode de pesca ancestral gairebé desaparegut: la nansa. El ponent, Gabriel Comas, professor de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, presenta el seu llibre "Nanses, Nancers i Nansaires a Torre d'en Barra", una obra que recull la memòria històrica d'aquest art artesanal. Conceptes clau • Nansa: Estri de pesca en forma de campana fet amb joncs. • Nancer: L'artesà encarregat de construir l'ormeig. • Nansaire: El pescador que utilitza les nanses. Funcionament i construcció de la nansa La nansa és un enginy basat en un embut interior amb punxes que permet l'entrada del peix cap a la campana per buscar l'esquer, però n'impedeix la sortida. • Es fabricava exclusivament amb materials naturals com joncs, espart i branques d'olivera o castanyer. • Requeria un procés de preparació llarg: recollir el jonc per Sant Joan, assecar-lo a la sorra i tractar-lo per donar-li la forma adequada. • Era un treball d'ofici masculí que es transmetia de pares a fills. "És preciós la construcció de com els joncs es van unint i van fent uns triangles... demostra un enginy poderós de l'ésser humà." Tipologies i captures A Torredembarra s'utilitzaven principalment dos tipus de nanses segons la profunditat: Nanses de platja: Calades sobre roques per capturar llagostes i llomàntels. Com a anècdota, als anys 40 i 50 n'hi havia tants excedents que els pescadors n'estaven tips de menjar-ne. Nanses de profunditat: Més grans (fins a 1,5 metres d'alçada), destinades a peix de roca, bogues i xucles. Nanses de sèpia: Utilitzaven un reclam visual anomenat galzerant (arbust de Nadal) per atraure les femelles. Decadència de l'ofici Actualment, la nansa tradicional de jonc ha estat substituïda per malles de plàstic, perdent tota la seva bellesa artesanal. Les causes de la seva desaparició inclouen: • La manca d'utilitat econòmica (el peix de nansa té poc valor de mercat actualment). • La prohibició de tallar joncs en espais protegits com Els Muntanyans. • La pèrdua del relleu generacional: encara queden vells nancers, però els seus fills ja no han après l'ofici.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
La Confraria de Pescadors de Tarragona i la Setmana Santa
Història i Tradició de la Confraria de Pescadors En aquesta entrevista, Josep Ramon Tules, conegut popularment com el Pito Mosquits, ens apropa a la realitat de la Confraria de Pescadors de Tarragona. Com a vicepresident, explica el fort lligam entre el barri del Serrallo i la tradició marinera de la ciutat, especialment a través de la seva participació activa a la Setmana Santa tarragonina. El Misteri de la Confraria La història del seu pas processonal es remunta als anys 1953-1954, sota la presidència de Josep Pacaflós. Tot i algunes reticències inicials de l'arquebisbat, el projecte va tirar endavant gràcies al vistiplau del cardenal Arriba i Castro. Estrena: El pas va sortir per primera vegada l'any 1956. Evolució: Inicialment anava sobre un xàssis de cotxe de bombers desballestat; fa 12 anys que els membres el porten a les espatlles. Escultura: Obra de l'escultor barceloní Jaume Sotorres. Present i Futur: El 50è Aniversari La Confraria compta actualment amb una salut de ferro gràcies a la implicació de 150 persones, entre portants, timbalers i confrares. La renovació generacional és una realitat, amb nens de 10 anys ja integrats a la banda de tambors. Els principals reptes per a l'any vinent, coincidint amb el 50è aniversari, inclouen: * Estrena de noves banderes i penons, ja que els actuals estan molt deteriorats. * Organització d'una trobada de timbals. * Fomentar la participació de les famílies senceres en les tasques d'organització (com les arregladores de les files). La Identitat del Serrallo L'entrevistat destaca la sobrietat i serietat de la processó de Tarragona en comparació amb les del sud d'Espanya, i defineix la Confraria com una gran família on el sentiment per la feina ben feta supera el cansament de la dura jornada laboral del pescador. "Ens aixequem a les 6:30 del matí per anar a passejar el pas cada dissabte des de gener; ho fem amb molt d'orgull i ganes."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
26'
Exposició 'Imatges de vora mar' al Port de Tarragona
Presentació de l'exposició itinerant El programa d'avui se centra en la recomanació de l'exposició "Imatges de vora mar", una mostra fotogràfica itinerant que recull la memòria del litoral català. La Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port de Tarragona, detalla el procés de creació d'aquest projecte, que és fruit del treball de la xarxa La Mar de Museus. Origen i selecció del material L'exposició és el resultat d'una col·laboració entre 11 institucions vinculades al patrimoni marítim i fluvial de Catalunya: • Es van seleccionar imatges que abasten des de finals del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. • Inicialment es van reunir més de 200 fotografies, de les quals se'n van triar finalment 100 per fer la mostra més àgil. • Totes les obres exposades són reproduccions de gran qualitat per preservar els originals que es mantenen als arxius de cada localitat. Estructura i temàtiques de la mostra L'exposició a Tarragona, ubicada al Tinglado 4, es diferencia per oferir una experiència immersiva gràcies a l'ús d'objectes històrics realment usats per pescadors i mestres d'aixa. El recorregut es divideix en cinc àmbits principals: La Postal: Imatges representatives de cada ciutat participant (la de Tarragona mostra el Serrallo als anys 50). Construcció de bastiments: El procés tradicional de fabricació d'embarcacions de fusta. Barques i vaixells: Diferents tipus de naus destinades al comerç i a la pesca. Avarar i treure: La tècnica d'entrar i sortir de l'aigua en platges abans de la construcció dels molls moderns. Viure arran d'aigua: L'àmbit més extens, que recull la vida social, lúdica i laboral als ports i el canvi de paisatge amb l'arribada del ferrocarril. "Una imatge val més que mil paraules; l'exposició permet que la gent gran recordi quan les barques encara avaraven a la platja del costat de l'església." Detalls pràctics i anècdotes L'exposició ha passat per llocs com el Museu Marítim de Barcelona i continuarà cap a Vilassar de Mar. Entre les anècdotes destacades, la Mercè explica com un visitant des de Mallorca va trucar per corregir i completar la història d'una fotografia d'un vaixell amb problemes a la costa de Castelló, demostrant el gran compromís del públic amb el seu propi patrimoni.