Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1009-1032 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La reforma del Mercat Central de Tarragona a debat
Trobada de mercats municipals a Tarragona L'episodi recull la celebració de la quarta trobada estatal de mercats municipals, destacant l'elevada assistència i l'interès social que desperten aquests equipaments. La discussió se centra especialment en la reforma integral del Mercat de la plaça Corsini i la seva dinamització. Eixos principals de la dinamització El president de l'associació de venedors, Albert Enribot, exposa les necessitats per transformar el mercat en un pol d'atracció modern: Serveis complementaris: Incorporació d'aparcament, guarderia, biblioteca i superfícies comercials que no competeixin directament amb el producte fresc. Millora de l'entorn: Creació de zones de vianants i renovació del mobiliari urbà. Especialització del producte: Reivindicació del mercat com a escola d'ofici especialitzada en producte fresc i venda assistida professional. Adaptació horària: Debat sobre la necessitat d'ampliar els horaris per ajustar-se als nous hàbits de consum dels ciutadans. Reptes i futur de l'equipament Es posa de manifest la preocupació per la lentitud del projecte de remodelació, que ha provocat el tancament de prop de 52 punts de venda per jubilacions o falta de viabilitat econòmica. "El mercat de futur ha de ser un centre especialitzat en producte fresc, amb una professionalitat que fins i tot les grans superfícies no saben oferir." Finalment, s'anuncia la ponència de Raül Font, president de l'Espimsa, sobre el mercat provisional i el projecte definitiu del nou edifici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
La dinamització i futur del Mercat Central de Tarragona
El futur dels mercats com a valor estratègic L'èxit de participació en la quarta jornada organitzada per Mercasa referma la idea que els mercats són un valor de futur. Existeix un consens ampli sobre la necessitat urgent de dur a terme una dinamització comercial que s'adeqüi a les demandes actuals de la societat. Propostes de millora i serveis complementaris Perquè el mercat actuï com un autèntic motor de tracció per a la ciutat, no n'hi ha prou amb la venda de productes alimentaris. Es proposen actuacions concretes: Creació de noves zones d'aparcament. Millora de l'entorn amb zones peatonals i mobiliari urbà de qualitat. Integració de serveis complementaris com guarderies, biblioteques o superfícies que ofereixin productes que els paradistes no toquen. Compromís institucional i projectes en curs Després d'anys de reivindicacions davant l'Ajuntament de Tarragona, sembla que s'ha assolit un compromís per a la reforma. "El mercat de Tarragona serà un més d'aquests projectes de mercats reformats que el temps ha demostrat que tornen a tenir vida si s'adeqüen a les necessitats d'avui dia." La jornada preveu la intervenció del president d'Espimsa, Raül Font, per detallar el projecte del nou mercat central i el trasllat provisional, un pas clau per a la revalorització de tota la zona comercial del centre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Protesta dels pescadors i bloqueig del port
Crisis al sector pesquer: Bloqueig i mobilitzacions El sector de la pesca es troba en una situació de conflicte obert a tot el litoral mediterrani, amb els ports de Tarragona i Barcelona completament bloquejats per les protestes. El motiu principal d'aquesta aturada és l'increment insostenible del preu dels carburants, que impedeix la viabilitat econòmica de l'activitat. Incidència al Mercat Central de Tarragona Un grup de dones de pescadors ha traslladat la protesta directament als punts de venda. Les principals accions són: - Instar els peixaters a no vendre producte provinent de fora de la ciutat. - Mobilització activa amb xiulets i presència física a les parades en un dia de màxima afluència al mercat. - Rosa Maria Fortuny, líder de la mobilització, ha criticat durament el conseller Antoni Siurana per la disparitat en les dades sobre el peix de proximitat. Intervenció política i demandes El diputat del Partit Popular al Parlament, Rafael Luna, s'ha reunit amb la Confraria de Pescadors i ha anunciat mesures institucionals: 1. Presentació d'una interpel·lació al Parlament per demanar la mediació de la Generalitat. 2. Impuls de mocions conjuntes a tots els ajuntaments del litoral català. "Vull dir, avui el preu del gasoil està a 0,46. Estan demanant el 0,30. Vull dir, que no és gran cosa. Però sí que és gran cosa quan és més d'un milió de pessetes que paga una embarcació al mes de gasoil." La situació continua sent de bloqueig total mentre s'espera una resposta sensible per part de l'Estat per solucionar el greuge econòmic que afecta milers de famílies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Protestes pescadors: bloqueig port i mercat
Crònica de les mobilitzacions del sector pesquer a Tarragona El sector de la pesca a Tarragona manté una jornada de protestes intenses amb dues línies d'acció principals: el bloqueig marítim de les instal·lacions portuàries i les accions de visibilització ciutadana al centre de la ciutat. Acció al Mercat Central Un grup de familiars dels pescadors, principalment dones, s'ha desplaçat fins al Mercat Central de Tarragona. Malgrat la vigilància que els ha impedit l'ús de xiulets i botzines, han realitzat una acció pacífica lliurant manifestos parada per parada: Han demanat la solidaritat de les peixateries que encara venen producte procedent de fora de Tarragona. S'ha detectat que aproximadament set parades s'han sumat a la protesta tancant els seus punts de venda. La presència de la Policia Nacional no ha derivat en incidents, transcorrent tota la concentració amb normalitat. Crítiques al Conseller Antoni Siurana La portaveu Rosa Maria Fortuny ha carregat durament contra el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per les seves recents declaracions en mitjans de comunicació: "Aquest senyor no en té ni idea de les vendes que es fan a Catalunya. Està perdent els papers." Les manifestants retreuen a Siurana un desconeixement real de les xifres d'importació i una falta de suport efectiu al col·lectiu davant el conflicte. Situació al Port i suport polític Bloqueig naval: Prop de setanta vaixells mercants estan retinguts fora del port de Tarragona sense poder entrar a causa de la protesta de les barques tarragonines. Iniciativa política: El Partit Popular ha anunciat una moció conjunta als ajuntaments i una interpel·lació al Parlament per exigir que la Generalitat intercedeixi davant el Govern de l'Estat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
La Pell del Llavi: Joves creadors a Tarragona
La Pell del Llavi: Creativitat i Joventut La Pell del Llavi es defineix com una plataforma de joves creadors a Tarragona, impulsada pel Departament de Cultura de l'Ajuntament. L'objectiu és proporcionar un espai on els joves puguin desenvolupar la seva creativitat sota la coordinació de l'empresa Catalitza. Filosofia i Funcionament La plataforma destaca per la seva estructura horitzontal i la llibertat absoluta que ofereix als participants per proposar i executar els seus projectes: Interdisciplinarietat: S'hi inclouen disciplines com el teatre, l'audiovisual, l'escultura, la pintura i l'acció poètica. Perfil dels participants: Agrupa unes 60 persones d'edats compreses entre els 16 i 30 anys, amb una mitjana d'edat de 23. Suport tècnic: La coordinació ajuda a fer reals les propostes dels joves mitjançant suport professional en producció i tècnica. "No cal que ens n'anem fora. Aquí a Tarragona hi ha una cantera excel·lent." Accions de la Tardor Literària El col·lectiu presenta la seva feina al carrer mitjançant diverses accions innovadores: Manifestació poètica: Una convocatòria oberta a tota la ciutadania per reivindicar l'eròtica, la poètica i l'estètica. Poesia en espais públics: Accions a la Renfe (llibres en blanc per al públic), als autobusos municipals (línia 54) i a la golondrina (recitals al mar). Tuning poètic: Una de les propostes més originals que consisteix a tunetjar un automòbil amb versos. Accions golfes: Espectacles de caràcter eròtic i sensual, com el projecte Orgasm, basats en l'obra de Vicent Andrés Estellés.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Carme Ruscalleda: Gastronomia, Tecnologia i Japó
Una visió sobre l'emprenedoria i la cuina moderna En aquesta conversa, la xef Carme Ruscalleda reflexiona sobre el paper de la dona en el món empresarial i l'evolució de la gastronomia professional. Destaca que l'èxit d'un projecte no depèn del gènere, sinó de tenir una estratègia clara i un rendiment sòlid, animant les dones a no automarginar-se. La humanització de la cuina professional Ruscalleda explica com la tecnologia ha transformat les cuines, convertint-les en espais més habitables i menys dependents de la "força baronil": Maquinària ergonòmica: L'ús de mides gastronorm i cassoles amb manovella facilita la feina. Control tèrmic: Sistemes de refrigeració i extracció que milloren les condicions de treball. Innovació tècnica: Possibilitat de crear textures noves, com sucs amb volum d'aire o líquids amb textura de sorra. "No necessitem aquella força baronil. La cuina ja no és l'infern, ara ja és el purgatori gràcies a la tecnologia." El vincle culinari entre Catalunya i el Japó La xef analitza la seva experiència amb el restaurant Sant Pau a Tòquio, subratllant les similituds culturals: Estacionalitat: Ambdós valoren el producte de temporada. Puresa del gust: La recerca de sabors autèntics i reconeixibles. Respecte i Sensibilitat: Ruscalleda admira el respecte japonès pel treball, la propietat i l'ordre públic. Pedagogia i cuina domèstica Finalment, fa una crida a recuperar la cuina a casa com un acte de cultura i salut. Els seus llibres busquen motivar les famílies que tenen poc temps, defensant que cuinar amb productes de mercat és un "cercle efectiu" que protegeix l'entorn i els productors locals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
24'
Prevenció de la violència de gènere en joves
Prevenció i sensibilització: La tasca de l'associació Adara En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, les psicòlogues Marga Arín i Maria Jesús López expliquen la crucial tasca preventiva que realitza l'associació Adara (Associació contra la Violència Familiar) als instituts de secundària i batxillerat del Tarragonès. Els mites i la realitat entre els adolescents A través de tallers realitzats amb prop de 800 joves d'entre 12 i 18 anys, s'ha detectat que la violència de gènere és una realitat present i sovint normalitzada. Els punts clau discutits inclouen: • La persistència d'estereotips clàssics com el del príncep blau. • La identificació de formes de violència subtil disfressades d'amor o protecció. • La creença errònia que la violència és exclusivament física o producte de malalties i addiccions. "Moltes joves perceben l'actitud controladora i apassionada del seu company com una mostra d'amor, quan realment és una forma de possessió." Desigualtat i pressió social Les expertes emfatitzen que la violència de gènere neix d'una desigualtat de poder estructural en la societat. • La pressió social del grup d'amics, la família i els mitjans de comunicació perpetua aquests rols. • És necessari un canvi profund en els valors íntims de les persones, més enllà dels canvis legislatius. • El procés educatiu ha d'ajudar els joves a identificar el control i a basar les relacions en la llibertat i el respecte mutu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Conflicte del sector pesquer i crisi econòmica
Visió General de la Crisi Pesquera La Rosa Maria, representant de les dones dels pescadors de Tarragona, descriu una situació límit per al sector. La combinació de l'augment dels costos de producció i la competència deslleial del peix d'importació està portant moltes famílies a la ruïna econòmica. Mobilitzacions i Protestes Accions recents: Esmenta la manifestació a Madrid on van patir una forta pressió policial, definint-la com una experiència "lamentable" que recordava èpoques passades. Solidaritat territorial: Tot i que s'estan tancant ports a Castelló i Barcelona, hi ha una crida a la unió de tot el litoral. Paper de les dones: Les dones del sector s'estan organitzant per realitzar accions de visibilització, com marxes lentes i reunions de suport. La Situació Econòmica Familiar La realitat financera de les llars és crítica: "Aquesta setmana no tenim entrada [de diners]... Hem de pagar hipoteca, llum, gas i escoles, i no hi ha diners." Salaris precaris: Abans de l'aturada, els guanys setmanals oscil·laven entre els 146 i 170 euros, xifres insuficients per cobrir el cost de la vida. Dependència setmanal: El sistema de cobrament fa que una setmana sense pescar impliqui ingressos zero immediats. Crida a la Ciutadania i al Govern La Rosa Maria fa una crida desesperada a la solidaritat dels consumidors: Boicot al peix de fora: Demana que la gent no compri peix si no és de la costa catalana. Transparència de preus: Denuncia que els pescadors venen el lluç a 2 o 3 euros a llotja, mentre que als supermercats es ven a més de 9 euros. Dades de consum: Recorda que només el 12% del peix consumit a Catalunya prové de les nostres costes, mentre el 88% és importat, un fet que està destruint el sector local.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Vaga i bloqueig del Port de Tarragona pels pescadors
Bloqueig del Port de Tarragona Els pescadors de Tarragona mantenen el bloqueig del port des de fa més de 24 hores com a mesura de protesta per l'increment del preu del combustible. Actualment, una trentena de barques impedeixen l'entrada i sortida de vaixells. Principi d'acord i ultimàtum Després d'una reunió amb l'Autoritat Portuària de Tarragona, s'ha establert un full de ruta per a les properes hores: Dependència d'altres ports: Si a les 17:00h la resta de ports de l'arc mediterrani (Barcelona, València, Castelló o Cartagena) no s'han sumat a la tancada, els pescadors de Tarragona aixecaran el bloqueig per no quedar-se sols en la mobilització. Serveis mínims: En cas de continuar amb la protesta, es pactarien serveis mínims amb l'autoritat per garantir l'activitat bàsica. Cita clau: > "Si a les 5 de la tarda no hi hagués el tancament dels ports comercials [...] nosaltres aixecaríem el tancament del port de Tarragona." Impacte logístic i econòmic Segons Manel Fuster, cap del gabinet de presidència del Port, la situació actual és la següent: Hi ha 7 vaixells esperant per entrar (petroliers, portacotxes, contenidors i granel) i 12 fondejats a l'exterior. Actualment no hi ha pèrdues econòmiques crítiques ni risc de desabastiment immediat, ja que el port disposa de reserves de carbó, petroli i gra per a diversos dies. Un bloqueig superior a 10 dies sí que suposaria un problema real de subministrament per a la ciutat i el territori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Bloqueig del Port de Tarragona per la vaga de pescadors
Protesta del sector pesquer pel preu del combustible El sector pesquer de Tarragona manté un bloqueig total de l'entrada i sortida de vaixells al port des de fa més de 24 hores. Aquesta mesura de pressió és la culminació d'una setmana de mobilitzacions provocades per l'increment insostenible del preu del gasoil. Punts clau del conflicte Negociacions trencades: Els pescadors demanen un preu màxim de 30 cèntims d'euro per litre, mentre que el Ministeri d'Agricultura ofereix una xifra al voltant dels 40 cèntims. Afectació al port: Una trentena de barques bloquegen la dàrsena, impedint el pas a 12 vaixells mercants que esperen a l'exterior i a d'altres que s'han quedat atrapats a l'interior. Solidaritat interportuària: Altres ports com el de Barcelona i Castelló s'estan sumant al tancament per fer front comú davant el Govern. La situació límit de les famílies La Rosa Maria, representant de les dones dels pescadors, ha intervingut per denunciar la precarietat econòmica que pateixen. Segons explica, els ingressos de les darreres setmanes han estat d'entre 146 i 170 euros, una quantitat insuficient per cobrir hipoteques i necessitats bàsiques. "No compreu peix si no és de la costa; s'han de solidaritzar amb nosaltres perquè ens estem morint de gana." Les dones del sector han organitzat reunions per decidir noves accions de suport, que podrien incloure mobilitzacions amb els fills per visibilitzar que la crisi afecta tota la unitat familiar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
VIII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
VIII Trobada de Dones Emprenedores: Gastronomia i Empresa Tarragona acull la vuitena edició d'una jornada dedicada a l'emprenedoria femenina, que enguany té la gastronomia com a eix vertebrador. L'esdeveniment, celebrat a l'Auditori de Caixa Tarragona, ha comptat amb la participació destacada de la xef Carme Ruscalleda. Punts clau de la jornada Carme Ruscalleda i el Sant Pau: La cuinera ha compartit la seva trajectòria, des dels seus inicis en una xarcuteria familiar fins a gestionar restaurants d'alta cuina a Sant Pol de Mar i Tòquio. Ha destacat la complexitat de l'alta gastronomia, on compta amb 23 treballadors per a només 35 comensals. Debats sobre el sector vinícola: S'ha generat una polèmica constructiva sobre la falta de presència de vins de les Denominacions d'Origen (D.O.) locals a les cartes dels restaurants de la zona. El paper de la dona i l'obertura a tothom: Tot i ser una trobada d'emprenedores, l'organització (l'Associació d'Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona) subratlla que la participació és mixta i que la gastronomia ha atret molt de públic masculí. Activitats complementàries "Ens ha explicat tota la seva trajectòria d'emprenedora... les seves lluites i les seves vivències com a mare, esposa i treballadora." Tast de vins i dinar de degustació: Una sessió sense protocols per potenciar el networking entre els assistents. Sessions de tarda: Destaca la iniciativa "El meu plat", on homes coneguts de la demarcació de Tarragona, com Joan Aregio o Josep Fèlix Ballesteros, cuinaran les seves receptes preferides en directe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Impacte del Ral·li Catalunya i balanç turístic a la Costa Daurada
L'arribada del Ral·li Catalunya a la Costa Daurada L'entrevista amb Salvador Pellisset, president de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, analitza el trasllat del Ral·li Catalunya (prova puntuable pel campionat del món) des de la Costa Brava a la Costa Daurada. Per primera vegada, les comarques tarragonines acullen íntegrament l'esdeveniment, amb epicentre a Salou i Port Aventura. Expectatives d'ocupació i impacte econòmic L'esdeveniment coincideix amb el pont de Tots Sants, fet que genera unes previsions molt optimistes per al sector: Es preveu una ocupació mitjana del 83%, cosa que representa un increment de 3 punts respecte a l'any anterior. L'oferta de places obertes ha crescut un 11% (unes 1.200 places més) gràcies a l'impuls del ral·li. L'impacte no es limita a l'hoteleria, sinó que es preveu una gran repercussió en la restauració, el comerç i el transport. "És una notícia molt positiva per la continuïtat que pot significar; no és un esdeveniment d'un sol any." Balanç de la temporada turística 2005 Pellisset qualifica la temporada de positiva, destacant un canvi de tendència després d'anys amb dades negatives. S'ha recuperat el volum d'ocupació del 2003, tot i que encara resta pendent la recuperació dels preus, que no han crescut al mateix ritme que els costos. Crisi de les companyies de baix cost a Reus L'entrevista també aborda la notícia negativa de la marxa de dues companyies aèries (Transavia i Air Berlin) de l'Aeroport de Reus: Risc per a la inversió: Es tem que la pèrdua de vols freni les inversions previstes per AENA. Necessitat de gestió territorial: Es reclama un organisme especialitzat per negociar contractes més estables (mínim 2-3 anys) que ajudin a desestacionalitzar el turisme. Competència amb Barcelona: La proximitat amb el Prat dificulta el manteniment de certes rutes si no s'ofereixen condicions estratègiques diferenciades.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació
Balanç de la Nit dels Premis de Comunicació L'episodi d'avui se centra a repassar els moments més destacats i les declaracions dels guardonats a la gala dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. A través d'entrevistes realitzades per Anna Plassa i Jordi Sorinyac, es fa un recorregut pels professionals i mitjans que han excel·lit en la divulgació del patrimoni, la societat i els riscos al territori. Els Premiats en Patrimoni • Joaquim Miquel Pujals: Guanyador pel reportatge Tarragona, 2.000 anys d'història. Tot i no poder assistir per trobar-se a Irlanda, es va destacar la seva tasca de divulgació rural. • Núria Bea: Periodista del Diari de Tarragona, va rebre una menció pel seu article sobre el Teatre Metropol. Bea posa en relleu la recuperació del patrimoni i la necessitat de nous espais culturals per a la ciutat. • Iñaki Olano: Periodista de la televisió basca (ETB), premiat en la categoria general per una sèrie de reportatges sobre la Catedral de Vitòria. Olano defensa un periodisme allunyat de la rutina: "No us apoltroneu, busqueu sempre coses noves i estigueu en contacte amb el carrer." Societat i Riscos • Revista Cambrils: Guardonada pel documental sobre el desè aniversari de les rierades del 1994. Es va discutir l'impacte de la tecnologia audiovisual en la premsa local i la creixent pressió urbanística en zones inundables. • Ola Galán: Premiada per l'article ¿Quién teme al apagón? a El País. L'autora analitza la fragilitat del sistema elèctric i la dependència social de l'energia. Homenatges a la Trajectòria Reconeixements Especials L'acte va cloure amb dos homenatges emotius a figures clau de la comunicació: • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc va reivindicar el seu impuls gràcies al treball en equip i el seu originari caràcter de la "Catalunya del Sud". Va aprofitar per fer una crida a l'autocrítica dins la professió periodística. • Josep Sabaté: Periodista tarragoní jubilat després de 40 anys de carrera, 20 dels quals a Catalunya Ràdio. Sabaté va recordar les dificultats històriques per fer sentir la veu de Tarragona davant el "centralisme barceloní" i va evocar debats clàssics com la convivència entre la indústria química i el turisme.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Memòria i riscos de les rierades a Cambrils
El reportatge sobre la rierada de Cambrils El projecte va néixer com una iniciativa de la revista Cambrils per documentar els fets ocorreguts fa deu anys. Gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, una publicació mensual ha pogut produir un documental que abans hauria estat impensable. Producció i contingut de l'arxiu El reportatge inclou una hora i mitja d'imatges d'arxiu enregistrades per aficionats des de balcons i terrats, resumides en 15 minuts de gran intensitat visual. Destaca l'impactant testimoni del senyor Massaquer, qui va ser arrossegat per la força de l'aigua i va sobreviure miraculosament. "Vostè va tornar a néixer, no? I el senyor es va emocionar... es veu com va tenir un peu a l'altre món." Difusió i impacte mediàtic La distribució del documental va ser un èxit rotund a nivell local i comarcal: 1. Es van realitzar 2.000 còpies que es van regalar als subscriptors de la revista. 2. Canal Reus es va interessar pel material i el va emetre íntegrament en diverses ocasions, donant-li una dimensió regional. 3. Actualment, el reportatge encara es pot trobar a les llibreries del municipi. L'augment del risc a l'actualitat L'entrevista conclou amb una reflexió preocupant sobre la seguretat a Cambrils. Malgrat que la rierada de fa una dècada va ser històrica, els riscos actuals s'han multiplicat per diversos factors: * Pressió urbanística: Les construccions estan cada vegada més a prop dels llits de les set rieres que travessen el municipi. * Factor humà: Una major presència humana en zones inundables augmenta la probabilitat de tragèdies. * Rècord de víctimes: En els darrers 10 anys s'han comptabilitzat quatre víctimes mortals, una xifra alarmant en comparació amb els segles anteriors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1'
El Teatre Metropol i el Patrimoni Històric de Tarragona
L'Herència de Jujol i el Metropol El diàleg se centra en la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol i la seva vinculació emocional amb el Teatre Metropol. Segons els interlocutors, a Jujol li agradaria l'estat actual de l'edifici no només per la seva arquitectura, sinó per la vitalitat i el gaudi que aporta a la ciutat de Tarragona. Reconeixement al Periodisme de Patrimoni La periodista Núria Rius reflexiona sobre el seu premi i la seva trajectòria al Diari de Tarragona, destacant els següents punts: El seu compromís amb la defensa del patrimoni local. El vincle personal amb el teatre, recordant les visites a les obres durant la seva joventut amb el seu pare. L'evolució de la consciència ciutadana: d'una visió passiva del patrimoni a una participació activa i orgull propi. "El Metropol el tenim com el teatre de casa... és una cosa nostra, una cosa de la nostra història." Necessitats Culturals de la Ciutat Finalment, es tracta la mancança d'infraestructures culturals a Tarragona: Es reivindica la necessitat d'un segon espai, com el Teatre de Tarragona. Es critica l'escepticisme generat pels retards i les promeses incomplertes sobre les obres d'aquest futur equipament. Es manté l'esperança que, igual que es va recuperar el Metropol, la ciutat pugui assolir nous reptes patrimonials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Crisi elèctrica i la fragilitat del subministrament
Anàlisi del Sistema Elèctric i els Riscos Moderns El text exposa una reflexió sobre la gestió de les crisis energètiques i la percepció del risc en la societat actual, prenent com a referència l'experiència dels apagaments recents. Gestió de la xarxa i consum Després d'un període crític marcat per nombrosos apagaments, la situació s'ha aconseguit estabilitzar gràcies a diverses mesures preventives: Importació d'energia: L'estratègia clau ha estat la importació de corrent des de França per cobrir els pics de demanda. El problema de l'emmagatzematge: Es subratlla la dificultat tècnica que l'electricitat no es pot emmagatzemar, fet que obliga a mantenir un equilibri constant entre generació i consum. Punts crítics: Els mesos de juny han esdevingut moments d'alerta màxima per a les empreses del sector a causa del fort augment del consum. El reportatge periodístic com a eina educativa Es destaca la qualitat d'un reportatge extens d'El País, que aposta per la profunditat en lloc de la lleugeresa: "És un reportatge extremadament bé elaborat, amb moltíssimes fonts, amb moltíssims dades." L'autor lamenta que el periodisme actual tendeixi més cap a l'entreteniment i la distracció que no pas cap a la funció educativa o l'exposició de fets inquietants però necessaris per a la consciència ciutadana. La fragilitat de la vida quotidiana Finalment, es fa una reflexió filosòfica sobre la percepció del risc: Invisibilitat del perill: Accions quotidianes com prémer un interruptor amaguen processos de gran complexitat i fragilitat. Falsa seguretat: La societat tendeix a menysprear els riscos continus amb els quals conviu. Vulnerabilitat: El sistema podria fallar en qualsevol moment, tot i que porti anys funcionant correctament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Trajectòria i reptes periodístics a Tarragona
Memòria d'una vida dedicada al periodisme a Tarragona L'entrevistat repassa la seva llarga trajectòria professional, marcada especialment pels seus 20 anys a Catalunya Ràdio, on va exercir com a corresponsal i delegat a Tarragona des de la fundació de l'emissora l'any 1983. La lluita contra el centralisme informatiu Un dels punts clau de la conversa és la dificultat de fer sentir la veu de les comarques tarragonines a la capital catalana. L'exdelegat destaca diversos aspectes d'aquesta realitat: Barcelona és centralista per naturalesa informativa, fet que obliga els periodistes locals a fer un esforç constant de "venda" de l'actualitat regional. Cal un exercici de calibratge de les notícies per fer entendre a Barcelona què és realment rellevant per al Camp de Tarragona. La figura del periodista local és essencial per actuar com a pont i defensar la visibilitat del territori. Experiència en diversos mitjans Abans de la seva etapa radiofònica, el periodista va treballar en premsa escrita (El Correo Catalán, Diari de Barcelona, Tele/eXpres) i va ser pioner en la televisió: "Vaig col·laborar a Televisió Espanyola quan feia la primera desconnexió en català amb reportatges de les comarques de Tarragona." Temes pendents i conflictes històrics L'entrevistat confessa que li ha quedat l'assignatura pendent d'informar sobre la inauguració definitiva de la façana marítima de la ciutat. Així mateix, recorda debats històrics que encara ressonen: La confrontació entre indústria i turisme: un debat que sembla actual però que va tenir el seu punt àlgid fa dècades amb personatges com Lluís Pascual Estevill (defensor de la indústria) i Antoni Pedro Rius (defensor del turisme). La implantació de la refineria i el temor del sector turístic de Salou pels possibles efectes negatius de la química.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
2005-10-24 PREMIS.IÑAKI OLANO
Reconeixement al Periodisme de Patrimoni El periodista Iñaki Olano ha estat guardonat amb el Premio de Patrimonio en la categoria general per una sèrie d'informacions emeses a Euskal Telebista (ETB). El guardó destaca la seva tasca de divulgació sobre la riquesa històrica i arquitectònica del País Basc, especialment a través de formats que trenquen amb la rigidesa dels informatius convencionals. Projectes Destacats i Patrimoni Basc Olano detalla quatre peces clau que han format part de la seva proposta periodística: La Catedral de Santa María de Vitòria: Està en un procés de restauració innovador que permet visites públiques durant les obres. Destaca el projecte tecnològic per projectar la policromia original del pòrtic mitjançant sistemes d'última generació. La Casa del Cordón: Un antic palau de comerciants tèxtils jueus a Vitòria. El reportatge inclou una recreació històrica amb la col·laboració de l'autora Toti Martínez de Lecea, mostrant la vida quotidiana de l'època. El Santuari d'Arantzazu: Un centre espiritual i natural situat a Guipúscoa. Davant l'envelliment de la comunitat franciscana, el centre s'ha obert a la societat civil per enfocar-se en la cultura i la història. La Carta de Privilegi de Salvatierra: La recuperació d'un document històric de Carles V que anava a ser subhastat a Londres i que va ser adquirit per retornar-lo al poble. Filosofia del Periodisme Modern L'autor reflexiona sobre la importància de fugir de la rutina i del conformisme en la professió. Citant el degà Mariano Ferrer, Olano subratlla la necessitat de: "No us acomodeu, busqueu sempre coses noves, estigueu en contactte amb el carrer i no accepteu les coses masegades d'antuvi." L'objectiu és oferir temes que, tot i estar ocults a simple vista, aconsegueixin enganxar l'audiència per la seva qualitat i profunditat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Andreu Buenafuente: Trajectòria, Identitat del Sud i Crítica Periodística
Evolució i Trajectòria Professional Andreu Buenafuente reflexiona sobre el seu recorregut des dels inicis a Ràdio Reus fins a l'actualitat. Tot i que els anys li han aportat experiència i saber fer, afirma que manté el mateix esperit i les ganes d'explicar històries que tenia al principi. Defineix la seva carrera com un camí que no es pot planificar, marcat per la improvisació de la vida mateixa. La Identitat de la Catalunya del Sud Un dels pilars de la seva personalitat és la reivindicació constant dels seus orígens. Buenafuente destaca diversos punts clau sobre la seva terra: Sentit de pertinença: Reivindica no només Reus, sinó tota la Catalunya del Sud com una unitat geogràfica i cultural. Caràcter especial: Defineix la gent del sud com a persones amb empenta, esperit crític i capacitat d'imaginació davant els problemes. Equip de proximitat: El seu equip, incloent-hi el director de El Terrat (Xavi Pons), està format majoritàriament per persones de les comarques de Tarragona. Crítica al Periodisme Actual L'entrevistat es mostra crític amb l'estat actual de la professió periodística, assenyalant que necessita una bona "sacsada". "És una professió que a vegades no té capacitat autocrítica i jo la veig una miqueta fotuda últimament." Denuncia la falta d'independència i rigorositat en certs sectors i lamenta que sovint es barregin diferents tipus de periodisme que desvirtuen l'essència de l'ofici. El Valor de l'Equip i el Talent Regional Buenafuente posa en relleu que el seu èxit és un viatge col·lectiu. Considera els seus companys com el seu gran patrimoni i destaca que estan "envellint i aprenent junts". A més, envia un missatge d'optimisme a les noves generacions de comarques, defensant que no cal néixer en grans centres com Barcelona o Madrid per desenvolupar una carrera d'èxit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Anàlisi dels Pressupostos de l'Estat 2006 a Tarragona
Anàlisi del Projecte de Pressupostos per a les Comarques de Tarragona El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, analitza la proposta dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006. Tot i que considera que és una "base de partida acceptable", subratlla la necessitat d'introduir millores mitjançant esmenes abans que finalitzi el termini. Inversions en Infraestructures i Transport Tren de Gran Velocitat (TGV): S'atribueix la baixada global de la inversió a la finalització d'aquesta obra. Es preveu que l'estació de la Secuita (Estació del Camp) estigui operativa entre setembre i octubre de 2006. Corredor Mediterrani: ERC proposa augmentar la partida en 15 milions d'euros per licitar nous trams que enllacin amb l'estació del Camp i permetin el soterrament de les vies a Tarragona. Aeroport de Reus: Es destaca una inversió històrica de 14,4 milions d'euros per respondre al creixement extraordinari de la instal·lació. Carreteres: Es preveu l'inici del tram Tarragona-El Morell i es treballa en l'autovia de la Plana i la connexió cap a Montblanc. Punts en Polèmica i Negociacions "Qui després decideix és l'alt funcionariat del Ministeri de Foment; cal anar empenyent constantment els projectes." Segons Andreu, el diàleg amb el govern socialista és bo, però critica l'herència de l'anterior govern del PP, que hauria bloquejat els estudis d'impacte ambiental. També es tracten dos aspectes polítics clau: Crisi del sector pesquer: ERC reclama un gasoil professional que no superi els 23 cèntims per evitar la ruïna del sector. L'Estatut de Catalunya: El diputat lamenta l'actitud "furibunda" del Partit Popular, la qual, segons ell, només aconseguirà radicalitzar el nacionalisme català i augmentar el nombre d'independentistes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Reforma del Mercat Central i Trobada de Mercats a Tarragona
Tarragona, Epicentre dels Mercats Municipals La ciutat de Tarragona acollirà dilluns i dimarts una trobada estatal de mercats municipals detallistes, organitzada conjuntament per l'empresa municipal Espimsa i l'empresa nacional Mercasa. Aquest esdeveniment reuneix regidors, venedors i tècnics per debatre sobre el futur del sector sota el lema "Ciutat i Comerç". Eixos de la Modernització El tinent d'alcalde i president d'Espimsa, Raül Font, destaca que la reforma del Mercat Central és vital per a la supervivència del comerç de proximitat. El projecte es basa en diversos pilars: Adaptació als nous hàbits: Implementació de mitjanes superfícies dins del mercat per permetre una compra completa (producte fresc i alimentació seca). Millora de les instal·lacions: Espais més amplis, il·luminació natural, climatització i nous horaris comercials de tarda. Infraestructura logística: Creació d'una planta subterrània per a càrrega i descàrrega i ampliació de l'aparcament fins a les 1.000 places. Peatonalització: Transformació de l'entorn de la Plaça Corsini per dinamitzar el teixit comercial urbà. El Repte de la Gestió Humana Font subratlla que la reforma no es farà de forma unilateral, sinó mitjançant el consens amb els venedors. Es tracta d'una obra de gran envergadura econòmica que ha de respectar les situacions personals dels prop d'un centenar d'operadors actuals, especialment d'aquells propers a la jubilació. "Aquesta serà, probablement, l'obra pública més important i costosa de la història recent de la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Premis Ciutat de Tarragona i Trajectòria de Josep Sabater
Cloenda de la Setmana de la Comunicació de Tarragona L'episodi se centra en el tancament de la Setmana de la Comunicació, un esdeveniment que ha explorat la relació entre la societat i les sèries de televisió sota el títol de "nissaga de ficcions". La culminació d'aquestes jornades té lloc amb el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, que enguany presenten noves categories i reconeixements especials a figures destacades del sector. Reconeixement a la trajectòria professional Un dels punts centrals és l'homenatge a dos comunicadors de referència vinculats a la demarcació: Andreu Buenafuente: Per la seva consolidada carrera i el seu èxit actual en l'àmbit estatal. Josep Sabater: Periodista que es jubila després de 40 anys de professió, 20 dels quals com a delegat de Catalunya Ràdio a Tarragona. Entrevista amb Josep Sabater Sabater repassa la seva evolució des dels inicis a l'escola de periodisme de l'Església fins a l'actualitat. Destaca el canvi radical en la metodologia de treball: Abans calia "trepitjar el carrer" i els passadissos de l'ajuntament per buscar la informació. Actualment, la tecnologia i el telèfon mòbil permeten una immediatesa que ha transformat l'ofici. "El periodista és un missatger del que està passant." Història i Patrimoni amb Josep Maria Solé i Sabaté L'acte institucional compta amb la participació de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, qui ofereix una conferència titulada "Un fil de la història". L'objectiu és connectar el passat bimilenari de Tarragona amb el present, defensant la popularització de la cultura a través dels mitjans de comunicació d'una manera rigorosa però accessible per a tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
51'
5ns Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona
Acte de Lliurament dels Premis de Comunicació 2005 L'esdeveniment, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, ha servit per reconèixer la tasca de periodistes i comunicadors en categories centrades en el patrimoni i la societat i riscos. L'acte ha estat presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora Mercè Martorell. Conferència d'Obertura: Tarragona, un fil d'història El doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània, ha ofert una lliçó magistral sobre la identitat tarragonina: • Ha destacat l'autoestima i orgull singular dels tarragonins, un fenomen que considera únic a Catalunya. • Ha explicat com la geoestratègia ha marcat el destí de la ciutat des de l'època romana, quan fou capital de l'imperi amb August. • Ha ressaltat que la ciutat actual s'assenta directament sobre els fonaments romas, creant una connexió espiritual i física ininterrompuda de 2.000 anys. "Tarragona fa 2.000 anys que les pedres amarren els esperits de tots vostès, i per això tenen aquesta mena d'autorgull inestimable." Guardonats i Categories Els premis d'aquesta edició s'han dividit en dos grans blocs: Patrimoni: Reconeixement a Joaquim Miquel Pujals (àmbit local) pel seu reportatge sobre la història viva de la ciutat, i a Iñaki Olano d'Euskal Telebista (àmbit general) pel seu treball sobre la Catedral de Vitoria. Societat i Riscos: Guardó per a la Revista Cambrils pel reportatge audiovisual sobre les rierades, i per a Lola Galán del diari El País per un treball sobre el risc d'apagada elèctrica. Reconeixements a la Trajectòria L'acte ha culminat amb dues distincions especials per a figures clau de la comunicació: • Josep Sabater: Periodista tarragoní amb 40 anys de professió, destacant la seva etapa com a delegat de Catalunya Ràdio. • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc ha estat premiat per la seva exitosa trajectòria nacional amb El Terrat, reivindicant el seu origen al "sud de Catalunya" i l'estil gamberro i crític que el caracteritza.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Josep Maldonado critica els pressupostos de l'Estat 2006
Anàlisi de l'Entrevista a Josep Maldonado El diputat de Convergència i Unió (CiU) al Congrés, Josep Maldonado, expressa un rebuig frontal al projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006, qualificant-los de "patètics" i altament perjudicials per a Catalunya i la demarcació de Tarragona. Crítica a la Inversió a Catalunya i Tarragona Maldonado destaca una davallada sistemàtica en les inversions reals: Reducció percentual: Denuncia que la inversió a Catalunya ha baixat del 15,6% al 14,4% del total de l'Estat en només un any. Situació a Tarragona: L'entrevistat afirma que la inversió a les comarques tarragonines cau un 24% respecte l'any anterior, passant de 297 a 225 milions d'euros. Dèficit d'infraestructures: Critica que només es construeixen 36 km d'autovia a Catalunya mentre en altres regions se'n fan 200, i alerta que la Nacional 340 no serà autovia fins d'aquí a cinc anys. Posicionament Polític i Estratègia CiU anuncia que presentarà una esmena a la totalitat per diversos motius: Manca de negociació: Maldonado acusa el govern de Zapatero de no voler parlar amb CiU, segons ell, a causa d'un "xantatge" del tripartit català. Continuisme sense ambició: Defineix els comptes com a poc imaginatius i que es limiten a continuar obres ja previstes sense cap projecte nou de rellevància. "Els pressupostos generals de l'Estat a Tarragona i a Catalunya són patètics; qui em coneix entendrà que alguna cosa greu està passant per segon any consecutiu." Emergències Sectorials i Projectes Oblidats El diputat posa l'accent en sectors i projectes concrets que queden desemparats: Sector Pesquer: Reclama ajudes per pal·liar l'augment del preu del carburant. Delta de l'Ebre: Denuncia la desaparició de partides per a la protecció integral del Delta i l'absència d'inversions de l'empresa pública Aguas de la Cuenca de l'Ebre (ACESA) a la zona. Equipaments Clau: Lamenta la falta d'aposta real per l'aeroport de Reus i el boicoteig a la remodelació de la façana marítima de Tarragona.