Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

841-864 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Preparatius de Nadal a Tarragona: Arbres i Pessebres
L'estat dels preparatius nadalencs a Tarragona Amb l'arribada del 23 de novembre, la ciutat de Tarragona comença oficialment la seva transformació per a les festes. Aquest procés és liderat per la brigada municipal, encarregada dels elements més emblemàtics de l’espai públic: els arbres monumentals i els pessebres municipals. Els arbres de Nadal: Gestió i Logística La ciutat instal·la un total de vuit arbres, destacant el de la Rambla Nova que arriba gairebé als 20 metres d'alçada. Els aspectes clau de la seva gestió són: Origen sostenible: Procedeixen del massís del Montseny (Sant Hilari Sacalm) i formen part d'un cicle de conreu destinat a fusta o pasta de paper. Ubicacions estratègiques: Es reparteixen entre el centre (Rambla, Mercat, Fòrum) i barris com el Serrallo, Bonavista, la Granja, Boscos i Sant Pere i Sant Pau. Reciclatge: Un cop acabades les festes, el tronc s'aprofita per a tasques de fusteria de la pròpia brigada o per a estructures de futurs pessebres. Arbres urbans: També es decoren arbres ja plantats a la ciutat, com el de la plaça Mitjamlluna, per evitar tallar exemplars innecessàriament. Els Pessebres Municipals Un dels secrets més ben guardats de l'ajuntament és el disseny final dels pessebres. Enguany, s'ubicaran al Parc Saavedra i a Camp Clar. Treball col·lectiu: Hi participen entre 40 i 50 professionals de diversos oficis (jardiners, paletes, serrallers i pintors). Elements tradicionals: Inclouen animals vius cedits per proveïdors, horts, figures a mida natural i una arquitectura que busca la integració amb l'entorn. Calendari: El muntatge dura aproximadament tres setmanes i la inauguració sol ser al voltant del 20 de desembre. Il·luminació i inauguració La il·luminació oficial de la ciutat s'inaugurarà el 2 de desembre. Compta amb una potència de 450.000 watts amb tecnologia de sota consum per potenciar l'estalvi energètic, amb un pressupost de 180.000 euros assumit per l'Ajuntament. "No són arbres que es tallin perquè sí; nosaltres aprofitem un valor paisatgístic abans que vagin a la serradora."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
7è Congrés d'Infermeria Catalana a Tarragona
Inici del 7è Congrés d'Infermeria Catalana El Palau de Congressos de Tarragona acull la setena edició del congrés quadrenal organitzat per l'Associació Catalana d'Infermeria (ACI). Aquesta trobada, que s'allargarà durant tres dies, aplega uns 400 professionals del sector assistencial i acadèmic per debatre el present i el futur de la professió a Catalunya. Objectius i temàtiques principals La presidenta de l'ACI, Joaquima Ribot, destaca que el congrés se centra en la innovació i el paper de la infermera al segle XXI. Entre els punts clau destaquen: Continüitat assistencial: La implementació de la infermera d'enllaç per connectar els hospitals amb l'atenció primària. Identitat científica: L'enfocament de l'ACI com una entitat purament científica i autònoma, diferenciada dels col·legis professionals i els sindicats. Excel·lència professional: El reconeixement de l'alta preparació de les infermeres catalanes com a referents al conjunt de l'Estat. El paper de la infermera i la percepció social Ribot subratlla la gran complicitat que existeix entre els pacients i el personal d'infermeria, especialment en les àrees bàsiques de salut. Tot i que el col·lectiu segueix sent majoritàriament femení, es nota una lleugera tendència a l'alça en la incorporació d'homes a la professió. "Volem que es noti que les infermeres de Catalunya no sols estan preparades, que ho estan i molt, sinó que de veritat estem fent ressò a tot arreu."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
La Mitja Marató Ciutat de Tarragona i el seu certamen fotogràfic
Detalls de la Mitja Marató de Tarragona Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, destaca la Mitja Marató Ciutat de Tarragona com una de les proves millor posicionades a nivell estatal, especialment pel seu rigor en l'organització i l'escenari privilegiat que ofereix la ciutat. Inscripció i perfil del corredor Les inscripcions ja estan tancades a causa de l'èxit de convocatòria. Hi participen uns 1.500 corredors: 500 locals i 1.000 provinents de fora, principalment de Barcelona i rodalies. L'objectiu dels participants varia entre els experts que busquen marca i els debutants que només volen acabar la prova. Logística i afectacions a la ciutat La sortida serà diumenge a les 10:00 h des de la Rambla Vella i el circuit es manté idèntic al de l'any passat. L'organització fa una crida a la col·laboració de la ciutadania davant els talls de trànsit temporals que afectaran diverses zones i pàrquings de la ciutat. "Donada la demanda, ahir ja vam tancar les inscripcions. Tenim un clima privilegiat i la gent està molt motivada." El motor de la cursa: Voluntaris i Serveis L'esdeveniment mobilitza unes 300 persones vinculades a l'organització, que comencen a treballar a les 5 del matí i s'allarguen fins a la tarda per deixar-ho tot net i recollit. S'ofereixen serveis clau com: * Avituallaments complets. * Servei de massatges i podòlegs (unes 20 persones especialitzades). * Informació detallada per als acompanyants. Certamen Fotogràfic i participació artística Es destaca la consolidació de la cinquena edició del concurs de fotografia, obert a tothom (amateurs i professionals): 1. Trilogies: Conjunt de tres fotos que plasmin l'essència de la mitja. 2. Premis: 600 euros per a la millor trilogia i premis individuals. 3. Novetat: Enguany s'incorpora el Premi del Públic, que es decidirà durant l'exposició al pati de Jaume I al gener.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Antoni Pladevall i el drama rural a 'Terres de Lloguer'
El premi Pin i Soler i la veu d'Antoni Pladevall L'escriptor i doctor en filologia clàssica, Antoni Pladevall, reflexiona sobre la seva darrera obra, Terres de Lloguer, guardonada amb el prestigiós Premi Pin i Soler de Narrativa 2005. Pladevall, que compagina l'escriptura amb la docència de grec i llatí, explica que aquesta distinció a Tarragona li fa una il·lusió especial pel rigor del jurat i pel vincle acadèmic que manté amb la ciutat. Una elegia al món dels masovers La novel·la es defineix com una "antiepopeia" o una "elegia rural" que posa el focus en la desaparició d'un estil de vida. Els punts clau de la trama inclouen: El drama dels perdedors: La història se centra en els masovers, els qui treballen la terra sense ser-ne propietaris. El desnonament vital: El conflicte sorgeix quan, per motius com el turisme rural o la manca de relleu generacional, les famílies han d'abandonar el mas on han viscut durant generacions. L'escenari: Tot i no citar noms concrets, l'acció se situa a la Catalunya central (Osona, Bages o el Ripollès) a principis del segle XXI. Reflexió social i modernitat L'autor, que es defineix com un "producte rural 100%", utilitza la seva experiència personal en un mas familiar per dotar l'obra de realisme. Pladevall aclareix que la novel·la no és una crítica destructiva contra el progrés, sinó una advertència sobre el cost humà de la modernització: "No és una crítica a la modernitat ni al progrés... però potser alerta sobre el drama humà que sovint provoca l'aplicació d'aquesta modernitat." L'obra aborda com el sector primari s'està industrialitzant i terciaritzant, convertint antics paisatges agrícoles en camps de golf o complexos turístics, provocant la pèrdua d'un patrimoni cultural i sentimental irrepetible.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Albert Vallbé i la crisi de successió a Tarragona
Crisi a la Federació de CiU a Tarragona L'entrevista a Albert Vallbé, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), posa de manifest una profunda esquerda en la relació amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El nucli del conflicte és la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal i la definició de la candidatura per a les eleccions municipals del 2007. Els punts clau del conflicte Candidatura d'Unió: Vallbé confirma que l'executiva local d'UDC el proposarà com a número 1 del partit i, per extensió, com a cap de llista de la federació CiU, desafiant el relleu natural que CDC vol fer amb Joan Aregio. Crítica al "Nepotisme": Vallbé lamenta que l'alcalde Nadal vulgui designar el seu successor "a mano militar", comparant-ho amb pràctiques dignes d'emperadors romans. Manca de Diàleg: Segons el líder d'Unió, les relacions estan sota mínims. Afirma haver enviat fins a tres cartes a l'alcalde sense rebre cap resposta, evidenciant una comunicació interna totalment trencada. Sentit Patrimonial: Es critica que CDC actua amb un sentit patrimonial de l'alcaldia, ignorant que Unió és un soci necessari i que té dret a postular els seus millors actius. Resposta a les desqualificacions personals Vallbé es mostra dolgut per les crítiques de figures com Jordi Pujol o Felip Puig, que han qüestionat la seva idoneïtat personal per al càrrec: "No soc ni andalús ni ocorrent. El fet que el meu caràcter sigui positiu, obert i simpàtic no hauria de ser un element negatiu per a la política." El futur de la governabilitat Malgrat la tensió política, Vallbé assegura que la feina a l'Ajuntament continua funcionant amb normalitat i que no hi ha voluntat de trencar la governabilitat actual ni presentar mocions de censura. No obstant això, recorda que per llei, si l'alcalde plega, el següent en la llista per succeir-lo és ell mateix (com a número 2), cosa que complica els plans de CDC per entronitzar Aregio abans de les eleccions.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Jornades sobre la Literatura de Postguerra a Tarragona
La Literatura de Postguerra a Tarragona El professor Magí Sunyer, representant del Departament de Filologia de la URV, presenta unes jornades dedicades a explorar la història literària de Tarragona compresa entre els anys 1939 i 1975. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de pal·liar el profund desconeixement sobre la producció local d'aquesta època. Els nuclis de resistència cultural En un context marcat pel tòpic de Tarragona com a "ciutat de capellans i militars" i sota la forta influència d'un arquebisbat obertament franquista, existien nuclis de resistència cultural: La producció literària es veia fortament limitada per la censura i el control ideològic. Fins als anys 60, l'obertura va ser molt minsa i sotmesa a la possibilitat de retirada de llibres. Es destaca el paper de l'Església, que tot i la repressió, a vegades permetia certs espais d'intel·lectualitat vinculats al seminari. Autors i programa de les jornades L'episodi repassa algunes de les figures clau que seran analitzades durant el cicle: Olga Xirinacs: Tot i que la seva narrativa és posterior, se n'estudia la seva poesia inicial per context. Josep Anton Baixeres i Ramon Comas i Maduell: Autors amb un notable ressò nacional en el seu moment. Joaquim Icart: Traductor de clàssics llatins i figura sovint oblidada. Joan Antoni Guàrdies: Conegut poeta i llibreter de la ciutat. "La història literària de Tarragona era terriblement desconeguda... hi ha alguns aspectes pràcticament inèdits." Reptes de la investigació local Sunyer subratlla la dificultat de reconstruir aquest passat per la manca de bibliografia de referència i la pèrdua de fonts d'informació, com col·leccions de diaris desaparegudes. Aquesta precarietat ha obligat a posposar estudis sobre el segle XIX per la complexitat de treballar sobre un buit documental gairebé absolut.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Projectes urbanístics i obres clau a Tarragona
Projectes i obres a la ciutat de Tarragona El tinent d'alcalde d'urbanisme, Jordi Sendra, desgrana l'actualitat de les actuacions territorials a la ciutat, començant per la gestió de l'edifici afectat per l'explosió de la Rambla Nova. L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de l'enderroc a la propietat, tot i que vetllarà perquè es realitzi en un termini de 15 dies per recuperar la normalitat del trànsit. Principals actuacions al centre urbà Carrer Gasòmetre: Les obres avancen a bon ritme malgrat la meteorologia. S'espera que estiguin enllestides abans de Nadal, prioritzant l'ampliació de voreres per als vianants. Entorn del Mercat: Es preveu una licitació en bloc per als carrers Reding, Fortuny i Cervantes durant el 2006, amb l'objectiu de dignificar el patrimoni i guanyar espai per a les persones. Pere Martell i Francesc Bastos: Adjudicació imminent per a la pavimentació, soterrament de serveis i millora de l'enllumenat. Grans projectes de connexió i expansió Via Augusta: Una de les obres més ambicioses amb un pressupost de 5 milions d'euros. Inclourà la construcció de dues rotondes i el perllongament del carrer Joan Fuster per sota de la via per connectar directament amb la Ramballa de la Rabassada. Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Aquesta zona es convertirà en la "nova centralitat" de Tarragona, amb la creació d'una façana fluvial, zones verdes paral·leles a les obres viàries i la instal·lació d'equipaments com la Ciutat Judicial i l'escola oficial d'idiomes. "Hem de treballar cada vegada més per la persona que va a peu, probablement en detriment del vehicle." L'entrevista conclou amb una defensa de la inversió municipal, xifrada en uns 73 milions d'euros en marxa o licitació, negant així les crítiques de paràlisi de l'oposició.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Festival Incurt: El Curtmetratge a Tarragona
Incurt: Una Ponent Finestra al Cinema Regional i Europeu El festival Incurt es consolida com una plataforma essencial per a la visibilitat del curtmetratge a Europa i la Mediterrània. Amb una selecció de gairebé 60 peces, l'esdeveniment ofereix obres de països com Armènia, Lituània, Estònia o Grècia, que difícilment arribarien a les sales comercials convencionals. Reivindicació del Gènere i Tendències L'organització destaca que la durada d'una obra no en determina la qualitat. El festival aposta per una tornada al realisme narratiu i íntim, allunyant-se de l'estètica de videoclip dels anys 90. Es posa un èmfasi especial en: El guió: Considerat la peça clau per impactar en poc temps. Democratització digital: L'ús de tecnologia digital facilita que joves realitzadors locals puguin produir obres de qualitat amb menys costos. Visibilitat: Compensar la falta de suport de les sales comercials i la televisió cap a aquest format. "El curtmetratge no és un gènere menor; és un tour de força on el cineasta ha de convèncer i explicar una gran història en pocs minuts." Activitats i Novetats de l'Edició El festival no només inclou curts, sinó que s'amplia a altres formats i disciplines: Documentals de Llargmetratge: Projecció d'obres inèdites i estrenes mundials, com Sirlot, amb la presència dels seus directors (Joaquim Jordà, Ricardo Íscar, entre d'altres). Marató d'Escriptura de Guions: Una competició intensiva de 24 hores on 50 guionistes creen històries a partir d'una imatge, amb un premi de 3.000 euros per a la producció del guanyador. Espectacle de Cloenda: Secrets Compartits, una proposta única i efímera de Gerard Quintana i Joel Joan. Jurat de Prestigi: Professionals com Mireia Ros, Albert Espinosa i Paco Poch avaluaran les obres, repartint més de 20.000 euros en premis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
La Facultat d'Enologia de la URV presenta el seu curs de sommelier
La Facultat d'Enologia inicia el curs amb noves propostes L'acte d'inauguració de la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha servit per presentar la collita d'enguany i anunciar novetats acadèmiques rellevants. La Montse Nadal, vicedegana de la facultat i directora del celler Mas dels Frares, destaca el paper formatiu d'aquest centre experimental. Formació especialitzada: Nou curs de sommeliers Una de les grans novetats d'aquest any és el llançament d'un curs de sommeliers de dos anys de durada, organitzat conjuntament amb la Fundació URV i inspirat en el model de l'Escola de Montaner de Barcelona. Les claus d'aquesta formació són: Públic objectiu: Professionals de la restauració, l'hoteleria i la distribució de vins que volen evitar els desplaçaments a Barcelona. Demanda local: Respon a una manca de formació específica detectada en el sector turístic i gastronòmic de les comarques de Tarragona. Èxit d'inscripció: S'ha superat el límit inicial de 18 alumnes, arribant finalment a 22 matriculats. Els vins de la nova collita Tot i la forta sequera, que ha provocat una reducció de la producció d'entre el 30% i el 40%, la qualitat dels vins resultants és excel·lent: Es recuperen els vins blancs aromàtics (malvasia i mosquatell) que no es van poder elaborar l'any passat. S'han presentat vins joves negres, criances del 2003 i diversos vins escumosos elaborats pel mètode tradicionale. "Aquesta disminució de producció en el nostre cas a Constantí va comportar un increment de la qualitat molt important." Mas dels Frares: El laboratori d'aprenentatge El celler experimental de Mas dels Frares és un entorn idoni on els alumnes poden practicar tot el procés: Treball de camp: Gestió de les 5,5 hectàrees amb 17 varietats diferents. Vinificació: Ús de tines d'acer inoxidable amb diversos protocols d'elaboració. Pràctiques reals: Durant la verema, els estudiants passen un mes sencer integrats en les tasques de celler i laboratori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
La Nit del Turisme a PortAventura: L'esforç de tota una escola
La Nit del Turisme a PortAventura La setzena edició de la Nit del Turisme, promoguda pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se celebra aquest dijous a PortAventura. L'esdeveniment no només és un punt de trobada per als agents del sector i un espai per lliurar els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà, sinó que destaca per l'organització integral a càrrec de l'Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils. El protagonisme dels alumnes Bona part de l'èxit de la vetllada recau en el treball realitzat per uns 325 alumnes i 40 professors. Aquest projecte és especialment rellevant per diversos motius: Crèdit de síntesi: Els estudiants de segon de restauració gestionen el sopar com un cas real, des de la compra de mercaderies fins al servei final. Formació pràctica: Representa una oportunitat única per enfrontar-se a un banquet per a 625 convidats, un repte logístic que inclou el desplaçament d'instal·lacions i material. Coordinació interdepartamental: Implica les àrees de cuina, serveis, pastisseria, turisme, allotjament i animació. Gastronomia i maridatge: El Vi com a fil conductor Enguany, el tema central és el vi, fruit de la col·laboració amb la ruta de denominacions d'origen de la província. A diferència d'altres anys, el menú s'ha dissenyat a partir dels vins seleccionats: "Hem intentat, amb els vins que volen proposar, meridar uns plats que siguin adients, quan normalment és al revés." El Menú de la vetllada: Entrant: Timbal de llamàntol enfilat de daikon. Primer plat: Amanida de rap i carxofa amb vinagreta de caviar i mostassa. Segon plat: Cuixa d’ànec farcida amb pera al vi del Priorat. Postres: Pa, vi i sucre amb gelat de vainilla. L'acte es tancarà amb un brindis amb cava Brut Nature de la DO Conca de Barberà, tancant una setmana de gran motivació i treball intens per als futurs professionals del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Maria Barbal: Memòria, Literatura Catalana i 'País Íntim'
L'evolució del panorama literari català Maria Barbal reflexiona sobre els canvis en el món editorial durant les darreres dues dècades. Segons l'autora, s'ha passat d'un moment d'entusiasme i receptivitat cap a la literatura en català a una etapa marcada per la concentració editorial en grans grups, cosa que dificulta la visibilitat de molts creadors. Globalització del lector: El públic actual té accés a múltiples llengües i literatures, fet que ha diluït l'interès específic per la producció pròpia. Fenòmens puntuals: L'autora adverteix que l'èxit massiu d'uns pocs títols pot crear una falsa sensació de bonança que no reflecteix la realitat de tot el col·lectiu. 'Pedra de Tartera' i el vincle amb els joves Trenta anys després de la seva publicació, la seva òpera prima continua vigent gràcies a la tasca dels educadors. L'obra serveix com a pont per explicar la història recent a les noves generacions. "És una novel·la que els ajudava a introduir-se a la història, que és memòria, i ens importa moltíssim que els joves la conservin." Anàlisi de 'País Íntim' La nova novel·la de Barbal aprofundeix en la memòria col·lectiva i individual a través de la complexa relació entre una mare i una filla. L'obra explora com els conflictes històrics, com la Guerra Civil, marquen no només qui els viu, sinó també les generacions posteriors. Temes clau de la novel·la: La reconciliació: L'autora aposta per la necessitat de demanar i acceptar el perdó per tancar ferides obertes. El Pallars com a escenari: El retorn al territori d'origen com a eix de la identitat de l'individu. Vida quotidiana: La integració d'elements com la música, les modes i l'escola per donar versemblança al relat. Coherència i maduresa creativa Barbal confessa que País Íntim és una obra que desitjava escriure fa temps, però que ha requerit un procés de maduresa personal per poder afrontar-la amb el rigor necessari. La decisió de presentar-la a un premi literari respon a la voluntat de garantir una difusió digna en un mercat cada cop més complicat per als autors en català.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Jordi Pujol sobre l'Estatut, el boicot i l'alcaldia de Tarragona
Reflexions sobre el paper actiu i l'actualitat política L'expresident Jordi Pujol analitza la seva nova etapa vital i la situació política a Catalunya i Espanya. Afirma que ha assumit amb naturalitat el fet de no ser a la primera línia de govern, subratllant que la seva transició va ser meditada i que se sent satisfet amb el relleu generacional a Convergència i Unió, especialment amb la figura d'Artur Mas. L'Estatut de Catalunya i la reacció de l'Estat Respecte a la tramitació del nou Estatut, Pujol es mostra prudent però esperançat: Reconeix que el procés ha estat complex, marcat inicialment per temes tàctics i condicions polítiques atípiques. Destaca que l'Estatut finalment aprovat al Parlament representa una millora substancial respecte al de 1979. Adverteix sobre la dificultat de la negociació a Madrid, citant la possibilitat de retirar-lo si el text acaba sent massa "prim" o claudicant. El boicot als productes catalans i la crispació política Pujol analitza amb preocupació la virulència de la reacció a la resta de l'Estat espanyol, atribuint-la en gran part a la situació de crispació del Partit Popular després de perdre el govern el 2004: "L'Estatut de Catalunya, des del punt de vista de la flamarada espanyola, crema molt i això s'ha avivat amb molta força." Sobre el boicot comercial, l'expresident demana calma i resistència: * Recorda que situacions similars ja es van viure l'any 1932. * Afirma que, tot i que el boicot pot tenir efectes puntuals a llocs com Madrid, en zones com Mallorca l'impacte és pràcticament inexistent. * Insta els empresaris i la societat a no espantar-se per no permetre que aquesta pressió condicioni les aspiracions del país. Política municipal a Tarragona En referència a l'anunci de renúncia de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Pujol lloa la seva trajectòria i la transformació de la ciutat sota el seu mandat. Tot i no voler interferir directament, destaca Joan Aregio com una persona "sòlida, seriosa i de fiar" per a la successió, criticant els partits que intenten demonitzar els pactes municipals amb el PP per interès partidista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
2005-11-17 UM RELAJATE
L'Equilibri entre Ment i Cos amb el Monjo Wang Chen En el marc de la fira Relàjate a Tarragona, un saló pioner dedicat a la qualitat de vida, el monjo budista tibetà Wang Chen comparteix la seva visió sobre la pau interior i la salut integral. El missatge central se centra en la necessitat de trobar un equilibri entre el món exterior (físic) i el món interior (espiritual) per combatre l'estrès de la vida moderna. El Mandala com a Eina Espiritual El monjo explica que participarà en la fira mitjançant la creació d'un mandala, definit com: "Un art espiritual on els monjos treballen la meditació i la concentració amb sorra de colors." Aquesta pràctica busca aportar serenitat i ajudar els assistents a comprendre millor com assolir una vida més digna i amb menys pressió externa. Dues Vies per a un Mateix Objectiu Wang Chen reflexiona sobre la convivència entre les empreses comercials de benestar i la meditació pura: Diversitat: La meditació no és l'única via; el ioga, els massatges i els productes naturals també són vàlids. Complementarietat: Tenir cura només del físic per ser "guapo o jove" deixa un buit si l'interior està trist. Interconnexió: Una ment sana requereix un cos sa, i viceversa. L'Espiritualitat més enllà de la Religió Davant l'alt percentatge de la població afectada per l'estrès, el monjo proposa recuperar els valors humans universals. Defensa que l'espiritualitat no s'ha de confondre necessàriament amb la religió, ja que l'objectiu comú de qualsevol persona —independentment de la seva ideologia o creença— és ser feliç i no patir.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Les cinc visites de Franco a Tarragona i el context del 1975
Memòria històrica: El pas del dictador per Tarragona En motiu del 30è aniversari de la mort de Francisco Franco, l'historiador i arxiver municipal Jordi Piqué analitza l'impacte i el context de les cinc visites oficials que el dictador va realitzar a la ciutat entre 1949 i 1967. L'episodi bascula entre la descripció del protocol oficial i la transformació d'una ciutat que va créixer ràpidament sota el jou de la dictadura. Cronologia de les visites El règim va utilitzar aquestes estades com a exercicis de propaganda i culte a la personalitat, sovint coincidint amb la inauguració de grans infraestructures: 1949: Una visita llampec de pas cap a Barcelona després de visitar les Terres de l'Ebre. 1952: Primera recepció de la medalla d'or de la ciutat i celebració de l'arribada dels trens directes Madrid-Barcelona. 1957: Inauguració de la Ciutat Residencial i la Universitat Laboral. 1963: Visita de caràcter religiós i personal a bord del iot Azor pels actes de Sant Pau. 1967: L'última visita, centrada en el polígon petroquímic (factories Dow i IQA) i el nou aeroport civil de Reus. Control social i litúrgia del règim Les visites estaven marcades per un dispositiu de seguretat obsessiu. Piqué recorda la imatge de la Policia Armada (els "grisos") vigilant des de cada terrat de la Part Alta. L'objectiu era doble: projectar un poder absolut i neutralitzar qualsevol dissidència, arrestant preventivament persones sospitoses d'ideologia d'esquerres abans de l'arribada de la comitiva. "El que hi hagi fotografies, cartells i retrats del dictador per arreu és un dels elements més d'aquest culte." La Tarragona del novembre de 1975 En el moment de la mort de Franco, Tarragona ja no era la petita capital de província dels anys 40. Havia superat els 100.000 habitants degut a les onades migratòries, presentant una forta dualitat: Barris perifèrics: Amb greus mancances de salubritat i serveis, on començava a bategar un teixit veïnal reivindicatiu. Administració local: Un Ajuntament franquista deslegitimat i superat pels problemes que no es renovaria democràticament fins al 1979. El 20 de novembre de 1975 es va viure a la ciutat amb una barreja de dol oficial profund per part dels guanyadors de la guerra i una joia íntima i prudent per part del sector antifranquista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Consells per a la pràctica d'esports de neu
Guia per a la pràctica d'esports de neu En aquesta cita mensual amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, s'analitza l'inici de la temporada de neu i les pautes essencials per gaudir de la muntanya amb seguretat i confort. El debat compta amb la presència de Rosa Vallonrat, gerent del patronat, i els experts Rafa Olivier i Joan Carles Castellví. Preparació i Inidació Per als qui s'inicien en l'esquí o l'snowboard, els experts destaquen punts clau: * Preparació física: Tot i no ser atletes d'elit, cal un manteniment mínim. El cos nota el canvi d'alçada (del nivell del mar de Tarragona als 1.500 metres) i el fred, per la qual cosa la hidratació és fonamental. * La figura del monitor: Es recomana encaridament contractar un professional per evitar agafar vicis i reduir el desgast psicològic que pot suposar una mala primera experiència. * Progressió: Un curset de tres hores durant un cap de setmana sol ser suficient per començar a fer els primers descensos amb autonomia. Material i Equipament La qualitat de l'equip influeix directament en la seguretat i el gaudi: * Roba per capes: El secret és el teixit que toca la pell, que ha de ser capaç d'evacuar la suor ràpidament per evitar que el cos es refredi. * Protecció: L'ús del casc és altament recomanable tant per a nens com per a adults per protegir-se de col·lisions pròpies o amb tercers. * Lloguer vs. Compra: Per als principiants o esquiadors ocasionals, el lloguer és la millor opció, ja que permet disposar de material d'alta gamma revisat, encerat i afilat. Manteniment Tècnic Per als qui ja posseeixen material propi, és vital passar pel taller abans de començar la temporada: "Si no tens els cantos afilats i la sola encerada, l'esquí perd consistència i no podràs girar on tu vulguis, afectant la seguretat." Noves tendències a la neu Més enllà de l'esquí tradicional, el sector s'ha diversificat amb novetats com les raquetes de neu, snowbikes (bicicletes amb esquís) i zones de lleure familiar com els parcs de neu amb trineus o activitats més lúdiques.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Atenció i terminologia sobre les persones sense llar
Resum de l'entrevista sobre l'exclusió social L'entrevista se centra en la tasca de la Casa dels Transeünts de Tarragona i Càritas, abordant la realitat de les persones que viuen en situació d'extrema precarietat. Es fa un èmfasi especial en la necessitat de dignificar aquest col·lectiu i diferenciar clarament els conceptes per no estigmatitzar-los. Conceptes clau i terminologia És fonamental distingir entre els diferents perfils per oferir una atenció adequada: Sense sostre: Persones que viuen i pernocten literalment al carrer o en espais públics. Sense llar: Persones que, tot i no estar al carrer, viuen en centres d'acollida, albergs, hospitals o presons de forma temporal sense una alternativa estable. Realitat social i dades Segons estudis de Càritas i l'INE, s'estima que a l'estat espanyol hi ha entre 27.000 i 30.000 persones sense sostre. Tanmateix, si es comptabilitzen les persones en infrahabitatges o assentaments, la xifra podria pujar fins als 3 milions. Els perfils estan canviant i s'observa: * Un increment de dones soles al carrer. * Una mitjana d'edat més jove entre la població immigrant (al voltant dels 30 anys). * Problemàtiques greus de salut mental i addiccions, sovint derivades de la mateixa vida al carrer. * Situacions de pobresa hereditària i manca de suport familiar. Projectes de reinserció A la Casa dels Transeünts no només s'ofereix assistència puntual, sinó que es treballen projectes com Hèrcules, enfocat a la reinserció social, la formació laboral i la recuperació de l'autostima. "No podem valorar la nostra feina pel percentatge d'èxits; val la pena pels pocs que aconsegueixen recuperar-se." Reivindicació i sensibilització S'insta a les administracions a garantir els drets socials i a la societat civil a deixar de veure aquestes persones com a "mobiliari urbà". La jornada del diumenge a la plaça de les Peixateries Velles pretén visualitzar la persona que hi ha rere l'etiqueta, tot trencant la invisibilitat del col·lectiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
4'
Enderroc de l'edifici sinistrat a la Rambla Nova
Situació actual de l'immoble afectat Ens trobem al número 72 de la Rambla Nova, a la confluència amb el carrer Fortuny, davant d'un edifici que serà enderrocat totalment per ordre de l'Ajuntament de Tarragona en un termini màxim d'una setmana. Actualment, l'immoble presenta les següents característiques: Està pràcticament cobert per una xarxa de protecció per evitar la caiguda de fragments. L'activitat és inexistent en aquest moment, a l'espera que les màquines comencin les tasques de demolició. S'ha autoritzat el desmontatge peça a peça dels arcs de pedra de la planta baixa i l'entresol per a la seva futura conservació i reconstrucció. Detalls de l'operatiu d'enderroc L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de les obres als propietaris de l'immoble, la família Jaques. Tot i que el cost va a càrrec de la propietat, és probable que l'empresa Ferrocer s'encarregui de l'execució, donat que ja ha realitzat les tasques de desenrunament prèvies. "L'Ajuntament ha donat un termini de 15 dies als propietaris per tal que s'acabi d'enderrocar totalment l'edifici." Impacte en la via pública i mostres de condol El sinistre, que va tenir lloc el passat dijous a les 23:00 h, ha generat diverses afectacions: Homenatge a les víctimes: S'ha instal·lat un altar improvisat amb ciris i flors a la coca central de la Rambla com a mostra de condol per les persones mortes. Seguretat viària: Es demana màxima prudència als vianants. El pas per la vorera de l'edifici està tallat i moltes persones estan envaint la calçada imprudentment en lloc d'utilitzar la zona central. Activitat comercial: La normalitat és la tònica general a la zona, excepte pel restaurant Regina, que roman tancat des del dia de l'accident.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Inici de la rehabilitació de la muralla de Tarragona
Treballs d'urgència al Palau Arquebisbal Després de l'ensulcida parcial de la muralla a la zona del Palau Arquebisbal a causa de les pluges, s'han iniciat les primeres tasques de supervisió i rehabilitació. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha parlat amb els responsables per conèixer l'estat actual de l'estructura i les mesures de seguretat preses. Mesures immediates i protocol d'actuació L'arqueòleg Joan Manchón ha detallat el full de ruta per a la recuperació del tram afectat: Estintulament: Es realitzarà un apuntalament immediat per evitar nous desprendiments. Retirada controlada: S'eliminaran les terres que encara no han caigut per estabilitzar l'estructura. Tancament preventiu: El passeig arqueològic romandrà tancat al públic per precaució mentre es revisa tot el perímetre. Impacte i valor històric L'esfondrament s'ha produït de manera "tranquil·la" i sense causar danys personals, afectant principalment el jardí de l'arquebisbat. Els tècnics expliquen que el farciment de la muralla conté elements de diferents èpoques: Capa de toves d'època romana (farcit original sense coure). Farcits de terra i pedra d'època medieval o moderna. Crítica als mitjans de comunicació Dídac Bertran, delegat de comunicació, ha expressat el seu malestar per la cobertura d'alguns mitjans nacionals i estatals: "No siguem alarmistes ni catastrofistes. S'ha sobredimensionat l'incident per part de les grans televisions, creant un alarmisme que no existeix entre la gent del barri." Bertran ha lloat la tasca dels mitjans locals, que informen amb rigor sense caure en el sensacionalisme, destacant que la ciutat segueix sent segura i que les cases construïdes sobre la muralla són extremadament sòlides.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Dos guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'episodi presenta una entrevista amb dos dels guardonats de la recent edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Es tracta d'una conversa que explora tant la creació literària com el pes de la memòria històrica en la literatura actual. Lluís Olivan: El format digital i la narrativa curta Lluís Olivan ha estat el guanyador del Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet amb l'obra Dos germans asimètrics. Durant l'entrevista, exposa diversos punts sobre el gènere: El relat: L'obra guanyadora se centra en un joc d'asimetries narrat per algú que es mira al mirall i recorda un germà bessó mort. Facilitat d'accés: Olivan destaca que el format digital i l'enviament per internet faciliten la participació, especialment per a autors que no provenen del món periodístic o editorial. Gènere exigent: Tot i que la narrativa curta serveix sovint per iniciar-se, l'autor defensa que és un gènere de gran dificultat per la seva necessitat de concentració. Josep Gironès: Memòria rural de la postguerra Josep Gironès ha rebut el Premi Rovira i Virgili de Biografies, Memòries i Dietaris per l'obra Planys de Figuera Blanca. La seva intervenció aprofundeix en la voluntat de documentar una època viscuda: Visió de la postguerra: L'obra és una crònica autobiogràfica que recull els primers 25 anys de l'autor a la Fatarella (Terra Alta), posant èmfasi en la duresa de la vida rural i el clima de por de la postguerra. Memòria col·lectiva: L'autor destaca la importància d'explicar fets històrics, com els esdeveniments de la Batalla de l'Ebre i la repressió posterior, per tal que les generacions joves no els repeteixin. Anècdota vital: Com a dada curiosa, Gironès explica que oficialment consta que va néixer el 15 d'abril perquè la seva família va voler evitar registrar-lo el 14 d'abril, data de la proclamació de la República, per por a les represàlies. "Les persones a la vida som com els arbres: fem fruita, una se la menja el cuc... però finalment alguna arriba a bona fi, madura i gustosa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador
Iniciativa pionera per a la convivència intercultural L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han posat en marxa el Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador. Es tracta d'una prova pilot pionera a la demarcació que busca estendre la tasca educativa més enllà de les aules, implicant tota la comunitat en un procés d'integració i coneixement mutu. Objectius i filosofia del projecte El projecte neix de la necessitat de gestionar la nova realitat demogràfica del barri, on aproximadament un 20% de l'alumnat és d'origen estranger. La filosofia del pla es basa en: Transversalitat: Coordinació entre centres educatius, serveis socials, sanitat (CAP) i entitats veïnals. Igualtat d'oportunitats: Recursos addicionals per a tot l'alumnat, tant nouvingut com autòcton. Interlaci barri-escola: Fer que l'aprenentatge de la llengua i la interculturalitat surti dels centres cap a les famílies i l'espai públic. Accions i aplicació pràctica El pla ja compta amb activitats concretes en funcionament o de futura implementació: Aules d'estudi assistit: Classes de reforç extraescolar amb monitors del mateix barri (estudiants universitaris) per afavorir el vincle i l'efectivitat. Tallers per a famílies: Espais de trobada per a pares i mares que fomenten la convivència. Activitats culturals: Exposicions com "Ni tu ni jo" de SOS Racisme, tallers de música intercultural i projeccions de cinema (pel·lícula Saïd). Formació professional: Xerrades per a mestres sobre el sistema escolar marroquí per entendre millor la procedència de l'alumnat. "L'educació no és només un tema del departament d'ensenyament; és un compromís de tot el barri per fer ciutat." Col·laboració institucional i futur L'èxit d'aquesta experiència recau en la xarxa social prèvia de Sant Salvador. La Generalitat aporta la major part del finançament (uns 21.000 €), mentre que l'Ajuntament posa a disposició les infraestructures i l'equip humà. Atesa la bona acollida, s'estudia exportar aquest model a altres barris de Tarragona durant el proper curs escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
75 anys de l'Orfeó Canongí: Història i Cultura
Trajectòria Històrica i Cultural de l'Orfeó Canongí L'entitat, amb una gran solera a la Canonja, celebra el seu 75è aniversari consolidada com una referència cultural mestre al Camp de Tarragona. Després d'uns inicis brillants als anys 30 sota la direcció del mestre Gols, l'entitat va patir un tall brusc a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura, període en què era impossible promoure la cultura en català. El Rexir de la Democràcia Amb l'arribada de la democràcia a la dècada dels 80, l'Orfeó va experimentar una revitalització clau: * Recuperació de l'activitat cultural i l'emprenedoria local. * Edició de llibres i creació de premis d'assaig. * Consolidació dels Dimarts Culturals. Celebració del 75è Aniversari Actualment, una comissió específica ha treballat durant dos anys per organitzar una programació especial que serveixi de cloenda a l'any de celebracions. L'acte central o "cirereta del pastís" d'aquesta desena cultural inclou: * La participació de personalitats de relleu en l'àmbit polític i esportiu. * La conferència destacada d'un expresident de la Generalitat. "Nosaltres sempre fem una miqueta d'identitat i de poble sempre que podem."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
2005-11-16 ORFEÓ CANONGÍ.JOSEP TORRENTS
Celebració del 75è aniversari de l'Orfeó Canongí L'entitat cultural de la Canonja commemora tres quarts de segle amb una programació especial dins la seva Desena Cultural. Josep Torrents, membre de la comissió organitzadora, repassa la trajectòria de l'entitat i els actes més destacats d'enguany. Una història de resiliència cultural L'Orfeó va néixer als anys 30 de la mà del mestre Gols, però la seva activitat es va veure estroncada per la Guerra Civil. No va ser fins a la dècada dels 80 que l'entitat va tornar a reixir amb força, convertint-se en un referent cultural al Camp de Tarragona. "Som una entitat de solera que ha aconseguit un prestigi durant aquests anys i estem molt orgullosos de fer aquesta desena com a cirereta del pastís." Actes destacats de la Desena Cultural La programació d'enguany és especialment ambiciosa i inclou: Conferència de Jordi Pujol: L'expresident de la Generalitat parlarà sobre el nou Estatut de Catalunya i la identitat catalana. Música coral: Actuació del Cor Jove de l'Orfeó Català, mantenint el vincle amb la tradició musical original. Rafael Ribó: El Síndic de Greuges oferirà una ponència sobre la defensa dels drets de les persones. Memòria històrica: Projecció de filmacions recuperades de l'any 1981, corresponents a les noces d'or de l'entitat. Nit Literària: Sopar on es proclamarà el Canongí de l'Any mitjançant votació popular dels assistents. Innovació i futur L'entitat aprofita l'efemèride per actualitzar-se amb la creació d'una pàgina web pròpia per arribar a nous socis i simpatitzants, demostrant que la tradició no està renyida amb les noves tecnologies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Mozart i Arriaga: Genis Precoces i Somnis Simfònics
La Connexió Harmònica entre Mozart i Arriaga L'episodi explora les fascinants paral·lelismes entre Wolfgang Amadeus Mozart i el basc Juan Crisóstomo de Arriaga, conegut popularment com el "Mozart espanyol". Tots dos van compartir un talent precoç extraordinari i destins tràgicament similars: Morts Prematures: Arriaga va morir amb només 20 anys, mentre que Mozart ho va fer als 35. Coincidències Històriques: Curiosament, ambdós van néixer un 27 de gener (amb 50 anys de diferència) i van acabar enterrats en fosses comunes. El Classicisme com a Repte Tècnic El resum destaca que interpretar aquests autors requereix una tècnica molt depurada per part de l'orquestra. El classicisme es defineix com l'art de "fer fàcil el difícil", amb una senzillesa aparent que amaga una complexitat d'execució extrema, especialment en els instruments de corda. Camerata XXI i el Creixement Professional L'orquestra Camerata XXI es presenta com una formació en plena expansió musical: Evolució: Ha passat de ser una orquestra de cambra a una formació simfònica clàssica amb uns 40 músics. Qualitat: L'exigència del repertori (com la Simfonia Hafner de Mozart) busca consolidar la maduresa del grup. Compromís: Es fa una crida al públic perquè doni suport a l'orquestra local com si s'estigués lluitant per la primera divisió de la cultura. "Mozart t'estén les mans... és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se emportar per aquests músics."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Esfondrament de la muralla de Tarragona per les pluges
Esfondrament de la muralla de Tarragona S'ha produït un incident d'última hora a Tarragona on un tram de la muralla, monument declarat Patrimoni Mundial, s'ha esfondrat a causa de les intenses i continuades pluges dels darrers dies. L'esfondrament ha tingut lloc en el sector proper al Pla de Palau i el carrer de la Guitarra. Detalls de l'incident Dimensions del dany: S'ha vist afectat un tram d'uns 20 metres de llargada i fins a 8 metres d'alçada. Localització: El material ha caigut cap a l'interior, concretament a l'anomenat hort de l'Arcabisbe. Causa tècnica: L'excés d'aigua ha filtrat en les terres de farciment entre els murs, provocant un esbombament i la posterior ensolcida del full intern de la muralla. Mesures de seguretat i intervenció "S'han pres les mesures adequades per apuntalar les zones properes i assegurar la seguretat de les persones i del monument." L'Ajuntament i l'Arcabisbat han activat un protocol d'emergència que inclou: Tancament preventiu: S'ha tancat el Passeig Arqueològic i el jardí de l'Arcabisbat per seguretat. Absència de víctimes: Afortunadament, no s'han hagut de lamentar danys personals. Reconstrucció: Els tècnics ja treballen en projectes de xoc per retirar terres i consolidar l'estructura amb els carreus originals, que s'han recuperat en la seva totalitat. Finalment, l'episodi recorda que, històricament, la muralla ha patit incidents similars pel mateix motiu, sent un monument de més de 2.000 anys que requereix manteniment constant.