Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1033-1056 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
La producció de ficció a TV3: darrere els guions
Gestió i producció del Departament de Dramàtics En Jordi Roure, cap de Dramàtics, i en Joan Sol, coordinador de guions, expliquen com s'articula la ficció a Televisió de Catalunya. El sistema ha passat d'una producció interna inicial a un model híbrid on conviuen projectes propis, encàrrecs i coproduccions externes. Els pilars de la ficció a TV3 Col·laboració amb la indústria: El creixement del volum de producció ha impulsat el sector audiovisual català, col·laborant amb productores com Diagonal, El Terrat o companyies de teatre (Dagoll Dagom, Tricicle, T de Teatre). Origen dels projectes: No hi ha una fórmula fixa. Sovint sorgeixen de propostes externes de productores, i d'altres vegades són encàrrecs directes a guionistes amb un estil determinat. El concepte de rendibilitat: Es busquen productes que puguin tenir una llarga durada (com El cor de la ciutat) mitjançant el disseny de trames obertes en entorns corals com un barri. Criteris de selecció i el "calaix" de projectes Es reben més de 100 guions anuals, però no tots veuen la llum. Els principals motius pels quals un projecte queda en reserva o es descarta són: Audiència massa específica: Es prioritzen les sèries generalistes que puguin atreure un públic ampli, ja que les sèries per a franges d'edat molt concretes no solen ser rendibles. Costos elevats: Algunes sèries considerades "de culte" es descarten si el pressupost és massa alt per a l'audiència potencial. Finançament: En les TV Movies, la productora ha de buscar socis externs per cobrir fins al 75-80% del cost; si no s'aconsegueix, el projecte s'atura. "A vegades tenim por que ens quedi una bona idea al calaix i que una altra cadena s'inspiri en una cosa semblant." Projectes imminents S'anuncia la realització d'una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt, que ja es troba en fase de postproducció, i es destaca l'èxit de recuperar projectes guardats, com va passar amb Ventdelplà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Les cardiopaties infantils a Catalunya i la festa de l'AACIC
Les cardiopaties infantils: Una realitat invisible En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Yolanda Scott, membre de l'AACIC (Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya), explica la complexitat de viure amb una malformació congènita al cor. Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha entre 15.000 i 16.000 infants i joves afectats per alguna de les més de 180 tipologies de cardiopaties existents. Aspectes destacats de la malaltia Origen congènit: A diferència de les malalties d'adults, aquestes són malformacions de l'embrió durant l'embaràs. Graus de gravetat: L'espectre és molt ampli, des de bufs lleus que només requereixen control fins a casos greus que necessiten intervencions pal·liatives o cirurgies complexes. Detecció precoç: Gràcies a les ecografies d'alta definició, molts casos es diagnostiquen abans de néixer o immediatament després del part. El paper de l'associació i els reptes socials L'entitat no només se centra en la part mèdica, sinó en la qualitat de vida i la integració social: L'entorn i la por: Sovint existeix una sobreprotecció per part de mestres i pares per por al "motor de la vida", el cor. Adolescència i futur: Els joves pateixen dubtes sobre la seva autonomia, la capacitat de tenir fills o la inserció en el món laboral, on sovint troben barreres i discriminació per ser considerats "clients d'alt risc" per bancs i asseguradores. Invisibilitat: La Yolanda destaca que és una malaltia invisible, ja que físicament no es percep, però condiciona totalment la vida del nen. "És una mica fer la cara visible de tota aquesta canalla i jovent... una malaltia que no es veu, però que té un gran impacte físic i psicològic." La Gran Festa al Tibidabo Aquest dissabte 22 d'octubre se celebra l'onzena edició de la gran festa de l'AACIC al Parc del Tibidabo. L'objectiu és recaptar fons, fer difusió i permetre que els joves afectats es coneguin entre ells per compartir experiències.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Capta anual de la Lliga contra el Càncer a Tarragona
Capta anual per a la investigació i el suport als malalts La Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, juntament amb la Fundació Lliga per la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), celebra la seva campanya de capta a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és recaptar fons per mantenir els serveis d'ajuda directa als afectats i fomentar la prevenció. Infraestructura i voluntariat L'entitat compta amb una xarxa de prop de 100 voluntaris mobilitzats per tota la ciutat, distribuïts en set punts estratègics de recollida de donatius, com ara la Rambla Nova, la Plaça Imperial Tàrraco o l'Hospital Joan XXIII. Destí dels fons recaptats Els diners recollits es destinen íntegrament a millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn: Suport psicològic especialitzat per a malalts i familiars. Millora del confort hospitalari amb la compra d'equips mèdics, com llits articulats i cadires per a acompanyants. Grups d'autoajuda i acompanyament a infants amb càncer. La importància de la prevenció Lluïsa Ferraz, delegada de l'entitat, subratlla que la detecció precoç és la clau de la supervivència: "Hem de dir que el càncer detectat a temps es cura. I això ho ha de creure la gent." L'entitat gestiona programes específics de cribratge de càncer de mama per a dones d'entre 48 i 70 anys, facilitant l'accés a mamografies periòdiques d'una manera àgil i eficaç.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Anàlisi sobre l'assetjament escolar i la violència juvenil
Debat sobre la Violència i els Joves L'entrevista amb Enriqueta Meléndez, de l'associació Greg Chargiamont, se centra en la necessitat d'abordar la violència des de la infantesa per evitar que es reprodueixi en l'edat adulta. Les jornades de debat organitzades busquen conscienciar sobre la igualtat i els drets humans, posant el focus en dos àmbits connectats: L'assetjament escolar (bullying) a les aules. La violència en les parelles joves. Els Perfils de l'Assetjament Segons Meléndez, l'assetjador no sempre té un perfil evident i sovint actua des de la "rereguarda", utilitzant altres persones per executar l'assetjament. Els punts clau identificats són: Individualisme i competitivitat: La societat actual fomenta entorns on l'assetjador pot prosperar si no hi ha un suport social a la víctima. Goteig constant: Més enllà de la violència física, la més difícil d'aturar és la psicològica, que es produeix de manera silenciosa entre classes o fora de l'escola. Dificultat de detecció: El silenci de les víctimes per por a represàlies fa que molts casos passin desapercebuts per al professorat. El Paper de la Família i l'Educació L'experta destaca una crisi en la conciliació familiar. La manca de temps de qualitat dels pares amb els fills, sovint deguda a horaris laborals incompatibles, provoca que els joves busquin l'afectivitat o l'entreteniment en conductes inadequades. "No se lluita per conciliar la vida laboral amb la familiar... l'espai familiar està minvat i els nanos aprenen a sobreviure i a fer xantatge." Respostes i Recursos Es reclama una major dotació de recursos per a la reeducació dels assetjadors i no només mesures de mediació, que a vegades poden ser contraproduents si la víctima ja està "malalta" per l'assetjament patit. Es posa com a exemple la tasca del professional Iñaki Piñuel i el seu estudi sobre l'assetjament en l'àmbit laboral i escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Prevenció de la violència escolar i de parella en joves
Prevenció des de la Infantesa per a una Societat Igualitària L'entrevista descriu els objectius de l'associació nascuda del grup de recerca universitari Grec, la qual se centra en la prevenció de la violència i el foment de la igualtat basada en els drets humans. S'emfatitza que les conductes violentes en l'edat adulta (en el treball o en la parella) tenen l'origen en l'etapa escolar, per la qual cosa és vital actuar sobre la infantesa. Les Jornades de Conscienciació Les jornades estan dissenyades per facilitar l'assistència tant d'alumnat com de professorat, amb una estructura basada en el debat i l'anàlisi de casos reals: Anàlisi audiovisual: Es projecta un vídeo de l'IES Torreforta sobre la mediació escolar que qüestiona els perfils del professorat davant els conflictes. Perspectiva professional: Participació d'Iñaki Piñuel, expert en assetjament, qui exposa l'estudi Cisneros i la visió psicològica de l'assetjador. Violència de parella: Intervenció de l'associació Adara per tractar les relacions abusives entre joves. Idees Clau sobre l'Assetjament "L'assetjador o la persona violenta no neix, es forma; el seu entorn i la seva cultura li permeten ser-ho." L'objectiu principal és evitar l'assetjador i crear un entorn social que impedeixi la reproducció d'aquestes conductes violentas en el futur.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Pla d'intervenció a la Part Alta i ordenances fiscals a Tarragona
Pla Integral per a la Part Alta L'Ajuntament de Tarragona proposa un pla d'intervenció al casc antic que s'ha de ratificar en l'assemblea de l'Associació de Veïns el proper 28 d'octubre. Tot i l'espera de l'aprovació veïnal, el govern municipal ja ha anunciat que començarà a implementar mesures immediates, especialment en dos àmbits crítics: Seguretat: Presència permanent d'una dotació de la Guàrdia Urbana dins del perímetre de la muralla per generar una sensació de proximitat. Neteja: Reforç dels torns de cap de setmana i la planificació de contenidors soterrats de cara a l'any vinent, adaptant-se a la complexitat dels carrers estrets. Urbanisme i Mobilitat El pla preveu una transformació progressiva de l'espai públic durant els pròxims tres o quatre anys, seguint el model de rehabilitació del carrer de la Cosa del Bou. Els punts clau inclouen: Restricció del trànsit: Creació de circuits generals per a tothom i zones d'accés exclusiu per a residents degudament identificats. Targeta de resident: Implementació de sistemes de control tant per a la circulació com per a l'aparcament. Habitatge: Creació de l'Oficina Municipal de l'Habitatge i polítiques per incentivar la rehabilitació d'edificis degradats. Ordenances Fiscals i Taxa de la Grua Joan Aregio ha presentat les noves ordenances fiscals, destacant una voluntat de contenció general amb un increment de l'3,7% (equivalent a l'IPC), mantenint l'IBI congelat. No obstant això, hi ha canvis significatius: Plusvàlua progressiva: Es penalitzen les transmissions de béns immobles fetes en poc temps per combatre l'especulació. Taxa de la grua: Augment d'un 12% amb l'objectiu de sancionar conductes incíviques que dificulten el trànsit en una ciutat amb alta densitat de vehicles. "L'Ajuntament sap, però els veïns també ho han de saber, que res es pot fer en un clima d'enfrontament." Rehabilitació i l'incendi del carrer Comte Arran d'un incendi recent, s'ha debatut sobre l'estat dels immobles. L'Ajuntament exigeix responsabilitat als propietaris per al manteniment dels edificis, recordant que s'oferiran bonificacions fiscals específiques per a la gran rehabilitació a la Part Alta per evitar que la degradació continuï.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Consells i preparació per a la Mitja Marató de Tarragona
Preparació Integral per a la Mitja Marató En aquesta sessió de Tarragona Ràdio, s'aborda la preparació per a la Mitja Marató de Tarragona (27 de novembre) des d'una perspectiva multidisciplinària. No es tracta només de la prova en si, sinó de com arribar-hi en condicions òptimes i segures. La importància de la cura dels peus La podòloga Anna Vidal destaca que el peu és l'eina fonamental del corredor i requereix atencions específiques: * Calçat: No s'ha d'estrenar mai sabatilles el dia de la cursa; cal haver-les rodat prèviament. * Hidratació: Mantenir la pell del peu hidratada per evitar clivelles i ferides. * Mitjons: Evitar el cotó (que absorbeix humitat i s'infla) i optar per fibres tècniques tipus coolmax. * Higene: Tallar correctament les ungles per evitar ampolles o ferides per fregament. Nutrició i descans previ El metge i atleta Pere Pau Mallafré emfatitza que la cursa es comença a guanyar dies abans: * Hidrats de carboni: Augmentar-ne el consum els dies previs per omplir les reserves d'energia. * Hidratació i descans: Beure molta aigua, eliminar l'alcohol i garantir un bon son reparador. * Prudència: Si s'està covant una malaltia o es té febre, és millor renunciar a la prova que patir conseqüències greus. Prevenció de lesions i estiraments Cinto López, massatgista i veterà, posa el focus en la mecànica corporal: * Zones crítiques: Més enllà dels bessons i quàdriceps, cal estirar la zona glútia i trocantèria (el maluc), que és on apareixen moltes sobrecàrregues limitants. * Rutina: Els estiraments han de ser una pràctica diària, feta amb calma, no només un tràmit ràpid abans de la cursa. "El corredor que no pateix, no disfruta; és un contrasentit, però és cert." Consells per a debutants La gerent del Patronat d'Esports, Rosa Vallonrat, i els experts coincideixen en tres punts clau per als que s'estrenen: 1. Objectius realistes: No obsessionar-se amb el cronòmetre i sortir a gaudir. 2. Ritme propi: No intentar seguir el ritme d'amics més preparats i gestionar les forces, especialment a partir del quilòmetre 15. 3. Tranquil·litat: Controlar els nervis inicials per evitar una sortida massa explosiva que es pagui al final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Visita a Mapfre Tarragona amb la Via T
Concurs Via T T'Escolta: Localització de l'Establiment L'espai de la Via T a Tarragona Ràdio ha realitzat una nova edició del seu concurs per apropar els ciutadans als serveis de la ciutat. Des de la unitat mòbil, els locutors han anat oferint pistes sobre un establiment que no és un comerç convencional de taulell, sinó una oficina de serveis situada al carrer Higini Anglès, cantonada amb Pere Martell, prop de l'estació d'autobusos. Pistes Clau per a l'Endevinalla Les referències per identificar el lloc han estat: * La presència d'un pont nord-americà (el pont de San Francisco) a la seva imatge corporativa. * Un color corporatiu molt característic: el vermell. * Un servei d'obligat compliment per a tots els propietaris de vehicles: l'assegurança. * La identitat del responsable, Jesús Grau, conegut tertulià d'esports a l'emissora. Entrevista amb Jesús Grau, Director de Mapfre Un cop l'oient ha encertat que es tractava de l'oficina de Mapfre, s'ha mantingut una conversa amb el seu director sobre el sector de les assegurances: Tendències del mercat: Més enllà de l'assegurança obligatòria del vehicle, la demanda més alta actualment és l'assegurança de llar, considerada el patrimoni més important de les famílies. Rics i cobertures: S'ha destacat la importància de tenir cobertures davant riscos catastròfics, com els recents aiguats, per poder rebre ajudes del Consorci de Compensació d'Assegurances. Varietat de productes: L'entitat ofereix des de cobertures de salut i vida fins a assegurances industrials i de crèdit. "Pràcticament l'únic que no podem assegurar és el vent."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
2005-10-19 UM MERCAT PEIXATERIES
Aturada total a les peixeteries del Mercat Central El Mercat Central de Tarragona ha viscut una jornada insòlita amb totes les seves peixeteries tancades al públic. Tot i que els establiments no han obert per a la venda, els treballadors han aprofitat el dia per realitzar tasques de neteja a fons i manteniment que no poden fer habitualment durant el dia a dia comercial. Causes de la protesta La manca de peix als taulells es deu a una acció de solidaritat amb el sector pesquer, que es troba en peu de guerra per diversos factors crítics: Crisi dels carburants: L'increment desmesurat del preu del gasoil fa inviable la sortida de les barques. Baixada de preus: Els pescadors es queixen que el preu del producte a la llotja ha caigut mentre els costos d'explotació pugen. Descens de captures: Una disminució significativa en la quantitat de peix que arriba a port. Impacte en consumidors i venedors La situació ha generat desconcert entre els clients que s'han trobat amb els separadors buits. Alguns compradors han manifestat la seva perplexitat per la manca d'informació prèvia a la parada. Per la seva banda, els paradistes mostren una actitud dividida: "No es poden tenir les parades tancades molts dies perquè es perden vendes i afecten els salaris, però avui estem aquí per solidaritat." Perspectives de futur La protesta no s'atura aquí. S'ha anunciat que les confraries de Tarragona i de la resta de la demarcació s'uniran a una manifestació multitudinària a Madrid per exigir solucions que garanteixin la viabilitat del sector a curt termini.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Inauguració del II Fòrum d'Ocupació Universitària a la URV
Segona Edició del Fòrum d'Ocupació El Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV) acull la segona edició d'aquest espai de trobada entre el món acadèmic i el laboral. L'esdeveniment, que dura dos dies, reuneix prop de 40 empreses multinacionals i locals amb l'objectiu de facilitar el primer contacte professional dels estudiants. Punts clau de la jornada Objectiu principal: No es tracta només de signar contractes immediats, sinó de crear un networking on els alumnes puguin deixar currículums i conèixer la filosofia de les empreses. Perfil buscat: Més enllà dels coneixements tècnics, les empreses prioritzen l'actitud, la motivació i la disposició a implicar-se en els projectes. Activitats paral·leles: A més dels estands, es realitzen presentacions en aules per explicar sistemes de selecció de personal i recursos humans. Veus del Fòrum "Portem les empreses a la voreta dels estudiants perquè tinguin l'oportunitat de parlar-hi de ben a prop." — Maria Bargalló, directora de l'Escola de Pregrau. Les empreses participants, com BASF i PortAventura, destaquen la importància d'aquestes iniciatives per gestionar programes de beques i pràctiques que permetin als estudiants compaginar la feina amb els seus estudis universitaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Presentació de la Tardor Literària a Tarragona
Tardor Literària: Cultura i Poesia a Tarragona Rosa Comas, coordinadora del cicle, presenta la nova edició de la Tardor Literària, un esdeveniment que s'ha consolidat com un referent cultural a la ciutat de Tarragona. El programa d'aquest any és especialment ambiciós, amb més de 135 actes previstos entre el 26 d'octubre i el 12 de desembre. Eixos principals i novetats La pell del llavi: Un cicle d'accions poètiques protagonitzat per gent jove. La seva finalitat és oferir una plataforma d'expressió creativa i participativa pels carrers de la ciutat. Poesia i Escena: Destaca el monòleg El Perdó d'Enric Casasses i el recital multidisciplinari Salvatge Acord d'Albert Roig, que fusiona versos, música i vídeo. Rutes Literàries: Es mantenen clàssics com les rutes dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Artur Bladé i Desumvila, permetent descobrir Tarragona a través de la literatura. Gastronomia i Reconeixements "Avui, per a sempre, avui." Aquest vers de Jaume Vidal Alcubé serveix com a lema de l'edició, reivindicant el present i l'instant. D'altra banda, el projecte Lletres a taula es reforça amb la col·laboració directa entre nou restaurants i escriptors per crear menús i textos conjunts. També es dedicarà la dotzena trobada d'escriptors a Magí Sunyer, reconeixent la seva trajectòria com a poeta i el seu compromís social. Premis Literaris i Commemoracions L'acte central serà el lliurament dels Premis Literaris el 19 de novembre, amb set convocatòries diferents. A més, el programa inclou homenatges a figures com Joan Coromines, el centenari de Miquel Melendres i un record per l'escriptor Jesús Moncada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Campanya 'Qui Deu a Qui?' i el Deute Extern
Anàlisi del Deute Extern i la Justícia Global En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Rebeca Tomàs, membre del col·lectiu "Qui Deu a Qui?", explica els fonaments d'un moviment que busca la conscienciació social sobre la il·legitimitat del deute extern que aclapara els països del Sud global. Conceptes clau de la campanya La iniciativa neix per denunciar que el deute financer actual és un mecanisme d'opressió que ha de ser abolit per diverses raons: * Il·legitimitat: S'ha contret històricament per finançar dictadures, corrupció i la compra d'armes. * Retorn desproporcionat: Els països del Sud ja han pagat diverses vegades l'import original mitjançant interessos abusius. * Inversió de la responsabilitat: Es proposa que, en realitat, són els països del Nord qui deuen als del Sud per motius històrics, socials i ecològics. Els Tribunals d'Opinió L'entrevistada destaca la celebració de tribunals d'opinió com a eina de pressió i visibilització: 1. Barcelona: Vista prèvia sobre el deute ecològic, analitzant l'impacte d'empreses com Repsol o Unión Fenosa. 2. Madrid: Tribunal Internacional d'Opinió sobre el deute extern que se celebrarà properament. Diferents cares del deute Segons el moviment, cal anar més enllà del deute financer per entendre el deute real del Nord cap al Sud: "Existeix un deute històric (colonialisme), un deute social (manca d'educació i salut) i un deute ecològic (canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat) que és inquantificable amb diners." Participació Ciutadana L'acte central a Tarragona es realitza a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb la col·laboració de URV Solidària, per fer una crida a la societat civil a sumar-se a la campanya i repensar el nostre paper en l'economia global.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
La Pantalla: Infància, Mitjans i Tòpics a Debat
Josep Fernández Càbia, professor de la URV i col·laborador del CAC, presenta el seu llibre La Pantalla, una obra que analitza la relació entre els nens i l'entorn audiovisual desmitificant visions apocalíptiques. Desmuntant tòpics sobre el consum televisiu L'autor utilitza dades científiques i d'audimetria per qüestionar creences populars: * Consum real: Contràriament al que es pensa, els infants són el grup d'edat que menys televisió consumeix a Catalunya i Espanya comparat amb els adults. * Models a seguir: Els adults sovint critiquen el consum infantil mentre ells mateixos passen més hores davant la pantalla. * Preferències del jovent: Les investigacions mostren que els adolescents prefereixen estar amb amics o fer esport abans que mirar la televisió; el consum audiovisual sol ser una alternativa per manca d'altres opcions d'oci. El paper de la família i l'educació L'entrevista subratlla la necessitat de passar de l'alarma a la implicació activa: * Buit informatiu: Si els pares no actuen com a interlocutors en temes complexos (com la sexualitat), els joves buscaran la informació en els mitjans o companys, sovint amb resultats insatisfactoris. * Prohibició vs. Acompanyament: La prohibició sovint augmenta l'atractiu de l'objecte prohibit. Cal oferir alternatives i acompanyar en el consum. Qualitat, Audiència i Mercat L'autor reflexiona sobre la indústria audiovisual actual: "Preocupar-se o alarmar-se és molt fàcil, però el que és difícil és implicar-se." * Es diferencia entre l'índex d'audiència i l'índex de satisfacció. Molts programes educatius de qualitat han demostrat ser un èxit si tenen una producció cuidada, però el mercat sovint prioritza continguts de baix cost i instints bàsics. * Es destaca la funció de la televisió pública catalana per seguir uns estàndards de qualitat i control més estrictes que les cadenes estatals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
La producció de ficció a TV3: d'idees al calaix fins a l'èxit
Gestió de la Ficció a Televisió de Catalunya En Jordi Roure (cap de Dramàtics de TV3) i en Joan Sol (coordinador de guions) expliquen el complex procés de creació i gestió de les sèries de ficció. El departament ha evolucionat d'un model de producció pròpia a un sistema híbrid que inclou coproduccions amb productores externes, fomentant així la indústria audiovisual catalana. Origen i desenvolupament de projectes Fonts d'idees: Els projectes neixen tant de propostes externes de productores com d'encàrrecs directes a guionistes amb talent reconegut. El talent teatral: Hi ha una forta tradició de col·laboració amb grups de teatre com Dagoll Dagom, El Tricicle o La Cubana, que han aportat una personalitat diferenciada a la graella. El factor temps: Des que s'accepta una idea fins que s'emet poden passar entre dos i tres anys. El criteri de l'audiència i la rentabilitat La selecció de guions es basa en la capacitat d'atreure un públic ampli i familiar. "Una sèrie adreçada a un públic molt específic no és rendible perquè les sèries són cares de fer; la manera d'amortitzar-les és que les vegi el públic més ampli possible." Per aconseguir-ho, s'utilitzen estratègies com la inclusió de trames amb personatges de diverses edats, permetent que diferents segments de la població se sentin identificats. Projectes al calaix i nous èxits L'entrevista revela curiositats sobre la gestió de l'inventari de projectes: Projectes en reserva: Moltes idees queden guardades per motius econòmics o de programació, com va ser el cas de Ventdelplà, que va estar aturat més d'un any abans de ser reconvertit en un èxit setmanal. Noves estrenes: S'anuncia una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt que ja es troba en fase de postproducció. Volum de propostes: El departament rep més de 100 guions anuals, comptant telefilms i sèries.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Secrets de guió i l'èxit de les sèries catalanes
L'art de la ficció televisiva a la Setmana de la Comunicació En el marc de la Setmana de la Comunicació organitzada per Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme una sessió magistral al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'esdeveniment ha comptat amb figures clau de la indústria televisiva com Josep Maria Benet i Jornet, Joan Bas i reconeguts guionistes com Sergi Pompermayer, qui ha desglossat els mecanismes de l'humor i la creació de guions a Catalunya. L'humor segons Sergi Pompermayer Per a Pompermayer, autor de referents com Plats Bruts o Lo Cartanyà, la clau d'una bona comèdia no és només la tècnica, sinó el do de treure punta a la realitat. • L'origen del gag: Es basa en la vulnerabilitat i en riure's d'un mateix. • Estructures i referents: L'equip de Plats Bruts va haver de fer "cirurgia" amb sèries americanes com Friends o Frasier, transcrivint capítols per entendre'n l'estructura. • Personatges clowns: Els personatges de sitcom han de ser complexos i tenir conflictes interns; la seva mesquinesa i imperfecció són el que realment genera el riure. L'evolució de les produccions de TV3 Joan Bas, productor de Diagonal TV, ha analitzat la transició des de les comèdies teatrals dels inicis de TV3 fins al model de telenovel·la quotidiana. • El fenomen "La Granja": Va marcar un abans i un després, demostrant que el costumisme català podia ser elegant i modern. • Ocupació del Prime Time: S'ha passat d'una època on la ficció pròpia era vista amb desconfiança i es preferien les sèries americanes, a una actualitat on les sèries catalanes lideren les audiències de la nit. La "Bíblia" del guionista Guionistes com Lluís Arcarazzo i Enric Gomà han explicat el concepte de Bíblia, el document sagrat que guia tota una temporada. • Estructura dramàtica: La trama es divideix en línies argumentals que s'han d'administrar durant les 40 setmanes de l'any. • La importància del to: El to de cada sèrie és una decisió deliberada. Per exemple, Poble Nou buscava un equilibri entre el realisme britànic (EastEnders) i la passió mediterrània. "Els dolents són atractius perquè són intel·ligents, agosarats i políticament incorrectes; el repte és fer que els bons no siguin passius i tinguin també els seus mal moments."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Sergi Pompermayer: L'art de l'humor i el guió de sitcom
L'humor com a do i l'ús de la mesquinesa En Sergi Pompermayer reflexiona sobre la naturalesa de l'humor, afirmant que més que una tècnica, el que cal és tenir gràcia i el do de "treure punta a la realitat". Per a l'autor, la clau d'un bon gag resideix sovint en factors com: Riure's d'un mateix: El punt de partida indispensable per connectar amb el públic. La descontextualització: Posar personatges convencionals en situacions on no saben com actuar. La inseguretat i la mesquinesa: Els personatges imperfectes, patètics o mesquins són els que realment generen comèdia. "La gent que fa menys riure són els que van més segurs per la vida. La inseguretat és el que pot acabar fent riure a més gent." De la veterinària al Teatre Lliure i Plats Bruts Pompermayer explica la seva curiosa trajectòria professional. Tot i ser veterinari de formació i treballar en recerca a l'Hospital de Sant Pau, el seu èxit teatral amb l'obra Zoui (dirigida per Lluís Homar) li va obrir les portes de la realitat professional. La seva entrada a la televisió va venir de la mà del seu amic d'infantesa, el Jordi Sànchez, participant en la creació de la mítica sèrie Plats Bruts. L'aprenentatge de la sitcom: l'estil americà Com que en aquella època no hi havia manuals de guió a l'abast, l'equip de Plats Bruts va haver d'aprendre de manera autodidacta: Anàlisi de referents: Es van emmirallar en sèries com Friends, Seinfeld i Frasier. Treball de camp: Van arribar a transcriure capítols sencers per entendre l'estructura, les trames i el ritme dels gags. Producció: Fins i tot van viatjar a Los Angeles per aprendre com es rodava amb públic en directe i la figura de l'animador de plató. Diferències entre teatre i televisió L'autor estableix una distinció clara entre ambdós mitjans: * La televisió és vista com una factoria, un treball d'equip més pautat i adaptat a unes normes externes. * El teatre és considerat artesania, un espai de llibertat absoluta on l'autor s'expressa de forma introspectiva i assumeix els seus propis riscos. La polèmica de Lo Cartanyà Finalment, es comenta l'èxit d'audiència de la sèrie Lo Cartanyà, malgrat les crítiques rebudes des de les Terres de Ponent. Pompermayer defensa que la sèrie no pretén retratar ni faltar al respecte a ningú, sinó que utilitza l'arquetip del clown i la mesquinesa humana com a motors universals de la comèdia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 17min
Producció de sèries a TV3 i educació audiovisual
Taula rodona sobre la ficció televisiva catalana L'episodi recull una jornada de la Setmana de la Comunicació, on experts de primer nivell de Televisió de Catalunya analitzen l'evolució de les sèries de ficció des dels seus inicis als anys 90 fins a l'actualitat. Es destaca la importància de la identitat cultural i la representació social en produccions com El cor de la ciutat. El procés de direcció i producció El director Esteve Rovira detalla la complexitat de portar un guió a la pantalla. Els punts clau inclouen: • La sincronia total entre guionista i director per mantenir l'essència de la història. • La creació del món físic i la recerca de localitzacions reals (com el barri de Sant Andreu) per aportar quotidianitat. • El procés de càsting com un trencaclosques on es busca la química entre actors per donar vida als personatges. • La gestió del ritme en les sèries diàries, on el muntatge és l'eina definitiva per mantenir la intensitat. Gestió i models de negoci a TV3 Jordi Roure (Departament de Dramàtics) explica l'estratègia de producció de la cadena: • Producció pròpia vs. Coproducció: L'equilibri entre recursos interns i la col·laboració amb productores externes (com El Terrat). • L'aposta per la comèdia de situació (sitcoms) gravada amb públic en directe, un model que TV3 va pioneritzar a l'Estat espanyol. Presentació del llibre "La pantalla amiga?" La segona part de l'episodi se centra en la presentació de l'obra del doctor Josep Fernández Càvia, que analitza l'impacte de la televisió en infants i adolescents: • Es qüestiona si la televisió és realment una "pantalla amiga" o si actua exclusivament sota interessos mercantils. • S'emfatitza la necessitat d'una educació audiovisual per a pares i educadors. "No són els mitjans els dolents de la pel·lícula, sinó que cal analitzar les mediacions ideològiques, de l'escola i la família." Cloenda de les jornades L'acte finalitza amb una reflexió sobre la ficció televisiva com un element de autorepresentació dramatitzada d'un poble. Les sèries ja no són només entreteniment, sinó el mirall on la societat catalana es veu reflectida, plora i riu de si mateixa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Marxa lenta de transportistes a Tarragona pels carburants
Protestes del sector del transport a Tarragona El sector del transport i la pesca ha iniciat una jornada de mobilitzacions per protestar contra l'elevat preu dels carburants. La protesta s'està manifestant principalmente a través de marxes lentes que afecten les principals artèries viàries de la demarcació. Desenvolupament de la marxa lenta Localització actual: Els transportistes es troben a la carretera T-721, que connecta Constantí amb el Morell. Volum de vehicles: Es calcula que s'hi podrien concentrar fins a un miler de camions, sumant els que ja han sortit del polígon Riuclar i els que s'hi van afegint des d'altres punts. Objectiu: La marxa té la intenció d'enllaçar amb la N-240 per dirigir-se cap al centre de la ciutat de Tarragona. Impacte en el trànsit i incertesa Els manifestants busquen l'efecte sorpresa i no han confirmat oficialment si entraran fins al cor de la ciutat, tot i que s'especula amb una possible arribada a la Plaça Imperial Tàrraco. El col·lapse circulatori ja és notable en diversos punts: "Hi ha en aquests moments retencions de vehicles que volen anar en direcció al Morell... la via segur que es col·lapsarà com ho està ara." Altres punts de conflicte A banda de l'àrea metropolitana de Tarragona, s'ha informat que la N-340 també es troba tallada a l'alçada de Sant Carles de la Ràpita per un altre grup de camioners en protesta pel mateix motiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Vaga de transportistes i marxes lentes a Tarragona
Seguiment de les mobilitzacions pel preu del carburant Tarragona viu una jornada de fortes protestes protagonitzada pels sectors del transport i la pesca, motivades per l'increment insostenible dels costos de l'energia i el carburant. La situació està generant afectacions significatives en la mobilitat de la zona. La marxa lenta dels transportistes Un grup d'uns 70 camions (només les cabines, sense remolc) ha iniciat una marxa lenta des del Polígon Riu Clar. El recorregut previst inclou: * Desplaçament cap al Polígon Constantí. * Pas per la carretera T-721 cap al Morell. * Circulació per la N-240 (antiga carretera de Valls). * Possible entrada al nucli urbà de Tarragona per la Plaça Imperial Tàrraco, la qual cosa podria col·lapsar el centre de la ciutat. Situació del sector pesquer Els pescadors també s'han sumat a les protestes amb les seves pròpies mobilitzacions: * Estan realitzant una marxa cap a punts estratègics com el Mercat Central. * Fan una crida a la ciutadania per no consumir peix com a mesura de suport a les seves reivindicacions. Causes i precarietat del sector En una entrevista en directe, un transportista autònom ha expressat la seva desesperació: "Preocupa l'economia i les despeses; el sector se'n va a la ruïna. Com a autònom, no es cobreixen despeses, és impossible continuar així." Els treballadors denuncien que el preu del carburant i determinats gravàmens, com el cèntim sanitari, fan inviable la seva activitat econòmica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Vaga i talls al Port de Tarragona per la crisi del gasoil
Protestes dels pescadors i tall del pont mòbil El sector pesquer de Tarragona ha iniciat mobilitzacions contundents en solidaritat amb la vaga de transportistes. La jornada ha començat amb el tall de trànsit al pont mòbil del Port de Tarragona durant aproximadament una hora, protagonitzat per una setantena de pescadors i armadors. Motius de la mobilització El reclam principal de la protesta és l'augment inassumible del preu del carburant. Segons les dades aportades durant l'entrevista: El consum mitjà d'un vaixell d'arrossegament ronda els 500-600 litres diaris. La pressió fiscal sobre el gasoil es considera desorbitada per al sector. Els guanys reals dels pescadors han caigut a nivells de subsistència (uns 150-170 euros per cinc dies de feina). Marxa lenta i accions informatives Després d'aixecar el bloqueig al pont, el col·lectiu ha iniciat una marxa lenta cap al Mercat Central de Tarragona. L'objectiu és: Informar els paradistes i les grans superfícies (com Eroski o Carrefour). Demanar-los que, en un acte de solidaritat, no es venPeix dema. Visibilitzar que la flota roman amarrada a port a bona part de l'arc mediterrani (des de Tarragona fins a Cadis). "No podem subsistir. Estem guanyant una misèria i les administracions ens donen l'esquena a la problemàtica real." Impacte i abast del conflicte Mentre ports com Barcelona i Girona es mantenen actius, altres com Cambrils, la Ràpita i Vilanova s'han sumat a l'aturada. Existeix una forta inquietud en el sector, amb treballadors que es plantegen abandonar l'ofici davant la falta de solucions polítiques i el que consideren un intent de silenciament dels mitjans estatals sobre la gravetat del conflicte.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
TINET: Deu anys de la xarxa pionera a Tarragona
La gènesi de TINET i l'impacte social d'Internet En el marc del desè aniversari de TINET, la xarxa ciutadana de Tarragona, Manel Sant Romà explica com va néixer aquest projecte pioner l'any 1995. En una època on Internet era un gran desconegut per a la majoria de la població, un grup d'universitaris va decidir traslladar les eines de recerca acadèmica a la ciutadania. Orígens i referents internacionals El model europeu: El projecte es va inspirar parcialment en experiències com la de Bolonya i la Rete Civica Milano, tot i que TINET va acabar desenvolupant un model propi més avançat. Context tecnològic: Sant Romà destaca que l'any 1995 ni tan sols Telefónica comercialitzava serveis d'Internet, el que demostra el caràcter visionari de la iniciativa. Suport institucional: En lloc d'ubicar-se dins la universitat —considerada massa conservadora en aquell moment—, es va buscar el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i altres entitats locals. Un èxit de identitat tarragonina L'impulsor subratlla que la major virtut de TINET ha estat la seva capacitat de perdurar en un sector on la tecnologia queda obsoleta ràpidament. Ha aconseguit crear una marca d'identitat local reconeguda fins i tot a Barcelona. "Durar és molt difícil en aquest món de tecnologies que avancen contínuament... haver fet deu anys vol dir que TINET ha fet tota una vida." Reptes i futur Visió social: A diferència de les ofertes comercials actuals basades en la velocitat (megabits), TINET va néixer amb una finalitat clarament comunitària i associativa. La reinvenció: Tot i l'èxit assolit, s'apunta la necessitat de continuar reinventant la plataforma per als propers deu anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Josep Maria Benet i Jornet: El pare de les sèries catalanes
Benet i Jornet i la revolució de la ficció televisiva En aquesta conversa, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis al circuit català de Televisió Espanyola fins a convertir-se en el principal artífex de l'èxit de les telenovel·les de TV3. Inicis i consolidació a la televisió Els orígens a Miramar: El guionista recorda els seus primers passos l'any 1975 als estudis de Miramar i Esplugues, en una època de transició on molts autors catalans encara patien restriccions. El salt a TV3: Tot i que no el van cridar immediatament en fundar-se la cadena, l'èxit de La Granja (dins el programa de Joaquim Maria Puyal) va demostrar el potencial de la ficció diària en català. PobleNou i la fita del 1994: Amb l'estrena de PobleNou, TV3 va aconseguir convertir la sobretaula en un nou prime time, assolint audiències històriques i transversals. L'art de crear històries i personatges L'autor explica que no existeix una fórmula màgica, sinó que l'èxit sostingut es basa en el sentit comú, la professionalitat i la combinació de diferents gèneres: 1. Costumisme: Com a La Granja. 2. Sentimentalisme: Com a Rosa. 3. Trama de misteri i poder: Com a Nissaga de Poder. "Vam convertir l'horari de primera hora de la tarda en això que diuen 'prime time', en un dels moments en què la televisió era més vista a tot Catalunya." Reptes i anècdotes de producció L'èxit com a problema: Benet i Jornet confessa que sovint ha hagut d'allargar sèries que ja havien estat tancades conceptualment a causa de la gran demanda del públic i la cadena. La identificació del públic: Relata com els espectadors s'identifiquen tant amb les trames que, a vegades, ha rebut amenaces o pressions divertides (i no tant) per evitar que passés res dolent a personatges estimats. La pressió social: Destaca com diverses institucions o col·lectius demanen aparèixer a les sèries per la gran dimensió social i visibilitat que aquestes ofereixen. Finalment, el dramaturg celebra la recent estrena de la seva obra La Salamandra i reafirma que la ficció és i serà un pilar etern de la comunicació humana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Valoració de Ricomà sobre els pressupostos de l'Estat 2006
Anàlisi de la inversió a Tarragona segons el Partit Popular El diputat del Partit Popular a Madrid, Francesc Ricomà, analitza els 260 milions d'euros destinats a la demarcació de Tarragona en els pressupostos de l'Estat per al 2006. Tot i que la xifra sembla positiva, la seva valoració és crítica pel que fa a la gestió i la planificació de futur. Inversions de continuïtat vs. inversió nova Ricomà sosté que l'actual volum d'inversió és el resultat de la inèrcia de projectes engegats pel govern anterior del PP. Segons el diputat: El 61,34% del pressupost prové d'empreses públiques (Port, Aeroport i ADIF). D'aquesta quantitat, només un 2,94% es considera inversió nova. La major part dels fons es destinen a finalitzar obres en marxa com el TAV o variants de carreteres ja adjudicades. "Qualitativament és una xifra molt buida perquè no contempla pràcticament res de nou i sembla que el Partit Socialista cregui que Tarragona no necessitarà res d'aquí a 12 anys." Crítica a l'oblit de la ciutat de Tarragona El diputat denuncia una manca de sensibilitat específica cap a la capital de la demarcació, suggerint que podria haver-hi una estratègia política pel fet que l'Ajuntament no és del mateix color que el Govern central: Es destinen només 1,7 milions d'euros per a tres projectes vitals (Museu Arqueològic, Passeig de la Platja Llarga i Segon Cinturó), quan el cost total d'aquestes obres supera els 60 milions. S'alerta sobre la paràlisi de la façana marítima i el retard de dos anys en projectes com el segon cinturó per desavinences polítiques. El medi ambient i el Delta de l'Ebre Un dels punts més crítics és la caiguda en la inversió del Ministeri de Medi Ambient. Ricomà destaca que s'ha passat d'una previsió de 33 milions d'euros l'any 2004 a només 12 milions per al 2006. Especialment greu és la situació del Plà Integral del Delta de l'Ebre, que només rep un milió d'euros per pal·liar la regressió i salinització del riu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Les sèries de ficció i el fenomen social a TV3
El fenomen de les sèries a Catalunya L'episodi analitza les jornades de la Setmana de la Comunicació a Tarragona, centrades en l'impacte de les sèries de televisió de TV3. Es destaca com aquestes produccions han passat de ser un simple entreteniment a convertir-se en un autèntic fenomen social que mobilitza tant estudiants universitaris com el públic general. La feina del director de càsting En una entrevista amb Pep Armengol, cap de càsting amb una trajectòria de 19 anys, es detallen els aspectes clau de la seva professió: • La selecció d'actors es fa en estreta col·laboració amb el director per trobar el paisatge humà adequat per a cada producció. • La recerca de talent no es limita a les bases de dades; l'equip visita constantment teatres alternatius, petites sales i escoles d'interpretació. • Armengol destaca la qualitat de les actrius catalanes, tot i que reconeix que encara hi ha una majoria de personatges masculins en els guions originals. Crítica sociològica i narrativa La professora Rosa Álvarez ofereix una visió més analítica i crítica sobre l'estat actual de la ficció: • Realities i Ficció: Segons Álvarez, els reality shows no són l'oposat a la ficció, sinó la prova del seu triomf, ja que utilitzen estructures narratives i rols preestablerts. • Comèdia "histèrica": Es mostra crítica amb sèries com Aída o Siete Vidas, argumentant que sovint es busca l'acudit fàcil i autoconscient en lloc de la profunditat del personatge. L'experiència dels actors La mítica Montserrat Carulla i la jove Anna Sahun aporten la visió des de l'escenari: • Carulla defensa que el veritable mèrit d'un actor es demostra al teatre, on no hi ha la xarxa de seguretat del muntatge o el doblatge. • > "En cinema, la mula Francis ben doblada és una gran actriu." • Es discuteix la dificultat de construir personatges en una telenovel·la, ja que el guió es rep fragmentat i l'evolució no es coneix des de l'inici.