Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1489-1512 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
36'
Ilê Aiyê al Festival Músiques del Món de Tarragona
L'Espectacle d'Ilê Aiyê a Tarragona L'episodi se centra en la visita de la històrica formació brasilera Ilê Aiyê, que inaugura el cicle QS Festival Músiques del Món a la ciutat de Tarragona. Representants de la banda, com el director Bubu i el cantant Guiu, conversen sobre la seva música i el seu fort compromís social. Més que Música: Un Projecte Social • El grup va néixer l'any 1974 en un context de dictadura militar i lluita contra les desigualtats racials al Brasil. • Utilitzen la percussió i la veu com a eines de transformació social per a la comunitat negra de Salvador de Bahia. • Mantenen escoles de formació en música i dansa per a nens des dels 6 anys, finançades a través de les seves gires internacionals. Identitat Afro-brasilera i Autenticitat • Defensen la sonoritat pura de la percussió, allunyant-se dels productes exclusivament comercials per mantenir l'arrel de la cultura afro-brasilera. • El seu repertori inclou cançons que narren la història del poble negre, des de la revolució dels malês fins a temes de l'autoestima actual. "La música és el nostre element transformador, el nostre fil conductor per aconseguir la transformació social." El Festival Músiques del Món (QS) • El coordinador del festival, Jordi Freixas, explica la filosofia de l'esdeveniment: portar propostes de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials però que tenen un gran èxit a les capitals europees. • L'actuació de Tarragona és l'única que el grup farà a Catalunya aquest estiu, destacant per la seva capacitat de connectar amb el públic a través del ritme i l'energia, superant les barreres de la timidesa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Presentació del XVI Concurs de Focs Artificials de Tarragona
Detalls del Concurs de Focs de Tarragona El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la setzena edició del Concurs de Castells de Focs, que se celebrarà de dilluns a dissabte a la Primera Setmana de Juliol. L'edició d'enguany és especialment competitiva, ja que es busca l'últim participant per al "Campió de Campions" de l'any vinent. Participació i Pirotècnies Enguany participen sis pirotècnies seleccionades d'entre vint aspirants: * Internacionals: Dues d'asiàtiques (Lidu de Xina i Tamaya del Japó) i una italiana (Di Matteo). * Estatals: Zaragozana, Antoni Caballer i Pirotècnia d'Altura. * Es destaca la Pirotècnia d'Altura com la possible sorpresa per la qualitat del seu projecte tot i la seva joventut. Seguretat i Dispositiu Sanitari S'han reforçat les mesures per evitar incidents com els viscuts anteriorment en altres certàmens: - Perímetre de seguretat: Rigor absolut en la zona d'exclusió; no es dispararà si hi ha algú dins el tall. - Evacuació: Creació de dos corredors d'evacuació directes des de la sorra de la platja. - Materials: Ús de sacs de sorra per falcar tubs i carcasses. Novetats i Mobilitat Premi Especial Granollers: El millor classificat de la Península Ibèrica serà contractat per a la Festa Major de Granollers. Votació Popular: El públic pot votar mitjançant paperetes, SMS o internet (piroart.com), optant a premis com viatges. Mobilitat al Port: Es negocia amb l'Autoritat Portuària per obrir el pas pel Moll de Costa i facilitar la fluïdesa del trànsit. Espais Infantils: Instal·lació d'un parc d'aventures a la plataforma del Miracle per a infants. "Si el concurs de Tarragona ha guanyat prestigi és per la seriositat del jurat i el rigor extrem en la seguretat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Balanç de l'Equador del Mandat a la Diputació de Tarragona
Balanç i Cooperació Municipal En motiu de l'equador del seu mandat, Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, analitza la gestió d'una institució que es basa en el consens polític per donar suport als ajuntaments. Aregio destaca que s'ha aconseguit doblar el pressupost del Pla d'Actuació Municipal (PAM), xifra que suposa una injecció econòmica vital per a les administracions locals de la demarcació. Projectes d'Infraestructures i Territori L'entrevista repassa diversos eixos clau per al futur de les comarques tarragonines: Platja de Toros de Tarragona: Es preveu que el projecte de reforma i cobertura estigui redactat abans de final d'any per iniciar la licitació d'obres l'any vinent. Xarxa Viària: L'objectiu és completar el pla d'asfaltat per garantir el bon estat de totes les carreteres provincials i millorar la connexió amb l'estació de l'AVE de Perafort. Polèmica amb l'ITER: Aregio expressa la seva indignació per la decisió de situar el centre tecnològic de l'ITER a Barcelona, qualificant-ho de "escàndol" i mostra del centralisme que perjudica Vandellòs i el territori. "Sembla ser que només ens deuen voler per produir energia, però no som capaços de fer absolutament res... és un autèntic escàndol." Turisme i Gestió Administrativa Respecte al turisme, el president defensa el model de sol i platja, argumentant que és un actiu que cal mantenir amb alta qualitat, combinant-lo amb el turisme rural i gastronòmic. Celebra l'impuls de l'Aeroport de Reus amb les companyies de baix cost. Finalment, pel que fa a l'organització territorial, es mostra favorable a reconèixer la realitat de les Terres de l'Ebre sempre que les diputacions s'acabin transformant en les futures vegueries per evitar duplicitats administratives.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Final de la veda i festes de Sant Pere al Serrallo
El sector pesquer de Tarragona davant el retorn a la mar L'episodi se situa al barri del Serrallo, a Tarragona, en un moment de contrast entre la celebració festiva i la preocupació pel futur del sector pesquer. Els armadors del port es preparen per finalitzar l'aturada biològica i reprendre l'activitat de l'arrossega. Els reptes de la veda i la competència Els armadors, representats per en Joan Francesc i el senyor Vinguet, expressen una forta frustració per la falta de coordinació en les aturades biològiques entre les diferents flotes catalanes: Desigualtat territorial: Mentre els pescadors de Tarragona han respectat els dos mesos de veda (maig i juny), barques de ports veïns com Vilanova i la Geltrú o La Ràpita han continuat feinejant en les zones preservades, aprofitant-se de la regeneració del peix. Inacció administrativa: Els pescadors critiquen que l'administració no és capaç d'imposar una veda unificada a tot el litoral mediterrani per evitar greuges comparatius. Crisis econòmica: S'alerta sobre l'augment desmesurat de les despeses (carburant i manteniment) i la disminució de captures en espècies clau com la gamba. Celebracions al barri del Serrallo Paral·lelament a la situació laboral, s'està celebrant la cloenda de la festa del barri organitzada per la Confraria de Pescadors en honor a Sant Pere: Hi ha un gran ambient festiu amb una festa de l'escuma per als més menuts davant l'església de Sant Pere. La jornada marca el comiat de les festivitats i la preparació emocional dels armadors per sortir a la mar l'endemà, malgrat que coincideixi amb un divendres. "És com si parlessis a la paret; fa 42 anys que vaig a la mar i em jubilaré sense aconseguir que les barques veïnes respectin el nostre espai de veda."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Campanya de Mediterrània per la neteja de platges a Tarragona
Campanya de Sensibilització i Neteja a la Costa Daurada L'entitat ecologista Mediterrània inicia una nova edició de les seves jornades de neteja de platges i sensibilització social. Aquestes accions, que comencen a la platja de la Savinosa i s'allarguen fins al 12 d'agost, busquen combatre l'incivisme i promoure una consciència ambiental més profunda entre els usuaris del litoral tarragoní. Dades Clau de la Campanya Voluntariat: La iniciativa es basa completament en la tasca altruista de ciutadans, incloent col·laboracions especials de persones amb discapacitat i col·lectius de submarinistes. Impacte de les burilles: S'ha constatat que fins al 60% de les deixalles recollides a l'arena són borilles de cigarretes, un residu altament contaminant i difícil de gestionar. Calendari i rutes: Es visitaran punts emblemàtics com el Miracle, la Rebassada, Tamarit i platges de municipis veïns com Salou, Vilaseca i Cambrils. ** Civisme i Acció Directa** El president de l'entitat, Àngel Juárez, i la coordinadora Rosalía Anglès, destaquen que l'objectiu no és només netejar, sinó evidenciar la falta de civisme. "No es tracta de venir a netejar; l'assumpte és no embrutar. Cal que la gent entengui que la platja és el terra de tots." Els voluntaris no només recullen residus, sinó que reparteixen cendrers biodegradables, tríptics informatius en quatre idiomes i realitzen una tasca dissuasòria davant de comportaments incívics, especialment després d'esdeveniments massius com el concurs de focs artificials o la revetlla de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Gestió ambiental i mobilitat a Tarragona amb Agustí Mallol
Gestió de platges i civisme post-festa El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, reflexiona sobre l'impacte de les celebracions a les platges, especialment durant la Revetlla de Sant Joan. Tot i que les festes i fogueres continuaran, l'Ajuntament planteja reubicar els escenaris fora de la sorra per facilitar les tasques de neteja, que arriben a recollir entre 7 i 8 tones de brossa en una sola nit. Es fa una crida al civisme i a un canvi de cultura per evitar el trencament de ampolles i la generació de residus innecessaris. S'esmenta el proper dispositiu pel Concurs de Focs Artificials, destacant que el comportament del públic sol ser més correcte en aquest esdeveniment. "Pots fer festa sense trencar una botella a l'arena... la ciutat és de tots i hem d'intentar afavorir-la el màxim possible." Mobilitat Sostenible i Educació Ambiental Tarragona prepara la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (setembre) amb una jornada tècnica prèvia. Els eixos principals són: Promoció del transport públic i el bitllet únic al Camp de Tarragona. Foment de la conducció eficient per estalviar carburant i reduir emissions. Proposta d'una assignatura obligatòria a les escoles europees sobre medi ambient i estalvi energètic per consolidar un canvi generacional. Indústria, Seguretat i Relacions Internacionals El regidor destaca la celebració d'una trobada de ciutats amb indústria química de risc (projecte Midiat 21). Mallol defensa la indústria com a "patrimoni de la ciutat" i subratlla la importància dels plans d'emergència i la coordinació entre administracions. A més, s'anuncia un viatge institucional a Hiroshima (Japó) dins l'associació Alcaldes per la Pau, amb l'objectiu de promoure el desarmament nuclear i obrir relacions comercials. Actualitat de l'EMT i queixes veïnals Com a president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Mallol respon a les queixes dels veïns de Sant Salvador per les noves freqüències: L'Ajuntament està disposat a corregir desajustos en zones específiques com Santa Isabel. Defensa l'esforç econòmic de l'empresa pública i recorda que el transport públic ha d'atendre la globalitat dels 14 barris de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Mercats Medievals a Batea i Ulldecona
Viatge a l'Edat Mitjana: Batea i Ulldecona Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens convida a descobrir les festivitats històriques que transformaran la Terra Alta i el Montsià durant el proper cap de setmana. A través del relat de les seves protagonistes, explorem la riquesa cultural de dos municipis amb una forta herència medieval. El Mercat Medieval de Batea Amb orígens documentats al segle XII (1181) gràcies al rei Alfons el Cast, Batea ofereix un entorn únic de porxades i arcs. Maria José Major, presidenta de l'associació La Templada, destaca: Participació local: Un grup de 12 dones organitza l'esdeveniment que atrau artesans d'arreu. Gastronomia: El dissabte se celebra un sopar popular (amb entrades ja exhaurides) que inclou embotits, picantó amb tomata i pebrot i el tradicional vi de la zona. Lo Carro del Fato: L'acte de cloenda on es sorteja un carro antic ple de productes locals dels artesans de la vila. Espectacles: Animació a càrrec dels grups Botonis, Toca Sons i falconeria. Les Jornades Medievals d'Ulldecona Ulldecona també viatja al passat recordant la seva Carta de Pobla de 1222. Dolors Arbàs explica com la festa ha servit per donar valor al seu castell, tot i que actualment l'activitat es concentra al nucli urbà degut a les recents troballes arqueològiques. "És com si en realitat ens haguéssim traslladat a l'època medieval: sopar als claustres, torxes, música de tarotes i menjar sense coberts." Activitats destacades: Sopar medieval al claustre de l'ajuntament, partides d'escacs vivents i rutes en bicicleta. Espai per a infants: Jocs antics, contacontes i la recuperada processó de melons de moro. Cultura popular: L'aposta per la colla gegantera i els grallers per dinamitzar els carrers. L'episodi clou amb una referència al proper concurs de focs de Tarragona i algunes dites populars sobre la fortalesa dels castells.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Cooperació i educació a Nicaragua: L'Escola Quincho Barrilete
Solidaritat entre Tarragona i Nicaragua En un context de forta crisi socioeconòmica, l'organització Setem Tarragona manté una col·laboració estreta amb Nicaragua, centrada especialment en el projecte educatiu de l'escola Quincho Barrilete de Managua. Aquesta institució, representada pel seu subdirector Luis Manuel Fariñas, treballa des de fa 24 anys per oferir una alternativa de vida als infants més vulnerables. Un refugi per als infants de la carrer L'escola atén actualment uns 950 menors (i ha format més de 10.000 al llarg de la seva història) que viuen en situacions d'extrema pobresa. Els perfils més habituals inclouen: Infants que treballen venent o cantant als autobusos. Joves en situació d'alt risc social i pobresa extrema. Fills de famílies desintegrades que s'enfronten a la delinqüència, la droga i la violència intrafamiliar. L'objectiu principal és oferir un projecte de vida mitjançant un horari intensiu (de 7:00 a 17:00) que combina l'escolarització formal amb les anomenades "tardes preventives", on es fomenta l'el lleure, la comunicació i el suport emocional. El programa de beques i el relleu generacional Una de les fites més importants és el programa de beques universitàries i tècniques, impulsat fa 10 anys amb el suport de Setem. Aquest programa permet que els joves no hagin d'abandonar els estudis per necessitat econòmica en acabar el batxillerat. "Si no formem gent per a que serveixi a aquest país, aquest país fracassarà. El que no viu per servir, no serveix per viure." Gràcies a aquesta iniciativa, l'escola ja ha vist néixer generacions de metges, advocats i enginyers que ara s'encarreguen de gestionar i protegir la mateixa institució, assegurant un futur per a la pròxima generació. Un context polític advers Fariñas denuncia la falta de suport del govern nicaragüenc, que ha retallat les subvencions al centre. Defineix la situació política com a incerta i desencantada, on la societat civil i la solidaritat internacional esdevenen l'única esperança real per als més pobres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Tractament i prevenció del linfedema post-càncer
L'Associació contra el Càncer i el nou servei de fisioteràpia En aquesta sessió, la ginecòloga Isabel Sabaté i la fisioterapeuta Dolors Segarra presenten els serveis de l'Associació Espanyola de Catalunya contra el Càncer a Tarragona. L'entitat, coneguda per oferir suport psicològic i diagnòstic precoç, ha implementat recentment un servei especialitzat en la millora del linfedema. Què és el linfedema? El linfedema o edema limfàtic és la seqüela més important després d'un tractament de càncer de mama. Es caracteritza per la inflamació i l'enduriment del braç a causa de l'extirpació de ganglis limfàtics durant la mastectomia. Afecta una de cada quatre dones intervingudes. Apareix en el 75% dels casos durant el primer any. La combinació de cirurgia i radioteràpia augmenta el risc fins a un 25%. Tractament mitjançant la fisioteràpia El tractament principal és el drenatge limfàtic manual, una tècnica que estimula els ganglis superficials per reabsorbir el líquid acumulat. Els beneficis inclouen: * Reducció de la inflamació i la sensació de pesadesa. * Relaxació de contractures secundàries a les espatlles. * Millora de la mobilitat gràcies a tècniques d'osteopatia. Consells pràctics i prevenció La doctora Sabaté posa èmfasi en diverses precaucions diàries per evitar la linfangitis (infecció del braç): * Higiene extrema i hidratació constant de la pell. * Evitar roba ajustada, rellotges o anells al braç afectat. * No fer extraccions de sang ni prendre la tensió en aquesta extremitat. * Protegir el braç de talls, cremades, calor excessiva (saunes, sol directe) i picades d'animals. * Mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, evitant el sobrepès i l'excés de sal. "El linfedema és la seqüela més important que apareix després d'un tractament de càncer de mama i pot limitar moltíssim el ritme de vida si no es tracta." Els serveis de l'associació són gratuïts i es poden sol·licitar a la seva seu de la Rambla Nova de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
L'ITER i el futur de la fusió nuclear a Tarragona
L'Acord Mundial per a l'ITER i la Seu de Cadarache L'episodi se centra en la satisfacció de la comunitat científica, reunida a la Conferència Europea de Física de Plasma a Tarragona, després de la proclamació de la ciutat francesa de Cadarache com a seu del reactor de fusió nuclear ITER. Joaquín Sánchez, director de l'Obertori Nacional de Fusió del CIEMAT, destaca que l'èxit principal no és només la ubicació europea, sinó l'acord global entre els sis socis principals (Europa, Japó, EUA, Corea, Rússia i Xina). El paper d'Espanya i la seu de Barcelona Tot i que la candidatura de Vandellòs no va ser l'escollida per allotjar el reactor, Espanya manté un rol estratègic fonamental: * Agència de Gestió: Espanya acollirà l'agència encarregada de gestionar els contractes europeus de l'ITER. * Sede a Barcelona: Es preveu la instal·lació d'aquesta agència a Barcelona per la seva visibilitat internacional i excel·lents comunicacions. * Representació científica: Es calcula que la participació d'enginyers i científics espanyols serà proporcional al pes econòmic del país en el projecte (entorn del 7% dins d'Europa). Conceptes Clau: El Plasma i la Fusió El plasma es defineix com un estat de la matèria on les molècules i àtoms estan «trencats», formant una barreja de nuclis i electrons lliures. El repte de l'ITER és: 1. Confinament Magnètic: Com que el plasma per a la fusió ha d'assolir els 100 milions de graus, no es pot retenir en cap recipient material i s'utilitzen camps magnètics en forma de rosquilla (Tokamak). 2. Viabilitat Energètica: L'objectiu és demostrar que es pot generar més energia de la que es consumeix per mantenir la reacció. Història i Comparativa Tecnològica Sánchez repassa l'evolució des dels anys 50 amb els pioners a Rússia (Tokamak) i els EUA. També destaca el pes del Stellarator (o Accelerator), una tecnologia més avançada i estacionària en la qual el CIEMAT ha treballat des dels anys 80, posicionant Espanya com un referent tècnic de primer nivell. "L'èxit de l'ITER dependrà de la capacitat d'establir una col·laboració fluida entre nacions, un desafiament social que sovint és més complex que el científic."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Agustí Centelles: El llegat del fotoperiodisme bèl·lic
L'obra i el llegat d'Agustí Centelles Aquesta conversa amb Àlex Susanna, director de la Fundació Caixa Catalunya, ens apropa a la figura d'Agustí Centelles, un dels fotoperiodistes més rellevants del segle XX. L'entrevista posa en relleu com la seva obra ha transcendit el reportatge bèl·lic per esdevenir un referent artístic i històric d'abast internacional. De la crònica a l'art Tot i que Centelles treballava com a periodista de guerra amb una mirada inicialment neutra, el seu estil va evolucionar cap a una maduresa on la subjectivitat i l'empatia marcaven la diferència. Segons Susanna: "És el pas d’una primera fase més objectiva... a una segona fase en la qual el fotògraf pren partit al servei d’unes estratègies ètico-estètiques." Històries darrere l'objectiu L'episodi repassa moments clau capturats per la seva càmera: * El bombardeig de Lleida: Una de les seves primeres tasques oficials per a la Generalitat Republicana, on va retratar escenes de gran dramatisme. * Identitats descobertes: Com el periodista Josep Pernau va descobrir els seus propis pares en una de les fotos de Centelles, reconeixent el cadàver del seu pare al costat de la seva mare desesperada. * Rereguarda i nens: Imatges colpidores com Nens jugant a guerra, que mostren la normalització de la violència en la infància. La maleta dels 4.000 negatius Un dels punts més fascinants és la història de la seva maleta llegendària. Davant la derrota republicana, Centelles va exiliar-se a França amb més de 4.000 negatius. Després de passar per camps de concentració com el de Bram, va confiar el material a uns pagesos de Carcassona abans de tornar a Espanya. No va ser fins després de la mort de Franco que va poder recuperar el material intacte, iniciant així la seva rehabilitació com a figura clau de la memòria històrica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
27'
Gala de l'Esport de Tarragona i futur dels clubs d'elit
Presentació de la Gala de l'Esport de Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la pròxima Gala de l'Esport, un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament i el Patronat Municipal d'Esports per reconèixer la tasca d'atletes i entitats durant la temporada 2004. Els nous premis Eutitxes Una de les grans novetats d'aquesta edició és el bateig dels guardons com a premis Eutitxes, en honor al primer gran esportista mediàtic de la tàrraco romana. Els finalistes optaran a tres categories de distinció: • Eutitxes d'or (primer premi) • Eutitxes de plata (segon premi) • Eutitxes de bronze (tercer premi) Categories i finalistes destacats Es detallen les sis categories principals, dividides segons el gènere i el tipus de competició: • Millor esportista (Sènior): Destaquen noms com Miquel Puigdevall (tenis) i Jesús Mari Serrano (futbol). • Esportista revelació: Enfocat a joves promeses com Gerard Cintes (trial) o Julio Andrés López (handbol). • Millors equips: Es reconeix la trajectòria del Gimnàstic de Tarragona i modalitats menys d'elit com la motonàutica o les activitats subaquàtiques. Distincions especials i honorífiques L'ajuntament atorga 10 distincions addicionals per reconèixer trajectòries vitals i valors: • Llegenda esportiva: Atorgat al Sr. Santellas per la seva constància diària en el tenis als seus gairebé 80 anys. • Gestió i internacionalitat: Reconeixement a Agustí Pujol (expresident de la Federació Espanyola de Tenis) i Albert Cabestany (trial). • Educació física: Homenatge a professors històrics que han format milers de joves a la ciutat. Polèmica amb l'esport d'elit a la ciutat En el tram final, el regidor Raül Font aborda la crisi econòmica de certs clubs. Es mostra contundent respecte al Vòlei Sant Pere i Sant Pau, afirmant que l'Ajuntament no pot incrementar més les subvencions: "Un club no pot funcionar amb el 82% del seu pressupost provinent de l'Ajuntament, i menys quan és un club professional." El regidor defensa la necessitat de prioritzar l'esport de base per davant d'estructures professionals que no han aconseguit generar una massa social suficient a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
10 anys de la Fundació Eura: Suport a joves i inclusió social
Més d'una dècada acompanyant joves en risc L'episodi commemora el 10è aniversari de la Fundació Eura, una entitat dedicada a la guia i integració de joves que, en assolir la majoria d'edat, han de sortir dels centres de protecció de la Generalitat. La seva presidenta, Montse Grisó, explica la tasca crucial que realitzen per evitar que aquests nois i noies es trobin sols i sense recursos. El model d'intervenció: Pisos tutelats La fundació treballa principalment mitjançant pisos tutelats, oferint un entorn d'autonomia controlada a Tarragona i Reus. Grisó destaca que no es tracta d'un nou centre assistencial, sinó de facilitar una vida normalitzada. • L'evolució del perfil: En els darrers 5 anys, les necessitats han canviat i s'ha detectat un augment de dones en situació de risc i víctimes de maltractament. • Gestió de la frustració: Els professionals treballen diàriament amb les limitacions i capacitats de superació de cada jove, sovint marcades per una falta d'estimulació prèvia. • Burocràcia vs. Necessitat: La presidenta critica l'excés de tràmits i defensa que qualsevol jove que ho necessiti ha de rebre ajuda, independentment de si encaixa estrictament en els perfils administratius. Sensibilització i esdeveniments benèfics Per celebrar aquesta fita, s'organitza un partit de futbol benèfic al Nou Estadi de Tarragona amb l'objectiu de recaptar fons i, sobretot, donar a conèixer la fundació. "No podem fer oïdes sordes i fer negació de tot el que està passant en aquesta societat; si no ho mirem, un dia esclatarà i ens perjudicarà a tots." L'esdeveniment comptarà amb figures conegudes del món de l'esport, el periodisme i la televisió, com ara: • Tomi N'Kono (ex-porter de l'Espanyol) • Carles Francino (periodista) • Actors de la sèrie Ventdelplà Aquesta acció busca utilitzar la influència de personalitats i polítics per fer arribar el missatge de la inclusió social a tots els estaments de l'administració.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Festes Majors als barris de la Floresta i Icomar
Les festes de la perifèria tarragonina: La Floresta i Icomar L'episodi d'aquest espai L'Embalat es dedica a explorar la vitalitat de les festes majors de dos barris emblemàtics de Tarragona: la Floresta i Icomar. A través d'entrevistes amb els seus presidents veïnals, es desgrana la programació, la història i l'esperit de convivència d'aquestes celebracions. La Floresta: Tradició i Noves Tecnologies Antoni Peco, president de l'Associació de Veïns del Barri de la Floresta, destaca que les festes tenen més de 30 anys d'història. Novetat digital: Enguany s'inaugura la pàgina web del barri per donar a conèixer les seves activitats i reivindicacions. Cultura i circ: S'incorpora una activitat de circ al carrer per dinamitzar l'oferta cultural. Implicació col·lectiva: Es subratlla la participació d'entitats com el col·lectiu de dones, l'esplai i el club de futbol. Homenatges i gastronomia: Destaca l'acte dedicat a la gent gran i la tradicional paellada popular de diumenge als espais verds del barri. Música de proximitat: Concerts de grups de rock, pop i rumba de zones veïnes com Camp Clar, Torreforta i la Granja. Icomar: Convivència i nous espais Lluïsa Expósito, presidenta de l'associació de veïns d'Icomar, explica les particularitats d'aquest barri fundat al voltant de 1978. Canvi d'ubicació: Per motius de seguretat (deixar pas a les emergències) i per evitar molèsties als veïns grans, el nucli de la festa es trasllada entre el camp de futbol i les cotxeres. Gastronomia al carrer: El sopar de germanor de divendres i el dinar de diumenge són els moments de màxima participació. Història i adaptació: Les festes es van moure de la data de Sant Joan a la primera setmana de juliol per reduir els costos de les orquestres i adaptar-se al pressupost d'un barri petit. "El que s'intenta en una festa de barri és que la gent tingui una convivència entre els mateixos veïns."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
2005-06-28 UM MANIFEST ORGULL GAY
Acte Institucional a la plaça de la Font En motiu del Dia Internacional de l'Orgull Gai, la ciutat de Tarragona ha celebrat un acte institucional per reivindicar els drets del col·lectiu LGBT. L'esdeveniment ha comptat amb la participació de l'alcalde Joan Miquel Nadal i representants de diverses entitats. Punts clau del manifest institucional L'alcalde ha destacat la necessitat de passar de la simple tolerància a una inclusió real i respectuosa. Els punts principals han estat: El reconeixement de la diversitat de models familiars. La denúncia de la homofòbia i la violència que encara pateixen moltes persones a nivell mundial. L'acceptació del respecte com un criteri irrenunciable en una societat democràtica. "Hem de fer inclusió del dret humà a expressar sentiments i desig cap a persones del mateix sexe o gènere." Reivindicacions del col·lectiu H2O i Lambda Representants del col·lectiu H2O del Camp de Tarragona i la presidenta del col·lectiu Lambda de València, Luisa Notario, han pres la paraula per exposar les mancances que encara persisteixen: Àmbit familiar i educatiu: Es demana que les famílies no rebutgin els joves i que les escoles fomentin el respecte a la individualitat. Àmbit laboral: Cal erradicar la discriminació en la contractació i el tracte dins les empreses. Visibilitat territorial: S'ha posat èmfasi en la importància de viure la sexualitat amb llibertat a ciutats com Reus, Valls o Tarragona, sense haver d'emigrar a grans metròpolis per sentir-se segurs. L'acte ha finalitzat amb el desplegament simbòlic d'una catifa amb els colors de l'arc de Sant Martí, refermant el compromís de la ciutat amb la llibertat afectiva i sexual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Amnistia Internacional analitza la violència de gènere a Tarragona
Estudi sobre la violència de gènere: Tarragona, Reus i Cambrils L'entitat Amnistia Internacional ha presentat l'informe anomenat "Més enllà del paper", un projecte pilot que analitza les polítiques de serveis socials en matèria de violència de gènere a la demarcació de Tarragona, concretament als municipis de Tarragona, Reus i Cambrils. Maria Pilar García, portaveu de l'entitat, exposa les conclusions i deficiències detectades en el sistema actual de protecció. Dades alarmants i falta de confiança L'informe destaca una realitat extremadament preocupant sobre la situació de les víctimes: Més del 95% de les dones maltractades no presenten denúncia oficial. Existeix una profunda manca de confiança en l'eficàcia de les autoritats per garantir una protecció real. El procés psicològic de la por es combina amb la percepció que els recursos de l'administració són insuficients o inadequats. Deficiències en els recursos d'emergència Un dels punts crítics analitzats és la qualitat dels allotjaments d'emergència previs a l'entrada en cases d'acollida: A Tarragona, s'utilitzen majoritàriament hotels i pensions mitjançant convenis municipals, un recurs que ni les víctimes ni les organitzacions consideren adient. Tot i que Reus i Cambrils disposen de pisos d'emergència, sovint estan ocupats i s'ha de recórrer també a places hoteleres. Propostes i requeriments de millora "Les organitzacions de víctimes i dones han de tenir un paper actiu tant en la planificació com en l'avaluació de les mesures." Amnistia Internacional proposa un canvi de model que vagi més enllà del marc legal de la Llei Integral: Participació activa: Que les víctimes col·laborin directament en la redacció dels protocols de prevenció. Atenció integral: Substituir protocols de coordinació per un Pla d'Acció que abasti des de la detecció primerenca fins a l'avaluació final. Protecció de col·lectius vulnerables: Millorar l'accessibilitat per a dones amb discapacitats i adaptar els recursos a les especificitats culturals (com en el cas de l'ètnia gitana) o de situació administrativa (immigrants). Finalment, l'entitat subratlla que l'objectiu no és fer rànquings entre municipis, sinó garantir que els drets humans es respectin de forma efectiva a través d'una avaluació constant i una millora del servei públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Les Festes de Sant Pere de Reus: Tradició i el Masclet
Les Celebracions de Sant Pere a Reus L'episodi d'avui de L'Embalat ens trasllada a Reus per viure la vigília i la festivitat de Sant Pere, el patró de la ciutat. Aquests dies són l'única oportunitat anual en què els reusencs poden veure la imatge del seu patró, que normalment resta tancada al sagrari de la prioral. Novetats i Seguici Festiu L'entrevistat, Antoni Saez (de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus), destaca les principals novetats d'enguany: La incorporació del Ball de Gitanes gran al seguici festiu. La primera participació oficial del Gió a les festes de Sant Pere. El manteniment d'elements tradicionals com el drac, els nanos, la mulassa, els gegants i el carrasclet. El Masclet: La Beguda Oficial i la seva Cançó Una de les tradicions més ocioses i populars és el consum del Masclet, una beguda que combina: Vermut de Reus. Plim (un refresc de fruites tropicals molt dolç). Un complement alcohòlic variable segons l'establiment. "Anem de Cercavila, tots plegats bevent masclet, quina cosa més dolça, de la bota ben fresquet." Com a novetat, per fomentar el control i la participació en la cercavila, els assistents han de cantar la lletra de la nova cançó del masclet per poder rebre la consumició als bars col·laboradors. Agenda d'Actes Destacats Vigília: Toc de festa, cercavila de gegants, espectacles infantils, anada a Completes i la mítica Tronada a la plaça del Mercadal. Nit: Nit de marxa a la Palma amb concerts i revetlles a la plaça de la Llibertat. Dia de Sant Pere: Processó solemne, ballada final de tots els grups festius i l'última tronada de la Festa Major.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
44'
Programació i Novetats del Festival d'Estiu FET 2005
Presentació de la Programació del FET 2005 L'episodi se centra en la presentació detallada dels continguts i la filosofia del Festival d'Estiu de Tarragona (FET 2005). Jordi Giramé, director del festival, destaca que l'oferta d'enguany és com una "cuina de temporada", seleccionant espectacles que s'adapten perfectament a l'atmosfera màgica del Camp de Mart i el Peu de les Muralles. Música i Grans Concerts La programació musical és un dels pilars fonamentals del festival: • OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya): Realitzarà un concert tradicional que inclou l'estrena de l'obra guanyadora del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona de Paolo Boggio, combinada amb la Cinquena Simfonia de Beethoven. • Soweto Gospel Choir: Una formació sud-africana de gran prestigi, coneguda pel seu compromís contra l'apartheid i les seves veus formidables. • Noa: L'artista israeliana tancarà el festival al Camp de Mart en un dels concerts més esperats de l'estiu. • Setmana Cantant: Un esdeveniment trianual que reunirà més de 300 cantaires d'arreu del món, culminant amb el concert de Zoltán Kodály. Teatre i Dansa Dins l'apartat de les arts escèniques, destaquen propostes de diversos estils: • Teatre: L'obra Al vostre gust de Shakespeare, dirigida per Xicu Masó, i la comèdia Aquí no paga nadie de Dario Fo, protagonitzada per Sílvia Marsó i Esteve Ferrer. • Dansa: La inauguració corre a càrrec de la prestigiosa companyia de Víctor Ullate. També es destaca l'espectacle Bulgarian Dream Dancers, que fusiona gimnàstica rítmica i dansa tradicional. • Cicles Paral·lels: Es mantenen el cicle Dansa el Cel Obert, el QS (amb sons del Brasil com el grup Ilê Aiyê) i els concerts de Camerata 21. Homenatges i Canvis Especials L'edició d'enguany ret un homenatge especial a Mossèn Ritort en el 50è aniversari de la seva mort amb la participació d'entitats locals com la Banda Unió Musical de Tarragona. D'altra banda, s'anuncia una "parada tècnica" del cicle Música als Patis després de 14 anys d'activitat per a una futura reformulació. "El món és un escenari i tots interpretem el nostre paper; tots tenim les nostres entrades i sortides."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
La festa de Sant Agapitobís al carrer Comte de Tarragona
Resum de l'episodi L'episodi se centra en l'entrevista a Javier Luján, portaveu dels veïns del carrer Comte i la plaça Pallol a la Part Alta de Tarragona. Després de gairebé cinc mesos de viure fora de casa per unes obres d'emergència a causa d'esquerdes as edificis, els veïns celebren el seu retorn amb una festa batejada com Sant Agapitobís. Els mesos de patiment Prop d'una trentena de veïns han viscut en hotels durant quatre mesos i mig, una situació que el portaveu descriu com un via crucis. Luján destaca la pèrdua de la quonitidianeïtat i la dificultat de viure en una habitació reduïda d'hotel, especialment per a famílies amb nens en època d'estudi. Les obres estan a punt de finalitzar, tot i que encara es fan treballs menors de pintura, fusteria i reparació d'esquerdes interiors de forma més relaxada. Programa de la festa "Sant Agapitobís" La celebració, que tindrà lloc aquest dissabte a la plaça Pallol, vol ser un agraïment a la ciutat de Tarragona pel seu suport: Cercavila i sardinada popular: Començarà a les 10 del matí. Homenatges: Es farà un reconeixement especial al senyor Pedro i la Juana, veïns que han viscut el trasllat i celebren les seves bodes d'or. Actuacions i concerts: El cartell inclou Paco en la Luna, la Martirio Vis i tancarà la nit amb l'orquestra Sabor Cubano. Caràcter solidari: Encara que hi ha un sopar per invitació per a personalitats i periodistes, la resta de la festa és oberta al públic amb preus simbòlics. Impacte personal i futur "Per a nosaltres la gran joia era estar tranquils a casa, però oferim la festa a tots els ciutadans que ens han recolzat." Javier Luján confessa que aquests mesos han estat un bloqueig per a la seva activitat artística, ja que la manca de concentració i el soroll han impedit la seva feina solitària habitual. Els veïns esperen que aquesta celebració esdevingui una tradició anual al barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
2005-06-27 UM CONGRES FISICA PLASMA
Resum de l'Esdeveniment Científic El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acull el 32è Congrés Europeu de Física de Plasma, un esdeveniment que reuneix més de 750 científics d'arreu del món. L'entrevista amb Carlos Hidalgo, president del comitè organitzador i membre del CIEMAT, destaca la rellevància d'aquesta trobada per a la comunitat científica internacional. Objectius i Àrees de Recerca Durant les cinc jornades del congrés, s'aborden quatre àmbits principals de la física de plasma: * Fusió nuclear: Tant magnètica com inercial, amb l'objectiu de buscar noves fonts d'energia netes. * Astrofísica: Per entendre millor l'evolució de l'univers i les estrelles. * Plasmes industrials: Investigació aplicada a processos tecnològics. * Coneixement bàsic: Estudi de les lleis fonamentals de la matèria. L'Horitzó del Projecte ITER Un dels temes estrella és el projecte ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor). Hidalgo subratlla la importància històrica d'aquesta setmana, ja que es preveu que es pugui signar l'acord oficial sobre la seva seu (Cadarache a França o el Japó). Recrear l'energia de les estrelles a la Terra és el gran repte tecnològic actual. "L'objectiu és tenir una estrella operant en un laboratori i generant l'energia de les estrelles aquí a la Terra." Connexió amb la Ciutadania El congrés no es limita als experts. S'ha organitzat una sessió de portes obertes per a tota la ciutadania de Tarragona amb l'objectiu d'explicar els avenços de la física de plasma de manera pedagògica i rigorosa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Perspectives turístiques a la Costa Daurada post-Sant Joan
Balanç del pont de Sant Joan i inici de temporada El sector turístic de la Costa Daurada ha tancat el pont de Sant Joan amb un balanç positiu, superant el 90% d'ocupació. Aquest èxit referma un canvi de tendència favorable iniciat al maig, amb increments del 10% respecte a l'any anterior. Segons el vicepresident de la FEHT, Salvador Pellicé, la temporada s'augura positiva gràcies a: La recuperació dels marges comercials (menys dependència d'ofertes agressives d'última hora). Una climatologia favorable i l'impuls de les vacances escolars. L'atractiu de PortAventura, que actua com a factor d'estabilitat a la zona. Previsions i nous mercats De cara al juliol i l'agost, el sector espera consolidar aquest creixement. Tot i que el mercat britànic segueix sent el principal (60% del públic estranger), destaca l'aparició del mercat escandinau, un perfil de turista amb poder adquisitiu mitjà-alt en clara expansió. També s'estan explorant mercats de l'Europa de l'Est i, a llarg termini, el mercat xinès. Reptes industrials i relacions patronals L'entrevista també aborda temes conflictius per al sector: Pantalà de Repsol: El sector manté al·legacions a la renovació de la concessió, demanant estudis d'impacte ambiental i mesures de seguretat més estrictes, lamentant que no s'hagi explorat un trasllat. Crisi a la CEPTA: Tres associacions han abandonat la patronal provincial per una percepció de manca de sensibilitat cap al turisme, optant per col·laborar amb PIMEC per defensar els interessos de les petites i mitjanes empreses del sector. "No volem un monocultiu turístic, però cal una millor planificació supermunicipal que tingui en compte l'impacte de la química sobre la població i el turisme." L'hostaleria tarragonina busca, finalment, un equilibri entre l'oferta creixent a tot el Mediterrani i la fidelització de la demanda a través de la qualitat i la diversificació de serveis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Festes de Sant Pere al Serrallo: Tradició i Mar
Celebració de Sant Pere al Barri del Serrallo L'episodi de l'espai L'Embalat de Tarragona Ràdio ens submergeix en les festes de Sant Pere del Serrallo, un dels barris més emblemàtics de Tarragona. Aquestes festes, organitzades històricament per la Confraria de Pescadors, representen la identitat d'una comunitat on el mar és l'eix central de la vida i la riquesa. Actes Principals i Tradicions El programa destaca que, tot i que les festes van començar el dissabte, els dies més rellevants coincideixen amb la vigília i el dia del patró, el 29 de juny. Entre els actes més destacats trobem: Activitats tradicionals: Les matinades amb els timbalers, les passejades amb golondrina pel port i jocs com la cursa de rucs i camells. Vigília de Sant Pere: Es realitzen concursos de botifarra i el dinar de germanor per als avis pescadors, ofert pel restaurant La Puda. El Pregó: Enguany anirà a càrrec de l'actor tarragoní Josep Ferrer, conegut pel personatge de Soledad León de Salazar. Dia de Sant Pere: Jornada de caràcter marcadament religiós amb la missa solemne, el vermut popular i la processó marítima. Identitat i Caràcter Serrallenc Segons Carme Pedrol, presidenta de l'Associació de Veïns, el Serrallo és un barri amb una identitat molt forta i un caràcter acollidor influenciat per la vida a mar obert. "La mar és ample, l'horitzó no té horitzó, i suposo que això imprimeix molt el caràcter." Les festes són obertes a tota la ciutat, mantenint l'esperit de celebració a l'aire lliure que convida a compartir la gastronomia i la cultura marinera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Fita històrica per als drets LGTBI al Camp de Tarragona
La descentralització de l'activisme LGTBI a Catalunya El col·lectiu H2O destaca un moment clau en la lluita pels drets civils, subratllant que la reivindicació del col·lectiu gai, lèsbic, bisexual i transsexual s'està consolidant amb força fora de l'àmbit metropolità de Barcelona. Activitats principals i fites territorials Manifestació històrica a Reus: Es realitzarà la primera manifestació nacional pel Dia de l'Alliberament LGTBI fora de Barcelona. Aquesta convocatòria té un caràcter català i pretén demostrar que l'activisme és necessari a tot el territori. Concentració a Tarragona: Es durà a terme una lectura pública de la moció aprovada per l'Ajuntament de Tarragona, acompanyada del manifest propi de l'associació. La desideologització dels drets civils L'entitat fa una valoració molt positiva de la moció aprovada a la capital de la província, destacant dos punts fonamentals: És el primer reconeixement explícit de l'Ajuntament de Tarragona cap a la tasca del moviment. Es trenca el mite que la defensa dels drets LGTBI és exclusiva de l'esquerra política. "Recolzar els drets de gai i lesbianes no té necessàriament una connotació política i ideològica." Segons el col·lectiu, aquest suport institucional, independentment del color polític del govern, marca una tendència de normalització i progrés que iguala Catalunya amb altres estàndards europeus.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Crònica Castellera: Sant Joan a Valls i Tarragona
Èxits i Tensions a la Diada de Sant Joan La temporada castellera ha viscut el seu primer gran moment àlgid amb les actuacions de Valls, Tarragona i Reus. Les colles han demostrat un nivell excepcional, tot i que la jornada no ha estat exempta de rivalitat extrema i certs entrebancs tècnics. Valls: Duel d'Alts Vols La plaça del Blat va viure un derbi apassionant entre les dues colles vallenques: Colla Joves Xiquets de Valls: Va ser la gran sorpresa de la jornada sota la nova direcció de Salvador Ramon. Van descarregar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre, una actuació brillant i inesperada per l'alçada de la temporada. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Va realitzar la millor actuació de l'any en termes numèrics amb el 5 de 8, 3 de 9 amb folre (carregat), 4 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre. "Es va produir un fet excepcional... un dels quins es va desequilibrar i va aguantar-se amb només una cama a l'aire durant gairebé un segon abans de reequilibrar el castell." La jornada a Valls també va destacar per la forta rivalitat, que va derivar en un petit tumult i intercanvi d'insults entre les colles en acabar un castell de la Vella, requerint la intervenció de la Guàrdia Urbana. Tarragona: Lums i Ombres a la Plaça de la Font Les quatre colles de la ciutat es van reunir amb resultats dispars: Xiquets de Tarragona: Els grans triomfadors locals en completar la clàssica de vuit (3de8, 4de8 i 2de7). El cap de colla, Joan Sala, va destacar la dificultat d'un 4 de 8 extremadament lent. Xiquets del Serrallo: Van aconseguir recuperar el 2 de 6, un castell que no completaven des de l'any 2001. Colla Jove Xiquets de Tarragona: La nota negativa, ja que només van poder carregar el 4 de 8 a causa de canvis d'última hora al pis de quarts. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van complir l'expedient amb castells de sis, tot i patir una baixa assistència als assajos. Reus: Recuperació i Obstacles A la Festa Major de Sant Pere, la Colla Jove de Tarragona es va refer de l'ensopegada de divendres descarregant el 4 de 8. Per contra, els Xiquets de Reus no van poder assolir el seu objectiu del carro gros per problemes d'última hora amb la canalla i les baixes.