Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

985-1008 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Centenars d'infants canten nadales al Mercat de Tarragona
Moguda nadalenca a la Plaça del Mercat La plaça del Mercat de Tarragona (Plaça Corsini) ha acollit una gran celebració nadalenca amb la participació d'uns 550 nens i nenes de diversos centres educatius de la ciutat. L'acte, que s'ha convertit en una tradició des de fa cinc o sis anys, és fruit de la col·laboració entre l'empresa municipal Espimsa i l'Escola Municipal de Música. Objectius de la iniciativa Segons Raül Font, gerent d'Espimsa, l'esdeveniment té una doble finalitat: Convivència i tradició: Recuperar l'antic costum de cantar nadales al carrer i fer que els infants es sintonitzin amb l'esperit de la ciutat. Promoció comercial: Familiaritzar les noves generacions amb el Mercat Central, considerat la "catedral de l'alimentació fresca", i fomentar el comerç urbà. Desenvolupament de la jornada L'ambient ha estat marcat per la il·lusió de les famílies i la qualitat de les cançons interpretades en directe: Els alumnes de primer i segon de primària de col·legis com el Carme, l'Aura o el Saavedra han pujat a l'escenari per cantar peces com "A Betlem m'en vull anar" i la "Cançó del Tió". Mentre un grup cantava, d'altres visitaven les instal·lacions del mercat, esmorzaven productes típics (coca de sucre) i rebien vals de descompte per a l'aparcament per als seus pares. Carme Ducma, responsable d'ensenyament de l'Ajuntament, ha destacat l'esforç dels mestres de música i la gran expectació d'avis i pares que no han parat de gravar i fotografiar les actuacions. "Aquí representa que canten per la ciutat... s'aturen els curiosos a veure què passa i ells se senten protagonistes." L'acte ha conclòs amb la participació d'escoles de barris com Sant Salvador, Bonavista i el Mediterrani, consolidant la jornada com un èxit de participació ciutadana i tradició local.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Entrevista a Horacio Altuna: Trajectòria i vinyetes social
Trajectòria i Evolució de l'Autor L'il'lustrador Horacio Altuna repassa quatre dècades de producció artística en una exposició a Caixa Tarragona. Tot i que se l'ha encasellat sovint en el gènere eròtic (especialment per la seva etapa a Playboy), ell confessa que és el registre que menys li agrada. Se sent molt més còmode amb les històries de contingut social i quotidià. Personatges i Compromís Polític Loco Chávez: Una de les seves obres més cèlebres al diari Clarín. Va servir per eludir la censura a l'Argentina durant la dictadura mitjançant l'humor a la contraportada. Familia Tipus: Actualment publicada a El Periódico de Catalunya. Destaca el personatge de Gus, una caricatura dels adolescents actuals, i el pare, que reflecteix el desconcert de la generació de més de 60 anys davant un món que no ha acabat sent tan just com esperaven. La Indústria de la Il'lustració a Catalunya Com a president de l'Associació d'Il'lustradors Catalans, Altuna denuncia la situació crítica del sector: "Hi ha seriosos problemes d'edició per al material produït aquí; els editors opten per material importat més barat a causa de la globalització." Reivindica el talent dels professionals locals i la necessitat de trobar vies de difusió institucionals. Futur i Optimisme Malgrat haver rebut el premi Yellow Kid a tota la seva trajectòria, Altuna rebutja la jubilació. Té projectes d'animació i nous àlbums en marxa. Respecte a l'Argentina, es mostra esperançat amb l'evolució del país des de l'arribada del govern de Kirchner, veient finalment una "llum al final del túnel".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Dispositiu especial per la festivitat de Tots Sants a Tarragona
Organització i mesures pel dia de Tots Sants Amb l'arribada del 1 de novembre, el cementiri de Tarragona es prepara per a una gran afluència de visitants. Fede Dan, president de CERFUM (serveis funeraris de Tarragona), explica les mesures excepcionals que s’han pres per evitar col·lapses i facilitar l'accés. Accessibilitat i Transport El dispositiu especial, actiu des del 29 d'octubre fins al 2 de novembre, inclou: * Obertura de nous accessos: A més de la porta principal, es manté oberta la de la carretera Rovira i Virgili. * Restriccions de trànsit: El dia 1 de novembre, el tram d'accés tindrà sentit únic cap al cementiri per evitar embussos. * Foment de l'autobús urbà: S'han ampliat les franges horàries de la línia 6 de l'EMT per reduir l'ús del vehicle privat. * Zones d'aparcament: S'han habilitat esplanades properes per als qui optin pel cotxe. Millores i canvis en les tendències funeràries S'han destinat recursos a la modernització de les instal·lacions, destacant la reforma de l'església interna, la renovació del clavegueram i la construcció de rampes per a persones amb mobilitat reduïda. "L'amor és una realitat i, tot i les dificultats i els sentiments que dóna haver perdut un ésser estimat, visitar els difunts és una tradició que es manté viva i es viu molt familiarment." Un dels punts més rellevants és l'increment de les incineracions, que ja representen un 25-30% del total. Això ha obligat a l'empresa a construir noves illes de columbaris per dipositar cendres. Així mateix, s'ha destacat la liberalització del mercat funerari gràcies a la nova llei estatal, que permet a les famílies triar empreses de fora de la seva localitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Recuperació del Port de Tarragona i assemblea de pescadors
Restabliment de l'activitat al Port de Tarragona L'Autoritat Portuària de Tarragona preveu recuperar la plena normalitat el proper dimecres. Durant la nit ja s'han iniciat les primeres operacions de descàrrega per subministrar cru a empreses com Repsol i s'ha operat amb vaixells de vehicles. Els operadors privats treballaran intensament durant el cap de setmana, les 24 hores del dia, per agilitzar els processos pendents. Impacte econòmic i reputacional El bloqueig ha deixat seqüeles importants segons el president de l'entitat: Pèrdues econòmiques: Es quantifiquen en 4 milions d'euros irrecuperables (un milió per cada dia laboral de tancament). Manca de producte: Clients de l'Ebre i del País Basc s'han quedat sense subministrament. Dany a la imatge: Preocupació per la percepció internacional davant de l'Estat i com pot afectar futurs fletadors o viatgers. El sector pesquer: un acord insuficient Paral·lelament, la Confraria de Pescadors ha celebrat una assemblea per analitzar l'acord signat amb el Ministeri d'Agricultura. El sentiment general és de descontentament i frustració. "Ens vam sentir segrestats en la reunió de 18 hores a Madrid." Punts clau de la protesta Rebaixa insuficient: El descompte de 9,5 punts en el carburant es considera del tot insuficient per garantir el futur del sector. Aturada de solidaritat: No sortiran a feinejar fins a la matinada de dilluns com a mostra de suport als companys que han sostingut el bloqueig. Possibles sancions: Existeix el temor a represàlies administratives i reclamen que el Ministeri els defensi. Futures accions: Tot i que no ho volen plantejar com una amenaça, no descarten noves mobilitzacions si no se senten recolzats per l'administració.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Preparatius de flors per Tots Sants a Tarragona
El mercat de flors davant el cementiri de Tarragona En la vigília de la festivitat de Tots Sants, la unitat mòbil es desplaça al cementiri de Tarragona per copsar l'ambient i els preparatius. Tot i que s'espera una gran afluència, s'observa que enguany la gent està esperant a l'última hora per fer les seves compres, aprofitant que el calendari ofereix un cap de setmana llarg que permet fer les visites de forma esglaonada. Tendències en la tria de flors La Montserrat Estivill, de la parada Flor i Art, explica les preferències actuals dels clients: Flors artificials (de roba): Molts clients opten per posar flors de roba durant tot l'any, ja que mantenen l'aspecte durant mesos, tot i que perden una mica de color. Flors naturals: Es reserven majoritàriament per al dia de Tots Sants. Les varietats més resistents són el gladiol, el clavell i les margarides. Noves tendències: Aquest any destaca la introducció de l'antúrium, una flor considerada de categoria que destaca per la seva durabilitat. Dinàmica de venda i preus El sistema de venda en aquestes parades és molt personalitzat i directe: Venda per peces: A diferència de les floristeries convencionals, aquí se sol vendre a peça (per unitat de flor) segons el pressupost del client. Preus assequibles: Es poden trobar poms de roses des de 6 euros fins a composicions més elaborades de 25 euros. Servei d'encàrrec: Molts clients deixen el seu ram encarregat prèviament per evitar els nervis i les cues dels dies forts. "El 90% de les persones posen flor artificial tot l'any i el dia de Tots Sants posen la natural." Una tradició amb clientela fidel Després de gairebé una dècada muntant la parada en aquest indret, la Montserrat destaca la relació de proximitat amb els visitants. Existeix una clientela fixa i coneguda, gent gran que aprofita el moment no només per comprar flors, sinó per compartir una estona de conversa, convertint el ritual en un acte social i comunitari.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
L'acompanyament en la mort i el procés de dol
Una visió humanitzada del final de la vida En aquesta conversa, les professionals d'infermeria Carme Vives i Maria Jesús Aguaran exploren la realitat de la mort en la nostra societat actual. Es destaca com hem passat d'una vivència natural i casolana del decés a una institucionalització que sovint amaga el patiment i dificulta el comiat real. Canvis culturals i la visibilitat de la mort • De la llar a l'hospital: Antigament, la mort es vivia a casa, de forma pausada i acompanyada per la comunitat. Avui dia, la rapidesa del tanatori i la gestió hospitalària han convertit el dol en un procés quasi invisible. • Negació social: Vivim en una societat que amaga tot allò que no és bonic o plaent (malaltia, vellesa, dolor), perdent l'oportunitat de realitzar comiats significatius. Les fases i la resolució del dol El dol no és un procés lineal ni igual per a tothom, però sí que presenta etapes clau segons el model d'Elisabeth Kübler-Ross: Negació i xoc: Mecanisme de defensa davant la pèrdua traumàtica o sobtada. Ràbia i ira: Sentiments de frustració, abandonament o recerca de culpables, de vegades dirigits cap al mateix difunt. Acceptació: El final del procés, on la persona pot recordar l'ésser estimat amb amor però sense el dolor agut que impedeix viure. "Resoldre el dol no vol dir deixar de sentir amor, sinó ser capaç de parlar de la persona sense plorar i acceptar que no hi haurà presència física." El paper de la infermeria i l'educació • L'acompanyament professional: El personal d'infermeria té la responsabilitat de detectar quan un dol s'encalla i esdevé patològic, oferint suport emocional tant al malalt com a la família. • La conspiració del silenci: Un concepte clau on ni la família ni el malalt parlen de la mort imminent per no fer-se mal, generant un aïllament comunicatiu perjudicial. • Tallers amb joves: S'ha detectat un interès creixent en els estudiants universitaris per aprendre sobre el dol, trencant el mite que les noves generacions són insensibles a aquest tema. La importància de morir en pau Es recomana fomentar els cures pal·liatives a domicili per garantir la intimitat i permetre que el malalt pugui expressar perdonis, agraïments i tancar assumptes pendents (com les herències), reduint així el sentiment de culpa futur dels supervivents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Mancances del transport públic a la URV
Diagnosi sobre la mobilitat a la Universitat Rovira i Virgili L'estudi, coordinat per Jordi Andreu de la Unitat de Geografia de la URV, analitza les dificultats de temps i costos que afronten els estudiants i el personal per accedir als campus de Tarragona, Reus i Vila-seca. El document, entregat a la Generalitat de Catalunya, posa de manifest la manca de sincronització horària i l'elevat preu dels bitllets. Problemàtiques principals detectades Dificultat segons la distància: Mentre que els residents a Tarragona i Reus tenen facilitats, la situació es complica progressivament en allunyar-se cap a les comarques. Manca de sincronització: Els usuaris sovint han de realitzar transbords entre autobusos interurbans, urbans o trens d'una hora d'espera, dificultant la tornada diària al lloc de residència. Cost econòmic elevat: En moltes ocasions, el preu del transport fa que sigui més assequible estudiar a Barcelona que desplaçar-se des de zones com la Terra Alta o el Baix Ebre. Fuga d'alumnes: S'ha detectat que comarques com el Baix Penedès prefereixen Barcelona per la millor cobertura del transport públic. Propostes de millora Increment de freqüències: Especialment en hores punta i en moments clau com diumenges a la nit o divendres a la tarda. Dinamització del Consorci de Transport Públic: Ús de plans de mobilitat per millorar la cohesió del Camp de Tarragona. "A vegades és més senzill traslladar-te a Barcelona que vindre de la Terra Alta a Tarragona per estudiar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Debat sobre l'Avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge
Anàlisi del Nou Marc Normatiu de l'Habitatge a Catalunya El programa aborda la presentació de l'Avantprojecte de llei del dret a l'habitatge, impulsat pel conseller Salvador Milà. La sessió compta amb la participació de Lluís Jaques, cap del servei de l'habitatge a Tarragona, i José Luis García, promotor immobiliari, per contrastar la visió institucional amb la del sector privat. Punts Clau de l'Avantprojecte L'avantprojecte busca actualitzar la normativa de 1991, centrant-se no només en la regulació del sector, sinó en el concepte de l'habitatge com un dret fonamental. Els aspectes més destacats inclouen: Definició de competències: Clarificació de les esferes d'actuació entre ajuntaments i la Generalitat. Qualitat i Sostenibilitat: Aposta per una utilització racional del territori i la protecció del consumidor en el mercat immobiliari. Control de la Sobreocupació: Mesures per afrontar noves realitats socials i dotar l'administració d'eines de resposta. Expropiació Forçosa: Tot i que s'ha considerat un punt "anecdòtic" pel seu caràcter extrem, és el que ha generat més polèmica mediàtica. La Visió del Sector Immobiliari El sector privat, representat pel senyor García, mostra certes inquietuds respecte al que anomenen un "intervencionisme dur". Les principals crítiques se centren en: Complexitat Administrativa: Es considera que els 136 articles de la llei poden dificultar la gestió en lloc de simplificar-la. Disponibilitat de Sòl: Els promotors argumenten que la solució real passa per facilitar sòl assequible i suport econòmic, més que per un excés de regulació. Els Nous Registres: La creació de registres de demandants d'habitatge i el control públic en les adjudicacions es veu com un obstacle potencial per a la lliure iniciativa i les cooperatives. "La voluntat del govern no és la d'intervenir ni regular, sinó la d'actuar." Perspectives de Futur El debat conclou amb el reconeixement de la necessitat d'un diàleg profund entre tots els sectors (ajuntaments, promotors i societat). S'esmenta també la imminent aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació a nivell estatal com un factor clau que garantirà la qualitat del parc immobiliari, tot i que podria encarir els costos de construcció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Els pescadors de Tarragona valoren l'acord amb el Ministeri
Acord maratonià a Madrid i incertesa a Tarragona Després d'una reunió de 20 hores entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i els representants del sector pesquer, s'ha assolit un principi d'acord per intentar aturar el bloqueig dels ports. Tot i la signatura a nivell estatal, els pescadors de la Confraria de Tarragona es troben reunits en assemblea per decidir si aixequen la protesta. Punts clau de la negociació Rebaixa del carburant: El Ministeri ha ofert un descompte de 9,5 cèntims per litre de gasoil. Això suposa passar de pagar 50 cèntims a 40,5 cèntims. Descontentament del sector: Les pretensions inicials dels pescadors eren d'una rebaixa d'entre 12 i 20 cèntims. Es percep que l'acord s'ha firmat més per esgotament que per convenciment. Por a les represàlies: Un dels punts crítics és la por a sancions severes per part de les empreses consignatàries i estibadores a causa de les pèrdues econòmiques. L'estat actual del Port de Tarragona "S'ha firmat més per esgotament que no pas per convenciment." Actualment, el port continua bloquejat per una trentena d'embarcacions. Els pescadors tarragonins, que van ser els primers a iniciar la protesta, miren amb escepticisme el desbloqueig d'altres ports com el de València i esperen garanties que no hi haurà conseqüències jurídiques ni econòmiques personalitzades. Impacte econòmic S'estima que els cinc dies de bloqueig han tingut una repercussió econòmica de prop de 3 milions d'euros per a la comunitat portuària de Tarragona. L'Autoritat Portuària s'ha mostrat reticent a les sancions, però la decisió final de les empreses privades perjudicades continua sent una font de preocupació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Cinquè dia de bloqueig al Port de Tarragona
Bloqueig del Port de Tarragona El Port de Tarragona continua, per cinquè dia consecutiu, completament bloquejat per les embarcacions dels pescadors. Aquesta situació ha deixat més de trenta vaixells fora de les aigües portuàries i set més atrapats a l'interior, sense poder operar. Impacte Econòmic i Negociacions Pèrdues milionàries: El president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgessé, estima unes pèrdues de milió d'euros diaris només per a la comunitat portuària directa, sense comptar el desproveïment de mercaderies als polígons industrials. Reunió clau: Totes les parts estan pendents de la reunió de les confraries catalanes a les 12:00 h a Barcelona per decidir si accepten l'última oferta del Ministeri. Sancions: Tot i la pressió econòmica, l'Autoritat Portuària delega la responsabilitat de les sancions a la Capitania Marítima, prioritzant la resolució pacífica del conflicte. Veu des de les Barques Els pescadors i armadors es mostren ferms i "calents". Segons el testimoni d'en Xavier, de l'embarcació Cinta, estan preparats amb prou provisions per aguantar. "Nosaltres no baixarem perquè ja estem bé aquí fora, a veure què aguantarà més. L'únic que es ressenteix és l'economia." Tensions al Mercat Central Incidents: Albert Ribot, representant del Mercat Central, lamenta els moments de crispació viscuts durant una manifestació de suport als pescadors que va acabar amb enfrontaments amb els peixaters. Desproveïment: Actualment, les parades de peix només estan al 50% de la seva capacitat per la falta de gènere local i per convicció política. Grip aviària: S'ha detectat una petita davallada en les vendes de pollastre i ous per por dels consumidors, malgrat que les autoritats garanteixen la seguretat del producte a Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Entrevista a Magda Puyo: Teatre i política balcànica
El retorn del teatre a Tarragona L'entrevista se centra en l'estrena de la nova temporada d'espectacles a Tarragona, que s'inicia amb un muntatge teatral de gran relleu produït pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La directora Magda Puyo comparteix els detalls d'aquesta obra, que defineix com una comèdia tràgica. Claus de l'obra: Dusan Kovasevic L'espectacle és obra de l'autor balcànic Dusan Kovasevic, conegut també per ser el guionista de destacades pel·lícules de l’est d’Europa. Els punts clau del text són: Rerefons polític: L'obra explora la transició del comunisme a la democràcia a la Sèrbia dels anys 90. Metàfora del poder: L'autora utilitza la imatge dels "mateixos gossos amb diferents collars" per explicar com l'ambició humana i les estructures de poder es mantenen malgrat els canvis de règim. Emotivitat i ironia: Més enllà de la política, l'obra destaca per la seva ironia balcànica i per tractar temes universals com l'amor entre generacions. Interpretació i Direcció El muntatge compta amb dos gegants de l'escena catalana: Pep Anton Muñoz i Jordi Banacolocha. Puyo destaca la química entre ambdós i la profunditat dels seus recursos interpretatius: "És un tu a tu entre un intel·lectual de l'època comunista i el policia que el va espiar durant 18 anys; en aquesta topada és on es creen les xispes i les llàgrimes." Reflexions sobre l'ofici i el territori Magda Puyo també parla de la seva faceta com a docent a l'Institut del Teatre, subratllant que la relació amb la gent jove l'ajuda a mantenir-se lliure de "manies". Finalment, fa una petita reivindicació cultural en considerar que a la ciutat de Tarragona encara li falta una xarxa teatral més potent per a la importància que té el municipi.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Visita a Xauxaparc: Oci i Educació Infantil a Tarragona
Xauxaparc: Un espai d'oci i cura per als més petits En aquesta edició del programa Via T de Tarragona Ràdio, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a l'establiment Xauxaparc, situat a l'Avinguda Rovira i Virgili, número 38. Es tracta d'un centre infantil d'ociicultura que combina els serveis d'escola bressol i ludoteca, especialitzat en infants d'entre 1 i 5 anys. Serveis i activitats principals L'establiment ofereix una proposta integral que s'adapta a les necessitats de les famílies tarragonines: Escola Bressol al matí: Amb una programació educativa guiada per professionals. Ludoteca a la tarda: Un espai de joc lliure i dirigit, ideal per a la conciliació familiar. Festes d'aniversari: Celebracions personalitzades amb espectacles de titelles, allunyant-se dels formats convencionals. Flexibilitat horària: Ofereixen la possibilitat de portar els infants per hores puntuals per tal de facilitar gestions personals dels pares. Metodologia i instal·lacions L'objectiu principal de Xauxaparc és el desenvolupament de les capacitats dels infants a través del joc. El centre disposa de: Mòduls de psicomotricitat: Com el popular castell amb piscina de boles. Racons de joc: Àrees de cuinetes, blocs de construcció i lectura per treballar l'expressivitat i el llenguatge. Tradició i cultura: Durant la visita, els nens treballaven activitats relacionades amb la Castanyada. "L'espai està limitat fins als cinc anys perquè és quan canvien l'etapa de joc; volem concentrar tots els esforços en aquesta primera etapa per donar un servei de qualitat." L'oient Javier Magrinyà ha estat el guanyador del concurs del dia, i el seu fill Guillem gaudirà d'una tarda gratuïta a la ludoteca com a premi per haver identificat correctament l'establiment des de la unitat mòbil.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Grip aviar: Claus sobre seguretat i control sanitari
Anàlisi del risc de la grip aviar L'expert Carrero ofereix una visió professional sobre l'actual situació de la grip aviar, subratllant que, malgrat l'atenció mediàtica, el risc real per a la població humana a través del consum d'aliments és pràcticament inexistent. Es destaca que la malaltia és d'origen animal i que la seva transmissió a humans ha estat esporàdica i sota condicions de convivència extrema. Seguretat Alimentària i Transmissió Via de transmissió: El virus es transmet principalment per via respiratòria entre animals. No hi ha evidències científiques que es transmeti mitjançant el consum de carn de pollastre o ous. Importància de la cocció: Tot i que la grip no és el perill principal en el consum, es recorda que menjar aliments crus sempre comporta riscos bacterians com la salmonel·la. Situació a Europa: La malaltia es considera erradicada al continent des de fa una dècada gràcies a protocols estrictes de sacrifici i control. Protocols de Prevenció i Control "Els productes que arriben als consumidors són prou segurs; en el moment que tenim certesa que un producte és perillós, es retira immediatament del mercat." Els veterinaris juguen un paper fonamental en la cadena de seguretat: Vigilància en granges i escorxadors: Controls sistemàtics sobre els animals i la seva simptomatologia. Monitorització d'aus migratòries: Es realitzen anàlisis periòdiques de sang en zones d'aiguamolls per detectar l'entrada de virus externs. Bioseguretat: Les granges modernes actuen com recintes tancats amb mosquiteres, dutxes obligatòries per al personal i protocols de "tot dins - tot fora" per evitar contaminacions. Crítica a l'Alarma Social L'expert critica la creació d'una alarma innecessària per part de certs sectors. Argumenta que la possibilitat de mutació del virus per a una transmissió entre humans és una hipòtesi que no s'ha confirmat en dècades, i demana responsabilitat a l'hora de comunicar aquests riscos per no confondre el consumidor final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
2005-10-26 UM PESCADORS
Situació de bloqueig al Port de Tarragona L'activitat al Port de Tarragona es troba completament paralitzada per quarta jornada consecutiva a causa de la protesta dels pescadors. Els vaixells de pesca bloquegen l'accés a les instal·lacions, fet que ha generat un escenari dramàtic tant per als pescadors com per a l'autoritat portuària. Impacte econòmic i logístic Pèrdues directes: L'Autoritat Portuària quantifica les pèrdues en 1 milió d'euros. Comunitat portuària: Si se sumen els armadors i destinataris de les mercaderies, la xifra ascendeix a 3 milions d'euros. Vaixells aturats: Hi ha 27 vaixells esperant fora del port i 5 vaixells dins que no poden sortir. Activitat zero: L'activitat de càrrega i descàrrega és totalment nul·la. "L'alternativa és difícil. Els barcos buscaran sortides a ports de França o Itàlia si la situació no es desbloqueja aviat." Sectors més afectats El director del port, Ramon Grau, ha destacat que, tot i que hi ha reserves de materials com carbó, la manca de subministraments és crítica per a: 1. La indústria química i la refineria (Repsol ja planteja reduir la producció). 2. El sector agroalimentari. 3. El sector de l'automoció, amb pesants retards en l'entrega a concessionaris. Mobilitzacions i protestes S'ha convocat una manifestació a les 12:00h que sortirà del barri del Serrallo cap a la subdelegació del govern. Aquesta protesta comptarà amb el suport de pescadors vinguts d'altres punts com Cambrils i Sant Carles de la Ràpita.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Manifestació de pescadors a Tarragona pel futur del sector
Protesta del sector pesquer a Tarragona L'actualitat informativa es desplaça al centre de Tarragona, on unes 200 persones, entre pescadors i les seves famílies, s'estan manifestant per defensar el futur de la seva professió. La marxa, que ha sortit de la llotja fa aproximadament vint minuts, ha arribat ja a la Plaça Imperial Tàrraco. Principals detalls de la mobilització: Participants: Famílies vinculades al mar vingudes de ports com l'Ametlla, la Ràpita, les Cases d'Alcanar, Cambrils, l'Ampolla i la pròpia Tarragona. Recorregut: La capçalera ha creuat la confluència de l'Avinguda Ramón i Cajal fins a situar-se davant de la Subdelegació del Govern. Impacte viari: S'han produït aturades momentànies de trànsit, coordinades per la Guàrdia Urbana, sense incidents greus. Reivindicacions i context polític El col·lectiu mostra una imatge d'unitat per fer arribar un missatge clar a les autoritats. Segons un dels representants de les confraries: "Ja no demanem un ajut econòmic, és que ja patim per la nostra professió... el que demanem és necessari, no ho demanem per demanar-ho." L'acció coincideix amb una mobilització similar al port de Barcelona per part dels pescadors del nord de Catalunya. Totes les mirades estan posades en la reunió clau que tindrà lloc aquesta tarda a les 17:00 h amb la ministra Elena Espinosa, mentre les embarcacions mantenen el bloqueig dels ports.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Manifestació del sector pesquer a Tarragona
Marxa reivindicativa del sector pesquer El sector pesquer de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha iniciat una manifestació aquest migdia al barri del Serrallo. La protesta, que inicialment va ser convocada per les dones dels pescadors, ha aglutinat unes 200 persones que es dirigeixen cap a la subdelegació del govern a la plaça Imperial Tàrraco. Detalls de la mobilització Participants: Prop de 200 persones vingudes de localitats com la Ràpita, l’Ametlla, les Cases d'Alcanar, Cambrils, l’Ampolla, Calafell i la mateixa Tarragona. Recorregut: La marxa transcorre pel passeig de la Independència (davant la Tabacalera), pujant per l'avinguda Ramon i Cajal i Prat de la Riba fins arribar al centre de la ciutat. Capçalera: La primera pancarta està sostinguda per dones de pescadors tarragonins, simbolitzant l'origen de la convocatòria. Reivindicacions i context polític El col·lectiu protesta principalment per l'increment dels costos del gasoil, on hi ha una discrepància significativa entre les demandes del sector i les ofertes de l'Administració: "No estan massa esperançats... a part del tema del gasoil, que són aquests famosos 30 cèntims d'euro, hi ha altres problemes que no creuen que es puguin resoldre." Els pescadors mantenen el focus en la reunió d'aquesta tarda a Madrid, tot i que regna un sentiment de poca esperança respecte als resultats immediats que se'n puguin derivar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Protesta dels pescadors a la ciutat de Tarragona
Manifestació del sector pesquer al Serrallo La unitat mòbil informa sobre la concentració de pescadors a la confraria de pescadors de Tarragona (el Serrallo). La jornada està marcada per les mobilitzacions del sector, que inclouen tant el bloqueig del port per part de les embarcacions com una marxa a peu. Detalls de la mobilització Participants: S'han aplegat unes 130 persones, incloent pescadors i les seves famílies. Procedència: Han arribat professionals de diversos ports de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, com l'Ametlla de Mar, la Ràpita, les Cases d'Alcanar, Cambrils i la mateixa Tarragona. Simbologia: Destaca una pancarta provinent de la Ràpita amb el lema: "balenes i pescadors en perill d'extinció." Recorregut de la marxa La manifestació s'iniciarà un cop estiguin tots els convocats reunits, previsiblement abans de les 12:30 h. El grup recorrerà punts clau de la ciutat: 1. Passeig de la Independència (Tabacalera). 2. Carrer Ramon i Cajal i carrer Prat de la Riba. 3. Finalització a la plaça Imperial Tàrraco, davant la subdelegació del govern, on es faran sentir les seves reclamacions. L'objectiu final és traslladar el malestar del sector abans de la reunió prevista per a aquesta tarda a les 17:00 h amb la ministra i els representants de les confraries.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Ernest Benach acosta el Parlament a les aules
El Parlament a les Aules: Una iniciativa democràtica El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha visitat un institut per posar en marxa el programa "El Parlament a les Aules". Aquesta iniciativa té com a objectiu principal apropar la institució als joves i fomentar el coneixement del sistema democràtic a través d'un exercici pràctic: l'elecció dels delegats de classe. Els punts clau de la jornada La informació com a base: Benach ha subratllat que una democràcia sana necessita ciutadans informats. Ha utilitzat l'etimologia grega per advertir sobre el perill de desentendre's de la política. Paral·lelisme electoral: S'ha establert un vincle directe entre el procés d'escollir un delegat i les eleccions al Parlament, destacant valors com la representativitat i el compromís. Participació activa: Els diputats acompanyants han respost dubtes sobre la feina parlamentària, l'estatut i el finançament, explicant com les decisions polítiques afecten el dia a dia dels alumnes. "Idiotés, a l'antiga Grècia, era la persona que no es posava en política i només es preocupava de les seves coses; acabava sent manipulada per tothom." Simulació de processos reals Durant la sessió a l'aula, els alumnes han viscut un procés electoral complet, amb presentació de candidatures, votació en urna i una segona volta seguint el model francès per garantir una majoria clara. Els nous delegats, l'Alejandro i la Leire, han expressat el seu desig de millorar el centre i reduir la violència escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Presentació del nou equipament cívic de Camp Clar
Presentació i detalls del projecte Aquest dimarts s'ha presentat oficialment el projecte de l'equipament cívic del barri de Camp Clar a Tarragona. Segons Francesc Simó, director general d'Actuacions Comunitàries, es tracta d'una iniciativa llargament esperada que ha superat diversos obstacles administratius, especialment la cessió del terreny per part de l'Ajuntament. Característiques de l'espai L'edifici ha estat dissenyat per l'arquitecte Fernando Nieves amb els següents objectius: * Intergeneracionalitat: Un espai de trobada per a totes les edats, des d'infants fins a gent gran. * Polivalència: Inclourà ludoteca, sala d'actes, gimnàs i tallers per a activitats diverses (pintura, música, artesania). * Accessibilitat: Tot el projecte s'ubica pràcticament en planta baixa per eliminar barreres arquitectòniques. Calendari i pressupost Després d'anys de promeses incomplertes, el procés entra ara en una fase definitiva: 1. Adjudicació: El concurs públic es resoldrà en els propers dos mesos. 2. Construcció: Es preveu un termini d'execució de 12 mesos. 3. Inauguració: Es calcula que l'obra podria estar finalitzada pel desembre de 2006 o gener de 2007. 4. Inversió: El pressupost inicial s'aproxima al milió d'euros. "No venim a posar més primeres pedres, sinó que anunciem un fet: tenim un projecte i sortirà el concurs per adjudicar." Impacte social i territori Jordi Teus destaca la forta implicació de les entitats del barri, que han participat activament en la presentació. Aquest centre no serà patrimoni de ningú en concret, sinó un recurs compartit per a fomentar el teixit associatiu i projectes comunitaris. A més, s'emmarca en la voluntat de la Generalitat de crear una xarxa d'equipaments cívics amb serveis de qualitat homogenis a tot el territori català.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Nou centre cívic intergeneracional a Camp Clar
Presentació del projecte del nou centre cívic El nou equipament de Camp Clar (Tarragona) es presenta com un projecte ambiciós i necessari que respon a les demandes històriques dels veïns del barri. Aquest espai està dissenyat per ser un centre intergeneracional, on convisquin des de la gent gran fins als infants en un entorn compartit. Instal·lacions i serveis previstos L'edifici comptarà amb una gran pluralitat d'espais per satisfer diverses necessitats: - Llocs de reunió per a entitats i veïns. - Sala d'actes per a esdeveniments culturals i comunitaris. - Una ludoteca específica per als més petits. - Espais dedicats a la gimnàstica i activitats per a la gent gran. Desenvolupament i seguretat jurídica A diferència d'intents fallits en dècades anteriors (com els de 1993 o 2002), el projecte actual ja ha superat l'escull principal: la cessió del solar per part de l'Ajuntament de Tarragona. El procés segueix ara els terminis legals estrictes: 1. Concurs públic d'arquitectura ja adjudicat. 2. Sis mesos per al desenvolupament del projecte executiu. 3. Adjudicació de les obres amb un termini d'execució de 12 mesos. Un espai comunitari compartit Les autoritats han destacat que aquest centre no és patrimoni de cap grup concret, sinó que està al servei de tota la ciutadania. S'ha posat en valor la participació activa de les entitats del barri durant l'acte de presentació per recollir propostes fins al darrer moment. "No venim a posar més primeres pedres ni a anunciar res que no sigui un fet: tenim un projecte real encarregat a un arquitecte que va guanyar un concurs públic."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Joaquim de Riba: El llegat fotogràfic d'un metge a Tarragona
Redescobriment del fons fotogràfic de Joaquim de Riba El material fotogràfic analitzat pertany a Joaquim de Riba i Camarlot, un metge andorrà fill de la prestigiosa Casa Rossell d'Ordino. Després de llicenciar-se a Barcelona, de Riba va exercir la medicina al Camp de Tarragona entre els anys 1890 i 1920, període durant el qual va capturar una vasta col·lecció d'imatges sobre el seu entorn. El valor documental de la col·lecció L'obra de de Riba no només se centra en el paisatge, sinó que destaca per un profund interès en la condició humana i la vida quotidiana: Àmbits temàtics: Festivitats cívico-religioses, mitjans de transport i activitat laboral. Subjectes: Retrats de col·lectius de dones, famílies, nens, pastors i treballadors de fàbriques. Espais: Des de vistes urbanes fins a la descàrrega de mercaderies al Port de Tarragona. D'Andorra a Catalunya: El retorn de les imatges L'any 1920, de Riba va retornar a Andorra amb tot el seu material. No va ser fins al 1996 que un acord entre la Casa Rossell i el Govern d'Andorra va permetre que el fons passés a l'Arxiu Nacional d'Andorra. Actualment, gràcies a la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, aquestes imatges han tornat a Tarragona en forma d'exposició. L'obervació clínica aplicada a la fotografia Els experts suggereixen que la seva professió com a metge va ser determinant en la seva mirada. En una època on la medicina depenia de la capacitat d'observació clínica, de Riba va traslladar aquest mètode a la càmera, captant detalls i patologies socials amb una precisió excepcional. "No sabem què hi havia darrere de la voluntat d'aquest fotògraf accidental... però ha deixat testimoni d'una època."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La realitat de les dones emigrades a Catalunya
Anàlisi de la Historiografia de les Dones Emigrades En aquesta conversa s'explora el contingut d'un nou llibre que pretén visibilitzar la figura de la dona immigrada a Catalunya, trencant amb els rols tradicionals de victimisme i l'androcentrisme en els estudis migratoris. Diferències en el Procés Migratori L'experiència migratoria varia dràsticament segons el gènere i la procedència: Rols de gènere: Sovint es percep la dona com a part de la reagrupació familiar (arribant després de l'home), però hi ha una tendència creixent de dones que inicien el procés de manera autònoma. Doble exclusió: Ser dona i immigrada comporta una connotació doble d'exclusió social i laboral, limitada sovint al sector del servei domèstic. Estereotips per origen: Tot i els tòpics, col·lectius com el filipí o el llatinoamericà sovint tenen la dona com a figura que reagrupa la resta de la família. Participació i Visibilitat Social Les dones actuen com a pont entre les seves cultures i la societat d'acollida mitjançant l'associacionisme i la participació activa en xarxes escolars (AMPA) i sanitàries. "Volem que la societat ens miri com a persones i no com a víctimes; no som 'les pobres dones', portem moltes savieses a la maleta." Crítica a les Polítiques d'Estrangeria Es denuncia que les lleis es fan des dels despatxos sense tenir en compte les particularitats femenines, com ara la maternitat o les situacions d'embaràs durant el trànsit migratori. S'insta a una integració basada en els drets humans que, tot i respectar la identitat d'origen, combati aquelles creances que vulnerin la dignitat. Conclusió i Dades Reals Tot i que les dones representen el 53% de la població immigrada a Catalunya, el discurs públic segueix sent majoritàriament en masculí. Aquest llibre es presenta com una eina bàsica per entendre aquest fenomen des d'una perspectiva feminista i real.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
El nou Casal Cívic de Campclar: Reaccions i Futur del Barri
El Nou Casal Cívic de Campclar L'entrevista amb Juan Antonio Martínez, president de l'Associació de Veïns de Campclar, detalla la satisfacció del barri davant la presentació del projecte del nou casal cívic. Aquesta reivindicació històrica sembla que finalment es materialitzarà després d'anys de promeses incompletes. Detalls del Projecte i Expectatives Modernitat i Dignitat: L'associació descriu el disseny com a modern i digne, destacant especialment la sala d'actes principal de més de 200 metres quadrats amb escenari propi. Participació Ciutadana: Tot i l'alegria, els veïns lamenten no haver pogut participar més activament en el disseny, tot i que encara esperen poder polir alguns detalls d'última hora. Estratègia d'Integració: El casal es concep com un nucli integrador per a totes les entitats del barri, que actualment treballen de forma dispersa. Gestió i Calendari d'Obres Ubicació d'entitats: Tant la Gent Gran com l'Associació de Veïns han sol·licitat tenir un espai permanent al centre per coordinar millor les activitats del barri. Terminis oficials: Segons el director general d'Actuacions Comunitàries, Francesc Simó, les obres haurien d'estar finalitzades a finals de l'any vinent. "Al final, el que la segueix la aconsegueix i aquesta vegada sí que va de debò." Altres Millores al Barri Martínez també ha aprofitat per destacar l'impacte positiu de la Llei de Barris i la implicació de l'Ajuntament de Tarragona, tot i que encara veu mancances en temes de seguretat i vigilància per part de la Guàrdia Urbana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
La Boliana: Projecte d'habitatge ecològic a Cambrils
Un pas decidit cap a la construcció sostenible L'entrevista presenta el projecte La Boliana, una iniciativa pionera situada a Vilafortuny (Cambrils) que preveu la construcció de 127 habitatges ecològics. Jordi Vila, director del projecte, explica que aquesta proposta neix de la col·laboració entre grups immobiliaris com Medgrup i UEXA, amb el suport d'universitats com la Rovira i Virgili. Característiques tècniques i ambientals Els habitatges estan dissenyats sota criteris d'alta eficiència per minimitzar l'impacte ambiental mitjançant: Estalvi d'aigua: Reciclatge de l'aigua de les dutxes per al seu ús en les cisternes dels vàters, amb l'objectiu d'estalviar un 40%. Energia Solar: Instal·lació de 5m² de plaques solars tèrmiques per cobrir fins al 95% de la demanda d'aigua calenta. Geotèrmia: Ús d'un sistema innovador de bombes de calor i intercanviadors a 80-100 metres de profunditat per a la climatització. Accessibilitat i Residus: Disseny sense graons i amb cuines espaioses per facilitar la recollida selectiva. Viabilitat econòmica i futur del sector Tot i que el sobrecost de construcció se situa al voltant d'un 5% o 8%, l'estalvi per a les famílies és significatiu: "Aproxidament estaríem parlant de 900 euros anuals d'estalvi en energia i aigua." Segons Jordi Vila, el sector viurà un canvi radical en els propers cinc a deu anys, impulsat per les directives europees d'eficiència energètica i el protocol de Kyoto, fent que aquest tipus de construccions passin de ser pioneres a convertir-se en l'estàndard. La construcció de la primera fase s'inicia l'abril de 2006.