Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1537-1560 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Dia de la Música a Tarragona Ràdio amb Sergi Fèlix
Celebració del Dia de la Música al Teatre al Magatzem En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada al Teatre al Magatzem de la Cooperativa per commemorar el Dia de la Música en directe. L'esdeveniment coincideix amb el dia de mercadet a la ciutat, convidant els oients i vianants a gaudir de les actuacions en viu. L'actuació de Sergi Fèlix El jove músic Sergi Fèlix, estudiant de l'estudi de música de Tarragona, ha compartit la seva passió i projectes de futur: Trajectòria: Actualment forma part de l'orquestra La Varietat, amb la qual té previstos diversos bolos per pobles i barris durant l'estiu. Influències: Malgrat la seva joventut, sent una forta connexió amb clàssics dels anys 70 gràcies a la seva família. Interpretació: Ha interpretat en directe el tema "Tu Frialdad" del grup Triana. "M'agrada la música i m'agrada tot tipus de música." Pròximes actuacions Després de l'emotiva actuació de Sergi, el programa ha donat pas a un altre col·laborador habitual: José Davi: El conegut com a "pianista de capçalera" ha estat convidat a prendre el protagonisme sol davant el piano, deixant el seu rol habitual d'acompanyant per celebrar aquesta jornada especial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Dia Internacional de la Música a Tarragona Ràdio
Festa de la Música des del Teatre El Magatzem El programa celebra el Dia Internacional de la Música, una festivitat d'origen francès instaurada el 1982 per Jacques Lang. L'emissió es trasllada al Teatre El Magatzem de la Cooperativa Obrera Tarraconense per oferir una jornada de música en directe, oberta a tothom i amb un caràcter popular i gratuït. Entrevista amb Sergi Xirinacs El responsable de l'espai, Sergi Xirinacs, explica la història i la funció del teatre en el seu centenari: Espai polivalent: El Magatzem funciona com a sala d'assaig, teatre i centre de producció escènica. Necessitats i millores: Es preveu la instal·lació d'aire condicionat i la millora de la professionalització del sector cultural a Tarragona. Producció local: Xirinacs destaca la importància de crear i exportar espectacles infantils fets a la ciutat, coordinant diversos grups locals sota una estructura empresarial. Actuació Musical en Directe El programa compta amb la col·laboració de l'Estudi de Música de Tarragona. Els primers convidats a actuar són Catherine Krupa i Josep Maria Alcanyiz, qui ofereixen un repertori internacional: Filosofia de l'amateur: Defensen la música com una necessitat vital, comparant-la amb la cuina casolana, que no ha de ser exclusiva dels professionals. Repertori: Interpreten una cançó tradicional polonesa amb temàtica vitalista i una polca txeca. "La vida cal divertir-se, prendre una copeta... riure de tot, perquè en aquest món vivim una sola vegada."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Novetats educatives i infraestructures a Tarragona
Actualitat educativa a Tarragona L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'ensenyament, repassa l'estat dels projectes educatius a la ciutat, destacant l'ampliació de la xarxa de llars d'infants i la planificació de nous centres de primària i secundària. Llars d'infants i nous serveis Es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants pel mes d'octubre del 2005: La Rebassada: Amb 74 places i la introducció d'una aula de nadons (4 a 11 mesos). Sant Pere i Sant Pau: Amb 94 places i servei de nadons. L'Ajuntament aposta per la conciliació de la vida familiar i laboral mitjançant l'ampliació d'horaris (de 08:00h a 18:00h) i la incorporació de serveis psicopedagògics per a la detecció precoç de deficiències. Planificació de centres de Primària i Secundària La col·laboració amb la Generalitat de Catalunya se centra en la cessió de terrenys municipals per a l'edificació de nous centres: Sant Salvador: Construcció imminent d'un nou institut (IES). Joan XXIII: Planificació d'un nou centre d'educació infantil i primària (CEIP) en el pla parcial PP2. Manteniment: Durant l'estiu es realitzaran treballs de pintura i millora als centres de Sant Pere i Sant Pau, Els Àngels, El Miracle i Pau Delclòs. L'Escola de Música i la polèmica de l'EOI L'Escola Municipal de Música celebra el seu desè aniversari consolidant les aules als barris de Camp Clar, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, fomentant l'ús d'instruments en horari escolar. Respecte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Duc aclareix que la ubicació triada finalment és l'Avinguda Catalunya, un emplaçament que considera excel·lent per la seva centralitat: "Si vols que faci el projecte, me'l demanes, que te'l faré." Aquesta cita reflecteix la predisposició de l'Ajuntament davant la Generalitat per desencallar el projecte malgrat els retards urbanístics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Estat de les obres del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Tarragona
Actualització del projecte ferroviari de l'AVE Tarragona Ràdio informa sobre l'avenç de la nova línia d'alta velocitat que connectarà Lleida amb l'estació de Perafort-La Secuita. Una delegació de periodistes i tècnics d'ADIF realitzen una visita institucional per supervisar els treballs, que ja es troben en la seva fase final. Desafiaments tècnics i inversions L'execució del projecte ha hagut de superar diversos obstacles geològics durant els darrers cinc anys: Problemes de terreny: Es van detectar moviments inesperats que van obligar a realitzar estudis geotècnics addicionals. Solucions estructurals: S'ha optat per instal·lar contrabòvades circulars de formigó per reforçar els túnels. Túnels clau: Túnel de l'Illa: Una inversió de 48 milions d'euros. Túnels de Camp Magré i Puig Cabré: Amb un cost conjunt de 23 milions d'euros. Localització i futur de la línia Els treballs s'ubiquen principalment en els termes municipals de Montblanc i La Riba. Aquest tram forma part d'una infraestructura més àmplia que pretén unir Madrid amb la frontera francesa. "L'objectiu és explicar a la premsa l'estat de les obres i les modificacions per contrarrestar els moviments del terreny." Es preveu que la línia pugui estar operativa per als viatgers durant l'any 2006.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Conflicte laboral a Altadis: Mobilitzacions i negociacions a Tarragona
Els representants de Comissions Obreres (CCOO) i UGT de la factoria d'Altadis (Tadis) a Tarragona han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per analitzar la situació crítica de la plantilla. Després de la manifestació de dissabte, els treballadors mantenen un estat d'ànim baix però combatiu, amb la mirada posada en les properes converses entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa. Punts clau de la situació actual: Mobilitzacions a Madrid: Està previst un viatge a Madrid per al proper divendres (festiu de Sant Joan a Catalunya) per manifestar-se davant les oficines centrals. L'objectiu és pressionar l'empresa sense que els treballadors hagin de perdre jornades laborals. El paper de les administracions: Els sindicats demanen un compromís ferm i firmat per part de l'Ajuntament i la Generalitat. Tot i que l'empresa té beneficis, el conflicte se centra en el futur de l'edifici (catalogat i en sòl industrial) i la continuïtat de l'activitat. Perfil de la plantilla: Un percentatge elevat de treballadors són dones amb més de 30 anys de cotització. El tancament o trasllat forçat suposaria un drama social, ja que moltes es quedarien sense dret a una jubilació digna si no s'assoleix un acord de prejubilacions fins al 2007. Reivindicacions principals: Voluntarietat: Qualsevol trasllat ha de ser escollit pel treballador i no imposat. Recol·locació: S'està lluitant per la possible recol·locació de part del col·lectiu a Logista Barcelona. Prou especulació: Els representants critiquen que el problema l'ha generat l'empresa i no les institucions, i demanen que la solució no passi per l'especulació urbanística, ja que l'edifici està catalogat. "L'empresa és la que ha de donar la solució... és una empresa que està creixent i té molts beneficis."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Inici de la Selectivitat a Tarragona: Primera jornada
Crònica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) Aquest segment informatiu de Tarragona Ràdio recull l'ambient i les dades clau de la primera jornada de la selectivitat a les comarques de Tarragona, on més de 2.000 estudiants s'han citat per realitzar els exàmens que determinaran el seu accés als estudis superiors. Dades de participació i organització La coordinadora de les proves, Maria Bargalló, ha destacat la normalitat absoluta en l'inici de la convocatòria de juny: Tribunals: S'han distribuït en 5 a Tarragona, 4 a Reus i 3 a Tortosa. Assistència: L'absentisme ha estat mínim, concentrat principalment en alumnat lliure o per motius de salut justificats. Calendari de notes: Els resultats es podran consultar per internet a partir del 5 de juliol, i el recull oficial arribarà als instituts el dia 7. Sistema de puntuació: Es requereix una nota mínima de 4 a la fase general per fer mitjana amb el batxillerat (proporció 60-40%). Desenvolupament de les proves La jornada ha començat amb l'examen de Llengua Castellana i Literatura. Segons el cronograma: Matí (09:00 - 10:30): Castellà. Migdia: Llengua Catalana i Literatura. Tarda: Llengua Estrangera. "No és que la prova sigui difícil, el problema és la concentració de molts exàmens en poc temps i l'estrès de jugar-t'ho tot." Testimonis dels estudiants Els alumnes entrevistats al campus de Ses Celades expressen una barreja de nervis i optimisme. Entre les pors més comunes destaquen les assignatures de Matemàtiques i Filosofia. Com a mètodes de preparació, els joves coincideixen en la importància de descansar bé i mantenir la calma per evitar el col·lapse durant les preguntes amb "trampa".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
L'ofici de lutier i arqueté amb Ramon Sunyer
L'art ancestral de la lutheria a Tarragona L'entrevista ens trasllada al taller de Ramon Sunyer, un mestre lutier i arqueté situat al nucli antic de Tarragona. Aquest ofici és definit com un art ancestral que requereix una formació específica i una gran precisió tècnica per mantenir i construir instruments de corda. Diferències entre lutier i arqueté Sunyer aclareix la distinció fonamental entre aquestes dues especialitats: El lutier es dedica a la construcció i manteniment dels instruments en si (violins, violes, violoncels). L'arqueté se centra exclusivament en les baguetes o arcs necessaris per tocar-los. Secrets de construcció i materials L'èxit d'un instrument com els cèlebres Stradivarius no resideix només en el vernís, sinó en tot el procés: Matèria primera: S'utilitzen fustes d'abet per a la tapa i d'auró per al fons i el mànec. Per als accessoris s'empra l'eben. L'ànima de l'instrument: Una petita vareta interior que actua com un equalitzador, transmetent la vibració entre les parts de l'instrument i definint el seu timbre final. Crins de cavall: Els arcs utilitzen pèl de cua de cavall, sent les de Mongòlia les de major qualitat. Escoles i Formació Ramon Sunyer destaca que a l'estat espanyol no hi ha escoles de formació i que cal anar a l'estranger, com a Cremona (Itàlia), Mittenwald (Alemanya) o la República Txeca, on ell es va formar. L'aprenentatge es basa en l'adquisició d'un ofici repetitiu i extremadament precís, on cada acció condiciona la qualitat final de l'instrument. "Aquest instrument té personalitat pròpia, un so quasi únic i irrepetible."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Balanç i memòria sonora de la temporada 2004-2005 del Nàstic
Tancament de la Temporada a Tarragona Ràdio L'episodi marca el final de la programació dedicada al Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2004-2005. Es destaca la conclusió del programa institucional Sempre Nàstic, que comptarà amb la participació del president Josep Maria Andreu per analitzar el curs actual i planificar la propera campanya a la Segona Divisió A. Crònica Sonora d'un Retorn Històric El periodista Quim Pons presenta un reportatge especial que recull els moments clau de la lliga, utilitzant les narracions originals de Jordi Blanco. El resum destaca la muntanya russa emocional d'aquest any: Els inicis complicats: La visita al camp del Celta de Vigo (Balaídos), descrita com el "Teatre dels Somnis" de la categoria, on l'equip va patir una derrota ajustada per un gol de falta de Nagore. La ratxa èpica: Un període de 10 victòries consecutives que va catapultar el Nàstic a lluitar per les places d'ascens a la Primera Divisió. L'objectiu complert: Tot i la il·lusió per l'ascens, el discurs dels jugadors i el club es va mantenir centrat en la permanència com a fita principal. Testimonis i Moments Clau El reportatge inclou talls de veu on es reflecteix l'ambició i la humilitat de la plantilla: "Home, somiar és gratis, no? Però el nostre primer objectiu està clar que és la salvació." Es mencionen també anècdotes i casos específics que han marcat l'actualitat grana, com el cas de Castor Toledo, i es fa un homenatge a la feina de tot l'equip tècnic i periodístic que ha cobert les 42 jornades del campionat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
39'
Mediació Escolar: Una Eina per la Convivència a l'IES Torreforta
La Mediació Escolar com a Resposta als Conflictes L'episodi analitza la implementació de programes de mediació escolar als centres de secundària de Tarragona, posant el focus en l'experiència pionera de l'IES Torreforta. La mediació es defineix no com un càstig, sinó com una eina de diàleg i negociació on les parts en conflicte busquen les seves pròpies solucions. Fonaments i Funcionament del Programa • La mediació és una eina preventiva que no substitueix les mesures disciplinàries, sinó que les complementa. • El procés es basa en la voluntarietat de totes les parts implicades. • Els mediadors (tant professors com alumnes) actuen com a facilitadors, mai imposen una solució. • Una sessió típica inclou l'acollida, l'exposició del problema respectant el torn de paraula, i la fase d'assertivitat per entendre la pell de l'altre. Formació i Participació de l'Alumnat L'IES Torreforta ha format un equip mixt de 26 persones, incloent-hi membres del personal administratiu i el claustre. Destaca el paper de les alumnes de 3r d'ESO, la Patrícia i l'Elba, que s'han format durant 40 hores per actuar com a mediadores el curs vinent. "No resoldrem el 100% dels conflictes, però la mediació ajuda a fer que la pilota no es faci més grossa." El Centre com a Mirall de la Societat Els convidats debaten sobre si hi ha més agressivitat ara que abans i conclouen que: • Els instituts són un reflex de la societat on estan ubicats. • Cal relativitzar la conflictivitat, ja que els malentesos i les picabaralles han existit sempre. • És fonamental la implicació de les famílies i tota la comunitat educativa per aconseguir resultats òptims. Actualment, els casos arriben principalment a través del cap d'estudis, però l'objectiu és que els mateixos alumnes tinguin la iniciativa de demanar mediació quan detectin un conflicte de manera autònoma.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Recerca integral sobre el territori de l'antiga Tàrraco
Estudi integral de l'entorn de Tàraco L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), sota la direcció de Josep Guitart, ha posat en marxa un ambiciós projecte de recerca centrat en l'evolució històrica i paisatgística de la riba dreta del riu Francolí. Aquest estudi abasta un període de 1.200 anys, des del 500 a.C. fins al 712 d.C., amb l'objectiu de comprendre com funcionava el rerepaís de la capital d'Hispània. Punts clau de la investigació Centuriació romana: S'investiga l'organització del territori en quadrícules (centúries) que els romans feien servir per repartir terres, especialment visible al Baix Penedès. Viles i economia: Més enllà de les grans residències com la Llosa o Calípolis, l'estudi busca analitzar l'explotació de recursos: bòbiles, pedreres i la gestió hídrica. Ciència aplicada: S'utilitzen tècniques de paleobotànica (estudi del pol·len fòssil), paleoclima i carboni 14 per veure com l'activitat humana va transformar els boscos en camps de vinya, olivera i cereal. Col·laboració i futur de l'ICAC El projecte té una durada prevista de tres anys i compta amb un equip multidisciplinari de 12 investigadors, geòlegs i biòlegs. L'ICAC també impulsa la docència internacional amb la signatura d'un màster internacional d'arqueologia clàssica en col·laboració amb les universitats de Nàpols i Examprovença. "L'objectiu és l'estudi integral del territori: no només les restes arqueològiques, sinó l'evolució de tot el paisatge i els seus recursos."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Tarragona celebra la 10a edició del Dia Internacional de la Música
Celebració de la 10a edició a Tarragona Tarragona es prepara per viure una jornada musical intensa amb motiu del Dia Internacional de la Música. Aquesta edició és especialment rellevant ja que commemora el desè aniversari de la iniciativa a la ciutat, coincidint amb el creixement de l'Escola Municipal de Música. Novetats i Diversitat d'Escenaris L'esdeveniment s'ha estructurat per arribar a diversos punts de la ciutat i oferir una àmplia varietat d'estils: Extensió als barris: Per primera vegada, la celebració arriba al barri de Sant Pere i Sant Pau, on alumnes de les escoles públiques i de les aules de música dels barris faran les seves audicions. Música Tradicional: Es farà una mostra al Pla de la Seu, destacant la consolidació de l'aula de música tradicional. Grups Moderns i Rock: La Plaça Verdaguer serà el centre neuràlgic per a formacions de rock i metal, com Circle of Death, amb el seu estil Transmetal Melòdic. Música Clàssica i Guitarra: El Circuit Guitarrístic a la Diputació de Tarragona aplegarà escoles de tota la província. Actes Itinerants: L'Associació de Músics realitzarà recorreguts per la Rambla i clourà la nit al Balcó del Mediterrani. L'Educació Musical: Un Pilar Ciutadà Les convidades han destacat l'alta afició musical a Tarragona, subratllant que no només els joves estudien música, sinó que hi ha un augment significatiu d'adults i avis que s'hi han sumat. També s'ha posat en valor el paper dels músics autodidactes: "Arriba un moment que sents la necessitat de poder escriure el que toques... una cosa porta a l'altra i això crea cultura musical a la ciutat." L'objectiu final és un projecte transversal de ciutat on tota la ciutadania pugui participar, sigui com a intèrpret o com a públic, per tancar el cercle de l'expressió artística.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Debat sobre l'ús i riscos dels petards per Sant Joan
Opinió pública sobre la pirotècnia a Sant Joan El contingut recull diverses entrevistes a peu de carrer sobre la tradició de tirar petards durant la celebració de Sant Joan. S'observa un espectre d'opinions que va des de l'acceptació de la festa fins al rebuig pel soroll i la por als accidents. L'ús segur i el civisme La majoria dels entrevistats coincideixen que els petards en si mateixos no són el problema, sinó l'actitud cívica i la responsabilitat de qui els utilitza. Alguns punts clau esmentats són: La necessitat de mantenir mesures de seguretat i control. La importància de la supervisió paterna en el cas dels menors. El respecte cap a les persones que poden sentir-se molestes pel soroll. Riscos i experiències personals El risc d'accidents és una preocupació constant. Es destaca el perill que suposen les metxes curtes i l'ús inconscient del material pirotècnic: "Un primo meu es va quedar sord amb un petard... la metja no era prou llarga i li va explotar a prop." Diversitat de perspectives Experiències culturals: Alguns entrevistats comparen la festa amb tradicions de Nadal i Cap d'Any en països com Argentina. Rebuig al soroll: Existeix un grup de persones que eviten la pràctica per por o perquè consideren que el soroll és excessiu i molest.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Hissada de banderes blaves i nous serveis a Tarragona
Inauguració de la temporada de platges a Tarragona L'emissora connecta amb la unitat mòbil a la platja de la Rebassada per cobrir la hissada de la bandera blava, un distintiu de qualitat que enguany també ha rebut la platja de la Mora. L'acte simbolitza l'inici oficial dels serveis d'estiu i la garantia d'excel·lència per als banyistes. Nous serveis i millores en la infraestructura El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, ha destacat l'esforç municipal per millorar l'experiència dels ciutadans a la costa: Accessibilitat: S'han instal·lat lavabos adaptats i noves passarel·les de fusta que substitueixen les de formigó. Mobilitat: S'incorporen cadires adaptades per facilitar el bany a persones amb mobilitat reduïda a totes les platges. Transport Públic: Presentació de cinc nous autobusos (model Mercedes Cítaro) de l'empresa municipal de transports per reforçar les línies de platja. Seguretat i reconeixements Durant la connexió, s'ha realitzat un simulacre de rescat a càrrec de la Creu Roja per demostrar la capacitat de resposta dels socorristes. "La Creu Roja és la que ens vigila, la que ens tutela... és alguna cosa més que una estimació, és una cosa que portes dintre." Aquesta cita del regidor Mallol ha servit de preàmbul per al lliurament d'un diploma de serveis distingits al senyor Grau, veterà de l'entitat, pel seu compromís vital amb el tarragonisme i el voluntariat social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Promoció turística de Galícia a la Rambla de Tarragona
Galícia es presenta a Tarragona amb el pavelló mòbil G2O L'espai itinerant, situat a la Rambla Nova, ofereix una experiència immersiva sota el lema G2O (la fórmula de l'aigua a Galícia). L'exhibició se centra en el vincle estret d'aquesta comunitat amb el mar, la nàutica i el turisme termal. Els eixos de l'exposició Turisme Nàutic: Presentació de la costa gallega i promoció de la Vuelta al Mundo a Vela, que enguany surt des de Vigo. Benestar i Termalisme: Un espai dedicat als balnearis on els visitants poden rebre massatges facials i cervicals amb productes termals. Artesania i Tradició: Demostracions en directe de nusos mariners (fins a 17 tipus diferents com el nus de rizo o el franciscà) i informació sobre les mariscadores. Una experiència interactiva El pavelló utilitza tecnologia tàctil per oferir informació detallada sobre ports i serveis turístics, així com una passarel·la que simula el pas sobre l'aigua. "Promocionem Galícia com una destinació d'aigua: per un costat ports esportius i per l'altre balnearis." L'exhibició romandrà oberta fins dissabte a la Font del Centenari abans de traslladar-se a Barcelona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Drets i lluita contra la discriminació de les famílies amb discapacitat
Resum de la Trobada sobre Drets i Discriminació L'eix central d'aquesta sessió és la denúncia i l'anàlisi de les desigualtats que pateixen les famílies que tenen algun membre amb disminució psíquica. Es pretén posar en relleu com aquestes unitats familiars s'enfronten a barreres que la resta de la societat no té, cercant objectivament millores en la seva qualitat de vida. Principals obstacles i discriminacions S'han destacat diversos punts crítics on la discriminació és més evident: Oci i lleure: L'accés a colònies d'estiu és molt limitat; l'oferta és reduïda i els preus són significativament més elevats, fet que suposa un greuge comparatiu econòmic i logístic. Burocràcia complexa: Existeix una manca de coordinació administrativa. Es proposa la creació d'una finestreta única per evitar que les famílies hagin de recórrer múltiples entitats per rebre ajudes. Incidència política: La federació APPS treballa per vigilar i incidir en la redacció de noves lleis abans de la seva publicació definitiva. "L'oferta de colònies és molt més reduïda, a un preu molt més elevat... i això no hauria de ser així." Objectius estratègics Les conclusions d'aquestes debats es traslladaran a la trobada general de Catalunya a Barcelona el proper mes de novembre. L'objectiu final és establir ponts de diàleg amb les administracions per garantir que un infant amb discapacitat pugui ser atès amb la mateixa igualtat que qualsevol altre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Quarta Festa Solidària de Cúculmeca a Tarragona
La Cúculmeca: Cooperació entre Tarragona i Nicaragua L'entitat Cúculmeca, amb seu a Tarragona i arrels directes a Nicaragua, neix de la necessitat de finançar un institut rural que es trobava en risc de tancament. El seu nom prové d'una planta medicinal que serveix per curar l'anèmia, simbolitzant la lluita contra la "anèmia social" i la cerca d'enfortiment comunitari. Projectes i àmbits d'actuació L'entitat no només se centra en l'educació, sinó que abraça diversos pilars fonamentals per al desenvolupament rural a la zona de la Jinotega: * Educació i alfabetització: Manteniment de l'institut comarcal. * Igualtat de la dona: Projectes específics per a l'apoderament femení. * Medi ambient: Foment de l'agricultura ecològica i projectes d'autoconsum familiar. * Mobilització social: Reivindicació de serveis bàsics com l'aigua i les infraestructures. Detalls de la IV Festa Solidària Demà dissabte, a partir de les 21:00h, el Passeig de les Palmeres de Tarragona acollirà la quarta edició d'aquest acte lúdic i benèfic. Els fons recaptats es destinaran íntegrament als projectes a Nicaragua. Gastronomia i Música en directe L'esdeveniment oferirà una experiència completa per als assistents: * Degustació de Gallo Pinto: Un plat típic nicaragüenc d'arròs, frijoles i carn, elaborat amb la col·laboració de l'Escola d'Hostaleria de la Universitat Laboral. * Actuacions Musicals: Grups locals com Quisom, La Ràbia Acústica, Enemigo Perfecto, Flor i Quimet Selector actuaran de forma desinteressada. * Servei de Bar i marxandatge: Venda de begudes, pastissos, gelats i samarretes solidàries. "Amb poc que a nosaltres no ens suposa res, per a ells és moltíssim."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Renovació i Futur de TINET: 10 Anys de Xarxa Ciutadana
En aquesta conversa, l'Enric Brull, director d'OASI, detalla la profunda transformació de TINET coincidint amb el seu desè aniversari. La renovació no és només estètica, sinó que implica un canvi estructural per adaptar-se als reptes tecnològics actuals i futurs. Les Novetats del Portal i la Imatge Nou sistema de canals: El portal s'organitza ara per canals temàtics (esports, cinema, tecnologies de la informació) per agrupar la informació de manera coherent. La "cuina" interna: Es destaca un canvi radical en la infraestructura tecnològica invisible per a l'usuari, que permetrà oferir serveis més potents i fluids. Nova identitat visual: Es presenta un logotip basat en una T que simbolitza una xarxa (representada per formes que recorden una medusa o un conjunt de nodes) i que actuarà com a mascota de la marca. Serveis i Valor Afegit Tot i que TINET ja no competeix en connectivitat directa (ADSL), el seu valor resideix en la qualitat del servei de correu electrònic: * Correu sense publicitat afegida. * Implementació de filtres de spam i antivirus més efectius. * Un enfocament centrat en el territori de les comarques tarragonines. Celebració del 10è Aniversari L'organisme preveu diversos actes rellevants per commemorar la fita: 1. TINET Congrés (Octubre): Un espai de reflexió al Palau de Congressos per debatre el futur de les xarxes ciutadanes amb professionals de diversos sectors. 2. TINET Història (Desembre): Presentació d'una crònica de la xarxa escrita per Cinta Vallmunt, disponible tant en format digital com en paper. "Ara el que ens toca és continuar sent la primera xarxa ciutadana europea amb una visió dels propers deu anys."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
El Parc Ecohistòric del Pont del Diable a Tarragona
Un espai únic de natura i arqueologia El Pont del Diable, també conegut com l'aquaducte de les Ferreres, és el monument central d'un projecte anomenat parc ecohistòric. Aquest espai destaca per ser l'aquaducte més antic de la península ibèrica (època d'August), superant en antiguitat el conegut aquaducte de Segòvia. Els eixos principals del parc L'espai ofereix una combinació única d'elements: Arqueologia i Història: Inclou l'aquaducte, pedreres romanes a l'aire lliure i en galeria, i forns de calç. Patrimoni Natural: Destaca com un pulmó verd per a la ciutat, ideal per al senderisme i el contacte amb la flora autòctona. Els Jardins Romàntics: Creats pels germans Puig i Valls, precursors del naturisme que van impulsar el Dia de l'Arbre. Activitats i educació El parc ha esdevingut un pol d'atracció educativa i turística: Més de 4.000 escolars participen en rutes i tallers per aprendre sobre el sistema hidràulic romà i l'extracció de pedra. S'ofereixen itineraris guiats, tant diürns com nocturns, que combinen esport i cultura. El projecte s'emmiralla en models d'èxit com el del Pont du Gard a França. "És un espai on l'entorn natural i el patrimoni lliguen, i lliguen molt bé." Recuperació per a la ciutadania Després d'un període de degradació, la inversió de l'Ajuntament ha permès recuperar el costum dels tarragonins d'anar-hi a buscar farigola o a menjar la mona de Pasqua, consolidant-lo com un actiu social i cultural de primer ordre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Visita a Harmonia: Música i so al cor de Tarragona
Harmonia: Un referent musical amb 25 anys d'història En aquesta edició del programa Via T, l'espai comercial a cel obert de Tarragona, visitem Harmonia, un establiment emblemàtic que ja suma un quart de segle a la ciutat. Després de passar pels carrers Fortuny i Cristòfol Colom, la botiga s'ubica actualment a la Rambla Nova 114, consolidant-se com un punt de trobada indispensable per als amants de la música i la tecnologia audiovisual. Punts clau de l'establiment Experiència i sensibilitat: L'equip de la botiga destaca per la seva formació musical i sensibilitat, oferint un assessorament professional tant a principiants com a experts. Especialització en instruments: Disposen d'un ampli catàleg que inclou: Pianos digitals de darrera generació (com el model Yamaha Clavinova). Bateries electròniques i guitarres de tota mena (clàssiques, elèctriques i de rock). Instruments per a estudiants i professionals. Aposta per la tecnologia: Des de sistemes de Home Cinema adaptables fins a equips de so i llum professional per a esdeveniments. Recuperació del passat: Un valor afegit és la seva capacitat per trobar recanvis descatalogats, com agulles per a tocadiscos antics, i el seu servei de reparació. Més que una botiga: Escola i serveis "Intentem que el client, agafant-li la idea que porti, pugui tenir el material o el que necessiti el millor possible." L'Alejandro, responsable de l'establiment, explica que el negoci va més enllà de la venda directa, ja que també disposen d'una escola de música pròpia, oferint així un servei integral que abasta l'ensenyament, la venda i el suport tècnic professional a tota la província.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Nova terminal i ampliació de l'Aeroport de Reus
Millora de la capacitat i operativa aeroportuària L'Aeroport de Reus ha posat en marxa una nova terminal d'arribades, una infraestructura clau que permet augmentar la capacitat operativa de manera substancial. Vicent Pallarès, director de l'aeroport, detalla els canvis més significatius: Increment de passatgers: Es passa de gestionar 600 passatgers per hora a 1.500 passatgers. Separació de fluxos: La nova organització permet diferenciar entre l'operativa charter (col·lectiva) i la de baix cost (individual), millorant notablement la qualitat del servei. Capacitat de vols: La instal·lació pot absorbir fins a sis vols per hora. Impacte econòmic i laboral al territori Aquesta inversió de 4,5 milions d'euros no només millora la logística, sinó que té un impacte directe en l'economia local. La majoria dels usuaris de les companyies de baix cost es queden al territori, generant riquesa a la Costa Daurada. "Tot aquest passatge, un percentatge molt elevat... se queda aquí al territori, amb la qual crec que és el més important de tot el que estem parlant." Pel que fa a l'ocupació, s'han anunciat 15 noves places d'oferta pública per part d'AENA per reforçar la plantilla, a més dels llocs de treball indirectes creats per les empreses de serveis derivats de l'activitat aeroportuària. Projectes de futur: L'horitzó 2007-2008 L'actual inauguració és només la primera fase d'un pla més ambiciós. Els propers passos inclouen: Terminal d'unió: La construcció d'un edifici intermedi per connectar la terminal actual amb la nova d'arribades. Remodelació integral: L'antiga terminal es reconvertirà exclusivament per a sortides (zona estèril). Ampliació d'aparcaments: S'han creat noves places per a autocars i s'espera obrir un nou pàrquing de 220 places per a vehicles particulars abans de final de mes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Seguretat i vigilància a les platges de Tarragona
Reforç de la seguretat per a la campanya d'estiu L'entrevista amb Anna Sabater, coordinadora provincial de la Creu Roja, i Joan Carles Castellbí, coordinador de socorristes, detalla el desplegament de mitjans per a la temporada de bany. Aquest any es produeix un increment significatiu dels recursos humans i materials al litoral tarragoní per garantir el benestar dels usuaris. Noves dotacions i recursos Personal: S'han incorporat 19 nous llocs diaris de treball, arribant a un total de 177 socorristes distribuïts per la província. Infraestructures: Instal·lació de noves torres de vigilància i cadires a la Platja Llarga, Cunit, Cambrils i la Pineda. Accessibilitat: S'han adquirit 4 cadires anfíbies addicionals, sumant un total de 19 per facilitar el bany a persones amb mobilitat reduïda. La prevenció com a pilar fonamental L'estratègia de la Creu Roja ha evolucionat d'un model de salvament a un de prevenció i educació. Els responsables subratllen que: "El salvament és l'últim extrem; la vigilància i la prevenció són els pilars del nostre projecte." Es destaca la importància de l'educació des de la infància per respectar les banderes, de la mateixa manera que es respecten els semàfors. Recomanacions clau per als banyistes Protecció solar: Aplicar crema un hora abans de l'exposició per evitar cremades i problemes de pell a llarg termini. Triar platges vigilades: Especialment quan es va amb nens, per garantir una resposta ràpida en cas d'incident. Observar la bandera: Recordar que les condicions del mar no són estàtiques i poden canviar ràpidament per corrents, vent o meduses. Prudència en els salts: Evitar saltar de cap des de les roques per l'alt risc de lesions medul·lars o cranials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Jocs Mundials de Bombers i Policies a Tarragona
Origen i Evolució dels Jocs Aquests jocs esportius van néixer als Estats Units l'any 1995, inicialment com una competició d'àmbit nacional. A causa de la seva gran acceptació, es va crear una federació mundial per internacionalitzar l'esdeveniment, convertint-lo en un espai de convivència i germanor entre professionals de la seguretat de tot el món. Participants i Representació Local Encara que sovint es coneixen com els jocs de bombers, la participació inclou diversos cossos de seguretat: Bombers i els seus familiars. Cossos de policia: Des de l'FBI i policies locals fins a Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional. La demarcació de Tarragona aporta sis representants, sent el grup de bombers més nombrós de Catalunya en aquesta edició. Proves Específiques i Modalitats Els representants tarragonins participen en diverses disciplines que combinen l'esport convencional amb habilitats professionals: Modalitats atlètiques: Cross country (10 km), mitja marató, orientació en muntanya i 400 metres tanca. El Múster: Una prova tradicional que recrea mètodes antics d'extinció de focs. Inclou arrossegar carros amb mànegues i omplir tancs d'aigua amb galledes de lona que requereixen una coordinació extrema. L'ascens a gratacels: Una de les proves més dures i espectaculars. "És una prova de coordinació i força... pujar un gratacel de 42 plantes amb l'equip complet de bomber i l'ampolla d'aire." L'objectiu principal, més enllà de la victòria, és compartir experiències amb companys de diferents països en un ambient de competició sana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
2005-06-16 POLICIES I BOMBERS AL QUEBEC
Participació als Jocs Mundials de Policies i Bombers Representants del Parc de Bombers de Tarragona i de la seva Agrupació Cultural i Recreativa participen en la onzena edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers al Quebec, Canadà. Aquesta competició, nascuda als Estats Units l'any 1995, s'ha convertit en una mena de Jocs Olímpics per als cossos de seguretat i emergències de tot el món. Proves i Disciplines Els efectius tarragonins competiran en diverses modalitats tant d'atletisme com específiques de la seva professió: Cross Country: Una cursa de camp a través de 10 quilòmetres. Múster: Una prova tradicional de bombers que inclou l'arrossegament de carros amb mànegues i el llançament d'aigua a dianes. Pujada de gratacels: Una de les proves més dures, consistent a pujar un edifici de 42 plantes amb l'equip de protecció complet i l'ampolla d'aire. Orientació i atletisme: Competicions de 400 metres tanca i orientació a la muntanya. Valor Social i Convivència Més enllà de la competició atlètica, els convidats destaquen la importància de la convivència i el respecte internacional cap a la professió. "Allà la gent es volca en tothom... ens van tractar com a herois." Es recorda especialment l'impacte emocional de delegacions com la de Nova York, marcada pels fets de l'11 de setembre, i el gran reconeixement social que reben aquests professionals en països com els Estats Units i el Canadà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Consells i logística per afrontar la Selectivitat amb èxit
La Selectivitat: Més que un examen, un ritu de pas L'episodi aborda la selectivitat com un període crític per als joves, sovint viscut amb un estat de pànic o trauma que no es correspon amb la realitat dels resultats. Es destaca la importància de desdramatitzar les proves, recordant que, tot i ser un moment de decisió, no defineixen per complet el futur de l'estudiant. Recomanacions clau per als estudiants A partir de l'experiència d'alumnes universitaris i experts, s'extreuen consells fonamentals: El descans és innegociable: Estudiar sense dormir és contraproduent. La falta de son provoca bloquejos i dificulta la capacitat de relacionar conceptes. Estudi sistemàtic: Més que memoritzar fins a l'últim detall, és vital tenir els conceptes bàsics clars i capacitat de síntesi mitjançant esquemes. Control dels nervis: Els moments previs a l'examen són els més crítics. S'han provat iniciatives com aules de relaxació per minimitzar l'impacte de l'estrès. "L'examen de selectivitat no és difícil; el que és difícil ve després, a la universitat." Criteris de valoració i maduresa Les proves no busquen només la repetició de dades, sinó que es consideren proves de maduresa. Els correctors valoren especialment: Capacitat d'expressió i redacció: Una resposta ben estructurada transmet una major maduresa intel·lectual. Comprensió de les preguntes: Molts errors provenen de no llegir bé l'enunciat a causa de l'atabalament. Correcció ortogràfica: Tot i que es penalitza més en llengües, l'ortografia i l'expressió general influeixen en la valoració global. Logística i dades d'interès Es detallen aspectes pràctics per a la demarcació de Tarragona: Calendari: Les proves duren tres dies (matins) i els resultats es podran consultar per internet el 5 de juliol. Ubicació: És fonamental confirmar el tribunal assignat (especialment a seus com la facultat de Ciències Jurídiques o l'Escola d'Enginyeria) per evitar nervis innecessaris. Èxit escolar: Malgrat la por generalitzada, el percentatge d'aprovats se situa entre el 85% i el 90%.