Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1105-1128 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
13è Mercat d'Art al Negrito i la Negrita
Inauguració i Context del 13è Mercat d'Art La botiga tarragonina el Negrito i la Negrita celebra la tretzena edició del seu tradicional Mercat d'Art. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, té com a objectiu apropar l'art original al gran públic, fugint de les reproduccions en sèrie i apostant per la personalització. Enguany, el mercat s'expandeix amb l'obertura d'un nou espai físic a la Part Alta de Tarragona. Espais i Horaris d'Exposició El mercat es divideix en dos punts clau de la ciutat: Botiga de la Plaça Corsini: Obert cada dia en horari comercial habitual. Nou Taller (Carrer Granada, 6): Un espai especial situat a la Part Alta, amb un horari de tarda (de 17:00 h a 21:00 h) durant els dijous, divendres i dissabtes. Artistes i Disciplines L'oferta artística és variada i inclou tant autors locals com d'altres zones de Catalunya: Pintura i Gravat: Obres de Tomàs Torner, Lídia Roixet, Alcivit i Teresa Aragonès. Diversitat d'estils: Des de paisatges clàssics de Tarragona fins a obres abstractes i coloristes. Noves disciplines: A més de la pintura, s'hi inclouen escultures (com les d'Estivill), disseny de llums i fotografia. "Volem donar una oportunitat als artistes i buscar coses més personalitzades, que tothom tingui la possibilitat de tenir una obra original." Accessibilitat i Futur de l'Espai L'Assumpció destaca que el mercat és per a tots els públics, amb un ventall de preus molt ampli que va des dels 30 euros fins als 300 euros o més. La intenció és que el nou local del carrer Granada no sigui només una galeria temporal, sinó un pol d'activitat creativa que aculli exposicions temàtiques i altres activitats artístiques fins a Nadal i més enllà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Conflicte a les cases dels mestres per El Corte Inglés
L'impacte del projecte urbanístic a les cases dels mestres L'Ajuntament de la ciutat i l'equip de govern han anunciat que la reubicació de les 12 famílies que encara resideixen a les conegudes cases dels mestres, a la Rambla Lluís Companys, és una prioritat absoluta. Aquest moviment és necessari per permetre la instal·lació dels futurs grans magatzems El Corte Inglés en una zona estratègica de prop de 40.000 metres quadrats. Visions dels residents afectats La unitat mòbil ha recollit testimonis directes de les 19 persones que encara viuen en aquest complex d'habitatges construït fa més de 60 anys. La situació es descriu com a incerta i emocionalment complexa per als veïns: Ramon (88 anys): Resideix a la seva llar des de fa més de 50 anys. Ha adaptat el pis al llarg de tota una vida i expressa el seu desig de finir els seus dies en aquest entorn, considerant el trasllat com un gran problema logístic i personal. Lluís (resident des de fa 20 anys): Critica la mesura per considerar-la purament un negoci. Rebutja algunes de les alternatives de reubicació, com la del carrer Smith, per la pèrdua de qualitat de vida i espai. Detalls de l'acord i futur urbanístic L'operació depèn d'un acord a tres bandes entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa: El projecte contempla que, si El Corte Inglés s'ubica finalment aquí, s'alliberarien altres terrenys darrera de l'Hospital Joan XXIII per a la futura ciutat judicial. Actualment, molts pisos ja estan tapiats amb totxanes per evitar ocupacions a mesura que les famílies han anat marxant. El govern municipal promet tractes personalitzats i indemnitzacions, tot i que els veïns veuen el futur immediat com a "molt negre". "A mi el que em sembla és que pels anys que em queden voldria acabar aquí la meva vida."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La Fira del Túning de Tarragona es trasllada al Moll de Costa
El fenomen del túning: mÉs que una moda L'entrevista amb l'Eduard Vicente ens apropa a la realitat de la segona Fira del Túning de Tarragona. El túning es defineix com la personalització del vehicle per fer-lo únic, traslladant la personalitat del conductor al cotxe. Històricament, aquest moviment va néixer als Estats Units als anys 50 per necessitat econòmica d'immigrants que milloren vehicles de segona mà. Novetats de l'edició i ubicació A causa de les obres al Palau Firal, l'esdeveniment canvia la seva ubicació: Nova seu: Se celebra de forma temporal al Moll de Costa i al Refugi número 1. Espai: Es guanya superfície, passant de 6.000 a més de 8.000 metres quadrats. Seguretat: Hi haurà un estand dels Mossos d'Esquadra per informar sobre la importància de les homologacions i la seguretat vial. Competicions i exhibicions La fira creix significativament en oferta d'activitats i premis: Concurs professional: Es tripliquen els premis (de 15 a 50). Hi participa la International Auto Sound Challenge Association (IASCA) per puntuar la qualitat i potència del so de forma professional. Convidats estel·lars: Comptarà amb la presència d'Acefàries, campió del món d'acrobàcies, i del tarragoní Albert Cabestany, campió de trial. Experiències: Circuit controlat de pocketbikes (minimotos) i exposició de vehicles espectaculars amb portes tipus ales de gaviota. Cultura i tipologia de vehicles Es trenca l'estereotip que el túning és només per a joves, posant l'exemple de propietaris de 60 anys amb Seat 600 totalment restaurats i homologats. També destaca la curiosa tendència de tunejar el Seat Panda per la seva excel·lent acústica interna. "Hi ha gent que té el cotxe com una peça de museu; el porten amb grua i ni tan sols el posen en marxa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
L'Estatut de Sau i el nou projecte a Madrid amb Josep Sendra
Comparativa històrica dels processos estatutaris a Catalunya L'entrevista a Tarragona Ràdio amb l'exdiputat Josep Sendra, membre de la Comissió dels 20 que va redactar l'Estatut de Sau (1979), analitza el context del nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i el seu imminent trasllat a les Corts Generals a Madrid. Diferències entre 1979 i l'actualitat Sendra destaca el contrast entre l'època de la Transició i el context democràtic actual: L'ambient de 1979: Marcat per la il·lusió de construir la democràcia però amb la por als residus de la dictadura. Segons Sendra, a Sau hi havia vigilància de la Guàrdia Civil i no sabien si els protegien o els vigilaven. El context actual: Després de 25 anys de democràcia, el procés semblava més senzill però ha resultat ser una negociació molt més llarga i dura (dos anys de debats). Els punts crítics de la negociació a Madrid L'exdiputat expressa el seu escepticisme respecte al futur del text a Madrid, basant-se en la seva experiència prèvia de retallades significatives: Finançament: Considerat el punt més conflictiu perquè "afecta la butxaca" de la resta d'autonomies. Concepte de Nació: Sendra ho veu com una qüestió política que s'ha de defensar malgrat les resistències centralistes. Unitat d'acció: L'entrevistat insisteix que la unitat dels partits catalans és fonamental. "Si ens veuen desunits a Madrid, ho aprofitaran de totes totes." Perspectives de futur L'entrevista clou amb una crida al seny i la força. Sendra recomana als diputats actuals mantenir-se ferms i no permetre que les retallades vinguin per deslleialtats internes o instruccions partidistes des de Madrid, especialment per part del PSOE i el paper de José Montilla.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Nous radars de tram i sinistralitat a Tarragona
Mesures contra la sinistralitat viària L'entrevista amb Eusebi del Olmo, cap territorial del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza el nou pla del Departament d'Interior per reduir els accidents de trànsit. La iniciativa sorgeix com a resposta a l'increment de la sinistralitat en les darreres setmanes a Catalunya. Implementació de radars de tram La principal novetat és la introducció dels cinemòmetres en cadena per al control de trams, que es diferencia dels radars fixos tradicionals per diversos motius: Control continuat: En lloc de mesurar la velocitat en un punt concret, es monitoritza un tram sencer de la carretera. Efecte dissuasiu: Evita que els conductors frenin només davant del radar i tornin a accelerar immediatament després. Mobilitat: Els dispositius seran itinerants i rotaran per les vies amb més punts de concentració d'accidents (TCA). Situació a les carreteres de Tarragona El senyor Del Olmo destaca que les vies amb més sinistralitat de la demarcació, on s'aplicaran prioritàriament aquestes mesures, són la N-340 (que concentra un terç de les víctimes), l'AP-7 i la C-14. Respecte a les dades estadístiques, s'han exposat els següents punts: Setembre negre: El setembre del 2005 ha estat pitjor que el de l'any anterior, amb 8 víctimes mortals enfront de les 5 del 2004. Balanç de l'estiu: Tot i les males dades de setembre, el còmput global de l'estiu (juliol-setembre) a Tarragona és millor, baixant de 29 a 21 víctimes. "L'objectiu final és la sinistralitat zero; és inassolible a hores d'ara, però hem de tendir cap a aquest punt ideal quan parlem de la vida de les persones." A més dels radars, es mantindran els controls d'alcoholèmia i la presència dels Mossos d'Esquadra com a eines preventives fonamentals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
L'Escola de Lletres de Tarragona i els seus nous tallers
L'evolució de l'Escola de Lletres L'entrevista amb Lourdes Malgrat posa de manifest el creixement excepcional de l'Escola de Lletres de Tarragona. El que va començar l'any 2002 com un petit grup d'introducció a la creació literària en una llibreria de la Rambla, s'ha convertit l'any 2005 en una institució consolidada que ofereix una àmplia varietat de tallers. Novetats i Estructura dels Tallers La principal novetat d'aquest curs és la implementació de nivells avançats, responent a la demanda dels alumnes que volen continuar la seva formació. L'oferta inclou: Escriptura creativa: Cinc tallers diferents i tutories personalitzades. Tallers per a joves: Adaptats als horaris dels estudiants (com el dissabte matí). Itineraris literaris: Propostes com La literatura als carrers de la ciutat. L'Expressió Oral amb Oriol Grau Una peça clau de l'escola és el taller d'expressió oral i corporal, impartit per l'actor i director Oriol Grau. Aquest curs no busca formar actors, sinó: Ajudar els escriptors a perdre la vergonya i dominar la veu davant del públic. Treballar el continent (com es llegeix) més que el contingut del text. Fomentar l'autocrítica i el ritme en les lectures públiques. "Vam pensar de crear aquest curs perquè els alumnes fessin un favor a la seva pròpia obra en llegir-la millor." Informació Pràctica El curs s'estén fins al maig o juny, amb tallers distribuïts per diversos punts de la ciutat per facilitar l'accés. Les inscripcions es gestionen a través de l'UMAC fins al 17 d'octubre, amb un preu aproximat d'entre 50 i 60 euros per mòdul.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Observació de l'eclipsi anular des de Tarragona
Seguiment en directe de l'eclipsi El programa connecta amb la unitat mòbil desplegada a la ciutat per copsar l'ambient durant l'eclipsi anular de sol, un fenomen astronòmic excepcional que no es tornarà a repetir amb aquestes característiques fins a l'any 2026. L'experiència a pie de carrer Tot i que s'esperava més afluència en punts elevats, la platja de la Comandància s'ha convertit en el lloc de referència per als observadors a Tarragona. El periodista Josep Sunyer recull diversos testimonis: Daniel i Montse: Estan filmant l'esdeveniment amb una videocàmera domèstica i un filtre casolà fet amb ulleres especials de paper. Anna: Una ciutadana que destaca el caràcter històric del moment i la importància d'usar ulleres de protecció homologades per evitar danys oculars. Impacte visual i condicions Els interlocutors descriuen una sensació atmosfèrica singular: La intensitat de la llum ha baixat de forma notable, creant una tonalitat especial similar a la d'un núvol de tempesta. Es percep una baixada de la temperatura ambient. En el seu punt àlgid, el sol s'ha vist reduït a una forma semblant a una "tallada de síndria". Altres continguts del matí A banda de l'astronomia, el programa anuncia una entrevista amb Alexia Falco sobre una campanya de tinença responsable d'animals adreçada a escoles de primària, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
L'eclipsi anular de sol i els seus perills
L'eclipsi anular: Un fenomen astronòmic singular En aquesta conversa amb Francesc Díaz, catedràtic de Física Aplicada de la URV, s'analitza la naturalesa de l'eclipsi anular de sol. A diferència dels eclipsis totals més habituals, aquest es caracteritza per la formació d'una corona anular o "filet de llum". Característiques tècniques del fenomen Distància orbital: La Lluna es troba en un punt de la seva òrbita més allunyat de la Terra de l'habitual. Això impedeix que tapi el sol totalment, deixant visible la part exterior o coronària. Freqüència: Tot i que hi ha un mínim de dos eclipsis solars anuals, un d'aquestes característiques (anular) no es produïa amb aquesta alineació específica des del segle XVIII. Visibilitat: El fenomen és especialment visible en una franja d'uns 180-200 quilòmetres que va des de Galícia fins al Llevant, mentre que a Catalunya es veu de forma parcial. Impacte i seguretat ocular L'expert subratlla que aquests esdeveniments són fruit de l'harmonia de les lleis gravitatòries i no tenen conseqüències físiques negatives sobre l'univers, malgrat la tendència social a mitificar-los. Pel que fa a la salut, s'alerta sobre el perill de l'observació directa: "El perill és que la gent s'entusiasmi mirant i estigui una estona focalitzant; la nostra pupila estarà oberta molt de temps i és aquí quan la retina se pot danyar." Es recomana l'ús d'aparells específics o seguir l'esdeveniment a través d'Internet per evitar lesions permanents a la retina causades per la radiació solar intensa durant l'exposició prolongada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
43'
Debat històric sobre l'aprovació del nou Estatut català
Anàlisi del consens parlamentari i el futur de l'Estatut Representants de tots els grups polítics amb presència al Parlament de Catalunya (ERC, PSC, ICV-EUiA, CiU i PP) analitzen la setmana marcats per l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. Els diputats coincideixen en la càrrega emocional i la transcendència del moment, tot i les discrepàncies ideològiques de fons sobre el text final. Les dues fases del procés: de Barcelona a Madrid El debat s'estructura mitjançant un símil futbolístic dividit en dues parts: • La primera part: El treball parlamentari de 18 mesos i les negociacions d'infart a Barcelona per assolir un consens del 90%. • La segona part: El trasllat del text al Congrés dels Diputats a Madrid, on s'espera una negociació complexa. Punts clau de la negociació • Finançament: Es defensa un model flexible i solidari que superi la rigidesa actual, tot i que el PP dubta de la seva constitucionalitat. • Identitat nacional: El reconeixement de Catalunya com a nació i el blindatge de competències exclusives. • Constitucionalitat: Hi ha un debat obert sobre si el text requereix una reforma prèvia de la Constitució Espanyola o si és possible una lectura històrica i evolutiva del marc actual. Unitat d'acció i suport social La majoria de grups (excepte el PP) emfatitzen la importància d'anar a Madrid amb una estratègia comuna per defensar la voluntat del poble català, que culminarà finalment amb un referèndum d'aprovació. "O fem l'Estatut o fem el ridícul; l'esforç negociador fins a l'últim moment ha valgut la pena." Anècdotes de la jornada Els diputats recorden moments de tensió als passadissos, la incertesa visual a través de les cares dels líders polítics i detalls quotidians com el consum de bastonets de pa integral durant les llargues hores de negociació nocturna.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Èxit casteller al Mercadal i a les Fires de Lleida
Balanç de la Diada del Mercadal a Reus La setena edició de la Diada del Mercadal ha confirmat el seu model d'èxit, amb la participació dels Xiquets de Reus i les quatre colles de Sant Fèlix (Vella, Joves, Minyons i Vilafranca). Tot i no veure's castells de gamma extra, es van carregar fins a vuit castells de nou pisos en una jornada àgil de poc més de tres hores. Actuacions destacades a Reus: Xiquets de Reus: Van ser els grans protagonistes en descarregar el 3 de 8, una construcció que no assolien des del 1998, trencant una sequera de set anys. Castellers de Vilafranca: Van demostrar la seva hegemonia descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla de manera impecable. Colla Joves Xiquets de Valls: Van fer l'intent més ambiciós amb la torre de 8 neta, que va quedar a les portes de carregar-se per la lentitud de la canalla. Minyons de Terrassa i Colla Vella: Actuacions sòlides, tot i que la Vella va patir amb el 3 de 9 amb folre, un castell que se'ls resisteix aquesta temporada. Esclat casteller a les Fires de Sant Miquel (Lleida) L'activitat castellera també va brillar a Lleida amb resultats històrics per a la colla local: * Castellers de Lleida: Van descarregar el seu primer 3 de 8 de la història, una fita de gran mèrit en una zona amb poca tradició. * Capgrossos de Mataró: Van carregar el seu primer pilar de 7 amb folre i van mostrar un domini absolut dels castells de nou. "Feia 7 anys que no el fèiem, són molts anys... ha sortit tot segons el pla previst." — Jordi Penyalbert, cap de colla dels Xiquets de Reus. Properes cites al calendari La temporada no s'atura i es preveuen jornades intenses a Tarragona aquest cap de setmana amb la Diada de l'Esperidió i el 35è aniversari dels Xiquets de Tarragona. El calendari continuarà fins al novembre amb cites clau com Santa Teresa, Sant Úrsula i Tots Sants.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Benestar animal, educació escolar i teràpia amb gossos
Sensibilització i Benestar Animal a Tarragona L'entrevistada, Alexia Falcó, veterinària i presidenta de l'entitat Animalia, explica el desplegament de diversos programes a la ciutat de Tarragona destinats a millorar la relació entre humans i animals. L'enfocament principal és combatre l'abandonament mitjançant el coneixement i la responsabilitat. 1. Educació als Centres Escolars S'ha posat en marxa una campanya pionera adreçada a alumnes d'ESO i, properament, de primària. L'objectiu és que els joves entenguin que un gos: * No és un objecte ni una joguina de consum. * Representa un contracte a llarg termini i un compromís vital. * Té instints propis i un llenguatge que cal aprendre a desxifrar per a una convivència sana. 2. Elecció Responsable i Modes Es detalla com moltes vegades l'elecció d'una mascota es basa en modes (com va passar amb els Shar Pei o els gossos nòrdics) sense tenir en compte les necessitats de l'animal o l'espai de l'habitatge. "Un gos és un contracte i si aconseguim comunicar-nos amb ell, tindrem molts anys d'una relació molt enriquidora." 3. Teràpia Assistida amb Animals Un dels pilars d'Animalia és el programa de gossos de teràpia, destacant el cas del Swing, un gos abandonat i posteriorment ensinistrat que treballa amb: * Gent gran en residències per estimular la seva mobilitat i alegria. * Persones amb disminucions psíquiques. * Properament, s'iniciarà una línia específica per a nens amb paràlisi cerebral a La Muntanyeta, requerint un perfil de gos extremadament tranquil. 4. La Psicologia Canina Falcó remarca la importància de la jerarquia. El gos necessita un guia o líder clar per ser psicològicament estable. Sense aquesta estructura, l'animal pot desenvolupar problemes de comportament que sovint deriven en l'abandonament malauradament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Cicles culturals i solidaris de la Fundació Caixa Tarragona
Cultura i solidaritat per a tota la família La Fundació Caixa Tarragona posa en marxa una nova temporada d'activitats adreçades al públic infantil i familiar. Aquesta iniciativa destaca per la seva doble vessant: oferir espectacles de gran qualitat professional i recolzar una causa social a través d'una entrada donatiu d'un euro i mig. L'AACIC: Suport als problemes de cor La recaptació íntegra d'aquest any es destinarà a l'Associació de Nens i Joves amb Problemes de Cor de Catalunya (AACIC). Aquesta entitat realitza una tasca fonamental a tot el territori: Atenció psicològica per a famílies en el moment del diagnòstic. Voluntariat hospitalari per acompanyar els infants i oferir respir als pares. Suport psicopedagògic per a l'escolarització a domicili i la sensibilització als centres escolars. Inserció laboral per a joves que arriben a l'edat adulta amb cardiopaties. "Un de cada 150 nens que neixen a Catalunya ve amb una cardiopatia; estem parlant d'una població de més de 15.000 afectats." Programació d'espectacles L'oferta cultural es divideix en dos grans cicles que s'alternen els diumenges a l'Auditori Caixa Tarragona: Matins en Família: Set espectacles mensuals (teatre, clow, màgia) amb companyies com Pera Llimonera o L'Estaquirot. Les funcions són a les 11:30 h i a les 13:00 h. Cicle de Música: Quatre concerts que adapten grans clàssics com el Trencanous o el Llac dels Cignes per a l'oient infantil. Es recomana la compra anticipada d'entrades a la sala d'exposicions de la fundació a causa de l'alta demanda d'aquesta programació consolidada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Campanya de vacunació de la grip al Camp de Tarragona
Inici de la campanya i objectius El doctor Enric Rovira, coordinador del Pla Integral d'Urgències de Catalunya (PIUC) al Camp de Tarragona, anuncia el tret de sortida de la campanya de vacunació contra la grip. Malgrat les temperatures estivals actuals, la prevenció és clau per afrontar l'hivern amb garanties. Els punts clau de la campanya són: Dates: Comença el dilluns i s'allargarà de forma intensiva durant els mesos d'octubre i novembre. Abast: S'han previst unes 100.000 vacunes per a la regió del Camp de Tarragona. Eficàcia: La vacuna té una efectivitat superior al 90-95%. Col·lectius prioritaris Encara que qualsevol persona pot vacunar-se, el sistema sanitari prioritza els grups on la malaltia pot causar complicacions greus: Majors de 60 anys: L'objectiu és arribar a una cobertura del 70-80%. Malalts crònics: Persones amb patologies prèvies que la grip podria agreujar. Personal essencial: Cuidadors, sansitaris, bombers i policies. "El millor que podem fer és anticipar-nos i fer servir una de les millors mesures preventives que hi ha, que és la vacunació antigripal." Logística i prevenció hivernal La vacunació és totalment gratuïta i es pot sol·licitar al centre d'atenció primària (CAP) de referència. El doctor Rovira destaca que no cal tenir pressa els primers dies, ja que hi ha dosis suficients per a tothom. Paral·lelament, Salut activa el pla d'urgències d'hivern (del desembre al març) per monitoritzar l'epidèmia i reforçar el personal. Es recomana utilitzar primer l'atenció primària per evitar el col·lapse de les urgències hospitalàries davant de símptomes lleus.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Inauguració del nou passeig del Moll de Costa a Tarragona
Obertura del Passeig i la Marina Tàrraco L'episodi d'avui se centra en la recent reobertura del passeig per a vianants del Moll de Costa, un espai que ha estat tancat durant un any degut a les obres de la Marina Tàrraco. Aquesta intervenció permet finalment que la ciutadania torni a gaudir del contacte directe amb el mar en una de les zones més emblemàtiques de Tarragona. Detalls de la Fase 1 i Infraestructura • Accessibilitat: S'ha creat un passeig de més de 8 metres d'amplada que permet un trànsit fluid i còmode. • Seguretat i Estètica: S'han instal·lat mampares de vidre que actuen com a barrera física reglamentària segons la normativa europea, però que mantenen la transparència visual total. • Projecte futur: La segona fase, prevista per al març, inclourà sis edificis destinats a restauració, oci i serveis per a iots de luxe de fins a 120 metres d'eslora. Opinió Ciutadana i Reaccions La unitat mòbil recull diverses veus sobre el terreny: • Veïns: Valoren positivament la recuperació de l'espai per a l'atletisme, el ciclisme i les passejades amb mascotes. • Crítiques: Es destaca la necessitat de millorar el mobiliari urbà (bancs i papereres) i la preocupació pel soroll del tren, una assignatura pendent a la façana marítima. • Impacte Turístic: Visitants d'altres zones com el País Basc suggereixen que cal més ambientació comercial i "pinxos" per donar vida a la zona. "És un passeig extraordinari... el públic de Tarragona podrà transitar i estar pràcticament bolcat damunt de la mar Mediterrània." L'Oferta Cultural de Tardor L'Autoritat Portuària presenta una programació intensa per dinamitzar els tinglados i refugis: • Exposicions destacades: Les mostres d'Anna Lenç i González Alacreu enceten la temporada pedagògica i artística. • Suport al talent local: Es destaca la futura exposició de l'artista tarragoní Maurici Montaner. • Activitats socials: Trobades de col·leccionistes de plaques de cava i campionats d'ornitologia. • Museu del Port: Presentació de les activitats escolars per a més de 120 directors de centres educatius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
El Nàstic s'enfrontarà a l'Hospitalet a la Copa del Rei
Resultat del sorteig i reaccions El Gimnàstic de Tarragona ja coneix el seu rival per a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei. En un sorteig marcat per la proximitat geogràfica, el conjunt grana s'haurà de desplaçar per jugar contra l'Hospitalet, equip de la Segona Divisió B. Declaracions de Lluís César L'entrenador del Nàstic ha valorat positivament l'emparellament des del punt de vista logístic: "Per proximitat era el rival que tots volíem... ja que s'ha de viatjar, almenys viatjar poc." Punts clau de la intervenció: * L'objectiu principal és guanyar per poder rebre un rival de primera divisió a la següent ronda. * El partit es disputarà a l'estadi de la Feixa Llarga el proper 20 d'octubre a eliminatòria única. * Existeix un cert recel històric, ja que el Nàstic no ha obtingut bons resultats en les seves darreres visites a aquest camp. Altres emparellaments destacats El sorteig ha deixat altres enfrontaments d'interès en el grup de proximitat: * Alcoià - Mallorca * Logroñés - Lleida * Alacant - Saragossa Finalment, s'ha destacat que a la Unió Esportiva Las Palmas li ha tocat el "premi gros" en quedar emparellat amb l'Atlètic de Madrid.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Albert Sánchez Piñol: Literatura, Antropologia i l'Altre
Exploració de la Literatura i el Contacte amb el Lector L'escriptor Albert Sánchez Piñol reflexiona sobre la seva trajectòria literària, marcada per l'èxit internacional de La pell freda i la publicació de la seva més recent novel·la, Pandora al Congo. L'autor destaca la importància del contacte directe amb els lectors en biblioteques i clubs de lectura, prioritzant-ho per sobre de grans esdeveniments comercials com Sant Jordi. El Fenomen de La pell freda L'obra que li va canviar la vida ha estat traduïda a desenes d'idiomes i continua generant debats. Piñol defensa que un bon llibre ha de ser una oferta original que porti el lector a mons inesperats: • La novel·la d'aventures com a vehicle per a la crítica social i la reflexió antropològica. • L'ús d'elements fantàstics per parlar de la condició humana. • La subversió de la imatge del "monstre" com una representació de la nostra pròpia mirada sobre l'altre. "Un llibre que agradés a tothom seria una catàstrofe. Un llibre s'ha d'anar descobrint pàgina a pàgina." Antropologia i Realitat a l'Àfrica L'experiència de Piñol com a antropòleg al Congo impregna les seves històries. Discuteix la crueltat humana i la indiferència d'Occident davant els conflictes oblidats: • La tragèdia de la guerra civil al Congo, amb milions de víctimes ignorades. • La persistència del neocolonialisme i el control de les potències europees sobre les sobiranies africanes. • El contrast entre les societats tradicionals (com els embuti) i les estructures de poder occidentals. La Tècnica Narrativa i la Trilogia L'autor detalla la seva visió de la literatura com un espai de llibertat absoluta, on busca estructures complexes però amb una simplicitat de lectura que arribi a tothom: • Pandora al Congo és la segona part d'una trilogia temàtica (no argumental) que explora espais tancats i situacions límit. • Defensa la literatura que planteja preguntes en lloc de donar respostes sermonejadores. • L'èxit internacional no ha canviat la seva rutina de treball, mantenint el seu compromís amb la creació independent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Inauguració del nou Casino de l'Hotel Imperial Tarraco
Detalls de l'Obertura i la Inauguració El nou casino de Tarragona, situat a l'emblemàtic Hotel Imperial Tarraco, ja té calendari fixat. L'obertura de portes al públic general es preveu per al proper dia 6 d'octubre, mentre que la inauguració oficial se celebrarà el 20 d'octubre. Per apropar el projecte a la ciutadania, s'ha programat un gran concert gratuït del cantant Miguel Bosé el dia 8 d'octubre a la Rambla Nova. Tecnologia de Seguretat i Accés Una de les característiques més destacades és el seu avançat sistema de control, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Escàner d'identitat: El sistema digitalitza el DNI a l'instant per comprovar la identitat i filtrar l'accés a menors o persones autoprohibides. Reconeixement facial: Es realitza una captura de la fisonomia del client per a la seguretat interna durant la seva estada, garantint la protecció de dades un cop finalitzada la jornada. Impacte Econòmic i Estructura del Local Amb una inversió superior als 9 milions d'euros, el projecte del Grup Peralada tindrà un impacte notable en l'ocupació local: Creació de 130 llocs de feina directes i uns 100 d'indirectes. Formació específica de 30 crupiers a través d'una escola pròpia a la ciutat. Pel que fa a les instal·lacions, el casino es divideix en dues plantes: 1. Planta Superior: Dedicada als jocs tradicionals (pòquer, ruleta francesa, blackjack). 2. Planta Inferior: Zona de jackpots i màquines d'atzar on es pot jugar des d'imports mínims de 5 cèntims. "No som un grup exclusiu de joc; el joc només representa el 40% del nostre negoci, que inclou vins, hotels i cultura." L'estètica del local és moderna i funcional, amb presència de materials cromats, vidres i una il·luminació sofisticada, allunyant-se del concepte clàssic de casino del segle passat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
La revolució de la TDT a Tarragona i el seu futur
Introducció a la Televisió Digital Terrestre (TDT) L'expert Francesc Domènech, director de Canal Reus Televisió, explica l'impacte de la transició tecnològica de l'analògic al digital. Segons Domènech, no es tracta només d'un canvi tècnic, sinó d'una revolució de continguts i serveis que permetrà passar dels 17-19 canals actuals a més de 40 canals en obert. Característiques de la nova tecnologia Multiplexació: Per l'espai radioelèctric on abans passava un sol canal, ara n'hi poden passar fins a quatre. Interactivitat: El teletext tradicional evoluciona cap a aplicacions molt més completes. Apagada analògica: Segons el calendari oficial, l'1 de gener del 2008 deixarà d'existir el senyal analògic. Estructura de la TDT Local al Camp de Tarragona La planificació de la Generalitat divideix el territori en demarcacions digitals. Actualment n'hi ha tres de principals, tot i que comarques com el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta encara estan pendents d'integració. Demarcació de Tarragona: Inclou el Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Tindrà un canal públic i tres de privats. Demarcació de Reus: Coincideix amb el Baix Camp. Tindrà dos canals públics i dos de privats. Demarcació de Tortosa: Inclou el Baix Ebre i el Montsià. "El concepte de televisió local associada estrictament a un sol municipi desapareix per crear un àmbit comarcal o supercomarcal." Impacte per als Ajuntaments i els Espectadors Gestió Consorciada: Els ajuntaments es veuran obligats a posar-se d'acord per gestionar un únic canal públic per demarcació, eliminant el model de "televisió de poble". Adaptació a la llar: Els ciutadans hauran de comprar televisors nous o un descodificador extern, a més d'adaptar les antenes col·lectives amb nous amplificadors. Concursos privats: A principis del 2006 es coneixeran les empreses privades que operaran els nous canals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Programació i novetats de la Tardor Literària
Consolidació de la Tardor Literària L'edició d'enguany de la Tardor Literària se celebra del 26 d'octubre al 2 de desembre. El certamen s'ha estès en el calendari a causa de l'alta participació d'entitats, col·lectius i organismes, que fan créixer el volum d'activitats any rere any. Programes destacats dins del cicle L'estratègia d'aquesta edició se centra a consolidar línies de treball que barregen la literatura amb altres disciplines: Lletres a taula: Un projecte que arriba a la seva quarta edició i que fusiona gastronomia i literatura. Diversos restaurants ofereixen menús basats en textos creats expressament per escriptors. La pell del llavi: Una iniciativa nascuda l'any passat que busca la integració de la gent jove. Consisteix en accions poètiques i interpretacions gestuals en espais quotidians com autobusos, bars o el carrer. Diversitat d'actes i col·laboració L'èxit del programa rau en la seva transversalitat i en la capacitat de sorprendre el ciutadà en espais imprevistos: "És una mica trobar-se, una mica amb sorpresa, una sèrie d'elements que et poden fer veure la literatura d'una altra manera." L'oferta inclou des de vessants més acadèmics com seminaris d'estudi i conferències, fins a propostes lúdiques com rutes literàries, recitals de poesia, espectacles i contacontes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
2005-09-29 ROSA COMAS. TARDOR LITERÀREA
Rècord històric de participació als Premis Literaris La ciutat de Tarragona es prepara per a una nova edició de la Tardor Literària, marcada per una xifra sense precedents: s'han presentat un total de 365 originals als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Segons la coordinadora Rosa Comas, aquesta és la quantitat més elevada de la història dels guardons, la qual cosa demostra la bona salut de la creació literària actual. Novetats i categories destacades L'edició d'enguany presenta canvis rellevants en l'estructura dels premis per adaptar-se a les necessitats del sector: Premi Pin i Soler de Novel·la: Ha augmentat la participació, consolidant-se com un dels més ben dotats de la literatura catalana amb 21.000 euros. Premi Tinet de narrativa curta: Ha assolit un rècord espectacular amb 250 relats, impulsat per la nova dotació de 1.000 euros de l'organisme Oasi. Premi Rovira i Virgili: Ha canviat el seu gènere de l'assaig a les biografies, memòries i dietaris, una aposta singular a Catalunya que ja ha doblat la participació anterior. Beca Domènec Guansé: S'ha reconvertit en una beca de 3.000 euros per a projectes de creació d'escriptors inèdits. "Un premi pot estar molt ben dotat, però si l'obra no es publica, no té sentit. Per això totes les obres guanyadores s'editen amb editorials col·laboradores." La Tardor Literària: Més enllà dels premis El certamen, que se celebrarà del 26 d'octubre al 2 de desembre, inclourà una gran varietat d'activitats per tota la ciutat: Lletres a taula: Un cicle que marida gastronomia i literatura en diversos restaurants. La pell del llavi: Accions poètiques fresques i sorprenents al carrer i transport públic protagonitzades per joves. Actes acadèmics: Rutes literàries, seminaris d'estudi i conferències. La gran gala de lliurament de premis tindrà lloc el dissabte 19 de novembre en un sopar espectacle al Fortí de la Reina, sota la direcció de Magda Puyo i Ramon Simó.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Entrevista a Enrique Villagrasa pel poemari Límite Infinito
Enrique Villagrasa i el seu premi Leon Felipe El poeta de Terol establert a Tarragona, Enrique Villagrasa, presenta el seu darrer llibre de poesia titulat Límite infinito, obra guanyadora del prestigiós III Premi de Poesia León Felipe. Durant l'entrevista, l'autor reflexiona sobre els seus 20 anys de trajectòria literària i la importància de la poesia com a eina de compromís social i autoconeixement. Poesia compromesa i realitat Villagrasa defensa una visió de la poesia allunyada de l'idealisme buit, apostant per una poesia compromesa amb la realitat de l'ésser humà: Poesia d'esquerres: El premi León Felipe és descrit com un guardó seriós que premia una poesia connectada amb l'actualitat social. L'humanisme del poeta: Es destaca que el poeta és una persona real que s'enfronta a les tasques quotidianes i al seu propi silenci. Evolució literària: L'autor fa un repàs des dels seus versos primerencs fins a les influències de grans noms com Lorca, Cernuda, Machado o Antonio Gamoneda. La paradoxa del títol i el món editorial L'autor explica que Límite infinito funciona com una paradoxa: encara que la paraula pugui tenir un límit, la capacitat de la poesia per a transmetre experiències i conèixer el món no en té. D'altra banda, es discuteix la complexitat de publicar en castellà a Catalunya, on Villagrasa sovint ha de buscar editorials fora del territori per assegurar una publicació ràpida. Segons el poeta: "O som ciutadans del món o no servim per a res." Projectes futurs L'entrevista conclou amb l'anunci del seu proper projecte, ja en fase de proves d'impremta. Es tracta d'un llibre de prosa poètica centrat en la seva experiència personal amb la malaltia de l'Alzheimer que pateix el seu pare, mantenint així el seu compromís amb les realitats més dures i vigents de la vida.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Visita al nou concessionari Toyota d'Autofòrum a la Via T
Visita de la unitat mòbil al nou espai de Toyota En aquesta edició del programa, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça per visitar un establiment associat a la Via T. Després de plantejar diverses pistes sobre la seva antiga ubicació al carrer Gasòmetre i el seu trasllat actual, els oients han hagut d'endevinar de quin negoci es tractava. Punts clau de la conversa: Ubicació i Trasllat: L'establiment visitat és el concessionari Toyota Autofòrum, que s'ha traslladat recentment del centre de Tarragona a una nova nau molt més àmplia a la T-11, radicalment a prop de la urbanització l'Albada i la Floresta. Models Destacats: Durant l'entrevista amb Claudi Caterin, s'han mencionat diversos vehicles, destacant el nou Toyota Aygo per a la ciutat, el totterreny Land Cruiser i la marca de luxe Lexus. Tecnologia Híbrida: S'ha parlat del futur de l'automoció amb el Toyota Prius, un vehicle híbrid (benzina i elèctric) que destaca per la seva eficiència i baix consum. Participació de l'oient: Un oient fidel, l'Andreu, ha estat el guanyador del concurs setmanal en identificar ràpidament l'establiment. "Toyota és la marca número u en fiabilitat a nivell mundial i estem molt orgullosos de la nostra tecnologia híbrida." El Premi L'oient guanyador ha estat obsequiat amb una rèplica en miniatura del Fórmula 1 de Toyota, un objecte de col·leccionista que representa la implicació de la marca en la competició d'alt nivell.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Trasplantament d'una palmera al passeig de Tarragona
Operació de trasplantament al Passeig de les Palmeres Aquest matí s'ha dut a terme una complexa operació de manteniment urbà a Tarragona per substituir una de les emblemàtiques palmeres del Passeig de les Palmeres que havia mort. L'actuació ha requerit l'ús d'una unitat mòbil i maquinària pesant a causa de les dimensions de l'exemplar. Detalls Tècnics i Logística El procés ha estat descrit com a molt laboriós pels següents motius: Dimensions: La nova palmera fa entre 25 i 30 metres de llargada. Maquinària: S'ha utilitzat un camió tràiler per al transport i una grua de grans dimensions amb una ploma de fins a 20 metres per a l'aixecament. Afectació al trànsit: S'ha hagut de tallar la circulació a la Rambla Vella i habilitar una rampa de sorra per facilitar l'accés del vehicle. Obra civil: Ha calgut retirar l'exemplar mort i preparar el forat tallant estructures d'encofrat prèvies. Característiques de l'Exemplar L'enginyer agrònom Francisco Domínguez i el regidor Santi Pallàs han explicat els detalls de l'espècie: Espècie: Es tracta d'una Phoenix canariensis (palmera canària). Origen: Tot i ser una espècie originària de les Canàries, aquest exemplar concret prové d'una zona privada de Camp Clar (Tarragona), recuperada per l'Ajuntament. Longevitat: Aquestes palmeres poden arribar a viure uns 100 anys gràcies al clima mediterrani de la ciutat. "Si es sequés l'ull de la palmera ja estaria morta; per això la part superior va especialment protegida durant el trasllat." L'operació culmina amb la col·locació vertical de la palmera, que malgrat ser de gran port, és actualment la més baixa del conjunt del passeig a l'espera del seu creixement futur.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
2005-09-28 SETMANA MOBILITAT.C. TARRAGÓ
Mobilitat Adaptada i Autonomia Personal En el marc de la Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible i Segura a Tarragona, en Carles Tarragó, responsable de l'Autoescola Tarragó, explica la tasca que realitzen des de fa 30 anys per garantir que les persones amb discapacitat física puguin conduir i gaudir de plena llibertat. L'Evolució Tècnica de les Adaptacions L'avenç de l'electrònica ha permès que persones amb graus d'invalidesa elevats, com ara la tetraplegia, puguin comandar un vehicle mitjançant sistemes extremadament sofisticats: Comandaments vocals: Control d'intermitents, clàxon i altres funcions mitjançant la veu. Joystick i poms: Substitució del volant convencional per sistemes de palanca manejables amb la munyeca. Acceleradors i frens manuals: Adaptacions en forma d'aro al volant o palanques laterals per a aquells que no tenen mobilitat a les extremitats inferiors. Integració total: Vehicles on el propi seient del conductor es converteix en la cadira de rodes, facilitant l'entrada i sortida sense ajuda externa. "En el moment en què estan asseguts al cotxe i el porten, ja no es veuen discapacitats. Decideixen per ells mateixos on volen anar." L'Impacte Emocional i Social Conduir no és només un fet tècnic, sinó una eina de normalització social. Tarragó destaca que els alumnes amb discapacitat solen ser molt agosarats i tenen una forta motivació per aprendre. L'autoescola diferencia entre dos perfils: Persones amb carnet previ: Que han patit un accident o malaltia i necessiten un període d'adaptació als nous sistemes. Nous conductors: Joves que esperen els 18 anys per obtenir l'autonomia que el transport públic o dependre de tercers no els ofereix. Esdeveniments a Tarragona Durant la setmana s'organitzen diverses activitats per apropar aquesta realitat a la ciutadania: Exposició de vehicles: Mostra de cotxes adaptats i vehicles ecològics a la Plaça de la Font. Conferència especialitzada: Xerrada sobre la mobilitat des del punt de vista dels discapacitats al Pati del Rei Jaume I.