Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

817-840 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
31'
5 anys de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat
Balanç i reptes del patrimoni tarragoní En commemoració del cinquè aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, experts i responsables de les principals institucions culturals de la ciutat analitzen l'evolució, els èxits i els deures pendents en la gestió del conjunt arqueològic. L'impacte de la declaració i la resposta ciutadana Els interlocutors coincideixen que la fita de l'any 2000 no va ser un punt d'arribada, sinó un punt de partida que ha transformat la relació entre la ciutat i el seu passat: • Consciència social: S'ha passat d'una ciutat que vivia d'esquena als seus monuments a una societat que els coneix i els valora com un actiu identitari i econòmic. • Suport tècnic i científic: La declaració va ser fruit d'anys de treballs rigorosos i memòries científiques que van posicionar Tarragona en l'àmbit internacional. • Unitat institucional: Es recorda el dia de la declaració com un moment excepcional de germanor i oblit de les diferències polítiques pel bé comú. "Ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat és importantíssim, però és un punt de partida; ha de servir per tenir projectes més coherents i recursos fonalmentals." Reptes de gestió i infraestructures Tot i l'optimisme, els experts identifiquen mancances estructurals que dificulten la preservació i difusió òptima del patrimoni: • Manca d'un projecte global: Es reclama una planificació conjunta entre les tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat) per evitar la duplicitat de recursos o la inacció per falta d'acords. • El Pla Especial de Protecció: Es recorda que el Pla Especial de Protecció Arqueològica, previst per la llei de 1994, encara és una assignatura pendent vital per fixar prioritats. • Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci recent de prop de 8 milions d'euros en inversions, se subratlla la necessitat d'infraestructures útils i centres d'interpretació moderns per a la societat actual. El patrimoni com a motor econòmic L'episodi destaca que el patrimoni és el gran recurs de futur per a la ciutat, ja que, a diferència d'altres sectors com la indústria, és un bé immoble i permanent que pot diversificar l'economia local a través del turisme cultural i la recerca científica de primer nivell.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
27'
La Nova Maqueta de Tàrraco: Història i Didàctica
Inauguració de la Maqueta de Tàrraco L'episodi se centra en la presentació de la nova maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, una obra de grans dimensions (22 metres quadrats) que reprodueix amb un rigor científic excepcional la ciutat i els seus accessos. Aquest projecte culmina les celebracions del 5è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Procés de Creació i Detall Tècnic L'autor de l'obra, Elias Torres, i els tècnics del museu expliquen que la construcció ha estat un repte monumental: • S'han utilitzat materials com fusta, poliestirè i resines sintètiques. • El procés ha requerit una documentació històrica exhaustiva per part de l'arqueòleg Lluís Pinyol. • El disseny combina l'arqueologia urbana amb la representació de la vida quotidiana, incloent detalls com bugaderies i fonts. "El 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar; la resta és aixecar volums." Vessant Didàctica i Educativa El Camp d'Aprenentatge, representat per Joana Virgili, destaca el potencial pedagògic de la maqueta: • Permet als escolars contextualitzar els monuments que visiten in situ. • S'organitzaran activitats on els nens hauran de posicionar personatges històrics en la maqueta segons el seu rol social. • Cada any passen uns 22.000 alumnes pels monuments de la ciutat, consolidant Tarragona com un referent educatiu a Catalunya i el País Valencià. Impacte en la Ciutadania i Futur Els interlocutors coincideixen que en els darrers cinc anys ha crescut l'autoestima i la consciència patrimonial dels tarragonins. S'esmenta l'èxit de les publicacions divulgatives, com les "Petites Històries" o el material del dibuixant Napi. Finalment, s'anuncien futurs projectes, com una possible maqueta sobre la indústria petroquímica per explicar la realitat actual de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Conciliem: Projecte de conciliació laboral de la CEPTA
Conciliem: Una iniciativa per a la conciliació a Tarragona La Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) ha posat en marxa el projecte Conciliem, una iniciativa pionera que busca millorar l'equilibri entre la vida laboral i la vida personal. Íngrit Caral, directora de Formació i Desenvolupament de la CEPTA, explica que l'objectiu no és només familiar, sinó global per a totes les persones treballadores. Estructura i diagnosi del projecte El projecte se centra en una acció directa amb 10 empreses seleccionades de la província, a les quals se'ls finança el 100% d'una consultoria especialitzada. Els punts clau de la intervenció són: Diagnosi personalitzada: Anàlisi de les estructures de recursos humans i les necessitats reals de la plantilla. Implementació de mesures: Solucions concretes com ara flexibilitat horària, formació en horari laboral, xecs guarderia o reestructuracions organitzatives. Cofinançament: El programa compta amb el suport del Servei d'Ocupació de Catalunya, el Fons Social Europeu i el Pacte de Santes Creus. L'impacte en el teixit empresarial Tot i que el pressupost limita el projecte a 10 empreses, més de 25 companyies de diversos sectors (químic, construcció, sanitari, etc.) han mostrat interès. La selecció prioritza les PIMES, ja que solen tenir menys recursos propis per aplicar aquestes polítiques que les grans corporacions. "Només amb treballadors i treballadores motivats i compromesos farem que les empreses siguin competitives i tinguem un futur pròsper." Calendari i futur Inici: Desembre amb les primeres visites de la consultora Optimiza. Finalització: Febrer, amb la presentació de resultats. Continuïtat: Es preveu publicar les experiències per generar un efecte multiplicador en altres empreses del territori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Projecte de comunicacions per ràdio al Sàhara Occidental
Missió humanitària i tècnica al Sàhara Una nova expedició tarragonina parteix cap als territoris alliberats del Sàhara Occidental amb un objectiu doble: reforçar els vincles humans i, sobretot, implementar un ambiciós projecte de comunicacions per ràdio. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració directa de l'Agrupació Cultural i Recreativa de Bombers de la Generalitat a les comarques tarragonines i l'Associació d'Amics del Poble Saharaui. Detalls geomètrics i tècnics del projecte El projecte és vital donada la precarietat de la zona, on les distàncies són immenses i la infraestructura inexistent: Abast territorial: Es pretén cobrir una franja d'uns 1.500 quilòmetres per connectar set grans assentaments. Tecnologia utilitzada: S'instal·len equips d'ona curta i sistemes de ràdio (freqüències 80 i 400) per enllaçar els poblats amb el Ministeri de Comunicacions saharaui. Autonomia energètica: Davant la manca de xarxa elèctrica, els equips funcionen mitjançant plaques solars, acumuladors i convertidors. Població beneficiada: El sistema donarà servei a uns 70.000 habitants, facilitant la gestió d'emergències mèdiques i el seguiment de vehicles en rutes perilloses. Formació i sostenibilitat Els bombers no només instal·len el material, sinó que realitzen una tasca de transferència de coneixement: Capaciten tècnics locals per a la reparació i el manteniment autònom dels equips. Instruiran els operadors dels assentaments sobre com utilitzar els recursos de ràdio de manera eficient. "El no saber si un vehicle que ha sortit d'un punt a 280 quilòmetres ha arribat a la seva destinació podria comportar la mort de la gent; la ràdio és seguretat vital." Suport institucional i econòmic L'operació té un cost superior als 26.000 euros, finançats en gran part (18.000 euros) per la Universitat Rovira i Virgili (URV), demostrant el compromís acadèmic amb la cooperació internacional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Cinc anys de Patrimoni Mundial a Tarragona i Espanya
El Llegat de l'Any 2000: Un Reconeixement Compartit El 30 de novembre del 2000, la UNESCO va marcar un abans i un després per a la ciutat de Tarragona en declarar el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció no va ser aïllada, ja que en la mateixa assemblea de Cairns (Austràlia), quatre indrets més de l'estat espanyol van rebre el mateix segell de qualitat: La Muralla romana de Lugo. El Palmerar d'Elx. Els jaciments de la Serra d'Atapuerca. Les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Impacte i Transformació dels Territoris Cinc anys després de la declaració, els responsables d'aquests espais coincideixen en els beneficis obtinguts, destacant especialment tres eixos: Injecció moral i orgull local: Els ciutadans han pres consciència del valor del seu patrimoni, convertint-se en autèntics ambaixadors de les seves localitats. Explosió turística: S'ha produït un augment espectacular de visitants. Per exemple, a la Vall de Boí han passat de 50.000 a prop de 150.000 visitants anuals, facilitant la desestacionalització del turisme. Responsabilitat i conservació: La distinció obliga les administracions a mantenir nivells òptims d'investigació i preservació per a les generacions futures. Projectes i Celebracions Commemoratives "Aquesta declaració té una contrapartida que és la responsabilitat de mantenir el pavelló alt." Per celebrar el cinquè aniversari, cada indret ha organitzat activitats singulars: Elx: Ha creat el Museu del Palmerar i l'Estació Fènix, un laboratori d'investigació sobre la palmera in vitro. Lugo: Ha programat un concert internacional amb Bárbara Hendricks i visites guiades per als escolars. Atapuerca: Una marxa a peu multitudinària per apropar els jaciments a tota la societat. Vall de Boí: Consolidació de centres d'interpretació per garantir l'accés al romànic tot l'any. Finalment, el text destaca les curioses similituds entre les ciutats, com el fet que tant Lugo com Tarragona patissin petits ensorraments a les seves muralles poc després de la declaració, esdeveniments ja superats que no han tacat el prestigi d'aquest reconeixement universal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Margarida Aritzeta: Fantasia i política a 'El llegat dels filisteus'
Una cruïlla entre la realitat política i la ficció literària L'escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva nova novel·la, El llegat dels filisteus, una obra que, malgrat basar-se en fets d'estricta actualitat com el cas Carot, es defineix essencialment com una fantasia lúdica. L'autora explora la frontera entre el que és real i el que és possible, oferint una visió amable i trepidant d'una crisi política que ha tornat a la primera línia informativa de manera casual en el moment de la publicació del llibre. Eixos principals de l'obra El punt de partida real: La trama arrenca amb la figura de Josep-Lluís Carot-Rovira en la seva etapa com a conseller primer i la polèmica reunió de Perpinyà. L'element fantàstic: L'aparició d'un misteriós personatge que reclama "el llegat dels filisteus", un objecte que suposadament Carot posseeix sense saber-ho. Escenaris i personatges: La novel·la combina l'ús de noms i llocs reals (Tarragona, la Rambla, personatges del món cultural) amb personatges de ficció, com un llibreter de vell que ajuda en la recerca. Un viatge geogràfic i històric L'acció no es limita a Catalunya, sinó que es converteix en una novel·la d'aventures que trasllada el lector a: El Sàhara Occidental: L'autora connecta la trama amb el poble saharaui i els campaments de refugiats de Tinduf, basant-se en la seva pròpia experiència física al desert per dotar el text de sensacions i imatges autèntiques. La Història Antiga: Es basteix un paral·lelisme entre el poble filisteu de fa 3.000 anys i la situació de Catalunya, evocant el mite de David contra Goliat. "Els periodistes expliquen el real; la literatura juga en l'àmbit del possible. Jo explico el que és possible d'una manera creïble." Un menú literari complet La novel·la es presenta com un "menú complet" que inclou relacions personals, crisis d'identitat (encarnades en el personatge de Manu Oriarta), intriga internacional i una crítica al políticament correcte. Aritzeta reivindica la ficció com una eina per divertir-se i contraposar-se a les interpretacions agressives dels mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Creació musical i literària sobre el Quixot
L'Adaptació del Quixot: Entre la Literatura i la Música El procés de creació d'aquesta obra musical es basa en una reinterpretació personal de l'obra de Cervantes. L'autor explica com ha hagut d'intervenir en el material original per oferir una continuïtat literària coherent a les escenes escollides. Estructura i Composició Literària L'obra s'organitza en sis temps ben diferenciats, on el text no sempre és literal del llibre: * Creació pròpia: L'autor ha escrit fragments nous per connectar les escenes, especialment a l'últim temps. * La cançó del Buen Escudero: Un exemple on tota la literatura és original, creada a partir de la recerca de paraules i frases durant la lectura per definir la relació entre Sancho Panza i Don Quixote. * Referents originals: El primer temps, En un lugar de la Mancha, sí que utilitza les frases cèlebres de l'inici del llibre com a introducció. L'Ús del Piano i la Veu L'obra destaca per la seva versatilitat interpretativa: * Cinc moviments per a veu i piano i un exclusivament instrumental. * Alternança entre el cant i el recitatiu, on el piano actua com a teló de fons mentre es narra el text. L'Humor i el Romanticisme Malgrat que la visió general és molt romàntica, l'autor destaca el contrast que aporta el segon temps: * Diàleg entre Rocinant i Babieca: Escrit totalment en clau d'humor. * Composició descriptiva: El piano executa un ostinato que recorda el caminar cansat del cavall de Don Quixote. "És la meva versió de lo que jo he llegit... una versió molt romàntica, però al cap i a la fi una versió."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
2'
Guia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat
Guia pràctica per a la inserció laboral Aquesta intervenció presenta una nova guia dissenyada per facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat a les comarques de Tarragona. El document està estructurat com un recorregut informatiu que beneficiarà tant els perfils de treballadors com les empreses contractants. Conceptes clau i reconeixement La guia comença abordant qüestions fonamentals sobre la discapacitat, enfocant-se especialment en la discapacitat física i sobrevinguda: Definició i organismes: Identificació dels ens responsables de l'atorgament de la qualificació de disminució. Documentació: Tràmits i certificats necessaris per accedir als beneficis laborals i socials. Recursos territorials: Adreces, telèfons i punts de contacte directes a la zona de Tarragona. Marc legal i suport a l'empresariat Un aspecte crític de la guia és l'orientació al sector empresarial per fomentar la contractació inclusiva: Explicació detallada del marc legal vigent. Catàleg de tipus de contractes específics i les seves característiques tècniques. Beneficis i ajuts als quals poden acollir-se els empresaris. Accessibilitat de la informació La guia és un recull d'informació unificat, ja que anteriorment aquestes dades es trobaven molt disperses. "Es tracta d'un recull d'informació que aglutina el que ja existia però de forma diversificada." Actualment, la guia es pot consultar de forma totalment gratuïta a través del lloc web de la fundació (www.fundacio.urv.es) en un format accessible i senzill.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Estat de la sida i la grip al Camp de Tarragona
Situació de la sida al territori L'entrevista amb el Doctor Enric Rovira, epidemiòleg, revela una dualitat en l'estat de la sida a la regió sanitària de Tarragona. D'una banda, la malaltia ha retrocedit gràcies als tractaments antiretrovirals eficaços introduïts des del 1996; de l'altra, la infecció pel virus continua sent preocupant. Evolució i dades clau Estancament de casos: S'ha passat d'unes 50 infeccions anuals a una estabilització d'entre 10 i 15 casos anuals. Canvi de perfil: Si bé inicialment la transmissió estava lligada al consum de drogues via endovenosa, actualment el focus es desplaça cap a la transmissió heterosexual i el col·lectiu d'homes homosexuals. Noves demografies: Es detecta un increment en població jove i en persones immigrades que solen adquirir el virus un cop ja resideixen al territori. Relaxament i diagnòstic tardà El doctor alerta sobre una pèrdua de la percepció de risc a la societat occidental: "Hi ha un cert relaxament de la conducta sexual, bàsicament en l'utilització de preservatiu en parelles no estables." Aquest fenomen es confirma amb el repunt de la sífilis. A més, es destaca que entre un 30-40% dels casos es diagnostiquen tard, quan la malaltia ja s'ha manifestat, limitant les opcions preventives i terapèutiques. Final de la campanya de la grip Coincidint amb el tancament de la campanya el 30 de novembre, el Doctor Rovira valora positivament la resposta ciutadana al Camp de Tarragona. Èxit de vacunació: S'han superat les 100.000 vacunes inicialment previstes, assolint cobertures del 70-80% en grups de risc. Efecte de la grip aviar: L'alta demanda s'atribueix, en part, a la conscienciació generada per les notícies sobre la grip aviar, tot i que el virus estacional encara no ha començat a circular amb força. Recomanació: La vacunació es manté com la mesura més eficaç, gratuïta i inòcua per als col·lectius vulnerables davant l'arribada del fred.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
L'Escola de Consum itinerant arriba a Tarragona
L'Escola de Consum de Catalunya a Tarragona L'Escola de Consum de Catalunya, vinculada a l'Agència Catalana de Consum, ha instal·lat una seu itinerant al complex educatiu de Tarragona. Aquest projecte busca apropar l'educació en matèria de consum a tot el territori català, oferint tallers gratuïts especialment dissenyats per a adolescents. Objectius de l'Escola L'eix principal és transformar els joves en consumidors responsables. Entre els propòsits destaquen: Formar en drets i deures: Ensenyar als joves quines eines tenen per reclamar (mediació, arbitratge i oficines d'informació). Fomentar el pensament crític: Analitzar la pressió publicitària, especialment en èpoques de gran consum com el Nadal. Criteris de compra: Reflexionar sobre què comprem, per què ho fem i la procedència dels productes. Metodologia i Tallers L'aprenentatge es basa en el joc i l'experimentació a través de diverses temàtiques: Publicitat i Serveis: Tallers adaptats fins i tot per a alumnat amb necessitats educatives especials, on s'aprèn a interpretar anuncis o l'ús del transport públic. "Què em poso aquest matí?": Una activitat que utilitza roba de veritat per analitzar aspectes com les marques, la identitat personal i la sostenibilitat. Resolució de conflictes: Simulacions de situacions quotidianes per aprendre a gestionar problemes amb les compres. "És perfectament lògic i necessari que se'ls eduqui en el consum... en les pautes de comprar correctament i pensar el que es compra." Impacte i valors Els tallers no només miren el preu o la marca, sinó que conviden a preguntar-se sobre l'ètica de la producció: 1. Qui ha fabricat la roba? 2. Han rebut un sou digne? 3. Quin és l'impacte mediambiental de la fabricació? El servei romandrà a Tarragona fins al 20 de gener, amb l'objectiu d'omplir el 100% de les places disponibles mitjançant reserves a consumcat.net.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Noves perspectives sobre la Batalla de l'Ebre
Contribucions de la Nova Guia de la Batalla de l'Ebre L'autor destaca que, tot i la dificultat de definir la pròpia originalitat, aquest nou treball aporta elements diferenciadors clau respecte a la bibliografia existent sobre la Guerra Civil Espanyola. Una cartografia inèdita i estratègica Un dels pilars del llibre és l'elaboració d'una cartografia personal i inèdita. A diferència d'altres obres, no es limita a descriure els fets succeïts, sinó que: * Analitza els objectius no assolits pel comandament franquista. * Especula sobre escenaris hipotètics en cas d'una victòria ràpida de Franco. * Situa amb precisió totes les unitats militars sobre el terreny. El valor del coneixement del territori L'autor subratlla la importància de ser originari de la zona, concretament de Corbera. Aquesta vinculació geogràfica permet una anàlisi molt més humana i precisa: "Quan parlo de les divisions i de les brigades, les veig córrer pel territori. No és el mateix que escriure en l'abstracte." Síntesi i estratègia política L'obra es defineix com la guia oficial de la batalla, amb una voluntat clarament divulgativa: * Es tracta d'una abstracció esquemàtica de 50 pàgines, ideal per al públic no expert. * Reivindica la batalla com una estratègia de negociació política del govern de Negrín. * Connecta el conflicte amb el context europeu de la Crisi dels Sudets i el Pacte de Múnic, situant l'Ebre com una aposta de la República per alinear-se amb les democràcies contra el feixisme.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Crisi laboral a la Residència de les Germanetes dels Pobres
Conflicte laboral i incertesa a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio aborda el tancament imminent de la residència de les Germanetes dels Pobres, situada a l'Avinguda Catalunya. El centre deixarà de donar servei el 31 de desembre, deixant en una situació de gran vulnerabilitat a les 33 treballadores i als avis residents. Punts clau del conflicte: Venda a una immobiliària: L'edifici ha estat adquirit per una important immobiliària estatal. Les treballadores sospiten que l'immoble no es rehabilitarà com a centre sociosanitari, sinó que podria ser enderrocat o convertit en una residència de luxe. Futur laboral incert: Després de presentar una denúncia a la Inspecció de Treball, l'ordre religiosa ha passat de plantejar l'acomiadament directe a proposar una regularització d'ocupació (ERE). Algunes empleades podrien ser traslladades a Reus, mentre que d'altres anirien a l'atur. Falta de transparència: Les representants de Comissions Obreres, Josefina Baquero i Benedicta Arevalo, denuncien la manca d'informació directa per part de les religioses: > "Som les últimes que ens hem assabentat de tot, quan com a delegades hauríem de ser les primeres." Impacte en els residents i la ciutat: Actualment queden uns 65 residents que seran traslladats majoritàriament a un nou centre a Reus. Es critica la falta de sensibilitat social de l'ordre, tenint en compte que la residència s'havia mantingut durant anys gràcies a donacions i campanyes benèfiques de la ciutat de Tarragona. S'ha revelat que es va rebutjar una oferta de la Xarxa de Santa Tecla que hauria garantit la continuïtat de les places i els llocs de treball.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Jornades de participació ciutadana a Tarragona
Segona Edició de les Jornades de Participació Ciutadana L'entrevista se centra en la presentació de les II Jornades de Participació Ciutadana, organitzades per la Confederació Veïnal del Camp de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona amb l'objectiu de debatre el paper dels veïns en la presa de decisions polítiques. Eixos Principals de la Discussió Reivindicació del paper veïnal: Els representants, Elena Regidor i Toni Peco, critiquen que els polítics sovint veuen els veïns com un element "molest" i reclamen que la participació no sigui només reactiva (mobilitzacions) sinó proactiva i prèvia a l'execució de projectes. Relació amb l'Administració: Es denuncia la falta de diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona, mencionant que la Federació fa tres anys que no es reuneix amb l'alcalde per tractar temes clau com el Pla General de l'Ordenació Urbana. Programa de la Jornada: Comptarà amb la presència de ponents com Joaquim Brugué (Director General de Participació Ciutadana) i experts acadèmics com Santiago Roquer, per analitzar la democràcia participativa. Problemàtiques Territorials "Moltes vegades els veïns s'ho troben directament i l'única manera de canviar-la és a base de mobilitzacions i protestes. Reclamem que aquest procés es faci a la inversa." Fragmentació veïnal: Es reconeix la dificultat que suposa l'existència de dues federacions de veïns a Tarragona i el fracàs dels intents de reunificació per motius que atribueixen a interessos polítics. Expectatives sobre el Govern: Tot i la creació de consells puntuals (com el de Transport), la Confederació considera que el govern tripartit no ha complert encara totes les expectatives generades en matèria de participació directa i efectiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
4'
Manifest contra la Violència de Gènere a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere Amb motiu de la jornada reivindicativa, l'Ajuntament de Tarragona i el Consell Comarcal han organitzat diversos actes a la Plaça de la Font. El punt central ha estat la lectura d'un manifest de rebuig a la violència masclista, destacant els següents punts: Reconeixement de les víctimes: S'ha iniciat l'acte amb la lectura dels noms de les dones assassinades a Catalunya durant l'any 2005. Compromís institucional: Les administracions públiques catalanes han apel·lat a la unitat per fomentar un canvi de mentalitat i garantir el ple estatus de ciutadania de les dones. Marc legislatiu: S'ha destacat l'avantprojecte de llei per a l'eradicació de la violència masclista com un nou instrument clau. "Volem avançar cap a escenaris que ens ajudin a configurar una Catalunya lliure de violència masclista." Balanç de dades a Tarragona Després de la lectura a càrrec de l'atleta Natàlia Rodríguez, s'ha informat sobre l'augment de l'ús dels serveis de l'Institut Català de la Dona a la demarcació: Atenció jurídica: S'ha incrementat un 30% fins al mes d'octubre (124 dones). Atenció psicològica: Ha experimentat un augment significatiu del 117% (158 dones). Víctimes mortals: S'ha recordat la tràgica xifra de tres dones mortes al Camp de Tarragona durant l'any actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Molière arriba a Tarragona amb 'De banyes i trecamanyes'
L'univers de Molière en un sol escenari L'obra De banyes i trecamanyes (Jugant a Molière) s'estrena mundialment a Tarragona abans de fer temporada al Mercat de les Flors de Barcelona. El director Esteve Polls, als seus 83 anys, presenta una proposta insòlita on els personatges més emblemàtics de l'autor francès cobren vida pròpia. Punts clau del muntatge Interacció de personatges: L'obra planteja una nit màgica on els protagonistes de diverses comèdies de Molière surten dels seus llibres per interactuar entre ells. Un repartiment coral: S'ha reunit un equip de primeres espases del teatre i la televisió catalana, incloent noms com Jaume Comas, Jaume Plà, Miquel Sitjar i Mariona Ribes. Gènere i estil: Se centra exclusivament en la vertent humorística i satírica, allunyant-se del drama per oferir dues hores de diversió i reflexió. El llegat de Molière Segons Polls, Molière —juntament amb Goldoni a Itàlia— marca la transició definitiva cap al teatre escrit d'idees. Tot i que han passat més de 350 anys, els arquetips humans que va retratar segueixen sent vigents avui dia: "Són els mateixos i diuen les mateixes coses, i procedeixen de la mateixa manera." Vincle amb Tarragona El director destaca la seva forta connexió emocional amb la ciutat de Tarragona, on va conèixer la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador, i on la seva companyia, el Teatre Popular de Barcelona, ja és considerada pràcticament de la casa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Cinquena Edició de la Festa de l'Oli a Tarragona
Celebració de la Cinquena Festa de l'Oli Verge Extra a Tarragona L'episodi detalla la inauguració de la cinquena edició d'aquest esdeveniment a la plaça Corsini i la plaça del Mercat. Amb la participació de Joan Oliver (Gremi de Pagesos) i Josep Bages (D.O. Ciurana), s'explica com aquesta fira s'ha convertit en un referent per potenciar el producte estrella de les comarques tarragonines. Activitats Principals i Estructura La fira combina la part comercial amb la divulgació cultural: - Esmorzar Popular: L'acte central (dissabte a les 10h) que inclou pa amb tomàquet, embotit i l'oli nou de la collita. - Tasts Comentats: Sessions dirigides per professionals del panell de tast oficial per ensenyar a distingir les qualitats de l'oli. - Activitats Infantils: Concurs de dibuix per sensibilitzar les noves generacions sobre el cultiu de l'olivera. - Sortejos: Premis de lots d'oli de 50, 30 i 20 litres per als compradors. La Qualitat de l'Oli de la DO Ciurana En Josep Bages destaca la importància de consumir oli de qualitat superior. Es fa una distinció clara entre categories: * Oli Verge Extra: El de màxima qualitat, obtingut només per procediments mecànics d'olives collides directament de l'arbre. * Oli Refinat: Producte de baixa condició que requereix processos químics per ser apte per al consum i al qual s'afegeix un petit percentatge de verge per donar-li color i sabor. "L'oli de Ciurana ha guanyat tres primers premis del Ministeri d'Agricultura en els últims vuit anys, demostrant que el nostre producte és dels millors d'Espanya." Col·laboració Local L'èxit de la fira resideix en el suport d'entitats com el Gremi de Pagesos de Sant Isidre, l'Ajuntament de Tarragona i els paradistes del Mercat Central, que regalen tiquets per a l'esmorzar als seus clients fidels.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Homenatge a Ritort i Faus: Concert a la Catedral
L'Any Ritort i Faus a Tarragona Amb motiu del 50è aniversari de la mort de mossèn Ritort i Faus, la ciutat de Tarragona organitza un concert d'homenatge a la Catedral. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc a les 21:00h, forma part d'un projecte més ampli per recuperar la figura i l'obra d'un dels músics més estimats de la ciutat. Detalls del Concert i la Música El programa del concert és una mostra de la versatilitat del compositor: Obres Religioses: Destaca la Missa Estela Maris, guanyadora d'un premi a Mallorca el 1926, que serà interpretada pel Cor d'Antics Escolans de Montserrat i l'Orquestra Simfònica del Conservatori. Vessant Popular: S'interpretaran peces com el Chano Chano Chim, que mostra el caràcter festiu, humorístic i popular de l'autor. Interpretacions d'Orgue: L'organista Jordi Vergés oferirà peces virtuoses que reflecteixen el mestratge de Ritort, qui fou durant molts anys l'organista de la seu tarragonina. La tasca de recuperació del llegat La figura de Ritort i Faus havia quedat parcialment en l'oblit institucional a causa de la pèrdua de partitures manuscrites i del context polític de l'època. Montserrat Icard, impulsora de l'acte, destaca la feina de recerca realitzada: "L'obra d'ell és tota feta a mà, hologràfica, i això ha dificultat molt poder-la interpretar... ara el grup de recerca de la URB s'ha compromès a fer-ne les transcripcions." Gràcies a aquesta col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'està digitalitzant i transcrivint el seu llegat per facilitar-ne la interpretació futura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Centenari de l'Estanc Martínez a la Baixada de Misericòrdia
Passejada per la Via T: Descobrim l'Estanc Martínez En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'equip de la unitat mòbil, format per Joan Maria Bertran i Josep Soñé, ens proposa un joc de pistes per identificar un establiment emblemàtic adherit a la Via T, el centre comercial a cel obert de la ciutat. Les pistes del concurs Per localitzar l'establiment d'avui, s'han donat diversos detalls clau que han posat a prova els oients: Ubicació estratègica: Situat prop del casc antic, en un carrer amb un fort desnivell que connecta amb una de les rambles. Entorn monumental: Es troba a tocar de la Plaça de la Font (la plaça que acull l'Ajuntament), un espai obert que és escenari de festes majors. Història viva: Es tracta d'un establiment centenari, fundat l'any 1903, que ha passat de generació en generació (avis, pares i fills). L'establiment guanyador: Estanc Martínez Finalment, l'oient Roser Santamaria, des de Bonavista, ha encertat la resposta: l'Estanc número 9 (Estanc Martínez) a la Baixada de Misericòrdia. Com a premi, s'ha emportat una ampolla de cava exclusiu de Can Francasset, editat especialment per commemorar els 100 anys de servei a la ciutadania. Més que un estanc Durant l'entrevista amb Xavier Martínez, s'ha destacat que el negoci no només ven articles de fumador (pipes, catximbes o pataques), sinó que s'ha especialitzat en: Articles de regal i records de Tarragona: Reproduccions del Pont del Diable, la capçalera del circ romà i àmfores. Peces de col·leccionista: Com imitacions de monedes celtibero-romanes. "Des del 1903 hem estat aquí; ja han passat avis, pares i fills i sempre hem estat al peu del canó."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
31'
La rehabilitació de la Part Alta i la successió a Tarragona
La rehabilitació de la Part Alta de Tarragona El podcast comença analitzant la signatura del conveni de la Part Alta, un projecte clau per revitalitzar el casc antic de la ciutat. Els participants coincideixen que aquesta zona és la joia de la corona, però admeten que necessita una intervenció urgent en diversos àmbits: • Urbanisme i neteja: Es destaca la degradació de la banda esquerra del carrer Major i la necessitat de millorar la pulcritud dels carrers històrics. • Gestió del trànsit: Es debat la necessitat de prioritzar els veïns i avançar cap a una peatonalització progressiva, facilitant aparcaments a les entrades del barri. • Habitatge: Es proposen polítiques imaginatives per evitar l'abandonament d'edificis i fomentar que la gent torni a viure al centre històric. "La millor neteja que podríem fer és que estigués poc brut; la implicació de la gent és la clau." El paper de l'administració El tinent d'alcalde, Joan Aregio, explica que ja s'han implementat bonificacions fiscals per a obres i millores en la seguretat. L'objectiu és crear un marc que faciliti la iniciativa privada per rehabilitar solars i edificis antics. La crisi successòria a l'Ajuntament Un dels temes més polèmics és la successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia. La discussió se centra en les tensions entre Convergència i Unió Democràtica: • El sentiment de paràlisi institucional que percep la ciutadania a causa de la incertesa política. • La disputa entre els possibles "hereus", principalment Albert Vallvé i Joan Aregio. • La crítica a l'exposició pública de les desavences internes, que alguns tertulians qualifiquen de poc edificant. Projectes de futur: Ciutat Judicial i El Corte Inglés Finalment, es comenta l'acord per a la nova Ciutat Judicial i l'arribada d'El Corte Inglés. Tot i que l'emplaçament final genera cert debat sobre la vertebració dels barris, es veu com un motor econòmic imprescindible per a la zona de President Companys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Remodelació i funcions del Laboratori Municipal de Tarragona
Renovació de les instal·lacions del laboratori El laboratori microbiològic de l'Ajuntament de Tarragona s'ha sotmès a una remodelació integral amb una inversió aproximada de 50.000 euros. Les millores principals inclouen: Adequació normativa: S'han complert els requisits de la llei de sanitat alimentària i les normes ISO de qualitat. Millores estructurals: Canvi de terres (més fàcils de netejar), noves finestres, portes de seguretat i pintura. Compartimentació: Separació física entre la zona d'incubació de bacteris i les zones de treball amb mostres/sistemes informàtics per evitar contaminacions. Gestió digital: Implementació del sistema informàtic LIMS amb lector de barres per a la traçabilitat de les mostres. Tasques i competències del laboratori El laboratori realitza una funció vital de salut pública dividida en dos grans blocs: 1. Sanitat Alimentària Inspecció de menjadors escolars, escoles bressol, forns de pa i gelateries. Control del comerç minorista i mercats municipals. Recollida de mostres i anàlisis microbiològiques per detectar manipulacions incorrectes. 2. Sanitat Ambiental Control analític de l'aigua de les platges durant tot l'any. Inspecció de piscines i poliesportius (vestuaris i aigües). Control de les zones de joc infantils (sorrals). Gestió del control de plagues i centres de recollida d'animals. "L'analítica ajuda molt... hi ha coses que quan vas d'inspecció se t'escapen, però les dades són molt fiables i estadísticament fàcils de treballar." Equip humà i servei al ciutadà El centre compta amb un equip multidisciplinari format per veterinaris, biòlegs, químics, tècnics analistes i inspectors. És un dels pocs laboratoris exclusivament municipals que queden a Catalunya, juntament amb el de Barcelona. El servei recorda la disponibilitat del telèfon blanc (977-20071) per a consultes o denúncies ciutadanes sobre temes sanitaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Gerard Quintana i Joel Joan: Secrets Compartits
L'espectacle: Un cor viu i en constant renovació En aquesta conversa, Gerard Quintana ens endinsa en la naturalesa del seu projecte artístic amb Joel Joan. Tot i que ja s'ha presentat en diverses localitats, l'artista insisteix que cada funció manté un esperit d'estrena. L'espectacle es basa en una estructura sòlida, però deixa un ampli marge per a la improvisació i la incorporació de temes d'actualitat que aporten frescor i vigència a cada sessió. La dualitat entre Quintana i Joel Joan Quintana descriu la relació artística amb Joel Joan com una unió de polos oposats que es complementen perfectament: Joel Joan: Aporta un tarannà explosiu, enèrgic i un punt histriònic, molt marcat per la seva trajectòria televisiva. Gerard Quintana: Defineix la seva etapa actual com a més calmada i serena, exercint de contrapunt reflexiu. "No hi ha res prou important com per fer-nos perdre la calma." Contingut i referents literaris L'espectacle és una amalgama de textos i músiques triats personalment per Quintana i polits conjuntament. Entre els autors que conformen l'esquelet de l'obra destaquen: Poetes catalans: Com Joan Margarit i Enric Casasses. Autors internacionals: Robert Frost, Randall Jarrell o la premi Nobel Wislawa Szymborska. Narrativa llatinoamericana: Com l'uruguaià Eduardo Galeano. La recepció d'un públic divers L'obra aconsegueix atraure tres tipus d'espectadors: els seguidors musicals de Quintana, els fans de l'etapa televisiva de Joel Joan i un tercer grup que arriba per acompanyament. La reacció general és de sorpresa, ja que l'espectacle trenca els esquemes habituals de concert o obra de teatre convencional per oferir una experiència íntima i propera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Dansa iraquiana i resistència cultural a Tarragona
L'espectacle de la companyia Akito al Teatre Metropol L'episodi tracta sobre l'arribada a Tarragona de la companyia de dansa iraquiana Akito, fruit de la col·laboració entre el Festival Entre Cultures de Tortosa i l'Ajuntament de Tarragona. L'obra, titulada originalment en àrab però referenciada com A dalt i a baix, a baix i a dalt, és una proposta de dansa contemporània que busca apropar la riquesa de la cultura àrab al públic català. Origen i context de la companyia La companyia va ser fundada per Talat Samawi, qui es va refugiar a Suècia però manté un compromís ferm amb la formació de joves artistes a Bagdad. El context de creació de l'espectacle és extremadament dur: * Es va produir durant els bombardejos de 2004. * Els assajos es fan en cases derruïdes i sense condicions bàsiques. * La companyia ha passat de tenir 39 membres a només vuit ballarins a causa de la guerra i la manca de documentació. Temàtica i llenguatge universal L'obra es basa en un clàssic de la literatura persa del segle VIII, concretament en les fàbules d'Ibn al-Muqaffa. A través del moviment, s'explora una crítica profunda sobre el poder i la condició humana: * Utilitza la figura dels animals com a tòtems per representar virtuts i defectes. * Planteja una reflexió política sobre qui exerceix el control i la injustícia social. * La música és una barreja de sons d'arreu del món, reforçant la idea que la dansa és un llenguatge universal que no necessita traducció. "Intentar fer un producte artístic en la quotidianitat de la guerra és un acte de resistència extraordinari." L'odisea de viatjar des de l'Iraq Els convidats expliquen les dificultats logístiques per arribar a Catalunya. Molts ballarins no tenen passaports perquè els arxius oficials han estat cremats. De fet, els membres de la companyia feia un any que no es veien personalment i només mantenien contacte per mitjans electrònics; el seu reretrobar-se a Tortosa ha estat un moment de gran càrrega emocional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Memòria històrica i social dels barris de Ponent
Una visió participativa dels barris de Ponent El Museu d'Història de Tarragona presenta un nou recurs digital centrat en la història i realitat social de la Floresta, Parc Riu Clar i l'Albada. A diferència d'estudis acadèmics convencionals, aquest projecte destaca per ser una construcció col·lectiva feta des de les associacions i els mateixos veïns. Els punts clau de la iniciativa inclouen: Metodologia participativa: El contingut s'elabora mitjançant converses amb la gent del barri, recollint fotografies personals i vivències quotidianes. Riquesa documental: El CD inclou més de 400 imatges i 70 pàgines de text que contrasten dades històriques amb la realitat actual. Sentiment de pertinença: Es destaca com les lluites veïnals dels anys 60 i 70 per aconseguir serveis bàsics han forjat una identitat molt forta. Evolució històrica i urbanística L'estudi fa un recorregut que comença al segle XIII amb la zona dels Mongons i arriba fins a l'actualitat, diferenciant clarament dos models de creixement: Barris de reivindicació (Anys 60-70): Com la Floresta i Parc Riu Clar, nascuts de la immigració industrial on els serveis van arribar després de la construcció dels habitatges. Barris de nova planta (Segle XXI): Com l'Albada, que ja neix amb una planificació urbanística moderna i serveis complets des de l'inici. "No es tracta d'un CD oficialista amb dates i fets històrics, sinó que recull els caràcters populars i fets quotidians de cada dia." Finalment, el projecte també incorpora la visió infantil mitjançant dibuixos de les escoles locals, oferint un retrat complet i humà de la perifèria tarragonina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
La successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona
Polèmica per la successió a l'alcaldia de Tarragona El programa aborda la tensió política generada al voltant del relleu de Joan Miquel Nadal al capdavant de l'Ajuntament. La situació ha provocat un enfrontament públic entre els socis de la federació de Convergència i Unió (CiU), amb declaracions creuades entre dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Postures enfrontades Albert Vallbé (UDC): Crítica durament el que considera nepotisme, argumentant que l'alcalde no hauria de tenir el dret de designar directament el seu successor com si fos un "emperador romà". Joan Aregio (CDC): Tot i demanar disculpes a la ciutadania per l'espectacle poc edificant, defensa que l'alcalde mereix el respecte de decidir el com i el quan del seu relleu per la seva trajectòria. La resposta de Joan Miquel Nadal L'alcalde Nadal intervé per defensar la seva gestió i la seva planificació del relleu: Responsabilitat vs. Covardia: Nadal aclareix que el seu silenci no ha estat per por, sinó per responsabilitat institucional. Afirma que el límit de qualsevol picabaralla política és el benestar de Tarragona. Planificació del relleu: Reitera que la seva proposta de Joan Aregio com a successor es va fer fa més de dos anys i que no pensa canviar els seus plans ni accelerar el procés per pressions externes. Crítiques a l'oposició: Qualifica a Josep Fèlix Ballesteros com un "anestesista" i defensa que la ciutat no està paralitzada, citant èxits com l'arribada d'El Corte Inglés o els acords per la façana marítima. "Si jo veig que la meva responsabilitat com a alcalde m'obliga a fer alguna cosa, que no dubti ningú que la faré. El límit de tot és la ciutat de Tarragona."